108 desembre 15

PERIÒDIC DIGITAL TERCERA ÈPOCA

Emporion 100 anys (1915-2015)

desembre Nº 108 NOVEMBRE 2015

• Editorial • Poemes de Nadal dels fundadors d'EMPORION • Preparats per a tot, menys per al més gran • Pagar pel sol?

• L'extraordinària història de Roger de Flor (12671305) i de la Grècia catalana • Memòria de la gent • El llarg camí per recuperar la Pletera • Conte de Nadal: • Novembre del 2015, un mes “per no oblidar!”

• Embolica que fa fort • Exercicis de català 15 • Enhorabona colla Montgrí 2000 • Proverbis, refranys i frases fetes • La cuina de la Catrina • El video dels joves • Gotes d'humor • Cinema i espectacles • Notícies

Emporion • www.emporion.org • 2

Editorial Tercera època d’EMPORION, nou anys El desembre de l’any 2006, va veure la llum EMPORION en la seva tercera època amb el núm. 0 i en format digital www.emporion.org. A partir d’aleshores, la nostra revista ha arribat als seus lectors el primer dia de cada mes i des d’aquelles dates, que ja comencen a ser llunyanes, han passat nou anys. Per fer-nos una idea del que representa aquesta xifra, és bo de tenir present que la durada de la primera època no va poder assolir els vuit anys (gener 1915 – octubre 1923) i que la de la segona època es quedà en quatre anys i mig (gener 1932 – juliol 1936).

No ho diem en demèrit dels nostres antecessors, ans al contrari, tenim ben present que, en tots dos casos, les circumstàncies que van truncar la vida de la publicació van ser ben excepcionals i contràries a la voluntat i perseverança dels redactors: en el primer cas, la dictadura de Primo de Rivera; en el segon cas, la guerra civil. I ens cal afegir-hi que en les dues etapes anteriors EMPORION era quinzenal i ara és mensual. Per això, durant la primera època se’n van publicar 195 números, a la segona 101 i ara som al número 109 de la tercera època.

Però no es tracta només d’una qüestió de durada ni de quantitat, perquè allò que compta en definitiva, i això ens mou per sobre de tot, és d’aconseguir l’establiment d’un vincle de comunicació de qualitat amb els nostres lectors, de fer arribar a tots les nostres idees, les nostres inquietuds, els nostres sentiments, les nostres aspiracions. En això ens esforcem bàsicament, per tal que cada mes els nostres lectors trobin en els nostres escrits possibles afinitats, complicitats o contrastos.

Ho vam dir el desembre de l’any 2006 (núm. 0), ho hem repetit altres vegades i ho mantenim: “Ens considerem compromesos amb l’ideari de les dues èpoques precedents, és a dir, units en la catalanitat i l’estimació a la nostra vila; respectuosos amb la tradició i oberts a la modernitat; conscients de la dignitat de totes les persones i pobles; defensors de la pau, enemics de la violència; arrelats al passat, vivint el present, intentant pensar en futur; tolerants amb tot menys amb la intolerància; crítics amb el que va malament i disposats a millorar-ho; idealistes, fins i tot utòpics, però tocant de peus a terra”.

Potser nosaltres mateixos no som gaire conscients del valor de la revista, per poc que sigui, o dels resultats dels nostres esforços, ja que és difícil de percebre la reacció del lector, i és gairebé impossible d’obtenir-ne l’opinió, però de vegades algú ens fa arribar la seva visió, el seu criteri, i quan això succeeix, la intercomunicació dóna els seus millors fruits i -no ho podem negar- reforça en gran manera la moral dels redactors de la revista. En aquest sentit, no ens sabem estar de reproduir el contingut d’una carta de 25 de desembre de 1935 (fa 80 anys exactament!), que l’aleshores director d’EMPORION, Josep Castells, va rebre de Pere Prats, un lector resident a Cienfuegos, a l’illa de Cuba. Deia Prats, entre moltes altres observacions: “EMPORION, al que tan poco valor le dan los de casa, en tierra extraña nos hace grandes y nos da un grado de cultura que ya muchos pueblos de Cataluña más importantes que Torroella quisieran para sí. Cuantas veces nos hemos encontrado con compatriotas que ni siquiera han oído hablar de Torroella, especialmente barceloneses, y en cuanto les hemos enseñado EMPORION no han podido por más que exclamar: Ah!, però si teniu periòdic i tot! El que no se ha ausentado de Torroella no puede imaginarse la satisfacción que produce ver que nos admiran [...]”.

(EMPORION núm. 285) Ara que les tecnologies fan tan immediats els contactes pertot arreu del món, ens agradaria pensar que, durant aquests nou anys de vida -i que en duri molts més- el nostre periòdic digital també és esperat i ben rebut, no solament a casa nostra, sinó també per una bona colla de torroellencs escampats pels diferents continents, i que ens llegeixen amb orgull i amb simpatia. Almenys per part nostra, ens en volem fer mereixedors.

Bon Nadal!

Feliç 2016!

Consell de Redacció Emporion 100 anys (1915-2015)

Poemes de Nadal dels fundadors d'EMPORION

El poema de Nadal”, de mossèn Viver

“Figures de pessebre”, de Josep Castells

El desembre de 1935 es va estrenar a l’Escola Dominical de Torroella de Montgrí “El poema de Nadal”, amb lletra de mossèn Francesc Viver, música del mestre Salvador Dabau i decorats del pintor Josep Maria Mascort. Segons cròniques de l’època, l’èxit va ser esclatant. El varen representar les germanes Mercè, Lluïsa i Montserrat Sala; Florència Bosch; Teresa Vilossa; Maria Mundet; Carme Garcia; Lluïsa Presas; Maria Frigola.

El gener de 1935 Josep Castells, sota el pseudònim PALET, va publicar a EMPORION aquest poema, que reproduïm sencer.

Heu-ne aquí un fragment, el cor de les pastores: COR DE PASTORES Jesús en la gruta ha nat, els àngels s'hi han abocat, i caminen de puntetes; en sos llavis signa un dit; mes Jesús els ha sentit dormint al jaç de palletes, i encara que és tan petit, somriu i fa ball-manetes.

Allí baixa tot el cel, i al davant va Sant Miquel amb sa espasa venjadora; de Jesús els ulls d'estel s'entelen de plor en vel i el cor petitet s'estora: o abella que don sa mel sense llengua fibladora.

Cuitem a Betlem a veure el Messies, cuitem a Betlem i l'adorarem.

Emporion 100 anys (1915-2015)

ABANS

DESPRÉS

Muntanyes nevades cases de cartró ninots de pessebre són ma il·lusió Reguerols de plata al peu del camí que és guia i drecera d’aquell niu diví Pels marges pasturen mandrosos ramats i arreu, com puntegen els frescos sembrats!

Treballa amb fal·lera un vell llaurador i empaita la llebre l’ardit caçador Voltats de musiques plens d’or i d’argent van majestuosos els Reis d’Orient.

Muntanyes nevades cases de cartró ninots de pessebre són ma il·lusió

Adéu les muntanyes delícies i engany; dormiu figuretes el somni d’un any.

On és la drecera d’aquell niu diví que al goig i a la vida somreia a desdir?

On són aquells marges que els xais se n’hi van, i la pastoreta que els vetlla filant?

Un braç veig per terra del vell llaurador i un gos sense testa i herbei sense olor Reis majestuosos...!

Digueu-me allí on són...

Tot calla i reposa, tot fa la non-non.

Adéu les muntanyes delícies i engany; dormiu figuretes el somni d’un any.

Emporion • www.emporion.org • 3

Pagar pel sol?

Albert Llausàs i Pascual

Des que el mes d'octubre passat el govern de l'estat va aprovar el decret que regula l'autoconsum elèctric, moltes entitats ecologistes han mostrat el seu desacord amb el que preveu aquesta nova legislació. En concret, denuncien la inclusió del que anomenen un "impost al sol", en considerar que gravarà totes aquelles persones que vulguin fer un aprofitament de l'energia solar, fins ara gratuïta. Argumenten que aquesta nova càrrega desincentiva la instal·lació de panells solars, perquè n'allarga molt el període d'amortització, i per tant menys particulars, institucions i empreses estaran disposats a fer la inversió. Això aniria, lògicament, en detriment de l'energia solar, renovable i molt més neta que la provinent de fonts convencionals com ara els combustibles fòssils o la nuclear. Per contra, el decret beneficiaria les grans companyies elèctriques, ja que no haurien d'afrontar la competència dels petits productors d'energia solar que els podrien fer reduir els beneficis. En paral·lel, el nou decret també amenaça la viabilitat de moltes petites empreses que en els darrers anys s'havien especialitzat en el desenvolupament, fabricació i instal·lació dels panells, algunes d'elles a l'àmbit gironí. solAquest cas m'ha portat a fer dues reflexions. En primer lloc, tinc la impressió que les entitats ecologistes i altres organitzacions socials que han denunciat el perjudici causat per "l'impost al sol" han fet una manipulació dels continguts i la intenció del decret a l'hora de presentar-lo al públic. Aquesta regulació no introdueix cap impost sobre la captació d'energia solar, tal com dóna a entendre l'etiqueta que han emprat. De fet, aquelles instal·lacions que no estiguin connectades a la xarxa elèctrica n'estaran exemptes. En canvi, el decret sí que preveu el pagament per part d'aquells que vulguin connectar els seus equips solars a la xarxa elèctrica general. L'argument és que aquestes instal·lacions connectades a la xarxa són relativament independents d'ella mentre fa sol, però que en períodes en els quals la seva producció no pot cobrir la demanda domèstica, els habitatges i empreses estiren de la xarxa compartida amb la resta d'usuaris. Es defensa que per tal de garantir el manteniment de la xarxa cal que, malgrat que els productors solars en facin un ús menor, també contribueixin a la seva conservació. Caldria parlar, més aviat, d'un peatge que les instal·lacions solars haurien de pagar per intercanviar energia amb la xarxa general, tant per estirar-ne energia quan els en falta, com a l'hora d'abocar-hi possibles excedents. El decret s'hi refereix com a "tarifa de suport". Des d'aquest punt de vista, sembla just que aquelles persones que s'autoprodueixen l'energia compensin les empreses que els Emporion • www.emporion.org • 4

fan arribar la xarxa compartida i que els proporciona la seguretat de no quedar-se mai sense electricitat.

