Llibret Falla Plaça Prado 2021 by Publimania Gandia

Les falles estan declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des del dia 30 denovembre del 2016.

La direcció del llibret no es fa responsable de les opinions vesades en els diferents articles i escrits publicats amb autor propi. “El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià” Aquest llibret participa en els premis de les Lletres Falleres. (www.lletresfalleres.org)

Direcció i Coordinació: Joan Martí Fuster · Begoña Espina Bañuls · Salva Puig Ortiz · Raül Miret Vayà. Disseny i Maquetació: José Carlos Simó Fayos · Joan Martí Fuster · Raül Miret Vayà. Fotografies Institucionals: Salva Gregori Autor Explicacions: José Manuel Prieto Coberta: Raül Miret Vayà Correcció Text: Josép F. Tarrazó · María José Tarrazó Dipòsit Legal: V9212001

#90anysjunts Feliç aniversari! Qui ens ho anava a contar, ja tenim 90 anys d’història, i quins 90 anys vaja! Aquest és el moment de fer la mirada enrere i veure tot el que hem viscut. Moments bons i moments roïns, històries per a no dormir i anècdotes meravelloses. I sobretot, milers de persones que han fet possible que hui estiguem on estem. Perquè des d’aquell llunyà 1930 fins al present 2020 (que s’ha convertit en 2021 a causa de la Covid19) aquesta associació cultural ha evolucionat gràcies a totes les persones que l’han conformat, la conformen, i continuarem endavant gràcies als que la conformaran. Pensant en els 90 anys, al final hem de quedar-nos amb els bons records. Totes les dificultats que hem viscut, a més de la maleïda pandèmia, com l’incendi del taller o el vendaval del pavelló, sols demostren com de valents som per reposar-nos i tornar-nos a alçar, demostrant que en molts més altres moments som capdavanters i punters, com amb els rècords de premis o la presència d’il·lustres autoritats com Suàrez o Alborch. 90 anys passen ràpid, però es construeixen pas a pas, amb la unió de tots, doncs és així com aplegarem a complir 90 anys més. Feliç aniversari a tots!

Índex 6 President 8 President Infantil 10 Teresa Fuster Torres “Na

40 42 60

presidenta”

“Relacions que marquen”

12 Galeria Presidents 16 Reina de la Falla 18 Reina de la Falla Infantil 20 Reina del Foc 21 Reina del Foc Infantil 22 Reina de la Festa 23 Reina de la Festa Infantil 24 Reina de la Poesia 25 Reina de la Poesia Infantil 26 Padrina 26 Padrina Infantil 27 Fillolet 28 Carol Cuquerella Gomar

62 70

“Que siga de la meua”

30 38

Galeria reines Raquel Díaz Camarena

“Fallera Major” 6

Galeria FFMM Gandia Explicacións de la falla Pepe Más de Sanfelix Galeria falles Ausiàs Estrugo Mañó

“Ulleres entelades”

72 Comissió 74 Monogràfic #90anysjunts - Anècdotes d’una història viva” · Jeroni Banyuls “EL PRADO: l’espai singular de l’eixampla” · Incendi Taller Germans Colomina 1984· · Montserrat Más Palacios “Presentació” · Jesús Escrivá Gadea “Pernilero” · J. F. Tarrazó Martí “Fallers de la falla Plaça Prado. Casals · Maria Calero Más “Per fi10 es nostra. Però nunca máis!” · Maria Marco Sanz “Implicació. esforç, hores. suor... a la fi: RECOMPENSES”

· Cristina García Lechuga “Contra foc, pluja i vent” · Juan Martí Fuster “Invictus” · Juan Arturo Martí Sarrió “Caparrudesa” · Adriana Serlik “Falles” · Ana Llopis “El mateix banc” · Jose Manuel Prieto Part “L’encateri d’una estoreta velleta”

104 Guia Comercial

Vas començar en 2014 presidint a la falla i has viscut molts moments que han marcat etapes importants en la comissió ¿com es gestionen aquests fets tant positiva como negativament des de el càrrec de president? Es gestionen amb molta pressió i amb molta atenció, no es sols el meu projecte personal, (sabeu que la falla és la meua vida) sinó que és el de tots els fallers que des del 2014 m’han donat el seu recolzament unànimement para que estiga al front de la comissió, els ho dec a ells i a l’institució que té ja més de 90 anys, i ho tinc que fer el millor pensant en els meus predecessors i també en els qui vindran darrere de mi. Es fa tot amb molta estima i pensant sempre en el millor per a la nostra falla, ha hagut moments molt difícils, dels quals hem aprés i hem eixit més forts, però també moments molt feliços que son sempre amb els que em quede perquè son els que ens donen força per a seguir i sempre pensant que el millor sempre està per vindre. Què ha segut el que t’ha dut a seguir superant cada any? L’amor per las falles, i en especial per el Prado, el recolzament i estima que els meus fallers des de sempre, i malgrat tot, m’ha demostrat, i com va dir un històric de la nostra comissió en la última assemblea d’elecció de president, “tens més moral que l’alcoiano”. Crec sincerament que es poden fer grans coses i el primer per a fer-les es creure que se poden fer i així seguirem. 8

Quin moment destacaries en aquests anys com a president? Triar un és complicat però probablement crec que l’entrega de premis del 2014 va ser el moment més extasiant de tots els que he viscut en el càrrec, ens va eixir tot redó. Perquè tots els anys es treballa, i molt, però no sempre t’ix com vols però eixe any va eixir tot. Després hi ha mil moments del dia a dia del casal que fan que tot tinga sentit, mirades còmplices, comentaris i abraçades de companys de la comissió sempre reconfortants, especialment eixes abraçades per bé o per mal en una entrega de premis o la satisfacció en una cremà sempre se’m queden gravats. Quin impacte ha tingut i com valores la gestió de la pandèmia en les falles? L’impacte ha segut demolidor tant en las comissions com en els sectors productius i econòmics de la festa, no s’han fet las coses del tot bé perquè no se’ns ha considerat peça fonamental de la cultura i la tradició de nostra terra, en alguns casos se’ns ha minyonejat i vulgaritzat i això ha segut entre altres coses perquè molts dels que prenen les decisions dels nostres polítics no tenen ni idea ni ganes realment de conèixer en que consisteixen les falles i el que mouen, tenen zero empatia per un sector que econòmicament és el segon més gran de la Comunidat Valenciana, i que du any i mig de paró total amb les seues conseqüències anímiques i econòmiques. Per sort, els nostres fallers del Prado, els que ho son de veritat, han sabut respondre a la

comissió i no ens han soltat de la mà però si la situació s’allarga és normal que pase factura, perquè l’ànim pot decaure. Un missatge a la comissió per a que continuen apostant per la falla en aquest moment que vivim. Se que és complicat, mantindre la il.lusió amb uns al.licients tan escassos, es difícil però vull agrair enormement la vostra implicació, el vostre manteniment i la vostra estima per la falla per seguir al seu costat, por seguir al meu costat. Que tot passarà, i ací estarem per a eixir a menjar-nos el món, que eixirem més forts, i que estic segur que tornarem a gaudir de la nostra festa, de nostra tradició i cultura. No ens solteu de la mà, perquè sense vosaltres, tots i cadascun de les falleres i fallers del Prado açò perd sentit, sou nostra força i el nostre millor patrimoni.

Juan Martí Fuster PRESIDENT

Que vas pensar quan et van elegir com a President Infantil? Em vaig alegrar moltíssim. És una il.lusió representar a la meua falla com ja va fer la meua iaia i la meua germana. Quin és el teu moment preferit de les falles? M’agraden tots els actes però em quede amb el dia del bateig per la vesprada, quan recollim els premis a la plaça de l’ajuntament i la nit de la cremà. Son dos actes que m’encanten. Com et vas sentir el moment en el que van dir que s’havien de cancel.lar les falles? No podia creure-m’ho, vaig sentir molta tristor. Perquè ja quedava no res per als dies de falles, ens va costar assimilar-ho.

Que és el que més tens ganes de fer quan es puguen celebrar les falles? Tirar molts coets i gaudir dels dies de falles amb Clara, Vero i Juan. I compartir amb tots els fallers els dies grans. Quin missatge li donaries al proper president infantil de la falla? Molta sort, passa-t’ho genial i gaudeix de cada acte. Segur que t’ho passes genial amb tots els fallers que sempre estan al nostre costat.

Guillermo Pallardó Penalba PRESIDENT I N FA N T I L

NA PRESIDENTA

l presidir l’associació (sense ànim de lucre) festiva cultural de la Falla del Prado, suposa uns drets i uns deures, als quals accedeixes per voluntat pròpia i amb el beneplàcit de la majoria dels seus components, però sobretot comporta una responsabilitat. La responsabilitat de dirigir una associació referent, en els apartats festius i culturals de la ciutat de Gandia, amb molts anys de vida i amb una gran historia. Per a presidir una associació fallera, primer i principal, has de voler i has de ser una persona a la qual li agrade molt aquesta festa tan arrelada en la nostra terra valenciana i en la qual tenim la gran sort de viure. En segon lloc creure que ets una persona capacitada i amb temps per a ser-ho. I en tercer lloc conèixer el funcionament d’esta. Pot ser vos pregunteu i em direu com es pot tindre aquest coneixement, doncs per exemple, amb l’experiència d’haver pertangut a algunes directives de la mateixa associació. Així i tot pots arribar a tindre els teus dubtes, perquè la tasca és important i per això has de sospesar els pros i contres abans de fer el pas. Una vegada explicat un poc els requisits que crec indispensables perquè una persona puga presentarse i presidir esta associació, em basaré relatant la meua experiència personal i els meus sentiments,

per a intentar definir el que és ser president, o presidenta en el meu cas, de la Falla del Prado de Gandia. Vaig accedir a la presidència de la falla, podríem dir que més aviat per la situació creada en aquell moment, perquè no hi havia cap candidat que voluntariament s’haguera presentat, raó per la que decidirem fer una comissió, mal anomenada de crisis, formada per un grup de fallers i falleres. Després de varies reunions, vaig pensar, “per què no em presente jo?”. Em van vindre a la ment bastants dubtes de si jo era capaç de poder exercir el càrrec i les responsabilitats que comportava, perquè em semblava un repte prou important. Ho vaig maurar, ho vaig comentar a casa i amb el suport familiar vaig decidir tirar cap avant i presentar-me. La meua presentació va tindre una gran acceptació i, si dic la veritat, no m’ho esperava, però eixa acceptació podríem dir que va ser unànime de l’assemblea i m’animà en gran manera. Em vaig sentir honrada i il·lusionada de poder enfrontarme a tal desafiament. A més era la primera dona a ser presidenta de l’associació i la primera dona presidenta d’una associació a la categoria especial, màxima categoria de les falles de la ciutat. Em vaig posar les piles i vaig començar a preparar que volia fer i com dur-ho a terme. Quan ho vaig tindre clar, em vaig posar en contacte amb la gent que vaig creure que podia formar part del meu primer equip de treball. Vaig ser presidenta durant cinc anys consecutius, durant els quals vaig anar adquirint experiència en el càrrec i evolucionant per a bé, tant per a la falla com per a la meua persona. Per cert la Falla guanyà el primer premi de categoria especial tots els anys que vaig estar al capdavant d’ella.

Crec que a banda de ser Reina de la Falla, que ho he sigut, i se per tant l’honor i l’important que és. El ser presidenta m’ha ensenyat a voler-la més encara, el sentiment i orgull de pertànyer a la mateixa ha crescut i entenc sobretot a aquelles persones que m’han precedit en la tasca de presidirla, eixa responsabilitat, eixos problemes que no es veuen i que has d’afrontar per a poder realitzar les coses necessàries que comporten, eixe orgull, eixa defensa de la mateixa que fem els fallers i falleres de la festa, la tradició i la cultura de les falles. Per a presidir la Falla del Prado es necessita realitzar de manera altruista i solidària un gran esforç, alguns sacrificis, moltes hores, diàleg, molta paciència, tindre mà esquerra i també si fa falta un poc de mà dreta, per tant t’ha d’agradar, has de voler-la, sentir per les venes eixe orgull de representar-la i sobretot, sobretot estimar-la. Ser faller o fallera del Prado és més que un sentiment. El meu més sincer reconeixement a totes les persones que han tingut el privilegi i la sort de presidir la Falla del Prado al llarg dels seus 90 anys d’història. Espere que aquest escrit sobre els meus pensaments basats en la meua experiència, servisquen per a conèixer un poc més el que significa esta falla i els servisca per a entendre el paper de la presidència, tant per a totes les persones falleres com per a aquelles que no ho són. Teresa Fuster Torres Presidenta Falla Plaça Prado 2006-2010

Tornant al tema de dirigir una falla com la del Prado, sent la persona que la presideix, et dona una informació i unes experiències variades, diverses, unes molt bones i altres no tan bones, però de totes aprens i traus coses positives. Et canvien la manera de veure i sentir les falles, en el meu cas reafirmen l’amor que li tinc a la festa. 13

Presidents infantils

Mario Pastor López 1968

Agustí Tormo Benavent 1969-1970

Salvador Brines Mogord 1971-1972

Xavier Estruch Vidal 1973

Josep Simó Pellicer 1974-1978

Lluís Navarro Sigalat 1975

Benito Navarro Sigalat 1976

Rafael Mompó Sanfelix 1977

Jaume Poré Sanchis 1979

Josep Más de Sanfelix 1980-1981

Oscar Perió Roma 1982

Eusebi Gasque García 1983

Josep Mª Fuster del Pino 1984

Jesús Pascual Climent 1985

Jordi Sellens Pascual 1986

Xavier Mompó Sanfelix Miguel A. Cuquerella Melis 1987 1988

Sergi Castelló Pérez 1989

Salvador Martí Escrivà 1990

Ignaci Morant Lloret 1991

Jesús Escrivà Palones 1992

Víctor Fuster Embuena 1993

Daniel Durá Morant 1994

Presidents infantils

Miguel Angel Pla Boluda 1995

Jose A. Moratal Bañuls 1996

Oscar Vila Serquera 1997

Jorge Ribes Villar 1998

Juan Martí Fuster 1999

Borja Sellens Canet 2000

Rafael Femenía Quiles 2001

Pablo Fernandez Giner 2002

Adrián Sendra Noguera 2003

Iván Morcillo Cabanilles 2004

Alex Sellens Camps 2005 al 2007

Sergio Sendra Noguera 2008

Hugo Poré Montagud 2009

Ignacio Nogueroles Pérez 2010

Sergi Donet Sellens 2011-2012

Jorge Estrugo Ferrer 2013

Ignaci Morant Cuquerella 2014

Antonio Díaz Salvá 2015

Jordi Donet Sellens 2016-2017

Gonzalo Escrivà Camps 2018

Claudia Sellens Camps Guillermo Pallardó Penalba 2019 2020-2021

Presidents

Vicent Salom Piera 1930-1931

Josep Valls Gavilà 1934

Josep Serra Estruch 1935

Pascual Rumbau Mafé 1936 i 1943

Miquel Peiró Castillo 1944-1945

Enric Ferri Gregori 1946

Artur Cañes Arnal 1947

Vicent Canet García 1948-1949

Manuel Cascales Esteve 1951-1952

Antoni Sancho Santamaria 1953

Josep Marí LLoret 1954-1955 i 1961-1962

Llorenç Pastor García 1963 al 1965

Mario Pastor Melis 1966 al 1969 i 1974

Agustí Tormo Domènech 1967 i 1971

Eusebio Gasque Pastor 1970

Josep María Estruch Signes 1972 i 1973

Presidents

Josep Simó Lloret 1975-1976

Joan Bta. Pérez Cervera 1977

Josep Tormo Muñoz 1978

Jesús Martínez Martínez 1979-1980, 1998-1999

Xavier Ródenas Sanz 1981 al 1985 i 1990-1991

Juan Arturo Martí Sarrió 1986

Jesús Orengo Castelló 1987

Josep A. Segura Cardona 1988

Jesús Escrivá Gadea

Vicent Ferrer Melis 1995

Tere Fuster Torres 2006 al 2010

Josep Castelló Terrades 1989

Maria Palmer Martínez 2011-2012

1992 al 1994, 1996,1997, 2000 (Secretari Gestora), i 2001 al 2005

Jesús Escrivà Palones 2013-2019

Juan Martí Fuster 2014 al 2018 i 2020-2021 17

Faltaven hores per a traslladar els monuments de les naus a la plaça i, de sobte, la noticia que ningú volia escoltar. ¿Com vas acollir la noticia sent la Reina de la Falla en eixe moment? Estàvem al casal acabant algunes coses i de sobte rebérem la noticia, tots ens quedarem mirant-nos, no ens ho creiem. Quan vaig eixir del casal i vaig començar a caminar intentant assimilar el que acabava d’escoltar, vaig arribar a casa i em vaig vindre avall. Va ser un moment difícil d’assimilar en general, mai penses que a dies de poder celebrar-se les falles poguera passar i més encara si eres la Reina de la Falla. Amb quin moment et quedaries des que et nomenaren Reina de la Falla? Sempre dic que malgrat tot el que ens ha passat, he gaudit cada moment, cada acte, cada sopar... Però crec que sense dubte el dia més emocionant i el que més vaig gaudir rodejada de tanta gent que vull va ser el dia de la presentació, és un dia molt especial des que t’alces fins que creues la passarel.la i et posen la banda, va ser un dia molt emocionant.

