PERIÒDIC DIGITAL TERCERA ÈPOCA
Emporion 100 anys (1915-2015)
agost Nº 104 AGOST 2015
• Editorial • Fonda Comerç • La rebel sorra de Griells • Sebastià Juan Arbó (1902-1984) i la seva novel·la "Terres de l'Ebre"
Editorial
• El taxista Albert Figuerola
En aquest moment polític
• Un estiu de cinema • El "reset" de les vacances • Joaquim de Camps i Arboix (1894-1975) • El visionari • Les coses petites • Exercicis de català 11 • Proverbis, refranys i frases fetes • La cuina de la Catrina • El video dels joves • Gotes d'humor • Cinema i espectacles • Notícies
Emporion • www.emporion.org • 2
El dia 27 de setembre els catalans serem cridats a les urnes en una de les cites electorals més importants de la nostra història, potser la més transcendental. I encara que uns polítics considerin i plantegin aquestes eleccions com a plebiscitàries, i uns altres s'esforcin a proclamar que no són més que unes eleccions autonòmiques, les llistes s'estan estructurant sense cap dubte al voltant de l'eix nacional (independència sí o no). Un mes i mig abans de la contesa, després d'un seguit de vacil·lacions, se'ns presenten dues llistes amb declarada orientació sobiranista, una d'ideològicament moderada (integrada per CDC, ERC, entitats i personatges de la societat civil) i una altra de radical (CUP). Contra aquestes, es presenten fins a aquest moment diverses llistes partidàries de la unitat d'Espanya, bé amb manteniment de l'statu quo actual (PP, Ciutadans), bé amb propostes de canvis constitucionals a favor d'un sistema confederal (UDC), o federal (PSC), o de transformació social radical (Podem, ICV, EUiA). Siguin quins siguin els resultats, i per molt que alguns ho vulguin llegir en termes ideològics, de classe, de revolta social, etc., és evident que el dia 28 de setembre, si les dues primeres llistes han guanyat, haurà vençut una opció resolta a continuar el camí compromès, amb reconeixement o no per part de l'Estat espanyol de la conveniència de negociar, és a dir, decidida a portar el seu designi fins a la proclamació d'un Estat català. També és evident que si no guanya aquesta opció, siguin quines siguin les proporcions dels altres actors, l'Estat espanyol, i tot el món, consideraran que els catalans no fan costat als promotors de la independència i, en conseqüència, el govern de l'Estat podria mantenir, si no incrementar, les actituds i accions centralitzadores i desnacionalitzadores que Catalunya està suportant des de fa anys, amb la benedicció del sistema jurídic. Els qui ens precediren a les èpoques primera i segona d'EMPORION no eren políticament neutrals: des de les nostres pàgines, mossèn Viver es declarava republicà i independentista, Blasi va entrar al Parlament català per defensar els ideals d'ERC, Castells era regidor local per la moderada Lliga catalanista, Camps i Arboix va penjar l'estelada al balcó de l'Ajuntament de Girona quan en va ser alcalde... Sense arribar a tant, entre els redactors d'aquesta tercera època sempre hi ha hagut varietat de tendències ideològiques i, d'altra banda, ja vàrem deixar escrit des del primer dia que la nostra intenció era de fer una revista lliure, responsable, oberta, dialogant, respectuosa amb les idees i creences de tothom i tolerant. Però això no ens fa aliens a la realitat local i nacional, ni neutrals en un moment de tanta transcendència. És per això que pensem que ens cal, com a mínim, fer una reflexió als nostres lectors: hi ha una quantitat considerable de catalans que estan aclamant les llistes partidàries de la independència, un altre nombre, també considerable, ja té decidit que no avalarà aquestes llistes. Dels indecisos en depèn que Catalunya sigui independent o no. Potser depèn de tu, lector. Et demanem que en siguis conscient.
Emporion 100 anys (1915-2015)
Fonda Comerç Joan Surroca i Sens Considero una molt bona notícia que el barri de Fora Portal recuperi, segurament abans d'acabar l'any, la Fonda Comerç. És una fonda històrica que, després d'unes dècades tancada, ha estat feliçment restaurada pels descendents dels qui la regentaven en la meva infantesa. S'ha conservat la façana, alguns mobles, el nom i el seu interior s'ha modernitzat, sempre utilitzant materials d'època. Aquesta fonda, a la primera meitat del segle passat, estava a càrrec de Joaquim Trill i després del seu fill Pepito, casat amb la Victòria, una mestra que havia fet estada a la fonda, igual que el mestre Salvador Dabau. L'immoble està situat en un lloc estratègic: cantonada del carrer d'Ullà amb Fora Portal, centre del mercat setmanal del dilluns. A més, els autobusos de l'època paraven en aquest passeig i els nombrosos viatjants, principals clients de la fonda, quan arribaven ho tenien molt fàcil per instal·lar-se en un no res a la seva habitació. En Serrano, un home sense recursos que vivia de les propines, els ajudava a traginar maletes voluminoses plenes de mostraris de vestits, calçats i productes diversos que els botiguers triaven en les seves comandes. Davant de la fonda es van fixar uns suports metàl·lics que sostenien una ombrera, de canyís o de lona, deliciosa en temps estival. Allà es prenien begudes fresques i cafè, tal com es feia al cafè situat una mica més amunt, cantonada amb el carrer Gimeno, el Royal, i el que hi havia més avall, a l'altra cantonada amb el carrer d'Ullà i Fora Portal, el cafè de can Nito. Era un Fora Portal molt més animat que no pas ara, però la reobertura de can Trill, la Fonda Comerç, és un bon auguri per equilibrar el pes perdut en benefici de l'actual eix vilatà a les antigues Cases Noves, avui passeig de Catalunya. La qualitat urbanística d'una població no la determinen exclusivament els edificis de construcció més solemne. El castell, l'església, els palaus, els diferents casals, etc., conformen un conjunt del qual ens enorgullim. Ara bé, hi ha construccions que, sense tenir una vàlua arquitectònica per elles mateixes, configuren el nostre paisatge urbà des de fa massa temps com per no poder-ne prescindir sense sentir el dolor de qualsevol amputació. Val la pena vetllar per la conservació d'edificis com el de la Fonda Comerç i no conec cap millor manera de fer-ho que la d'encoratjar els seus propietaris a actuar en la bona direcció. Un adequat assessorament tècnic, les facilitats administratives i el reconeixement públic per part de l'ajuntament ajudaria en gran manera a un reviscolament comercial de Torroella, tal com es va aconseguir amb la creació de l'Àrea de Patrimoni Cultural l'any 1999, organisme que posteriorment es va dissoldre i que a molts ens agradaria veure novament en acció.