D'altra banda, el que em sembla realment regressiu del decret és que no preveu cap sistema de compensació de les aportacions que els petits productors d'energia solar facin de l'energia que els pugui sobrar. És a dir, a més del peatge, els productors hauran de pagar l'energia de la xarxa que consumeixin a preu de mercat, però en canvi hauran de regalar aquella que ells no necessitin i la hi aboquin. Aquest greuge es podria haver corregit de dues formes. Primer, amb la introducció d'un concepte de "balanç net", és a dir, que tota l'energia aportada per cada instal·lació a la xarxa general sigui mesurada i que els seus propietaris puguin ferne ús, sense haver-la de pagar, en un altre moment. Aquest és el sistema que funciona en països com Alemanya, Portugal, Austràlia, Dinamarca i Itàlia. Com a alternativa, de la mateixa manera que es crea una tarifa especial per als propietaris d'equips de panells solars per penalitzarlos, també es podia haver dissenyat de tal manera que els compensés el benefici conjunt que generen per a la societat. Països com els abans citats han entès que el futur de la generació d'energia passa per reduir-ne l'impacte en termes d'emissions de gasos d'efecte hivernacle i altres productes contaminants, i que això passa per l'autoproducció i la producció d'energies renovables en un àmbit local, minimitzant la distribució. Així doncs, la instal·lacions de plaques solars per part de particulars és un fenomen desitjable, del qual tots ens beneficiem, amb la reducció de la dependència del petroli, la reducció de la contaminació atmosfèrica i, fins i tot, la seguretat addicional que aporta un sistema descentralitzat.

Cal compensar els emprenedors que aporten aquests beneficis al conjunt de la societat i al medi ambient però, lamentablement, el decret aprovat va en la direcció contrària, només protegeix la indústria elèctrica i etziba un fort cop a l'autogeneració, ja de per si molt minoritària a casa nostra en comparació amb altres països, sovint molt més nòrdics. De la mateixa manera que les elèctriques han de cobrar per fer manteniment de la xarxa i garantir l'accés universal, cal que paguin per comercialitzar una energia més neta que la seva i que els petits productors ara estan obligats a regalar-los.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Preparats per a tot, menys per al més gran Joan Surroca i Sens

Si desitges conduir, prèviament has de passar unes proves d'aptitud força exigents i abans no ets batxiller o llicenciat has de suar la gota grossa. Així mateix, t'has de preparar i tenir carnet per a gairebé tot: manipular aliments, esdevenir socorrista o per exercir de monitor. Se't vigila de prop i estàs controlat per normatives estrictes; si les deixes de complir, et multaran o acabaràs a la garjola. Ara bé, per posar un fill al món, tot i que no hi ha assumpte més delicat, ningú t'exigirà la més mínima preparació ni cap prova d'idoneïtat (excepte si és adoptiu, no acabo d'entendre la diferència), com tampoc rebràs cap informació prèvia abans de trobar-te amb un nadó que plora als braços. Es veu que els vailets poden pujar de manera feréstega i amb molta menys atenció que la que dediquem a les mongetes, per exemple: abans sabem prou bé que cal preparar el terreny, adobar-lo, plantar, treure herbes, regar i vigilar les plagues, entre altres atencions.

Si l'alegria i despreocupació amb què es tenen les criatures donés resultat, callaria i sospitaria que l'espècie humana està dotada d'un xip especial que ens predisposa a saber sense abans aprendre. No n'hi ha prou amb ser progenitor, cal exercir de pares i això requereix unes mínimes aptituds, que no vol dir estudis. Una criatura, naturalment que necessita atencions materials per desenvolupar-se, però sobretot requereix temps i uns coneixements bàsics per vertebrar una existència de manera reeixida. Els valors que les famílies transmeten solen ser els de la televisió o aquells que practiquen els famosos. Amb aquest programa tan fluix molts pares es veuen sobrepassats ben aviat i aleshores exigeixen a les escoles que els mestres esdevinguin pares i mares de 40 infants alhora.

Els nens i nenes i els adolescents, malcriats, no saben per on naveguen. No tenen eines per orientar-se i viure i, en canvi, senten les expectatives desmesurades que les famílies els posen damunt. Alguns pares, més preocupats per l'educació, els parlen de la realització personal. Es confon sovint la realització amb l'èxit, la fama, el diner... i això per si sol no els farà mai feliços. Per aquesta raó, a la meva manera d'entendre, pares i educadors valdria més que eduquessin amb l'objectiu d'ajudar-los a trobar la seva elecció fonamental de vida. Trobar un sentit a la vida és molt més important que acabar una carrera, tot i que és compatible, és clar.

Qui és prou valent per encoratjar els més joves a procurar ser feliços i a fer feliços els qui els envolten, que en altres paraules és a estimar i a ser estimat, prepara la revolució més formidable que el món mai no ha experimentat. N'estic convençut i d'aquí ve la meva proposta.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 5

L'extraordinària història de Roger de Flor (1267-1305) i de la Grècia catalana Muntaner ens proporciona una visió de Adrià Arboix

l’imperi medieval catalanoaragonès Stefano Maria Cingulani, historiador

S’ha acabat l’Any Muntaner, l’any dedicat culturalment al cronista medieval Ramon Muntaner (1265-1336), nascut a Peralada, arran de la celebració del 750è aniversari del seu naixement. Aquest autor va descriure un del episodis mítics i alhora més desconeguts de la història de Catalunya: la de les gestes dels almogàvers, amb el seu cap Roger de Flor (juntament amb Bernat de Rocafort i Berenguer d’Entença), i la seva conquesta d’Atenes i de tota la Grècia Central, un territori d’una extensió aproximada a la de la Catalunya actual i que va durar un període de temps de quasi cent anys.

Això passava en els segles XIII-XIV, moments en els quals Catalunya, amb les conquestes dels reis del Casal de Barcelona, va conèixer la seva època daurada, d’esplendor econòmica, política, intel·lectual i artística, ja que era la primera potència europea i de la Mediterrània.

Tal com ho descriu l’escriptor Francesc Puigpelat en la seva documentada novel·la històrica Roger de Flor: el lleó de Constantinoble, el setembre de 1303, Roger de Flor -cap de la Gran Companyia Catalana d’Orient-, Emporion • www.emporion.org • 6

amb 36 vaixells, 6.500 cavallers, almogàvers i mariners, va desembarcar a Constantinoble (actual Istanbul) i es va presentar i va pactar amb l’emperador Andrònic II. Durant un any i mig, Roger de Flor i els seus almogàvers van guerrejar per la Turquia asiàtica i van derrotar els turcs, però el 30 d’abril del 1305, Roger de Flor va caure assassinat a traïció a Adrianòpolis (avui, Edirne) en un complot ordit pel mateix emperador.

Això va motivar la Venjança Catalana per part dels almogàvers.

El 1305, els almogàvers supervivents a la conxorxa van tenir com a base d’operacions la ciutat de Gelibolu (abans Gal·lípoli), des d’on van dur a terme alguns del episodis més cruels de la Venjança Catalana. Només es varen aturar quan hi va intervenir personalment el rei d’Aragó, Jaume II. L’any 1311, després de vèncer els francs a la batalla de Cefis-Almyros, els almogàvers van conquerir Atenes i van aconseguir el domini sobre tota la Grècia Central, situació que va durar fins al 1388.

D’aquest llarg domini, en Francesc Puigpelat ens recorda que en queden vestigis. Una pintura al fresc coneguda com la Madona catalana es Emporion 100 anys (1915-2015)

conserva actualment al Museu Bizantí d’Atenes. Té forma semicircular i fa 1,40 metres de llarg per 1,10 d’alt i representa la Mare de Déu amb el nen Jesús. En els dominis catalans de la Grècia Central hi havia cinc universitats, a les ciutats d’Atenes, Tebes, Levàdia, Siderocastron i Neopàtria (avui Ipati). En totes aquestes ciutats hi va haver una part important de població catalana. Un terç dels 10.000 habitants de l’Atenes medieval eren d’origen català. A la ciutat de Tebes es pot visitar encara l’anomenada Torre dels Catalans. I el castell de Levàdia va ser construït pels catalans el segle XIV i Levàdia era precisament la més catalana de totes les ciutats gregues. En aquest castell es guardava una relíquia famosa: el cap de sant Jordi.

Entre 1250 i 1350, el Principat català és el país d’Europa a propòsit del qual seria menys inexacte, menys perillós, de pronunciar uns termes aparentment anacrònics: imperialisme politicoeconòmic o estat nació Pierre Vilar (1906-2003)

una dona grollera, li deien: “Sembla una catalana.” A Amfissa, s’utilitzava una expressió anàloga a la nostra de “sortir del foc per caure a les brases”. És aquesta: “Vaig fugir dels turcs per caure en mans dels catalans.” A Atenes, es renyava els nens que es portaven malament dient-los: “Quin dimoni de català!” La mala fama dels almogàvers (i catalans, per extensió) va arribar també a Albània i Bulgària. A Albània hi ha un personatge semblant al nostre Home del Sac, amb el qual s’amenacen els nens que es porten malament. L’anomenen el Katallà. A Bulgària, on van arribar algunes ràtzies almogàvers, les expressions “català” i “fill català” signifiquen “home malvat, sense ànima, torturador”.