El 2020 i els seus representants marcareu un mite en la història de les falles com aquelles amb el regnat més llarg. Quina valoració traus de la situació? A tots sempre dic que hi ha que traure el positiu, les falles son 365 dies de l’any, i malgrat quedar-nos per ara sense els quatre dies més intensos, hem viscut cada acte, cada moment i sense dubte em quede amb açò. Se que tornarem amb més ganes i gaudirem dels dies de falles. Com afrontes el moment d’incertesa durant els mesos on no sabem que va a passar? He de confessar que intentava evitar la pregunta de, quan creus que es celebraran les falles? Cada vegada que me la feia em quedava callada no sabia que contestar, només tenia ganes de dir lo més aviat possible però no sabíem res. Ha hagut moments en que penses que tal vegada el regnat va acabar en aquell instant... però hi ha molts altres en que saps dins de tu que així no pot acabar, que alguna cosa millor queda per vindre, i em quede amb eixe pensament.

Verónica San Cristóbal Villarmín REINA DE LA FA L L A

El teu nomenament va ser una sorpresa per a tu, que vas pensar quan vas escoltar el teu nom en el acte de nomenament? Sí que va ser una sorpresa! Quan vaig sentir el meu nom no m’ho podia creure. Va ser una de les sorpreses més xules de la meua vida, sobretot per poder compartir-lo amb les meues amigues.

Com has viscut aquest any tan particular? Amb impaciència i amb moltes ganes de tornar a vestir-me de fallera

Quin moment triaries si et donaren l’oportunitat d’escollir un? No podria quedar-me sols amb un, tots tenen coses especials, paro passar la passarel.la amb la teua comissió en peu aplaudint-te és un somni fet realitat.

Dóna’ns un missatge a tots els xiquets per a seguir il.lusionats amb les falles i poder gaudir-les el dia que arriben amb més emoció. Ja queda poc per a tornar a gaudir de les nostres falles, passacarrers, mascletades, premis, música i tirar coets que ens encanta! Els xiquets vivim tot amb il.lusió, que no ens falte ara!

Que és el primer que voldràs fer en el moment que puguen tornar a celebrar-se les falles? Gaudir de cada moment amb la meua comissió, les meues reines i el meu president.

Clara Tortosa García REINA DE LA FA L L A I N FA N T I L

Cristina Laporta Bravo REINA DEL FOC

Arianna Sarrió Escrivá REINA DEL F O C I N FA N T I L

Manuela Borrull Guillem REINA DE LA F E S TA

Susana Herrero López REINA DE LA F E S TA I N FA N T I L

Marina Fuster Real REINA DE LA POESIA

Itziar Faus García REINA DE LA P O E S I A I N FA N T I L

Laura

Gema

Cardona

Bermúdez

Fernández

García

PA D R I N A

PA D R I N A I N FA N T I L

Gabriel Tortosa García F I L LO L E T

QUE SIGA DE LA MEUA

om canvien el sentiments de una fallera des de la perspectiva de ser Reina de la Falla infantil, major o mare de Reina! Normalment ú entra en el mon de les falles de la mà de la seua família, o pot ser d’algun amic. Durant tot l’any es viu una dinàmica quotidiana de vida normal, fins que arriba el mes de Març i tot es transforma: les reunions setmanals al casal, la indumentària fallera, la preparació d’actes, tot entra en un ritme frenètic perquè arriben els dies grans de la festa. Quan ú és xiquet, escolta les converses de sobretaula de la seua família i s’impregna del color i calor de les seues il·lusions, de les seues tradicions, dels seus projectes. Quan ú és un xiquet faller sent els colors de la seua falla com a propis perquè no cap discussió ni cap dubte de que la seua falla és la millor I en el cap i en el cor de una xiqueta fallera , no hi ha esdeveniment mes gran, il·lusió mes gran, que ser Reina de la seua falla. En el seu món infantil en el que no existeixen problemes, ser el centre de totes les mirades és un joc meravellós que li fa viure un conte de princeses, cavallers i damisel·les.

Eixa perspectiva canvia quan eres major. Enrere deixes el món infantil de fantasia i princeses, i entres de ple en l’ adult . En eixe món ja existeixen problemes, encara que queda intacte aquell sentiment de passió per la teua falla. I eixa passió que va creixent cada any que passa, fa que mires l’horitzó del temps, i el dia que arribaràs a ser Reina de la Falla. La Reina de la Falla és la representant durant un any , d’una comissió en els actes que s’organitzen a tots els nivells. Però, sols és això?. Estic segura que totes les persones falleres que es facen esta reflexió, contestaran sense dubtar que no. És un any en el que es posa en practica tot el que has après durant els anys d’infantessa, en el que aflora la part infantil d’il·lusió infinita , però també participes en tots els actes a primera fila, tots els preparatius en els que sempre has estat, ara vas a presidir los, eres part indispensable en tots el moments de festa, vius amb tota la intensitat junt als teus amics i la teua família els moments de goig que donen els passacarrers, les despertaes, els aplaudiments, les bandes de música, l’ofrena, la cremà… i és en la cremà quan tanques els ulls, llances las vista enrere, i veus amb una gran satisfacció que el teu gran deliri se’n va com el fum del foc cap al cel... I tot torna a començar.

I eixe gran valor que dona la experiència és el que fa que mantingues eixa il·lusió per aportar a la teua falla cada granet de la teua vida Quan pasen els anys i tens la oportunitat de ser mare de Reina de Falla, et dones compte del cicle que és la vida. Eixa passió de la que jo em vaig impregnar de menuda i que la he fet traspassar fa que estimen els mateixos colors i veus com tot torna a començar. En ells s’uneixen les il·lusions dels més menuts i la passió dels majors, creant una amalgama de sentiments que només els fallers sabem identificar. A les futures generacions que vingen darrere només els donaré un consell faller… Que siga de la meua. Carol Cuquerella Gomar Reina de la Falla 1987

Reines de la Falla

Maruja Valls Gavilà 1934

Angels Pastor Llopis 1934

Remei Chorro Climent 1935

Ana Almiñana Tomás 1943

Pilar Frasquet Durà 1944

Empar Domènech Just 1946

Pepita Monzó Serrano 1947

Amelia Romaguera Armengol 1948

Marita Belda Rovira 1949

Teresa Sanchis Marí 1951

Maria Bravo Bernabeu 1952

Pepita García Sastre 1953

Concha Tomás Plancha 1954

Consol Mira Cucart 1955

Pilar Borrull Soriano 1961

María A. Valls Ortolà 1962

Reines de la Falla

Rosa Mª Montagud Falquet 1963

Encarnación Borrull Serra 1964

Purificación Más Morant 1965

Maria Josep Dominguez García 1965 (inf)

Maria Francisca Borrull Bolta 1966

Maria Carmen Moragues Pla 1967

Maria Teresa Estruch Vidal 1968

Maria Josep Cloquell Miralles 1968 (inf)

Josefa Segado Bixquert 1969

Mª Elvira Cuquerella Gomar 1969 (inf)

Obdulia Sanchis Márquez 1970

Anunciata Llopis Martí 1970 (inf)

Maria Teresa Martí Sarrió 1971

Maria Consol Tormo Benavent 1971 (inf)

Maria Consuelo Cortell Pardo 1972

Maria Àngels Giner Grau 1972 (inf)

Reines de la Falla

Francisca Clara Bertó Ascó 1973

Núria Simó Pellicer 1973 (inf)

Maria Victoria Sanchis i Marqués 1974

Patricia Pastor López 1974 (inf)

Vicenta Maria Fayos Morant 1975

Maria Dolors Navarro Bover 1975 (inf)

Inmaculada Canet Burguera 1976

Anabel Yagüe Ribes 1976 (inf)

Maria Elvira Cuquerella Gomar 1977

Montserrat Mas Palacios 1977 (inf)

Teresa Ballester Viñas 1978

Immaculada Arlandis Ribes 1978 (inf)

Anunciata Llopis Martí 1979

Lara Llopis Vives 1979 (inf)

Maria Consol Tormo Benavent 1980

Àngela Pérez Cloquell 1980 (inf)

Reines de la Falla

Marian Peiró Roma 1981

Caterina Sellens Pascual 1981 (inf)

Ana José Mas de Sanfélix 1982

Isabel Maria Cuquerella Melis 1982 (inf)

Vicenta Sellens Pascual 1983

Francina Chova Escrivà 1983 (inf)

Patricia Villarejo Denia 1984

Maria Elena Moncho Llorca 1984 (inf)

Montserrat Mas Palacios 1985

Luisma Chova Escrivà 1985 (inf)

Eva Camps Almiñana 1986

Emma Martínez Mañó 1986 (inf)

Carol Cuquerella Gomar 1987

Maria Josep Arlandis Ribes 1987 (inf)

Samantha Mas Palacios 1988

Lorena Ródenas Mayor 1988 (inf)

Reines de la Falla

Caterina Sellens Pascual 1989

Maria Martínez Mañó 1989 (inf)

Isabel Maria Cuquerella Melis 1990

Anna Moreno Candel 1990 (inf)

Maria Pilar Mas Palacios 1991

Isabel Moreno Candel 1991 (inf)

Teresa Fuster Torres 1992

Àngela Fernández Giner 1992 (inf)

Joana Maria Montagud Mayor 1993

Blanca Femenia Quiles 1993 (inf)

Maria Josep Arlandis Ribes 1994

Irene Moreno Candel 1994 (inf)

Lorena Mayor Fayos 1995

Maria Josep Sellens Canet 1995 (inf)

Maria Martínez Mañó 1996

Maria Ribes Villar 1996 (inf)

Reines de la Falla

Carolina Escrivà Palonés 1997

Alba Meseguer Palonés 1997 (inf)

Blanca Femenia Quiles 1998

Silvia Moreno Candel 1998 (inf)

Lorena Ródenas Mayor 1999

Maria Fuster Embuena 1999 (inf)

Agurtxane Garcia Telletxea 2000

Maria José Tarrazó Martí 2000 (inf)

Maria Palmer Martínez 2001

Àngela Román Burgos 2001 (inf)

Maribel Signes Martí 2002

Marta Ferrer Bertó 2002 (inf)

Àgueda Domènech Moratal 2003

Maria Calero Mas 2003 (inf)

Marta Negre Bañuls 2004

Iraida Abril Escrivà 2004 (inf)

Reines de la Falla

Diana Morant Ripoll 2005

Natàlia Mas Real 2005 (inf)

Cristina Algaba Carrasco 2006

Cristina Laporta Bravo 2006 (inf)

Elena Perelló Bellver 2007

Maria Calaforra Calatayud 2007 (inf)

Lailla Raffy 2008

Paula Estrugo Ferrer 2008 (inf)

Maria Bernabeu Mascarrell 2009

Maria Marco Sanz 2009 (inf)

Alexandra Martínez Madrona 2010

Zulma Pérez Palau 2010 (inf)

Cristina García Lechuga 2011

Marina Fuster Real 2011 (inf)

Gema Moratal Bañuls 2012

Manuela Borrull Guillem 2012 (inf)

Reines de la Falla

Alba Meseguer Palonés 2013

Natalia Román Burgos 2013 (inf)

Maria Aparisi Abad 2014

Berta Morant Cuquerella 2014 (inf)

Judith García Salcedo 2015

Clara Guillem Amorós 2015 (inf)

Sara Sanvíctor Beneyto 2016

Carmen Pallardó Penalba 2016 (inf)

Iraida Abril Escrivá 2017

Claudia Sellens Camps 2017 (inf)

Maria Calaforra Calatayud 2018

Inés Tortosa García 2018 (inf)

Sandra Marco Delgado 2019

Carla Tomás Escrivá 2019 (inf)

Verónica San Cristobal Villarmín 2020

Clara Tortosa García 2020 (inf)

Fallera Major

om be tots sabeu, l’any 2016 vaig tindre el privilegi de regnar Gandia, per als que sou fallers sabeu que és, poder arribar a aquest punt i per als que no, continueu llegint-me i de segur que ho entendreu. Les falles per a la gent que les viu són d’un altre món, és saber com corre la pólvora i la sang fallera per les teues venes, és per això que poder obtindre regnats en la teua falla, recompenses i fer molts actes, és un sentiment que es podria descriure com inigualable. Per això s’ha dit que el poder regnar a Gandia és poder representar al món que més li agrada, al seu món, al món faller. Mireu, per a que ho enteneu, quan jo vaig començar a ser fallera era per amistat, per els xiquets del col·legi al que anava i que sempre li deien als meus pares “esta xiqueta serà una gran fallera”; per sort i gràcies al meus pares, així va ser. Amb aquesta xicoteta explicació, per a que més o menys enteneu els meus inicis, ja puc contar vos que és ser Fallera Major. Com bé he dit abans, és arribar al més alt de

Gandia, del món de les falles, és poder ser la representant de tots els fallers. També he de dir-vos que és un càrrec molt divertit però a la vegada un poc complicat, i em pregunten, “com complicat si és una festa per a passar-ho be?”; doncs sí, és complicat, perquè com bé sabeu tot el món no tenim els mateixos gustos i a una gent li podrà agradar més el vestit que portes, o el pentinat o les arracades, i inclús les sabates, i és un poc difícil poder arribar a agradar a tothom, però com bé vos he dit abans, és una any únic i del que es tracta és de passar-s’ho bé i de gaudir al màxim, perquè aquest any si que no es pot repetir, doncs com sabeu unes vegades es guanya i altres es perd, però per a poder gaudir al màxim el millor que hi ha és agafar les coses bones i rebutjar les que no convenen. Així que després d’aquesta explicació per als que no esteu molt clavats en aquest món, sabeu que també és un càrrec un poquet complicat, per això diuen que les xiquetes que ixen de Falleres Majors Infantils ho viuen molt més, ja que eixa innocència que tenen els fa que gaudisquen més.