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 3
La rebel sorra de Griells Albert Llausàs i Pascual El passat mes de juny, com ja comença a ser costum, els camions abocaven tones de sorra davant l'escullera que separa el mar de la urbanització Els Griells, a l'Estartit. Poques hores després, però, l'onatge ja havia arrossegat el material i havia fet desaparèixer l'efímera platja, amenaçant l'estabilitat del passeig marítim, sobretot en l'arribada del proper temporal de mar. La solució que s'ha estat implantant en els darrers anys, extreure sorra del mar i abocar-la a la platja, és segurament la més simple i instintiva possible, però desgraciadament no tan sols és cara i ineficaç, sinó que afegeix impactes ambientals al que ja de per si mateix és un gran impacte ambiental. 1GriellsLa dinàmica natural d'una platja ha de ser entesa més enllà de la franja de sorra que es disposa paral·lelament al mar i on estenem la tovallola. Una platja sana està formada, pel costat més interior, per un cordó de dunes que actua com a dipòsit de sorra i mur de contenció de l'aigua davant els temporals. Seguidament, en direcció a l'aigua, hi ha una superfície de sorra d'extensió variable al llarg dels anys i de les estacions, amb escàs pendent, que arriba fins al trencall de les onades. En condicions naturals, la sorra d'aquesta franja està protegida de l'erosió del vent i de l'aigua per una capa natural de partícules amb una granulometria més grollera que la sorra i, en molts casos, per les restes vegetals que el mar ha abocat sobre la platja. Aquestes cobertes impedeixen que la tramuntana s'endugui la sorra i dificulten l'erosió marina. Finalment, ocults sota la làmina d'aigua marina, hi ha dipòsits de sorra que s'omplen i es buiden en funció de l'estat de la mar i dels corrents, interEmporion • www.emporion.org • 4
canviant sorra amb la franja de platja emergida en un procés d'erosió i regeneració natural que ocorre de manera contínua, amb alts i baixos. En conjunt, la platja és com un organisme viu, que necessita els seus òrgans per funcionar, i que es mou, s'engreixa i s'aprima de manera natural en funció de les condicions de cada moment. Aquesta concepció més integral del sistema "platja", amb els seus tres elements bàsics íntimament interconnectats, ajuda a comprendre per què on hi havia platja en el passat ara no n'hi ha. Hem convertit els cordons de dunes naturals en les plataformes ideals sobre les quals construir passeigs marítims i altres estructures, amputant les seves funcions naturals d'absorció de l'energia de les onades i de "banc de sorra" per a la platja. No és casual que al litoral de Pals, on les dunes van ser respectades, els problemes siguin molt menors. D'altra banda, la sorra no es gestiona com un espai natural, sinó com un recurs turístic que ha de satisfer els visitants. Això implica la utilització de maquinària cada vegada més pesant per "netejar" la sorra, remoure-la i, d'aquesta manera, eliminar les capes de protecció natural formades per grava, branques, troncs, algues i fulles de posidònia dipositades a la superfície. Amb aquesta acció facilitem que la tramuntana s'endugui fàcilment la sorra i que l'aigua vagi causant erosió. L'extracció de sorra dels dipòsits submarins per abocarla novament a la platja en crea dèficits a la part subaquàtica del sistema i, de manera natural, la sorra de la platja i la transportada pels corrents marins tendiran a reomplir aquests forats abans d'aportar nova sorra a la superfície emergida. Dit d'altra manera, la mateixa acció d'abocar sorra a la platja crea les condicions ideals perquè el mar se l'endugui. En el Emporion 100 anys (1915-2015)
cas dels Griells, a més, una imatge aèria demostra inequívocament com els blocs d'apartaments ocupen físicament l'espai on hauria d'haver-hi la platja, amb l'augment de l'exposició al mar que ocasiona una situació d'autèntic perill per a les persones i les propietats. GriellsA una escala més general hi ha almenys tres factors més que expliquen el problema dels Griells i altres platges. En primer lloc, des de mitjan segle XX, la construcció d'embassaments ha permès regular les avingudes dels rius, cosa que ha tallat l'aportació dels sediments que arrossegaven i que, en molts casos, arribaven al mar en forma de sorra. En segon lloc, s'han construït i ampliat multitud de ports, sobretot esportius, que se sap que han alterat la dinàmica natural dels corrents marins, segrestant excessos de sorra, per exemple a la platja Gran de l'Estartit, i privant la seva arribada a altres punts del litoral. Finalment, cal tenir present que un dels efectes més evidents de l'escalfament global és l'increment del nivell del mar, a causa de l'expansió tèrmica de l'aigua. Tot i que els més de 3 centímetres d'augment per dècada que Josep Pascual registra a l'Estartit poden semblar poca cosa, l'enorme volum addicional d'aigua que ara projecta la seva energia sobre la costa pot explicar, ja per si sol, el retrocés de platges en diversos metres i la destrucció de les infraestructures que hi hem construït. Trobar solucions a problemes tan complexos com aquest no és gens fàcil. Resulta evident que les solucions a curt termini no són tals, sinó que es tracta simplement de pedaços que poden ajudar a passar una temporada turística o dues, però que no es poden sostenir ni econòmicament ni ambientalment. Solucions tècniques, d'enginyeria radical com ara espigons, podrien funcionar a mitjà termini, i en tot cas suposen inversions molt més abundoses que les actuacions puntuals i potser el seu cost superaria el benefici que aportarien. Poden comprar temps, potser fins i tot unes dècades, però no poden salvar la platja. Potser seria més eficient, encara a mitjà termini, pensar en mesures que no alterin tant l'estabilitat natural de la sorra de les platges, això és fent servir tècniques de condicionament menys agressives que la maquinària pesant, i començant a conscienciarnos que, com a sistema natural que és, és natural que a la platja hi hagi natura (grava, troncs, algues, etc.). A llarg termini, una autèntica solució només podria passar per arreglar els molts problemes subjacents que expliquen les alteracions del litoral, no només adreçar els símptomes. Com que això difícilment passarà, l'adaptació a les noves condicions creades implicarà, vulguem o no, reordenar els fronts marítims, passeigs, càmpings, urbanitzacions i aparcaments per deixar lloc i restaurar els sistemes
Emporion 100 anys (1915-2015)
dunars, que fan el mateix que l'enginyeria, però de manera gratuïta. Pensar a llarg termini no vol dir deixar-ho per demà ni deixar-ho per als governs posteriors, que se succeeixen cada quatre anys. Fa falta molt valor i hi ha molts interessos, però per evitar mals majors cal que veïns, banyistes i responsables polítics de tots els àmbits comencin a afrontar el fet que el problema de la platja de la urbanització Els Griells és, en realitat, un problema molt més extens i que, a llarg termini, per fer les paus amb el mar, només hi ha una solució definitiva possible.
Emporion • www.emporion.org • 5
Sebastià Juan Arbó (1902-1984) i la seva novel·la "Terres de l'Ebre" Adrià Arboix
La magnífica iniciativa editorial del diari Ara de reeditar les obres mestres de la narrativa catalana del segle XX ens ha permès de tornar a gaudir o descobrir la novel·la Terres de l’Ebre, de Sebastià Juan Arbó, escrita l’any 1932, un veritable clàssic de la literatura catalana contemporània, obra encara poc coneguda, malgrat que hagi estat traduïda al castellà, italià, francès, alemany i holandès. Sebastià Juan Arbó va néixer a Sant Carles de la Ràpita (Montsià), l’any 1902, en una família de pagesos sense terra, i als vuit anys es traslladà a viure a Amposta amb els seus pares, i als 12 anys treballà en una oficina. El 1927 marxà a Barcelona, i allí començà una carrera com a escriptor i periodista a La Vanguardia i l’ABC, i també va treballar en diverses editorials. Terres de l’Ebre és la seva obra més coneguda i comença amb una cita de Virgili extreta de l’Eneida i que és tota una declaració de principis: “Oh, pare, ¿és possible que un tan vehement desig de viure animi aquests dissortats?” Terres de l’Ebre és una novel·la dura, imprescindible, és literatura en majúscules, és una obra crispada i poderosa –en paraules de l’escriptor i professor Enric Sòria-, en la qual es plantegen temes universals (l’amor, la mort, l’amistat, les desigualtats socials, la lluita per la subsistència) a partir de la descripció de la situació dels camperols del delta de l’Ebre, oblidats i humils que treballen i conquereixen amb el seu esforç una terra poc agraïda i extrema. Terres de l’Ebre és la història de la lluita per sobreviure de tres generacions d’una mateixa família de pagesos, que supera els límits del ruralisme del segle XIX per l’acurada tècnica narrativa i la introducció sense concessions d’una transcendència existencial en la temàtica tractada. Avançat a l’existencialisme de Camus, la lectura deTerres de l’Ebre ens regala una experiència única i inoblidable. Segons Carme Arnau, en Terres de l’Ebre i en tot el corpus novel·lístic d’Arbó es troben persones marginades i humiliades de la societat, a través de les quals l’autor fa la seva denúncia. Els models que pren l’autor són de Dostoievski pel que fa als personatges, i d’Eurípides pel que fa al sentit profund de l’univers amb tota la seva ficció tràgica. El resultat és
Emporion • www.emporion.org • 6
una obra mestra que se situa a mig camí entre la modernitat i el classicisme. Això fa que Terres de l’Ebre sigui una de les grans novel·les de la literatura catalana contemporània, al costat de Camí de Sirga de Moncada, d’Incerta glòria de Sales, de Bearn de Vilallonga, de La plaça del Diamant de Rodoreda, de La vida i la mort de Jordi Fraginals de Pous i Pagès, de Vida privada de Segarra, de Solitud de Victor Català, d’Olímpia a mitjanit de Porcel, d’Els sots feréstecs de Raimon Casellas, de Camins de França de Puig i Ferrater, de Josafat de Prudenci Bartrana, de La punyalada de Vayreda, o de Les històries naturals de Perucho, entre d’altres. Després de la guerra civil, l’autor va deixar de publicar fins que el 1947 va escriure Tino Costa, amb versions en català i castellà. A partir de 1948 escriuria en castellà obres com Sobre las piedras grises(1948), amb la qual guanyà el Premi Nadal de novel·la, i sobretot Martín Caretas (1959). Ens els seus últims anys, tornà al català: Narracions del Delta (1965), L’espera (1968), La masia (1975). Va ser soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Va morir a Barcelona l’any 1984. L’editorial Columna publicà pòstumament (1992-1993) l’Obra catalana completa de l’autor, a cura d’Emili Rosales. A la comarca del Montsià es recorda el seu llegat, i la Biblioteca Comarcal d’Amposta, des de l’any 1958, i la nova Biblioteca Local de Sant Carles de la Ràpita, des de l’any 2014, porten el nom de Sebastià Juan Arbó a manera de record i de merescut homenatge. Referències bibliogràfiques ARBÓ, S. Juan. “Terres de l’Ebre”, Obres mestres de la narrativa catalana. Segle XX, Edicions 62, Barcelona 2015. SÒRIA, Enric. En el curs del temps. Un itinerari a través de vuit-cents anys de literatura catalana. Els llibres de Pròsper, Editorial Moll, Palma (Mallorca) 2010.