La inexistència de celebracions fonamentades en determinades figures i fets històrics, com és el cas de Roger de Flor i dels almogàvers, només podria explicar-se pel desconeixement general del passat històric de Catalunya, arran del Decret de Nova Planta i per la correcció política que a vegades es fa aliada de la ignorància. És cert que els almogàvers eren guerrers violents i sanguinaris, i possiblement van ser els primers experts en la guerra de guerrilles, però també han estat, sense excepció, els protagonistes de tots els mites històrics nacionals.

Totes les nacions necessiten mites. La seva autoestima, el seu orgull i la seva cohesió estan relacionats moltes vegades amb els mites. Sense complexos, caldria reivindicar les aventures èpiques de Roger de Flor i dels almogàvers que l’acompanyaven, personatges nostres que varen aconseguir en el període medieval l’extraordinària història de la Grècia catalana.

Referències bibliogràfiques PUIGPELAT, F., Roger de Flor, el lleó de Constantinoble, Proa (Ed.), Barcelona, 2003.

Ramon Muntaner, que fou guerrer i mestre racional de la Companyia entre 1303 i 1307, ha deixat a la seva Crònica una narració vibrant de les aventures de Roger de Flor i les lluites dels almogàvers a l’Orient.

L’alt valor històric d’aquests capítols de la Crònica és que Muntaner és l’únic autor europeu occidental que narra de manera detallada els fets de la Companyia Catalana a Bizanci. Altres estudis més recents referits als almogàvers varen ser els d’Antoni Rubió i Lluch, Nicolau d’Olwer, F. Soldevila, R. Tasis, J. Pascot i A. Lowe.

Explica Francesc Puigpelat que l’empremta oral dels almogàvers a l’Orient també és viva. La paraula “català” ha mantingut durant molts anys una connotació pejorativa a Grècia. A la regió de Tràcia hi havia un jurament que deia: “Que la venjança dels catalans caigui damunt teu!”

A l’illa d’Eubea, per renyar algú per una acció il·legal o injusta, li diuen: “Això no ho faria ni un català.” A Trípoli del Peloponès, per referir-se a

Emporion 100 anys (1915-2015)

CINGOLANI, Stefano Maria, “Les cròniques” a Avui Diumenge, 20 d’abril de 2003, p. 26-29.

PUIGPELAT, F., “L’empremta dels almogàvers” a Avui Diumenge, 20 d’abril de 2003, p. 30“El temps dels almogàvers. La crònica de Ramon Muntaner”, exposició al Museu Nacional d’Història de Catalunya, Barcelona, 2015. Comissari: Stefano Maria Cingolani.

FONTANA, J., La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Eumo Editorial, Vic, 2014.

Emporion • www.emporion.org • 7

Memòria de la gent Jaume Bassa Pasqual

Conversa "històrica" de Miquel Canals, Pahí amb Joan Fuster Aviat farà 80 anys de l'alçament militar del 18 de juliol de 1936 contra la Segona República espanyola, que va suposar l'inici de la tràgica guerra civil de tres anys, amb les seves tràgiques conseqüències. A Catalunya el cop d'estat fracassà, i el poder al carrer passà a mans dels anarquistes, que havien contribuït decisivament a la derrota dels revoltats. A Barcelona es va constituir el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, i els municipis de tot el país en van seguir l'exemple. Torroella no va ser una excepció.

Su apto en Torroella de Montgri 2003 Darrerament he mantingut converses amb persones que han assolit edats que arriben o superen els noranta anys, capaces de recordar fets i persones i d'aclarir circumstàncies d'aquella època dramàtica, i els darrers mesos n'he publicat resums a EMPORION. Ara, el que no podia imaginar és poder escoltar l'explicació d'aquells esdeveniments de llavis d'un protagonista de primera fila, i heus aquí que l'amic Josep Fuster em va fer saber que, enmig de multitud de llibres, revistes, documents i anotacions de casa seva, tenia tres cassets de l'any 2003, a les quals el seu pare havia gravat unes converses amb Miquel Canals, Pahí, quan aquest tenia 92 anys i Joan Fuster 86. Va ser ben afortunat que es fes precisament aquell any la gravació, l'últim de la vida de Miquel Canals, circumstància que ningú hauria dit en escoltar la seva veu forta i decidida, i en constatar la seguretat amb què recordava noms i fets.

Joan Fuster diu en iniciar la primera gravació: -- Comencem una entrevista a en Miquel Canals sobre els fets que varen originar la revolució espanyola i, molt particularment, els que varen passar a Torroella, ja que ell en va ser el principal protagonista. Això considero que serà més endavant un document històric d'una gran importància. És evident que el poc espai de què disposo en un article d'EMPORION no em permet de reproduir la quantitat extraordinària d'informació que es recull en aquests cassets. Em limitaré, doncs, a oferir-ne un tast, i en algun altre lloc exposaré més endavant, si puc, una exposició més extensa de les moltes revelacions –fossin certes o esbiaixades- que he tingut la Emporion • www.emporion.org • 8

sort d'escoltar.

-- El 18 de juliol a la nit, amb l'Asterio, i un llum, vam anar al Ter Vell, i tot al voltant estava ple de llenguados, en vàrem emplenar un saquet, i l'endemà al matí vàrem trobar que les forces militars havien fet un cop d'estat. El dia 19, amb uns quants companys, vàrem decidir formar una espècie de comitè, i com que sabíem que els carrabiners serien addictes, vaig dir al seu sergent que podríem anar a la Guàrdia Civil perquè ens entreguessin les armes. M'hi va acompanyar, amb altres companys, i el cap dels guàrdies civils va dir: "Bé, em demaneu les armes, però qui sou vós?", "jo sóc el president del Comitè", li vaig dir, i ens va donar les armes; com que ningú més no havia dit res, amb aquell "sóc jo", vaig quedar president. El Comitè estava format per gent d'ERC, agricultors, del POUM i de la CNT, i com a seu vàrem prendre possessió del Palau Solterra.

En Pahí diu que el primer que va fer va ser organitzar col·lectivitats: paletes, mecànics, fusters, ferreteries, xofers, barbers, sastres, modistes...

-- Els pagesos varen rebutjar la col·lectivització, els vaig reunir al cafè de la Lliga, i els vaig dir: "Mireu, si col·lectivitzéssim totes les terres de Torroella, podríem comprar maquinària de tota classe, tractors, i per comptes de treballar com a negres com ho feu tot l'estiu, aniríeu a passeig treballant." Oh!, però no vaig tenir en compte que el que tenia una vessana era seva, i el que en tenia quatre també, i quinze i vint... Aviat que em maten!, vaig ser incomprès completament. Les úniques col·lectivitzacions agrícoles que hi va haver van ser el mas Pla, el Pinell, i altres terres que els propietaris havien abandonat en marxar.

Preguntat sobre qüestions econòmiques, com ara l'ús d'una moneda local anomenada pahina, explica:Filles -- L'Estat s'ocupava de l'emissió de bitllets, però els especuladors es quedaven els que s'havien posat en circulació abans de la guerra, pensant que un altre dia tindrien valor, els bitllets nous no els volien. Però pel que fa a monedes petites, que eren de metall (plata, coure), la gent les acaparava a casa seva i no circulaven. Jo vaig tenir una idea: entre el que vàrem treure de les esglésies hi havia molta plata i molt de coure, en vaig fer fer planxes fines, del gruix d'una moneda de deu cèntims, i amb un encuny s'hi marcava "una pesseta". Se'n van dir pahines, basats en el motiu de casa meva, a can Pahí. El Comitè vivia del que pagaven persones que semblava que tenien possibilitats per fer-ho, però això no es podia

Emporion 100 anys (1915-2015)

eternitzar, hi havia un home, ara no en recordo el nom, que portava un bitllet de 1.000 pessetes cada setmana... venien al Comitè, hi havia en Fontàs que era el caixer....

En sentir aquest nom, Fuster interromp, diu que uns el consideraven un home brillant, uns d'altres funest, pregunta la versió de Canals.

* El "trentistes", sector reformista de la CNT, defensaven que calia una fase de preparació d'uns anys abans de l'inici de la revolució social, al contrari del que va fer en Pahí a Torroella. Ángel Pestaña, famós anarquista, era trentista.

-- En Fontàs no era ni de la CNT, ni d'esquerres, ni res, era dels "trentistes" d'en Pestaña*, va venir de França, el varen fotre fora, jo llavors no ho sabia, ho he sabut després, es va quedar a Torroella, treia el pinyol de les olives i venia olives farcides al mercat, vivia d'això, i a més, era un jugador d'ofici, un tafur, i jo no em vaig adonar que, segons m'han explicat, se'n va anar amb una fortuna perquè es quedava tots els bitllets antics quan cobrava, culpa meva de no haver-ho vigilat. Quan va arribar a França el van tornar a agafar, ho he sabut després.

Per acabar, una altra pregunta de Fuster: -- Essent tu protagonista d'aquells moments, i rector dels afers locals, van succeir fets vandàlics i assassinats, quina idea en tens?

