Llibret Falla de Beniopa 2015 by Publimania Gandia

Edició: Associació Cultural Falla de Beniopa Coordinació: Patrícia Fuster Fort Portada: Francisco Martínez Chover i Carlos Marcos Martí Disseny i maquetació: José Carlos Simó Fayos Explicació major: Dream Team Faller Explicació infantil: Jesús Garcia Cànoves Salva Fotògraf Jesús Fotògraf Emi Fotògrafs Susana Martí Estruch i María José Martínez Fayos Publimania Gandia Delegació de Llibret David Marí Frasquet Dipòsit legal: V-516-2011 (publicació periòdica)

1965 - 2015 “Beniopa, un poble dins d’una ciutat” Commemoració dels 50 anys de l’annexió de l’antic municipi de Beniopa a Gandia

“Este llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià”

“Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, què s’inclou en els Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/)”

[sumari]

Beniopa Saluda Tinent d’Alcalde de Beniopa Falleres Majors President Reines Mantenidores Comissió Cens Faller Recompenses Esbós i explicació major

[8] [10] [12] [14] [18] [20] [22] [23] [24]

President Infantil

[70]

Padrins i padrines infantils Reines Infantils Cens infantil Esbós i explicació infantil

[78] [84] [90] [92]

Beniopa en imatges Programa de festes

[152] [186]

Guia comercial

[192]

Llibret

Beniopa

[7]

a màgia torna una vegada més, el treball dels artistes fallers torna a omplir d’art i color els carrers, l’aire torna a oldre a pólvora i bunyols i Beniopa es transforma en una immensa plaça festiva. A pesar de la seua puntualitat a la cita, no deixa de sorprendre’ns cada any la grandesa de la festa fallera, la seua magnitud i el seu poder d’implicació. Una festa democràtica i participativa gestionada pels mateixos fallers que cada dia des del vostre casal doneu forma i vida a esta meravellosa manifestació cultural. Enguany, Beniopa, viu una commemoració (que no una celebració festiva) com a compendi de l’essència de la nostra cultura i els nostres arrels, 50 anys de pers que ens sentim de soca i arrel. Per això commemorar i recordar la nostra

nostra identitat. Sens dubte laa singularitat dels festejos, l’art repartit per cada racó, la bellesa de la indumentària, la música, la gastronomia, la pirotècnia i cada un dels components que fan esta festa irrepetible, quedaran dins el cor i la memòria de tots aquells teixen cada detall de la seua idiosincràsia. La festa, igual que’l poble, posseïm eixa doble vessant de modernitat i conservació de la tradició. Vivim una evolució que porta a les institucions a implicar-se cada vegada més en el suport i promoció de cada un dels aspectes de la festa fallera. Es milloren els festejos, s’intercanvien vivències amb altres festivitats, un esforç comú destinat sempre a ressaltar la importància que la festa fallera suposa per als valencians. Un any més viurem al costat de tota la comissió el resultat de tot este treball guanyat dia a dia i hora a hora. Viviu cada instant i sentiu cada sensació perquè és la vostra recompensa. Gràcies per fer tot açò possible i posar-ho al servici de tots. De la mateixa manera, hem de fer sentir esta festa als milers de visitants i turistes que ens visiten estos dies i que seran els nostres millors ambaixadors de la grandiositat d’esta Festa de les Falles. Visca Beniopa!!!

Saluda Tinent d’Alcalde de Beniopa

Toni Abad Rodríguez

Beniopa

[9]

Falleres Majors de Gandia

Maria Bernabeu Mascarell Claudia Gasque Peir贸

Beniopa

[11]

Em complau saludar-vos, per primera vegada, amb tot l’afecte del món en el llibret de la nostra falla. Adreçar-me a tots vosaltres, des d’ací, em suposa aborronar-me només al pensar-ho... Suposa, emocionar-me... El fet d’escriure cada paraula suposa reviure molts bons moments passats que he gaudit al vostre costat... Suposa recordar als qui ja no

que un dels motius de la meua presidència ha estat commemorar, des de la nostra associació cultural, el 50é aniversari de l’annexió del nostre poble, Beniopa, a la ciutat de Gandia. Pense que, d’ací 50 anys més, els nostres descendents podran mirar enrere i veure com tot un poble i una comissió fallera ja van recordar els nostres arrels, el nostre patrimoni o la nostra identitat. Beniopa, per segona vegada, es va annexionar a Gandia l’any 1965 i, allò que és un fet normalitzat hui en dia, els nostres pares i iaios ho recorden com una gran perduda. I va ser una gran lluita, una lluita perduda com moltes altres coses en una dictadura. Pot ser que alguna altra vegada tornem a ser un poble —administrativament parlant— en futur, cosa que ja ha succeït en el passat. No ho sabem, però sens dubte que tenim la gran Per la seua banda, la falla gaudeix d’una bona salut pel treball realitzat, els premis dels darrers anys i, sobretot, la manera de gestionar la nostra comissió —tot i els difícils moments socials que estem vivint—. Hem treballat de forma seriosa, responsable, tolerant, transparent, desinteressada, en equip, amb il·lusió i per a totes i tots. Aquesta senzilla de treball perquè, quan vinguen moments no tant esplèndids com els d’ara, la comissió es mantinga de la millor manera. Vull demanar-vos —ara que falten pocs dies per a la setmana gran fallera—, que gaudim de la festa, del treball de tot un any, i els possibles dalts i baixos els deixem a un costat. Demostrem —com sempre ho fem— la nostra gràcia, quan pels carrers de Gandia ens Donar les gràcies a tot l’equip que esteu al meu costat, a tots els que també d’una o altra manera ens haveu ajudat (fallers i falleres, veïns, festes, empreses col·laboradores, fallers d’honor, amics...) Les portes de la nostra Falla estan obertes, de nou, perquè vos sentiu com en casa. Martín, Ausiàs F., Paco, Gerard, Hugo, José, Rebeca, Irene, Lola, Elsa, Paula, Ruth, Ali, i com no a Ainara estrela especial entre totes les xiquetes, i al meu mestre infantil Izan i la meua reina Laura, per un any inoblidable. Visca la Falla Beniopa!!!

President

Joanjo Reig Fuster

Beniopa

[13]

Reina del Foc

Alicia Vidal Garcia

Beniopa

[15]

Reina de la Falla

Laura Romaguera Mi単ana

Beniopa

[17]

aix a Gandia un 21 de juny de 1981, i és la menuda de dues germanes, és la major la que va obrint-li pas dins de la nostra falla. Pertany a esta comissió des d’el dia del seu naixement, així que no és difícil intuir la seua llarga trajectòria fallera. Molts han sigut els seus regnats. Començà sent reina del foc infantil a l’any 1992 per a passar l’any següent a representar-nos a la cort d’honor i al 1994 fou la nostra màxima representant de la comissió infantil. A la comissió major també fou integrant de la cort d’honor acompanyant a la seua cosiconverteix en reina de la falla. A banda dels regnats ha estat encarregada de la delegació de quotes, del festival musical infantil, de bac, i ha sigut secretaria durant 3 anys Està en possessió del gesmil d’argent així com de l’escut d’argent de la nostra comissió. Treballadora inesgotable tant dins de la falla com a la seua vida personal, és auxiliar ad-

Mantenidora

Amparo Femenía Martí

Beniopa N

aix a Gandia un 22 de gener de 1976 i és als anys 80 quan entra a formar part de la nostra falla. A la comissió infantil ha sigut reina de la poesia al 88, de la falla em el 89 i membre de la cort d’honor de la fallera major de Gandia al 1990. Quan passa a la comissió major accepta els càrrecs de reina del foc en el 94, madrina al 1995 i, més tard el de reina de la falla en 1999. A banda dels regnats, ha portat les delegacions de festival infantil, quotes, loteria, jocs, protocol, ofrena i truc femení (formant part de l’equip més guardonat de Beniopa), ha durant el anys 2009 i 2010. Està en possessió dels gesmils d’argent i d’or i de l’escut d’argent i d’or de la falla. Els seus pares i la seua germana major també han participat activament en tot el que els hem demanat i aquesta fallera lluitadora i de gran caràcter ha decidit continuar treba-

Mantenidora

Tere Morant Puig [19]

Comissió 2014 - 2015

Presidència Joanjo Reig Fuster • Vicent Martínez Alemany, Paco Bou Ortolá, Santiago Tarrasó Morant • Masun Peiró Bataller • Fina Lorente Puig, Tere Morant Puig • Francisco Martínez Chover • Amparo Femenía Martí • Delegació de Jesús Garcia Cànoves ,Pep Morant Sequí

Àrea de Secretaria i Comunicació Pep Morant Sequí • Mª Dolores Camarena Martínez • Delegació Saoro Carbonell Gomar • Santiago Tarrasó Morant, José Vicens Faus • Susana Martí Estruch, Mª José Martínez Fayos, Carlos Marcos Martí

Àrea Econòmica Jesús Garcia Cànoves • Martí Estruch, Ana Martí Estruch • Miret Martínez

Carlos Fornés Bordás • Susana Jacqueline Miret Díaz, Lidia

Àrea de Festes i Activitats Juan París Aleixit • José Manuel Bañuls Piris, Juan Martí Camarena, Paula Mascarell Chova, Àlex Romaguera Miñana • Jordi Creix Albor • Arturo Fernández López, Vicent Ferrandis Martínez • Amparo Martí Timoner • José Manuel Bañuls Piris,Agus Juan Rosa • Vicent Ferrandis Ángel • Delegació d’estendard Major Samuel Llopis Mayans • Pilar Mayans Fresneda

Beniopa Àrea de Cultura

Fort • • Perelló Ramírez

Pep Morant Sequí • Rafa Meliá Ferrandis • Abel Palau Ordiñana •

Patrícia Fuster José Vicens Faus Almudena

Àrea Artística Lourdes Femenía Martí • Ferrer Martí •

Ana Juanma Gilabert Ruiz De Gordejuela • Ana Martí Estruch, Susana Martí Estruch • Delegació Fernando Ferrer Martí

Àrea de Jocs Estela Castellá Serrano • Ramírez • Estela Castellá Serrano • Martí Timoner • Ana Ferrer Martí • Izan Morales Miñana

Tomás Castellá Amparo

[21]

Cens Faller 2014 - 2015 Ramón de Ancos Camarena Francisco Aparisi Romero Vicent Aragó Cotanda Isabel Arcos Nieto Jessica Argento Ramos Jesús Bañuls Almarza Minaia Bañuls Climent José Bañuls Fuster Inma Bañuls Gomar Iván Bañuls Miret Salvador Bañuls Pardo José Manuel Bañuls Piris Alberto Belda Borrell Sonia Benavent Subiela Marc Bolo Donet Carlos Bou Chover Marcela Bou Chover Paco Bou Ortolá Laura Bravo Alemany Sergio Bravo Alemany Carlos Arturo Bravo Fernández Vicent Bravo Tarrazona Gemma Brines Alberola Vanessa Camarena Camarena Mª Dolores Camarena Martínez Pablo Antonio Cano Alcaide Pablo Cano Romero José Luis Cantal Ferrer Núria Carbó Lloret

Saoro Carbonell Gomar Vero Carpi Sanz Tomás Castellá Ramírez Estela Castellá Serrano Raquel Castellá Serrano Juan Castellá Serrano Sandra Castelló Morant Erika Cerón Torres Mª José Chover Mira Rosa Císcar Millet Jordi Creix Albor Juan Creix Barrionuevo Maite Creix Martí Ceci Estremera Martínez Moisés Faus Romero Amparo Femenía Martí Lourdes Femenía Martí Agripina Fernández Fernández Arturo Fernández López Félix David Fernández Valladolid Javier Ferrairó Soldevila Mª Jesús Ferrandis Ángel Vicent Ferrandis Ángel Vicente Juan Ferrandis Martínez Ana Ferrer Martí Fernando Ferrer Martí Arantxa Ferri Bañuls Cristina Ferri Bañuls Carlos Fornés Bordás

Patrícia Fuster Fort José Gadea García Álvaro Gaitán Toledo Erika García Bonilla Jesús Garcia Cànoves Alba García Contreras Xelo García Fort Mireia García Gea Toni García Lliso Alba García Lorente Blanca García Lorente Luis García Lorente Jesús García Martínez Mª Suni García Martínez Joaquín García-Pando Fuster Laura García-Pando Fuster Joaquín García-Pando Gálvez Paco García Rodríguez Esther Gilabert Miñana Juanma Gilabert Ruiz de Gordejuela Lorena Gómez Gómez Jesús González Pellicer Lucas Huesca Bañón José Francisco Ibiza Fuster Guillermo Ibiza Romero Lola Jiménez Jaime Agus Juan Rosa Bogdana Ivanova Koeva Fina Lorente Puig

Vicent Llopis Martínez Esteban Llopis Mayans Samuel Llopis Mayans Lola Macías Botías Ainhoa Malonda García Roberto Marco Checa Carlos Marcos Martí Juan Martí Camarena Lola Martí Canet Ana Martí Estruch Susana Martí Estruch Amparo Martí Timoner Joana Martí Vidal Vicent Martínez Alemany Blanca Martínez Bou Laura Martínez Burguera Francisco Martínez Chover Sara Martínez Chover Mª José Martínez Fayos Suni Martínez Marzal Isabel Martínez Miret Berta Mascarell Chova Paula Mascarell Chova Pilar Mayans Fresneda Rafa Melià Ferrandis Paco Melo Llopis Amparo Miñana Aleixit Josep Miquel Miñana Benavent Miguel Miñana Mínguez

Beniopa Amparo Miñana Moragues Pura Miret Bañuls Jacqueline Miret Díaz Javier Miret Fort Lidia Miret Martínez Joan Miret Mascarell Mª Carmen Miret Mascarell Inma Moll Moratal Gonzalo Moll Soler Juan Morant Palomares Xaro Morant Pellicer Cristina Morant Puig Tere Morant Puig Pep Morant Sequí Juan Antonio Morante Jiménez Juan Morante Román Agustí Morales Capuchino Izan Morales Miñana Inma Moratal Sanz Jaime Moreno Lainez Jorge Muinelo Díaz Laura Muñoz Donet Rafael Palacios Marquina Abel Palau Ordiñana Mª Ángeles Pardo Miret Juan París Aleixit Tatiana Pascual Mascarell Masun Peiró Bataller Stel·la Pellicer Cloquell

Paco Pellicer Gadea Paco Pellicer Miret Paco Pellicer Suárez Fernando Perelló Puig Aida Perelló Ramírez Almudena Perelló Ramírez Jorge Pérez Ferrer Sandra Pérez Xaixo Mª Vicenta Piris Hermoso Vicent Pons Bernal Mª Milagros Puig Navarro José Ramírez Malonda Lolín Ramírez Pinzón Xaro Ramírez Pinzón Carlos Ramírez Rodrigo Sonia Ramírez Rodrigo Carmina Ramos García Joanjo Reig Fuster Luis Rodrigo Márquez Mª Carmen Rodrigo Márquez Carmen Rodrigo Rodríguez Vicent Romaguera Bañuls Conxa Romaguera Camarena Àlex Romaguera Miñana Laura Romaguera Miñana Isabel Romera García Mónica Romero Asensio Estefanía Romero Ausina Sonia Romero Bañuls

Sandra Sabater Císcar Silvia Sabater Gómez Vicky Sánchez Castro Patricia Sánchez Samblás Eduardo de los Santos Juanes Arlandis Juan Miguel de los Santos Juanes Arlandis Emilio Selfa Aparisi Mónica Selfa Macías Esther Serrano Navarro Petra Serrano Quílez Jordi Signes Pedro José Carlos Simó Fayos Natalia Solves Gavilá José Soria Ferrer Nuria Esther Suárez García Carlos Subiela Moncho José Tarrasó García Daniel Tarrasó Morant Santiago Tarrasó Morant Carlos Tarrazona Benavent Paco Tomás Tarrazona Daniel Tous Frasquet José Vicens Faus Sonia Vicens Faus Alicia Vidal García

Recompenses Falla Beniopa 2015 Santiago Tarrasó Morant

Minaia Bañuls Climent Juan Castellá Serrano Fernando Ferrer Martí Patrícia Fuster Fort Pilar Mayans Fresneda Mª Vicenta Piris Hermoso Carlos Ramírez Rodrigo Mónica Selfa Macías Carlos Tarrazona Benavent

[23]

Dream Team Faller

Palacio i Serra Lema: “50 anys de tragèdia grega a Beniopa” [25]

Al dos mil quinze fa cinquanta anys què Beniopa va deixar de ser poble, ací no celebrarem amb xampany aquell fet que ens sembla innoble. No anem a celebrar a Beniopa que ens donaren per la popa. Parlarem del què era i el què és després de 50 anys d’agonia, de l’escola, alcaldes, progrés, hospital, festes i ciutadania. Amb un poquet de cada cosa per no donar al personal nosa. Per això hem triat del món faller al drream team dels millors plumífers, de cada escena la crítica van a fer exprimint els detalls més fructífers. El milloret que hi ha de cada falla s’esforçarà per donar ací la talla.