Emporion 100 anys (1915-2015)
El taxista Albert Figuerola Jaume Bassa Pasqual
“Jo no vaig néixer al carrer, al mig de l’asfalt. Tinc un origen pagès.” “Els meus fonaments arrenquen del Mas Cebrià, allà vaig venir al món.” “El Mas Cebrià pertany al terme municipal de Serra de Daró, enclavat a la vora de Sant Iscle, a quatre passes de Torroella de Montgrí, d’altres tantes d’Ultramort i Verges, i una mica més de la Bisbal.” “Ben bé, al bell cor del Baix Empordà.” Albert Figuerola, Memòries d’un taxista barceloní
L’any 1977 vaig ser invitat a participar en la celebració del Dia del Torroellenc que organitzava el Casal del Montgrí i que tindria lloc el 15 de maig. Vaig acceptar molt complagut, es va fer un acte públic als locals de la Biblioteca de La Caixa, i hi vaig participar amb un petit parlament. Un altre convidat va ser Marcel·lí Audivert, una persona rellevant de la nostra cultura local, a qui es va atorgar la Medalla del Casal del Montgrí. Al preàmbul de Torroella, una vila singular, Audivert diu que va escriure aquesta obra per saldar el deute que considerava que havia contret amb els que tant l’havien honorat. També explica que jo vaig parlar de Records i vivències de Torroella, però no cita un altre personatge que va compartir la mesa d’invitats, i que a mi em va fascinar: l’Albert Figuerola, un torroellenc que també residia lluny de la vila, i que acabava de publicar unes Memòries d’un taxista barceloní. Em vaig recordar de Figuerola el gener passat, quan vam presentar a la Capella de Sant Antoni l’exposició del centenari. Els membres del Consell de Redacció i força socis de l’Associació Emporion ens vam dedicar a cercar llibres, cartells, fotografies i tota mena de materials que estiguessin relacionats amb la nostra revista o els seus redactors a partir dels volts de l’any 1915. Aleshores em vaig recordar del llibre que aquell taxista excepcional havia publicat feia prop de quaranta anys. En aquelles memòries úniques s’hi recollien alguns records que el taxista dedicava a la vila i als fundadors d’Emporion que ell havia conegut. La seva vida començà al Mas Cebrià, però aviat els seus pares es van acostar més a la nostra vila, van anar al Mas de la Pagesa. També el van deixar, i van venir a viure a Torroella. Era el temps de la guerra del 1914. La família anava escassa de recursos. “Els francesos no tenien llenya. A la muntanya del Montgrí hi havia oliveres. Si s’arranquessin se’n farien estelles. Si jo tenia un mall i uns tascons just és que anés a arrencar oliveres per fer-ne llenya per als franEmporion 100 anys (1915-2015)
cesos. Els sis rals diaris que guanyava de jornal prou favor ens farien a tots per a sortir del pas.” “Voldria parlar, tot fent aquest passeig, de dos personatges torroellencs de força talla. De mossèn Francesc Viver, capellà i poeta. I d’en Pere Blasi, mestre. El meu germà fou mestre en companyia del primer, i jo deixeble del segon. El senyor Blasi fou diputat d’esquerra. Va anar a l’exili. En tornar, va morir a Barcelona d’accident de circulació. De debò vaig plorar-lo.” Deixà Torroella, anà a Barcelona. Les continuava passant magres. Un dia va veure passar un enterrament pel carrer de Pelai. “Tot d’una veig un acompanyant, vaig creure jo que es tractava del senyor Pericot, de Torroella. Volia anar a escometre’l per saludar-lo i pregarli que em recomanés quan em toqués anar a la mili. M’havia confós, era un policia! Al cap d’una estona em trobava al calabós de les casernes de la Guàrdia Civil del carrer del Consell de Cent.” Passaren els anys. Esclatà la guerra. Figuerola tornà a l’Empordà. “La guerra no anava bé per als republicans. Al pla d’Ullà s’hi va construir un nou camp d’aviació. Feta la inauguració oficial, pocs dies va trigar l’aviació franquista a fer-hi una visita.” “Estiro la vista a sol ixent i veig Torroella de Montgrí! Què hi fa que la muntanya sigui pelada? La presència del seu castell em parlarà de temps passats, quan l’home havia de lluitar molt més que nosaltres per la seva supervivència. Allargant una mica més la vista es veuen les illes Medes i Begur...” Aventures i més aventures, fins que acabà fent de taxista a Barcelona. No m’hi puc entretenir, no acabaríem mai. Els últims capítols del llibre els dedica Figuerola a passar revista a clients distingits, a qui demanava una frase, un pensament, un record escrit. La llista és extensa: Mary Santpere, Salomé, Castanys, Maurici Serrahima, Alady, Ernest Lluch, Carlos Lemos, Charles Aznavour... Xerrava amb tots, tots li deixaven dedicatòries. Al capítol “Estrangers al taxi” deixa anar: “Quan anava a estudi a Torroella de Montgrí el mestre, mossèn Francesc Viver, ens ensenyava l’esperanto. Que bé m’aniria ara que el parlés tothom.” Albert Figuerola era un filòsof, i ho demostra al llarg de tot el llibre. Quan me’l va dedicar, hi va escriure: “Al bon amic torroellenc. Un bon jutge? La consciència!” Ja ho he dit, un taxista excepcional. Barceloní i torroellenc. Emporion • www.emporion.org • 7
Un estiu de cinema Jaume Bassa Pasqual
Amb una escollida selecció de les millors estrenes de l’any Aquest mes d’agost farà 22 anys que al Cinema Montgrí s’hi fa una programació de cinema cada dia, amb estrenes del moment i amb una escollida selecció de les millors estrenes de l’any. Aleshores feia dos anys que en aquest local s’hi havia instal·lat l’aire condicionat i això permetia fer una oferta de cinema a la fresca en un local que conservava tot el sabor d’un vell local d’espectacle cinematogràfic, com havia estat des de la seva inauguració per la festa major de l’any 1928. Algunes de les pel·lícules que aquell estiu s’hi programaren foren: Herida, de Louis Malle; Sin perdón, de Clint Eastwood;Maridos y mujeres, de Woody Allen; La bella y la bestia i Bambi, de Walt Disney; Los rebeldes del swing, de Thomas Carter, entre d’altres. Aquesta mena de festival va tenir una bona acceptació des d’un principi sobretot entre els estiuejants de les rodalies, fins al punt d’haver sentit comentaris de gent de Barcelona que deia: “Nosaltres no solem anar mai al cinema a Barcelona. Quan s’estrena una bona pel·lícula diem que ja la veurem aquest estiu a Torroella.” Així, any rere any, la pantalla del Cinema Montgrí ha ofert la possibilitat que els aficionats al setè art puguin passar un estiu de cinema i gaudir d’una selecció de les millors pel·lícules de l’any. Aquest any, seguint el que ja és una tradició, cada dia del mes d’agost aquest cinema oferirà bones pel·lícules, algunes de primera estrena, d’altres reposicions per haver-se programat ja durant el transcurs de l’any. La programació inclou estrenes recents com: Lejos del mundanal ruido, adaptació de la novel·la de Thomas Hardy, que ja havia sigut adaptada al cinema l’any 1967 pel director britànic John Schlesinger i interpretada per Julie Christi, Terence Stamp i Peter Finch. La pel·lícula actual és una magistral adaptació d’aquest història rural, en la qual una jove, propietària d’una gran granja, ha d’elegir entre els tres pretendents que la ronden. Una altra estrena és Phoenix, una pel·lícula de Christian Petzold, que ja va dirigir una recordada obra, Bárbara. Aquest és un thriller situat a l’Alemanya de la postguerra. Emotiva, tendra, brutal. Es presenta també El capital humano, de Paolo Virzi, una brillant pel·lícula italiana, sens dubte un dels millors thrillers de l’any, d’aquells que no et pots perdre. Es presenta també la pel·lícula debut com a director de Russell Crowe, El maestro del agua, un debut prometedor d’aquest magnífic actor que, amb estil clàssic, aconsegueix una sòlida obra situada a Austràlia i Turquia, amb el rerefons de la Primera Guerra Mundial. Un commovedor al·legat antibel·licista i una gran odissea vital, dramàtica i realment bella.
