107 novembre 15

PERIÒDIC DIGITAL TERCERA ÈPOCA

Emporion 100 anys (1915-2015)

novembre Nº 107 NOVEMBRE 2015

• Editorial • Més enllà dels Pirineus • L'autèntic "cas Volkswagen" • Ramon Muntaner (12651336) • Memòria de la gent • Coses que s'arreglen i altres, no tant • Dubtes i sospites

Editorial

• Del 9N al 15 d'octubre

Podes de tardor, però amb seny

• L'ampliació del canal de Suez

Arribada la tardor és temps de podar els arbres del municipi. És una operació necessària per la majoria de fruiters per preparar-los per a la primavera, però en l'àmbit urbà s'ha de fer si l'arbre està malalt, té alguna branca a punt de caure o està obstaculitzat el pas o apropant-se als edificis. Però a tot arreu se solen fer unes podes molt severes per raons que tenen poc a veure amb els beneficis pel mateix arbre. I a Torroella també s'han fet.

• OBJECTIU 500 • Conversa amb Víctor Pou (i 2) • Els refugiats: la realitat i el record • Exercicis de català 14 • Proverbis, refranys i frases fetes

Les podes severes provoquen ferides en els arbres i els tornen propensos a agafar fongs i bacteris que els debiliten. La caiguda de fulles dels arbres durant la tardor embruten els carrers i dupliquen la feina del servei de neteja. I més perquè les fulles al terra embussen els embornals i dificulten l'evacuació de l'aigua en època de fortes precipitacions. Però les podes quan encara no s'han tret de forma natural el verd els castiga en excés i ens treu als ciutadans el plaer de veure la barreja de colors ocres amb que acaben el seu cicle.

Arran del canvi climàtic, a més, aquest procés de pèrdua natural de les fulles s'ha anat endarrerint en el temps i si abans estava clar que la millor època era l'octubre ara ja seria el novembre o més tard, però això no es té massa en compte. Sobretot perquè en alguns llocs els arbres han de conviure amb les llums del Nadal que cada cop s'instal·len més aviat.

El Passeig de Catalunya, per exemple, aquest any ha tingut una imatge preciosa durant l'octubre amb uns verds que anaven virant a groc a mesura que passaven els dies. Molt millor que la dels arbres pelats i esquifits que s'havien deixat altres anys. Per això s'ha de demanar que les campanyes de poda del municipi es facin amb cura i respecte als arbres, alguns dels quals, ja han vist passar pel seu costat unes quantes generacions de torroellencs.

• La cuina de la Catrina • El video dels joves • Gotes d'humor • Cinema i espectacles • Notícies

Emporion • www.emporion.org • 2

Emporion 100 anys (1915-2015)

Més enllà dels Pirineus Joan Surroca i Sens El meu oncle Lluís va ser durant molts anys el contrabaixista de la cobla orquestra Caravana. En els anys obscurs i d'aïllament del franquisme, aquesta formació rebia contractes per tocar a poblacions del sud de l'estat francès: Amélie-les-Bains (els Banys), Cotlliure, Portvendres, etc. Amb el canvi de moneda era una ganga disposar d'orquestres tan afamades. Als músics els resultava beneficiós: per un dia de bufar cobraven el mateix que per tres aquí.

El meu oncle sempre em portava algun obsequi sorprenent. Per exemple, amb el malaguanyat amic Adrià Anglada, fill d'en Mingo, saxofonista, flautista i tible, vam ser els primers torroellencs que vam gaudir d'un bolígraf. Era un Bic, com els d'ara: de plàstic transparent i caputxeta blava. Els nens del nostre col·legi no podien creure que amb aquell aparell fos possible escriure sense haver de xopar del tinter. musee d art moderneNo dubto que pels músics intrèpids de la Caravana i dels Montgrins era una aventura passar els Pirineus i trobar-se en un país tan diferent del nostre. La globalització ho ha unificat tot i les autopistes i carreteres excel·lents ens apropen en menys d'una hora als paisatges encantadors del territori que ara coneixem com a Catalunya del Nord. No entenc gaire que tenint tan propers llocs magnífics ens costi tant d'arribar-nos-hi. La inèrcia ens porta cap al sud i una inexistent frontera encara es fa present en el nostre subconscient. Sort que l'agermanament del nostre municipi amb Torrelles ens activa la memòria dels vincles històrics amb aquest territori germà.

En pocs dies de diferència he fet tres escapades cap al nord i us convido a gaudir d'alguna d'aquestes experiències que ara us notifico. Valen la pena, creieu-me. Per la primera, haureu d'esperar l'any vinent perquè es tracta del consolidat Festival Internacional de Fotoperiodisme que durant quinze dies del mes de setembre s'organitza a Perpinyà. Milers de fotografies de reportatges en deu espais permeten assaborir imatges de professionals que es juguen la vida per testimoniar, la majoria de les vegades, l'infern del món que pateixen tants consemblants nostres. Després de tot un dia d'observar horrors, gairebé sempre evitables, vaig pensar que el món havia enfollit.

La segona sortida que us recomano és per visitar el Museu Maillol, situat al poble costaner de Banyuls de la Marenda. Allà, als afores del poble, l'escultor Aristides Maillol hi tenia una casa. La seva musa i model predilecta, Dina Vierny, després de la mort de l'artista, va obrir-hi un museu. Tot i que el gruix de l'obra es troba al Museu Maillol de París, val la pena visitar aquest llogaret perquè, a més de les escultures, es gaudeix contemplant les vinyes que volten la casa, el rierol que passa pel davant i la pau que es respira en aquest paisatge solitari. Us dic, a més, que no us deixeu perdre l'exposició "Maillol i Grècia" que es pot veure fins al mes de gener al Museu Marès de Barcelona. Magnífica!

Per últim, Ceret, en el seu Museu Jaume Plensa, exposa un conjunt d'obres extraordinàries. És curiós perquè tothom que hi ha anat confirma que li ha agradat. Ceret sempre val la pena. No és estrany que tants artistes hi quedessin enganxats. Ceret i la bona exposició actual són imprescindibles per als amants de l'art. Així que ja ho sabeu.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 3

L'autèntic "cas Volkswagen" Albert Llausàs i Pascual

Volkswagen, el fabricant alemany de cotxes, està copant aquests dies bona part de l'atenció mediàtica mundial. La raó la trobem en la utilització d'un programa per part de la marca que maquilla els nivells reals d'emissions dels seus motors dièsel per tal d'acostar-ne la lectura als llindars permesos per la legalitat de molts països, només en els moments en els quals estan passant una revisió mecànica. L'escàndol presenta dues dimensions molt reveladores de la nostra societat.

D'una banda, la major part de l'atenció s'ha centrat en el perjudici que el fabricant ha causat als seus consumidors i a la seva pròpia imatge, que sovint ha promocionat com a verda i neta. Segons aquesta tesi, fortament impulsada des dels Estats Units, on es va destapar l'estafa, Volkswagen hauria ofert als seus clients uns motors que no s'ajustaven a les característiques anunciades, i els va causar així un perjudici. Aquesta visió, però, senzillament xoca amb la realitat de la naturalesa de les modificacions realitzades als motors. L'adulteració no afecta el rendiment dels propulsors, sinó que simplement maquilla puntualment les emissions produïdes quan el cotxe detecta que està essent revisat. El conductor, de fet, no percep cap rendiment diferent al promès per la companyia i, si forcem una mica l'argument, fins i tot es podria arribar a considerar que la manipulació ajuda el propietari del vehicle, ja que s'assegura que no li seran detectats nivells il·legals d'emissions sobre els quals hauria d'actuar, la qual cosa li produiria una despesa. Per aquesta mateixa raó, és probable que molts propietaris decideixin no acceptar el que la casa ha anomenat "reparació" per als seus vehicles, perquè aquests no tenen res espatllat. A què respon, llavors, aquest magnificat escàndol? A interessos comercials. VWEls Estats Units, ara fa uns anys, ja van emprar una estratègia similar per desprestigiar el fabricant japonès Toyota amb la revelació d'una fallada massiva en el seu sistema d'acceleració, que podia provocar la pèrdua de control del vehicle durant la circulació i, per tant, greus accidents. L'escàndol es va magnificar de tal manera que va afectar molt directament el fabricant japonès, tant pels costos directes en reparacions com, sobretot, per la imatge i pèrdua de clients. El cas, però, és que molts altres fabricants, incloent Ford i General Motors, dels Estats Units, han hagut de cridar els seus vehicles a revisions des de llavors, amb fallades tan o més greus i que afectaven un major nombre de models. D'aquests casos, però, poc o res n'ha dit la premsa. Als mercats no europeus, Volkswagen, com Toyota fora del Japó, és una marca

Emporion • www.emporion.org • 4

que fa la competència als fabricants locals i s'usa qualsevol oportunitat per mirar de frenar-ne l'entrada als mercats. Corea del Sud, tan bon punt es va exposar l'engany de Volkswagen, va prohibir la venda dels vehicles alemanys al seu territori on, curiosament, els fabricants locals com ara Hyundai o Kia estan perdent quota de mercat davant cotxes d'importació. Com en el cas de Toyota als Estats Units, però, ja va sortint a la llum com, en realitat, són moltes les marques que maquillen, d'una manera o altra, els valors d'emissions dels seus vehicles. Aquesta és una realitat que, poc o molt, tots els conductors coneixíem, encara que fos en comparar els nivells de consum de combustible sobre el paper i el que ens toca assumir quan passem per la benzinera. No seré jo qui defensi aquesta pràctica, però sembla com a mínim hipòcrita posar-se les mans al cap amb el suposat escàndol de Volkswagen.