J. Manuel Prieto, del Prado escolà, ens delectarà amb sana ironia, de la vida escolar ell ens parlarà mesclant la de hui i la que hi havia. Anirà des de l’escola del mestre Michavila a la del mestre Torró, l’amo de l’actual vila. De l’escolapia tenim a Miquel Pérez parlant dels alcaldes que han manat, entre ficció i moltes coses de veres deixarà a algú fotut i mig espatllat. Parlarà dels alcaldes beniopers de la democràcia encara que als demés no els farà ninguna gràcia. De Beniopa escriurà un amic conegut què del tema sap per omplir un llibre, Emili Selfa no passarà desapercebut relatant fets de tota classe de calibre. El poble, les seues costums, la vida quotidiana, el dia a dia de la gent beniopera més plana. Jacobo Reig porta anys fent la crítica de tot el què es mou per Crist Rei, deixarà tocat al món de la política contant com l’hospital dona servei. De com hem passat d’una rústica casa del metge a un hospital on t’operen del ronyó o del fetge. De l’altre poble que ho va deixar de ser junt a la nostra benvolguda Beniopa, ve Vicent Gregori a buidar el tinter parlant dels tres que formaren la tropa. Amb el punt de vista de Benipeixcar, l’altre fotut, sabrem com tres alcaldes feren un pacte collonut. Andrés Puig és el tot terreny cultural de la comissió República Argentina, de les festes i el seu ambient veinal ens farà un quinzet i bona propina. A partir de la pedregada en festes del dia del Crist ens revivirà coses d’aquell dia amb algun imprevist. De tot l’equip serà coordinador el nostre faller Jesús Garcia, ja m’agafa por i gran tremolor de pensar que farà la “companyia”. L’explicació, el cadafal i el final o cloenda ens versarà com millor puga aquest menda.

[27]

L’origen de la tragèdia de Beniopa Al llarg de la història. l’home ha dirigit la seua atenció cap el seu propi món interior, gràcies a esta busca hem pogut gaudir de les tragèdies gregues, on es narren les aventures de l’home. Més avant es transformaren en llibret de falla Els grecs crearen la tragèdia conferint-li al principi un sentit religiós, ja que va nàixer com representació del sacrifici a Dionisio (Baco, deu del vi). Al llarg de la verema es cantava i dansava al voltant d’un altar, representant a “cabrons” o “sàtirs” (sers mitològics que tenien cos d’home i potes de cabra). La paraula “tragèdia” ve de “trago dia” (“tragos” què significa matxo cabra i de “oda” que significa cant). Pel temps, i per una confusió típica de les falles, el trago canvià el significat de matxo cabra a trago d’alcohol, i els cabrons, continuaren sent cabrons, això no ho tocaren L’eix central de tota tragèdia és la conflagració entre l’home i el poder, la figura més rellevant és la dels reis, polítics, magistrats i generals, ja què representen els blancs més visibles de la societat. Els tres tràgics més grans de la història són Esquilo, Sófocles i Eurípides. Actualment els personatges principals segueixen sent polítics, alcaldes, president i membres de la FdF.... i entre els tràgics més coneguts destaquen els del Dream Team faller Cap destacar què en la tragèdia el món està regit per lleis eternes encarnades pels deus, i què els homes deuen suportar amb noblesa les adversitats i els sofriments. A hores d’ara el món també està regit per lleis, fetes pels “tragos”, amb el sentit grec de la paraula I veges tu si per casualitat ens apareix el pare Miret escrivint versos a la posteritat, parla del seu poble amat al què posa dalt d’un altaret.

En un petit poblet al peu arropidet, d’una muntanya que el poble diu “Molló” i té la cim el penó de la Creu santa; On l’enamoradís Serpis fa un paradís de l’horta aimada: -tarongers, olivars, magraners, tomatars, tot or i plata,Asseguts l’ateneu escoltaren la poesia la deessa i el deu, anunciant per tot arreu que el poble desapareixeria Agafaren gran enveja a l’escoltar del poeta de bens tanta barreja, del mapa farien neteja tirant-lo a la cuneta A l’empar d’una llei del temps franquista trobaren ells el remei, el poble quedaria en servei com es feia a la reconquista. Beniopa no seria poble depenent de Gandia com si fos un moble, toca el tambor redoble complint-se la profecia. Què serà dels beniopers del seu alcalde, escola, hospital i altres quefers?, llegiu l’escrit dels fallers què no conten cap trola

[29]

La tragèdia comença en un luxós despatx Enguany es commemora el cinquantè aniversari d’un fet insòlit, que va marcar la trajectòria històrica, política i social de tres municipis de la Safor. Un decret del general Franco, obligava als pobles de Benipeixcar i de Beniopa a annexionar-se a Gandia, perdent així la seua identitat municipal i, el que fou més greu, perdent els seus ciutadans la dignitat de pertànyer a un poble que els va veure nàixer, tant a ells com als seus avantpassats. En el mil nou-cents seixanta-cinc després del naixement de Crist segons en un document què escrit tinc, portaren enrotllats en cinta de zinc a dos alcaldes un decret imprevist. Deixarien de ser un gran poblet amb un terme independent per afegir-se a altre com un moblet, i perquè estiguera el veïnat contentet es farien concessions en un moment. L’alcalde del poble de Benipeixcar junt al de la propera Beniopa a Gandia es tenien què presentar, allí deurien les pretensions negociar perquè no els donaren per la popa, L’escena presenta als alcaldes de Beniopa i de Benipeixcar, que pleitegen front al que aleshores era l’alcalde de Gandia, Juan Lorente. Com a testimoni d’excepció del moment, el benvolgut periodista Antoni Capó, de Radio Gandia EAJ-23, capta amb el micròfon un moment de la discussió entre els tres alcaldes: Ni els de Benipeixcar ni els de Beniopa volem ser ciutadans ni veïns d’un altre poble que no siga el nostre ni que comencen a dir-nos pixavins. Quan vaja a Madrid, senyor Lorente, a veure a Franco, el general, diga-li de la nostra part que això ens ho passem per l’angonal. Si ens obliguen per decret, tindran que cridar a la policia, que ni uns ni altres volem empadronar-nos en Gandia.

Que els que som de Beniopa i els que hem nascut a Benipeixcar tenim tot el dret a decidir on volem viure, dormir o cagar. L’alcalde Lorente trau un paper del calaix i comença a llegir-lo com li passa per baix: Ací tinc un document que acaba d’arribar de Madrid, està escrit en castellà i no sé si el sabran llegir. Però ací diu ben claret, segons escriu el “Jefe del Estado” que si s’uneixen a Gandia, els donarem un tros del Prado. Si no tenen prou amb açò, els regalarem la platja de l’Auir, que encara que avui no es pot, en cinquanta anys es podrà construir. Els alcaldes de Benipeixcar i Beniopa es miren sorpresos de com els han envaït com si foren natius senegalesos: Ay, que a nosaltres tot açò ens fa olor a corrupció, diga-li al “queneralísimo” que no signarem l’annexió. Però que si no hi ha més remei nosaltres tindrem paciència, i que dins de cinquanta anys demanarem la independència. Toni Capó estava de testimoni gravant-ho tot en el casset què posava clar “és d’Antoni”, i què per coses del dimoni no diu el què consta escritet. Diuen les cròniques escrites què hi hagué una gran batalla defensant el poble i les collites, però al casset sonen altres lluites on cada alcalde busca la seua palla.

[31]

Els alcaldes de la democràcia i la seua gràcia

Beniopa huit alcaldes ha tingut des de que arribà la Democràcia açò no per tots es ben sabut per això posant-li un poc de gràcia ací a la falla els representem sense caure en la desgràcia dels partits als quals els votem.

Estava jo ací la Història repassant i he de fer ara un comentari precís no va ser almenys fins l’any 1986 quan el nostre veí Toni Morant assumí de Beniopa la representació tal i com ho manava la corporació. Alcalde que per Beniopa volia el millor i així els veïns i fallers li ho han agraït i per a que el seu nom no caiga en l’oblit a l’escalinata l’hem ficat amb lluentor. Després de Morant un nou alcalde arribà i encara que es pensaven seria un desastre Beniopa anà millorant amb José A. Balbastre a qui ací també com alcalde representem. Doncs, a tots a la falla homenatge retem sense oblidar-nos de Sant Jaume i la pedregà com tampoc la imatge de la plaça del desastre amb cotxes amuntegats per culpa de la riuà. El següent alcalde va ser Emili Selfa donant-li al poble un nou gran impuls recuperant nostres històries i identitat; Sentiment de poble a Beniopa arrelat traent documents i relats dels baguls llevant-los a alguns d’ells la pelfa. No és perquè ací vulgam ser bufaculs però Beniopa també molt va canviar amb l’aribada del Jeroni Banyuls i son especial caràcter i seriós parar. Home en urbanisme expert i curtit també a eixamplar poble va ajudar i segons han contat i jo he sentit Beniopa a Gandia començà a pesar.

I el temps de les dones va arribar amb Joana Tomàs com alcaldessa. Muller que per Beniopa va lluitar com si fora ella la gran tigressa. Tot i que dos anys sols va durar, ara de nou amenaça en tornar. Pasaren els anys i un jove aparegué com alcalde de Beniopa flamant. Tots coneixien al nou Pep Morant que pel poble treballar prometé i a pesar de l’edat i sa joventut no ho dubtà ni tan sols un minut. El darrer alcalde fins l’actualitat va ser el conegut Manolo Rufat home compromès i sabia experiència que continuà treballant amb paciència per a que no caminarem com un cranc i ens escoltaren més enllà del barranc. L’últim alcalde que ací tenim és Toni Abad, el del Bar Reno. I en la seua cara ja pressentim que ja no és aquell xicon moreno doncs acumula preocupacions I el monyo blanc ja fa aparicions. Si li preguntes, el xicon està content al poder ajudar a la seua Beniopa, però també sap molt d’eixa tropa que són els regidors a l’ajuntament. Toni al ser tan jove, no està contaminat per això a la gent del poble, s’ha guanyat. És el primer alcalde que tenim popular per això sabem que dorm ben tranquil doncs ha aconseguit l’orgull familiar de representar a Beniopa un home humil; sense oblidar que el seu càrrec de regidor maldecaps li en té que portar a grapats més que algun veí el titlle de traïdor altres se senten amb ell ben pagats.

Te que solucionar problemes de carrer; vore que fa amb la quadra i el terreny; però com jo crec que el jove te seny després d’haver vist la política de femer no crec que moltes ganes li queden de continuar a Beniopa representant. Si l’imputen... per ací ja no el vorem i és quan Toni Abad es preguntarà si ha valgut la pena i què passarà quan ja no siga nostre representant. Altres veïns i fallers del poble eixiran amb la mateixa il·lusió que Toni Abad. Un lloc a l’ajuntament 4 anys assegurat i milers de maldecaps a casa se’n duran. Uns beniopers al proper ells criticaran; altres veïns pels carrers l’alabaran. No importarà el nom o el partit. Sí la talla. Sobre tot, si promet subvencions a la falla així que l’alcalde que ara te Beniopa tots sabem que en maig estarà acabat i encara que ell forme part de la tropa us dic que del càrrec no s’ha aprofitat. Després d’esta humil ensabonada els alcaldes una gàbia portaran. Serà la realitat gens desvirtuada on no tant ben retratats eixiran encara que ens diguen: què p...ada. Els regidors huit pardals simularan amb les característiques dels polítics ací a la falla els veïns comprovaran allò que han oblidat incloent els tics. El que sí a Beniopa podem dir és que alcaldes de colors hem tingut i en este homenatge merescut a tots ells els animem a seguir defensant la història de Beniopa perquè seguim sent una bona tropa. I en aquest cas el cau de raboses és la política i les seus promeses.

[33]

La tragèdia d’un poble i els seus veïns Ací tenim al pobre benioper ajocat al noble banc del comú li manca força per alçar-se el decret d’annexió l’ha deixat nu. No pot entendre com un poble valent i treballador li han tallat les ales i la raó. ¿Tant de mal li hem fet a Gandia com per a que ens vullga berenar? Si que ens ha eixit car tallar el carrer dels banquers, Gandia el Sant Jordi va crear i Beniopa al moment el va tapiar, no podies gallejar en temps de Franco volent fer xicotet al gran, d’una nespla anaves a la bassa Vivanco o acabaves sent annexionat. ¿On estan els Cap-de-ferro i els Bou, els Bomba, Bala i Tuburó, els Milhòmens i els Llaó, per plantar cara a la situació?, ningú va dir ni mu deixant de ser un poble per un decret inoportú. Davant dels fets consumats, amb gran decepció no veus més que Merdis i Cul-cagats, Petorret, Pixaetes, Bufa i Cagalló; dient que ens torcarem el cul amb el decret d’annexió. El poble malhumorat amb el cinema oblida penes i és al cine de la tia Garretes on pot muntar escenes. Al pati de butaques hi ha el milloret de cada casa: Mestrica, Ginya i el Xiriu, junt al Conyo i la Braca, Felicia, Blanxa i Panoli, el Sec junt a la Nofra i Tolana; allí és on millor es podia estar amb la núvia al costat, es podien fer manetes, xiular, menjar mongetes, o, si es deixava poder-la besar.

Dalt està el més interessant, hi ha un galliner molt actiu, ple de personatges singulars, no falta el Gallo i la Gallinera, que presideixen el corral, la Mona no para, Paloma, Puça i Potranca, la Xona i el Xoto, Rata, Rateta i Ratolí, Serpiente, Sardina i Tiburó, completen este zoològic cinematogràfic de ficció i benioper amb resignació; qui més i qui manco trau l’animalet a passejar tirant-se un pet sonor, pegant-li un calbot a altre, o aplaudint amb tota llibertat

Al tercer poble de l’horta de Gandia no li faltaven forns ni venderies obertes tot el dia, amb sacs de Farina, Moniaco, Garrofa, Nap i altres verdures que un Bacorera, Bajoquero, Herbasser collien madures. A les prestatgeries Perol, Cassola, Botija, Arruxaora, Cisteller, Cordell, Paella, Manta-banyà i alguna Colaora, Volent tapar totalment a una Beniopa pionera, Gandia cap allí construí per xuclar-la com sangonera; això va ser un greu error com demostra la història, era seria una capital turística plena d’eufòria si cap a la mar s’haguera dirigit i amb la platja s’haguera unit. Per allà al mil nou-cents noranta-sis en un baret es reuní gent amb Boles, Bolsillo, Cabut i Retoret; davant Cacahuero, Pablanc, Tramussero i Rialletes, amb presència d’Abaeget, decidiren fer dues falletes: buscaren un Artista Estudiant què fora Mestre amb Coratge, junt a Sardina, Carnisser, Carbó, Pablanc i Panet trobaren personatge; Escolà amb Campana i Campanero avisaren a part de Beniopa, Llumero, Coeter i Guitarra a la resta de la tropa; Des d’eixe moment Guapa, Guapanda, Bonica, tenen a bé ser reines falleres quan Atrillero ho comunica.

[35]

Tragèdia grega de l’Emperador de l’Alcúdia La tragèdia per l’educació enfila quan canvien al mestre Michavila Beniopa era un poble que es coneixia en rogle: famílies, coneguts i novençans perquè no hi havia encara castellans.

Escriviren esta nova tragèdia grega sense pensar que vindria de l’Alcúdia un emperador per convertir, segons qui s’ho crega, la història de l’escola en una altra de romans.

Eren famílies de sempre, de les que collien taronja en novembre i esperaven les pluges de Sant Miquel o que al barranc no el rebolicara massa el cel.

L’aula La tragèdia té lloc a un indret no apte per a qui és discret: de marcs amb fotos atapeït i pel Movimiento conquerit.

Vivien, això sí, a la vora del barranc: d’un riu de Sant Nicolau que, si vos sóc franc, separava la ciutat del poble com un trau. La vida era tranquil·la i humil, amb carros als carrers de terra, alcalde propi i agutzil en l’ajuntament de postguerra. Però heus ací que la ciutat amb el poder de les lleis de la dictadura convertí Beniopa en barri annexionat i acabà amb la seua autonomia sense cura. L’Alcalde passava a ser delegat de la corporació de la ciutat i als somnis a què s’havia aspirat a renunciar calia, resignat. L’escola del mestre on les generacions de joves aprenien es va traslladar de la nit al vespre i el poble ja no fou com l’entenien. De l’escola petita i acollidora passaren al la del Movimiento Nacional, i amb gent nova, quin percal, amb la classe atapeïda i cares de fora. Autòctons, castellans i foranis convivien en aules massificades i solien repetir, de vegades, que la història ja no era com la cantaven els coetanis.