També, el cinema gran espectacle estarà present i ho farà amb dues potents estrenes: Jurassic World iMisión imposible, nación secreta. Després de 22 anys de l’estrena de Jurassic Park, de Steven Spielberg, tornarem ara a l’illa de Nublar, on viuen els dinosaures. Aquesta recuperació també es deu a Spielberg, tot i que ara com a productor. Una obra que recupera tota l’emoció i l’espectacularitat de la primera. Quant a la nova Misión imposible, aquesta és la cinquena entrega protagonitzada per Tom Cruise en el paper d’Ethan Hunt i que, com les anteriors, promet ser un espectacular thriller d’acció, espionatge i intriga. Així mateix, els més petits podran gaudir de les grans estrenes infantils del moment. Es torna a reposar Del revés, una petita i entranyable obra mestra de l’animació de Disney-Pixar, estrenada el 17 de juliol, el mateix dia que es feia a tots els grans cinemes de l’Estat. S’estrenaran també La oveja Shaun; Astérix, la residencia de los dioses; Campanilla y la leyenda de la bestia, i Los Minions, una superdivertida pel·lícula, molt esperada. Per acabar, els dies de la Festa Major, el Cinema Montgrí sempre ha preparat grans estrenes, d’aquelles que fan festa. Enguany, podrem visionar Lo mejor para ella, una comèdia amb tocs dramàtics sobre les barreres racials que ens divideixen i els llaços familiars que ens uneixen, amb un Kevin Costner en plena forma, i Elsa y Fred, una entranyable història que ens mostra com mai és massa tard per estimar, amb dos veterans protagonistes d’excepció, Shirley McLaine i Christopher Plummer. I, finalment, Espías, una bona comèdia d’espionatge que esdevé un entreteniment molt divertit i simpàtic, del mateix director de La boda de mi mejor amiga. Per completar l’oferta cinematogràfica d’aquest agost de cinema, en sessions de Cine Club i en versió original podrem veure Mandarinas, una gran pel·lícula, modesta i acollidora, noble i civilitzada, i La profesora de historia. La seva directora, Marie-Castille Mention-Shaar, realitza la proesa de recrear l’evolució d’uns adolescents que descobreixen l’extermini jueu. Sense demagògia ni feixucs discursos Una excel·lent oferta cinematogràfica per a tots els públics. Un estiu de cinema en el qual esteu convidats a participar com a evidència que el vell Cinema Montgrí està en plena activitat.
Es reposaran alguns dels millors títols programats durant l’any: la interessant i emotiva La teoría del todo, que ens il·lustra sobre els anys de joventut del gran científic Stephen Hopkins; les divertidesDios mio pero qué te hemos hecho i Perdiendo el norte; l’original Relatos salvajes, un excepcional i divertit espectacle visual i narratiu; La suit francesa, un drama bèl·lic, típic cinema britànic de qualitat;La dama de oro, amb una excepcional interpretació de Hellen Mirren, i La familia Bélier, una aposta gairebé suïcida que el seu autor, Eric Lartigau, soluciona amb senzillesa, simpatia, naturalitat, emoció, humor i humanisme, ajudat per uns magnífics intèrprets. Una grata sorpresa.
Emporion • www.emporion.org • 8
Emporion 100 anys (1915-2015)
El "reset" de les vacances Josep Fuster Malgrat que feia uns quants anys que vèiem com els turistes de diferents països venien a gaudir de les vacances d’estiu al nostre país, jo diria que no va ser fins a començament de la dècada dels anys setanta -encara que es fa difícil precisar- quan empreses, treballadors i la majoria de la gent van començar a prendre consciència dels beneficis que les vacances podrien reportar a tothom, i que havien de ser tractades com un dret, i no com un privilegi. A la petita empresa, es començà tímidament per fer-ne una setmana i als pobles petits es feia coincidir amb les diades de la festa major. Amb el temps, es van fer extensives a les festes de Nadal per allargar el consumisme uns dies més. En el Fuero del Trabajo franquista ja es preveia el dret a les vacances, però no va ser fins ben entrada la democràcia, amb l’aprovació de l’Estatut dels Treballadors, quan es van regular per llei de manera més efectiva. Situat en plena canícula estival, l’agost és el mes que més persones escullen per gaudir de les vacances d’estiu. Per aquest motiu, si no hi ha res d’extraordinari, durant aquest mes quasi tot s’alenteix o s’atura: l’administració, la política, una bona quantitat d’empreses, l’escola, les lligues de diferents esports, etc., aprofiten també les vacances per fer una aturada reparadora, intentant, tan sols sigui per uns dies, deixar enrere el treball i alliberar-se d’unes preocupacions i maldecaps que en cap moment descansen. Avui en dia, en un món on som presoners de la competitivitat i les persones són víctimes de l’estrès més sovint del que seria desitjable, les vacances són un mitjà excel·lent per alliberar tensions, superar l’ansietat, o per fer-nos gaudir d’uns dies de soledat o bullícia, per viatjar, o simplement per descansar i no fer gaire res. Qualsevol de les opcions, si ve de gust, és vàlida. En paraules que d’un temps ençà l’electrònica ens té acostumats, po-
Emporion 100 anys (1915-2015)
dríem dir que al final de les vacances haurien de ser dies propicis perquè tothom fes el seu reset particular. Si ho enfoquem en positiu i agafem la traducció d’aquest terme anglès com a reiniciar, voldria dir que, com si de qualsevol màquina o giny es tractés, durant el període de vacances hauríem d’intentar desconnectar la nostra ment i el nostre cos de quasi tot, i deixar-lo en standby, tot esperant que aquest temps de lleure hagi servit per carregar l’energia suficient per reiniciar i afrontar els problemes de la nova etapa, que de ben segur tornaran a trucar insistentment a la porta, els primers dies de la represa. Dissortadament, també s’ha de dir que cada vegada són més nombroses les persones que enfoquen en sentit negatiu aquest reinici que representa la volta a la rutina diària, situació que els predisposa a l’anomenada síndrome postvacacional. Totes les vacances, però principalment les d’estiu, són un element que ja forma part de les nostres vides i s’han fet imprescindibles tant per al nostre cos com per a la bona marxa de l’economia del país. Benvingudes siguin, si ens han d’ajudar a fer més agradable la vida, a allunyar-nos del brogit de la vida quotidiana, a oxigenar el nostre cos i el nostre esperit i, si és possible, indistintament de si és al mar o a la muntanya, fer-nos gaudir d’uns dies de convivència amb la natura, malgrat les petites incomoditats inherents, però que formen part del seu encant. Que serveixin també per alliberar-nos de la tensió que comporta la càrrega negativa acumulada al llarg de l’any. I, finalment, quan estem altra vegada a punt de reprendre la quotidianitat, ens trobem prou mentalitzats i forts com per poder prémer aquest botó imaginari que ens permeti fer un resetper començar de nou amb el suficient optimisme, energia i, si em permeteu, amb un petit toc d’ingenuïtat, que fins i tot ens predisposi a escoltar o creure en les paraules que durant els propers mesos haurem de sentir, carregades de promeses i d’unes solucions que tant temps tarden a fer-se realitat.