Però llevat de tot açò, és un any que qui te el privilegi de viure’l és molt bonic i molt sentimental, estic escrivint-vos aquest xicotet article i ja m’ha caigut alguna que altra llagrimeta, perquè el que és faller, que no es pugen celebrar-se les falles és un moment molt dur, em pose en la pell de les Falleres Majors d’aquest any i no se que haguera fet jo en el seu cas, però passar-ho mal estigueu segurs que sí. Amb tot açò que vos he explicat amb anterioritat, sabeu que la figura de una Fallera Major és una figura molt important i amb molta responsabilitat ja que representes a la teua ciutat i a tot el teu col·lectiu faller, molta gent fallera el te com un referent al qual no es pot fallar i al que sempre tenim que ser fidels i estar amb una gran somriure, com a que no passa res encara que hagues tingut un mal dia o tingues mil i un problemes. Però llevat de tot açò, et dota la responsabilitat que tens, les moltes crítiques que es escoltes però a la vegada afalacs de molta gent, i les nits sense

dormir, vos puc assegurar que no canvie eixe any per res del món, totes les coses bones i persones que he trobat per el camí Per això, i moltes més coses, ser Fallera Major de Gandia és una de les millors coses que m’ha passat i que no canviària per res del món, perquè tot el roín es compensa. Amb tot açò crec que sabeu el que són les falles per a mi, que és ser Fallera Major, i com es veu la figura de una Fallera Major des de dins i des de fora. Raquel Díaz Camarena Fallera Major de Gandia 2016

Falleres Majors de Gandia

Remedios Chorro Climents 1935

Amelia Romaguera Armengol 1949

Francisca Clara Bertó Ascó 1975

Maria Consol Tormo Benavent 1976 infantil

Anabel Yagüe Ribes 1978 infantil

Enma Martínez Mañó 1987 infantil

Cati Sellens Pascual 1990 42

Falleres Majors de Gandia

Majo Sellens Canet 1996 infantil

Lorena Rodenas Mayor 2001

Blanca Femenía Quiles 2003

Maribel Signes Martí 2005

Maria Bernabeu Mascarell 2015

Sara Sanvíctor Beneito 2018

Falla Major Secrets orientals “el secret que ens tenia guardat orient” Autor de l’explicació: Jose Manuel Prieto Part Artistes fallers: Palacio i Serra

‘Secrets orientals’

Al llarg d’uns mesos llargs la reclusió fou anomenada confinament

Deixeu-me l’oportú relat

i amb molts pics amargs

per al faller i el combregat

detectàrem contagis, de cent en cent.

que des d’esta setial oferisc com a públic recital.

Els negocis hagueren de tancar; els polítics, la sotsobra gestionar.

Un mal primer oriental

i a dures penes haver de governar

convertí en malaltia

per a un poble tancat poder rescatar.

un món que ni el malson ànsia i ens dugué la paràlisi total.

Març ja no era un mes faller

Les falles recuperen el pols

sinó un ocàs de gris poc rialler

però, sense ser un temps dolç,

on una pandèmia mundial

encara sentim una tristesa latent

aterrà la por i el neguit local.

que volem conduir cap a un temps plaent.

La història ja és contada

Ja se sap la història de l’aturada

però ens ha deixat per esta contrada

que amb la norma dictada

el relat d’un temps proverbial

ha suposat per a la vida social

on decidir amb ment clara sembla cabdal.

la mateixa quietud sense algarada.

Tot i la contesa passada

Així que com a bons saforencs

sembla hora per esta contrada

estem de cridòria famolencs

de recuperar el pols perdut

i ho farem saber als vents

i retrobar l’alè que la pandèmia s’ha endut.

amb què anem filant esdeveniments.

Ho farem amb cura; amb la cura que els fallers sabem per mostrar al món que tem que tampoc el temps se’ns atura.

La vida

Hem recuperat a poc a poc

La plaça ja no és buida

este temps que ha fet d’atenció un toc:

ni tampoc les botigues són tancades;

sembla recordar-nos pacient

va renaixent el temps que cuida

tenir cura dels afectes i de la nostra gent.

que la vida torne a estes contrades. Hem viscut escenes inexplorades Semblava març un hivern llarg;

que deixaran cròniques a les galerades:

un temps cru, buit i amarg

les d’una Gandia sense moviment

on el Prado tenia aspecte

que ens convocava al puntual aplaudiment.

de temps al mal subjecte.

Ha estat des de les balconades

Les Falles

on hem imaginat contes de fades,

No han estat alienes

històries vives i llargues trobades

a les ganes, ben plenes,

en la sobretaula o a un cafè de bades.

de tornar amb plenitud el que abans sabia a finitud.

A poc a poc i seguint norma i instruccions

Cal de nou plantar

torna, amb restriccions,

el que s’ordenà emmagatzemar:

el que abans ens sabia a poc.

el treball amb resultat d’un any mal acabat.

S’obri un temps distint

La ciutat

on, amb fi instint,

Qui ha patit

cal cercar noves aliances

fins a l’infinit

que solucionen anteriors mancances.

ha estat qui ha gestionat la pandèmia i el seu llegat.

Amb el nou debat obert d’incertesa s’ha omplert

Gandia no és aliena

saber si serà este el moment

a l’ordre mundial, ben plena

o caldrà esperar al març vinent.

de marrons i pufos pendents alentits per este temps i els seus vents.

Amb un xec consum

Gandia sembla recuperar

la targeta ha tret bon fum:

este temps que vol alçar

calia el moviment generar

el temps perdut

per l’economia poder alçar.

que el confinament ha dut.

Abans ha hagut alguna mesura

Amb memòria per als qui han marxat

per fer de la ferida supura

farem oportú que cal ser recordat

i poder alleugerir

en este temps d’oblits

un xoc que ha fet embogir.

amb els media i les xarxes embogits.

La crítica

Entre esta dificultat

No sembla el temps adient

sembla una barbaritat

de fer testimoni conscient

qualsevol cridòria inoportuna

de la crítica que en altre moment

que ens llegue escassa fortuna.

centraria el cadafal del monument. I tot i això podríem parlar Sembla més un temps d’espera

del que al món faller

--qui no vulga pols, no vaja a l’era—

la xarxa fa piular

on convé ser pacient

amb tant de trontollar.

i rebaixar la càrrega de l’ambient.

O del que a la ciutat es diu

Perquè ha canviat la vida i el temps

i qualsevol que pinta se’n riu:

i en este nou crit a destemps

des dels comentaris del combregat

cal el prisma d’haver superat

a l’anàlisi política emfatitzat.

un moment que a la història jaurà relatat.

Per a tot hi ha moment,

És amb estes ulleres

i cal però entre el firmament

amb què cal lectura de veres

un filtre adient

sobre els secrets orientals

que concentre la lectura displicent.

que havíem preparat, cabdals, abans que al Prado un març la vida ens donara colp de falç.

Llegiu, i si pel Prado heu d’enfilar sentiu com que a casa acabeu d’arribar.

Falla Infantil Imagina’t la nova normalitat Autor de l’explicació: La comissió Artistes fallers: Ausiàs Estrugo Mañó

Imagina’t la nova normalitat

Imaginem les falles i la festa com abans de la pandèmia

Si les falles vols imaginar

que de la Xina ens va arribar

amb la nova normalitat,

uns dies abans de començar.

el COVID combatre deuràs amb normatives i responsabilitat.

Amb aquest viatge de sentiments, els fallerets i falleretes necessiten

Per a poder-ho imaginar

de la màgia i la imaginació

creure en la vacuna és necessari

per a passar a l’acció.

i beure tots els seus beneficis sense deixar de pestanyejar.

Les nostres festes poder celebrar

Traurem al carrer mil criatures

amb les normes de seguretat

en aquest món de figures,

que marquen des de sanitat

i la nostra missió serà relatar

tancant de les falles el cicle vital.

el que la imaginació puga desbordar.

El nou exercici poder començar

Criatures, melodies musicals,

amb imaginació i responsabilitat,

donyets o astronautes siderals:

continuant la tradició, la festa

com més fantasia anem afegint

la il·lusió i la nova normalitat.

més ens anirà conquerint.

Comença un repàs

Un món d’imaginació

pel món que, en un pedaç,

per espantar amb decisió

semblen haver donat als xiquets

la soledat de la vellesa

com a solució als nostres retrets.

que als iaios en la vida els pesa.

Aprenent de les accions dels majors,

Cal no deixar a la soledat

de les errades comeses, les lliçons,

una vida que els ha abandonat

per poder corregir un futur pitjor

i acompanyar-los en la fantasia

i per dissenyar un món millor.

que com a regal qualsevol anhela.

Les lliçons dels majors ens han llevat les pors: ara imiten la nostra capacitat d’imaginar un món ben adornat.

Obriu les portes a aquest univers que no admet devolució o revers i que és solució principal per als problemes d’un món sense mal.

ot el món que em coneix sap que les meues arrels falleres es troben a la comissió de la falla Plaça Prado, com es sol dir, ho he mamat des de molt xiquet. He cantat, rigut i plorat a la Plaça Major en el lliurament dels premis fallers cada 16 de març, no puc negar que eixe sentiment faller em perdurarà al llarg de la meua vida. Però la vida, o més bé la meua trajectòria professional, va donar un gir de 180 graus al 2014, després de molts dubtes i no menys pors. Vaig passar de ser el delegat de falla de la meua comissió a formar part de la societat Palacio i Serra, vaig passar de ser el faller que tocava la porta dels tallers a obrir la porta als fallers que venien al nostre taller per a contractar la falla. Haver donat aquell pas, en eixe moment, va suposar un canvi molt substancial en la meua trajectòria com a faller i del qual no em penedisc, més bé al contrari. Aquell pas va canviar, o millor dir va transformar, la meua relació amb la falla Plaça Prado. Ja no era jo el que tenia una relació unipersonal, sinó que a aquella relació es va afegir la del meu soci i amic Lluis, la qual la va iniciar individualment al 2005, any del 75 aniversari de la falla Prado. Junts van unificar les nostres relacions, diferents però amb la mateixa arrel, amb la falla Plaça Prado per a fer-la més forta i sòlida del que era abans amb esta comissió, i ha anat millorant amb el pas del temps. No hem d’obviar que les relacions, generalment, entre artistes fallers i comissions, sempre han vingut marcades pels premis atorgats pels jurats a les falles. Si el premi a la falla és bo i seguit en el temps, la relació entre taller i comissió és bona, no hi ha cap problema

que la fissure. Tanmateix el pas del temps sempre interfereix, i encara que els resultats siguen positius, la relació entre artista faller i comissió es veu afectada per vàries raons, des del cansament fins a l’acomodació d’ambdues parts passant, fins i tot, pel desacord econòmic. He de dir que la relació entre Palacio i Serra i la falla Plaça Prado no es troba aliena a estes vicissituds però tal volta aquella fusió de les relacions personals de Lluis i meues, que he mencionat amb anterioritat, ha fet que perdure en el temps, i ja va per a setze anys de relació professional entre nosaltres. La situació actual tan extraordinària que estem vivint amb la pandèmia de la Covid, no ha fet altra cosa que solidificar les nostres relacions. És als moments més durs on es veu que la relació professional es traspassada per la personal, i és ací on hem pogut sentir el calor humà i el recolzament excepcional de tota una comissió fallera. Sols el temps dirà fins a quan la mantindrem, però el que estic segur és que esta relació ha marcat i marcarà la vida del nostre taller. Pepe Mas Artesà faller de Palacio i Serra

Falles

Art: Tadeo Villalba “Homenatge” 1r Premi 1930

Art: Tadeo Villalba “El dimoni del barranc” 1931

Art: Joan Chaveli “Alta tensió” 1934

Art: García Silvestre “Exaltació de la taroncha” 4t premi 1935

Art: García Silvestre “Cinturó de ferro” 1936

Art: Gonzalo López i Rancaño “Homenaje a Gandia” 1943

Art: Salustiano Sáez i Cubells “La rifa del cavall” 3er Premi 1944

Art: José Martínez i Jordá “Comerç i exportació” 2on Premi 1945

Art: Antoni Sancho i Santamaría “El femater del Prado” 1946

Art: Antoni Sancho i Santamaría “El mon en flames” 1947

Art: Antoni Sancho i Santamaría “Buscant el bon faller en cresol” 1948

Art: Salustiano Sáez i Cubells “El trofeu de Gandia” 2on Premi 1949

Art: Fernando Roda i Llop “No hi ha ningun refrà que siga verdader” 1r Premi 1951

Art: Fernando Roda i Llop “De desdiches el mon ple” 1r Premi 1952

Art: Fernando Roda i Llop “Lo que va d’ahir a huí” 1953

Art: José Roda i Llop “La Rosquilla Negra” 1954

Falles

Art: Fernando Roda i Llop “L’espill de la veritat” 1955

Art: José López Díaz “La llei de l’embut” Premi Especial 1961

Art: José López Díaz “El mono al mon mana” 1962

Art: José María Martínez “Homens il·lustres” 2on Premi 1963

Art: José María Martínez “El passat, el present i el futur”2on Premi 1964

1965 Infantil

Art: José López Díaz “La moda dels enchufes” 3r Premi 1965

1966 Infantil

Art: José López Díaz “Deixeu net el Prado” 1r Premi 1966

Art: José López Díaz “Assumptes de Gandia” 2n Premi 1967

1968 Infantil

Art: José López Díaz “La lluna i la mel” 2n Premi 1968

“Contes populars” 1969 Infantil

Art: José López Díaz “El crit d’El Palleter a Gandia” 1r Premi 1969

Art: Joan Solis - 2n Premi 1970 Infantil

Art: Secundino March Pérez “Plans de desenrotllament” 1r Premi 1970

Falles

Art: Joan Solis - 1r Premi 1971 Infantil

Art: Secundino March Pérez “Mon encadenat” 1971

1972 Infantil

Art: José Sales García “Segons la temperatura” 3r Premi 1972

2n Premi 1973 Infantil

Art: José Sales García “El passat i el present” 3r Premi 1973

3r Premi 1974 Infantil

Art: José Sales García “Com estem en Espanya” 1974

3r Premi 1975 Infantil

Art: José Luis Pérez Abad “Perreries” 1975

3r Premi 1976 Infantil

Art: Alfonso Ginés Collado “En este any” 1976

Art: Benito Navarro i Josep Pérez “El Noé del segle XX” 1977 Infantil

Art: José Luis Pérez Abad “Trencacaps” 1977

“L’ambulatori” 4t Premi 1978 Infantil

Art: Miguel Esteban Villanueva “Els xuplons” 1r Premi 1978

Falles

Art: Miguel Esteban Villanueva 1979 Infantil

Art: Miguel Esteban Villanueva “En este món de gossos” 2n Premi 1979

Art: Miguel Esteban Villanueva “Somnis i Jocs” 2n Premi 1980 infantil

Art: Miguel Esteban Villanueva “El Paradis i el Infern” 1980

Art: Jesús Bañuls i Josep Sanchis “Chiquillades” 1981 infantil

Art: Manuel Castellano Silvestre “Gatades i Rateries” 2n Premi 1981

Art: Josep Sanchis Izquierdo “Somnis” 1982 Infantil

Art: Juan Iguala Zuriaga “Les Plagues” 1982

Art: Germans Colomina “Les Nostres Coses” 1983 Infantil

Art: Germans Colomina “Les Bodes” 1r Premi 1983

Art: Francisco Ribes López “Musical” 3r Premi 1984 Infantil

Art: Germans Colomina “La Arrujadora de la vida” 1984

Art: Vicente Lorenzo Díaz “El Cine” 1985 Infantil

Art: Germans Colomina “El Centenari” 2n Premi 1985

Art: Vicente Lorenzo Díaz “L’Aigua” 2n Premi 1986 Infantil

Art: Germans Colomina “Nostra festa precisa d’una banyera” 1r Premi - 1986

Falles

Art: Vicente Lorenzo Díaz “L’Aigua” - 2n Premi 1986 Infantil

Art: Germans Colomina “Nostra festa precisa d’una banyera” 1r Premi - 1986

Art: Jesús Bañuls Ginestar “Pallassos” 1r Premi 1987 Infantil

Art: Germans Colomina “Lo d’ahir i lo de hui” 1r Premi 1987

Art: Vicenta Subiela Moreno “València, amor i tradició” 1r Premi 1988 Infantil

Art: Germans Colomina “Gandia... Paradís o Infern?” 2n Premi 1988

Art: V. Fito Grau “Música, tot música” 2n Premi 1989 Infantil

Art: Miguel Esteban Villanueva “Les palomes de la pau i la...” 3r Premi 1989

Art: Llorens Bustos “La il·lusió de la festa” 2n Premi 1990 Infantil

Art: Germans Colomina “La llei del més fort” 1r Premi 1990

Art: Dino Garcia Escrivà “Les Arts” 3r Prmei 1991 Infantil

Art: Germans Colomina “Gandia cap al 92” 2n Premi 1991

Art: Jesús Bañuls i Pepe Mas “La Ventafocs” 3r Premi 1992 Infantil

Art: Vicente Tornador Pascual “El carrer 92-Musical Galàctic” 1992

Art: Joan Canet Bonora “Passatge a la Índia” 3r Premi 1993 Infantil

Art: Germans Guerola “Chinataw-Gandia Guay” 1993

Falles

Art: Joan Canet Bonora “A la lluna de Gandia” 2n Premi 1994 Infantil

Art: Germans Colomima i Miñana “Les dos cares de la festa” 1994

Art: Joan Canet Bonora “Disney a Gandia” 3r Premi 1995 Infantil

Art: Germans Colomina ““Apocalipsi a Gandia” 2n Premi 1995

Art: Bernardo Estela Parra “Salvem els tresors del mar” 1r Premi 1996 Infantil

Art: Germans Miñana “Cent anys... de cine!!!” 3r Premi 1996

Art: Josep Angulo Cuenca “El riure de la innocència” 2n Premi 1997 Infantil

Art: Germans Miñana “Forasters vindran que de casa...” 3r Premi - 1997

Art: Josep Angulo Cuenca “Campanes al cel” 2n Premi 1998 Infantil

Art: Ramón Espinosa-Vicent Almena “A la conquesta de Eldorado” 1r Premi - 1998

Art: Paco Belmar i Caballer “L’amor” 1999 Infantil

Art: Pere Baena Garcia ““La Casa del Terror” 1r Premi 1999

Art: Josep Angulo Cuenca “2000 Anys d’invents ” 2n Premi 2000 Infantil

Art: Pere Baenas Garcia “Carnestoltes moltes voltes...” 2n Premi - 2000

Art: Josep Gallego i Ivan Piris Les Gallines Daurades” 1r Premi 2001 Infantil

Art: Pedro Espadero Colmenar “Terra Crítica” 2n Premi 2001

Falles

Art: Josep Gallego i Ivan Piris “El Bosc de les nimfes i fades” 2n Premi 2002 Infantil