Amb Franco i José Antonio presidint també Michavila el mestre del poble, molt de quadre però poc canelobre, l’escola el cervell anava farcint. Junt amb ells la creu del senyor representada en temps de foscor per la silueta de Marta la regidora de l’ensenyament públic exterminadora. Ja no són ara els temps aquells però ens tirem igual dels cabells: l’escola sembla la de la dictadura i de dir-ne ni pruna has de tindre cura. El que no falten són, com abans, les enyorances del pretèrit i les dèries del temps preferit que tornen, per lluir igual. Estan també les orles, plenes de fotos en blanc i negre sense finura i amb coentor amb cares de no importar res un pebre. Són els alumnes de l’escola de 2011 a 2015 promoció i han de fer propòsit de reinvenció si al curs següent volen tocar bola. Hi haurà, d’entre els del llistat els anomenats repetidors i els que per mèrits d’alumne aplicat passaran amb el butlletí ple de lluentors.

La promoció la formen estos alumnes de l’Ajuntament-Escola de Michavila als que la professora per no atendre enfila i que volen salvar els mobles. Amb els alumnes, els llistats, segons l’origen i procedència: PP, PSOE i Compromís als dictats, sempre repassant la seua competència. La llista, com el curs, caldrà renovar, del que derivarà la jugada: aprendre bé la lliçó i alenar per no deixar res entre la bugada. El que el mestre en la lliçó inclou és un mapa de Gandia que cou: un Monopoly per tot univers on tot es compra i ven, del dret i a l’anvers. Eixos són el reptes del futur que mostra la programació de l’ensenyament per a, amb més o poc coneixement, oferir solucions com a emperador Artur. El professor En parlem ara d’ell, el mestre que venia com el lleixiu, del futur per parlar-nos d’algun empastre dels que havia vist amb eixe caràcter pur. És dels aplicats i exigents, dels sacrificats i complaents amb els més ferris de disciplina i també amb els qui li ballen la pamplina.

Els alumnes més aplicats L’acompanyaran en la conquesta del futur els alumnes més aplicats: de llengua viperina i desdentats, passaran de curs segur. Víctor amb bata i pinzell, i no –que també—per la vestimenta sinó per com condimenta la saviesa d’alumne avantatjat al clatell. Al seu costat Gregori de cultura amb jupetí i llapis entre mans: de Benipeixcar faller i alcalde d’altura i de les falles regidor i fester a trams. Víctor i Vicent tenen gran la llapissera perquè amb un possible invent repetiran legislatura i cartera. Víctor tira a tort i dret i és especialista en mil disciplines però Gregori preferix pures les lletres i que li ho donen tot fet. Amb ells Guillermo el de la caixa forta, que té la calculadora torta i no és especialment brillant quadrant les matemàtiques sense espant. Tots farcixen el Michavila del present com aquell de vent del passat d’un poblet que ara és de Gandia, raconet.

Amb un dit a la pissarra i la mà cap endavant va interrogant-se i pensant si passarà la revàlida, tot i que l’escola tremolara.

[37]

A Beniopa de que tot ho lleven estan farts i ací ho anem a relatar per parts

(Llig amb tranquil·litat la cosa no va de introduir cap objecte rar pel forat) És curiós el que ací anem a contar, però és una història verídica de com, sense voler, al final va acabar el pobre Febo Faba a la clínica. Creia que tenia un simple refredat: mal de gola, un poc de fred corporal, dolor muscular, mal de cap, mucositat,... Xe! Res que no fora d’allò més normal. Però una vegada el van ingressar més de mil probes de seguida li van fer el metge ben prompte volia descartar que l’ebola el tinguera un benioper. I així es com va acabar ingressat un pobre veí de Beniopa, vint-i-un dies hospitalitzat sent el punt de mira de mitja Europa.

(Això és com un restaurant sempre ve el plat principal després dels entrants) En qüestió de dos dies el mal se li havia anat. Ja no estava constipat! Però no estava per alegries doncs seguia vigilat. Poca cosa podia fer degut a la incomunicació. Assoles en l’habitació este pobre benioper s’asoma al finestró. Molt de tràfec pel corredor va veure una vesprada, la gent molt acalorada xafant l’accelerador corria en espantada. I Febo que era més vell, molt més que cagar ajupit, sap que no era fortuït tot eixe gran desgavell que admirava divertit. Malalts pels passadissos, paquets per tot l’estança, cap estava de vacança, tots estaven en sobre avís... Allò era una mudança! Ningú li havia comunicat eixe fet extraordinari, no era res aleatori com tothom havia callat... pensà que anava al tanatori!!

Enfonsat en el pensament algú va obrir la porta quan es donava per morta tot canvià radicalment. Era una persona estorta! Prepara’t per al trasllat un zelador li va dir. Allò era un so diví l’ebola no l’havia matat ell també se’n va d’ací. Fou doble l’alegria, no arribava el seu fi i entre les cames festí de seguida trobaria al dir-li el nou destí. A les palmeres és el trasllat, pensant pegar-se una volta entre tanta dona solta de sobte s’ha empalmat no havent cap arrere volta. Com allò no baixava una xeringa de bromur li van ficar al cul. I allò que al cel s’enfilava caigué com fruit madur. Poc duren les alegries a casa del benioper, i com a este cavaller a Beniopa en dos dies l’han deixat en bolquer.

[39]

(Al igual que la fava tingué el seu final això també s’acaba)

fora del límit benioper tota aquella gent que coses tinga que fer.

Cinquanta anys han passat al poble de Beniopa de tindre plena la copa a deixar-lo deshidratat. Abans tenia fins la sopa tot ple de serveis i locals hui l’han vestit amb l’hopa per obrir-lo en canal.

Ni metge, ni especialista, no parlem d’anar a ballar; abans caminant podies anar hui cotxe o taxista. Tot abans era benestar, hui tot és impediment perquè un dia es va abraçar a un altre Ajuntament.

Tenia fa poc un hospital hui casi està a Bellreguard. També té un gran parc que ara l’autoritat local ell sol se’l vol carregar. Estava la sala Gesmil i una bolera per a jugar la gent més juvenil.

Dita final: Maria Dolors, filla meua, ¿què és el que t’ha deixat ton pare? L’ombra d’una figuera i el para-sol al terrat!

Hui d’allò no queda res, ací hi ha moix amagat! Tot ha sigut desmantellat pel consistori i el progrés. És un poble apartat igual que Febo Faba abans l’havia passat algú bromur li clava. Este “bromur” novedós fa caure allò evident quedant tota la gent sense alegries pel cos. Ara han de fer desplaçament

Beniopa és una població que fa festa i allí la tragèdia també es manifesta

En moltes localitats a tot arreu de la Safor, fa molts anys són tradició les festes i celebracions en honor dels nostres Sants.

“Te color de pedregà,”, deia algú mirant el cel “no es veu ni un sol estel, fins la lluna s’ha amagat. i jo estic...acollonat”.

Així, Beniopa sencera allà a meitat de l’estiu “orgullosa i altanera” honra a la Magdalena el Cor de Jesús, Sant Lluís, i, és clar, també al Sant Crist.

Encara no havia acabat, aquell home de parlar, el cel es va enllumenar amb la llum de dos mil llamps.

És d’això precisament del que ací anem a parlar d’un dia que ha fet història que mai podrem oblidar i que tots sempre durem a un racó de la memòria. Allà pel segle passat al mil nou-cents vuitanta-sis va succeir un gran cas a la processó del Crist El vint-i-cinc de Juliol era un dia clar i ras però en arribar l’ocàs es dir, quan s’amaga el sol, tot el cel es va enfoscar.

I com si foren cudols, des del cel van reballar, pedres, però de les grans, que feien un mal de collons, Va ser tal la “pedregà” tan gran aquell desgavell que al crit de: “cadascú a la d’ell” van eixir “escopetats”. “qui puga que salve la pell”. Allà van eixir tots per cames fins I tot el senyor retor que, arremangant-se les sotanes i pegant un parell de bots es va amagar baix de les andes. En veure l’allau de gel eixe intensíssim aiguat amb volantí i triple mortal

[41]

baix del pont es va amagar l’acòlit “acollonat”. No va quedar ni un fidel van deixar al Crist tot sol xopant-se baix els cudols mentre eixien tots corrent a amargar-se baix del pont. Sols quedà baix la cascada un home, un tio valent, que sembla anava “calent”. i amb un cubata a la mà cridava mirant al cel: “ja no m’envies més gel, que encara m l’aiguaràs”. Quan ja anava calmant aquell “xaparró” de por preguntava el sr, retor Per baix les andes asomant: algú sap on està el Sant? Sols van quedar plantats aguantant el “xaparró” els músics en formació sense parar de tocar. Entre cudol i cudol tuba, flauta i clarinet, saxofon i tabalet van tenir un parell d’ous.

Tragèdia d’un llibret que ens ha eixit caret

Al veure el preu del llibret el president digué al tresorer què aplicara un retall sever i què es fera prou més xicotet. El tresorer avisà al de cultura què el presi volia menys grossor llevant pàgines, també color i rebaixant a fina la textura El de cultura avisà a l’impressor què el president volia reduir els costos de la seua tasca. I este li contestà al transmissor què estava acabat des d’ahir tenint que abonar tota la pasta. I per acabar una explicació relacionada en una tragèdia, mireu com una comissió cau en una gran misèria. Si Beniopa fa cinquanta anys què no és poble la falla en tardarà més per pagar este “moble”.

[43]

Beniopa

[45]

Iván Esbrí Andrés Alejandro Lagarda Pérez

LA FALLA COM A ARGUMENT

LA FALLA COM A MOTIU FOLKLÒRIC

Fotograma Agáchate que disparan amb el cavall-ninot protagonista. Elaboració pròpia dels autors.

LA FALLA COM A ANÈCDOTA PREVISTA -

Fotograma Brigada Central amb els actors gossem dir caracteritzats de Julián Puche i Vicent Luna. RTVE.

Fotograma El juego de la pelota amb els ninots de Julián Puche. Elaboració pròpia dels autors.

Fotograma Arroz y tartana, cremà de la falla. Elaboració pròpia dels autors.

LA FALLA COM A ANÈCDOTA CASUAL -

Fotograma La maldición de la Pantera Rosa, escena carnavalesca. Elaboració pròpia dels autors.

FONTS TREBALLADES I RECOMANADES Premsa/revistes

Articles/llibres

Webs/blocs

Vicent Lloret Llopis

En memòria d’Amparo María Simó Sanz i Ismael Lloret Blay

Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de BenirredrĂ al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2015

Francesc Palop Jonqueres -

[55]

JosĂŠ Luis Bonet Gamborino -

Aquest article ha estat presentat al Premi Ajuntament de BenirredrĂ al millor article dels Llibrets de Falla de la FdF any 2015

Joan Fuster Peiró drama

Grècia antiga Dionís.

idi del boc

Telmo Gadea Boix

Marc Gomar Calatayud

(*) “Text poètic presentat al Premi Joan Climent de l’any 2015”

Gil Manuel Hernàndez Martí -

... les falles cool serien aquelles que (...) permetrien a les comissions que les demanen accedir a un capital cultural de “qualitat”, capaç de proporcionar una aura de prestigi artístic i social per distingir elegantment de la resta ...

... la falla cool no té a veure només que aquesta sigui artísticament “experimental”, “avantguardista”, “trencadora” o “singular”, com també amb el fet que un col·lectiu faller la reconegui i valori com a mitjà per distingir-socialment de la “massa fallera” ...

En un entorn faller creixentment competitiu, algunes comissions han sentit la necessitat de començar a distingir apel·lant a la possibilitat que la creativitat es converteixi en un “actiu” més -

... si la distinció de la comissió s’aconsegueix aconseguint un premi “rar” millor, però la novetat és que sense obtenir cap premi també “compensa” plantar falles cool, per exemple participant en un club tan selecte com el col·lectiu de Falles I + E ...

Gil Manuel Hernàndez Martí és socióleg i historiador. Professor Titular del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València

Lola GarcĂa Moncho

Llibret

Infantil 69

Hola a tots. Sóc Izan Gandia Castellà i sóc el president infantil de la Falla Beniopa. És un somni que des de que era ben menut he desitjat complir i gràcies a la meua família enguany s’ha fet realitat. No puc deixar d’agrair a la nostra comissió que haja dipositat en mi tota la seua confiança per a portar endavant la comissió infantil, tasca que encara que difícil, he acceptat amb molta il·lusió. Il·lusió compartida amb la meua cosina Ainara, a la que estic orgullós de passejar del meu braç, així que ara que estic al front de fallerets i falleretes m’ha arribat el moment de treballar dur i de tornar a esta gran falla tota la felicitat que m’ha regalat. Però com ja s’imaginareu, jo no puc fer-ho sol. Necessite l’ajuda de tots els xiquets i xiquetes d’aquesta comissió així com de tots aquells que vulguen vindre i gaudir de nostra festa més especial. Per a mi està sent un gran any i sé que junt a tots vosaltres serà encara molt millor. No ho dubteu. Veniu i participeu de tot allò que vulgueu i gaudiu amb mi i amb la resta de càrrecs de la millor falla del món. Nostra Falla de Beniopa. Que passeu bones falles i que tot siguen rialles.

President Infantil

Izan Gandia Castellà

Fillolets

MartĂn Gadea Bravo Paco Bravo Ferri

Fillolets

Jesús García Gilabert Ausiàs Marcos Martínez

Fillolet i Filloleta

Ausiàs Fornés Perelló Martina Ramírez García

Padrí i Padrina Infantil

José Fernández Camarena Lola Fernández Camarena

PadrĂ i Padrina Infantil

Gerard Reig Malonda Rebeca Reig Malonda

Padrí i Padrines Infantils

Hugo Martínez Peiró Irene Marcos Martínez Elsa Bolo García

Reina de la Festa Infantil

Paula Marco Solves

Reina del Foc Infantil

Ruth Moreno Ba単uls

Reina de la Falla Infantil

Ainara Tarras贸 Castell谩

Cens Faller Infantil 2014 - 2015 Mar Andrés Moratal Carlos Aragó Bou Elsa Bolo García Paco Bravo Ferri Abril Camarena Serra Paula Camarena Serra Rocío Cano Romero Edgar Cantal Serrano Erika Cantal Serrano Elena Carbonell Brines Ana Casañez Gaspar Eva Catalá Bañuls Paula Císcar Sabater Borja Chinchilla García-Pando David Expósito Higuero Moisés Faus Benavent Noé Faus Benavent José Fernández Camarena Lola Fernández Camarena Erick Fernández Sánchez Lola Ferrairó Bañuls Valeria Ferrandis Koeva Ausiàs Fornés Perelló Martín Gadea Bravo Candela Gaitán Vicens Sara Gaitán Vicens Izan Gandía Castellá Laura García Carbó Mar García Contreras Jesús García Gilabert Daniel García-Pando Muñoz Alba González Martínez Sergi González Martínez Aroa Guinot Vidal Iván Ibiza Romero Daniel Juan Morant David Juan Morant Eduardo López Catalán Ivana López Catalán Eva Mañó Moragues Álvaro Marco Solves Paula Marco Solves Ausiàs Marcos Martínez Irene Marcos Martínez

Daniela Márquez Creix Gemma Martí Higuero Hugo Martínez Peiró Paula Melo Pardo Joan Miñana Castelló Sonia Miret Martínez Claudia Miret Morant Vera Miret Morant Nuria Moll Moratal Sara Morales Miñana Alba Morant Catalá Hugo Moreno Bañuls Ruth Moreno Bañuls Claudia Moreno García Sonia Moreno Lainez Noa Muinelo Cerón Cristina Orengo Esparza Diana Orengo Moragues Esther Orengo Moragues Mª Carmen Palacios Miret Mireia Pascual Galera Aitana Peiró Orts David Peiró Moll Iris Peiró Moll Laura Pellicer Suárez Zulma María Pérez Palau Hugo Pons Gómez Marc Pons Gómez Marina Ramírez Escrivá Sara Ramírez Escrivá Martina Ramírez García Gerard Reig Malonda Rebeca Reig Malonda Carmela Rodrigo Ramírez Marc Rodrigo Ramírez Lucía Ruiz Vidal Claudio de los Santos Juanes Sabater Mario de los Santos Juanes Sabater Lucía Signes Acevedo Marina Signes Acevedo Martina Soria Rodrigo Pablo Soria Rodrigo Ainara Tarrasó Castellá Celia Vélez Castelló

Artista: La Comissió

Autor: Jesús Garcia Cànoves

La mĂ gia del mag Beniopet a tothom tĂŠ contentet

Un barri anomenat Gandia està adossat a una gran ciutat, com a Beniopa tothom coneixia envejant molt al seu veïnat.

Perquè envejaven al veí? què tenia d’importància?, allí vivia rodejat de pergamí un mag de molta arrogància.

Estudiant al llarg d’anys els pergamins de la biblioteca, ens va ensenyar trucs estranys que feia amb una vara seca.

El seu nom era Beniopet el de la túnica blava, a tothom deixava contentet i els feia caure la bava.

La bava els queia de la boca admirant els trucs que feia, transformava farina en coca i fent foc, eixia fum de la xemeneia.

Si vols conèixer embolics i la seua llarga història, escolta el dit pels amics què ací faran memòria.

El mag Beniopet, era bonic o era lleig?