Com s'anunciava al principi de l'escrit, però, hi ha una dimensió en tot aquest cas que ha quedat relegada a un segon pla i que, lluny dels interessos comercials d'algunes multinacionals i un grapat de governs, ens afecta a tots. Les emissions ocultades pel mecanisme de Volkswagen afecten les lectures dels nivells d'òxids de nitrogen, que les mostra fins a 35 vegades inferiors a les reals. Tal com repassava en un article publicat a l'EMPORION el març de 2013, l'excessiva concentració d'aquest gas a ciutats com Barcelona i Madrid els ha valgut l'obertura d'expedients sancionadors per part de la Unió Europea. Els òxids de nitrogen, en combinar-se amb micropartícules, originen patologies cardíaques i, a més, afavoreixen la presència d'ozó troposfèric, que al seu torn causa problemes respiratoris com asma, bronquitis i emfisemes. També contribueixen a la generació de pluja àcida, perjudicial per a sòls i plantes. En aquest sentit, és evident que Volkswagen i les altres marques que utilitzen trucs semblants, no només han enganyat els seus clients, sinó que en realitat han perjudicat tots aquells que respirem aire (o sigui, tothom) i el medi natural. Davant aquesta constatació sí que hauríem de posar-nos les mans el cap i, sobretot, fer alguna cosa al respecte. Ara bé, ni premsa ni governs semblen estar per aquesta labor tant com ho estan per mirar de salvar la imatge i el negoci dels infractors. De fet, no existeix mundialment cap institució amb la capacitat de jutjar i sancionar pràctiques fraudulentes contra el medi ambient i la salut de les persones, mentre que, en canvi, veiem com les pràctiques comercials sí que estan (una mica) regulades i (de vegades) sancionades.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Ramon Muntaner (1265-1336) Adrià Arboix

i la seva metàfora de la “mata de jonc”

I si algú em demana: quin és l’exemple de la mata de jonc?, jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l’arrencaran, encara que alguns més s’hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l’arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà.”

Ramon Muntaner Enguany se celebra el 750è aniversari del naixement de Ramon Muntaner, nascut a Peralada l’any 1265, autor d’una de les quatre grans cròniques medievals catalanes, juntament amb els llibres o Cròniques de Jaume I, Bernat Desclot i Pere III (les “quatre perles de la literatura catalana medieval” en paraules de l’erudit francès Alfred Morel-Fatio).

Per commemorar aquest esdeveniment hi ha hagut una exposició al Museu d’Història de Catalunya, comissionada per l’historiador italià establert a Barcelona i expert medievalista, Stefano Maria Cingolani, que porta per nom: “El temps dels almogàvers. La crònica de Ramon Muntaner”. L’exposició ha estat organitzada conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes.

La Crònica de Muntaner relata els regnats dels monarques Jaume I, Pere el Gran, Alfons el Franc, Jaume II i Alfons el Benigne —fins a la seva coronació—, així com els dels reis coetanis de Mallorca i Sicília. Parlem, doncs, del període històric que comprèn des de l’any 1208 fins al 1328.

La Crònica ens dóna una idea sòlida del que va arribar a ser l’època més esplendorosa de la corona catalanoaragonesa, la gran potència del mediterrani, durant els segles XIII i XIV (“Et d’aquí avant, ab l’ajuda de Déu, los cathalans poden fer compte que seran senyors de la mar” – Muntaner, Crònica, cap. 290).

També narra l’expedició a l’imperi Bizantí i a Grècia de la Companyia Catalana d’Orient formada per cavallers i almogàvers a sou de l’emperador Andrònic II Paleòleg per ajudar-lo en la guerra contra els turcs i que va dur a l’establiment de dominis catalans a Grècia al segle XIV. La seva lectura ens ajuda en el coneixement d’aquest aspecte de la història de la corona catalanoaragonesa durant l’etapa de màxima esplendor medieval.

La Crònica de Muntaner es presenta amb un estil àgil, més a prop d’una novel·la que d’un llibre d’història, i segons els experts és una de les obres més notables de la historiografia europea medieval.

Muntaner va participar en l’expedició a l’imperi Bizantí, i hi descriu minuciosament les gestes dels almogàvers i les seves tàctiques. L’exèrcit almogàver anava sempre a la batalla amb el crit de “desperta ferro!” i amb una bandera amb la creu de Sant Jordi. L’autor introdueix aquí la figura de Roger de Flor, un dels personatges clau de l’obra, perquè els “seus fets van ser grans i meravellosos”.

Emporion 100 anys (1915-2015)

L’alt valor històric d’aquests capítols de la Crònica és que Muntaner és l’únic autor europeu occidental que narra de manera detallada els fets de la Companyia Catalana a Bizanci. Cal remarcar que Roger de Flor presenta bastants punts en comú amb el cavaller Tirant lo Blanc, que també acudeix a Constantinoble al servei de l’emperador, salva Bizanci dels turcs i és nomenat cèsar i hereu de l’imperi. Segons Riquer, el valencià Joanot Martorell s’hauria inspirat en la figura de Roger de Flor per crear el protagonista de la seva famosa novel·la.

La Crònica de Muntaner està considerada un escrit exemplar i canònic d’enorme càrrega d’exaltació patriòtica. L’autor hi parla principalment d’allò que ell mateix ha presenciat i ho fa dirigint-se contínuament al públic que l’haurà d’escoltar amb l’objectiu, també, de ser escoltat pels reis i prínceps d’Aragó. A la Crònica es glorifiquen uns episodis històrics excepcionals i dignes de ser recordats.

Per tal d’aconseguir aquesta necessària interacció amb el públic, Muntaner desenvolupa la narració d’una manera àgil i directa, mitjançant un continu exercici de preguntes i respostes. Així, el “què us diré?” és un recurs característic i constant del relat de l’autor, per bé que és un recurs joglaresc ja utilitzat prèviament en les cançons de gesta. Josep Pla va dir que Muntaner era un “empordanès xerraire i divertit” i, segons ell, l’autor més vital i més fascinant de la literatura catalana. Segons Josep Antoni Aguilar -professor de llengua i literatura catalanes de la Universitat Catòlica de València-, el text de Muntaner està farcit de dites, proverbis i expressions populars, i aconsegueix una crònica pròxima i familiar.

La seva capacitat de generar sensació de proximitat està a l’abast només dels grans escriptors.

La seva vida i l’adhesió a la dinastia i a la llengua catalana, a les quals expressà una extraordinària devoció, representen en Muntaner el contrapès a les forces centrífugues dins la comunitat nacional catalana resultat de l’organització de les terres conquerides en nous regnes (Mallorca, València, Sicília) i, de vegades, de la implantació d’una nova branca dinàstica (Mallorca, Sicília). La consciència del perill de la divisió i del valor de la unió l’explicità també en la seva Crònica, especialment en l’exemple de la “mata de jonc”, que seria doncs una metàfora reeixida i plena de vigència que expressa poèticament la força i la potència de la unió, amb una plasticitat i un sentiment que no han estat encara superades.

Muntaner acabaria retirat a València. Més tard marxaria a Eivissa, on Jaume III el va nomenar batlle, i és on moriria el 1336, quatre anys després d’haver acabat d’escriure la seva immortal i èpica Crònica.

Referències bibliogràfiques 1.

AGUILAR, J. A., Introducció a les quatre grans cròniques, Rafael Dalmau (ed.), Barcelona, 2011.

2.

UIGPELAT, F., Roger de Flor. El lleó de Constantinoble, Proa (ed.), Barcelona, 2003.

3.

Ramon Muntaner: <http://www.escriptors.cat/autors/muntanerr/pagina.php?id_ sec=3565#top>

4.

FONTANA, J., La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Eumo Editorial, Vic, 2014.

Emporion • www.emporion.org • 5

Memòria de la gent Jaume Bassa Pasqual

Salvador Giralt i Figueres, d'Ullà

a un sant, i ell, forçat pels altres, tot espantat, va haver de fer foc contra la imatge, després no va gosar dir-ho a ningú, ni a la família. Acabada la guerra, algú el va denunciar i va anar a la presó, diuen que es va fer un fart de plorar.