La resposta de Canals és immediata: -- No me'n parlis!, no me'n parlis! Fins al 19 de juliol jo anava cada dia al cafè al migdia i al vespre, i a partir d'aquell dia no hi vaig anar més; i mentre jo m'estava ocupant de col·lectivitzacions i tots els altres afers, n'hi havia que al cafè organitzaven crims. Cal tenir en compte que totes les revolucions generen criminals i aquí a Torroella en va generar alguns, no en citaré pas cap, perquè tot això es va aclarir més endavant, però llavors no ho sabia pas, quan et deien que hi ha un individu mort a tal lloc, no sabies pas mai qui havia sigut, no havia sigut ningú.

Per avui ho he de deixar. Només hi afegiré una observació: l'any 1936 Miquel Canals tenia 24 anys.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 9

El llarg camí per recuperar la Pletera Jordi Bellapart El passat dia 5 de novembre, varen començar les obres de desmantellament de la Pletera. Una vegada retirada tota l'obra d'urbanització feta, calçades, voreres, baranes, es podrà executar el projecte Life previst, que recuperarà el medi natural d'aquesta zona i, d'aquesta manera, es materialitzarà una reivindicació de més de trenta anys. pletera 005La història de la urbanització la Pletera és llarga i complexa.

Tot va començar amb un projecte mastodòntic, d'un pla parcial aprovat inicialment per l'ajuntament, el 30 de març de 1978, durant un ple polèmic, que va aplegar un nombrós grup de gent. En aquest acte es va produir un enfrontament verbal entre partidaris i detractors del projecte. Encara no s'havien celebrat eleccions democràtiques i el pla general vigent en aquells moments permetia l'edificabilitat a tota la primera línia de mar, des dels Griells fins a la desembocadura del Ter, en una profunditat cap a l'interior d'uns tres quilòmetres. L'única alternativa per oposar-s'hi era la mobilització popular i reivindicar una demora fins després de les eleccions municipals, per tal que el nou ajuntament pogués redactar i aprovar un nou pla general que corregís aquesta normativa.

Però els partidaris d'aquesta alternativa eren els ecologistes, considerats aquells que s'oposaven al progrés i ho volien aturar tot. Els promotors i partidaris de l'obra varen iniciar una recollida de firmes que varen adjuntar a l'expedient per tal de donar força a l'aprovació provisional, i després a la definitiva, davant la Comissió Provincial d'Urbanisme. Tot i que es varen recollir unes quatre-centes firmes, la proposta va ser denegada per aquest organisme.

L'any 1983, es va aprovar el primer Pla general d'ordenació urbana, promogut pel nou ajuntament democràtic sorgit de les urnes el 3 d'abril de 1979. En aquest pla, una gran part la zona de la Pletera quedava com a zona protegida: cent metres de profunditat des de la línia de mar, en una longitud que anava des dels Griells fins a la desembocadura del Ter. Al darrere quedava, des dels Griells a la bassa de Fra Ramon, una franja qualificada com a urbanitzable no programat amb uns índexs d'edificabilitat molt inferiors als del projecte inicial.

L'any 2002 es va aprovar una revisió del Pla general d'urbanisme. El territori de la Pletera havia passat de sòl urbanitzable no programat a urbanitzable programat, després d'aprovar-se un PAU (Pla d'actuació urbanística), i a partir d'aquí s'havia adaptat un pla parcial i un projecte d'urbanització redactat per l'arquitecte gironí Miquel Àngel Garcia.

L'any 1987 s'havia executat una bona part d'aquest projecte i això va permetre l'inici de la construcció d'una primera illa d'habitatges, l'única que s'ha consolidat.

l'ajuntament, amb l'assessorament de l'equip tècnic redactor de la modificació del pla, encapçalats pels arquitectes Ricard Pié i Rosa Barba, es volia assegurar que la proposta de deixar definitivament com no edificables i amb un segell de garantia de protecció una zona d'especial interès mediambiental, com es podia considerar la Pletera, fos acceptada per l'organisme oficial al qual corresponien aquestes competències, i aquest era la Direcció General de Costes.

Amb les evidències legals i científiques presentades per l'equip redactor i l'interès manifestat pels responsables municipals, varen aconseguir que aquest organisme firmés l'acord d'acceptació de passar la Línia Marítima Terrestre per darrere de l'espai qualificat com a urbanitzable, i es comprometés a assumir la gestió i els costos d'aquesta nova regulació de la qual assumia totes les competències.

Els terrenys de la Pletera havien passat de ser propietat del grup immobiliari local iniciador del primer projecte, al grup Bahia Marina, i després al grup empresarial Kepro. Com a conseqüència de problemes de finançament, els terrenys passaren a ser propietat de La Caixa, que va acabar essent-ne la darrera propietària. El cost d'indemnització d'aquests, fet en el seu moment, voltava els 29 milions d'euros. Després del litigi iniciat, Costes va guanyat aquesta demanda i això va permetre que, per primera vegada a Espanya, es pogués recuperar una zona urbanitzable legalment aprovada, però que no s'havia executat. La gestió valenta i decidida dels tècnics professionals amb bon sentit de les seves responsabilitats i dels equips de govern d'aquells moments, regits pels alcaldes corresponents (Albert Bou i Josep Ferrer), ha permès que la reivindicació de la zona de la Platera, després d'un llarg recorregut, finalment s'hagi acomplert.

Les obres de desurbanització iniciades tenen un pressupost previst de 69.225 €, una tasca de cost modest i impacte simbòlic. La recuperació de la zona es farà seguint un projecte Life de la UE, valorat en 2,7 milions, finançat per la UE, amb aportacions de la Generalitat, l'Estat i la Diputació. El cost econòmic per a l'ajuntament haurà estat mínim, però el patrimoni natural guanyat serà immens.

L'equip tècnic encarregat de la revisió del PGOU, quan el regidor d'Urbanisme era en Jordi Colomí, després que el pla general del 1983 havia reduït molt les possibles demandes d'indemnització que legalment podien presentar els propietaris dels terrenys, es van plantejar seriosament la recuperació de tot l'espai de la Pletera, considerant que aquest era un espai de gran valor ecològic que s'havia de protegir. Es partia d'un Pla general amb 9 anys de vigència que havia posat ordre al desgavell urbanístic d'èpoques anteriors i aquell era el moment de fer un pas endavant amb fermesa i garantia, per tal que no fos un pas en fals i l'ajuntament no en sortís econòmicament perjudicat. Per això, Emporion • www.emporion.org • 10

Emporion 100 anys (1915-2015)

Embolica que fa fort Josep Martinoy

Segurament quan vostè, lector, llegeixi aquest article, ja s'hauran produït més esdeveniments que fan que cada dia la situació política internacional sembli més complexa i difícil de resoldre.

grups rebels que estaven fent retrocedir les tropes fidels a Al-Assad. De fet, el Su-24 va caure sobre posicions dels guerrillers i no d'Estat Islàmic, encara que les línies de front en aquesta zona es barregen força.

Per si el conflicte a l'Orient Mitjà no fos prou greu, amb un Estat Islàmic disposat a portar la seva lluita en forma de terrorisme indiscriminat al cor d'Europa, una guerra a Síria de tots contra tots, un conflicte entre palestins i israelians sense fi i un continent africà on diversos grups islamistes radicals sembren el terror constantment, només faltava que Turquia abatés un caça rus. És un embolica que fa fort constant i que apunta a un conflicte llarg amb moltes derivades que acabarà implicant les grans potències mundials.

I Turquia tampoc juga un paper massa net. El president turc, Recep Tajjip Erdogan, un islamista moderat, acusat sovint d'islamitzar un país tradicionalment laic, no ajuda els kurds que combaten –amb força èxit però amb moltes baixes- l'Estat Islàmic a la zona fronterera amb Turquia.

La por dels turcs és que, al final, els 50 milions de kurds, dels quals la meitat viuen en territori turc però que estan repartits en mitja dotzena de països de la regió, acabin tenint un estat propi que tornaria a donar un tomb geopolític a la zona.

El 24 de novembre, caces F-16 turcs van disparar contra un caça rus Sukhoi-24 que volava prop de la frontera turco-siriana amb la missió teòrica d'atacar posicions de l'Estat Islàmic. Els dos pilots russos van saltar en paracaigudes i un va ser cosit a trets, mentre descendia, per guerrillers dels grups rebels que lluiten contra el règim del president sirià Baixar al-Assad. Aquests "rebels" són una barreja de més de setanta formacions, que van des de militars sirians que han canviat de bàndol a mujajidins d'al-Nusra (la branca d'al-Qaida) que actua a Síria. Tots aquests alhora, combaten contra les tropes lleials a Al-Assad i contra l'Estat Islàmic.

Justament ara que França s'ha afegit als atacs militars contra l'Estat Islàmic, l'acció turca contra Rússia no ajuda gens. El president francès, François Hollande, va respondre així als terribles atemptats de París, del 13 de novembre, en què van morir 129 persones. L'endemà mateix, l'aviació francesa bombardejava un centre d'entrenament, un arsenal, un centre de comandament i uns quants objectius més de la ciutat que els membres d'Estat Islàmic han proclamat la seva capital, Raqqa. La pregunta seria: què havien bombardejat els EUA i els russos fins ara si estava tan clar que els objectius atacats pels francesos eren tan vitals?

Els russos acusen els turcs d'abatre'ls un avió de combat que feia missions contra posicions d'Estat Islàmic i el govern turc diu que el caça rus havia violat l'espai aeri de Turquia. El que podria ser un incident greu es complica molt més perquè hi ha uns interrogants sobre les actuacions de russos i turcs en l'escenari bèl·lic.

Ara França es sorprèn de tenir nius de gihaddistes a les "banlieues" de les grans ciutats franceses, on durant dècades s'han arraconat els immigrants arribats del nord d'Àfrica i sobretot de l'antiga colònia d'Algèria. I Bèlgica també es sorprèn de tenir els seus vivers de gihaddistes als afores de Brussel·les, a poca distància dels grans edificis del poder de la Unió Europea.