Sempre portava al cap un llarg barret puntegut, el nas pareixia un nap sent també un poc morrut, com estava més gord que flac es vestia amb una túnica, se la deixava caure com un sac era una peça de roba única.

Perquè us feu una idea

A les mans sempre portava

vaig a descriure al mag,

una vareta màgica estrellada,

pareixia portar una melopea

amb molta manya la utilitzava

caminant sempre en zig-zag,

fent trucs de gran anomenada,

no era perquè beguera vinet

generalment era molt generós

ni una fresqueta cassalleta,

ajudant al grup dels seus amics,

era per apretar el peu dret

encara què era voluntariós

una menudeta sabateta.

els posa en variats embolics.

No podem oblidar les companyes del mag Passen pel blavós cel un grup de graneres

Si et fixes bé una en voràs

de les què penja un vel,

què davant porta un coret

se me planta el pèl

per baix la altura del nas,

al posar-me les ulleres.

com endevinat ja hauràs

Són un grup de velles bruixes volant i mostrant les cuixes.

enamorada està del maguet. Va vestida amb bata de color rosa desitjant aplegar a ser la seua esposa

Una és la bruixa supersònica anomenada així per la velocitat

I en última posició

de la seua granera ciclònica,

ocupant la cua

de totes és la més irònica

en aquesta ocasió,

i la de més llarga edat.

la bruixa del faldó

Així a ull de bon observador diria què dos-cents o superior

amb cara de cacatua Aquesta alegra als xiquets golosos fent trucs amb dolços apetitosos.

La del costat és una inventora què ja no porta la granera també dita escombradora, la feta pols amb la podadora què gastava per podar la figuera. Ara va muntada en un coet a reacció com explote no arriba a la jubilació.

Els trucs de la bruixa de la cara de cacatua es fan quan la granera escampa dolçor per la cua Conforme passa pel cel

Una iaia està regant

escampa un dolçor de mel

desvanida contemplant

per terra.

les floretes.

Una fina capa de fumet

En ous Kinder veu

s’escampa pel raconet

com canvien per tot arreu

de la serra.

les pobretes.

I tot el que toca dit fum

Del barret d’un espantaocells

agafa un delicat perfum

naixen piruletes a parells

de dolçoreta.

rosetes.

Les coses de la natura

Un mag converteix a l’instant

es transformen en confitura

unes estrelles que estan volant

donant goleta.

en reinetes.

Un camp de carabasses

La màgia de la bruixa dolceta

canvia les carcasses

a un conill li toca la cueta

per xocolata.

transformant-lo.

De ser una carabassa

De xocolata tot es convertirà

a ou de xocolata passa

i conill de Pasqua tothom acabarà

tota la mata.

anomenant-lo

La bruixa mig botja ha inventat un aparell que amb pólvora va carregat A esta ara li ha pegat per la pólvora mesclar,

Per compte d’una granera

li agrada veure rebentar

porta un coet per viatjar,

tot el que ella ha inventat.

pel cel la veus ràpida passar cap a la soca d’una olivera.

Fa coets sense eixides i bombetes de tronet,

Uns iaios estan esglaiats

eixes que tira el xiquet

de vore tanta diableria,

sense por a fer ferides.

trucs de mags, bruixeria i moltes altres barbaritats

També trons de bac té per el seu taller, uns per l’escudeller i altres dins d’un sac.

La bruixa de l’amor passa sense fer remor La bruixa aquesta

què a l’omplir-se de polseta

té una característica

s’ha convertit en emblemàtic,

que crida l’atenció

un munt d’estrelles

perquè trenca l’estadística,

el segueix per tot arreu

no fa por als xiquets

pujant ràpid al cel

que la veuen amb simpatia

dient els passatgers adéu.

agradant-los la presència

Per allà on passa

de la bruixa xirivia.

arma la revolució

Porta un cor a la granera

un músic fracassat

què escampa un polvet

troba per fi la inspiració,

què al tocar una objecte

els desitjos dels xiquets

el fa suau com un cotonet,

es compleixen al moment

això és el que ha passat

uns troben molts joguets

en un globus aerostàtic

i altres un gelat imponent.

Una xiqueta el llibre de trucs s’ha trobat i en fa al moment un grapat Corretejant va la xiqueta pel vell camí del calvari i de sobte es troba amagadeta una llibreta d’un receptari. Fullejant-la veu què és el llibret dels trucs del mag Beniopet

Se’n va a casa corrent per llegir-la tranquil·leta i començar en un moment a practicar màgia facileta. Vol fer tots els trucs del mag movent la mà en un zig-zag

Un núvol que passava pel cel blavós de Beniopa unes gotes d’aigua plorava posant a tots fets una sopa. Un moviment dient trec-tric-truc-trac com a flors quatre fillolets han brotat

Apareix una cigonya amb un sac al pic i sense cap vergonya amb les mans fa un embolic. Amb un tric-truc-trec altres dos fillolets que la cigonya ens porta recent nascudets.

el mag fa una gran funció Tothom a Beniopa Amb la pell del plàtan menjat s’engalana al moment, fa un embolic junt paper gruixut, es mengen un plat de sopa després en una caixa ho ha amagat i ixen al carrer corrent. tapant-ho amb una tela de vellut. Hui és el gran dia que esperaven Tric-trac-truc uns moviments de mans i al museu faller se n’anaven. i de la caixa ix un parell de pelicans. Una parella de güelets El mag Beniopet admira l’espectacle, farà una funció, estan molt apretadets a benefici del xiquet pareix tot un miracle. de tota la població. Miren divertir-se als seus netets L’espectacle serà gratuït mentre el mag fa molts truquets. i al final es farà un convit. I entre bromes i rialles Tanquen el mòbils transcorren els numerets, i altres aparells, també fa endevinalles queden immòbils què encerten els xiquets. facen cas dels consells. Un fort aplaudiment molt prolongat Encara que quasi ningú tanca l’aparell indica que la funció ja ha acabat. s’obri el teló més groc què un rovell. I com la funció ha acabat El mag apareix a l’escenari i el teatre encén la llum, amb un barret i una vareta, donem el llibret per finalitzat posa dins del barret un canari acomiadant-nos com és costum. i al moment ix una palometa. Bones festes falleres a la comissió infantil Els xiquets aplaudeixen en gana i gaudiu d’un monument fet en bon estil. mentre el mag es menja una banana

101

[50 anys]

Beniopa, la veu d’un poble “Assumiràs la veu d’un poble i serà la veu del teu poble i seràs per a sempre poble...” Vicent Andrés Estellés

[103]

Ferran Garcia-Oliver Quan li ho van proposar, ser l’alcalde de Beniopa, tenia 51 anys. Ho va consultar amb la dona i els millors amics i va acceptar amb l’optimisme i la fermesa habituals amb què sempre havia encarat els assumptes importants de la vida. Al governador franquista de llavors, 1963, li degueren arribar informes tranquil·litzadors, perquè Casimir Garcia Aparisi, o Casimir de Carbó, com li deien al poble, havia arribat al grau de capità de la República pels seu propis mèrits, durant l’encara recent Guerra Civil, i va penar en un camp de concentració. Però la seua família, i la família de la seua dona, eren de dretes, i si hi havia anat al front era perquè els de la FAI i alguns veïns exaltats del Comitè els feien la vida impossible a son pare i als seus germans, els matins i les nits. La seua vida les trinxeres, Antoni, mentre que la que hauria de ser la seua dona perdria el pare,Tonet de Panxa Verda, assassinat pels mateixos que odiaven els Carbó, pistolers forasters i beniopers amb ganes de venjança. Als 51 anys un encara se sent jove, i és fàcil suposar que a un home emprenedor com ell se li presentava una oportunitat de demostrar als altres una certa capacitat de direcció, de responsabilitat civil i, sens dubte, d’estima pel seu poble.Afegiu-hi un polsim d’orgull i un pessic de vanitat, poca en Casimir de Carbó, tot siga dit, per agafar el bastó d’alcalde. Beniopa, el 1963, era molt pobre i encara hi feien feredat les ferides de la guerra. Però, com pertot arreu, s’insinuava en

però si calia anar a buscar-los a Madrid ja el sentirien en el ministeri corresponent. Tot ho feia amb discreció, sense afectació i ventolera. No li agradava l’exhibició ni eixir darrere el sant en manera que havia treballat la terra des que era un monyicot. No va tindre temps per materialitzar el seu somni i les va arribar a Beniopa una autèntica bomba: Gandia volia annexionar-se Beniopa i Benipeixcar. No hi havia temps a perdre. A una rotunda declaració de guerra va respondre amb una mobilització total de l’Ajuntament: regidors, secretari, escrivent, algutzir i sereno. Mobilitzar el poble, el 1965, era totalment impensable. La guàrdia civil haguera liquidat la resistència en un tres i no res, i els jutges haurien fet la resta. Casimir de Carbó, però, es creixia en migues en la batalla del Jarama i la pluja de bales a les muntanyes uns tribunals de justícia i una administració corruptes i mediatitzades per la dictadura. L’Ajuntament generà informes, presentà recursos, i vencé en un primer combat. Lorente, l’alcalde de Gandia, comptava amb amistats poderoses i sabia com moure’s pels corredors de l’administració franquista. Casimir de Carbó discutí amb ell i trencà palletes, a diferència de l’alcalde de Benipeixcar que abraçà des de primera hora l’annexió. ¿Com David podia ferli mal a Goliat? L’encara alcalde donà instruccions per preparar el pressupost de 1966, i junt amb els seus decidiren taponar un

Beatles cantaven Love me do, un xicot de Xàtiva cridava Al vent, venien els primers turistes i la resistència interior a Franco cada mesura urbanística que ingènuament però contundentment pretenia erigir el símbol d’una barrera, d’un mur simbòlic enfront de de segles de misèria i pa de dacsa. Casimir de Carbó tenia entre Gandia. Mentrestant, Lorente seguia obrint-se camí i guanyant-se mans, sobretot, un projecte estrella: fer unes escoles noves al peu per a la causa capitostos del règim. del Calvari, amb piscina i tot perquè s’havien d’alçar entorn de la

[50 anys]

—Clàudia —li va dir un dia Casimir a la seua dona—, te’n vens amb mi a València. Me’n vaig a vore el Governador i m’has d’acompanyar. No sé què podrà passar. I el que passà fou una discussió ben agra i insòlita en un despatx d’aquell jerarca, braç executor de la política del Franco en la província. ¿Què s’havia cregut aquest desvergonyit, alçant-li la veu a ell, tot un senyor governador, en un castellà de llaurador? —Usted lo que es, es un comunista!, li va reballar abans de fer-lo callar i amenaçar-lo de tancar-lo de seguida en la presó.

convicció, al peu del document. David sucumbia davant Goliat. Tot, la història d’un poble i d’unes famílies que ocuparen tres segles abans els carrers i les terres que deixaren els moros, s’acabava d’una manera denigrant. Gandia, això sí, es trobà amb la caixa de Beniopa ben plena. L’episodi, un poble engolit per una ciutat més gran, té en la gran història una rellevància mínima, però no per això deixà de ser sentit pels seus protagonistes com una tragèdia. Casimir de Carbó ja no va ser el mateix des de llavors.Va dur per sempre més el dolor d’una derrota infame. «A voltes —em deia—, veges tu, tinc com

Clàudia, amb un castellà de mestra d’escola, aquietà la còle- que em vaig embutxacar els diners de la caixa, que em vaig abaixar ra del Governador, però allí, en aquell despatx gèlid sota la mirada els pantalons davant de Gandia. I Déu sap que no és veritat». pètria del Caudillo, en el seu uniforme de gala de general victoriós, se’ls havia acabat el temps.Abatut, Casimir de Carbó tornà a Beniopa sabent quin era el veritable rostre del franquisme. s’il·luminaven els seus ulls quan amb la imaginació bastia les escoles Això no obstant, continuà la brega sense defallir. Ara més noves, amb aquella piscina perquè els xiquets i les xiquetes aprenque mai calia administrar els pocs diners de què disposava l’Ajun- gueren també a nadar. Casimir de Carbó tenia això, un orgull ferit i tament. Necessitaven advocats i tirar endavant els projectes com una vergonya que des de 1965 no havia deixat de supurar. Perquè, si bé ho mirem, no som el que creiem ser sinó el que creuen i volen decret d’incorporació el 8 d’abril de 1965, tot i que la humiliació els altres. convocada a l’Ajuntament de Gandia i presidida pel delegat del Governador Civil, es procedí a la dissolució dels ajuntaments de Beniopa i Benipeixcar. Abans, però, calgué anul·lar el pressupost que Beniopa havia preparat per al 1966 i deixar-lo «sin efecto». Lorente

Ferran Garcia-Oliver és doctor en Història Medieval a la Universitat de València i escriptor. Membre del consell de redacció de la

Gandia», i afegir que l’annexió «no le es deseable en razón de las por las consecuencias urbanísticas que hubiera tenido para todos alcalde de Beniopa hauria d’acatar l’ordre i signar, sense ganes ni

[105]

Emili Selfa Fort Passen els anys i sempre m’han fet la mateixa pregunta: ¿I no es podria recuperar l’autonota com una mostra del profund sentiment de frustració i derrota de tot un poble que va patir el sotrac, com una trallada, d’aquella decisió política que ens privà de l’administració municipal pròpia. Beniopa era el 1960 una població de 3.605 habitants, la tercera de l’Horta de Gandia, començava a traure el cap després d’una revolució i una guerra civil que la deixaren ben tocada d’hòmens i derrotada civilment. Caldria afegir les requises i l’estraperlo dels menjars i la terrible gelada del 56, la nevada del 58, o les barrancades, els temibles sant bres varen quedar secs, sense fulles, com un signe de la devastació que anava a patir-se. La gent, molts jornalers, vivia de la terra i dels treballs de la taronja. Moltes famílies no pogueren aguantar i emigraren a París o a la Camarga francesa. Aquells primers seixanta foren temps de moviments i canvis, en poc de temps s’encetà una etapa de creixement econòmic i conseqüentment de desenvohavien marxat tants veïns del poble que començaren a aparèixer nouvinguts de Castella

i d’Andalusia. Gandia creixia i les seues autoritats municipals seguien mirant a ponent i al migdia, seguint les pautes de creixement que marcà l’eixample del Prado i la creació del passeig de les Germanies. Anaren acostant-se més i més a Beniopa i a Benipeixcar.

i creixien de fet seguint l’ordenament urbanístic de Gandia: el passeig i el carrer de 1r de maig es perllongaven en Beniopa i la

La pregunta que també ens podem fer hui és si Gandia va errar o no amb aquesta estratègia de creixement. Certament, la ciutat tenia

Benipeixcar, sense problemes. Mentre es desenvolupava l’avinguda de la República Argentina i el carrer de l’Abat Sola l’ajuntament de Gandia donà permís per construir el carrer de Sant Jordi –conegut com al carrer dels

a llevant, però en cap cas insalvables. Les vies del tren, el barranc de Beniopa i el riu d’Alcoi li feren mirar cap a un altre costat, evitant així, que la ciutat poguera esdevenir una ciu-

la Pelleria, i que separava els dos termes municipals. Aquella decisió sense consulta prèvia a l’ajuntament de Beniopa, provocà una reacció contundent d’aquest, poc meditada, de

nucli del Grau; com havia fet València, o com estava fent Cullera, per citar només dos po-

deixat l’esmentat carrer com un cul-de-sac. Sembla que els dos alcaldes, en un encontre, tingueren una forta discussió: el de Beniopa, Casimiro Garcia, amenaçà al de Gandia, Juan Lorente, amb tallar el passeig de les Germanies, i aquest li retrucà amb encetar el procés d’annexió. Allò fou Roma. Al poc de temps, Lorente sense més preàmbuls, encetava el procés que acabaria engolint els dos municipis. Hi ha que argumenta que l’alcalde de Gandia necessitava augmentar la població de Gandia per tal d’aconseguir serveis, com ara un hospital comarcal, i que per això va buscar l’enfrontament.

construccions al seu servei prenien força a altres poblacions, com el cas paradigmàtic de Benidorm, i a Gandia començava una carrera amb dos fronts, el desenvolupament de la platja cap al nord i el creixement de la ciutat cap a Beniopa i Benipeixcar. ¿Com haguera estat Gandia d’haver optat per tirar cap a la mar? Podem elucubrar el que vulgam, però la resposta és prou evident. Beniopa i Benipeixcar havien traspassat les