En Salvador Giralt –en Vador, que li diu tothom– va néixer el dia 1 de novembre de 1921, ara fa 94 anys, però quan el veieu, si us diguessin que en té deu o dotze menys, us ho creuríeu de seguida. El vaig a veure amb dos amics. Ens espera a la llinda de casa seva, a Ullà, s'aixeca lleuger, ens saluda, ens fa passar a una saleta i, abans de seure, es posa al costat d'un quadre de Torroella, una vista des del pont. És una foto que té tants anys com ell, si fa no fa.

Ens explica en Vador que devien formar el comitè d'Ullà unes set o vuit persones, que es reunien a la rectoria, el presidia un taxista de cognom Valentí, era un bon home, no va fer mal a ningú, i no hi havia milicians armats. L'església es va transformar en un mercat. Es va fer una col·lectivitat agrària, i en un camp es va fer una plantació de tabac, una magnífica plantació, de mates espesses i abundós fullam, que es va posar a assecar al cor de l'església, el qual va acabar allotjant una pila enorme de grosses fulles de tabac.

-- Veieu aquest edifici, a dalt, a la dreta, tan solitari?, és a cal senyor Marull –ens diu–. Torroella s'acabava a les "cases noves", al passeig.

Ens explica que tota la vida l'ha passada a Ullà i que va aprendre de lletra amb el mestre del poble.

-- Jo ja no vaig poder anar amb el mestre Blasi, com el meu germà. Era un gran mestre, i dels seus alumnes es deia: "Es coneix que ha anat a estudi amb el senyor Blasi." Jo vaig anar a lliçó amb dues senyoretes de Torroella, Rita Vallespí i Maria Negra; i poc abans de la guerra, amb el senyor Rigau; i en temps de guerra, amb el senyor García. Era al carrer de Figueres, hi anava en bicicleta, al vespre, amb llum de carburo, i em feia un tip de veure parelles a les fosques –riu. en Vador arrencant moniatosTenia 15 anys quan va esclatar la guerra, se'n recorda bé.

-- En aquells temps, els diumenges i dies de festa era costum que la gent anés a passeig a la vora del riu, tant els d'Ullà com els de Torroella. S'hi estava molt bé, més avall de la resclosa hi havia arbredes, herba fina, fonts d'aigua fresca... L'any 1936, el dia 22 de juliol, que és Santa Magdalena, dia de la Festa Major d'Ullà, hi havia ball vora el riu amb la música d'una pianola de manubri. Cap al tard va venir del poble una dona esverada, tot cridant "ai, vinga, aneu, ha esclatat la guerra!, mireu cap a Torroella, cremen l'església dels Dolors!". Vàrem veure que era veritat, es veia la fumerada... Tothom cap a Ullà.

En Vador ens explica que de seguida s'havien format els comitès, a Torroella i també a Ullà, i que a la vista del que havien fet els de Torroella, l'alcalde d'Ullà, acompanyat de l'agutzil, va treure de l'església la imatge de la Mare de Déu de la Fossa i la va amagar enterrada sota la userda. Poc després, tot de gent anava a l'església i la desmantellava, alguns pagesos amb carros traginaven mobles a cremar, els catòlics callaven acovardits, allò era una revolució.

-- Als quatre cantons de l'església hi havia sants, en varen fer caure tres, i quan van veure que encara en quedava un, algú va cridar: "Guaita!, encara hi ha una mamaroca!", i van dir a un de la colla: "Tu que tens escopeta, porta-la!", ell hi va anar, però després ningú no gosava disparar Emporion • www.emporion.org • 6

Comentem els assassinats i turments dels capellans de Torroella, i que al comitè no hi havia dones, i que s'hi havia de portar diners... li preguntem com va anar tot això a Ullà. Ens diu que, efectivament, els pagesos cada setmana havien de dur diners al comitè, i pel que fa a si hi havia dones, ens parla de la Claca, que si no era del comitè semblava que ho fos, duia al coll un mocador de la FAI, anarquista... Després ens parla dels capellans, primer del d'Ullà, després del de Gualta.

-- Al d'Ullà el van cridar perquè els anés a veure a les 12 de la nit, i li van firmar un aval perquè pogués anar fins a Girona, i allà un matrimoni sense fills el va tenir amagat fins a l'any 39. Quan va tornar, aquell home estava ple de rancúnia, va dir una missa de campanya a plaça, i al sermó clamava "s'ha de fer justícia!", amb aire de revenja.

Ens diu en Vador que a partir d'aleshores aquell home va ser molt dur, però al cap d'un temps el van enviar a Castelló.

-- El capellà de Gualta el van matar allà on ara és la rotonda d'Ullà, era molt jove, el varen agafar amb el seu pare, s'havien tancat tots dos; normalment els duien fins a l'entrada de Colomers, però era de nit, plovia, van dir "aturem-nos aquí", l'un el van matar d'un tret allà mateix, l'altre mentre intentava escapar-se per la cuneta...

Li preguntem si sap qui els va matar, i ens respon que es va parlar d'un que treballava al bar d'en Joan Vicens, el bar d'en Nitu, que li deien, de Fora Portal. Comentem que en aquells mesos en Nitu va ser alcalde de Torroella, i que acabada la guerra el van condemnar a mort. En Vador ens diu: -- Els nacionals van fer alcalde de Torroella el doctor Molinas, i aquest ja va avisar la dona d'en Nitu: "Mercè, pel bé que us vull, assegureu-vos d'amagar-lo bé." No ho van saber fer, el van agafar, el van afusellar.

Ha anat passant el temps, una estona molt agradable al costat d'un home que es recorda de tot. És hora d'acomiadar-se, potser un altre dia hi tornarem. De moment, per a aquest 1 de novembre li desitgem un bon aniversari, i que en pugui celebrar molts més.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Coses que s'arreglen i altres, no tant Jordi Bellapart Ahir al vespre tornava cap a Torroella. Passaven pocs minuts de les set, havia plogut i les ratlles de la carretera no es veien massa bé. A aquesta hora passava per la carretera que va de Rupià fins al seu encreuament a la rotonda de la carretera C-31 que va cap a Pals. A aquella hora ja era fosc. Passat el pont de Gualta, en la meva mateixa direcció i a pocs metres, entreveig una motocicleta sense llum, al menys a la part del darrera.

Sortosament, jo no anava a una excessiva velocitat, uns 70 km/h, i tampoc venia cap cotxe en direcció contrària que m'enlluernés, per això vaig poder adonar-me que davant meu hi havia una moto i vaig tenir temps de frenar i avançar-la. De seguit vaig pensar el pitjor. ¿Què podia haver passat si hagués vingut un altre cotxe en direcció contrària i els reflexos dels seus llums a la carretera molla, no m'haguessin permès copsar el que jo tenia al davant?. La carretera és estreta, ( 6 m. d'amplada) i no té vorals. El marge de maniobra que podia tenir era molt poc i la possibilitat d'un accident era alta.

Reiterem novament: que aquesta carretera que passa per Rupià, Parlavà, Serra de Daró, Gualta, a la qual els rètols d'anada en direcció Girona marquen com d'accés a la AP-7 (autopista), no garanteix els mínims de seguretat. El ferm està molt bé, però l'amplada és insuficient i li manquen vorals a cada banda. En aquesta època de l'any que a les sis de la tarda és fosc, queden encara moltes hores de trànsit amb gent que ve del camp o tractors i camions que encara estan en hores de treball. Com aquest cas que exposo, suposo que n'hi ha hagut molts d'altres en què tampoc no ha passat res, potser només un ensurt. Però n'hi ha hagut algun en què s'ha produït l'accident i aquest ha estat mortal.

Fa temps que des de Torroella es reclama una variant. És una obra costosa i podem arribar a entendre que es retardi. Però aquest mínim de seguretat en una carretera d'accés en un sentit a l'autopista i en sentit contrari a la Costa Brava, repetim i reiterem que no es pot retardar més. Aquesta és una obra no massa costosa i d'execució fàcil. Fa uns anys, l'aleshores conseller Nadal, en una visita a la fàbrica Enplater, va afirmar públicament que tenia a punt l'ajudicació de les obres per eixamplar aquesta via, però encara deu estar oblidada en un calaix. Des de l'Ajuntament s'hauria de reclamar sense defallir l'execució d'aquesta obra. No només

Emporion 100 anys (1915-2015)

l'Ajuntament de Torroella sinó que hauria de ser una reivindicació conjunta de tots els ajuntaments d'aquesta ruta. A molts llocs que tenen un problema amb la carretera que els afecta, parlen de la carretera de la vergonya. Nosaltres ens hi hauríem de sumar amb la nostra.