Emporion • www.emporion.org • 9
Joaquim de Camps i Arboix (1894-1975) Santi Sató
Aquest article ha gaudit de quatre fonts immillorables. Detallem-les: 1. Un llibre: Joaquim de Camps i Arboix, un intel·lectual en temps convulsos, de Giovanni C. Cattini, amb presentació a càrrec de Joaquim Nadal i Farreras, de la UdG, Institut de Recerca en el Patrimoni Cultural. 2. La seva presentació a Torroella de Montgrí, a la Casa Galibern, Fundació Mascort, que anà a càrrec de Jaume Bassa, president de l’Associació Emporion, en el centenari de la revista Emporion 1915-2015. Amb la col·laboració de l’Associació del Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí; la presència de Jordi Cordon, alcalde de Torroella de Montgrí; Cristina Alsina, patrona de la Fundació Josep Irla i editora de l’obra premiada, i la del seu autor, Giovanni C. Cattini, que a preguntes del públic indicà que la seva estada a Catalunya i el fet d’escriure en català tingué com a origen el programa Erasmus i la seva muller Sílvia. D’altra banda, val a de dir que hi havia prevista la presència de Joaquim Nadal i Farreras, de la UdG, de l’Institut Català de Recerca en el Patrimoni Cultural [*2] , i que per problemes de trànsit no va poder assistir a la presentació. 3. La posterior visita al domicili del Dr. Martí Vidal i Mañas i esposa Laurence Hubert, al carrer de l’Hospital, 14 i 16 (antic núm. 8). Com a recordatori, la porta i la finestra, avui, al Palau lo Mirador, al passeig de l’Església, formaven part integral d’aquesta finca (obres dels anys 19291934). Propietat de Marià de Camps i Feliu (pare de Joaquim de Camps), la deixà en testament a Ignasi de Camps i Feliu (oncle de Joaquim), i aquest a Maria Arboix i Reixach (la mare de Joaquim de Camps), que per testament del 31 de desembre de 1913 la deixà a Joaquim de Camps. Inscrita al seu nom l’any 1923, fou venuda a Francisco de Serrats i Ximenis (registre de la Bisbal 31-03-1925), que l’aportà com a capital social a Manufactures Serrats, SA, domiciliada al carrer de l’Hospital, núm. 8. Societat que no va reeixir, fou dissolta i la finca passà per compra a Gabriel de Quintana i Alabau. En aquesta casa, Joaquim de Camps hi havia domiciliat, l’any 1924, la revista El Montgrí, en la qual, juntament amb mossèn Francesc Viver i Puig, Lucianus, nascut l’any 1877 a Torelló, hi escrivien. Posteriorment, van integrar-la a EMPORION. Emporion • www.emporion.org • 10
En aquella època, els llocs d’esplais a la nostra vila eren pocs, el Teatre del Comú i aquest edifici del carrer Hospital on se celebraven saraus i festes per a la gent més acomodada. De la família del Dr. Vidal, originalment de can Ral de Pals, molt bons en el cultiu de l’arròs, el seu oncle Joaquim Vidal Roig fou el primer a traslladar-se a Torroella, on s’instal·là com a llogater a la finca del carrer Hospital, núm. 8. Poc després, l’any 1940, fou el seu pare qui ho va fer. L’any 1956, l’Ajuntament de Torroella va declarar la casa en estat ruïnós. El pare del Dr. Vidal va arribar a un acord amb l’ajuntament i amb el propietari, Gabriel de Quitana i Alabau, i va adquirir la casa el 31 de març de 1958, amb el compromís de fer les reparacions necessàries. Fausto Martí en féu les obres. 4. Emporion fou el resultat de la fusió de dues revistes torroellenques, El Montgrí, amb Joaquim de Camps i Mn. Viver com a figures destacades, i Mont-Gris, amb Pere Blasi i Maranges també amb aquesta qualificació, sense deixar de recordar els altres components d’una munió d’autors dels articles publicats en les dites revistes i que publicaren després a Emporion, de la qual celebrem aquest 2015 el seu primer centenari. Tot i patir tancaments per “dictaduras, dictablandas i represión franquista”, Emporion va sobreviure! Rellegint-ne els publicats per Joaquim de Camps, amb una capçalera que els encapsava pràcticament tots: “De la terra”. Uns sota el pseudònim Pons i altres amb nom i cognoms. En rellegir-los, un s’adona de la seva cultura i de la seva catalanitat, l’una i l’altra excepcionals! I tinc la seguretat que no podrem oblidar tres figures excepcionals que conformaren els primers anys de la nostra Emporion i, és clar, de la nostra Torroella: els de Joquim de Camps i Arbós, els de mossèn Francesc Viver i Puig, que venien d’El Montgrí, i els de Pere Blasi i Maranges, fundador de Mont-Gris, i que, com Joaquim de Camps, va haver de marxar a l’exili el 1939; ni tampoc la resta d’autors que a Emporion van seguir el camí per ells iniciat. Com puc destacar les fites més importants de la vida d’un personatge, llastimosament oblidat, en un espai d’un article d’emporion? Ho intenEmporion 100 anys (1915-2015)
taré fent una relació, concisa, que necessitaria tot un altre llibre com el de Giovanni C. Cattini, que recomano fermament als lectors d’Emporion. Sense oblidar en la meva recomanació els articles publicats els anys 1915 a 1917 per Joaquim de Camps. Joaquim de Camps i Arboix va néixer l’any 1894 a Girona, al carrer de les Bernardes, núm. 2. I va créixer dins d’una família acomodada de la petita noblesa gironina, però que havia de guanyar-se la vida. Gairebé no va conèixer el seu pare, mort l’any 1898. Format en un ambient profundament catòlic, va estudiar a Girona i a Barcelona el batxillerat. 1911 - Publica Records històrics de Torroella i del castell de Montgrí. 1912 - En constituir-se, entra el 1912 a l’Ateneu Montgrí. 1914 - Funda El Montgrí, juntament amb mossèn Viver, i el mateix any que amb Pere Blasi i Maranges s’ajunta amb el Mont-Gris per fundar Emporion. 1/01/1915 - Joaquim de Camps era definit com “l’esperit supertorroellenc, l’esperit colonitzador i l’esperit hel·lènic”. 1914 a 1917 - Inicis del periodisme de combat. 1916 - Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona. 1923 - Dictadura de Primo de Rivera. Afiliat a la Lliga, després a Acció Catalana Republicana. 1931 - Diputat al Parlament de Catalunya. 1932 - Vicepresident de la Diputació de Girona. 1932 - S’afilia a Esquerra Republicana de Catalunya. 1934 i 1936 - Alcalde de Girona. 1934 - El 6 d’octubre hissa l’estelada al balcó de l’ajuntament. 1939 - S’exilia a França el 1939 i després a l’Argentina. Torna a Catalunya el 1948, mig amagat a Barcelona. 1964 - President de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials. 1965 - Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació. Va publicar: 1953 - La propiedad de la tierra y su función social. 1955 - Arrendamientos rústicos. 1959 - La masia catalana.