[50 anys]

poble, les escoles públiques, una passarel·la i la continuació dels murs del barranc, entre

ser així, la incorporació comportava a més de la derrota humiliant dels pobles, el nomenament d’una Comissió Liquidadora per cada al·legant que les tres poblacions compartien a Benipeixcar, on el posicionament munici- poble integrada per l’antic alcalde, secretari i carrers amb cases a les dos vores de diferent pal sempre havia estat més procliu a la unió, interventor, amb allò més sorprenent: només terme. Allò era cert en els dos primers casos, deixaren que l’expedient d’annexió seguira el disposaven de vuit dies per tancar la seua feiperò no en el cas de Benirredrà, la qual cosa seu camí i prioritzaren fer les millores que necessitava el poble: enllumenat, clavegueram regidor a la nova corporació, l’ajuntament i quedés fora del procés d’annexió. Gandia i asfaltat, escoles, ... i obviaren, conseqüent- de Gandia continuava amb els mateixos reno va oblidar Benirredrà, immediatament des ment, fer l’ajuntament nou. Ja no faria falta. gidors i Beniopa restava sense representants de l’antic terme de Benipeixcar li va crear un barri de cases, el del Cor de Jesús, que nipeixcar tenia la caixa municipal buida i les Ni tan sols nomenaren un alcalde pedani. - millores al carrer, en canvi Beniopa, després nar a intentar-ho més endavant. Però només d’una dura batalla hauria de capitular amb la solutives sense cap contemplació. passaren deu anys, mort Franco i amb l’adve- caixa plena i amb allò essencial –que la majoniment democràtic allò ja no seria possible. ria de pobles ja tenien- pendent de fer. A Beniopa la catarsi fou total, i tot i la ferma Ara el veïnat havia recuperat la paraula. defensa feta pel seu darrer ajuntament ho va Un decret de Franco, contra el qual en Beniopa i Benipeixcar tenien i seguiren po- aquells anys de dura dictadura res podia dictatorial on ningú podia protestar, almenys sicions diferents; en el primer cas la defensa fer-se, tancà el procés. Les corporacions de fou numantina i amb totes les armes de que Beniopa i Benipeixcar es reuniren en la da- va eixir de casa o del casino per protestar, podia disposar un ajuntament com el de Becom a cosa molt extraordinària i mai vista en 1965, conjuntament amb la de Gandia per aquells temps, a les festes del carrer de Sant municipal es centrà en prioritzar la defen- ordre del Governador Civil, que les reunia Ramon, a la seua cavalcada, un grup de veïns sa de l’autonomia administrativa. Acabaven a l’ajuntament de Gandia per a l’acta formal parodià la situació imitant el quadre de Velázde dissolució. Aquell decret d’incorporació a quez, La rendició de Breda, l’alcalde de Bepont, difícilment anaven a renunciar a ell. Així més tenia la mala bava d’ordenar una disso- niopa agenollat li feia entrega de les claus del fou com expedients, al·legacions, advocats, lució i no una fusió de municipis, que haguera poble a l’alcalde de Gandia. Les conseqüèndeixaren els projectes municipals més ur- estat la solució políticament més correcta i cies foren evidents, després de la resignació gents paralitzats: el clavegueram i asfaltat del menys dolorosa per als pobles. Però no va vingué la desbandada. Benipeixcar i Benirredrà fou llançat pel Ple

Sense representació política, en aquells anys el veïnat no comptava, i amb un ajuntament de Gandia, que començà sense cap tacte polític a tractar-nos de barri de la Magdalena i intentant esborrar els elements identitaris del poble, calia afegir, a més a més, que des de 1963 comptàvem amb un nou rector a la parròquia: don José Sanz, gandià de pro, que en res va ajudar a superar la situació presentada. Tot el contrari, en un moment en què l’església encara era una peça essencial de la vida del poble, en no res, prengué la decisió de no soterrar més al cementeri parroquial, provocant el trasllat al municipal de Gandia; fet que comportà la clausura del nostre cementeri el 1980. La desfeta continuava. A les eleccions

l’alcalde de Gandia proposa que s’anomene Joan Martorell, que és com s’inauguraria el -

va aquell terme municipal que s’annexionà creant els barris nous de l’hospital amb la prolongació del passeig i el nou col·legi Roís de Corella; el de Sant Pere, desenvolupant els voltants del nou col·legi Joan Martorell; o

del nivell dels carrers respecte al nivell de col·legi Montdúver. Molta gent donà el pas la ciutat, va fer retardar l’asfaltat del poble, i abandonà la casa pairal per instal·lar-se en obligant a conviure prou anys amb el fang als pisos en zones properes de l’altra part del carrers, quan la immensa majoria de pobles societat de caçadors es va fondre amb la de se una canalització urbana completa, sempre havia estat considerat un perill, i no era per la nova situació política propiciada per les a menys, el 1968 una barrancada s’endugué començà a moure a una incipient Associació de Veïns de Beniopa i les seues reivindica- desenvolupament urbanístic que presumia el cions als programes electorals dels partits de mer ajuntament democràtic l’alcalde pedani, carrer Nou i la zona d’interior del carrer de l’esquerra comportaren actuacions concrenomenat pel terç de representació del sindi- la Muntanya. Fets tots que agreujaven aquella tes al poble com la rehabilitació de les anticat vertical, i els dos metges del poble: Javier imatge de poble retardat o descuidat, afavo- gues escoles en Centre Social. Cebrian i Miguel Peiro, nomenats pel terç rint la fugida o abandó del veïnat. Només com a mostra citar que la urbanització del carrer de l’administració municipal de Gandia mamtricte de Beniopa, primer intent d’entendre prengueren les principals carències del poble: que l’enllumenat encara vindria uns anys des- una ciutat com la de Gandia de forma poliles noves escoles, el clavegueram i l’asfaltat. prés. Sense oblidar que parlem d’unes dèca- cèntrica i amb una tímida i poc desenvolupades on el fenomen dels barris degradats era da acció de descentralització municipal. L’any en projecte Maestro Michavila, als plànols del consubstancial a les gran ciutats i nosaltres col·legi apareix com a Colegio Pública Santa teníem a Santa Anna i als pisos de Porta de dur de digerir, amb resultats contradictoris, veïnat principal. Mentre la ciutat usufructua- donat que el mal a les cases va comportar un

[50 anys]

esforç de millora de les mateixes i en general, tot i que va haver gent que va abandonar el poble, les cases es milloraren i revaloritzaren. Deu anys d’obres de defensa contra les inundacions –ponts, murs, aigüeres, ...- ajudaren a resoldre problemes urbanístics antics i a obrir zones interiors com la del carrer de l’Aigüera. Socialment el poble s’ha enfortit: disposa d’un Centre Social i una Biblioteca que faciliten uns serveis essencials a la població que deuen millorar, però que són irrenunciables; una infraestructura comarcal com la Residència Juvenil; els serveis sanitaris del Consultori i del Centre de Salut; un Poliesportiu millorable; el futbol ha passat diverses etapes, deixant el camp de La Banyosa, però continua ben actiu; la Penya Ciclista, com la ves; la Falla ha estat un element de dinamització festiva i social de primer ordre, consolidant-se com una de les comissions més prestigioses de la ciutat; les Festes Patronals i la de Sant Antoni continuen amb la tradició festera, adaptant-se a les noves formes del gaudi col·lectiu; la Parròquia i la Germandat de la Setmana Santa ofereixen un patrimoni històric, uns serveis i uns referents molt valorats; la Banda de Música ha posat els sons culturals i l’alegria en un poble que la necessitava. Tot ha ajudat i ho hem fet entre tots. Uns

dies queixant-nos i altres treballant de calent per que ixqueren bé les coses. Hem patit molts entrebancs, no paga la pena citar-los, fonamentalment, la gent no ha tingut la oportunitat de viure a Beniopa com ho fan a qualsevol poble. No han hagut les promocions urbanístiques de què han disposat no molt lluny, i això han fet: viure prop. Hi ha molta gent que manté la memòria i l’afecte pel seu poble, visca on visca, ho demostra a l’hora de soterrar als seus, casar-se, o acostant-se a festes, per posar només uns exemples, però també hi gent que viu fora que només veu Beniopa en la nostàlgia del passat, mantenint un posicionament molt crític envers la realitat de la vida quotidiana al poble. Aquells que hem optat per viure al poble no ens agrada que ens repassen els problemes que patim. Qualsevol indret de la ciutat en pateix de semblants o molt pitjor.Volem veure Beniopa en present, dia a dia, i sobretot li veiem futur. Som conscients que qualsevol poblet de la comarca té més equipaments que els nostres, però sabem que comptem amb altres avantatges d’un poble i alhora de proximitat a la ciutat. Certament han passat 50 anys de vida en comú i les coses podrien haver estat d’un altra manera, però ¿per a un poble mil·lenari com el nostre 50 anys que són? Sempre s’ha tingut que lluitar, els moros contra la pressió

cristiana, els cristians contra la pressió senyorial, els oprimits contra els poderosos, ¿com no hem de lluitar ara que podem parlar sense por? Allò més important és que han passat eixos 50 anys i hem mantingut la personalitat i el caràcter del poble, hem sabut fer-nos un el que tenim, mantinguem allò que ens singularitza: una forma de vida tradicional i un fet diferencial clar, i exigim tot el que de millores necessitem: polítiques públiques decidides i plans de millora urbana. I mirem el futur amb el cap ben alt. Tirant lo Blanc. Professor i escriptor.

[109]

Antoni Puig Martínez en 1849, ja descrivia al poble de Beniopa com un lloc amb ajuntament de la província, audiència territorial, capitania general i diòcesi de febres intermitents. Un poble amb 340 cases de fàbrica regular, la de l’ajuntament, presó, una escola de xiquets i una altra de xiquetes,

bona qualitat i fèrtil, plantat de moreres, algunes oliveres i garrofers. Camins reduïts a males sendes, conduïxen als pobles limítrofs, inclús Gandia, d’on es rep la correspondència 3 vegades a la setmana. Una producció de blat, dacsa, garrofes, oli, creïlles, llegums, hortalisses, conills i perdius, encara que en curta quantitat. Indústria: L’agrícola, sent notables els planters de pebres i tomaques que els llauradors, i més especialment les seues dones, fan a les portes de les seues cases i en els punts més abrigats. Formen una espècie de grans calaixos amb uns canyissos de panís, que se sostenen per mitjà d’estaques, i els omplin d’una part de terra verge molt cernuda de la muntanya, i a calfar. D’esta manera aconseguixen procurar-se un lucre que pot valorar-se en 3.000 duros anuals en tot el poble, sense que per això tinguen necessitat d’abandonar els treballs del camp, ni els domèstics.”

rat i ara ja són tan sol dolents camins i es rep la correspondència potser 5 vegades a la setmana en comptes de 3. Se substitueixen les -

[50 anys]

[111]

Beniopa es va oposar a l’annexió però la Llei, la Diputació Provincial, el Governador civil, la Delegació Provincial de l’Habitatge, el Servei Provincial d’Inspecció i Assessorament de les Corporacions Locals, la Direcció General d’Administració Local, la Comissió Permanent les pretensions de Gandia per a perpetrar l’irreparable, un fatídic huit d’abril de mil nou-cents seixanta-cinc. ens ho aclareix: De veritat que a l’any 1965 es del poble àrab de Beniopa i el cap i casal de la Safor, ciutat ducal borgiana on les hi haja? i va de debò que es tenia major que la que pogueren tindre els de Bellreguard, Palmera i L’alqueria de la Comtessa; Palma i Ador; La Font i Rafecofer; Xeresa i Xeraco? Com pot ser que als poders polítics On havien terres fèrtils dedicades al cultiu d’hortalisses i tarongers, per on s’obrien camins polsegosos per a anar a Benirredrà, a la Marabastir la població; un cementeri on descansaven en pau els venerats difunts del poble en un paratge d’insuperable bellesa a les portes de la Banyosa; per on transcorria el barranc de Sant Nicolas i la sèquia de l’assut de Palma que delimitava el terme municipal de Beniopa

[50 anys] cadastral anterior.

[113]

Com s’observa en el plànol anterior, el nucli urbà de Beniopa està format per una trama de carrers estrets i sinuosos on les cases animals, i els fruits del treball al camp. Mentres a gandia, abundaven els botiguers, comerciants, terratinents de tarongerars i industrials, perfecta vida en comú entre els veïnats. Teníem tant en comú que un dia els Gandians van decidir per nosaltres posar també en comú l’única cosa que ens quedava com a poble: la nostra autonomia municipal bé i encara que no fórem capaços de comprendre-ho en un primer momento, ja ho entendríem més avant. Són coses de persones de trellat, ben preparades amb un enfocament estratègic i visió de futur”. Però a això se l’anomena en realitat despotisme, totalitarisme, i campana. O és que de repent ja no era limítrof amb Gandia?, o lo de la vida en comú entre els veïnats suposava un escull insalvable?, o no interessava Benirredrà per l’escassa dimensió del seu terme municipal?, o és que ja era massa per a la cassola i l’apetit sadolla?

[50 anys] Com entendre-ho? Molt senzill! Tan sols mirant en que s’han convertit avui els termes municipals de Beniopa i Gandia s’entén perfec-

[115]

municipal de Beniopa en la seua part Sud.

Districte num. 5 Rois de Corella (sobre l’antic terme de Beniopa)

De confusió, RES DE RES. D’interessos, TOTS. D’idees, MOLTES I CLARES

serveis municipals de Beniopa, fets d’acusada rellevància posats de manifest en l’expedient. la trama urbana original de Beniopa greus problemes socials, econòmics i urbanístics. grau de satisfacció que s’aconsegueix en aspectes decisius per al benestar general del ciutadà com: treball, educació, sanitat, la qualitat ambiental, vivenda i equipaments,; així com altres de naturalesa psicosocial vinculats a l’àmbit interactiu del subjecte: relacions familiars, relacions interpersonals, oci, temps lliure, etc.; I els d’orde sociopolític, com ara la participació social, la seguretat personal i jurídica, etc. Al llarg dels anys, el seu casc antic ha servit de reserva d’allotjament a baix preu per a una classe obrera emigrant nacional i estrangera, han vist com les seues rendes agràries han anat disminuint al llarg d’aquests anys a mesura que la crisi de l’agricultura s’agreuja. Treballadors de la construcció que han vist com el sector s’enfonsava estrepitosament; pensions per als jubilats d’autèntica miseria i treballs de les altes taxes d’atur, de la baixa taxa d’activitat, d’una piràmide de població envellida, de la falta d’inversió en capital social i humà,

[50 anys] la falta d’expectatives de futur per a amplis segments de la població, especialment els jóvens, tot barrejat amb el consegüent procés de degradació urbana i l’aparició d’un cercle viciós de pobresa i marginalitat.

Font: L’observatori socioeconòmic de Gandia

Segons l’anterior quadre, al poble de Beniopa s’aprecia un increment gradual de la població en edat dependent, un empitjorament de l’índex de sobreenvelliment i de joventut, així com del ràtio de reemplaçament de la població potencialment activa preocupant.

per a aproximar-se al grau de satisfacció amb el seu entorn dels habitants de Gandia i més concretament amb el seu districte en aspecmajors de 15 anys, homes i dones, distribuïts proporcionalment al nombre d’habitants de cada districte. Ja en aquell any s’observava que els residents al Centre Històric, Benipeixcar i al Grau de Gandia i platja eres els que més satisfets estaven amb la zona on vivien. La de Gandia. Pel contrari, els residents a Beniopa eren els que valoraven la qualitat de vida en el seu barri més negativament. I quan se’ls va preguntar per l’evolució de la qualitat vida en el seu barri respecte als 5 anys anteriors, seguia sent Beniopa un dels districtes de Gandia una situació de partida pitjor que a la resta de la ciutat.

Per a quan un verdader pla de recuperació integral a Beniopa, econòmic, social i ambientalment sostenible que contemple la promoció prestació de serveis de proximitat de qualitat a les persones, la participació ciutadana, i el foment de la cultura i l’educació per a tots? Ho estem esperant! No és que no s’haja fet res en tots aquests anys però la gestió pública s’ha desenvolupat moltes vegades a colps responsabilitat i el compromís de treballar pel ben comú de Beniopa. Precisament, parlant de mala gestió i per què no d’abusos, ens hem sent l’Agent Urbanitzador una empresa privada, es va exigir la repercussió d’uns costos d’urbanització abusius als propietaris dels camps. Recordem que un PAI és un document aprovat pels ajuntaments, en els quals s’arrepleguen els drets i obligacions de propietaris de sòl i urbanitzadors, així com terminis i condicions econòmiques per a la transformació d’un sòl verge en nou assentament urbà o una vant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana qui torna a resoldre a favor dels propietaris dels terrenys. Resultat: cost d’Urbanisme de l’Ajuntament de Gandia.

alhora permet veure la verdadera naturalesa de qui ens ignora, i el record és inesborrable ja que incideix en la memòria col.lectiva. Fa cinquanta anys, la Dictadura de Franco va poder perpetrar fets tan despòtics revestits de legalitat com l’annexió d’un poble per un altre en contra de la seua voluntat. Però com ja van dir Plató fa vint segles, la Democràcia també conté intrínsecament el germen de que únicament busquen el Poder. Si solament ens preocupem de l’esfera privada, ens repleguem en nosaltres mateixos i abandonem els assumptes públics, l’Individualisme pot prendre una forma negativa que pot derivar en un servilisme consentit que ens condueix a la tirania, si no existeix un contrapoder poderós. Benvolguda Beniopa, enyorat escenari dels nostres jocs d’infància, encara hui em sembla sentir les iaies queixar-se de l’algaravia que part del joc i allí anavem a parar: al Barranc, a la terra de ningú, a la terra dels xiquets, al nostre paradís, un riu sec plé de vida, d’alegria i de genolls ensanguinats.

d’identitat forjades al llarg de la nostra història. Un poble de llauradors entre l’aigua i el secà, entre la Marjal i la Marxuquera; i com vincle d’unió, com no, el nostre Barranc que s’encarrega de tant en tant de recordar-nos que la naturalesa és indomable al reclamar el que li pertany, i que pròxima però al mateix temps tan llunyana de Gandia. Un poble a la ciutat i un barranc guardià de la memòria col·lectiva. “confondre els sobre l’antic terme municipal de Beniopa i desterrar als nostres difunts de les seues sepultures, que sàpien que el nostre orgull i dignitat mai ens ho van a arrabassar. Antoni Puig Martínez és benioper i professor del Departament d’Economia de la Universitat Politècnica de València.

