Noticiari

16

Dia Europeu dels Parcs (Valls d’Àneu)

noticiari

Fort episodi de pluges i greus inundacions

Dels dies 17 al 19 de juny la meitat oest de Catalunya va estar afectada per la presència d’una depressió freda en alçada que va provocar precipitacions molt abundants a l’àrea dels Pirineus els dies 17 i 18, especialment a la Val d’Aran i àrees pròximes, on la precipitació acumulada va superar els 100 mm en 24 hores, segons dades de l’estació meteorològica de Vielha. Una precipitació diària de més de 100 mm és un fenomen molt infreqüent en aquest punt de la Val d’Aran, ja que cal retrocedir tres dècades, fins als aiguats del novembre de 1982, per trobar un registre de pluja superior. Aquells dies el gruix de neu va anar disminuint a un ritme de 10 a 30 cm diaris, amb un màxim de 33 cm al Lac Redon (2.247 m), Val d’Aran, al llarg del dia 16, i un total d’un metre de neu en 5 dies. A molts sectors del Pirineu occidental, sobretot del vessant nord, ha estat una temporada de neu excepcional, amb acumulacions de neu que en alguns casos han estat les més importants d’almenys els últims 15 anys. Posteriorment, la primavera ha estat freda, de manera que s’han mantingut gruixos de neu importants fins a principis d’estiu a molts sectors dels Pirineus situats entre els 2.000 i els 2.500 metres, cotes on això és un fet poc habitual. La pujada de temperatures que vam tenir durant el cap de setmana 15 i 16 de juny, i la pluja abundant dels dies 17 i 18, van provocar un desgel extraordinari i el consegüent augment de cabal dels rius, fet que provocà greus inundacions en aquest sector dels Pirineus. El balanç dels danys al Parc Nacional es va poder anar determinant poc a poc, a mesura que les pluges van anar parant i es va poder accedir als diferents indrets per valorar les afectacions. La informació dels danys a cotes altes es va poder tenir gràcies a la informació dels guardes dels refugis del Parc, que des de principis de juny ja es trobaven oberts. El sector de Sant Maurici va estar menys afectat, i tot i el riu endur-se un tram de carretera a la sortida del poble d’Espot, la circulació es poder restablir ràpidament amb una variant per la central d’Endesa. Al la vall Fosca no hi ha haver danys greus en l’accés a la zona del Parc i

l’arribada a l’aparcament de la presa de Sallente es feia amb total normalitat. Al sector de la vall de Boí els danys van ser més considerables, ja que es va malmetre un tram de carretera d’accés al planell d’Aigüestortes i diversos ponts i trams de camí, alguns dels quals en l’actualitat encara es troben en procés de reparació. A la Val d’Aran, on els danys han estat indubtablement més greus, l’accés per Valarties i Aiguamòg es tancà totalment per desperfectes a les pistes. En aquests moments també s’està treballant per tenir-les obertes al més aviat possible.

Dia Europeu dels Parcs

Un any més, el Parc celebrà el Dia Europeu dels Parcs per commemorar la creació del primer parc nacional europeu, el 24 de maig, convidant les escoles de la zona d’influència a visitar l’espai on es fan itineraris de natura i es treballen aspectes ambientals mitjançant un dossier didàctic, amb l’objectiu principal d’apropar a les futures generacions els valors excepcionals del nostre espai protegit. Enguany tres escoles de la zona d’influència han visitat el sector d’Aigüestortes. Els dies 21 i 22 de maig van venir els alumnes del CEIP del Pont de Suert, el 24 els del CEIP Garona de Vielha i el 5 de juny va ser el torn de la ZER Alta Ribagorça. En total hi van participar 207 alumnes i 24 professors. D’altra banda, al Pallars Sobirà es van organitzar dues activitats conjuntes amb el Parc Natural de l’Alt Pirineu per tal de celebrar aquesta jornada naturalística, amb una activitat de jocs infantils al Centre d’interpretació de les Viles Closes d’Escaló el dia 18 de maig i l’endemà es va fer un itinerari guiat d’Isavarre a Esterri d’Àneu, passant pel castell de València d’Àneu, en què hi van participar 15 persones.