Art: Daniel Jimenez Zafrilla “Un any mogudet” 2n Premi 2002

Art: Josep Gallego i Ivan Piris “Els carnavals de Venècia” 1r Premi 2003 Infantil

Art: Germans Miñana “Projectes faraònics d’Alegandia” 2003

Art: Roberto Parra Pérez “El «Coso» de colors” 1r Premi 2004 Infantil

Art: Enrique Garcia Ibáñez ““Cançoner Tradicional” 2n Premi 2004

Art: Germans Ivan i Roberto Parra “El Somni de Natàlia” 1r Prmei 2005 Infantil

Art: Lluis Palacios i Josep Serra “Cartes als Reis” 1r Premi 2005

Art: Óscar Micó “El prat, terra i mar” 2n Premi 2006 Infantil

Art: Palacio i Serra “Cinc mil anys de faraons” 1r Premi 2006

Art: Germans Parra “El retorn al Prat no es casualitat” 1r Premi - 2007 Infantil

Art: Palacio i Serra “La volta a Gandia en 10 escenes” 1r Premi - 2007

Art: Germans Parra “Reis o Pare Noel” 2n Premi 2008 Infantil

Art: Palacio i Serra “L’evolució de grans descobriments” 1r Premi - 2008

Art: Javi Bataller i Nacho Peiró “Contes que a Gandia ja no es conten” 2n Premi - 2009 Infantil

Art: Palacio i Serran “Màgia oriental: ús i abús a Gandia” 1r Premi - 2009

Falles

Art: Nacho Peiró “Animalarium” 2n Premi 2010 Infantil

Art: Palacio i Serran “Ni moros ni cristians, tots Borgies” 1r Premi 2010

Art: Erik Martínez Moncho “El Pick up del Prado” 1r Premi 2011 Infantil

Art: Alfred Bernat “I aixó qui ho paga?” 1r Premi - 2011

Art: Erik Martínez Moncho “Prado du Soleil” 1r Premi 2012 Infantil

Art: Alfred Bernat “Octo anis ultra gloria” 1r Premi - 2012

Art: Erik Martínez Moncho “Viatge a l’hindustan” 1r Premi 2013 Infantil

Art: Francisco Vizcaino “Enmascarant la ciutat” 1r Premi 2013

Art: Erik Martínez Moncho “Jocs de màscares” 1r Premi 2014 Infantil

Art: Palacio i Serra “Cantar i no pagar” 1r Premi 2014

Art: Erik Martínez Moncho “S’estila” 2n Premi 2015 Infantil

Art: Palacio i Serra “Hem celebrat un matrimoni mal casat” 1r Premi 2015

Art: Erik Martínez Moncho “Tikal-Prado” Tresors maies 1r Premi 2016 Infantil

Art: Palacio i Serra “Que continue l’espectacle” 2n Premi 2016

Art: Erik Martínez Moncho “Amor a la festa” 2n Premi 2017 Infantil

Art: Palacio i Serra “Ingravida” 2n Premi 2017

Falles

Art: Erik Martínez Moncho “Enfonsa’t” 2018 Infantil

Art: Palacio i Serra “Pitjor que els xiquets” 2n Premi 2018

C ULLERES ENTELADES

Art: Ausiàs Estrugo “Oi Brazil” 2n Premi 2019 Infantil

Art: Palacio i Serra “Malèfics” 2n Premi 2019

amine per la Plaça del Prado amb aprença de despreocupació, però qualsevol persona que em reconega o m’identifique sap que trepitjar els taulells d’aquesta plaça peatonal em pot portar records, preocupacions, ansietat que provoca que el meu cor bategue al compàs dels meus passos. M’accelere de tal manera que la meua respiració s’intensifica, fent que les meues ulleres de vista s’entelen a causa de la incompatibilitat de dur mascareta, eixa peça de protecció indispensable des que va començar aquest malson, “La pandèmia”. Arribe a un punt en què no puc veure res, tot ho veig en blanc, com si es tractara d’una boira densa. Pense en llevar-me-les i netejar-les per a tindre millor visibilitat, però ho pense dues vegades i decidisc no fer-ho. No vull veure aquesta realitat i per tant deixe de caminar, em quede quiet per recordar i pensar en el futur amb aquestes vistes blanques. Al fons d’aquesta boira, recorde la porta del casal de la falla ubicada en aquesta meravellosa plaça. M’envaeixen els nervis, recorde que es tracta de la primera comissió, de la que no sóc membre, que vol que jo siga l’artista del seu monument infantil. Un repte molt important per a mi, la secció d’or de Gandia. Una falla reconeguda a la ciutat amb un historial de pes a l’esquena. Sembla que va ser l’altre dia, però ja han passat tres anys d’aquell moment. Vaig entrar de la mà d’un amic de tota la vida que diposità la seua confiança

i la de la seua executiva en mi. Es va crear un projecte il·lusionant, acolorit, exòtic, cuidant cada detall com si totes les figures de la composició es disputaren l’indult. Són moltes les hores de feina per tal de demostrar el que era capaç de fer i de sobte, les primeres figures que ixen del taller i veuen la llum són recompensades amb el premi al millor ninot de secció especial infantil. Unes setmanes més tard, la resta de peces es traslladaven a l’emblemàtica plaça. Una de les millors experiències de la meua vida, un somni fet realitat, realitzar la falleta d’una de les comissions més importants de la ciutat. Un any meravellós, on es va treballar de valent però que havia valgut la pena. Finalitzat el cicle faller, continuem treballant junts i renovem il·lusions sense saber la que se’ns venia damunt. Van passar mesos intensos, d’esforç, dedicació, donant el 200%, esprement al màxim cada minut de treball. El taller era una explosió de color i il·lusió, però quan sols quedaven quatre dies per a traure-ho tot al carrer... les ulleres es van desentelar. Els meus ulls veien que l’esforç de tot un any es truncava, les meues oïdes no escoltaven la música, no feia olor a la pólvora dels petards i no sentia l’emoció i els nervis dels dies previs. Vaig passar d’estar tancat al taller on respirava il·lusió i alegria a estar tancat en casa, on la tristesa i la impotència s’apoderaven de mi. Els primers dies eres surrealistes, no trobava una explicació al que estava passant, i molt menys una solució. Moltes falles ja eren als carrers i es procedia a la primera “desplantà” de l’historia. Ho pense i continue sense poder creure el que estava passant. Pensàvem que era qüestió de setmanes, després de mesos, però cada dia que passava s’anava perdent l’esperança de poder traure al carrer el treball realitzat. Van ser moltes les mostres d’estima i preocupació per part

d’aquesta comissió, i arribat el moment de no poder plantar i posposar les falles a un any vista, ens vam comprometre a continuar treballant junts. El compromís per ajudar al sector dels artistes ha sigut exemplar i moltes falles haurien de prendre nota, perquè, senyores i senyors, no hem d’oblidar que som falles perquè plantem falla. Són moltes les comissions que ens han donat suport econòmic en aquests moments, però aquest, tot i la bona intenció, no ha estat suficient per poder fer front a dos anys sense falles, doncs no han sigut totes les que han pogut facilitar-nos el camí i ampliar els pressupostos, era una tasca impossible. Una situació molt complicada per als gremis que depenem d’aquesta festa. Sóc un faller actiu a la meua comissió, un “friki” de la festa, gaudisc com el que més amb la meua feina, però hi havia que buscar alternatives per poder tirar endavant i reinventarse per no morir. Ser artista faller presenta un ventall ampli d’oportunitats i camins per poder treballar. Sabem dibuixar, pintar,modelar i sorprendre amb la nostra creativitat, som capaços d’adaptar-nos a les necessitats de la gent (il·lustracions, invitacions, retrats..) i ha sigut una opció, almenys per a mi, que m’ha facilitat el camí a la nova normalitat. Està sent un procés molt dur, silenciós i trist, per això decidisc caminar més ràpid per poder arribar més prompte al meu destí, i això fa que les meues ulleres tornen a entelar-se per la meua respiració. Torne a veure en aquesta blancor, la millor oportunitat que se’ns podria plantejar, setembre, on la plaça tornarà a desprendre tantes alegries. Ausiàs Estrugo Mañó Artista faller 73

Càrrecs 2021 President:

Delegat de crema:

Executiva:

Juan Martí Fuster

Jordi Sellens Pascual

Juan Martí Fuster

Sot-President:

Delegat d’emissio:

Jesús Escrivá Palones

Jesús Escrivá Palonés

Pep Fuster Torres.

Amparo Bravo Tarrazona

Secretari:

Delegat de llibret:

Sergio Avilés Gómez

Jesús Fuster Moragues

Begoña Espina Bañuls

Carol Cuquerella Gomar

Tresorer:

Delegada de flors:

Cristina Garcia Lechuga

Raquel Díaz Camarena

Rosana Feller Melis

Guillem Morant Peiró

Comptador:

Delegat de Jocs:

Jesús Fuster Moragues

José Manuel Sánchez Morant

Rosana Ferrer Melis

Jordi Sellens Pascual

Delegat de Festes:

Delegada de reines:

Jose Manuel Sánchez Morant

Carol Cuquerella Gomar

Cristina García Lechuga

Juan Blay Muñoz

Delegat de cavalcada:

Tere Fuster Torres.

Maria Calaforra Calatayud Maria Marco Sanz

Amparo Bravo Tarrazona Loter:

Membres de l’Assemblea FdF:

Mª Angeles Calatayud Hernández

Jose Manuel Sánchez Morant

Juan Martí Fuster

Paula Estrugo Ferrer

Arxivers:

Carol Cuquerella Gomar

Raquel Díaz Camarena

José Fernando Tarrazo Martí

Raquel Díaz Camarena

Rosana Ferrer Melis Ruben Tomás Garcia

Jesús Fuster Moragues Delegada artistica:

Membre de la Junta de Govern

Salvador Puig Ortiz

Cristina Laporta Bravo

Juan Martí Fuster

Teresa Fuster Torres Xavier Peiró Jornet

Delegat de Planta: Jordi Sellens Pascual

Membres de la CPRI

Guillem Morant Peiro

Juan Arturo Martí Sarrió

Juan Blay Muñoz

José Fernando Tarrazó Martí

Delegat de Monument: Jesús Escrivá Palones

Suplent a la Comissió

Juan Martí Fuster.

Disciplinaria de la FdF Juan Martí Fuster

Abril De Torres, Luis Abril Escriva, Iraida Alberca Martinez, Gal.la Alfonso Pozo, Marta Almazan Moya, Jose Arlandis Ribes, Maria Jose Aviles Gomez, Sergio Beltran Ahuir, Ana Maria Berbegall Miñana, Maria Jose Bermudez Hernandez, Jose Manuel Bernabeu Marcarell, Maria Blay Muñoz, Joan Borrull Guillem, Manuela Bravo Tarrazona, Maria Amparo Burgos Martinez, Natalia Calaforra Calatayud, Maria Calaforra Sanchez, Jose Jesus Calatayud Hernandez, Mª Angeles Camarena Cabanilles, Maria Dolores Campos Rodriguez De Lima, Ita Cano Pozo, Manuel Cardona Fernandez, Laura Castello Sanz, Dessire Clara Guillem Amoros Climent Gregori, Encarna Cuquerella Gomar, Carol Cuquerella Gomar, Elvira Cuquerella Ruiz, Miguel Diaz Camarena, Aitor Diaz Camarena, Raquel Diaz Morant, Felipe Donet Sellens, Jordi Donet Sellens, Sergi Embuena Grimalt, Lolin Escriva Gadea, Jesus Escriva Gea, Beatriz Escriva Palones, Carola Escriva Palones, Jesus Espina Bañuls, Begoña Espina Bañuls, Paula Estrugo Ferrer, Paula Faus Mendez, Sergio Antonio Femenia Quiles, Blanca Ferrer Melis, Rosana Ferrer Melis, Vicente Figueres Segarra, Guillermo Franco Toomas, Juan Jose Fuster Moragues, Jesus Manuel Fuster Real, Marina Fuster Torres, Maria Teresa Fuster Torres, Pep Garcia Lechuga, Cristina

Garcia Tarancon, Gemma Del Pilar Garcia Telletxea, Agurtxane Gasque Pastor, Eusebio Gomez Porcel, David Guillem Barber, Mariela Herrero Sendra, Miguel Laporta Bravo, Cristina Lara Fernandez, Ausias Lopez Roldan, Isabel Lopez Viñarta, David Lorente Muñoz, Pilar Madrono Ondoño, Jose Javier (Jota) Magraner Cubillo, Rebeca Marco Delgado Sandra Marco Sanz, Lucia Marco Sanz, Maria Mari Carrasquer, Salvador Marti Ferrer, Maria Jose Marti Fuster, Joan Marti Sarrio, Joan Artur Marti Sarrio, Teresa Martinez Estruch, Isabel Martinez Martinez, Jesus Martinez Martinez, Lluisa Martorell Pardo, Jose Carlos Masip Moreno, Juan Francisco Melis Pons, Maribel Meseguer Almiñana, Carlos Meseguer Palones, Alba Morant Cuquerella, Berta Morant Peiro, Guillem Morant Ripoll, Diana Moratal Estrela, Eva Moratal Maño, Angela Navarro Marti, Joan Pallardo Lafuente, Guillermo Palones Sanjaime, Carmen Palones Sanjaime, Reme Pastor Fabra, Borja Pastor Lopez, Marius Peiro Jornet, Javier Penalba Belda, Ana Perez Marco, Juan Jose Prieto Part, Jose Manuel Puig Mengual, Silvia Puig Ortiz, Salvador Ramirez Rayo, Zahira Ramon Almiñana, Xelo Rodenas Reus, Francisco Jose Roman Burgos, Natalia Sanchez Morant, Jose Manuel Sancristobal Villarmin, Maria

Comissió Infantil

Comissió Major

Cens Faller Sancristobal Villarmin, Veronica Sanvictor Beneito, Sara Sarrio Ferrer, Juan Sellens Camps, Claudia Sellens Canet, Borja Sellens Canet, Maria Jose Sellens Pascual, Alex Sellens Pascual, Jordi Sellens Pascual, Paco Sendra Villaplana, Andrea Serrano Pons, Joana Signes Blasco, Jose Luis Tarrazo Marti, Jose F. Tarrazo Marti, Maria Jose Tomas Garcia, Ruben Tortosa Maroto, Jose Vaquero Arauz, Liliana Vidal Rubiols, Gracia Villaescusa Soler, Joaquin Manuel Bermudez Garcia, Gemma Cristina Bermudez Garcia, Sara Blay Ciudad, Marta Belén Blay Ciudad, Mateo Calaforra Calatayud,Helena Xinjiang Escriva Marco, Julia Faus Garcia, Eneko Faus Garcia, Itziar Fuster Femenia, Manel Fuster Femenia, Neus Herrero Lopez, Sofia Herrero Lopez, Susana Lopez Arlandis, Carla Masip Lorente, Alba Masip Lorente, Lucia Pallardo Penalba, Carmen Pallardo Penalba, Guillermo Puig Meseguer, Daniel Puig Tarrazo, Mauro Puig Tarrazo, Teresa Rodenas Vidal, Martin Rodenas Vidal, Olivia Sarrio Escriva, Arianna Sellens Vaquero, Jorge Guido Sellens Vaquero, Vicente Signes Moratal, Andreu Tomas Escriva, Borja Tomas Escriva, Carla Tortosa Garcia, Clara Tortosa Garcia, Gabriel Tortosa Garcia, Ines Villaescusa Ramirez, Joaquin