No tot han de ser queixes. Fa pocs dies vaig pujar al castell del Montgrí i vaig quedar gratament sorprès d'una actuació feta, crec que pels gestors del Parc Natural Montgrí Illes Medes, al camí d'accés al castell. Fa temps que veiem com progressivament aquest camí es convertia en allò que en diem un camí de cabres. Tothom passava per on volia i així el traçat, aquell que havíem de fer servir per anar al castell, havia desaparegut i en el seu lloc havien sorgit un sens fi de caminets que destrossaven la muntanya. Ara aquest camí ha estat marcat. Només hi ha un camí. Els altres han estat barrats amb una petita paret seca de pedra d'uns trenta o quaranta centímetres d'alçada, que és suficient per dirigir la gent per on han de passar. Ara només falta que es compleixi.

Aquest mateix dia, la pujada al castell la vaig fer pel camí de les Lloses.

Un camí desconegut per la majoria de la gent que es pot agafar des del coll de la Creu, en direcció est, fins arribar uns metres per sota del Cau del Duc. Això permet visitar aquest cau i pujar i continuar la pujada cap al castell. Però aquí és on hi ha el problema. Haig de dir que mai m'havia passat com aquesta vegada. Jo anava sol i just al sortir de la cova i enfilar cap amunt, em vaig trobar amb un pas difícil i perillós i vaig agafar por.

Potser és que ja soc massa gran per fer certs trajectes. Però la dificultat i perillositat d'aquest pas és compartida per molta gent, sobretot per mestres que amb un cert nombre d'alumnes l'han de passar forçosament per anar al Cau del Duc, abans o després d'anar al castell. No costaria gaire trobar una solució tipus escala o barana integrada en el terreny, que no distorsionés la característica natural de l'indret i permetés superar amb seguretat aquest difícil i perillós pas als excursionistes, joves i no tant joves, turistes, alumnes, pares que van amb criatures, en resum tots aquells que fan una visita completa a aquesta part del Montgrí que inclou el castell, el Cau del Duc i, llàstima que ja sigui pràcticament irrecuperable, el Pedrigolet.

Emporion • www.emporion.org • 7

Dubtes i sospites Josep Fuster

Tots hem pogut sentir, alguna vegada, comentaris carregats de bones intencions que fan referència que als països subdesenvolupats, especialment als subsaharians, en comptes de donar-los peix, seria millor ensenyar-los a pescar. És cert i això comportaria, entre d'altres coses, dotarlos dels mitjans tècnics i del nivell de coneixements suficients perquè poguessin valdre's per ells mateixos, desenvolupar-se i poder explotar les riqueses dels propis recursos naturals, cosa que reportaria treball i prosperitat als ciutadans d'aquests països i evitarien que molts d'ells haguessin d'emigrar a la recerca d'una vida millor. Aquesta proposta, tan justa i al mateix temps tan difícil i complicada, malauradament no mou cap voluntat dels qui podrien ajudar a fer-la realitat. Els val l'statu quo actual, tot i que genera una sèrie de situacions molt dramàtiques, sospitosament interessades, que com si de baules es tractés, es podrien unir per formar una feixuga cadena.

Bona part de l'explotació dels recursos naturals d'aquests països s'han deixat -amb el vistiplau dels països més industrialitzats, que solen ser-ne receptors- a mans de grans multinacionals, o de governs corruptes, que exploten, maneguen, controlen i fixen els preus d'aquests preuats recursos, en benefici propi o d'una suposada estabilitat econòmica. Aquesta situació de complicitats em genera els primers dubtes, sobre si algun dia els ensenyarem a pescar, o romandrem callats fins que els recursos s'acabin o siguin prescindibles.

Immigracio 5Moltes persones d'aquests països subdesenvolupats, fugint de la misèria, intenten per tots els mitjans arribar a Europa; un destí on creuen que podran fer realitat els somnis de trobar unes oportunitats que els permetin viure amb uns mínims de dignitat que tot ésser humà té dret. L'intent per aconseguir-ho provoca migracions massives, que des de l'origen o inevitablement en arribar a la riba de la Mediterrània estan condemnades a caure en mans d'unes màfies que els enganyaran i robaran el poc que tenen, per pagar-se la travessia en unes condicions infrahumanes tals, que faran que molts d'ells, ni tan sols arribin a conèixer el seu anhelat destí. Des d'Europa, lamentem i condemnem les tragèdies i les morts que succeeixen dia rere dia, però ningú, ningú actua seriosament des de les arrels per evitar-les. Costa entendre que uns governs que ho saben tot de les persones, dels seus moviments, converses, idees, pertinences, etc. -com s'ha demostrat repetides vegades-, no puguin impedir aquest tràfic criminal de persones; agreujat, també, perquè Emporion • www.emporion.org • 8

bona part dels abundants beneficis que genera, van destinats a finançar organitzacions terroristes o religioses radicals. Tinc també dubtes que em fan sospitar que prevalen poderosos i obscurs interessos o que hi ha voluntats polítiques adverses que fan els ulls grossos, perquè puguin actuar en la quasi total impunitat.

D'un temps ençà, a tot aquest flux d'immigrants per motius econòmics, se'ls han afegit els refugiats que fugen de la guerres, persecucions polítiques o ètniques, que han descontrolat i desbordat el flux migratori normal, ja de per si molt elevat. Els més "afortunats", els que després d'un llarg viatge ple de misèries, calamitats, sofriment, i mort -tots n'hem pogut veure imatges colpidores- aconsegueixen arribar a l'Europa d'acollida, són distribuïts pels diferents països acollidors com si d'un gest altruista, humanitari i desinteressat es tractés. Possiblement sigui així, però tinc dubtes que em fan sospitar que per a alguns d'ells, especialment on la taxa d'atur és molt baixa o voregen la plena ocupació, l'acolliment d'immigrants o refugiats per raons humanitàries pot ser tan sols una veritat a mitges, que intenta fer passar desapercebudes altres motivacions molt menys nobles i generoses. És cert que el immigrants fan incrementar la despesa social al països d'acollida, però per a alguns deu ser un preu assumible si s'aconsegueix a canvi de tenir una economia dinàmica i competitiva, basada en la tecnologia i, en part, en uns contractes de treball escombraria, amb uns salaris de misèria, buscats i propiciats per l'excés d'oferta de mà d'obra de tot tipus, que la immigració proporciona. Ajuntem totes les baules i la cadena estarà formada.

S'ha de reconèixer que, d'un temps ençà, als països desenvolupats s'han fet avenços molt significatius en drets socials i en l'estat del benestar; però tinc més dubtes, que fan plantejar-me la pregunta sobre si s'han fet els mateixos esforços a potenciar el materialisme i el creixement econòmic i tecnològic desbocat, que a cultivar, educar i desenvolupar els valors més nobles i intrínsecs de l'ésser humà, que juntament amb una solidaritat desinteressada, seran els únics que veritablement ens poden conduir a un món millor i sobretot més just.

Crec que si us plantegeu la pregunta i reflexioneu tan sols un instant sobre la situació actual del món en què vivim, la resposta vindrà sola.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Del 9N al 15 d'octubre Santi Sató

Uns resultats per no oblidar ni menystenir Els fets del 9N van marcar un punt d’inflexió històric en la vida dels catalans i d’altres membres de la comunitat castellana-espanyola, en la seva vida, així com en llengua, costums i història.

La convivència de Catalunya amb Castella, com a regnes veïns, es va trencar el 14 de setembre de 1714 i es confirmà amb el Decret de Nova Planta de l’any 1716, any en què es va crear l’Estat espanyol, amb seu a Madrid, a l’estil del model d’estat absolutista i centralista francès, en un moment històric en què aquest volia imposar-se a l’imperi anglès.

I aquells fets de 1714 han tingut una importància cabdal en el futur dels uns i dels altres que s’han posat més de manifest aquest 2015.

Del 9N voldria agrair, en primer lloc, el temps i la tasca desenvolupada per les 40.930 persones que voluntàriament vàrem dedicar-nos-hi, així com recordar els resultats definitius d’aquella diada: Participació

Resultats Vots

%

Habitants...........................7.563.650

SÍ – SÍ

1.897.274

88,91

Cens electoral...................5.318.296

SÍ – NO

232.848

10,02

Vots....................................2.344.828 NO

105.245 4,49

Escrutats...........................100%

SÍ-BLANC 22.755

0,97

Participacions exterior ...26.103

BLANC

0,56

13.201

Vegeu la imatge de la papereta adjunta.

pes de Catalunya s’ha demostrat essencial i mai a favor seu.

I les circumstàncies i coincidències d’aquests dies 13, i especialment el 15 d’octubre, on s’ajunten, possiblement per l’agenda, fins i tot per ignorància i potser per menyspreu de la història de Catalunya i del seu president Companys, afusellat pel govern del general Francisco Franco Bahamonde, militar i dictador. És la història de Catalunya, d’un petit país que forma i ha de seguir formant part integrant de les restes d’una Espanya imperial.

El 15 d’octubre de 2015 Però un observador extern posaria en dubte que tal coincidència de dates del 15 d’octubre respongui a necessitat d’agenda?