[50 anys]

[119]

Josep Piera Rubio

Des d’un terrat lluminós observava Les teulades com bancals ben treballats, veia terrats amb roba estesa, balcons que perseguien teuladins al vol. Xiquet, sentia les olors de la vida com era la vida llavors, austera i elemental: olors apetitoses coent lentament al foc, olors agredolces de corral, olors netes eixugant-se al sol, olors suades de goig animal, olors d’ombres fugitives pels horts... Gesmils, gesmils, gesmils! Beniopa és això ara, només: unes cases engesmilades entre estrets carrers polsosos a la vora d’un barranc. Un record que tremola. Un perfum silenciós. CASA Recorde casa, ma casa De xiquet, com un somni On veig ma mare que m’adorn al braç. La càlida carnalitat dels gesmils que duia embronjats al pit, la seua veu olorosa que cantava, mentre arribava la son i se m’enduia volant sense ales cap al cel. Cantava aquesta cançó: del corral i del carrer, de les fulles de la parra Aquella casa jo no és ma casa, ni jo el xiquet que era l’amo de tot, sense tindre res de res.

LA INFANTESA La ràdio escampava gardènies a parelles tristos tangos tavernaris, melosos drames amargs, cuplets per somiar plaers sermons, misses, rosaris i lletanies en llatí. Les dones, joves i velles, lletges o belles, cosien en colla, entre silencis i sospirs. Per la ràdio es dedicaven cançons de goig o de dol: en el monte del Olvido por dos amores que han muerto, que son el tuyo y el mío. La infantesa no sap del passat ni del futur. La infantesa és un temps sense temps. La infantesa no sap res i ho sent tot. La infantesa és voler-se present pur. La infantesa no té memòria, viu i prou.

EL FORN DE TERESETA Murs tous i amb crosta de blanc d’ou. Mones que ixen del foc com un regal. Un món antic que se sent de sempre nou. Un temps trobat que no tornarà mai. EL FERRER Veig un home bragat davant la farga, d’espatles nues, suades i lluents; i unes anelles de ferro a la paret per lligar haques, matxos i rossins. Veig com colpeja les ferradures enceses i en boten les espurnes al ritme dur del mall. Veig com ferra la pota d’una bèstia Veig que la memòria, del viscut, n’arxiva el que vol, n’esborra el que dol i retorna rient el que li plau. Llampurnes com estels en un cau fosc.

[50 anys]

Amado mío...cantava Rita Hayworth. Tot era pecat, o tot <<lo bo>> era pecat. <<Per què en diran mala vida a la millor que n’hi ha?>> exclamava un vell mirant aquella donassa de pel·lícula clavada amb quatre claus a la paret. Femella irreal, fantasia del desig. com tot el que apareixia a la pantalla. Amèrica era un somni luxuriós. Gilda, dona de seda, veu melodiosa, una meravella de l’altre món.

CANT D’ESTIL

I Amb cant d’estil ara cante com cantava el poble abans. Cante les penes amargues perquè així dolces se’m fan. I és que cantant, jo, m’encante. II Queda’t amb mi, amor meu; no te’n vages, fa molt fred. i se’t gelarà l’alé. La nit cau per tot arreu.

em vaig fer pedra d’aquella cova. No havia vist mai tants cossos nus, mig despullats, fora de les pel·lícules O com nerons, panxuts i rodanxons. N’hi havia que no paraven de xarrar i s’eixugaven amb tovalloles de colors. N’hi havia d’atlètics, de prims, d’escarransits. Alguns deien grolleries que feien riure, d’altres callaven i escoltaven, avergonyits. Cossos temprats com bronzes vius. Cossos de sal, eixuts, com troncs. Cossos angèlics o endimoniats. Cossos de Crist sense cap creu. Ja no existeix el soterrani de ca Barrina.

III Perduda enmig de la mar allà lluny veig una barca. Sembla anar-se’n a pescar. Sols li veig la vela blanca que diu que no vol tornar. IV Amb cant d’estil ara cante com cantava el poble abans. Cante les tristors que calle i elles com mel se’m desfan. Perquè cantant jo m’encante.

Extracte del llibre de poesia: “El temps trobat” Edicions Bromera Premi Alfons el Magnànim València de Poesia

[50 anys]

Laura Morant Peiró Beniopa, un poble hui convertit en un districte d’una ciutat que no ha parat de fer-se gran i créixer. Però no hem d’oblidar que Beniopa ja era una gran alqueria musulmana quan Gandia encara no existia. I hem de recordar que en el moment de l’annexió l’any 1965 quan un decret del General Franco sentenciava l’expedient d’annexió a Gandia, era el poble més poblat de la comarca després de les tres

cantar. I no oblide quan sent menuda escoltava els grills al costat

perdut la nostra pròpia autonomia com a poble, no hem perdut en cap moment l’essència de ser poble, a la nostra manera i recordant sempre que un dia així ho fórem.

el Montdúver al fons a l’altre costat, i també veig el calvari amb els

A Beniopa hem tingut la sort d’haver crescut de manera moderada, el que ens ha permés conservar carrers i cases en el seu estat originari amb només algunes reformes. Tenim la nostra plaça com un vincle d’unió d’altres carrers que envolten el nostre terme. I un barranc que ens separa en dos parts, i a continuació Gandia. I és

M’agrada anar a la plaça, i vore que hem mantingut les botigues tradicionals, el xicotet comerç, el nostre, i els bars; eixe comerç i eixos bars que fan vius carrers i places i que han permés que no ens convertírem en un poble dormitori perquè sempre hi ha gent ací i allà.

I a mi m’agrada ser de poble, perquè diguen el que diguen nosaltres continuem sent poble. Fins i tot parlem un valencià diferent. Fins i

I, és que diuen que ser de poble és estimar els carrers que t’han vist créixer, i a Beniopa ens els estimem. Ser de poble és també poder passejar per eixos carrers saludant a la gent en un ambient familiar formes part d’un grup de gent i d’un lloc concret. Però, per a mi ser de poble és també preocupar-se dels problemes dels nostres veïns i veïnes i ajudar-los per a millorar en la mesura del que és possible...

patrimoni determinat, un associacionisme concret, però també té una part culinària que forma part de la nostra història i dels noss’hereten només bancals” com deia el meu estimat sogre Paco Sanchis, que des d’allà on estiga estarà gaudint segur de les falles que tant i tant estimava. S’hereten les paraules, els costums, les tradicions, que els nostres iaios i les nostres iaies han anant transmetent, M’agrada Beniopa, sempre m’ha agradat. M’agrada despertar-me

de viure propet de la muntanya i a pocs quilòmetres de la mar. La

I no m’oblide d’eixes persones que han ocupat moltes de les cases del nostre entorn i que hui ja no estan amb nosaltres, però que ens O que senzillament han sigut companys de poble, de l’hola i l’adéu, niopa amb el record de tantes persones que hem estimat i que han aconseguit que siguem un poble amb un encant especial.

Laura Morant Peiró és beniopera i mestra.

Mª Rosa Sabater Soliva Apropa´t, Beniopa. Apropa´t! I et contaré la teua història. Història gloriosa, al teu sí, agradosa. Mira, Beniopa, mira com vigila els teus espais la plaça del Campanar i el barranc de s. Nicolau. Les Cases Noves, el carrer Llarguer i la Banyosa. La serra Falconera a la Vall de Marxuquera i el barranc de Borrell al sender del Portalet. La plaça Major i la de la Presó. Si jo fos joglar et prendria de la mà i aniríem pel món cantant les glòries dels teus primers pobladors. Habitants a la Cova de les Maravelles i també al Parpalló. Això fou com, els teus avantpassats caminaven, a l´estiu de ponent, cap a les coves del Pastor i aquella coveta de Zacarés. Beniopa, color de terra. Flor de taronger. L´alqueria de rubio la tingueres plena de gent.

Fins i tot et visitaren els visigots, quan ja ens lligàvem als àrabs amb llaços ben forts. Ai!, Beniopa, com ets de mullada de cultura musulmana.! Senyal ben clar és el teu nom: Bani-Ubba, hereus dels Ubba, fantàstics amos que et tenien cura. Passava el temps... al castell de Bairén.

Terres i cases reberen, amicalment, de la teua alqueria. Quanta alegria! L´entusiasme era universal, malgrat la situació de gravetat. Què va passar? Doncs que, Al-Azraq, mudéjar, es va revoltar contra els cristians. Més endavant, Beniopa, patires fam i hagueres d´arrendar-te Pere III, el Gran, com a abanderat. A pesar de tot, tu, Beniopa, seguires endavant

[50 anys]

Beniopa, amb la canya de sucre t´alçares dolça i ambiciosa.

ja tenies amb tu el nét de Jaume I, anomenat el Just perquè tractava tots per igual començant pels seus vassalls. Aquest rei, Jaume II, va regalar Beniopa comte de Bairén i de Gandia mentre tothom ho aplaudia sense cap covardia. Joia i agraïments. Agafares ales, Beniopa, de manera que els voltants et volien allistar. Finalment, et posà al butxacó la família Gascó. aquell dia en què els agermanats et transformaren en parròquia oferint-te les alqueries d´alcodar i de Benicanena. A bombo i platerets celebràveu la verbena i tota tu, Beniopa, anares d´estrena. amb la noblesa, va prendre el timó del govern S. Francesc de Borja: fratern i bonesa.

Sàpigues, però, que en expulsar els sis-cents moriscos que t´habitaven,-1609-, i portar-los a l´Âfrica, et buidares. Ara tens fred, poble meu. No perdes lálè. Vénen de la República de Gènova i et poblaran com a terra nova. Descansa, Beniopa, escolta bé el que ara et diré. Hem dálçar la veu per lloar el capellà en Vicent Marín que, de teles de cànem a les tropes va bastir -Guerra de la Independència-. Proclamem la seua gesta. Heroi i activista, gràcies a ell hui tenim església de la Magdalena. Neoclàssica, aristocràtica i amb esplèndida ceràmica. 1884, fosc com una gola de llop. a lérmita de Santa Anna. No hi havia conhort per a tant de dolor. I va vindre la guerra, intespestivament, per aire i per terra.

[50 anys]

Aquell hivern fou prematur i profund. No hi havia claror. Gandia t´envestia. Com hi ha Déu que Franco, amb el decret de l´any 1965, sentenciava la teua annexió a Gandia. entre la vida i la mort,

Ben bé sabem tots Tu, Beniopa, tan peculiar i tan particular. Inclús, Sanchis Guarner i Francesc de Borja i Moll, talment uns ambaixadors, xafaren els teus carrers per escoltar el teu parlar alouer. A hores dára, Beniopa, resultes abellidora: associacions de veïns, banda de música, Germandat de la Setmana Santa i, per acabar dádobar, la falla. de personatges destacats. Així que no nánomenaré cap per si acàs meń puc oblidar. Beniopa!!!, la tropa!!. Alcem la copa!! Amb quin orgull passegem el teu nom pel món.

[50 anys]

Fede Boscà Banyuls La banda del Centre Musical de Beniopa segons documentació manuscrita que ens ha arribat una escola de música començava a eixir pels carrers del poble con a banda; però la Guerra Civil va suposar un parèntesi sense activitats. L’any 1.949 sorgirà una nova formació amb músics de la primera banda i noves incorporacions de gent del poble. Aquests músics i d’altres continuaran treballant i aconseguiran un musicalment, quedan reduida a un grup de músics que queden eventualment per fer música,

Bandera”. La mateixa que ara surt al carrer va ser la que va servir perquè un grup de gent il·lusionada.

ser padrins José Luís Fuster Izquierdo i Joana Tomás Más.

Avui podem dir, que les formacions musicals de l’associació estan molt ben assolides, es realitzen al voltant de cinquanta actes per any i que s’han aconseguit guardons i actuacions molt destacades com ara: 2.003: 3r. premi del vint-i-seté Certamen Provincial de Bandes.

2.004: 3r. premi del Certamen de música festera Altea la Vella. 2.005: 3r. premi del segon Certamen Nacional d’Almassera i corbatí del València C.F. 2.007: Accèssit en el trenta-uné Certamen Provincial de Bandes. Medalla de la Diputació Provincial de València al Mérito Cultural en Sesión Ple-

2.010:

•

2.014: Concert al Palau de la Música de València i participació en les Jornades Internacionals a Laval, França.

La Banda de Beniopa, en esta tercera formació ha estat baix la batuta del mestre Miquel Pérez i Faus, qui amb el seu esforç i dedicació va convertir un grup d’educandos en una banda que ja conta amb gent professional com la que coneixem avuí en dia. en l’actualitat amb setanta-tres músics. L’Associació Centre Musical de Beniopa la componen dos-cents huitanta-tres socis familiars que intenten amb el seu esforç i la cooperació d’algunes entitats públiques com la Generalitat de la Comunitat Valenciana, la Diputació Provincial i l’Ajuntament de Gandia i privades com

[50 anys] que vullga aprendre i disfrutar de la música. Som una Associació per a gaudir de l’art musical socialment. L’Associació està presidida per Ramón Seguí Ferrà qui compta en la següent Directiva: Xavier Falquet Moragues.

de l’Associació presos en la Ciutat de Gandia el dia vint-i-cinc de noviembre de mil nou-cents noranta-set, i aprovats per unanimitat:

1.- Constituir una associació que rebrà el nom de

“Promoure i fomentar l’educació i instrucció musicals procurant crear una Banda de Música i altres formacions musicals, amb la corresponent Escola per la formació dels músics que la integren”. “Promoure les manifestacions musicals, divulgant-les entre el públic en general i fomentar el naixement de vocacions musicals”. Per portar a terme aquests objetius, l’associació podrà organitzar conferències, sessions de treball, cursets de divulgació, projeccions, concursos, concerts i actes semblants, tot sometent-se al que dispose la legislació aplicable.

3.-S’acorda dirigir un escrit i realitzar les gestions oportunes per tal d’inscriure l’associació en el Registre General d’Associacions de la Conselleria d’Administració Pública.

signen

[131]

Según nuestros Estatutos Sociales TITULO I. Artículo 2.- Personalidad Jurídica.

TITULO I. Artículo 3.- Fines y actividades. -

TITULO I. Artículo 4.- Interés General. 1

del 5é. Aniversari del naixement de Sant Francesc de Borja, on el Cor de veus blanques va tindre una importància reconeguda pel autor de l’Obra. Ha participat en les campanyes del Retrobem la Nostra Música que organitza la Diputació Provincial de València.

Dirigida per Juan Miguel Terrazas Samper. Fede Boscá Banyuls és músic 1 - Transcripció literal dels estatuts de la Banda de Música de Beniopa

[50 anys]

[133]

Juan Bautista Solbes Mira

[50 anys] Joaquim Michavila Campos, “Mestre Michavila” (1853 - 1924) Joaquim Michavila Campos naix a Gilet, València, en 1853. Inicia els seus estudis en l’escola de Gilet i als 6 anys comença els seus estudis musicals participant en el cor parroquial i la banda de música per iniciativa de sa mare. Als 13 anys ingressà en el convent franciscà de Sant esperit a Gilet, allí estudia llatí i humanitats, traslladant-se a València al Seminari Diocesà i alternant-lo amb el conservatori de música. Un poc més tard abandonà la carrera eclesiàstica i comença la de cor del Patriarca de València. Com a mestre, va ser destinat a Massarrojos, Rocafort i Albalat lupa la seua extensa obra musical, sent director de la banda de música i destacant en la música sacra. Per una oposició obté la plaça de mestre a Beniarjó i d’allí passà a Beniopa on alternava l’educació i la música religiosa de la nostra església on dirigia el cor i tocava l’orgue de amb l’orquestra simfònica a les funcions religioses.

Col·labora amb la Revista Gandia i més tard demana, ja major, residia a Sagunt, deixant una profunda petjada tant en Beniopa com a Beniarjó.

Aparici, se li ret homenatge dedicant-li un carrer on va habitar a provincial d’ensenyament regalà per a l’esdeveniment, una bandera nacional. L’antic carrer Abadia s’anomena a dia de hui, Mestre Michavila, igual que les antigues escoles abans de l’annexió a Gandia en 1965, traslladant-se el seu nom a l’actual centre social del nostre poble de Beniopa que tant li deu pel seu bon fer.