Monogràfic 76

#90 anysjunts Anècdotes d’una història viva

literari

2021 77

EL PRADO: l’espai singular de l’eixampla

Introducció:

assaven els darrers anys del segle XIX. La societat canviava de pressa, els esdeveniments passaven vertiginosament. La ciutat volia mostrar tot allò que era capaç de fer i produir. S’agafava, amb força, a les noves possibilitats que li oferia el ferrocarril. S’obria a la mar, pel nou port, amb el propòsit d’acostar gent i mer- caderies. Els camins es transformaven en noves carreteres. Les necessitats es feien diverses, els serveis urbans imprescindibles. Gandia bullia i les muralles que l’envoltaven no podien aguantar aquesta espenta. L’interès per construir a l’exterior de la muralla s’imposava a la por de tantes dècades. La seguretat ja no s’aconseguia tancant les portes de la ciutat. L’alè fresc i els guanys econòmics es trobaven a l’altra banda dels murs. Enderrocar- los era tot un simbolisme que anava molt més enllà del fet físic; significava trencar amb el passat urbà, social i econòmic, era acollir-se a una nova societat, a una nova època. A Espanya s’havia promulgat una nova llei que regulava el fet urbanístic, la “Ley de ensanche de las poblaciones” (22 de desembre de 1876) i tot seguit el seu reglament (19 de febrer de 1877), i en menys d’una dècada apareixeria la norma que determinaria la millora, el sanejament i la reforma interior de les poblacions. Les ciutats es miraven, com fesols de care- ta, per aprofitar

i copiar totes les sinergies. Gan- dia no hi era aliena a tots aquests processos i mentre lluitava per aconseguir realitzar la seua eixampla es movia ràpidament: l’inici del ferrocarril, l’exposició regional, la millora de les carreteres, la preparació i la construcció del port, nous carrers i ponts, la planificació de l’aigua potable i del sanejament, tot amb la profusió de la premsa. El procés político-administratiu de l’eixampla. La ciutat s’obria com una magrana buscant els eixos de comunicació que la rodejaven, i tant creixia cap al nord, buscant el ferrocarril, com cap al sud, preparant l’avinguda que verte- braria el desenvolupament urbà fins al nostres dies, el Passeig, del qual penjava la planificació de l’eixampla del sud amb el Prado. Era la primavera de 1877 quan, en nom dels Valier, es presentava en l’Ajuntament un projecte amb l’interès d’urbanitzar els terrenys que la família posseïa a les partides de l’Assoch i Porte- tes i que arribaven a fitar amb el que era la “Plaza del Cuartel”, espai que ara correspon amb l’inici del Passeig de les Germanies. L’ajuntament no es va adormir i va demanar l’autorització al Ministeri de Foment, d’acord amb el que de- terminava la llei de l’eixampla, del qual obtin- gué resposta favorable amb la publicació de la Real Orden de 25 de juny de 1877. Tot seguit s’elaboraren les bases per al concurs del projecte d’eixampla. Entre el procés d’adjudicació i la realització, l’eixampla no seria aprovada pel consistori fins al novembre de 1879, més de dos anys després de l’autorització. Però l’episodi no s’acabà així; el Govern Civil, com a representant del Ministeri de Foment i la intervenció de la “Real Academia de San Carlos” introduïren diverses esmenes que allargaren el procediment un any més. Els responsables de l’Ajuntament no s’aturaren i els faltà el temps per nomenar la co- missió de la eixampla i inaugurar simbòlicament les obres, una vegada tingueren el vist i plau del Govern. Al mes de febrer de 1881 i l’alcalde Jo- sep Rausell tombava unes poques pedres de la muralla, havien passat quatre anys des de la demanda de l’eixampla. L’interès era majúscul i l’Ajuntament s’afanyava per reunir als propieta- ris afectats i deixar aclarides les condicions per urbanitzar: els carrers que anaven a obrir-se, la taxació inicial dels terrenys, enderrocar els murs i portals de la ciutat que posaven límits al creixement, el realitzar una proposta econòmi- ca que financés les obres i, com no, facilitar la construcció als senyors Valier i Rausell, promo- tors de la eixampla.

Ràpidament s’acordà remetre el projecte de deute públic, i que la pèrdua de terrenys, és a dir les cessions, foren d’una quinta part del sòl rústic inicial, així com el tombar algunes cases per poder començar les primeres obres. El programa de deute públic s’aprovà el febrer de 1882 i el mes de juny l’Ajuntament realitzà la primera subhasta que, amb poc èxit, es va repetir el mes venint. Com sempre els pro-homens de Gandia es van fer càrrec de la major part de les obligacions, així com d’avançar diners per les expropiacions, cobrant-li, això sí, a l’Ajuntament el 8% d’interès. Al 1884 s’endevina la línia a perllongar del carrer dels Pellers (“Curtidores”) donant permís a les cases del carrer San Salvador, que li dona- ven l’esquena, perquè pogueren obrir una nova façana al susdit carrer, per la qual cosa expropia- ren l’hort del senyor José Soler Alcaraz. També aquest any es proposa expropiar les cases del marqués de Jura Real que tancaven l’eixida de la plaça del Segó al nou espai del Passeig, amb el comprimís de pagar-li-ho en quatre anys, qües- tió no pacífica en la que ha d’intervenir el mar- qués de Gonzalez per avançar els diners, quedant l’Ajuntament deutor del mateix. Els comptes, al 1887, ja suposaven uns moviments econòmics de més de 70.000 pessetes de l’època, amb un volum de deute, a mig i llarg termini, d’unes 110.000 pessetes. Evidentment les incidències i maniobres d’una aventura urbanística com aquesta foren moltes i diverses i no cap ressenyar-les totes, però almenys cal apuntar el gran moviment de noves places i carrers amb la revisió de la deno- minació de les existents i el bateig de les noves (maig de 1884) i la planificació del Passeig com eix urbà als inicis del segle XX (Figura 1. Co- rrespon a l’època de l’inici de l’eixampla).

La morfologia i estructura urbana: el Prado L’eixampla representa el primer creixement planificat de la ciutat d’acord amb una nova normativa. Compleix tres condicions fonamentals: s’executa basant-se en un projecte de equidistribució de vials i solars a construir (diferenciant entre l’espai públic i el privat); com a conseqüència hi ha una pèrdua predeterminada de sòl (cessió per l’espai públic d’1/5 part del sòl inicial), determinant-se unes condicions per a la construcció dels edificis (ordenances urbanístiques); a l’hora que s’estableix un mecanisme financer que intenta fer front a totes les despeses necessàries per executar el projecte d’eixampla. L’espai on es planifica l’eixampla s’emmarca entre l’actual Passeig, pel nord; un eix entre el carrer Bairen i l’avinguda del Raval, al sud; el propi Raval a l’est (espai entre els carrers Valier, Pellers i San Salvador); i les proximitats de la carretera d’Albaida a l’oest (carrer San Vicent Ferrer). La configuració era senzilla, quatre carrers que unirien la ciutat murada amb les terres situades als sud-oest de la ciutat històrica. Vora a la muralla es dibuixa una ampla avinguda, el Passeig, que simbolitza el trencament amb la ciutat vella. Els carrers que discorren de nord a sud volen ser continuïtat dels eixos estructurals de la ciutat (Carrer Major i Vilanova) i s’afegeixen d’altres que obririen nous espais de comunicació travessant les muralles ( com el del Mestre Giner). Per ordenar els carrers travessers (de llevant a ponent) es determina un element diferenciador, el Prado, una plaça de considerables dimensions que es converteix en l’element singular del projecte (100 m de costat té el quadrat que la conforma) i que pren com eix la continuïtat de la Vilanova del Trapig, travessat, perpendicularment, per la unió de la plaça de San Josep amb la carretera d’Albaida. La plaça del Prado (que al 1884 rep el nom de Bairen) no fou sempre pensada de les mateixes dimensions, és a dir de la grandària que té hui. L’any 1883 es preveu una ampliació dels plànols originals que havien reservat un rectangle de 67m per 69 m, (costats est i oest, i nord i sud., respectivament), ampliant-los a 101 m per 99 m, també respectivament. Segons consta al plànol signat per A. Vicente Vidal, el 18 d’abril de 1883 (Figura 3. Esquema d’ampliació d la plaça).

L’eixampla s’ordena sota la configuració d’un plànol ortogonal, amb els cantons en xamfrà (dels quals resten molt pocs exemples), típica ordenació de les eixamples, no més cal pegar-li una ullada al creixement de l’època a València i a Barcelona, salvant les distàncies, és clar. Aquestes formes regulars de l’espai planificat no van a quedar pures, i tan prompte com va començar l’execució, es van produir alteracions i canvis que modificaren l’estructura inicial i canviaren els vials que arribaven fins a la plaça del Prado. Cert és que els carrers anaren obrint-se quasi conforme es va necessitar l’espai (no s’urbanitza com en l’actualitat) i es volia construir edificis, la qual cosa permetia, amb el pas del temps, anar adaptant-se a les necessitats, conveniències i interessos. Amb aquest procés l’eixampla perd el primer tros de carrer, el denominat B en el projecte, que haguera unit l’actual carrer Mestre Giner amb el carrer Cavanilles. Fou una petició dels Valier, per construir-se una casa, la que coneixem com Casa de la Marquesa, hui recuperada com espai públic (acords que es van tramitar entre novembre de 1883 i abril de 1884). La plaça del Prado esdevé com un gran espai obert al qual li se troba prompte un ús, el de mercat de la producció agrícola. L’Ajuntament ho va acordar el setembre de 1882, traslladant el que venia fent-se a la “Plaza del Cuartel”. El Prado es troba partit en quatre quadrats vorejats per un vial que donarà accés a tots els solars que el limiten, i separats pels carrers C i E del projecte d’eixampla. El primer correspon a la perllongació de la Vilanova (nord-sud) que pren el nom de Rausell (Figura 2. eix -c-), abans d’entrar a la plaça, i Legionario Bernabeu (Zafor al 1884), quan surt de la mateixa. El segon, travessa la plaça de llevant a ponent, naixent a la plaça de Sant Josep, i prenent el nom de Mesquita del Raval, abans de la mateixa, i carrer de l’Hostal després (del Ensanche i Albaida al 1884, respectivament. Figura 2. eix -e-). Aquesta trama, unida al tamany de la plaça, la convertirà en l’element central de l’eixampla, tant pel que fa a l’estructura urbana com per la funció que desenvoluparà, fins ben entrada la segona meitat del segle XX (Figura 2. Fotografia aèrea on es marquen els eixos d’ordenació de l’eixampla). El procés d’execució de l’eixam-placomporta modificacions de carrers respecte el projecte inicial; aquestes han fet que les illes edificables inguen diverses formes i tamanys, trencant 80

Figura 2: Fotografia aèrea sobre la que es dibuixen, en roig, els eixos dels carrers planificats de l’eixampla.

amb la regularitat i similitud de dimensions que determinen els principis teòrics de l’eixampla, com podem observar en el plànol de Barcelona que realitzà Idelfons Cerdà. D’aquests canvis val la pena remarcar la pèrdua del primer tram del carrer B de l’eixampla, per la construcció de la “Casa de la Marquesa” (Figura 2. eix -b-) fent que aquesta illa siga la més gran de l’espai de l’eixampla (Figura 2. Illa 1), amb el major front al Passeig (contrari a l’esquema longitudinal nord-sud imposat per la ciutat i reforçant el que serà l’eix del Passeig. (Figura 2. eix -f-). L’illa de cases que continua al sud també es troba sense partir pel carrer B originari (Figura 2.. Illa 2), i és a la façana sud d’aquesta quan es recupera el carrer Cavanilles (carrer B inicial de l’eixampla). Aquestes illes uneixen l’espai que va des del carrer Valier al carrer Rausell i continua fins al Prado, respectivament. També cal tenir com a referència, que en un principi, no hi havia cap carrer planificat que travessara pels vèrtexs de la plaça del Prado, trama originaria de la qual

sols resta el que conforma l’angle sudoccidental, deixant una illa formada per un polígon de sis costats disposat a 90 graus cap a la plaça (Figura 2. Illa 3). Els tres restants, han acabat tots oberts per carrers, Ador i Fundació Vicent Ferrer, al nord, i Severo Ochoa, al sud. El que sí sembla clar del tot, és que l’estructura urbana de l’eixampla trasllada la configuració lineal nord-sud que les diverses etapes de creixement que la ciutat ha anat configurant, com lloc de pas que és, pròpiament dit.

Per aproximar-nos a la idea d’allò que significa una planificació i desenvolupament d’aquesta mena,farem referència general a unes poques xifres. Es disposaven a urbanitzar unes 7,5 hectàrees, que representaven, aproximadament, el 40% de la superfície de la ciutat vorejada pels murs, i comparada amb la superfície que ocupava el Raval era 3,5 vegades més gran. Tot i tenint en compte que la ciutat murada no estava totalment consolidada i que el Raval ocupà més sòl en obrir-se els carrers Valier i dels Pellers. L’espai públic suposava unes 2 hectàrees,

de les quals la meitat correspon a la plaça del Prado. Tot plegat, la plaça i els carrers, representaven més del 25% de la superfície a urbanitzar (més d’una quinta part del sòl inicial que exigia l’acord pres per l’Ajuntament). Per altra banda cal fer referència a que l’aportació de sòl públic (d’una quinta part del sòl inicial) determinada en els acords municipals no es compliria comptabilitzant únicament els carrers i deixant fora la plaça del Prado. És l’existència de la plaça la que fa que la cessió de sòl d’ús públic supere l’obligació acordada en els preceptes d’execució de la eixampla. Aquesta consideració unida a les econòmiques, fetes a l’apartat anterior, alça un interrogant sobre el supòsit interés altruiste inicial d’aquells que promogueren l’eixampla, encara que la decisió de realitzar la plaça del Prado determina una visió global de la ciutat, com conjunt urbanístic i funcional. Mentors polítics i econòmics de la ciutat, al llarg de les darreries del segle XIX i els primers anys del segle XX, saberen propiciar l’interès de la ciutat pels camins on corrien els seus propis interessos, doncs les plus-values d’aquestes operacions urbanístiques quedaven a les seves mans Clar que ningú els pot negar els beneficis generals de la seua iniciativa i la valentia assumida en ser capdavanters d’espentes de risc i de resultats que no tenien guanys immediats. Tot i així, marcaren una fita urbanística i econòmica que va permetre que les generacions futures pogueren gaudir d’un espai tan singular i fer-lo servir per als interessos més adients i diversos, es clar que algunes vegades sense massa encert. El significat urbanístic, funcional i social del Prado La plaça del Prado esdevé l’ànima de l’eixampla, i pel que fa a la configuració urbana, en un lloc de referència, com espai públic, per les dimensions que té (10.000 m2) i per la tipologia, hi ha que no hi haurà cap similar fins 100 anys després, amb espais com la plaça El.líptica (Cardenal Sanz i Forés) o el parc de l’Alqueria Nova, encara que amb morfologia i funcions ben distintes. La situació que ocupa en el context urbà reforça la seua singularitat, doncs queda localitzada, de forma estratègica, entre el Raval i Benipeixcar, i lligada al centre històric i al creixement modern de la ciutat pel Passeig, emprant com a cordó umbilical el carrer Rausell. La casa del Marqués de González, que un dia li va minvar comunicació i funcionalitat, li la torna ara, ja que el seu ús 82

públic reforça la connexió viària que mai es degué perdre, es clar que sols per a vianants. Aquesta situació és fa ferma amb la previsió del planejament d’espais de dotacions públiques a bona part de l’espai nord-est i de part del carrer de la Fundació Vicent Ferrer. Si mirem la funció que ha desenvolupat, fou clau com a mercat de verdures, del qual li ve el nom popular (primer la batejaren amb el nom de Bairen), encara que aquest ús s’allargà massa en el temps, sense adonar-se que no era el paper que devia jugar als anys setanta i vuitanta del segle XX. La manca de previsió va fer que quan deixà de ser mercat va passar a estar soterrada de vehicles, funció d’aparcament que la va fer morir com a plaça, sols rescatada, en contades ocasions, per saraus i revetlles. Ara té un projecte per rentarli la cara, desprès d’alguns intents fracassats, que intentarà tornar-li el prestigi de plaça i el paper d’acumuladora de funcions urbanes. Pot ser s’aconseguesca, pot ser que no, el que sí és clar és que era necessari i no es podia ajornar més. La qüestió clau no es basarà en la morfologia, ni en els materials, si no en la funció. Allò que un dia generà inèrcies residencials i comercials, i funcionà com un lloc d’intercanvis i relacions socials, cal que continue, que s’incremente i que s’escampe, projectant-se més enllà de les vores que la conformen. A l’Administració li pertoca vetllar per a que aquest espai continue complint les funcions per a les quals fou concebut, salvant el temps, reforçant la projecció d’usos terciaris (comercials, serveis i d’esplai) que domina i conforma la funció urbana de Gandia, i que aquests ompliguen tot allò que va ser l’espai de l’eixampla. Fins ara, sols s’ha notat un increment, sense mesura, dels valors del sòl i de les plus-vàlues a les propietats privades que voregen la plaça, sense que cap part fora recuperada per l’aprofitament públic. Cap instrument urbanístic, ni cap iniciativa d’usos s’ha planificat per a recuperar aquestes plus- values socials, sent que la iniciativa i la inversió corre tota a càrrec de l’erari públic, havent posat en valor, de nou, el nostre Prado. Jeroni Banyuls i Garcia Geógraf Beniopa, setembre de 2005