1965 - Les cases pairals catalanes. 1969 - Història de l’agricultura catalana. Sobre problemes polítics: 1935 - Després del 6 d’octubre. Una política d’esquerra a Catalunya. 1961 - L’estat modern. Sobre temes jurídics: 1953 - Modernitat del dret català, premi Duran i Bas 1952. 1958 - Bibliografía del derecho catalán moderno. Sobre història de Catalunya: 1911 - Torroella de Montgrí. 1960 - La reivindicació social dels remences. 1961 - El tancament de caixes. 1963 - El Decret de Nova Planta. 1968 - El Memorial de Greuges. 1968 - La Mancomunitat de Catalunya. 1932-1936 i 1976 - El Parlament de Catalunya. Estudis biogràfics, cal destacar-ne: 1955 - Verntallat, cabdill dels remences, premi Aedos 1953. 1961 - Duran i Bas. 1963 - Josep M. Pi i Sunyer. Fou un del fundadors de les revistes: 1914 - El Montgrí. 1915 - Emporion. Col·laborà a Quaderns de Perpinyà, Destino , Revista Jurídicade Catalunya i Revista de Derecho Agrario Español. Espero que aquest article hagi portat a tots els nostres lectors l’interès a aprofundir en el coneixement de Joaquim de Camps i Arboix, que va reivindicar sempre les seves arrels com a “fill de Torroella”. Sincerament, coincidint en el moment i la situació política actual, puc recomanar la lectura dels publicats en aquelles dates a Emporion.
Cels Sais, Joaquim Bigas de Llobet, Giovani Catini, Genis Baquer, Joan Radressa, Mercè Pagès, Quimeta Ferrer, Pilar Camps, Jaume Bassa i Santi Sató Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 11
El visionari Josep Martinoy El 1903 va néixer a l'Armentera (Alt Empordà) el farmacèutic i químic Alexandre Deulofeu, que va ser alcalde accidental de Figueres durant la Guerra Civil i que és recordat per la seva obra La matemàtica de la història. Deulofeu considerava que la història també està regida per fórmules matemàtiques i que civilitzacions i imperis funcionen com a éssers vius, neixen, creixen i moren. Segons ell, una civilització pot complir tres cicles de 1.700 anys i els imperis tenen un període mitjà de 550 anys. Si la teoria és certa, l'imperi espanyol estaria a les acaballes... Deulofeu no és l'únic que ha utilitzat la matemàtica aplicada a la història. Abans d'ell, autors com Oswald Spengler i Arnold J. Toynbee ja havien elaborat teories amb els períodes cíclics de les civilitzacions, però el científic empordanès és qui les va desenvolupar més extensament. Les matemàtiques als cicles històrics s'han aplicat poc, però en canvi sí que s'han fet molts treballs sobre els períodes econòmics generalment amb poc encert. Hi ha un cas recent, però, d'un visionari que s'ha fet famós per les seves prediccions econòmiques basades en el número Pi, Martin Armstrong. Ara s'ha estrenat un documental molt interessant sobre la seva vida, El visionari. Armstrong, que a 15 anys ja era milionari venent monedes antigues, va
aprofitar l'aparició dels primers ordinadors als anys setanta per crear una fórmula de predicció basada en els cicles econòmics de la història i el número Pi, el 3,1416. La fórmula que va crear mai l'ha revelat i només la coneix Armstrong i alguns dels seus col·laboradors de l'empresa Princenton Economics Group, que es dedica a assessorar en temes d'economia. Armstrong assegurà que aviat farà pública la seva fórmula que prediu que les crisis financeres es produeixen cada 8,6 anys. Va arribar a aquesta conclusió analitzant les crisis financeres entre 1683 i 1907. Aquests anys intercrisis són exactament 3.141 dies, el número Pi multiplicat per mil. Però el seu programa no és tan senzill perquè inclou 32.000 variables, entre elles la producció de minerals, la producció agrícola, el deute, el PIB... La fórmula d'Armstrong es va mostrar molt eficient perquè va predir el dilluns negre de Wall Street el 1987; el col·lapse del Nikkei japonès Emporion • www.emporion.org • 12
el 1989; la desfeta econòmica de Rússia a partir el 1998 i d'altres crisis econòmiques internacionals. Els banquers més poderosos de Nova York li van demanar reiteradament que col·laborés amb ells, però Armstrong sempre va rebutjar les suculentes ofertes. Tant d'èxit amb les seves prediccions i la seva habilitat per esquivar crisis imprevisibles van despertar també les sospites de les autoritats econòmiques dels EUA i va acabar empresonat, acusat d'estafar 700 milions de dòlars amb un sistema piramidal. Una manera de pressionar-lo perquè acabés revelant la seva fórmula magistral, cosa que no ha fet. De fet no tenia cap càrrec en contra. Extraoficialment hauria estat empresonat perquè no va revelar els seus models de predicció econòmica a Goldman Sachs i al govern federal dels Estats Units que va utilitzar l'FBI i la CIA per aconseguir-ho. Els poders econòmics el van acusar de manipular l'economia mundial en fer públiques les seves prediccions i alterar el rumb dels mercats. Durant els onze anys que va estar a la presó (va ser alliberat el 2011), Armstrong va continuar amb les seves prediccions matemàtiques que es van mostrar estranyament exactes. La crisi de la borsa dels EUA el 2008; el traspàs a Europa dels problemes econòmics el 2010; la caiguda generalitzada dels mercats internacionals i l'esclat de conflictes bèl·lics dins el context generalitzat de crisi mundial. I el més preocupant: segons Armstrong, l'1 d'octubre del 2015 esclatarà una crisi del deute dels estats que sacsejarà brutalment l'economia mundial. El que ha passat amb Grè-
cia però amb els principals països del món implicats. Segons la seva predicció, els governs mundials s'enfrontaran a una crisi d'insolvència d'aquí a tres mesos. La confiança dels inversors es traslladarà del sector públic al privat. El deute públic europeu es canviarà per inversions a la borsa dels EUA que dispararà les accions de Wall Street i l' euro trontollarà. L'analista situa en un 90% de possibilitats que hi hagi un trencament de la Unió Europea els pròxims mesos. Però el gran crash econòmic mundial serà, segons Armstrong, entre finals del 2016 i principis del 2017, quan hi hagi una pèrdua de la confiança mundial en la moneda nord-americana, el dòlar. I què aconsella Armstrong que es faci? Doncs no comprar deute públic o vendre'l abans d'octubre. És clar que la majoria de plans de pensions estan precisament vinculats al deute públic. A l'octubre veurem si el visionari del número Pi torna a encertar-la. Emporion 100 anys (1915-2015)
Les coses petites Javier Zuloaga
En un món tan transcendental, complex, contradictori, injust, dur i implacable (afegeixin vostès les seves pròpies qualificacions) com el que vivim, les coses menudes i les petites històries cobren de vegades una dimensió més justa. Així, dues pel·lícules sobre el que va passar en dos restaurants, un americà i un altre francès, o dos llibres que relaten les desventures d’uns joves alemanys i una francesa cega durant els anys trenta en l’arrencada de l’Alemanya nazi i la segona gran guerra, poden ocupar, en la nostra atenció, l’espai que solem reservar per a les grans produccions cinematogràfiques i els títols de major difusió de la indústria editorial. A mi m’ha passat en veure les comèdies americanes Chef i Un viaje de diez metros, que compten les desventures d’un ambiciós cuiner nord-americà que cau en desgràcia i descobreix la grandesa d’allò més senzill, parlo de la primera, mentre que la segona, que passa a França, situa l’espectador en un pla bastant surrealista en què una família arribada de Bombai decideix tirar endavant amb l’obertura d’un restaurant hindú situat -així ho ha volgut el guionista- davant d’un elitista establiment gal que espera que la seva segona estrella Michelin li arribi com caiguda del cel. A l’apagar el televisor vaig anar-me’n al llit amb sensacions diferents a les que acostumo a tenir quan acaben les pel·lícules més taquilleres i gaudeixes amb els grans papers de les grans estrelles cinematogràfiques. Ni millors ni pitjors, sinó simplement diferents, bastant més serenes, sense entusiasmes, però amb els meus pensaments que em diuen que aquestes històries de segona divisió comercial mereixen molt la pena. Pocs platós, comptats efectes especials per no dir-ne cap i bastant, molt talent dels que han treballat en la pel·lícula. I l’endemà, com ara faig, començo a recomanar el que he vist als que estan a prop meu fins que algú em diu que ja li ho havien comentat el dia anterior. Emporion 100 anys (1915-2015)
Amb els llibres, encara que bastant diferent, m’ha passat el mateix en els últims mesos en llegir La luz que no puedes ver, del nord-americà Anthony Doerr, Pulitzer 2015, que compta els últims mesos de la Segona Guerra Mundial a través de dos protagonistes molt secundaris en el conflicte, una jove cega refugiada a la bretona Saint-Malo i un adolescent alemany al qual els nazis treuen d’un orfenat per a submergir-lo, sense èxit, a la bogeria col·lectiva d’aquell moment. En Hermanos de sangre, d’Ernst Haffner, es detalla la vida tràgica d’uns joves alemanys que sobrevivien a Berlín entre les dues grans guerres. L’obra, que ha estat tancada en un calaix des que els nazis van impedir-ne la publicació després de fer desaparèixer l’autor, és un cant a l’amistat en un entorn de misèria. Grandesa humana en un món de desastre. Aquestes dues obres, juntament amb Nos vemos allá arriba, del francès Pierre Lemaitre, premi Goncourt 2014, m’han regalat una visió de les guerres europees que en part ja tenia, però que no havia tingut ocasió de veure-la des de la gran sensibilitat d’aquests escriptors. Per això crec, després de donar-li aquesta pensada al contingut de les meves pel·lícules i dels llibres que he llegit, que no està gens malament que hi hagi qui s’aturi i converteixi en grans aquestes petites històries sobre personatges que podem trobar al carrer cada dia, o desentranyi, en escriure sobre ells, els últims capil·lars dels grans desastres de la humanitat i puguem així prendre’ls l’autèntica mesura, més enllà del que expliquen els llibres d’història, que amb prou feines s’aturen en les minúcies més interessants.