Curs per a informadors turístics

El passat 5 de juny, se celebrà a la Casa del Parc d’Espot una nova edició del Curs per a informadors turístics del Parc Nacional, de forma gratuïta, amb l’objectiu de donar a conèixer a professionals relacionats amb el sector turístic els valors naturals i culturals del Parc Nacional, a fi de difondre aquesta informació amb la màxima precisió possible.

Curs per a informadors turístics (Bosc del Gerdar)

noticiari

Així mateix, se’ls vol proporcionar també eines i recursos que els permetin informar els potencials visitants del Parc Nacional sobre aspectes com els seus serveis, la normativa o les novetats en la gestió d’una manera clara i precisa, així com apropar aquests treballadors a la realitat del Parc, amb especial èmfasi en les relacions del Parc amb el seu entorn més proper. El curs comptà amb una vintena d’assistents, provinents de les quatre comarques de la zona d’influència socioeconòmica.

La permanència de la neu a cotes mitjanes i altes interfereix en els resultats dels censos de tetraònids

Una de les feines que es fan des del Parc Nacional, és el seguiment periòdic d’algunes espècies amenaçades. Els mesos de maig i juny són l’època de zel de dues de les espècies més emblemàtiques de les que són presents en aquest espai natural protegit: el gall fer i la perdiu blanca. Normalment els mascles canten de matinada en indrets coneguts on podem anar a escoltar-los i comptar-los per obtenir unes dades sistemàtiques i comparables entre diferents anys. Enguany aquests censos s’han vist molt afectats per la gran quantitat de neu que quedava a la muntanya en el moment de fer aquestes escoltes i només s’han fet alguns controls puntuals. Hem pogut constatar que l’únic cantader de gall de la vall Fosca continua actiu, després de la mort per depredació butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici 17

del que es pensava que era l’únic mascle d’aquest territori (i que vam poder certificar ja que portava un petit emissor de ràdio que permetia un seguiment dels seus moviments). A la Ribagorça, alguns cantaders mantenen la presència de galls cantant, mentre que en altres no s’ha pogut escoltar els galls esperats, a causa potser de les condicions meteorològiques. Al Pallars, la presència de neu ha dificultat l’accés als llocs de cant i només hem pogut constatar l’activitat en alguns dels cantaders petits, mitjançant la presència de rastres durant el dia. En el cas de la perdiu blanca, a finals de juny, quan ja havia marxat força neu, vam poder pujar al final de la vall Fosca i, malgrat que teòricament ja era una mica tard per a escoltar mascles en zel, encara vam poder detectar activitat.

Nou parc nacional a Madrid i Segovia

Segons la Llei 7/2013, del 25 de juny de 2013, de declaració del Parc Nacional de la Sierra de Guadarrama, la xarxa de Parcs Nacionals estatal compta doncs amb un quinzè membre. Aquest és el cinquè en superfície, amb 33.960 hectàrees, de les quals 21.714 corresponen a la comunitat de Madrid i 12.246 a la de Castella i Lleó. La declaració de Parc Nacional suposa l’elevació dels nivells de protecció que per raons ambientals ja disposa la serra de Guadarrama. Així, dins el seu àmbit físic es troben els Sitios Naturales de Interés Nacional declarats en els anys trenta, de la Cumbre, Circo y Lagunas de Peñalara, de