Els objectius són desacreditar l’oponent, fins i tot judicialitzant-lo i amenaçant-lo amb les penes més dures que permeti la legislació vigent; d’infern, com si diguéssim.

Donant per correcte i veraç uns arguments només en funció de qui els sosté, apel·lant a la por de propis, i d’estranys que no se senten essencialment integrats, però sí i tot perjudicats. Aquesta por per pèrdua d’ajudes o purament i simple per enveja.

I essencialment aprofitant-se de la ignorància i de no poder demostrar el contrari al que s’afirma amb repetició constant el que té el poder al seu favor.

Es presenta com un problema que afecta tota la població espanyola, un gran nombre de persones, quan és un problema que s’hauria de dirimir solament entre l’Estat espanyol i la nació que vol emergir com a estat independent! I essencialment pels resultats de les darreres eleccions que no han donat una clara majoria absoluta que possibiliti una sortida imminent i la supediti a unes negociacions que el ciutadà no acaba d’entendre.

Potser, seria més intel·ligent arribar a un acord a curt termini i deixar-ho per a un proper moment, fins i tot més adequat per altres plantejaments diferents a l’objectiu primordial que es persegueix.

Com pot ser que qualsevol persona culta, entesa en política i se la suposa que coneixedora de la història d’Espanya, desconegui que el dia 15 d’octubre de 2015 era el 75è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys? Fet presoner per la Gestapo de Hitler, per ordre de les autoritats espanyoles de Francisco Franco a La Baule-les-Pins -on s’havia demorat en la fugida per la pèrdua del seu fill Lluïset-, portat a Madrid i traslladat a Barcelona al castell de Montjuïc, acusat i jutjat en un consell de guerra sumaríssim, demostrat posteriorment de forma il·legal.

Les paraules finals del president Companys foren: “La història ens jutjarà a tots en la nostra intenció.” Fou afusellat el 15 d’octubre de 1940, sense que en el transcurs d’aquests 75 anys s’hagi fet absolutament res des de la justícia espanyola per revisar i anular tal judici.

I quan dic resultats definitius em refereixo tant a les xifres i percentatges com al seu significat per a Catalunya com a nació, dintre d’un federalisme molt clar o una independència com un nou estat de la Unió Europea.

Però aquestes realitats no són possibles dins d’una Espanya en la qual tenen majoria uns partits polítics que no hi estan disposats, ni l’actual que governa ni els que aspiren a governar una Espanya. Un dels punts fonamentals és l’economicofinancer. Possiblement, i amb la fredor de les estadístiques, vegin perillar els seus resultats amb una Catalunya com un nou estat, separat d’Espanya i sense la seva aportació econòmica.

Una de les qualitats imprescindibles a tota democràcia que es tingui com a tal és la “separació de poders”, especialment entre l’executiu i el legislatiu i el judicial. No obstant això, “obras son amores y no buenas razones”, sembla que aquest no és l’objectiu perseguit pels partits que s’autodefinirien com a espanyols, quan en realitat cuiden essencialment els seus propis interessos. I la separació de Catalunya podria representar uns pitjors resultats dels pressupostos espanyols davant de les autoritats econòmiques de l’Europa unida. Raons que s’uneixen a la preponderància política per un costat, i per un altre uns resultats on el Emporion 100 anys (1915-2015)

Els assistents acompanyants del president Artur Mas, de la vicepresidenta Joana Ortega, de la consellera d’Educació Irene Rigau, deien: “Tots estem imputats”, de l’acte més punible, el 9N, on es va donar la possibilitat als catalans d’utilitzar les urnes, d’opinar i votar sobre el seu passat i el seu futur.

Es va poder veure també altres pancartes: “Tots som 9N”; “Ho tornaria a fer”; “Votar no és delicte”. Després dels parlaments, els assistents va tornar a votar, de forma simbòlica, en unes urnes iguals que les del 9N. L’opinió més nombrosa era: “No crec punible posar unes urnes perquè els ciutadans puguin expressar democràticament la seva opinió.”

No obstant això, voldria acabar aquest article amb l’expressió no de la meva voluntat ni dels meus desitjos, que serien ben bé altres, però estic convençut que aquells que no volen el president Artur Mas com a president en les properes eleccions al Parlament, no s’han de preocupar, ja que crec que serà com a mínim inhabilitat en el procés en què està immers avui.

Emporion • www.emporion.org • 9

L'ampliació del canal de Suez Josep Martinoy

Després que la revolta àrab arribés el 2011 amb força a El Caire i s'aconseguís fer caure del poder el totpoderós Hosni Mubarak, el país va passar a ser governat pels Germans Musulmans amb Mohamed Morsi al capdavant. Occident, que primer va veure amb bons ulls la revolta popular, es va començar a preocupar per la radicalització islamista del nou govern. Per això, quan el 2013 el general Abdel·lfatah Said Hussein Jalil Al-Sisi va protagonitzar un cop d'estat, a banda de les lleus crítiques diplomàtiques de rigor, es va veure amb bons ulls occidentals que els militars egipcis tornessin a agafar les regnes del poder. Ja hi havia prou embolic amb Tunísia i Líbia i ja es començava a veure que també esclataria un conflicte a Síria. Per això, tenir Egipte amb els seus 84 milions d'habitants i un canal que uneix el Mar Roig amb la Mediterrània sota control no va semblar malament.

Al SisiEl mes d'octubre hi ha hagut eleccions a Egipte per a escollir el Parlament i la participació ha estat ridícula. Ni la crida a votar feta per Al-Sisi, ni donar un dia de festa als funcionaris, ni amenaçar els abstencionistes amb multes elevades va aconseguir que els egipcis participessin en la primera ronda de les eleccions legislatives egípcies. Una participació del 26,5%, dels quals un 10% dels vots van ser nuls, és ridícula però lògica. A aquestes eleccions no s'hi van presentar els principals partits de l'oposició i els Germans Musulmans no només estan prohibits sinó que els seus dirigents estan condemnats a pena de mort. A molts ja els està bé que governi Al-Sisi amb mà de ferro i d'altres ja no veuen en la política la forma d'acabar amb el règim. Per tant no és que el general hagi perdut suport popular, sinó que la majoria d'egipcis han tingut clar que el resultat electoral acabarà amb un Parlament obedient al rais egipci.

preveu que els ingressos de peatge del Canal de Suez passin dels 3.750 milions anuals d'euros a 10.400. Però molts experts dubten tant de la velocitat d'execució com de la sostenibilitat del projecte, que inclou tres ports, una zona franca industrial i un parc tecnològic. I sobretot dubten que Al-Sisi aconsegueixi només dels egipcis el capital necessari per tirar endavant el projecte. Un 40% de la població d'Egipte viu amb menys d'1,5 euros al dia. I segurament el general haurà d'anar a buscar diners als seus socis de la regió, l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs, que l'any passat van donar 15.000 milions d'ajuda financera.

Però aquesta no és l'única obra faraònica que Al-Sisi té en ment. També vol reduir la pressió demogràfica sobre El Caire, on es concentren 20 milions d'habitants. D'entrada, els càlculs del govern egipci preveuen que un milió de persones aniran a viure a la zona del canal per les ofertes d'ocupació. Però sobretot vol redistribuir la població per zones ara desèrtiques. Com ho pretén fer? Doncs ampliant un 10% la superfície agrícola del país. I també pretén fer la seva primera central nuclear que, segur, Occident veu amb molt millors ulls que el programa atòmic de l'Iran Esclar que, des del 1978, Egipte ja no és enemic d'Israel i, excepte en els dos anys de govern dels Germans Musulmans, les relacions entre els dos països van ser d'una estreta col·laboració. Amb el conflicte de Síria al nord, amb l'amenaça de l'extensió de l'Estat Islàmic per la zona i amb la Intifada dels ganivets generalitzant-se, Israel prefereix no haver de parar massa atenció a la seva frontera sud, i concentrar les seves forces a frenar la revolta palestina. I observar atentament com va variant l'escenari geopolític que té al nord.

I què ha fet Al-Sisi per imposar la seva figura? Doncs ha utilitzat una de les fórmules clàssiques que és tornar a fer obres faraòniques, una expressió, parlant d'Egipte, mai més ben utilitzada. L'obra estrella del president d'Egipte és l'ampliació de l'estratègic Canal de Suez amb 72 quilòmetres en paral·lel al canal original, un dels centres neuràlgics del comerç mundial. Després de rebutjar diversos projectes internacionals, Al-Sisi ha optat per un consorci de 37 empreses nacionals liderades per l'exèrcit egipci, i sobretot per intentar aconseguir els 3.000 milions d'euros de finançament dels mateixos egipcis a canvi d'un retorn important d'interessos. I les obres principals s'han de fer en el temps rècord d'un any. El 1869 es va tardar deu anys i en la construcció van morir milers de treballadors que estaven en un règim de semiesclavitud.