Emporion • www.emporion.org • 13
Proverbis, refranys i frases fetes Jaume Bassa “Ja pots xiular si l’ase no vol beure” Significat: Abans, a pagès, s’utilitzaven molt els ases o rucs, sobretot per traginar, i era força habitual, en dur-los a beure, xiular suaument per induir-los a ficar el morro a la pica o abeurador. Però una de les característiques de l’animal és la seva tossuderia, si no vol caminar, o no vol recular, o es resisteix a beure, és ben difícil d’aconseguir-ho. Això és el que reflecteix la frase feta. Aplicació: Quan es veu difícil de convèncer algú a fer allò que no vol o allò que no li ve de gust. Exemple: “Ha promès un regal al seu fill si estudia i treu bones notes, però ja pots xiular si l’ase no vol beure”. “Dormir com un soc” Significat: Frase feta per “dormir profundament”. Si dorms com un soc, difícilment et pots trobar en una situació més apartada dels problemes d’aquest món. Com ja vaig dir quan vaig comentar soca-rel, els mots soc i soca provenen probablement del cèltic tsukka, que vol dir garrot, i de la mateixa arrel prové estaca. També es diu “dormir com un tronc”. Aplicació: D’ús molt freqüent, com ara a la frase “Només volia reposar una estona i va quedar adormit com un soc”. Solucions proposades per a “Menos mal” 1. – Encara sort 2. – Encara rai 3. – Encara bo Significat: Que malgrat limitacions, defectes o problemes, tenim la sort que no tot va malament. Aplicació: Quan destaquem una sortida positiva enmig d’una mala situació. Exemple: “Vaig arribar tard al camp, encara sort (encara rai / encara bo) que vaig poder veure tots els gols”. Etimologia de “rai” - D’origen incert. Podria derivar de “raig”, del llatí radius (raig de roda o raig de llum), però probablement és un recurs expressiu del català: “Tu rai que no has passat mai gana!”, “Ens pelàvem de fred, ara rai que ja fa sol!”. “Mandar al cuerno” Feu una proposta: Quina expressió catalana de significat semblant podríem utilitzar? El mes vinent comentaré les respostes rebudes.
Emporion • www.emporion.org • 14
Emporion 100 anys (1915-2015)
La cuina de la Catrina Caterina Bosch
Arròs blanc
Truita de botifarra dolça
• Arròs (60 gr per persona)
• Botifarra dolça seca
• Pinya natural en llauna (1 rodella per persona)
• Ous
• Pernil dolç (50 gr per persona)
• Sal
• Olives negres sense pinyol (6 per persona)
• Oli
• Aigua per bullir l'arròs • 1 ou, oli i unes gotes de llimona per la maonesa Preparació: Bullir l'arròs amb aigua abundant, rentar-lo i deixar-lo escórrer. Tallar tots els ingredients molt petits i barrejar-ho tot juntament amb l'arròs. Fer la maonesa i un cop acabada aclarir-la amb suc de pinya. Barrejar-ho tot i abans de servir deixar-ho a la nevera 2 o 3 hores.
Emporion 100 anys (1915-2015)
Preparació: Tallem la botifarra a rodelles d'un centímetre de gruix. Posem oli en una paella i quan sigui una mica calent hi posem els talls de botifarra. És molt important que quedi el cul de la paella completament cobert de botifarra. Fem tomba i tomba sense que quedi massa cuita. Hi posem els ous batuts, abaixem el foc i amb molta cura fem passar l'ou entremig dels talls de botifarra, sobretot sense remenar, de manera que quedi com una empanada.
Emporion • www.emporion.org • 15
Gotes d'humor Fuster
Emporion • www.emporion.org • 16
Emporion 100 anys (1915-2015)
Cinema i espectacles Per Jordi Bellapart
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 17
Emporion • www.emporion.org • 18
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 19
Emporion • www.emporion.org • 20
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 21
Emporion • www.emporion.org • 22
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 23
Emporion • www.emporion.org • 24
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 25
Emporion • www.emporion.org • 26
Emporion 100 anys (1915-2015)
La peli del mes: El maestro del agua Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 27
govern CiU i ERC-Junts. La nova organització s’estructura en cinc grans àrees de govern.
Notícies PER A AQUEST MES D’AGOST
Banderes Q de Qualitat turística i «Best Nautical Destinations in Spain». Un cop més aquest any es van poder hissar a la platja Gran de l’Estartit. Pintura subaquàtica. El francès André Laban i el català Alfonso Cruz, dos referents internacionals, van venir aquest mes a l’Estartit per pintar racons del fons marí de les Medes. Teatre Al Nostre Gust. El dimecres 1 es va presentar al Cine Petit, amb ZAM Teatre.
Fins al 23 d’agost FESTIVAL DE TORROELLA – Organitza Joventuts Musicals
Aula d’Arts Plàstiques (2014-2015). El divendres 3 es va inaugurar l’exposició de treballs dels alumnes.
Del 22 al 27 d’agost FESTA MAJOR DE SANT GENÍS
Exposició “Hipnosis”, d’Adrià Ciurana. Es va inaugurar el dissabte 4 al Museu de la Mediterrània.
Fins al 12 d’octubre FUNDACIÓ MASCORT - L’art de la pintura i el dibuix (1400-1800)
Cor Anselm Viola. El dissabte 4 va fer el Concert d’Estiu a l’Espai Ter.
Fins al 13 de desembre FUNDACIÓ VILACASAS – Narcís Darder – Mar Serinyà
Cantada d’havaneres a l’Estartit. Va tenir lloc el vespre del dissabte 4 a la plaça Llevantina. Esbart Rosagna. El diumenge 5 al vespre va presentar a l’Estartit una sèrie de danses tradicionals. Gospel a l’Estartit. El dijous 9 es va organitzar una sessió a les terrasses del port.
NOTÍCIES DE JULIOL
Havaneres. Els Cantaires del Montgrí van fer una cantada el divendres 10 a la plaça de la Vila i eldijous 16 a les terrasses del port de l’Estartit.