[135]

per pàtria xica. canviat pel registre de la Parròquia pel de Martínez, és per això Tornà a Beniopa i en la contesa no va passar desapercebut i fou que sempre se li va cridar pel cognom de la mare, Miret.Venia de família humil de llauradors però a l’escola ja destacava i s’inclinà tard fou alliberat. Va oferir-se voluntari com a infermer per a poper les lletres. Les limitacions econòmiques només li oferien un destí, que en aquella època sols podia ser la vessant religiosa, 1 l’entrada a un seminari. Amb 13 anys ingressa a l’orde dels camils a Vic, era 1914. Als poc dies morí màrtir, a mans dels milicians de la FAI, afusellat el 3 d’octubre de 1936. Tenia 35 anys quan el van matar. Aquesés ordenat sacerdot. Retorna a Vic per formar alumnes interns i ta condició d’eclesiàstic, el féu víctima de l’onada de follia que provocà la Guerra Civil. Frare i poeta, catòlic i valencianista que destinat a Bilbao, ací a part de formar alumnes, atén malalts i al- estima Catalunya, les contradiccions del temps històric el contres responsabilitats sacerdotals. reixen alguns poemes d’ell publicats abans de l’inici de la guerra, a la revista de la Orde, doncs estigué una llarga estància al Semina-

traslladat a Bilbao on fou administrador de la casa de la Ordre. l’englantina d’Or dels Jocs Florals de València i el mateix any el rep als Jocs Florals de la Societat La Saguntina. Jocs Florals i demostrant el seu patriotisme

[50 anys]

part de la família de son pare.

descans realitzant únicament concert esporàdics de guitarra. A

Les crítiques sobre ell són molt bones en eixa època. Pertanyia en l’escola del millors concertistes, altament cotitzat. Fou deixeble de Tàrrega.

conegut guitarrista Salvador Garcia.

Durant el 4rt aniversari de la República, el 1935, al festival organitzat pel professor de l’escola de música de Gandia, Àvar Navarro, fou artista convidat per a l’ocasió Don Salvador Garcia amb la seua guitarra. la premsa. gre”.

solfeig i guitarra a particulars el últims dies Poblet.

Joanjo Reig Fuster

Temporalitat. Hivern: Nadal, Reis i Sant Antoni del porquet. Primavera: les Falles i la Setmana Santa, primer de maig i les del Taburio. L’estiu: corpus, festes patronals, mare de déu d’agost, la festa de sant Ramón Nonat. La tardor: Tots Sants i la Puríssima. Elements singulars. La música.

L’església.

[50 anys]

gurat el calendari. Així tenim el cicle agrícola i ramader. L’any agrícola està en relació directa amb les faenes del camp i és comptat des de

La nit de Reis, tots els xiquets esperaven la imaginària comitiva espiant el cel, al Pont sobre el barranc. Mentre els més menuts espiaven totes i cadascuna de les estrelles del cel esperant un rei muntat en un

sempre esta en l’aire, amenaçat per les pedregades, les gelades o les

determinat, les campanes del temple parroquial començaven a tocar al vol i tothom corria a casa en una desbandada general a veure què els havien portat els Reis.

organitza una complexa xarxa de cerimònies simbòliques per protegir el seu treball. benedicció d’animals, de camps, rogatives contra la sequera, conjura de tronades i tempestes, festes d’acció de gràcies per la collita. Una activitat ritual que té com a objecte aconseguir la intervenció dels intermediaris sagrats en la naturalesa incontrolable. des a aquesta seqüencia anual. contribuït a formar el nostre calendari: des dels nostres avantpassats

les de les Lupercàlia...Però qui assimila totes aquestes accions i ens dóna transformades per un procés de sincretisme i aculturació és el cristianisme. mort i resurrecció. Aquest fet condiciona la resta de les festes i celebracions que ha assimilat. L’any litúrgic cristià consta de dos grans cicles: el de la Pasqua i Pentecosta i el de Nadal.

Hivern: Nadal, Reis, Sant Antoni del Porquet i les Falles.

A les cases hi havia el costum de deixar als balcons una cistella amb palla i garrofes, per si els cavalls volien menjar i beure, per tal de recuperar-se una miqueta de tot l’esforç que havien de fer aquell dia. Quan els xiquets arribaven a casa, els cavalls s’havien menjat la palla i les garrofes i els reis havien omplit la cistella de joguets i llepolies. del Rei. De vegades ho feia d’una manera imaginària, els adults feien tota classe de sorolls per tal de crear la sensació que hi havia algú, movent-se per les habitacions, amb el consegüent espant dels més menuts. Recordem també com solien tirar-se un llençol per a disfressar-se i que els xiquets li pogueren cantar allò de:

i la casca i totes les coses per a mí. Si els volien fer patir, els reis donaven un cabàs de moniatos o de tocaven, i la casca.

Nadal i Reis preparaven els plats típics, els homes solien matar algun animal de corral, i les dones preparaven un bon guisat o el tradicional puxero o macarrons; els xiquets ixien pel carrer a jugar. Després del sopar, generalment es torrava la millor carn, i després dels actes litúrgics, els adults ixien pels carrers del poble a demanar els aguirlandos, els quals es passejaven cantant-los per a què els donaren menjar o dolços, dels que preparaven a les casses per a les festes. Les cançons eren inventades referent al menjar que els treien. Tocaven la guitarra, la bandúrria, els panderos...Començaven la volta per casa del rector, on els feia una gran convidà, i després, cantant pels carrers, anaven a tenien fama de ser dels borraxets del poble, i la festa de l’aurora es coneixia com la festa dels borratxets.

Durant el segle XX, Beniopa va celebrar amb gran devoció la festa dedicada a Sant Antoni del Porquet, patró dels animals. Hi ha cons-

A primera hora del matí es portava a terme la benedicció d’animals a la porta de l’església de Beniopa. Així, els beniopers que tenien haques es mudaven i portaven els seus animals a una benedicció que no era tan multitudinària com l’actual. A migdia es realitzaven carreres de joies al carrer del Mig i, ja de vesprada, els veïns de Beniopa solien visitar l’ermita de Sant Antoni, on el poble veí de Benirredrà celebrava la festa de Sant Antoni que encara es manté.

[139]

Una vegada consolidada la democràcia als ajuntaments i, quatre anys recupera la festa de Sant Antoni. A l’any 1990, sent president de la Campanar, a poqueta nit.

llenya per al muntatge de la foguera de Sant Antoni, mentre que la Falla Beniopa ha organitzat la plantà i cremà de la mateixa, així com el repartiment de bunyols de carabassa acompanyats de mistela. es va establir aquest acte, on als assistents encara se’ls entrega l’estampeta amb els Gojos al Gloriós Sant Antoni Abat, el pa benet i les garrofes. Durant la dècada dels anys 90 del segle passat es va fer el tradicional primers anys de la recuperació de la festa la Protectora d’Animals de

Tanmateix, el mateix dia de Sant Antoni un grup de carreters de Beganitzava tir i arrossegament al ja desaparegut camp de futbol del Mondúber. -

no sols al nostre poble, sinó a tots els municipis valencians rurals que les motos, on les haques es van substituir pels tractors. Com a curiositat, amb l’asfaltat dels carrers de Beniopa a principis de treball al camp.

experimental i pioner de la Universitat Popular de Gandia a Beniopa i que es va organitzar en un temps rècord. menge a migdia. La clau de l’èxit, des d’un primer moment, va ser la gran implicació de la majoria d’associacions i comerços de Beniopa, que van creure amb el projecte i foren els grans protagonistes del ductes típics i la Mostra d’Associacions i Comerços de Beniopa a un dissabte per la vesprada i diumenge durant tot el dia. Cal destacar la participació de l’equip de professionals del Centre Social de Beniopa, els quals es van oferir voluntàriament per a fer una sèrie de tallers infantils.També es va incorporar a la programació local del carrer Sant Antoni.

[50 anys]

mercat medieval als voltants de la Plaça Major, on van destacar les exhibicions d’aus amb ocells de falconeria que van fer les delícies dels visitants. També es va muntar un soc àrab a la plaça de la Presó.

tacat l’ingènit i gràcia a més de la crítica local; han fet, ja tradició, el repartiment de pomes ensucrades...

ció de motos clàssiques, organitzada pel Moto Club Gandia, que després va evolucionar amb les carreres que s’han a terme els darrers anys, les quals han atret a un nombrós públic forà.

Ha sigut una comissió què no s’ha conformat en fer activitats exclusivament falleres, sempre ha estat col·laborant en el poble involucrant-se en molts esdeveniments, entre els més importants podem destacar l’organització del concert de Serrat al camp de futbol Guillermo Olagüe; els famosos teatres de les presentacions o del Ligorio Ferrer; l’obra dels actors de l’Alqueria Blanca; Carles Alberola o el

activitats, unides a un oratge primaveral i una imatge promocional

foren els què van recuperar el Tir i arrossegament, celebrant-se per

a l’exterior.

Beniopa recuperaren la tradició de Sant Antoni, realitzant la cremà de la foguera i el tan popular repartiment de bunyols i mistela, ara fa

dolç; la creació del Raconet de Tonet a una carpa junt al Centre Social; el primer Tonet Festival amb la participació de grups de rock locals; Com podem veure, la falla Beniopa és una part més del poble, què no es limita a fer activitats pròpies de les falles, si no a recuperar tradicions, treballar per la cultura i estar sempre al costat del poble Safor; el grup de danses Roís de Corella va amenitzar la benedicció de Beniopa fent activitats què l’animen i el mantinguen viu, sentint-se d’animals a la plaça del Campanar; l’elaboració d’una paella gegant; el orgullosos dels seus orígens. contacontes a càrrec del Gran Jordiet; espectacles de màgia i, per a tancar el porrat, una cercavila amb Remember Swing. Hui el porrat fa 10 anys, i s’ha convertit en la festa més multitudinària del poble de Beniopa, gràcies a la participació de les associacions del poble. Les Falles Les falles són les festes modernes per excel·lència. Almenys a Gandia, han ocupat l’entramat festiu de la ciutat substituint totes aquelles dels cinquanta del present segle. l’esport què més actes ha creat, la barra lliure, decidiren formar la que amb el temps ha demostrat ser cap davantera no sols amb la festa sino amb els actes socioculturals. Cal recordar què, depenen d’èpoques ha destacat en diferents activitats falleres, així al llarg d’un temps ha destacat per la qualitat del llibret, comptant en molts primers premis a Gandia, alguns a la Generalitat Valenciana i del Rat Penat; també ha destacat en les cavalcades, sobre tot al premi de comparses, on ha sigut l’indiscutible número un al llarg d’una dècada; fabulosos festivals musicals infantils; recordats equips de truc, amb nombrosos premis; espectaculars ofrenes

[141]

Primavera: la Setmana Santa, la Pasqua i el Primer de Maig, les del Taburio. Setmana Santa

xiquets amb batzoles manats per un que era el que portava la caixa: dues fustes amb una anella de ferro que colpejava dues cabotes de tornillo que feien un soroll fofo, un clop, clop, clop, molt característic. L’església, com tenia el monument muntat no tancava en tota

La festa se celebrava al carrer Barraques, un carrer que baixa des dels esdeveniments principals de la setmana es feien en aquest carrer, els seus veïns l’engalanaven amb banderetes i altres adornaments cim si la roba de primavera per assistir a la processó que transcorria des carrer Barraques. Aquesta tradició ha donat pas al naixement de la sigut creixent donant pas a una gran germandat la qual participa de molts actes del poble.

l’enterrooo...” i una altra vegada a recórrer el poble. Després feien el tercer toc i s’acabaven les batzoles perquè ja venia l’enterro. só per la nit tenia la particularitat de realitzar-la en sentit contrari a la de tots els anys.

També es celebrava el dimecres sant, la tovalla de la salpassa, que eren altars que es feien en les cases, on el rector desitjava la pau, donava a besar la creu que portava als presents i beneïa la casa, i l’aigua i la sal que hi havia en cada altaret. A canvi el rector rebia els ous, que després solia vendre als forns del poble., o diners. Realment el que feien també és obrir les cases que havien estat tancades tot el hivern, es ventilaven i es deixava eixir l’aire viciat que s’havia acumulat durant l’estació del fred.

La pasqua

ciris de fas i tenia lloc una de les tradicions més curioses d’aquest cicle: la de les batzoles. Les batzoles eren uns instruments de fusta compostos de diverses peces articulades que, en percudir entre elles, produïen un so sec i estrident. A Beniopa, hi havia una colla de

coets, es trencaven objectes de test, es cridava, les campanes de totes les esglésies i ermites de la contornada voltejaven sense parar i es cantava una cançoneta que he arreplegat.

La pasqua començava la nit del dissabte de glòria amb la vetla pasqual. La cerimònia nocturna de renovació de l’aigua i el foc ja anunciava passar. Les dones i xiquetes dels pobles solien anar a l’església amb un gerro d’aigua perquè fos beneïda, aigua que era vital per als habitants d’aquella societat rural per les qualitats màgiques i simbòliques que hom li atribuïa. Però el que trencava tota quietud de la setmana santa

[50 anys]

Cristo ha ressuscitat. Cristo ha passat del Calvari. Que isca l’aranya del forat Que el nostre senyor ha ressuscitat. Que isca l’aranya de l’armari Que el nostre senyor ha passat el calvari Que isca l’aranya del niu Que el nostre senyor està viu.

ens hem begut tot el vi i hem trencat la carabassa.

La Mona de pasqua era l’element gastronòmic típic d’aquestes festes. Aquest dolç sembla que ens ha arribat dels moriscos, que entre els presents i impostos que havien de fer tots els anys als seus senyors incloïen la munna, un dolç del qual han derivat les actuals mones pasqüeres: una coca guarnida amb ous durs que pot adoptar s’enduien als llocs on es concentraven per berenar va començar a tePerò el que no faltava mai eren la mona i l’ou dur.

i les lletges a un racó.

Les creus de Maig A Beniopa, els veïns que viuen al voltant de la creu de terme, que està al costat del pont, encara tenen el costum d’adornar la creu el dia de la seua festa i fer un sopar al qual conviden al rector. Hui en dia és la germandat la que s’encarrega de dur a terme la organització conjuntament amb la Junta Major de Germandats de la Setmana Santa de Gandia.

Les colles s’escampaven per tot arreu per berenar, fadrins i fadrines, - La festa del Taburio versos jocs: la cordam el rotgle, les penyores, la carabassa, o s’intentava volar la milotxa i si no es podia es cantava la coneguda cançoneta: honor a sant Josep de la Muntanya, que tenia un retaule al carrer i una imatge que es guardava en una de les cases. La celebrava la gent més humil del poble i tenia fama de ser una festa molt oberta i alegre, on tothom acabava amb una merla de bastant consideració.

no se li ampinava.

rri del Taburio, que va ser monja de la congregació en Valencia, i va lebrar-se una festa: la Festa del Taburio, en la zona de la actual plaça, en el seu honor.

menjar-se la mona i trencar l’ou.

Hui, com abans altres coses, ha quedat reduït a un joc de xiquets, però pensem que quan salmodiem la petita oració que es diu abans Després de les cerimònies de benedicció de camps, des de començade trencar-los: gava tota una sèrie de rituals per protegir-la dels perills amb què la naturalesa podia amenaçar-la: sequeres, plaques i pedregades.

ací em trenque l’ou. troncada a ritus de fertilitat.

El corpus -

Quan la llum del sol començava a minvar, la gent iniciava el camí de tornada cap a casa. Pel camí cantaven les cançons de tornada pròpies de la pasqua:

deia que abans de la guerra s’hi feia el millor Corpus de la comarca. aquesta festivitat:

[143]

pueblo un aspecto en sumo grado agradable y risueño... coincidía con la cultura había sido encargada a Valencia… Se había levantado a la entrada el altar provisional en el que había de ser bendecida… Tres bandas de -

han fet actes com les despertades, pilota, revetles amb ball, cordades, que participen en la processó de la santa vestides com ella, amb la túnica, els cabells solts, etc. La tradició de vestir-se de Magdalena passa de generació a generació, les mares solen passar la roba a les que era més luxosa, la imatge anava vestida a l’estil de les cortesanes

celebraba… La procesión compuesta de las hermandades y cofradías code trecho en trecho de la calle que conducía al templete había vestidas y dispuestas en sus respectivas andas… De todos los balcones y ventanas Llevat d’alguns actes propis de la benedicció de la nova imatge del

la talla a la guerra, la que la va substituir va arreplegar la tradició que conta que la Magdalena va acabar la seua vida vivint com una ermitana a les afores de Marsella i la representava vestida de penitent. Per mimetisme es va imitar la nova talla i van començar a eixir <<malaenes >> vestides de penitents a la processó. Darrerament sembla ser que s’ha tornat a l’antic costum de vestir amb túniques romanes.

el millor predicador de la contornada per a què la seua missa fora revista, en la qual ens parlen de carrers profundament engalanats, amb una gran quantitat de llums i enramades, els passa carrers de diverses bandes de música i la processó amb totes les imatges. processó participaven tres capellans i un llarg exemple d’escolanets al voltant. La processó i els adornaments, aquests són els elements que han bem que, en parlar-me del Corpus, en tots els pobles m’han esmentat com allò que consideren més destacat, a banda de la col·locació de cobertors als balcons i la murta que assenyala el camí a seguir per la comitiva, la construcció d’altarets profusament adornats amb plantes festa no massa popular donat la institucionalitzat de la administració. pobles hi ha algunes famílies que s’encarreguen per tradició de la seua construcció, i que arriben a disputar entre ells per veure qui és el que para el millor de tots.