El nou canal permetrà doblar la capacitat actual perquè els vaixells podran navegar en els dos sentits, cosa que fins ara no es pot fer, i reduir el temps de pas de les 11 hores actuals a només 3. Pel 2023 el govern egipci Emporion • www.emporion.org • 10

Emporion 100 anys (1915-2015)

OBJECTIU 500 la Marató de Donació de Sang a Torroella de Montgrí 14 de novembre a l'Espai Ter

Què farem exactament?

Autors de l'article:

1.Contacte amb totes les entitats del municipi perquè s'impliquin en la Marató de Donació de Sang. Les entitats ja ens han proposat participar de diferents maneres:

Genis Baquer Creixell Jordi Reynés López Delegats a Torroella de Montgrí-l'Estartit de l'Associació de Donants de Sang La donació de sang implica moltes coses en un sol acte, com a mínim tres: és un acte lliure que fem sense tenir-ne cap obligació o necessitat directe, ho fem lliurement pel simple desig d'ajudar els altres; és una acte generós envers els altres i que té una conseqüència directe en la nostre societat; és una acció responsable que millora el nostre entorn.

Torroella de Montgrí – l'Estartit és un dels municipis de la demarcació de Girona amb un índex de donació de sang més elevat. La donació de sang a Catalunya continua essent bàsica i fonamental perquè el sistema sanitari continuï funcionant de forma adient.

El nostre municipi té l'experiència de dues maratons dedicades a la donació de sang, la del 2009 amb 305 donacions i la del 2012 amb 410 donacions. La implicació de TOT el municipi va ser molt important en les dues edicions precedents. Entitats, empreses, comerços, persones a títol individual, ajuntament, etc. van fer un pas endavant per tal que les dues maratons fossin un èxit de participació a tots els nivells. Aquests precedents ens fan ser optimistes amb la marató d'enguany, i ens fan estar segurs que tothom estarà a l'alçada.

Perquè fer una marató de sang a Torroella ?

El model organitzatiu de donació de sang al nostre país se sustenta a partir de la xarxa de voluntariat que hi ha a molts pobles i ciutats.

L'Associació de Donants de Sang i el Banc de Sang i Teixits, amb la col·laboració imprescindible de la Creu Roja, conformen un equip que fa possible l'abastament de sang al sistema sanitari. Aquest sistema no tindria cap sentit sense els donants que amb el seu gest, donen, per mantenir els nivells d'abastament del Banc de Sang.

Les reserves de sang han d'estar sempre a un nivell adequat per fer front a les necessitats del sistema sanitari. És per aquest motiu que cal estar amatents als nivells de reserves. Cada dia els hospitals i clíniques necessiten bosses de sang per atendre els pacients, i no només en casos d'emergència. A Catalunya es necessiten 1000 bosses de sang cada dia.

Tenint en compte aquestes dades, organitzar una marató de donació de sang a Torroella de Montgrí-l'Estartit té un triple objectiu: Informar i conscienciar la població de la importància de la donació de sang.

Implicar, informar i conscienciar els alumnes dels centres educatius del municipi de la importància de la donació de sang (6è de primària i 2n de Batxillerat).

Aconseguir el màxim nombre de donacions de sang durant el dia de la marató.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Partim de l'experiència positiva de les edicions passades (2009 i 2012) en què les entitats i el comerç van exercir un paper vital per sumar sinèrgies i esforços per assolir els objectius. Així volem mantenir aquest esperit participatiu basat en el teixit associatiu i comercial de TdM - l'E.

a).Tenim ja un fornit programa d'activitats que les entitats del nostre municipi organitzaran al llarg de la jornada: música, teatre, dansa, ball, tallers, passejades en poni i carruatge, demostració dels gossos de rastreig de la Creu Roja ... i un llarg etcètera. Si el dia 14 de novembre us acosteu a l'Espai Ter, us assegurem que no us avorrireu! b).El teixit associatiu dona suport a la difusió de la Marató en els seus mitjans: informant de la Marató als associats; a les xarxes socials; a les webs corporatives.

2.Contacte amb tot el comerç del municipi sol·licitant el seu suport en la Marató. El comerç podrà donar suport de diferents formes: a).Almenys una setmana abans del 14 de novembre: ornamentant l'aparador amb temes relacionats amb la donació de sang i la Marató.

Per reforçar aquesta acció es repartirà el cartell de la Marató i 2 fotografies relacionades amb la donació de sang i la Marató. Cal aconseguir que als carrers del municipi es respiri ambient de Marató. b).El dia previ i el dia de la Marató informant a tots els seus clients de la Marató. En el moment de donar el compte al client, entregar el flyer als clients i animar-los a anar a donar sang. c).Bars, cafeteries, restaurants, empreses relacionades amb l'oci i l'esport, aportant àpats o activitats gratuïtes que se sortejaran entre tots els donants. d).Fleques, pastisseries, carnisseries, supermercats, aportar el menjar i la beguda que se servirà de refrigeri als donants.

Per assolir aquests objectius caldrà el suport d'entitats com Montgrí Comerç i Estació Nàutica.

3.Organització de xerrades als alumnes de 2n de Batxillerat. Una o dues setmanes abans de la Marató.

4.Organització de xerrades a les AMPA dels centres educatius del municipi.

5.Organitzarem una Hora del Conte a la Biblioteca Municipal Pere Blasi relacionada amb la donació de la sang i la salut.

6.Aconseguirem que persones amb poder de convocatòria participin en la Marató i vinguin a participar-hi: actualitzant el marcador de les donacions, fent alguna activitat, etc.

7.A partir del material disponible del Banc de Sang explicarem el conte "Els super herois de la sang" i tindrem voluntaris que portaran les disfresses durant tota la jornada.

8.Organitzarem projectes d'Aprenentatge i Servei als centres educatius del municipi ( alumnes de 6è de Primària i 4t ESO).

El dia 14 de novembre, Torroella de Montgrí-l'Estartit tornarà a demostrar que és un municipi compromès amb la solidaritat. Voldríem que ens hi acompanyéssiu!

Emporion • www.emporion.org • 11

Conversa amb Víctor Pou (i 2) Norbert Botella i Ventura Tu dius que a partir de l’any 1989 s’obren dues etapes.

Sí, una força optimista que abraçaria del 1989 al 2001, una època marcada pels discursos idealistes, de progrés, de mirada esperançada, unipolar, perquè la Unió Soviètica havia desaparegut...

D’aquest període el llibre emblemàtic seria el de Fukuyama La fi de la història i el darrer home.

Exacte!

Recordo que els intel·lectuals romans del segle II dC veien el món amb el mateix idealisme: s’havien acabat les guerres, l’economia marxava bé, no hi havia gaires problemes a les fronteres... Cap d’ells va saber albirar la gran crisi del segle III, que acabaria esqueixant l’Imperi.

Bé, doncs un cas anàleg ha passat, perquè fa uns anys ningú no podia preveure que el terrorisme islàmic assotaria Nova York el 2001, que el 2003 començarien les guerres d’Afganistan i d’Iraq, que el 2005 hi hauria el refús al Tractat constitucional de la Unió Europea per part de França i Holanda, que el 2008 començaria la Gran Recessió, amb moltes concomitàncies amb la Gran Depressió del 29, que el 2010 començaria la crisi del deute sobirà a la Unió Europea, el 2011 el fracàs de la primavera àrab i el 2014 l’annexió de Crimea per part de Putin i el naixement del fenomen de l’Estat Islàmic.

Tu dius que la història no es repeteix, sinó que rima.

Bé, això ho va dir Mark Twain, però certament podem establir alguns paral·lelismes. Aquest període, en el qual encara hi som, ve marcat per una accentuada confusió, especialment, europea. Per tant, el que passa avui dia és molt preocupant.

Com veus el futur?

El veig desordenat, amb grans turbulències, amb un clar augment de la conflictivitat. El veig com un món multipolar, desorganitzat, desenquadernat. Globalment hi ha dues assignatures imprescindibles: la millora d’una governança mundial eficaç. El G-20, per exemple, el representaria bastant en la mesura que acull països emergents i països avançats.

Aquesta és la seva força. I el desenvolupament d’una economia més humanista arreu, aquella que se centra en la persona i en el bé comú.

De moment els grans especialistes en relacions internacionals no són optimistes, Kissinger pensa en un nou world disorder, Fukuyama parla de defensar l’economia de mercat i la democràcia, com a grans valors de progrés, que estan seriosament amenaçats. A la Unió Europea, per exemple, tenim problemes gravíssims ad portas i in portas. A les portes, perquè tenim a tocar la Rússia de Putin i l’incendi dels països de les ribes del mediterrani; i a l’interior, perquè hi ha un gran auge dels discursos populistes i demagògics; i, a més a més, hi ha el gran repte de la immigració. D’altra banda, és imprescindible que Àfrica es desenvolupi, perquè serà un polvorí humà.