TORROELLA I L’ESTARTIT
Beatles Weekend, 10è aniversari. Els dies 10 a 12 a l’Estartit es varen fer concerts, conferències, cercavila, tallers, espectacles familiars, exposicions, shopping i decoració d’espais.
“Joaquim de Camps i Arboix, un intel·lectual en temps convulsos”. L’Associació EMPORION, conjuntament amb l’Associació del Llibre de la Festa Major, vam organitzar el divendres 3, a la Fundació Mascort, la presentació del llibre del Dr. Giovanni C. Cattini sobre Camps i Arboix, un dels fundadors de la nostra revista (1915). L’acte es va emmarcar en la commemoració del Centenari d’EMPORION i hi van intervenir Jaume Bassa i l’autor del llibre, així com l’alcalde Jordi Cordón, que va fer la introducció. Camps i Arboix també va fundar la revista “El Montgrí”, amb mossèn Viver (1914). Cartipàs municipal. El Ple municipal va aprovar el dimarts 7 la proposta del nou equip de
Emporion • www.emporion.org • 28
“Algú com tu”, de Xavier Bosch. El llibre premiat i el seu autor varen ser motiu de reunió literària de nivell a la Llibreria El Cucut el dissabte 11. Cinema a la fresca. El dimecres 15 es varen presentar al Museu de la Mediterrània dos documentals sobre la subhasta cantada del peix i sobre la comunitat d’arrossaires, dins del capítol d’oci de les nits d’estiu; el dimecres 22, al mateix espai, es van exhibir dos documentals d’Antoni Martí; i el dimecres 29, “Viatge a Auschwitz” de Jordi Bellapart. Festa de la Mare de Déu del Carmen. Es
va commemorar el dijous 16 amb Missa solemne i sardanes al matí, amb la cobla Foment del Montgrí, i processó marinera a la tarda. Al vespre, sardanes i concert de música popular i ball amb l’Orquestra Montecarlo. Shoping night. Ho va organitzar Montgrí Comerç el dissabte 18 al pati de can Quintana, fins a mitjanit. XVII Trobada Gegantera. La colla Xiscu i Remei la varen organitzar pels carrers de l’Estartit eldissabte 18. Jazz Festival l’Estartit. El mateix dissabte 18 a la nit va actuar Martirio & Chano Domínguez Quartet. L’Esbart Montgrí a l’Estartit. El diumenge 19 a la nit va actuar a la plaça de l’Església. Jazz a l’Estartit. Joventuts Musicals van presentar Dianna Reeves Quintet el diumenge 20 a la nit i Jordi Sabatés, amb homenatge a Buster Keaton el dimarts 28 a la nit, i el Port va organitzar una sessió a les terrasses el dijous 23 a la nit. Sardanes a l’Estartit. Al vespre del dimecres 22 es va fer una audició amb la Principal de Banyoles. Pintures d’Enric Orriols. L’exposició, a la Capella de Sant Antoni, es va inaugurar el divendres 24. Festa de Santa Anna. L’Estartit va celebrar la seva tradicional Festa Major el dissabte 25 i eldiumenge 26, amb fira d’artesania, la XVIII cantada d’havaneres, la travessa a les illes Medes nadant, Missa solemne cantada, sardanes i espectacles infantils. Fringe festival. Es va programar per al dimarts 28 la inauguració de l’edició 2015 d’aquest festival al Museu de la Mediterrània, amb “M’atreveixo?”, una conversa sobre l’encontre amb el públic a càrrec de Lali Bosch, Mar Serinyà i Xavi Lloses, i Concert Ensemble Contemporain, del Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París. Joventuts Musicals, que organitza el Festival de Torroella, va crear l’estiu passat el Festival Fringe com a plataforma per a les joves promeses de la música. Una seixantena de joves talents de la música interpretaran un ampli ventall de gèneres, de la música clàssica al pop-rock, passant pel rhythm and blues, la música contemporània, el jazz, el flamenc, el funk i la música indi.
Emporion 100 anys (1915-2015)
“Els cantaires del Montgrí” a l’Estartit. El dijous 30 al vespre es van programar havaneres al Port.
CATALUNYA Una llista de CDC i ERC per al 27-S. Els primers dies del mes, l’ANC i Omnium van decidir donar suport a una llista independentista de la societat civil. El dilluns 13 el president Mas va convocar una cimera d’entitats i partits sobiranistes i el dimecres 15 es va acordar una llista encapçalada per Raül Romeva, Carme Forcadell i Muriel Casals, amb Mas i Junqueras al quart i cinquè llocs. Guardiola clouria la llista. El dissabte 25 es va confirmar que, per Girona, Lluís Llach anirà de cap de llista, i hi serà també en lloc destacat Dolors Bassa, de Torroella. La CUP va sola; Podem, ICV i EUiA, junts; Congrés Constituent, indecís. En tancar aquesta edició d’EMPORION juliol, la CUP havia decidit no formar part de la llista unitària de CDC i ERC; Podem, ICV i EUiA havien acordat anar junts, però estaven encara sense cap de llista; i el partit de Forcades i Oliveres no sabia si s’hi integraria o s’acostaria a la CUP. Demòcrates de Catalunya. El sector independentista d’Unió Democràtica que s’havia agrupat en la Plataforma Hereus UDC 1931 va presentar el nou partit el diumenge 12. En van ser capdavanters Joan Rigol, Núria de Gispert i Antoni Castellà. Onada de calor. La primera setmana del mes es van assolir més de 40 graus a diverses localitats, 43 graus a Banyoles. La calor per sobre dels valors normals va persistir pràcticament tot el Emporion 100 anys (1915-2015)
mes. Foc a l’Anoia i el Bages. Iniciat el diumenge 26, va cremar 1.200 hectàrees i es va estabilitzar el dilluns, després de destinar-hi 130 dotacions terrestres dels bombers i 11 mitjans aeris.
ESPANYA Rajoy anuncià rebaixa d’impostos. La decisió es va considerar electoralista, atès el dèficit espanyol. Dèficits pressupostaris per al 2016. Les Comunitats Autònomes no governades pel PP van refusar, sense èxit, les propostes del Ministre d’Hisenda. El ministre De Guindos no presidirà l’Eurogrup. L’actual president, l’holandès Jeroen Dijsselbloem, va ser reelegit per ocupar el càrrec durant dos anys i mig més. Multa de la Unió Europea. Espanya haurà de pagar 19 milions pel falsejament del dèficit valencià. És la primera vegada que la UE sanciona un estat membre per manipular els seus comptes.
Acord amb Iran. El dimarts 14 es va assolir un acord nuclear històric que permetrà aixecar les sancions a canvi del control del programa nuclear.
ESPORTS Futbol. Xile va guanyar la Copa Amèrica. Va vèncer l’Argentina per penals, després d’un 0-0. No va poder aixecar la copa Messi, sinó un altre jugador del Barça, el porter Bravo. Motociclisme. Márquez altre cop. El diumenge 12 el de Cervera va tornar a vèncer just abans de l’aturada d’estiu, a la qual arriba en la quarta posició del Mundial, a 65 punts del líder, Valentino Rossi.
EMPORION publica de forma preferent les notícies que ens envien els organitzadors d’actes a: consellredaccio@emporion.org (recomanat màxim 30 paraules)
MÓN Acord de la UE i Grècia. El diumenge 5, en referèndum sobre la proposta europea, es va imposar el NO amb el 61,3 % dels vots. Però l’acord a què es va arribar el dilluns 13, amb reestructuració de l’IVA i les pensions i cap quitança, suposa reformes més dures i més immediates que les imposades abans del referèndum.
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.
Emporion • www.emporion.org • 29
Edita Associació Emporion Socis Fundadors
Consell de redacció
Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicenç Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sató Joan Surroca Enric Torrent Plàcid Busquets
Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent Josep Martinoy Plàcid Busquets
Jaume Bassa - President Anna M. Mercader - Secretari Plàcid Busquets - Edició, disseny i administració del web Gabriel Martinoy - Preparació, estructura i gestió de continguts
1915 - 2015