Turquia forma part de l'OTAN i per tant, a la pràctica, un país de l'Aliança Atlàntica ha abatut un caça rus. El president rus, Vladimir Putin, de moment ho focalitza en els turcs, ja ha recomanat que els russos no viatgin a Turquia i ha amenaçat amb accions més contundents si es repeteix un incident similar. Atenció perquè si el tema acaba amb els russos atacant els turcs, el govern de Turquia podria invocar una agressió perquè tots els membres de l'OTAN l'ajudessin a defensar-se. I aquest "tots" no només inclou els Estats Units o la Gran Bretanya, sinó també l'Estat espanyol.

Una altra qüestió interessant és que Rússia, quan va decidir intervenir directament en el conflicte de Síria, no va començar bombardejant posicions d'Estat Islàmic, que és el què li demanaven els Estats Units i els seus aliats. Per contra, primer va començar bombardejant posicions dels Emporion 100 anys (1915-2015)

Però el més preocupant de tot és que sembla que la lluita contra aquest fenomen terrorista s'intenta solucionar de dues maneres tradicionals.

Una és retallant les llibertats en pro de la seguretat... i ja veurem on s'atura el tema. I l'altra, combatent en una nova forma de guerra amb exèrcits pensats per enfrontar-se a d'altres exèrcits. Només bombardejant des de l'aire la guerra pot durar anys i panys i no és segur que s'acabi guanyant mai. Però quin país s'atreveix ara a enviar infanteria després de les males experiències a l'Afganistan o a l'Iraq. Bé, només un ho farà, Rússia, però per defensar la seva base portuària a Síria, que li permet desplegar part de la seva flota pel Mediterrani. És tan estratègica pel govern de Moscou que, en un moment donat, pot sacrificar Al-Assad per garantir-ne el seu ús.

Emporion • www.emporion.org • 11

Conte de Nadal: Josep Fuster

L'extraordinària història d'en Pere poc i magre Aquesta és la història, tal com me la va contar fa molts anys, un íntim i quasi centenari amic d'en Pere. Ho va fer a la seva manera, sense seguir cap ordre cronològic, sospito, però, que tenia importants motius per ferho.

Començà així: en Pere va morir víctima d'un infart fulminant, provocat en adonar-se que li havien robat la seva immensa fortuna; ho va fer sol i pobre, tal com sempre havia viscut. "Qui m'explicava aquesta història, home avar i poc escrupolós, intentà justificar la seva parquedat de paraules dient-me, sense embuts, que el temps és or i tota la resta costa diners".

Continuà explicant-me que ell, econòmicament, estava molt ben situat; justament el dia abans de morir en Pere, va culminar favorablement una operació que feia molt temps portava entre mans i que li solucionà definitivament la vida. "Em mirà discretament i desconfiada de reüll".

Al pobre Pere, l'envaïen dos sentiments contradictoris: era feliç, contant la recaptació diària de la botiga de queviures que tenia en una barriada molt humil de la ciutat i, al mateix temps, el turmentava la sospita de no tenir mai els diners prou ben guardats i protegits a casa seva, vivint -tal com ell deia- en un barri tan poc recomanable com aquell. Ho acceptava resignat, com una servitud més del negoci.

El recompte monetari d'aquell vespre del 24 de desembre -origen de la història- prometia; la recaptació de la botiga havia estat magnífica, gràcies als dispendis que fa la gent poc assenyada i malgastadora per celebrar les absurdes festes de Nadal. Assegut davant la taula replena de bitllets i monedes, havia arribat el moment de començar la feina més gratificant del dia: comptar els diners, ordenar-los meticulosament i deEmporion • www.emporion.org • 12

sprés guardar-los al seu amagatall secret, que un dia, segurament pres d'un greu atac d'imprudència, es va atrevir a mostrar-me. Un detall de confiança, que sempre més li hauré d'agrair. "L'amic d'en Pere em tornà a mirar de reüll".

Li faltava tan sols un petit feix de bitllets per acabar el recompte, quan va veure estupefacte com damunt dels seus diners es formava un petit núvol blanc que desprenia una estranya olor, del qual moments després en baixà un minúscul cap de fibló que xuclà tots els diners; seguidament, travessà la petita finestra -amb el detall de no fer cap desperfecte- i desaparegué. Atònit, en Pere es refregà els ulls intentant despertar d'aquell malson, però dissortadament els diners havien desaparegut. Quan va reaccionar, alterat i amb fortes palpitacions, provocades per tan gran disgust, va sortir al carrer baixant els graons de tres en tres, amb la intenció de perseguir aquell misteriós núvol i sobretot el que s'enduia. Per sort, el va localitzar quasi al final del carrer, parat sobre un rudimentari pessebre que la mainada havia muntat en un petit reclau. Vist de prop, aquell miserable pessebre oferia encara un aspecte més penós: dues nenes i un nen menjaven uns paupèrrims plats de sopa d'aigua i entre cullerada i cullerada, s'entretenien movent unes tosques i desballestades figures de pessebre que ells mateixos havien fet amb tota classe d'andròmines.

"Santa innocència", va pensar en Pere, "no s'han adonat ni del núvol, ni dels diners que hi voleien dintre".

"Una moneda, si m'ajudeu a foradar aquest núvol", els proposà en Pere.

La mainada se'l va mirar, i tot seguit van girar el cap en la direcció que indicava el seu dit. Allà no hi havia res; es miraren i el més agosarat va fer un gest molt significatiu qüestionant la salut mental del botiguer; després, van esclatar en una sorollosa riallada i tornaren a la sopa i al joc amb les figures. Ell, malgrat els nombrosos intents, ni tan sols va arribar a tocar el núvol; als vianants que demanava ajut, tampoc no li feien cas; l'únic que en treia, era un somriure burler i divertit.

Defallit, decidí quedar-se allà, esperant trobar la solució que li permetés recuperar els seus diners; mentrestant, va seure al costat de la mainada Emporion 100 anys (1915-2015)

i començà a assaborir el mig plat de sopa d'aigua que compassivament li van oferir; mentre feia córrer la cullera amb avidesa, va observar que començaven a caure floquets de neu; mirà enlaire i els seus ulls contemplaren horroritzats com els seus bitllets i monedes es desfeien convertint-se en petites volves blanques que queien tan sols damunt el pessebre, fet que provocava el rebombori de la mainada. Quan les monedes i els bitlles es van esgotar, el núvol desaparegué i parà de nevar. En Pere va remenar insistentment la neu, per cerciorar-se que allò no era cap truc per camuflar els seus diners. Abatut, derrotat, maleint la seva sort i amb fortes palpitacions, decidí tornar a casa seva. No havia fet ni tres passos, quan va sentir que li estiraven l'abric: era una de les nenes que jugava al pessebre.

"Senyor, aquell núvol que només vostè veia ha fet que el nostre sigui l'únic pessebre nevat de la ciutat. Demà, passaran els de la comissió i segurament ens donaran el primer premi. Farem la figura d'un àngel, per recordar-nos de vostè". Tot seguit, la nena va alçar els braços i en Pere va apropar la cara per deixar-se abraçar i besar. Allò no costava diners.

Aquella nit, el meu amic Pere quasi no va dormir, va dedicar uns moments a repassar i maleir tots aquells fets extraordinaris que s'escapaven del seu enteniment; la resta de la nit, la va passar contant, recomptant i gaudint mentalment d'aquella substancial recaptació que de manera tan absurda s'havia convertit en quatre flocs de neu. Quan es donà per satisfet, mirà enlaire i, movent negativament el cap, pensà que fos qui fos l'autor d'aquella desraó, era del tot Imperdonable!!!

L'endemà al matí, abans d'obrir la botiga, afeblit pels esdeveniments i potser amb l'esperit tocat pel Nadal, el seu cor es debatia entre agafar el vell carretó de caixa petita, carregar-lo amb moderació de queviures barats o caducats i repartir-los entre la gent més necessitada del barri, preferentment als que no fossin clients; aquell gest podria resultar una publicitat immillorable. L'altra alternativa, segurament la més assenyada, era obrir portes immediatament i intentar recuperar els diners perduts al més aviat possible.

Abans de prendre el que podria ser una costosíssima decisió, va optar per anar a donar un tomb i tornar a veure i tocar la neu caiguda al pessebre, no fos cas que passat per la nit...

Quina desil·lusió, allà no hi havia res, ni pessebre, ni neu, ni nens, ni figures, res de res... Tot s'havia esfumat. Si no hagués estat pel fet tangible de la desaparició dels diners, hauria dit que tot havia estat un malson, o que era víctima d'una broma pesada. "L'amic d'en Pere em mirà de reüll".

Estava a punt de tornar a la botiga, quan en un cantó del reclau, barrejat entre deixalles, hi va veure un objecte que li va cridar l'atenció: semblava la desballestada figura d'un àngel feta de bitllets. Es va moure ràpidament per agafar-la, però malauradament, quan la va tenir entre les mans, s'adonà que tot havia sigut una il·lusió; aquell suposat àngel era tan sols un manyoc de paper de diari.

En Pere, visiblement contrariat, llençà amb força el manyoc de paper a la resta de deixalles.

Mentre tornava amb pas lleuger a la botiga, va decidir que ja n'hi havia prou de tanta ximpleria i sentimentalismes nadalencs; el carretó de caixa petita continuaria al seu lloc i avui, dia de Nadal, ho celebraria de manera extraordinària, tenint obert una estona més de l'horari habitual; estava convençut que seria un bon dia de vendes i podria fer un bon calaix.