Emporion • www.emporion.org • 12

De tota manera, en el teu llibre també es dibuixa un futur acceptable, on idealment el món serà multipolar, on la democràcia s’haurà estès, on els països africans i els llatinoamericans esdevindran emergents, on les primeres economies del món cediran terreny, però no cauran tant...

Sembla que hi ha una fi de la història pel que fa al model d’economia de mercat. És assumit per tothom, per les economies emergents, per descomptat, amb tots els perills i excessos, és clar. Segonament, la democràcia hauria de continuar acompanyant els governs, perquè és l’única forma política que respecta els drets individuals i els de la minoria. Tot i això, hi ha dos models exitosos internacionals, el xinès i el de Singapur, que són ben lluny d’aquest concepte occidental de democràcia.

El model de la Xina, inspirat en el de Singapur, és el d’un capitalisme d’estat que s’ha d’anar reformant per tal de democratitzar-se i modernitzar-se.

Ara bé, hi ha un munt de conflictes no resolts, per exemple, la guerra contra l’Estat Islàmic, són seixanta països coaliats que el combaten. Un altre punt de vista realment positiu és que estadísticament cada cop hi ha menys pobres en el món, tot i que en una mateixa ciutat, com ara són les nostres, conviuen el primer món i el cinquè. Els que tenen de tot i els que no tenen res.

Un gran problema que es deriva del llibre és el del canvi climàtic. És un problema fonamental, i cal posar-hi remei immediatament, perquè ens va la vida. La darrera encíclica del papa Francesc en va plena, d’aquest pensament, que és alhora una actuació. I relacionat amb això està el gran canvi de model energètic. Alemanya és en aquest procés, que en diuen energiewende, canvi energètic, començant des de baix i des de dalt alhora.

Com veus el procés català?

Per aconseguir la independència calen tres coses: calen unes majories àmplies, cal un pacte amb l’Estat i cal que la comunitat internacional et reconegui i t’accepti. De moment, no en tenim cap, dels tres punts. I una altra qüestió determinant és que, en principi, Europa no ens espera.

La més important, però, de totes les condicions, allò que podríem dir la condició necessària i suficient, seria una majoria de dos terços. Aquesta dada és molt eloqüent i l’entén tothom. És la que es necessita per reformar l’Estatut, així doncs amb més motiu caldria també aquesta majoria per avançar cap a la independència. Com més gent voti la independència, més clar serà el missatge dels catalans a Europa i al món.

(La primera part es va publicar al número anterior d’EMPORION.)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Museu a Ribesaltes

Els refugiats: la realitat i el record Xavier Ferrer

Aquest dies hem assistit a la inauguració del museu que vol ser un memorial que recordi les persones que varen passar pel camp de refugiats que, durant més de seixanta anys i en diferents moments, ha funcionat a la localitat nord-catalana de Ribesaltes.Per allà hi han passat prop de 600.000 persones que fugien dels seus llocs d'origen per qüestions polítiques i que massa sovint no varen ser tractades com es mereix un ésser humà i més si ja porta la pena, el pes i l'enyor de deixar la seva terra contra la seva voluntat. Republicans catalans i espanyols, jueus, gitanos i també francesos col·laboracionistes amb el regim nazi i ‘harkis' algerians, han passat per aquest sinistre lloc d'acollida, per no dir-ne de concentració, en diferents moments del funcionament del camp.

Que serveixi aquest memorial per entendre l'abast de la crisi dels refugiats que tenim avui a la Unió Europea i que ajudi a fer entendre a la ciutadania europea i als governants que la trista i crua realitat dels refugiats que avui arriben a la UE no és massa lluny de la realitat que va provocar, fa setanta anys, que molts catalans haguessin de prendre un camí similar, amb el mateix objectiu, que no és altre que marxar d'un càstig segur, sovint amb resultat de mort, si es quedaven al seu lloc d'origen.

Si ens fixem en les imatges dels nostres conciutadans quan travessaven el Pirineus, veurem que són tant o més colpidores que les que observem

Emporion 100 anys (1915-2015)

avui dels refugiats sirians quan arriben a terres europees, i la dura singladura que varen viure els catalans pels camps de la platja d'Argelès o Ribesaltes, varen ser tant complexes, tristes i dures com ho són la dels refugiats que veiem avui dia, quan intenten avançar dintre del territori europeu. I és en aquest escenari que la Unió Europea ha de reaccionar amb contundència i eficàcia per afrontar aquest drama. De fet, la UE i altres actors importants del planeta ja han fet tard per trobar solucions a la guerra de Síria, que hagués evitat molts dels més de quatre milions de refugiats sirians, la majoria dels quals estan en situació precària a Turquia i el Líban (només uns 600.000 han passat a Europa). Es tracta de trobar solucions amb els estats implicats, amb la finalitat de gestionar el drama.

Ja sabem que cada estat, els Estats Units, Rússia, Turquia, els europeus, els d'Orient Mitjà, tenen els seus interessos, que sovint no coincideixen, però l'envergadura del drama hauria de fer reaccionar la ciutadania europea i obligar els governs i la UE a forçar una solució al conflicte bèl·lic a Síria i al drama migratori. De fet, en el marc de la UE, seria fer el que està en el seu ADN, que és la pau, la solució pacífica dels conflictes, el respecte a les minories i als drets humans. Es tracta de passar de la teoria a la pràctica.

A veure si per una vegada la Unió Europea pren la iniciativa i lidera la pau a Síria i troba una solució adequada per als refugiats. Seria un punt perquè la ciutadania recuperés la confiança en la Unió Europea.

Emporion • www.emporion.org • 13

Proverbis, refranys i frases fetes Jaume Bassa El pas de l’any (2) Segueixo la sèrie de dos refranys per cada mes de l’any, iniciada l’octubre passat.

Maig “Al maig cada dia un raig” És la dita més corrent del mes, ens recorda que els núvols descarreguen fàcilment.

“Maig arribat, hivern acabat” Sabem prou bé que, ni que faci fred algun dia, durarà poc.

Juny “Al juny, la falç al puny” És el mes de la sega, abans amb la falç o amb la dalla, ara a màquina.

“Del juny enllà, el dia es comença a escurçar” A partir de Sant Joan (dia 24 de juny) els dies són cada cop més curts.

Juliol “El juliol, amo del sol” És el mes més assolellat i, normalment, el més calorós de l’any.

“La vinya al juliol, no vol aigua sinó sol” Al juliol no sol ploure, i si ho fes, no seria gens bo per als raïms.

Agost “Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc”

Cert, si tenim present que les set de l’hora solar són les nou de l’hora oficial actual.

“A l’agost, figues i most” És aquest mes que figueres i vinyes lleven els seus fruits.

Solucions proposades per a “a no ser que”: “si no fos que” ................................ (J.P.C.) “tret que” ....................................... (J.P.C.) “llevat que” ................................... (Roser Benet) “excepte que” ................................ (R.B.M.) He escollit per comentar: “llevat que” El verb llevar té diversos sentits, d’entre els quals destaco el de separar o treure una cosa del lloc on està aplicada o unida: llevar la tapa d’una caixa, llevar-se el barret, el qui lleva el pecat del món...

D’aquí vénen els noms de llevataps (instrument per treure el tap d’una ampolla) i de llevadora(professional que ajuda a infantar un nadó).

Així doncs, “llevat que” i “tret que” són equivalents. “ésta es la madre del cordero” Feu una proposta: Quina expressió catalana de significat semblant podríem utilitzar?

El mes vinent comentaré les respostes rebudes.

La cuina de la Catrina Llenties a la cassola Caterina Bosch INGREDIENTS PER A 4 PERSONES • 300 gr llenties, remullades de la nit abans.

• 2 peus de porc bullits i desossats • 100 gr costelló de porc • 1 xoriç de 100 gr • 2 pastanagues • 1 ceba • 4 grans d'alls • 1 cullerada de farina PREPARACIÓ Sofregiu els peus de porc i el costelló, tot tallat a talls petits. Quan sigui ros afegiu-hi la pastanaga i la ceba trossejada. Quan comenci a agafar color, també hi incorporeu els alls sense pelar i les llenties cobrint-les d' aigua calenta, seguidament el xoriç tallat a talls. Quan les llenties siguin cuites, si considereu que el suc és massa clar afegiu-hi una cullerada de farina desfeta amb el mateix suc.