ESTIU

La bondat del clima de les nostres terres ha fet de nosaltres un poble gerar, que durant aquesta estació, hom treballa, menja i es diverteix al carrer, al ras. Durant molts anys, s’ha celebrat la festa de sant Antoni de Padua, orque tenia lloc amb els excedents de llenya.

a triar qui serien els festers des del púlpit de l’església es llegia els noms dels candidats acceptats. Als anys 80 les festes patronals van reviure del estancament propi, rant anys se van celebrar bous al barranc, les festes van aconseguir unes grans programacions. No va ser tan afortunada la comissió de festes que sembla ser acabà com el Rosari de l’Aurora... Actualment, ja en el s. XXI, les festes patronals tornen a reviure un bon moment, amb la creació de una nova comissió, que aposta pel treball i esforç en conjunt, per tal de tornar a ser unes festes de referència en la comarca. Durant tot l’any participen en events solidaris, organitzen teatres, jocs per tal de potenciar el poble de Beniopa. Cal destacar, tres particularitats de la festes de Beniopa, sobre tot a la mitad del segle XX:

[50 anys]

1). Els colors dels cordons amb la imatge, que hi portaven els festers al pit:

La tradició musical a Beniopa, va tindre gran rellevància gràcies a Dungan. Va ser el pas de tindre banda de música per la nit, a tindre els primers grups, que a la llarga es convertirien amb les famoses orTomàs, on en la primera planta, tenia lloc els banquets mes populars de la contornada, bodes, comunions, festins, etc. on actuaven els millors músics del moment.

3). El Foc. Generalment els músics que tocaven en les festes, eren foranis. Açò va suposar, que venien el dia de la vespra, i es repartien en les casses dels festers i festeres. Per tant, la convivència amb ells era plena, du-

també pel matí, quan alsven a Déu, el coeter tirava trons. Després, a mig dia es tirava la traca vermut; la traca quilomètrica del recorregut que encara no hi havia les primeres berbenes, la banda de música de la processó, on lligaven borses de caramels, en la mateixa i tots els interpretava tot tipus de pasdobles, tangos i cançons del moment. xiquets esperaven per agarrar-los i el vermut de mig dia per anar-se’n a dinar. anunciant la festa del dia següent. Per la nit, el coeter anava davant de la processó tirant coets de canya, - un de tro i un de color, així sucessivament, per anunciar que s’acoscipaven en la festa, venien a quedar-se a les casses i estaven al servici tava la processó. dels festers, fet que a perdurat durant molts anys, actualment, la festa del Crist encara els contracta per a la processó, o en el Ajuntament per a la festa de sant Antoni. de colors per al pas del Sant, encendre’ls a mode de promesa, i el Sant parava. La cosa va derivar en que moltes casses adornaven exAnys després de la guerra civil, les berbenes del poble, es feien en la cessivament el balcó, i entre que la processó s’acabà a la una del matí plaça, una plaça, amb la peculiaritat que estava tancada i per entrar es acaba desapareguen. servei de taules, fora de la tanca i dins.

[145]

Al arribar a l’església, es disparava una traca de colors, que hui encara es conserva la tradició, i Però sens dubte, el acte mes esperat, eren les cordaes, era un gran espectacle de color, amb les cordes lligades i tots els coets penjat de la corda, on els més valents ossa ven a posar-se’n baix. Com no, la devoció pels sants de la pedra: Abdó i Senent, amb la organització del llauradors, que vitat de sant Ramón el 30 d’agost.

Beniopa era una alqueria musulmana que el 1535 va ser rectoria de moriscos. La seua església és del s. XIX i sempre ha fet les seues festes a la Magdalena. Abans hi havia confraries del Roser i de la fama del Corpus de Beniopa que deien que era el més lluït de tota la comarca. Hui en dia, no es compren la identitat beniopera, sense les festes, què son part important del nostre patrimoni socio-cultural.

Joanjo Reig és Tasoc Ajuntament de Gandia i músic

[50 anys]

Isabel Canet Ferrer n’ha anat. La dona, falda negra, cabells blancs, ja no rega els clavells del corral, vora la llenya corcada que desprèn pols groga de cucs i els testos trencats, les gerres buides, els esportins desgastats que un dia l’oncle va llançar, quan tancaren l’almàssera. A la sala, les cares del pare i de l’avi s’han tornat grogues i els seus somriures de circum-

terra és de qui la treballa i el treball just triomfarà. Cinquanta anys també pot ser una vida sencera, una vida curta i escapçada. No es pot retenir un temps que sempre se’n va. Al barranc, malgrat les pedres, les escombraries i l’arena de la festa de les correries dels gossos, el pas dels desvagats, les bregues de galls, la i s’ho emporta tot al pas. La riuada del 86, el plor del poble, la tristor

Al carrer Nou crits de xicalla, trànsit de motos, passeig de gats. Cada caseta un llaurador, cada porta una història familiar i, enmig, el gran enderroc de la Quadra. Projecte d’il·luminats, venedors d’il·lusions història del 36, el record de la col·lectivització, la voluntat d’autogo-

el deixem que esborre les arestes d’allò que ens fa tant de mal. Més enllà, cap a la mar, la muntanyeta del calvari, amb els xiprers de capçada tofuda, soques pelludes i pinyes oloroses. Testimoni d’allò que no s’ha recuperat, del que es va perdre sense remei i sense vo-

[50 anys]

incauts. La desídia campa entre els xiprers i els casalicis arrasats. Oh, Cinquanta anys han volat sobre els ulls d’un poble que no recorda tu, que vols dominar el temps! Neci, insensat. On creus que dorm qui va ser ni sap qui és. Cinquanta anys que han fugit amb la corrent, Caront les nits d’estels apagats? A les faldes de Medusa? Al llit de les ciència. O potser no, potser no siga ben bé així. Potser la quadra renasca com un símbol viu i el Calvari es torne un bell paratge. A la hi ha un pam de terra negra amb el teu nom. Ningú te’l pot arravatar. casa del metge tal vegada s’obriran les portes i una dona regarà els clavells del balcó amb un nen agafat a les cames. Al barranc hi creixeAls marges del cementeri vell hi ha un caragol que llepa la rosada ran poncelles fragants entre mates de baladre i murta. Als murs del de les fulles. Què dius? Quant? Als marges del cementeri vell hi ha cementeri s’escriurà amb lletres daurades el record dels qui van fer enganxada una closca de caragol en un forat, està trencada, esblan- de Beniopa un poble menut però de grans persones. I això serà en queïda, rosegada pels costats. Caragol que pastures i no pastures un els pròxims cinquanta anys, si recordem qui vam ser per saber qui instant al teu passar sobre ossos sepultats. Closca buida de memòria, podem arribar a ser un dia. Benvinguts a una nova vida. llargues, emplomades, brillants. Però no tinc por quan sóc lliure. Romandré ací per estar a prop de l’ombra que vaig abandonar tantes vegades, escrivint el meu camí. No hi ha res més a dir. Jugaré el joc amb les cartes que m’han forjat. No necessite córrer, caminaré a través del sòl. I allà ve, benvingut a una nova vida.1

Isabel Canet és historiadora i escriptora. Presidenta d’Arc de Mig Punt. Associació Memòria i Patrimoni. Membre del Consell GeneLlengua Catalana.

aquest article.

[149]

Juan Bautista Solbes Mira Patrícia Fuster Fort sonal, de família o de clànic, en aquest cas, àrab. La deducció més interessant és que el pas de nuclis familiars musulmans a municipis cristians és un fet reiterat i indiscutible, especialment al migjorn vadants. A B. Uqba li devem el nom de Beniopa. L’època musulmana, no lloc, la certitud d’un hàbitat, base del poble actual, i que tenia com a dels propietaris

Des de molt de temps enrere, als carrers de Beniopa es celebraven grans partides de Pilota contra altres -

de 1940, es determinen els horaris de les partides, diumenges i festius després de missa major i per les vesprades després de les 16h.Alguns no s’hi celebren partides a Beniopa.

què són el nostre eix central, però també anècdotes interessants i que ens han fet ser un gran poble i que fan que avui encara la gent diga que és de Beniopa, no de Gandia. ... Als anys 5o, el camp de futbol Monduber, estava situat en terme municipal de Beniopa, a qui pagava un canon per anualitats i on els Beniopers també jugaven al futbol i feien altres activitats cul-

preferent. es celebraven balls tots el diud’un sabater que venia a la carretera de Gandia-Beniopa, de malnom

... El 1954

bar Tomàs. L’ajuntament li va imposar un impost de 3000 pts anuals, teniment de la joventut els diumenges. es van rodar a la plaça de Beniopa part de les espanyola i es trià la plaça del poble per la seua condició majoritàriament agrícola. la gent del poble va quedar impressionada per l’impacte de l’esdeveniment, sobretot els xiquets amb els objectius i les càmeres. ... L’any 1971 cio de Loyola, hui Avinguda de Beniopa, un doble crim que acabaria Amparo Castelló Mateu de 16 anys. Després d’uns dies d’interro-

[50 anys]

gatoris, la Guàrdia Civil va detindre com a sospitós, Pedro Martínez després d’un intens interrogatori va confessar que havia comés el brutal assassinat quan va entrar a casa de les víctimes per robar i fou

grandària dels ous de gallina, sense poder entrar la imatge. Paradoxalment, ni la imatge ni els fanalets es veieren afectats per a res.Va haver quedar desfetes, algunes encara conserven les marques.

patir molt pels fets ocorreguts. Pedro Martínez va ser condemnat a per furtar-los 300 pessetes. un grup d’amics del poble, decideix que ja quan es veurà realitzat eixe desig. Des de la seua creació ben humil, la falla de Beniopa ha sigut motor i dinamitzadora de moltes activitats al poble i a dia de hui compta amb un nombrós cens faller i molts banderins de premis arreplegats en diverses àrees dins del món faller. Les primeres arreplegades de diners i fallers es feren pel poble, amb les joves vestides de falleres amb vestits llogats i altres disfressats;

l’alcalde, etc. L’últim va ser Jesús Aparici i Gonzàlez, conegut com vigilant municipal que rondava de nits, també hi va estar present al nostre poble i l’últim fou Andrés Puig Serra i a més de vigilar el poble, duia les claus de totes les cases. Andrés feia també les funcions de carter de Beniopa. ... El riu San Nicolau o Barranc de Beniopa ha produït

amb un borrego dins. ...En març de 1982 un grup de la parròquia de Beniopa, pont de la carretera Natzaret-Oliva va cedir i l’aigua va pujar sense decideix fundar la Germandat de l’entrada de Jesús a Jerusalem i es constitueix la junta gestora per Juan Llopis Castellà, Marcelino Gidimecres 4, el panorama a Beniopa era desolador, els danys es van de Beniopa ocupava la portada nacional del diari ABC. 1988 es registra com associació religiosa de caràcter públic, col·laborant en totes les iniciatives de la parròquia. festivitat de Sant Jaume i primer any que deix[a de ser festiu, a Beniopa es celebraven les festes patro-

. compta amb una Junta Municipal del Districte de Beniopa amb representació política de tots els grups municipals representats a l’ajuntament de Gandia i del representants veïnals i de les associacions cíviques. Patrícia Fuster Fort és llicenciada en Documentació i Bibliote-

arribant a la plaça de l’església començà una turmenta de granís de la

[151]

David MarĂ Frasquet

Ha participat en edicions de llibres aixĂ com en diverses revistes digitals a nivell nacional i internacional. Recentment, ha guanyat el primer

Podeu veure el seu treball en www.davidmarifotos.blogspot.com.es

[50 anys]

[153]

[50 anys]

[155]

[50 anys]

[159]

[50 anys]

[161]

[50 anys]

[163]

[50 anys]

[165]

[50 anys]

[169]

[50 anys]

[181]

[50 anys]

[183]

[50 anys]

[185]

Dissabte, 28 de febrer: A les 14.00 hores, tradicional dinar de cassoles d’arròs al forn, lliurament de premis. al nostre casal. A les 18.00 hores, passacarrers pels diferents barris de les Diumenge, 1 de març: Cavalcada Infantil Comissions Falleres. A les 18.30 hores, concentració a la Plaça Prado de les FF.MM., na amb la participació de totes les Comissions Falleres, Fallera Corts d’Honor, Comissions Falleres, autoritats i JLF per assis- Major Infantil, Cort d’Honor Infantil i JLF. Dissabte, 7 de març: Nit d’albaes A les 19.00 hores, concert homenatge a Beniopa al Teatre Serrano.

les Germanies, al Carrer Major, entrant per Joan Andrés a la -

ment.

pa.

Benirredrà, interpretarà l’Himne de Gandia, tot seguit d’un Castell de Focs.

nostres representants.

Diumenge, 15 de Febrer: Cavalcada Major na amb la participació de totes les Comissions Falleres, Fallera Major, Cort d’Honor i JLF. De dilluns 23 a divendres 27 de febrer: Finals de Jocs

Beniopa. A les 14 h. Gran dinar de germanor, totes les paepaladar valorarà el gust de tots els ingredients, prepareu una casalleta per a fer gana i que no es mesclen els sabors de les diferents paelles. Dissabte, 14 de març:

equips!!!

tuació estel·lar de: Los Rayband Divendres, 27 de febrer: Diumengre, 15 de març Des de les 9.00 hores, Plantà dels monuments infantil i major.

A les 16.30 hores, eixida des del casal per assistir a l’acte de l’ofrena.

8.00 hores, Despertà, pels carrers de Beniopa. da. A les 11.00 hores, passacarrer pel poble i visita de cortesia a diferents comissions A les 16.30 hores, eixida des del casal per assistir a l’acte del bateig.

Cal portar tot el que pugau, per a fer bona cosa de soroll per a cada premi, que segur en seran molts... aconseguits, brindarem amb tota mena begudes espirituoses, tot seguit espectacular discoteca mòbil.

aigua, pals ressacosos. A partir de les 10.00 hores multitud d’activitats: parc infantil, campionat de truc, etc. A les 11.00 hores, Passacarrer pel poble i visita homenatge als nostres veterans. A les 14.00 hores, Dinar de cassoles d’arròs al forn....pizza, bocata, kebap, etc. A les 16.00 hores, reanudació de les activitats. A les 19.00 hores, Cavalcada de disfresses pels carrers del Balcó del nostre casal... el disfraç i aixina farem ball de disfresses, o ball de mascares, amb l’actuació del Dj revelació que ha estat teloner de Deivid Guet...ta. Dimecres 18 de març: 8.00 hores, Despertà, pels carrers de Beniopa. da. Visita de cortesia de les Falleres Majors i Cort d’Honor de Gandia.

el tio Ramón? Dijous, 19 de març: Sant Josep da. A les 10.30 hores, arreplegada de totes les Reines pels carrers del poble. ne en honor a sant Josep, en l’església sant Maria Magdalena de Beniopa. A les 14.00 h. Gran Mascletà, al barranc. processó en honor al nostre patró sant Josep. A les 18.00 h. Solemne processó, des de la plaça sant Josep.

Fins l’any vinent!!!

Vestimenta: Crida i cavalcades: Manega llarga. Ball de gala: Manega curta. Sopar de gala: Manega curta. Dies de falles: tots els dies pel matí a excepció del de sant Josep, Manega curta Totes les vesprades, Manega llarga i mantellina. Dia de sant Josep:tot el dia amb manega llarga i mantellina. Per la vesprada la comissió femenina amb mantellina negra i la infantil amb mantellina beix, per a la processó. Cal portar ciri.

[189]

[191]

[193]

C/ Falconera, 1 (Esquina 9 d’Octubre) Tel. 96 286 69 26 BENIOPA - GANDIA

[195]

[197]

[199]

[201]

[203]

[205]

[207]

[209]

Et traiem els colors

Targetes · Llibrets · Catàlegs · Flyers · Targetons Carpetes · Cartes · Blocs · Marcapàgines Impressió gran format · Cartró ploma · Camisetes Polars · Bordats · i molt més...

publimaniagandia1

@PublimaniaG

publimaniagandia.blogspot.com

C/ Gutiérrez Más, 22 - 46701 GANDIA (Valencia) Tel.: 649 179 855 - 96 287 95 95 - publimaniagandia@gmail.com

[211]

[213]

[215]

[217]

[219]

[221]

[223]