la Pedriza del Manzanares i el Pinar de la Acebeda. Dins el Parc Nacional també s’hi troben sis espais de la Xarxa Natura 2000 i, en el sector madrileny, gran part del territori es troba dins de la Reserva de la Biosfera de la Cuenca Alta del Manzanares declarada per la UNESCO. Finalment, les zones humides del massís de Peñalara estan incloses dins el llistat de zones humides d’importància internacional del Conveni de Ramsar. En aquest espai es volen protegir els onze ecosistemes diferents presents a la serra de Guadarrama, alguns d’ells d’alta muntanya mediterrània únics a la península. En total hi ha més de 1280 espècies, de les quals 13 estan en perill d’extinció, més de 1500 plantes autòctones i 30 tipus de vegetació. Les espècies animals presents al parc representen el 45% de la fauna total d’Espanya i el 18% de l’europea. Entre les espècies vegetals destaquen el pi roig, el roure, el ginebró, l’alzina i el bàlec, entre moltes altres. Quant a la fauna, abunden mamífers com el cérvol, el senglar, el cabirol, la daina, el teixó, el gat salvatge, la guineu, la llebre i diversos mustèlids. També destaquen una gran quantitat d’espècies d’aus aquàtiques en els embassaments, i tres espècies d’aus emblemàtiques amenaçades: l’àguila imperial, la cigonya negra i el voltor negre. El Parc compta amb 6 centres d’educació ambiental on es pot obtenir informació dels diversos itineraris així com de les activitats de natura programades.

butlletí del parc nacional d’aigüestortes i estany de sant maurici Treballs de prevenció d’incendis forestals finançat mitjançant el conveni del DAAM i l’Obra Social de “La Caixa”

En el marc del Pla bàsic de prevenció d’incendis del Parc s’estan duent a terme un seguit d’actuacions necessàries per reduir el risc d’incendi i per millorar l’eficàcia de l’extinció en el cas de possibles incendis. Els objectius d’aquesta actuació són: - Reduir les càrregues de combustible de la forest per tal de reduir el risc d’incendi i/o millorar les condicions per a la seva extinció. - Afavorir la reinserció social i laboral de col·lectius en risc d’exclusió. - Treballs silvícoles i pistes forestals estratègiques La xarxa de pistes és una infraestructura bàsica per poder assegurar una adequada mobilitat als vehicles d’extinció en cas d’incendi. 18

S’està duent a terme la millora del ferm d’algunes pistes forestals estratègiques de la zona perifèrica del Parc com les pistes del bosc de Son, el Pas del Coro, la Mata de València i la de Peguera. També s’estan duent a terme treballs silvícoles a la franja de protecció de baixa càrrega de combustible a banda i banda de la carretera de Son a Jou, bosc d’Espot a la Creu de l’Eixol i bosc de Son. Els criteris silvícoles emprats han tingut en compte que es tracta d’un espai protegit d’alt valor ecològic i paisatgístic. Els treballs silvícoles els executa l’empresa pública Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) del Departament de Justícia, per a la reinserció de persones sotmeses a mesures penals. - Localització dels treballs: Pallars Sobirà: Alt Àneu, la Guingueta d’Àneu i Espot Alta Ribagorça: vall de Boí

Voltors negres i llúdrigues

Ens ha arribat la notícia que el passat dia 26 de juny va ser vist un exemplar de voltor negre (Aegypius monachus) a la muntanya de Llessui. Sembla que es tractava d’un únic individu subadult, sense cap mena d’anella ni marques, que estava barrejat entre gairebé 200 voltors comuns que s’alimentaven de tres cavalls que havien mort poc abans víctimes d’un llamp. El voltor negre és una espècie que ha estat recentment reintroduïda als Pirineus mitjançant un programa iniciat l’any 2007 a la Reserva Nacional de Caça de Boumort i l’Espai Natural d’Alinyà. Des dels seus dominis en aquestes serres prepirinenques, aquesta és una de les primeres visites documentades en un àmbit proper al Parc Nacional. Volem agrair a Eva Casals, Aina Cerdeira, Ferran Cerdeira i Jordi Cerdeira que ens hagin fet arribar aquesta interessant cita. També hem de donar les gràcies a Patrice Hertier que ens va comunicar que el 27 de juliol va veure a Sant Maurici una llúdriga (Lutra lutra) nadant prop de la vora de l’estany. No és normal que la llúdriga pugi tant amunt ja que les aigües són massa fredes. Però alguna vegada, als estius, algun exemplar s’aventura riu amunt fins als estanys d’alta muntanya per passar una temporada fent turisme i caçar algunes de les confiades truites que normalment no tenen cap enemic.