Les paraules que van tancar la història van ser per dir-me que en Pere no va explicar mai a ningú la recaptació d'aquell especial dia de Nadal.

Tan sols una vegada, ja a les darreries de la seva vida, s'hi va referir: com el dia que havia deixat escapar l'última oportunitat de ser veritablement ric i feliç.

Acabat el relat, l'amic d'en Pere, que semblava haver-se alliberat d'una feixuga càrrega, encengué la pipa que guardava gelosament a la butxaca de l'americana; la primera alenada d'aquell fum blanc, que vaig identificar a l'instant, em recordà...

Emporion 100 anys (1915-2015)

Enhorabona colla Montgrí 2000 Genís Pigem Fa just 4 anys que publicàvem una notícia similar a la d'avui.

Si en el 2011 dèiem que la colla sardanista Montgrí 2000 de l'Associació Sardanista Continuïtat de Torroella de Montgrí havia guanyat el Campionat de Catalunya de colles sardanistes en categoria infantil, enguany podem repetir l'enunciat simplement canviant la paraula "infantil" per "juvenil".

Certament, pràcticament els mateixos protagonistes de fa 4 anys ara assoleixen el mateix reconeixement però dins de la categoria de balladors d'entre 14 i 18 anys.

La present temporada va començar el mes de maig a Sabadell i va continuar el juny a Reus, passant el juliol per Vic i assegurant-se el títol justament al concurs de casa nostra celebrat el mes de setembre als jardins John Lennon. Per tant, el 15 de novembre, a la final celebrada a Valls i on només van arribar-hi les 3 millors colles de cada categoria d'edat, la torroellenca només havia de gaudir ballant sardanes i celebrar l'emocionant moment en què es va confirmar que era la guanyadora del 2015.

I l'Eloi, l'Albert, la Neus, l'Alèxia, l'Emma, en Marc, tots ells de Torroella, així com l'Oriol, la Laura, l'Eva, l'Estel, en Pau, la Berta, l'Ernest, en Guillem i la Mariona, d'Ullà, Pals, Ullastret, Palafrugell i Palamós respectivament, han sigut els autèntics protagonistes d'aquesta fita. I és que la colla Montgrí és l'única de la nostra entitat que ha assolit aquest objectiu tant en categoria alevina (2008) com en infantil (2011).

La majoria d'ells porten ballant junts més d'una dècada, portant el nom de Torroella i l'Empordà arreu de Catalunya, mantenint una de les tradicions més arrelades del nostre país i fomentant la seva amistat i companyerisme.

Apart dels mèrits pròpiament del món de la competició sardanista, en els últims anys han acompanyat el grup musical Macedònia en actuacions al Palau de la Música i en la prèvia d'un partit de la Selecció Catalana de Futbol, així com van tenir l'oportunitat de ballar en directe la sardana emblema de Vicenç Bou "Torroella Vila Vella" en la retransmissió que el programa Divendres de TV3 va fer des de la Plaça de la Vila el mes de març passat.

Moltes felicitats nois i noies. Us encoratgem perquè continueu treballant per la nostra dansa i pel nostre país.

Emporion • www.emporion.org • 13

Novembre del 2015, un mes “per no oblidar!”

Santi Sató

Una sèrie de fets i situacions que s’aglomeraren en uns pocs dies: que no podrem oblidar ni menys menystenir!

No crec equivocar-me si penso que els més perjudicats som tots els catalans, entre els que hi compto la pròpia CUP!

1- EL NO DE LA CUP.

2- FRANCISCO FRANCO BAHAMONDE I LA MONARQUIA

Les ofertes del President Mas? La reiteració del no? Temps d’espera?

Fins a quan?

Va néixer el 4 de desembre de 1892 al Ferrol (del Caudillo). Mor a les 5.25 del 20 de novembre de 1975 a Madrid i enterrat al Valle de los Caídos.

Els resultats de les eleccions del passat 27 de setembre varen posar de manifest l’existència clara, que a Catalunya hi havia una majoria de ciutadans i ciutadanes que volien manifestar a les urnes el seu desig de sortir d’una centralisme del que neix una distribució incorrecta dels impostos dels seus ciutadans, de les seves finances i de la menysvaloració, per utilitzar una paraula suau, de la seva llengua i cultura.

No obstant, lamentablement, quan estic demorant al màxim la confecció d’aquest article, segueix viva la indeterminació sobre una part minoritària dels que varen votar SI. Crec fermament en la llibertat d’expressió i del vot, però utilitzar els resultats minoritaris d’una consulta per uns interessos que podrien ser qualificats d’oportunistes, no semblen pas beneficiosos per a Catalunya i per al seu poble, sigui quina sigui la seva filiació política!

No puc deixar d’esperar que finalment el seny s’imposi.

Esperem que el resultat d’una votació s’ha de respectar o bé s’han de convocar noves eleccions per sortir d’aquet impàs. El Cercle d’Economia sosté que el procés ha tingut ja clars efectes negatius amb pèrdua de seus empresarials i inversions, i reclama corregir el rumb polític aprovat pel Parlament Català, insta a constituir un govern de majoria, suggereix noves eleccions ràpides i alerta sobre fractura social. Qui en surt realment beneficiat de la política de la CUP? Emporion • www.emporion.org • 14

Herència: la seva influencia és viva i permanent. Es deixa sentir malgrat la llei de la memòria històrica i com herència, la Monarquia.

I podríem dir una Constitució que pels que vàrem sortir del franquisme era realment esperançadora, sense que tal afirmació vulgues dir que com tota llei i/o constitució i més sortint d’un regim dictatorial, no pogués ser canviada i millorada pels mateixos que la varen votar en la seva proclamació, com ho va fer, majoritàriament, Catalunya.

Sense que aquell vot lliurat democràticament representés cap obligació futura, per la seva permanència immobilista pels segles dels segles.

La defensa nacional s’ha de basar en l’exercici dels drets públics reconegudes en la Constitució vigent, ja necessària d’una actualització real. No només per quedar bé. Ni oblidar casos com el de Puig Antich, Fortuny, el president Companys... I en el Tribunal Constitucional, avui amb normes i modificacions molt recents, aprovades aprofitant una majoria absoluta.

Aquesta permanència d’una Constitució, que permet la subvenció d’una fundació que encara avui glorifica al dictador, s’oblida que la seva epopeia fou la de conquistar Espanya i Catalunya, amb una Emporion 100 anys (1915-2015)

guerra que esborrà una república catalana i va mantenir les mesures contra la igualtat dels drets dels pobles i llengües, català inclòs, son signes evidents del que alguns creuen: Franco no ha mort, i segueix guiant el destí d’Espanya i la qualifiquen com la nació més antiga d’Europa. S’oblida que aquesta unió no es va formar per un matrimoni entre dos reis de dos estats diferents, sinó per la mort del infantó hereu de la corona catalanoaragonesa i l’herència de dos regnes totalment separats i independents: el de Castella i el de CatalunyaAragó.

3- TERRORISME A LA CAPITAL FRANCESA Qui i perquè? Voldria trobar una resposta per aquesta pregunta, però no la puc trobar!

A qui beneficia? Als activistes d’una guerra sense fronteres, endimoniada? No ho crec. I a menys que a un terme no massa llarg, els propis activistes d’aquesta nova plaga segueixin creient que la destrucció de monuments d’antigues civilitzacions, la matança de gent que pacíficament feien la seva vida o eren senzillament turistes o molt recentment el de París, amb efusió de sang i degollaments. Fets que àmpliament publicitats, puguin portar cap benefici pels activistes i molt menys per la seva pròpia gent.

Ho són els habitants de París? Quan un President francès, François Hollande, creu necessari endurir la Constitució Francesa, ampliar en tres mesos l’estat d’emergència i reforçar amb 8.500 efectius la seguretat i fer més efectiva la lluita? I quan el primer Ministre Francès, Manel Valls, alerta del risc d’atacs químics i creu necessari restringir les llibertats per guanyar en seguretat, cosa que aprova el parlament francès per majoria? Com auto-vacunar-nos? Crec imprescindible i urgent fer-ho, contra un organisme que posa en perill la convivència, per mitjà d’una real i efectiva cooperació internacional.

4- El Sí de la independència, i el Govern Central. Segueix en peu i no voldria posar-lo entre interrogants, però els temps d’espera mai són bons i menys quan s’allarguen ja massa. Com era de preveure el Govern Central ha posat ja en funcionament dues mesures una

Emporion 100 anys (1915-2015)

econòmica i l’altra política. L’econòmica fa referència al Fons de Liquiditat Autonómica que farà una aportació de 3.034 milions a Catalunya que es farà efectiva per trams i en unió del compliment del condicionat mensuals. Però en el Boletín Oficial ha precisat que és el que es pot fer i que no, amb aquest diners, i les facilitats que té per que tota la informació sobre possible desviament del destí, concretament explicitat i detallat, arribi immediatament al coneixement del Govern Central. El FLA pagarà exclusivament serveis públics. No és admissible que algú destini un euro a una activitat que no tingui empara legal i constitucional, es vigilarà cada una de les factures de forma telemàtica, l’interventor del govern certificarà cada més si es compleix o no, s’anima els funcionaris a delatar, i tot endeutament de la Generalitat haurà de ser aprovat per Hisenda. I com a tema no menor destacar que el President Mariano Rajoy ha triat Barcelona per al seu primer acte de presentació, de la Candidatura del Partit Popular, per les properes eleccions.