Bibliografia: Arxiu Municipal de Gandia. Secció Històrica. - “Programa para la formación del proyecto de ensanche de la ciudad” 1878 - “Ensanche de Gandia” 1879 - “Memoria del ensanche presentada por Sr. J. T. Sanjuan par la Comisión del Ensanche”· 1888. - “Memoria descriptiva del nuevo proyecto de ensanche de la ciudad de Gandia” 1925 de Joaquín Aracil. Banyuls i Garcia, Jeroni “Desenvolupament i urbanisme a Gandia” CEIC “Alfons el Vell”. La Safor 1986. Bassols Coma, Martín “Génesis y evolución del derecho urbanístico Español 1812-1956”. Mon- tecorvo. Madrid 1983. Borja, J. M. et al. “Gandia 1881-1981”. A.G. Vi- cent S.A.. Paterna 1981.

Incendi Taller Germans Colomina 1984

Monument definitiu plantat a Març de 1984

Presentació

ANTECEDENTS ot pintava bé. Any del Centenari de les falles, una presentació que va establir un precedent a Gandia. Un mantenidor de súper luxe, ADOLFO SUAREZ GONZALEZ, expresident del govern espanyol. Un local innovador, la carpa muntada per la Junta Local Fallera per a realitzar presentacions. Tot vent en popa. I el vent va fer una de les seues. Es va emportar per davant el Pavelló. No passa res, es faria on sempre, al gran Cinema Paz.

LA VESPRA Això del pavelló va ser una avançada. El gros encara estava per arribar. La nit del divendres, presentació fallera i algú es despista i es produeix la gran catàstrofe. A les huit del matí ens assabentem que un voraç incendi destrossava el cinema Paz.

EL DIA “D” Em vinc avall. Tots els meus somnis es converteixen en un gran malson. El meu pare em consola i em diu “tranquil·la, hui tindràs la millor presentació que et pugues imaginar”. Parla amb Adolfo Suárez i el seu secretari li diu que tot es complirà amb el que es preveu. Pel que sembla, l’Alcalde Salvador Moragues havia parlat amb ell a primera hora del matí per a posar-ho al dia del succeït i dir-li que no hi havia cap atemptat. Suárez diu que avant.

SOLIDARITAT La màquina fallera es posa en marxa. L’Hotel Bayren posa a la nostra disposició el seu gran saló als baixos de l’edifici. Tots a treballar. Escenari, cadires, equip de so, il·luminació, preparació d’un sopar per a dues-centes persones i tots els tiquets venuts en sis hores. I va arribar el moment…… EL MIRACLE. A l’hora prevista un cotxe negre s’aproxima a les escalinates del Bayren. Les cames em tremolaven de pensar que anava a conèixer a la persona que més admirava d’Espanya. Tot un somni. S’obri la porta del cotxe i apareix la figura de l’expresident. Portava traje i abric negre. Impecable com sempre. Tot un senyor. Es va apropar, em va prendre la mà i la va besar. Encara hui, sent la sensació dels seus llavis a la meua mà. Desenes de flaixos, aplaudiments, crits, la gent es tornava boja.

LA PRESENTACIÓ Tot va eixir perfecte. El meu mantenidor va fer un brillant discurs, tant, que per uns instants em vaig creure que era una autèntica Reina. Clar. Es tractava ni més ni menys que de l’Excm. Senyor N’Adolfo Suárez González, primer president democràtic d’Espanya, Duc de Suárez i Gran d’Espanya. Montserrat Mas Palacios Reina de la Falla Prado 1985

PERNILERO E

s molt bonic ara, veure els pasacarrers dels fallers amb els seus saragüells, trages de torrentí, i demés indumentària valenciana. Però no cal anarse’n molts anys enrere, per a veure a tots els fallers vestits de negre, camisa amb xorrera i faixes de nylon de diferents colors segons la categoria social que ocupaven dins de l’entramat faller. Per aplegar al canvi de l’actualitat va tindre que ocórrer tota una revolució, en aquest article anem a parlar de la que va passar a Gandia. A finals dels anys setanta i principi dels vuitanta del segle passat, alguns fallers de la falla República Argentina, d’acord en els moviments polítics de l’època, que consideraven que les falles eren un reducte de la “cultureta”, com deien, del franquisme, i com a protesta deixaren el trage de “panderola” i començaren a utilitzar el trage amb jupetí i faixa de llaurador valencià; la vella guàrdia va posar el crit al cel, però com no li se pot posar portes al camp, s’ho tragaren per als actes de la comissió, però ho van prohibir per a actes organitzats per la Junta Local Fallera. Aconseguiren que poc a poc esta corrent perdera força i tornaren les aigües al seu llit.

Però, mira per on, una espurna fa que a finals dels vuitanta en la comissió de la Falla Plaça Prado no uns pocs, sinó molts fallers consideren que hi ha que recuperar l’indumentària valenciana i deixar a part el trage oficial; lògicament la posició de la JLF es la mateixa, seguir prohibint i encunyen un nom per a aquest trage, el de “pernilero” en contraprestació al de “panderola”. Aquesta “guerra” continua durant els primers anys

dels noranta, en totes les comissions algú atrevit, es passa al trage de “pernilero” i la JLF l’autoritza finalment per a tots els actes menys per a les Presentacions de les FFMM. Estem a l’any 1995, la JLF anomena Fallera Major Infantil per a l’any 1996 a nostra fallereta Maria José Sellens i Canet, i ací es quan comença, a la fi, el triomf del “pernilero”.

Dissabte matí, pavelló d’esports de Gandia, estan els membres de l’executiva de la JLF dirigint l’acondicionament per a la presentació de la Fallera Major Infantil Mª José, cort d’honor i reines falleres infantils any 1996, jo com tot els anys m’aprope a pegar una miradeta i m’entropesse amb el membre de la JLF Pepito Masó, en pau descanse, gran faller i amic i li dic, hui esta passarel·la em veurà passar vestit de “pernilero”, ell es riu i diu no t’atreviràs. Dissabte nit, comença la presentació, tot transcorre segons el previst fins que el secretari anuncia “La comissió de la Falla Plaça Prado obsequia a la seua Fallera Major Maria José Sellens i Canet amb un detall”, sona un pasdoble, enfoquen la passarel·la i apareixen quatre fallerets portant el detall i jo darrere pavonejant vestit amb el pantaló pel genoll, la camisa de fil, la faixa roja de cotó i el jupetí, es va fer un ¡OH! Després silenci, d’alt al escenari Lola Garcia mira a tots i alça els muscles, nosaltres a lo nostre seguim fins pujar els escalons i posar-nos davant de Majo, complim el protocol, baix les mirades amenaçadores i escoltant “açò no quedarà així” i cap a baix. La revolució ja està en marxa. Passen uns dies, i es porta a Assemblea i s’acorda fer-me una enjuiciadora, allí que em presente al carrer Pellers davant del gran jurat presidit per N’Alejandro Bañuls, allí tots comprenien que estàvem en democràcia, però jo havia anat contra els estatuts i això no es pot permetre, per la qual cosa se’m declara culpable i em sancionen en 10.000 pesetes. Quantitat que la comissió es va fer càrrec de pagar. El primer pas estava donat, a conseqüència d’aquest acte d’indisciplina, anys més tard es modificaren els estatuts, permetentse tota mena de trages. Ah! paradoxes de la vida, aquells que es burlaven dels

pernileros, acabaren posant-se’l i sent els més fermes defensors. A l’any 2002 la revista degana de la festa fallera “Pensat i Fet” atorgà el Premi Còfia de l’Indumentària a nostra comissió per la defensa d’esta. Una cosa està clara, no som els artífexs, més prompte o més tard haguera ocorregut, però a mi en queda la satisfacció d’haver contribuït a la defensa de la nostra Indumentària. Jesús Escriva Gadea “Fideu” 1992 al 1994, 1996,1997, 2000 (Secretari Gestora), i 2001 al 2005

Fallers de la falla Plaça Prado. Casals

’inici de les falles a Gandia es remunta a 1885, on s’inicia una primera època que va des de 1885 a 1928 i una segona època que va des de 1928 fins a l’actualitat, any què es va plantar una falla a l’encreuament del Passeig de Germanies amb San Francesc de Borja i Rausell. A l’exercici següent any (1928-1929) i davant de l’èxit d’aquesta primera falla es formaren cinc comissions; per a l’exercici de 1929-1930 es deixaren de plantar dos comissions però es formaren tres noves entre les quals estava la falla Plaça Sant Benet XV – Falla Prado –, que era el nom que rebia la Plaça Prado aleshores, un lloc de dotze fanecades donació de Josep Rausell Ribas per al mercat del Prado. La falla, més concretament, s’anomenava Plaça Sant Benet XV, Moran Roda, Sant Vicent i Albaida, per la demarcació que abraçava i amb aquesta denominació es va plantar fins a l’exercici 1931-1932. Amb els temps convulsos de la república tan sols va plantar la falla del Mercat en 1933, i en 1934 tan sols va plantar la Falla Plaça Blasco Ibañez, Sant Vicent i Adjacents, nom amb al qual es nomenava degut al canvi de nom de la plaça a causa de l’ideari polític del moment, suprimint el nom de San Benet XV. En 1936 esclatà la contesa civil a Espanya, suspenent tota l’activitat fallera fins a l’exercici 1942-1943 on es reorganitza de nou la festa de les falles. La Plaça Blasco

Ibañez amb una nova denominació com a Plaça Josep Antoni, a causa d’un regim polític diferent, va fer que la falla passara a anomenar-se Falla Josep Antoni - Prado. Però, on es reunien les comissions falleres? Existien el que hui anomenem Casals Fallers? De ben segur que no hi havia casals, els membres de les comissions falleres, segons en conten els majors de la Falla Prado, es reunien a les seus pròpies cases on organitzaven les seues reunions i sopars o, com sabem la comissió de 1934-1935, es reunien al Bar Plata que es trobava al passeig, més o menys per on estava la desapareguda tenda de roba Paris Chic. Allà per la dècades dels quaranta i cinquanta del darrer segle la comissió es reunia dins de la plaça Prado: a casa Tereseta, a l’Hostal de Fabian, o les barraques de fusta de Martínez i la de Pasqualet, i els sopars de la planta els feien als porxos del Prado; als anys seixanta, continuarem reunint-se als bars d’envoltant de la plaça, sobre tot a l’Hostal de Misteri, cantó del Prado amb el carrer Fundació Ferrer (antic carrer Potries). En aquesta època va començar una iniciativa per part de les comissions gandianes d’inaugurar els precursors dels que coneixem hui en dia com a Casals Fallers, i que s’anomenaven, Caus Fallers, Hogars, Llaus o Paradors. En ells tenien lloc les diferents activitats falleres i a més altres esdeveniments com a convits de comunions o balls els diumenges per la vesprada. La Falla Josep Antoni - Prado no va ser menys i el dia 1 d’octubre de 1966 va inaugurar l’HOSTAL FALLER, situat a la Plaça Prado on es trobava Casa Climent, iniciativa d’Antoni Climent Donet, conegut popularment com Misteri; el local que va ser beneït per N’Alfredo Bono Montagud, retor de l’església de Sant Josep, amb la presencia del President de la falla Agustí Tormo Domènech, les Reines de la Falla, el vicepresident de la Junta Local Fallera, el regidor de l’ajuntament Josep Ballester Martí i representants de totes les comissions falleres de la ciutat. A principis de la dècada dels anys setanta, l’Hostal Faller es va deixar (1971-1972) i, la falla, ja sense un casal fixe, va començar ha fer les reunions pels bars dels voltants, com el de Misteri, el Valencia, el Yolanda, el Bar Caba, el bar de Juanito el Roig, el bar de la Pensió Alberto i altres llocs, com per exemple, un local buit on es trobava la Fusteria Sendra, situat al carrer Legionari Bernabeu núm. 4 durant els anys 1975 i 1976. En 1977 es va tindre un casal fixe, en

un baix a la Plaça Prado cedit per Ignaci Ribes Borrás, cantó amb el carrer Mezquita del Raval (antigament Benet XV), anomenat Barraca Fallera, que va estar en actiu fins a l’exercici 1986-1987. A l’exercici següent la falla va utilitzar el local situat al cantó del carrer Severo Ochoa amb el Prado, combinat amb fer reunions al Bar Misteri i en alguns dels bars de la barriada entre els quals estava el desaparegut bar Los Ases de Luis Moratal, al carrer Pellers. És aleshores quan la comissió va començar a pensar en tindre un casal propi, i pensat i fet, un grup de fallers en 1988, van adquirir una casa al carrer Pare Carles Ferri que varen habilitar i després llogaren a la falla. La planta baixa es va habilitar com a bar i es feien els sopars, les reunions, per a més tard llogar-la al conegut Pub Negrita, passant la falla a la planta de d’alt i l’àtic. En aquest mateix any la falla Prado aprovà nous estatuts, passant a anomenar-se Falla Plaça Prado i quedant així constituïda com una Associació Cultural local de Gandia. A finals de la dècada dels noranta, en 1998, donat que l’ajuntament va oferir a les Associacions Culturals unes subvencions del 49 % a fons perdut per a la compra de locals, es va aprovar en assemblea la compra de una casa al núm. 23 de la Plaça Prado, que fora propietat exclusiva de l’Associació Cultural Falla Plaça Prado, per tal de ser enderrocada i edificar el nou casal; al 2001 es va posar en marxa la construcció de l’edifici que albergaria a la Falla Prado, totalment insonoritzat per tal de no causar molèsties als veïns i que constaria d’una planta baixa on poder fer reunions i sopars, ubicant-se en ella un bar, una primera planta per altres activitats i una segona planta per a oficines i magatzem. El dia 5 d’octubre de 2002, en plena Fira i Festes de Gandia, es va inaugurar el Casal de la Falla Prado amb una espectacular façana feta de trencadís que representa les flames del foc que crema una falla. El casal va ser beneït per En Prisciclio Ruíz Picazo, rector de l’església de Sant Josep, en presència del President Jesús Escriva Gadea, les Reines de la Falla, el President de la JLF, Tomás Femenia i de Sierra, les Falleres Majors de Gandia, així com l’Alcaldessa de la ciutat, Na Josefa Frau Ribes. Al 2005 la falla es va poder sentir molt orgullosa de poder celebrar el 75 Aniversari de la Fundació de la Falla en el magnífic nou casal. Aquest emblemàtic edifici ha estat aconseguit amb l’esforç

dels fallers fundadors i dels que al llarg dels noranta un anys de història han lluitat perquè fora una realitat. El Casal de la Falla Plaça Prado representa la seua nau capitana dins de la Federació de Falles de la nostra ciutat i de tota Gandia, on dins d’ell es sent la maquinària que mou la nau, el bategar del cor dels fallers de la comissió passats, presents i futurs. Josep F. Tarrazó Martí Arxiver de la Falla Plaça Prado BIBLIOGRAFIA -Història de les Falles de Gandia. Autors: Josep Lloret Tarrasó i Joan Josep Coll Fornes. -Llibrets de la Falla Prado -Article: Història del nostre Casal Faller. Autor: Paco Sellens Pascual amb col·laboració de Josep Tarrazó Martí, publicat al Llibret Falla Plaça Prado 2003. -Llibre 75 Aniversari Prado. Autor: Joan Josep Coll. Documentalista i Coordinador: Josep Tarrazó Martí. -Fallers consultats: Eusebi Gasque Pastor, Mario Melo Pastor, Paco Sellens Pascual, Joan Artur Martí Sarrio, Alberto Laporta García.