Emporion • www.emporion.org • 14

Conill amb cebetes • Conill • Aigua • Sal • Cebetes • Brandi PREPARACIÓ Talleu el conill a trossos. Amb bastant d'oli el daureu. Ruixeu-lo amb una copa de brandi, afegiu-hi les cebetes, deixeu-ho coure tot junt, i aneu-hi afegint aigua fins que estigui tot cuit.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Gotes d'humor Fuster

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 15

Emporion • www.emporion.org • 16

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 17

Emporion • www.emporion.org • 18

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 19

La peli del mes: MARTE (THE MARTIAN)

NOTÍCIES D’OCTUBRE TORROELLA I L’ESTARTIT

Notícies PER A AQUEST MES DE NOVEMBRE TEATRE "ELS VEÏNS DE DALT", A L'ESPAI TER diumenge 1 CONCERT AMB NEUS MAR, A L'ESPAI TER diumenge 8 MARATÓ DONACIÓ DE SANG dissabte 14 APLEC DE SANTA CATERINA diumenge 22 FIRA DE SANT ANDREU dies 28 i 29

Emporion • www.emporion.org • 20

Un altre gest de Vicenç Fiol. A més de demanar que al seu funeral a Ullà es fes una col·lecta per a DUDAL (Torroella) i AKAN (Girona), mossèn Vicenç Fiol també va deixar una quantitat al seu testament a favor de DUDAL. A les notes que va deixar abans de morir Fiol va escriure: “DUDAL i AKAN. M’han ajudat a entrar en el món de l’emigració. He fet classes de català als dos grups. Els he estimat i m’he sentit estimat.

Estan fent una feina excel·lent i cal ajudar-los un xic, si podem”.

Jornades gastronòmiques de la poma. Tot el mes es van celebrar les X Jornades. El dissabte 10 es va programar una visita guiada a un camp de pomes i degustació.

Dia mundial dels ocells. Es va celebrar el dissabte 3 amb visites guiades.

XII Jornada Ernest Lluch. També el dissabte 3 va tenir lloc al Museu de la Mediterrània. Enguany el tema de debat era el valor de la cultura. Entre altres qüestions es va contrastar la cultura posada a l’abast dels ciutadans amb la cultura emanada dels propis ciutadans, o la cultura escampada pel territori (Temporada Alta a Girona, Festival de Música de Torroella, etc.), per contrast amb la concentrada a Barcelona, sovint

més a l’abast dels turistes que dels propis catalans.

Programació de l’Espai Ter. El dissabte 3 va actuar Miquel Oliver amb “Pegasus”. El dissabte 10, “Allegro!”, amb Cor de Teatre. I el diumenge 25 el teatre familiar de Veus-Veus amb “La bella i la bèstia”.

Visites guiades. El diumenge 4 es va programar visita a Cala Falaguer i Cap d’Utrera, amb Narcís Arbusé.

Pesca solidària. També el diumenge 4 es va fer concurs a la platja de l’Estartit, seguit de dinar popular i havaneres.

Xarxa de músiques. La tarda del dia 4, al Cine Petit, va actuar el Trio Lorca.

Curs de català per a adults a l’Estartit. Es va inaugurar el dilluns 5.

Donació de sang a l’Estartit. També es va fer el dilluns 5, tot el dia.

Festa del Carrer del Roser. Es va programar per a tot el dia 7, amb berenar i actuació de màgia.

Arxiu cor de carxofa. El dia 7 se’n va fer presentació en vers, conferència musicada a can Quintana.

Puntaires de l’Estartit. Van fer la seva trobada tot el matí del diumenge 11.

Jornada Europea del Patrimoni. Es va celebrar Emporion 100 anys (1915-2015)

erals, el divendres 16 la vicepresidenta no descartava la suspensió de l’autonomia.

No europeu als pressupostos del PP. La Comissió Europea va dir que no es podrien complir.

MÓN Èxode i penalitats. La llarga columna de refugiats intentant travessar Croàcia, Hongria, Eslovènia, per arribar a Alemanya, i els impediments (policia, pluja, fang) han estat la imatge negra del mes.

el diumenge 11 amb visites a la Mina d’aigua.

Català llengua d’Europa. Es va inaugurar l’exposició a la Capella de Sant Antoni el divendres 16.

Baixada pel Ter en caiac. Sortint de Colomers, es va programar per al diumenge 18 al matí.

de l’escàndol del fals control les emissions. Si bé podria afectar els 3.300 milions d’euros previstos per a SEAT a Martorell, després de contactar amb l’empresa, el ministre d’indústria va assegurar que les inversions previstes a Espanya es mantindrien.

Empúries emmurallada. Visita guiada organitzada per Gent del Ter, també es feu el diumenge 18.

Joaquim Nadal deixa el PSC. S’ha sabut que l’històric militant, exalcalde de Girona i exconseller de la Generalitat va deixar el partit la vigília del 27-S.

Les veus de la Mediterrània (II). L’exposició es va inaugurar al Museu de la Mediterrània el dissabte 24. Hi van ser presents Neus Mar, acompanyada d’Emilio Sánchez (guitarra) i Florenci Trullàs (violí).

Ortega i Rigau a judici. El dia 13 l’exvicepresidenta i la consellera varen declarar com a imputades pel 9N del 2014. Milers de persones es van manifestar davant els ajuntaments contra el processament.

Dues hores per Santa Caterina i el Montgrí. Ho van organitzar per al diumenge 25 els Amics de Santa Caterina, amb esmorzar de ganivet i forquilla inclòs.

CATALUNYA

Mas declara envoltat de suport. El dijous 15 es va declarar responsable polític del 9-N, coincidint amb el 75 aniversari de l’afusellament del president Companys. Els consellers, 400 alcaldes, alts càrrecs, i milers de persones, van acompanyarlo en la seva compareixença.

Inici polític incert. A començaments de mes es va posar de manifest la necessitat que Junts pel Sí i la CUP arribessin a acord per a la investidura de president, ja que fins i tot si la CUP s’abstenia, els 62 escons de JxS quedava per sota dels 63 escons dels grups contraris a la independència.

Escorcolls i detencions. Coincidint amb la signatura de constitució del nou Parlament, eldimecres 21 la Guàrdia Civil va fer escorcolls a CDC i a l’empresa d’infraestructures de la Generalitat i detencions de directius d’aquestes entitats i d’empreses privades. Mas va comparèixer el divendres 23 a Parlament per fer explicacions.

Les inversions de Volkswagen. El dimarts 6 se’n va anunciar el replantejament com a conseqüència

Carme Forcadell, presidenta del Parlament. Eldilluns 26 es va constituir el nou Parlament sorgit de les eleccions del 27-S. Forcadell presidenta, amb 77 vots a favor, 57 en blanc i un vot nul.

ESPANYA Eleccions generals. El dia 1 el president Rajoy va anunciar que les convocaria per al dia 20 de desembre.

Reforma exprés de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional. Pensada per inhabilitar el president de Catalunya si desobeeix una decisió del TC, el Congrés la va aprovar el dijous 1, fent valer el PP la seva majoria absoluta.

Posicionament dels partits. Amb el resultat de les eleccions catalanes a la vista, l’expresident Aznar va avisar al PP que Ciutadans pot arrabassar-li el centredreta.

El govern espanyol i Catalunya. Tot i que podria ser per enfortir el PP de cara a les eleccions genEmporion 100 anys (1915-2015)

Síria. Van començar atacs aeris russos, discutits perquè aparentment eren més a favor del règim sirià que contra l’Estat Islàmic.

EUA, el problema de les armes. Una vegada més als Estats Units, el dia 1 hi va haver una desena de morts en un tiroteig en una universitat.

Portugal. Els conservadors van guanyar les eleccions el diumenge 4, sense majoria absoluta per governar, va plantejar la possibilitat d’un govern d’esquerres.

Atac a Metges sense fronteres. Vint-i-dos morts va ser el resultat d’un atac amb bombes d’avions dels Estats Units sobre un hospital de Metges Sense Fronteres (MSF) el diumenge 4 a l’Afganistan.

Tempesta mortal a la Costa Blava. El diumenge 4, va provocar setze morts a Niça i Canes.

Comerç EUA – Japó. El dilluns 5 es va tancar un acord de lliure de comerç que afecta el 40% de l’economia mundial.

Turquia. Prop d’un centenar de morts a Ankara el dissabte 10 en un atemptat contra una manifestació d’esquerres a favor de la pau.

Israel. Nous enfrontaments de palestins i soldats israelians, amb morts i ferits amb arma blanca.

ESPORTS Bàsquet Torroella. El diumenge 11 es van presentar els equips de la temporada 2015-2016.

Escàndol FIFA-Alemanya. Indicis que va comprar el Mundial 2006 amb diner negre.

EMPORION publica de forma preferent les notícies que ens envien els organitzadors d’actes a: consellredaccio@emporion.org (recomanat màxim 30 paraules)

El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Emporion • www.emporion.org • 21

Edita Associació Emporion Socis Fundadors

Consell de redacció

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicenç Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sató Joan Surroca Enric Torrent Plàcid Busquets

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent Josep Martinoy Plàcid Busquets

Jordi Bellapart - President Anna M. Mercader - Secretari Plàcid Busquets - Edició, disseny i administració del web Gabriel Martinoy - Preparació, estructura i gestió de continguts

1915 - 2015