5- La Fundació Mascort i ‘Una mirada emocionada’. Per fi una notícia i una recomanació amb la que em complau tancar aquest article: La inauguració d’una exposició de fotografies de les que és autor el propi Sr Ramón Mascort i Amigó. En un sentit parlament va exposar en l’acte d’inauguració la seva dedicació a la fotografia, molt de temps en els seus viatges, captant en aquells curts instants en què una imatge, cercada i trobada, es posava enfront del seu objectiu.

Personalment, sóc aficionat a la fotografia i la utilitzo freqüentment en els meus articles, però creieu-me si dic que les recollides en aquesta exposició tenen una qualitat com molt poques, de les moltes que he vist amb els meus anys, que no són pocs! I no cregueu que sigui un error la utilització dels adjectius que utilitzo, expresso una realitat certa!

Em seria difícil poder resumir en el poc espai que em queda la qualitat i el saber fer del seu autor. Recomano fermament als lectors que dediquin un parell d’hores, com a mínim, a visitar aquesta exposició!

En gaudireu!

Emporion • www.emporion.org • 15

Proverbis, refranys i frases fetes Jaume Bassa

El pas de l’any (3) Avui acabo la sèrie de dos refranys per cada mes de l’any, iniciada l’octubre passat.

Setembre El setembre, o asseca les fonts o s’emporta els ponts Aquest mes, tant pot allargar la sequera de l’estiu, com deixar caure pluges torrencials.

De setembre enllà, prou navegar De cara a la tardor s’ha acabat la mar tranquil·la.

Octubre El fred d’octubre mata l’eruga Ben a l’inrevés de l’estiu, que tota cuca viu.

El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor Temps de tardor, temps de boletaires.

Novembre Per Tots Sants, capes i guants Quan arriba Tots Sants (1 de novembre) s’acosta l’hivern, tornen els abrics.

A cada porc li arriba el seu Sant Martí Pels dies propers a Sant Martí (11 de novembre) les famílies solien fer la tradicional matança del porc; de passada, el refrany ens recorda que “qui la fa, la paga”.

Per Nadal, qui res no estrena, res no val A primer cop d’ull, sembla que ens digui que si el dia d’aquesta festa no tenim o no ens posem al damunt alguna cosa nova, no valem res: consumisme pur.

Però no és aquest l’autèntic sentit i la motivació del refrany.

Diu Corominas al seu diccionari etimològic que en origen el verb “estrenar” volia dir “gratificar” i que a la llarga se’n derivà l’accepció “fer ús d’una cosa per primera vegada”.

Si mirem el diccionari normatiu, hi trobarem el significat: “Gratificar (algú) amb algun do o estrena”. I per a “estrena” hi trobem també: “Regal, present, donat com a gratificació a un servei”.

El veritable sentit originari del refrany hauria estat doncs que “Per Nadal, qui res no regala res no val”.

(Agraeixo a Roser Benet els suggeriments que m’ha fet en relació amb aquest refrany).

Solucions proposades per a “ésta es la madre del cordero”: “aquesta és la mare dels ous” ........................... (J.P.C.) No tienes dinero porque lo tiras, ésta es la madre del cordero.

No tens diners perquè els llences, aquesta és la mare dels ous. (en català és més freqüent usar el plural: “diners”, no “diner”) “te has pasado” Feu una proposta: Quina expressió catalana podríem utilitzar, en el sentit més aproximat possible?

El mes vinent comentaré les respostes rebudes.

Desembre Si al desembre neva bé, eixampla graner i paller Les neus i les pluges de desembre, si no són excessives, són sempre benvingudes, l’estiu següent hi haurà bona collita.

Emporion • www.emporion.org • 16

Emporion 100 anys (1915-2015)

La cuina de la Catrina Caterina Bosch

Rap amb pèsols i carxofa a la crema d'ametlles INGREDIENTS PER A 4 PERSONES • Un rap mitjà o dos de petits • 4 carxofes netes i tallades a quarts • 150 gr de pèsols • 2 ous durs

Filet de vedella al forn amb mostassa

• 1 all i 1 ceba • 1 tros de bitxo picant

INGREDIENTS PER A 6 / 8 PERSONES

• 1 tomàquet madur • Julivert

• Un filet sencer

• Oli d'oliva

• Un pot de mostassa de Dijon

• Sal

• ½ litre d'oli d'oliva verge

• Suc de llimona

• Sal

• Un gotet de vi blanc

• Pebre

• Pebre negre • Unes 15 ametlles torrades

PREPARACIÓ El dia abans deixeu macerar el filet amb sal, pebre i oli en una safata que ja serà per coure al forn. Gireu-ho perquè quedi ben impregnat d'oli.

Abans de coure'l, escampeu la mostassa pel cim de tot el filet i coeu-lo uns 30 minuts aproximadament o varieu el temps al vostre gust.

• ¼ l de crema de llet PREPARACIÓ Salpebreu el peix amb unes gotes de llimona i reserveu-lo.

Trinxeu al vostre gust, molt o poc, les ametlles, l'all, el bitxo, la ceba i el julivert.

Poseu-ho a coure amb oli en una cassola uns 5 minuts. Afegiu-hi la tomata triturada i pelada. Coeu-ho uns 10 minuts, afegiu-hi les verdures i el got de vi i deixeu-ho bullir 10 minuts més.

Per acabar poseu-hi la crema de llet i el rap i deixeu-ho uns altres 10 minuts.

Abans de treure-ho del foc poseu-hi els ous bullits.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 17

Gotes d'humor Fuster

Emporion • www.emporion.org • 18

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 19

Emporion • www.emporion.org • 20

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 21

Emporion • www.emporion.org • 22

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 23

Emporion • www.emporion.org • 24

Emporion 100 anys (1915-2015)

La peli del mes: MARTE (THE MARTIAN)

Notícies PER A AQUEST MES DE DESEMBRE FUNDACIÓ MASCORT, "UNA MIRADA EMOCIONADA" Fins abril 2016 TERRA BAIXA I LLUÍS HOMAR Divendres 4 NIT DEL DRAC Dissabte 5 CAGA TIÓ Dijous 24

NOTÍCIES DE NOVEMBRE TORROELLA I L’ESTARTIT Jordi Martinoy, Primer Premi del Concurs#FiresGirona 2015! El torroellenc, resident a Girona, va aconseguir enguany el Primer Premi de fotografia amb motiu de les Fires de Sant Narcís de Girona. Formaven el jurat reconeguts experts en xarxes socials. La nostra Emporion 100 anys (1915-2015)

enhorabona.

La Colla Montgrí 2000 guanya elCampionat català de sardanes. També adrecem la nostra enhorabona a la colla torroellenca, vencedora del campionat català del diumenge 15.

Deu anys de la Residència i Centre de dia Santa Caterina. El dimecres 25 es commemorà el desè aniversari de la inauguració de la Residència i Centre de Dia de la nostra vila.

Durant tot el dia, es van dur a terme al mateix centre, tot un seguit d’activitats destinades als residents; a les sis de la tarda, rebuda dels famil-

iars i convidats, paraules de benvinguda a càrrec de la Presidenta del Patronat Montserrat Sarasa Coll; seguidament, un resum de la història i activitats del centre durant aquests deu anys, a càrrec de Pantaleó Font. Acabà l’acte, amb el lliurament de diplomes a les gerocultores i unes paraules de Jordi Cordón, alcalde de Torroella.

La jornada va finalitzar amb un berenar-sopar i una l’actuació musical en directe per tots els assistents.

Com a cloenda dels actes del desè aniversari, està previst per al dia 3 de desembre a les 18’30h a Can Quintana, la conferència “Mites i realitats a l’ingressar en una residència” a càrrec de la Doctora-Gerontòloga Ester Celda de l’Hospital Santa Caterina de Girona, i que se serveixi un petit refrigeri al final de l’acte.

L’Associació Sardanista Continuïtat present a “8 apellidos catalanes”. Ens plau de difondre que aquesta associació torroellenca va participar el mes de maig passata la gravació del film exhibit Emporion • www.emporion.org • 25

vembre fins al 24 d’abril de 2016.

20-N cinematogràfic. Al Cinema, el divendres 20, Antoni Martí va presentar el seu film “Hic digitur Dei” d’un saludable humor estrambòtic sobre la mort del dictador. Una pel·lícula del 1976.

Amb guió de Quim Monzó i Roser Fradera, el film es va rodar fora del circuit comercial amb càmeres super-8 i va comptar amb un luxós planter de participants, com ara Rosa Novell, Xabier Elorriaga, Maruja Torres, Alfred Lucchetti, Montserrat Carulla.

a Torroella als dies 4 a 8 de desembre.

L’estrena de la pel·lícula va generar força expectació, sigui pel moment nacional que viu Catalunya, sigui per les astronòmiques xifres de públic i recaptació de la seva predecessora “8 apellidos vascos”. Per a la nostra comarca del Baix Empordà té un significat especial ja que és justament aquí on es van rodar la major part dels exteriors.

Si bé Torroella no apareix directament al film, sí que ho fan alguns dels seus vilatans i vilatanes com a extres. L’argument requeria d’una festa popular catalana, així és que no hi podia faltar la sardana, i per això 10 parelles de balladors torroellencs de l’Associació Sardanista Continuïtat van ser convidades i contractades per participar-hi, conjuntament amb la cobla La Bisbal Jove.

L’experiència dels 3 dies de rodatge va permetre que la gent de l’entitat sardanista poguessin veure com és la gravació d’una pel·lícula (centenars d’extres, tècnics amb múltiples funcions, càmeres, so, protagonistes, càtering…). Especialment emocionant que l’acció es desenvolupés en una plaça de Monells, sempre encantadora, plena d’estelades i presidida per la pancarta “Benvinguts a la República Catalana”. Tot plegat amb música de cobla i ballant sardanes.

porada estable de l’Espai Ter, es va presentar el diumenge 8.