Per fi10 es nostra, però nunca máis!

n la vesprada plomissa del dia 17 de març del 2003, es va viure en la Plaça del Prado un dels esdeveniments històrics que marcarien el destí de les Falles de Gandia. Recorde la recepció, a l’antic casal: tot estava disposat per a complimentar als visitants. Amb el meu vestit morat, una mica de fred que l’emoció aconseguia minimitzar, i de la mà de Águeda Domènech -Reina de la Falla, guia i amiga- esperava impacient als nostres convidats. Cal recordar als nostàlgics lectors que, en aquella època, l’estatut de les falles no era econòmic, sinó històric. D’aquesta manera, la nostra falla compartia la categoria d’especial -com tants anys portava fent- amb les falles Exèrcit Espanyol Jardinet -capitanejada per Paco Alminyana-, Lluis Belda -el president per aquell temps era Salvador Navarro- i amb la nostra eterna competidora, la falla Carrer Major i Passeig. Així, precedits pels metalls i els vents, el so dels quals no augurava el que havia de passar, van fer la seua aparició a la plaça -governada per la piràmide de la discòrdia- les falleres i fallers d’aquesta tríade festera. En ella, un vibrant mar de persones els esperava: els mocadors blau celest al coll i, a manera de tocat, un vistós capell carabassat.

Una vegada aixoplugats dels possibles diluvis primaverals, i acomodats els alts càrrecs en l’escenari, es va procedir al que va suposar l’inici -però no la fi, malgrat tot- del festeig. El discurs va ser pronunciat pel llavors president de la falla Carrer Major i Passeig, Joan Josep Domenech, i se’n van al·ludir dues raons principals per a justificar la decisió. En primer lloc, que l’esperit del premi Carabassa Morisca -el qual havia nascut set anys abans- era recompensar l’esforç de la comissió de la falla d’Especial que no haguera obtingut cap premi al monument faller. En aquest sentit, l’origen d’aquest premi extraoficial era, o això semblava extraure’s de les seues paraules, la germanor entre iguals. Una germanor que va quedar, no obstant això, posada en entredit aquell dia. En segon lloc, s’argüia que el monument faller presentat per la comissió de la falla Plaça Prado no reunia les condicions exigides per la categoria d’especial. I és que els pressupostos dels altres monuments presentats en la mateixa categoria arribaven a duplicar el de la nostra comissió. Per aquests motius, i per una rivalitat latent que depassava el terreny del merament hipotètic, els citats presidents van decidir declarar el premi Carabassa Morisca de l’any 2003 desert.

Ara bé, per tots és sabut que Prado implica “festa”, de la mateixa manera que “festa” implica Prado. Per això, una vegada superat el desconcert inicial, es va continuar amb la celebració. Es van imposar els pins commemoratius, convertits hui en valuosos testimonis de la història de les falles de Gandia, es va gaudir el berenar sota la sostrada del mercat, i fins i tot es va llançar el castell de focs artificials. Els balls, la música, els coets i el sentit de l’humor van inundar aquella vesprada la Plaça del Prado. I és que els perdedors, de vegades, devenen guanyadors. María Calero Mas Professora de Filosofia Reina de la Falla Infantil 2003

El que va ocórrer a continuació va ser, des de la perspectiva d’una xiqueta de huit anys, realment confús. La inèrcia va portar a la majoria dels presents a aplaudir. L’aire es va inundar de confetis, de música i color, i a excepció del nostre insigne president, Jesús Escrivà, mundialment conegut com a Fideu, i del seu fidel secretari Josep Tarrazó, ningú semblava caure en el compte de les implicacions de les paraules que allí havien sigut emeses. Només després d’un parell de segons es va cobrar consciència de l’esdevingut. No obstant això, per a aquells que encara es trobaven en les penombres de la incomprensió, els nostres visitants van dur a terme un meravellós exercici d’explicitació. I és que tal com havien vingut, se’n van anar. 93

Implicació, esforç, hores, suor... a la fi: RECOMPENSES

en cert és que la il·lusió tampoc falla mai, i és que aquestws són els ingredients indispensables per poder sentir orgull davant del treball ben

fet. Orgull tal volta siga la paraula. Aquella que, des del primer moment i fins l’últim, vaig sentir com a representant dels xiquets de la falla Plaça Prado com a Reina de la Falla Infantil 2009. Sens dubte un any de rècord. Un any per a recordar. Vint van ser els guardons que al llarg de l’exercici faller vam anar penjant a la paret de l’èxit. Premis de monuments i ninots, premis literaris, cavalcades, festival musical… El dia 16 de març la plaça de l’ajuntament era més Prado que mai. Era menuda, però més enllà de gaudir de les festes com qualsevol reina infantil, també era capaç d’observar en els més majors una felicitat desorbitada, i és que veure recompensat tot el treball que cadascun dels membres de la falla havia fet, només podia traduir-se amb crits, bots i càntics que entonàvem des de l’ajuntament fins la nostra plaça. Tanque els ulls i sóc capaç de reviure eixe moment com si fos ara. Com si Telesafor ens entrevistara de nou a Tere, a Hugo, a Maria i a mi, i com si encara continuaren fonent-se en un abraç cada faller que amb alegria buscava a un altre per dir-li: “qué grans som, som la primera”. Com a xiqueta sentia molta alegria, celebrava cada guardó botant com la que més, oblidant-me del mal de peus que em perseguia. Però com a Reina de la Falla Infantil només m’eixia plorar de l’emoció desbordant, de veure com ho havíem donat tot i com la gent s’havia implicat per que el nostre fóra un any perfecte i, perquè no, també un any de rècord. Perquè sí, el 2009 va ser l’any que més guardons hem aconseguit com a comissió. Com a anècdotes que no podré oblidar mai, puc reviure moments com la cavalcada infantil, on a meitat del recorregut va caure una aigua de por! Des de dalt de la carrossa, aquella que ens va fer pujar a pel 1é premi, sols veia a fallers ajudant-nos als xiquets a resguardar-nos i intentar que, en la mesura del possible, no es desfera el treball de tants mesos. Van ser moments durs, però a la fi el banderí del 3r premi de comparsa se’n va vindre a casa amb nosaltres.

No podré oblidar mai, ni crec que aquells que vam participar tampoc puguen fer-ho, el dia del Festival Musical Infantil, i la calor que vam passar aquell mes de juliol mentre preparàvem l’actuació al camp de beisbol de la Platja de Gandia. Quant de sacrifici de xiquets i no tan xiquets… però ahi vam tindre la recompensa: 5é premi de festival. No es pot descriure amb paraules, o almenys no s’aprecia com jo ho sent, el sentiment amb el que vam pujar a l’escenari a recollir el 2n premi de falla infantil de la secció especial. I direu, com es pot pujar a per un segon amb el mateix entusiasme que a pel primer? La resposta és molt senzilla: perquè per a mi era la millor falla de Gandia. Mentre estàvem fent-la al taller, un dels artistes ens va deixar, i amb ell va deixar en el monument la il·lusió i dedicació d’un dels treballs més bonics del món. Així m’ho va transmetre a mi i així era com em sentia cada vegada que mirava la falleta. Aquell 16 de març en rebre a l’escenari el banderí a les meues mans, no em venia a la ment altra cosa que ell, i hui que escric estes línies ho faig de la mateixa manera: una abraçada allà on estigues. I com no recordar el moment en que ressona per tota la plaça… I premi a la millor falla de totes les categories any 2009 és per a la Falla Plaça Prado! POKER: Entre la multitud, es van alçar cinc cartells que simulaven els asos de la baralla de poker amb les cinc últimes falles majors de la comissió ja que era increïble. Cinc anys consecutius guanyant el primer premi de la nostra secció i cinc anys consecutius guanyant el guardó més anhelat del repertori: MILLOR FALLA DE GANDIA. L ’orgull que sentia per tots i cadascun dels fallers del Prado crec que pot ser siga el millor que em vaig emportar d’eixe any. El premi que amb més estima conserve. El millor premi de Gandia. Tota una lliçó de vida, de veure com l’esforç, la unió i la implicació junt amb hores i hores de treball donen les seues recompenses. I aquestes valen el triple si es comparteixen amb la millor gent: amb la gent de la Falla Plaça Prado. Maria Marco Sanz Reina de la Falla Infantil 2009

CONTRA FOC, PLUJA I VENT Q

uan em van proposar escriure aquest article vaig dir que sí sense pensar-ho, era la primera vegada que tenia l’oportunitat de participar en quelcom tan important com açò. Però quan vaig començar a pensar en el que volia posar em vaig donar compte que no era tan fàcil com jo pensava, com podia plasmar en unes línies tot el que vaig sentir durant eixe 2011? Intentaré descriure-vos tot el que vaig viure el millor possible. Quan em vaig assabentar que l’executiva la formarien tots els meus amics vaig anar corrent a dir-li a Jose (el meu marit) que jo volia ser la Reina de la Falla, com sempre, ell em va concedir el desig, i ràpidament vam anar a parlar amb els nostres amics per a fer-s’ho saber. Quina va ser la meua alegria quan per fi em van dir que seria la màxima representant de la nostra falla en el 2011. El que no sabia era tot el que m’esperava per viure, sorpreses, moments especials, nervis, germanor, i coses inesperades però que al final es van convertir en meravelloses. Després de l’alegria inicial van vindre els meus temors al pensar que no podria compaginar tants actes amb dos filles tan xicotetes, de tres i un any respectivament, però, com no, amb l’ajuda incondicional del meu marit i de ma mare va ser possible

gaudir de cada un d’ells. Tot anava vent en popa i a tota vela fins que una nit em va cridar la Presidenta de la falla María, la meua gran amiga i amb la qual res d’açò no haguera sigut igual. Com cada vegada que em cridava tot era una festa, quan em va dir que el taller de Palacio i Serra estava en flames vaig pensar que era una broma i li vaig dir, “doncs no et preocupes plantarem un pal i farem la festa igual”; pensant que tot era una broma. Quan vaig escoltar a tots els meus amics de l’executiva

parlant de fons ja va començar a abaixarme la sang als peus, em vaig posar un pantaló i una jaqueta (sense llevar-me el pijama) i li vaig dir al meu marit que me n’anava a Oliva on estava el taller faller a veure que estava passant. Vaig arribar mes ràpid del que m’esperava, i quan els vaig veure allí a tots en cercle, mirantme, i les flames de fons no vaig poder aguantar les llàgrimes, la meua preciosa falla s’estava cremant i no sabia el que passaria a partir d’ací.

Quan al fi vaig arribar, fins i tot ells no sabien que dir-me, no sabien com consolar-me, només van poder abraçarme i esperar que em calmara. Els dies venidors van ser de bojos, ràdio, televisió, cridades d’altres falles per a donar-nos el seu suport, però jo seguia en shock, no sabia com podríem arreglar en tan poc de temps tot aquest desastre. Quan van passar els dies i els meus nervis es van anar calmant, vaig pensar que d’una manera o una altra alguna cosa plantaríem, que estava tenint un any meravellós i que aquest contratemps no anava a esborrallar-ho. No van tardar a posar-se mà a l’obra, no sols l’executiva sinó tota la falla, i prompte van tindre la solució al gran problema. Una falla nova i jo vaig pensar, ¿una falla nova en menys de quatre meses? Impossible; però com anava a ser impossible aconseguir tot allò que ens proposarem estant tan units com en aquell moment? I així va ser, vaig tindre una gran falla, que va suportar el vent, la pluja i que, a més, va guanyar el Premi a la millor falla de Gandia. El dia de l’entrega de premis va ser un dels més especials, ja que malgrat tot el que ens havia succeït ens en vam anar casa carregats de premis, il·lusions i ganes

de continuar lluitant contra tot. No puc acabar sense donar les gràcies de nou a tota l’executiva del 2011 i, com no, a tota la comissió per tot el suport, treball i afecte que em van donar durant aquell meravellós 2011. Cristina García Lechuga Reina de la Falla Plaça Prado 2011

Invictus

11 anys de gloria, 11 anys d’història

uan a l’abril de 2013 vaig assumir la presidència de la comissió, amb 25 anys, tènia que afrontar molts reptes, per joventut, i per responsabilitat i el mèrit que tenia per tot l’aconseguit els presidents que m’havien precedit. Però sobretot hi havia una meta i alhora tasca pendent, senya d’identitat de la nostra comissió i en sí de la festa. Aquell objectiu no era un altre que fer una realitat la ‘dècada prodigiosa’ d’imbatibilitat de la falla Plaça Prado en la secció especial d’una gran ciutat fallera com és Gandia Fer el desè any consecutiu al capdavant de la secció especial d’una gran ciutat ja era tot un repte que des de la comissió s’havia fixat en la ment de tots, i era alguna cosa quasi d’obligat acompliment, no s’havia arribat tan lluny per a fallar en l’últim moment. Per això la pressió era major i a demés es presentava un any amb un canvi en el sistema de seccions que canviava per complet l’especial de la ciutat ducal, passava de tres a cinc falles, de les quals quatre eren debutants, amb la conseqüència de no saber com anava a respondre la competència. L’única que es mantindria era la del Prado, la campiona dels últims nou anys i, a priori, la gran favorita per a continuar la seua hegemonia

Però per a arribar a eixe moment hi havia molta feina darrere, esglais, una crisi econòmica per tots recordada, canvi d’emplaçament inclòs, i nou falles que van aconseguir alçar-se amb el premi amb anterioritat, algunes per ser boníssimes i icòniques a la ciutat, i altres sincerament per ser les menys dolentes d’aquell exercici, però a la fi les millors plantades en la secció. Tot va començar al 2004 quan es contractava el monument amb el qual es celebraria el 75 aniversari de la fundació de la comissió al març del 2005, falla que van realitzar ‘Palacio i Serra’ i que per primera vegada desembarcaven en la nostra comissió, el lema de la falla era ‘Les il·lusions dels xicotets, les reviu el major savi, (cartes als reis)’ i, com s’esperava, es va alçar amb el primer premi del 2005 iniciant ahí una etapa daurada de llegenda. Els següents anys van ser anys de bonança, molts diners i macro projectes, en el 2006 una altra vegada ‘Palacio i Serra’ es feien càrrec, aquesta vegada a causa de les obres de la plaça es canvia d’ubicació a un encreuament pròxim, ‘Cinc mil anys de faraons’ era el lema i aconseguia una altra vegada alçar-se amb el premi pràcticament sense rival. Mes ajustat va estar el 2007, almenys al carrer (no tant en les actes dels jurats) ‘La volta a Gandia en 10 escenes’ guanyava en el que suposava la tornada de la falla a la plaça desprès de les obres, obra per cert també de Palacio i Serra. Que el matrimoni Prado - Palacio i Serra funcionava d’allò més bé era un fet. La competència volia guanyar al Prado, que ja eren tres anys seguits i això ja incomodava. Va arribar el 2008 i la principal rival, la falla del Carrer Major i Passeig va contractar una primera espasa com és Pere Baenas amb el pressupost mes alt de la història a la ciutat i mentre el Prado a la seua amb Palacio i Serra i la falla “L’evolució de grans descobriments”, o com tots la recorden “la dels marquesos”, això sí amb gran pressupost també, va passar el jurat i quasi per unanimitat el premi va anar a parar al Prado una altra vegada, i això que es va fer l’impensable mediàticament, amb còpia de falla inclosa perquè no guanyara, i és que al carrer es veia que la falla del Prado en definitiva era millor, més del gust de la ciutat i més completa i efectista. I ací, sota el meu punt de vista, va ser quan la competència es va desinflar i van veure com a inassolible tombar a la cèntrica comissió. El 2009 va ser

l’última macro falla plantada abans de la crisi econòmica, una altra vegada sense rival, “Màgia oriental, ús i abús a Gandia” no va tindre rival i va vèncer sent la falla més cara plantada pel Prado en tota la seua història, aquesta va ser una victòria claríssima, i amb ella la fi dels grans pressupostos. El 2010, era un any que a priori anava a acabar amb la hegemonia del Prado per la retallada pressupostària i la baixada de la qualitat de la falla. Però “Ni moros, ni cristians, tots Borgies”, també de Palacio i Serra, tornava a guanyar amb un falla que un altre any probablement s’haguera quedat fora de premi, però això sí, era la millor plantada aquell any. 2011 es va intentar recobrar l’esplendor encara amb la crisi econòmica en vigor, i es va tornar a confiar a Palacio i Serra i un ambiciós monument, però un incendi en el taller es va carregar els somnis de colp. La delegació de monument va actuar ràpidament i va contractar una altra falla en el taller d’Alfred Bernat, el lema era “I això qui ho paga?”; malgrat les complicacions de vent i pluja en la plantà, es va aconseguir fer-ho amb èxit, i el premi es va tornar a quedar en la comissió. Al 2012, a causa del bon resultat de l’any anterior, i com que Palacio i Serra encara no s’havien recuperat del tot de l’incendi, es va confiar en Alfred Bernat i la falla del Gulliver, un projecte probablement dels mes ambiciosos que s’han vist a la ciutat, això si, la seua execució va ser bastant millorable, doncs guanyarem en l’especial però el premi de millor falla va ser atorgat al primer premi de primera secció. El descontentament de la falla del 2012 va acabar amb Alfred Bernat fora de la comissió i es va contractar amb Francisco Vizcaíno per al 2013, “Emmascarant la ciutat” va ser el lema de la falla dels venecians, un gran monument que va aconseguir guanyar en la secció especial i, aquesta vegada també, la millor falla de la ciutat

falla que ens va posar les coses una mica complicades. Una vegada al carrer, encara que tots lloaven el mèrit de la falla veïna, no es deixava de reconèixer que el Prado i Palacio i Serra havien tornat per la porta gran i que era quasi imbatible perquè no li faltava de res a “Cantar i no pagar”, falla que es va alçar amb el premi convertint-se així en la número deu i igualant a la foguera Ciutat d’Asís, sobrenomenada la Invencible. Erem la primera falla de secció especial d’una gran ciutat que aconseguia estar deu anys a la part alta del caixó de manera consecutiva i, per tant, objectiu complit per a tota la comissió, i jo com a President no podia tindre millor debut. A partir d’ací ens vam proposar arribar encara mes lluny i en 2015, de la mà de Palacio i Serra amb “Hem festejat un matrimoni mal casat” vam tornar a aconseguir la glòria i aquesta vegada per onzè any consecutiu i ací es va fer de manera incontestable. Per a nostra comissió aconseguir guanyar onze anys seguits en la secció especial de manera consecutiva ha suposat un motiu d’orgull, sabem el que ens ha costat i l’esforç que hi ha darrere per aconseguir tot el que es va aconseguir perquè res d’això va estar fàcil i això ho fa encara mes especial. He de reconèixer que les comissions que ara estan a especial s’han posat les piles i hi ha hagut més competició, des de llavors no hem passat d’un segon premi, però tampoc baixat, però seguim lluitant per el primer que algun dia tornarem a guanyar, i és que ja ho diu el dit, el que la segueix l’aconsegueix. Juan Martí. President de la falla Plaça Prado 2014-2018 i 2020-2021

El 2014 va començar una nova era en la falla i tornaven a la secció Palacio i Serra, i a mes amb la falla que es va cremar en el taller en 2011. Com bé he comentat a principi de l’article, davant una nova secció especial, i amb una falla del Raval amb alt pressupost i amb una molt bona 99

Caparrudesa

100

abent com va començar, veritablement encara no sé quan és va gestar i amb quina finalitat, llavors que m’ho puc imaginar. Va començar a una etapa que, per l’atzar de la vida, els monuments plantats per la comissió del Prado de Gandia no van tindre rival durant onze anys consecutius, ostentant el rècord en la Comunitat Valenciana de major nombre de primers premis de Falla en la màxima categoria d’una ciutat, tot un orgull per a Gandia i per als gandians, seguits molt de prop per una comissió de les fogueres de Sant Joan d’Alacant amb deu anys i a la qual van arribar a nomenar com “la Invencible”. Tornant al que ens importa en aquest escrit, seguiré dient que les falles plantades per esta comissió durant aquest període d’onze anys, la sort va estar al nostre costat, unes vegades per ser els millors i unes altres per ser les menys roïns (molt tenint a vore els anys de la crisi econòmica que alguns líders polítics van arribar a anomenar de “desacceleració econòmica”) perquè com bé he dit en alguns casos les falles que plantarem no van ser grans monuments, però sí que van ser en el seu cas, els millors dels quals es van plantar en la màxima categoria de les falles d’especial a Gandia. Durant aquests onze anys l’orgull de ser fallera o faller d’aquesta comissió va anar creixent, al mateix temps que l’arrogància i la supèrbia d’uns pocs, tal com sol passar-los a algunes persones quan pertanyen a l’equip guanyador durant diversos anys seguits. D’altra banda, per part dels competidors directes i per les altres comissions de diferents categories, també va anar creixent l’admiració, l’enveja, ambdues alhora o en uns pocs casos, només la segona, l’enveja. Amb els anys els sentiments i les percepcions de les persones, sobre tot d’aquells que mouen la tertúlia en les seues associacions, van anar creixent, acomodant-se, transformant-se i fins i tot en alguns casos canviant. També pot ser en alguns casos, que del passat algunes accions o paraules a deshora i les seues interpretacions, arriben a produir per part de les diferents persones, problemes personals que s’arrosseguen volent o no volent a les diferents comissions. Males companyes de viatge són la supèrbia, l’arrogància, l’enveja, el menfotisme, el rancor, l’engany, la mentida, la manipulació informativa, el tirar la culpa a uns altres del fracàs d’un, per a així eixir una mica més indemnes de cara als teus, però sobretot de cara a un mateix, en creure que

no ha realitzat bé la seua gestió… i un munt de sentiments, reaccions i motius més que els éssers humans utilitzem com a expressió d’alegria, de tristesa, d’incompetència, de defensa o atac quan ens sentim triomfadors, superiors, inferiors, derrotats, fracassats, humiliats… en aquests moments cadascun de nosaltres reaccionem de formes diferents i interpretem la reacció dels altres amb més o menys empatia i en alguns o molts dels casos segons el nostre propi interès en detriment de l’interès d’uns altres o del bé comú. Per això dic que no sé quan va començar aquesta crisis, segurament la muntanya va començar amb el primer granet d’arena, amb el primer premi d’un monument, d’una paraula, d’una acció… i que va anar creixent amb el temps i amb els següents primers premis, per les accions i reaccions de les persones, dels sentiments, dels pensaments, dels somnis, de les perspectives i sobretot per la falta d’empatia. A tots els implicats i que estimem aquesta festa, aquesta experiència ens ha tocat la consciència en major o menor mesura. A mi personalment m’ha entristit i molt, però com tot en aquesta vida, ens servirà d’experiència i a les nostres mans està el millorar les relacions i l’empatia envers els altres. Hi haurà gent que li haja canviat la manera de pensar sobre la meua persona o la d’unes altres, de la mateixa manera que a mi m’ha canviat la manera de veure i valorar a unes altres. I no vull dir que deixe d’apreciar-les més o menys segons les circumstàncies, perquè les vivències anteriors sempre seran ací i les que hagen de vindre, vindran. Com no podia ser d’una altra manera i pel resultat final d’aquest episodi, l’enveja pot pensar que ha vençut a la supèrbia i a l’arrogància, però el que ocorre certament és que no ha guanyat ningú, han perdut les falles gandianes i els que les volem. Per això crec que per part de tots hauríem de reflexionar i aprendre dels nostres errors,que intentem anar en la mateixa direcció, aparcar les picabaralles, que l’ocorregut ens servisca de lliçó. Que la nostra festa ens uneix i que junts hem de defensar-la pel bé d’aquesta, per tant deixem de lluitar entre nosaltres y lluitem contra aquells que van en contra de la mateixa, que haver-los n’hi han i intentem amb eixe bon fer del que tant presumim, que canvien de pensar. Juan Arturo Martí Sarrió President de la Falla Plaça Prado 1986 i Vice-president FDF 1994-2005

101

Sols vaig ser la tangent d’eixe angle que es va tornar ombriu El dia enfosquí

Falles

aviat. Ni rialles, música o l’ensordidor soroll de la benvinguda. Sols silenci commovedor. Dos anys que s’han dilatat como una dècada Falles!!!! Adriana Serlik

102

M’hi he assegut en el mateix banc de la plaça per sentir lliure el rebombori de la xicalla. S’esbatussen i no saben que va tornar de nou la primavera sense el seu mes de març. Tanque els ulls i puc veure’t trencar el cel, a nosaltres ballant una vegada més, fins i tot torne a sentir l’aroma i esclat de l’últim coet que vàrem llançar.

El mateix banc

M’hi he assegut una vegada més en el mateix banc de la plaça esperant que tu tornares, amb els ulls tancats, esperant. Ana Llopis

103

L’encanteri d’una estoreta velleta

104

ots els temps de sotsobra admeten la temptació de passar de pàgina sense fullejar les altres pàgines de la història pretèrita. No és la primera etapa de pandèmia, però potser la Covid n’accelera els canvis perquè, entre la sotsobra i la tenebra, coincideix amb la fi d’una era i amb el temps incert que n’obri la següent, encara per definir. Si fem cas dels cicles de la història, la malaltia emmudirà, i obrirà, potser, altres ‘feliços anys vint’, una nova època de prosperitat després de la davallada econòmica, i un nou cicle de la demografia o de la moral, de la política o de la gestió pública, immerses en cícliques crisis encadenades i repetides al llarg dels anys del final del segle. Açò que ens passa no és altra cosa que la reiteració persistent dels cicles de la història. Accelerats, potser; però, sense cap dubte, transmutats, perillosament vius, veloços i depredadors. Les Falles no són alienes al trasbals d’este full, que ha estat també el canvi en les maneres de comportar-nos i de relacionarnos, l’escassa interacció social i la fi del contacte interpersonal si és en situacions considerades de risc. No hi ha activitat, no hem tancat un exercici i del cicle incomplet queden, pendents, penjats també múltiples sectors econòmics, desenes d’empreses que viuen de l’enrenou de la festa i, al capdavall, el bategar mateix de les comissions falleres,

que entenen l’any i la vida com l’inici d’un entusiasme que es renova només plantant l’estoreta velleta per a la falla de Sant Josep. Clar que ens ha canviat la vida. En el trasbals han sofert també les falles, quan encara no albirem la possibilitat certa de cremar-les i seguir, en el cicle de l’encanteri, la roda de la vida en la promesa renovada –sempre metafòrica—de tornar a l’inici. No hi ha inici nou encara, que puguem albirar, però ja sentim l’esperança en el final de l’amargor i albirem, entre les llums de l’ombra, la primera escletxa que pentina l’aire de la llum nova. Caldrà, en la dificultat, perseverar en la lliçó metafòrica de la festa, que no és sinó la paradoxa perfeccionada del nostre poble: l’empeny en persistir en el nou inici, el vell començament del cicle del foc, el tornar a començar de nou, perquè la vida sempre té a mà un nou inici, amb les cendres i les espurnes del nostre solstici de la primavera. Eixirem amb danys i amb prou feines, però ens en sobreposarem, com sempre se n’ha sobreposat el poble valencià, amb l’empenta i la consciència cívica de saber començar de nou. Un empeny íntim, però un empeny com a poble valent que ha tornat a alçar les cases a la vora dels rius després de les barrancades, que n’ha vist noves collites després de les riuades, i que sabrà, refet d’epidèmies i de guerres, alçar la història del vell poble sobre unes muralles

noves. És la metàfora de renàixer. La més perfecta i bella metàfora del nostre poble, i també el més insistent ritual del foc que ens renova, en l’encanteri de les nostres mirades, la promesa de tornar a l’inici amb les cicatrius de les ferides velles. Hem de tornar a començar, després de tot. I podem fer-ho, de nou, fullejant les lliçons de les altres pàgines de la història. Renovant, per exemple, un nou entusiasme sobre l’encanteri d’una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep. Jose Manuel Prieto. Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Gandia, Periodista.

105

Guia

Comercial

106

DISARP

108 INFILEV 108

DESAYUNOS JOSETE

108

CRISTINA LAPORTA

109

GERMANS FUSTER

109

GARTEA

109

CLINICA DENTAL

110 MERAKI 110

EL DUC DE LA SORT

110

EL PALMERET

111

VITA CITRUS

112

TEAM TRAILER

112

RAMIRO

112 ICSAM 113 MARLONE 113 BOGA 113

TOLDOS CATO

114

ESQUINA SUR - LATERAL

114 TRISEMA 114

NATURAE

115

MARTÍ INDUMENTARIA

115

SR SPORTS

115

CASA JOSE

118

NOVA IMATGE

118

TARRAZÓ ÓPTICA

118

AUTOMÓVILES CABRERA

119

CUIDO MI NEGOCIO

107

108

109

110

111

112

Alquiler de cámaras frigoríficas

113

Poligono Industrial Alcodar. Avda. Alcodar, 38 - 46701 Gandia (Valencia) Tel. 96 250 76 56 - email: teamtrailer@teamtrailer.es ventas@teamtrailer.es - www.teamtrailergandia.es

PROTÉGETE CON ICSAM

CAMPAÑA DE CONTROL DEL MOSQUITO TIGRE

¡QUE NO TE PIQUEN! La prevención es el mejor método para el control de este mosquito.

info@icsam.net - www.icsam.net

SERVICIO DE CONTROL DE PLAGAS

114

ades.

La medida preventiva más eficaz es buscar y eliminar los focos de cría, pequeñas acumulaciones de agua. Solución inofensiva gratuita y eficaz.

Af_Anuncio_MosquitoTigre_21x7cm_02.indd 1

MOSQUITOS

INSECTOS

ROEDORES

CUCARACHAS

SOLICITA INFORMACIÓN 96 286 18 92

PROCESIONARIA 11/5/21 15:10

115

116

117

P RÍS hnos.

catering

Salva París

#Welcome To Kazados!

650 235 225 pariscatering10@gmail.com CATERING PARA EVENTOS

www.kazadosphoto.com

118

FORN PASTISSERIA BOLLERIA Bernardino Pallarés, 31 46712 PILES Tel. 962 831 258 Les Neus, 2 46712 PLATJA DE PILES Tel. 962 831 710 Avda. del Mediterrani, 21 46711 PLATJA DE MIRAMAR Tel. 962 818 674

119

C/ Ferrocarril de Alcoy nº 26 Bajo - Gandia Tel. 648 039 881 nails_novaimatge

TARRAZÓ-ÒPTICA c/ Beneficiencia 2, Gandia

96 287 13 50 - 600 89 39 39 tarrazooptica@gmail.com

120

nova imatge

121

122

Llibret Falla Plaça Prado 2021

Articles inside

Comissió

Ausiàs Estrugo Mañó “Ulleres entelades”

Galeria FFMM Gandia

Reina del Foc

President Infantil

President

Reina de la Falla Infantil

Galeria Presidents

Teresa Fuster Torres “Na