Planificació i millora de la zona esportiva. Una delegació de l’Ajuntament va visitar Santa Pau, a la Garrotxa, el dilluns 9 per conèixer les característiques del pavelló municipal.

“La maledicció del Palmisano”, de Rafael Nadal.

El divendres 13 es va presentar al Cucut.

El rellotge de la capella de Sant Antoni. A la plaça de la Vila hi ha novetat. S’han revisat i substituït mecanismes i ara el rellotge i la campana van sincronitzats i marquen bé les hores.

Millora tecnològica. Aquest mes va començar el desplegament de la fibra òptica a Torroella.

III Marató de donació de sang. Va tenir lloc el dissabte 14, tot el dia, a l’Espai Ter. Castanyada popular. Es va fer a la plaça de la vila el vespre del divendres 20.

“Una mirada emocionada”. Sota aquest títol es va inaugurar el divendres 20 al vespre una exposició de fotografies de Ramon Mascort Amigó a casa Galibern. La Fundació Mascort mantindrà oberta l’exposició des del 21 de no-

Aplec de Santa Caterina. Tot i el canvi sobtat de temps, amb pluges el dia abans, baixes temperatures malgrat el sol, i acompanyats d’una bona tramuntana, el diumenge 22 no van faltar a l’ermita els incondicionals i s’hi van poder fer els actes festius tradicionals, repics de campana, missa, goigs, sardanes, àpat, visita als àmbits de l’ermita i dels voltants, i els més ardits, tornada pel Castell i el pedrigolet...

Pian, pianissimo!, Xarxa de músiques. Joventuts musicals va organitzar un concert el diumenge 22 al Cine Petit.

622 Fira de Sant Andreu. Aquest any el programa d’actes va establir la inauguració per al dissabte 28 al matí, al recinte firal de l’Espai Ter. Com cada any es varen preveure múltiples activitats a partir del dimecres 25 fins al diumenge 29. Destaquem les següents: Fira comercial i artesana – Exposició de maquinària agrícola – Exposició de vehicles nous i de segona mà – XVI Jornada Tècnica de la Poma – XV Fira en el record – Festa dels Cavalls – XVIII Campionat de Catalunya de Coloms – XXIV Concurs de Gossos d’Atura – XI Mostra d’entitats –Mercat d’artesania - Expofil 2015 (filatèlia) - Recapta d’aliments (Càritas) Marietta contacontes (Cucut a l’Espai Ter) - Activitats culturals – Activitats lúdiques.

El pessebre de Josep Mir. Un any més, s’exposarà al Museu de la Mediterrània. La inauguració va ser programada per al divendres 27.

6a edició Neda el Món a les Medes. Es va fer el diumenge 1, pro Marató de TV3.

“Els veïns de dalt”. L’obra de Cesc Gay es va presentar a l’Espai Ter el diumenge 1.

Desmantellament de La Pletera.Després de trenta anys de reivindicacions, el dijous 5 varen començar les obres que permetran recuperar el medi natural d’aquesta zona amb el projecte Life. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila va visitar les obres de restauració ambiental iniciades.

El col·leccionisme. Es va inaugurar l’exposició el divendres 6 a la capella de Sant Antoni.

El flabiol i el tamborí. Es varen “descobrir” aquests instruments el diumenge 8 al Museu de la Mediterrània.

“Aigua de flors”, amb Neus Mar. Dins de la temEmporion • www.emporion.org • 26

Emporion 100 anys (1915-2015)

Els Masos. Pleinaire festival. Es va preveure que la tradicional exposició sobre els masos s’inaugurés a la capella de Sant Antoni el divendres 27.

Diorames d’Angel Romero. L’Associació d’amics del pessebre del Baix Empordà va programar l’exposició per al divendres 28.

Premi a EMPORION. Veus dignes de força crèdit ens han anunciat que el 28 de desembre, dia dels Sants Innocents, el Ministeri de Cultura concedirà a la nostra revista la Creu de l’Orde d’Isabel la Catòlica. Estem preparant una gran festa per si fos el cas.

d’octubre Rajoy es va reunir amb els líders del PSOE i de C’s i varen afirmar la seva posició contra el procés independentista català. El líder de Podem es va manifestar partidari d’una consulta als catalans.

Reaccions a la declaració sobiranista catalana.

El dimarts 10 el Consell d’Estat avalà per unanimitat el recurs del govern central contra la declaració de desconnexió del dia 9 del Parlament català. Rajoy es reuní amb el rei al palau de La Zarzuela. El dimecres 11 el T.C. va suspendre la resolució del Parlament.

Control econòmic de l’autonomia catalana. El ministre Montoro el va anunciar el divendres 20. Va ser rebut com una humiliació, i feta per motius polítics.

MÓN Atemptat terrorista múltiple a París. Una cadena d’atemptats la nit del divendres 13 va ocasionar 129 morts i va commocionar el món. França va tancar les seves fronteres i va proclamar una guerra interna i externa contra el terrorisme jihadista, amb la persecució, detenció i mort de terroristes a París i bombardeigs a territoris de l’Estat Islàmic.

CATALUNYA Intervenció de l’autonomia catalana. El divendres 20 el govern central va decidir posar condicions als lliuraments de diners a la Generalitat, segons el destí dels diners.

Inici de desconnexió i resposta del TC. El Ple del Parlament del dilluns 9 va aprovar el text de declaració de la desconnexió per 72 vots de JxSí i CUP a favor, per 63 en contra. El dia 11 el TC va suspendre la resolució independentista per unanimitat, i advertí a Carme Forcadell, als components de la mesa, i al govern en funcions, del deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que ho ignori i eludeixi.

Mas no aconseguí la investidura. Tant en els debats dels dies 9 i 10, com en el del dijous 12, la CUP va insistir en la seva posició, i en totes dues ocasions votà en contra.

Juan José Omella serà el nou arquebisbe de Barcelona. El Papa Francesc va triar un bisbe social i de la Franja per substituir Martínez Sistach.

Nova tècnica mèdica a la Vall d’Hebron. Un equip de l’hospital va anunciar el dimarts 10una tècnica que evita la biòpsia per diagnosticar i estudiar els tumors cerebrals.

Teatre. Premis Butaca. “El rei Lear” i “Terra baixa”, amb quatre guardons cadascuna, van ser les obres triomfadores de l’edició d’enguany, celebrada el dilluns 23.

ESPANYA Comença la cursa electoral. Rajoy va fixar el 20 de desembre per a les eleccions generals.

Units contra el procés català. Els últims dies Emporion 100 anys (1915-2015)

També a Mali. El divendres 20 homes armats van assaltar un hotel i segrestar 170 persones, amb resultat de prop de 30 morts.

Risc d’atemptat a Bèlgica. Davant una probable acció terrorista imminent, i mentre es perseguien presumptes terroristes, el cap de setmana del diumenge 22 i dies següents es va mantenir la regió de Brussel·les en alerta màxima, sense metro ni tramvia, i amb botigues i escoles tancades.

Tragèdia aèria russa. Va quedar demostrada la hipòtesi que un sabotatge terrorista dins de l’aparell va ser la causa de la destrucció de l’airbus caigut a Egipte, a finals d’octubre, amb 224 persones a bord. També Rússia va reaccionar atacant els territoris de l’Estat Islàmic Europa, els refugiats de l’est i els immigrants del sud. Durant tot el mes la Unió Europea continuà sense acords clars d’acollida i repartiment de refugiats, i de suport econòmic als països africans per prevenir i evitar l’emigració de la seva gent, mentre creixien els obstacles a la circulació de persones pel territori.

Eleccions a Turquia, Birmània i Argentina. El partit d’Erdogan va recuperar el diumenge 1 la majoria absoluta al Parlament turc. El diumenge 8 la Lliga Nacional per a la Democràcia, de Birmània, que encapçala la Premi Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, va guanyar les eleccions.

El diumenge 22 el conservador Mauricio Macri va ser elegit president a l’Argentina.

Escalfament del planeta. Davant la Conferència Mundial del Clima a celebrar a París el dia 30, un estudi de Climate Central dels EUA avisava que a llarg termini els nivells del mar podrien negar extenses zones que afectarien 280 milions de persones.

ESPORTS L’Espanyol en mans xineses. S’arribà a un acord per vendre un 45% de les accions a una empresa líder mundial de joguines electròniques.

Rússia, dopatge d’Estat? Informacions molt greus podrien suposar que Rússia fos exclosa dels Jocs de Rio. Conseqüències de l’atemptat de París. Es varen anul·lar partits internacionals previstos i es va reforçar la seguretat. Milers d’agents varen ser mobilitzats per al partit del Barça contra el Real Madrid al Bernabeu.

Madrid 0 - Barça 4. El dissabte 21 un Barça pletòric es va lluir al Bernabeu enfront d’un Madrid pobre de joc, i davant d’un públic indignat amb l’equip blanc i el seu president.

Barça 6 – Roma 1. Un altre gran resultat a la Champions, aconseguit el dimarts 24.

EMPORION publica de forma preferent les notícies que ens envien els organitzadors d’actes a: consellredaccio@emporion.org (recomanat màxim 30 paraules)

El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Emporion • www.emporion.org • 27

Edita Associació Emporion Socis Fundadors

Consell de redacció

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicenç Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sató Joan Surroca Enric Torrent Plàcid Busquets

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent Josep Martinoy Plàcid Busquets

Jordi Bellapart - President Anna M. Mercader - Secretari Plàcid Busquets - Edició, disseny i administració del web Gabriel Martinoy - Preparació, estructura i gestió de continguts

1915 - 2015