112 abril 16

PERIÒDIC DIGITAL, TERCERA ÈPOCA

Nº 112 ABRIL 2016

• Editorial • Donar allotjament als pelegrins • L'austeritat ben entesa • El general Prim (18141870) • Memòria de la gent -Anselm Roig• Aparcaments del sector sud-oest de la vila • La primavera o el goig dels sentits • X Jornada de Política Internacional al Museu de la Mediterrània • Palmira canvia de mans • Una vida de pel·lícula ...... i televisada • Exercicis de català 19

Editorial Any literari Ramon Llull 2015-2016 Potser els nostres lectors ja han observat que a les portades dels darrers números d’EMPORION hi figura el logo de l’any literari Ramon Llull. En fer-ho, la nostra intenció ha estat de respondre a la crida conjunta del Departament de Cultura, de l’Institut Ramon Llull i del Govern de les Illes Balears, organitzadors de la commemoració de l’Any Llull 2015-2016, per fer conèixer més i millor Ramon Llull i la seva obra, coincidint amb el 700 aniversari de la seva mort.

Com recorda el web de l’Any Llull, Ramon Llull fou un dels escriptors i pensadors més destacats de l’Edat Mitjana, no sols dels territoris de parla catalana, sinó de tota la tradició europea. Els seus amplis interessos van afavorir que fes aportacions remarcables en tots els àmbits del saber de la seva època, que van des de la filosofia i la teologia fins al dret, la medicina, l’astronomia, la retòrica o la lògica.

Llull va néixer a Mallorca pels anys 1232-1233, molt poc després de la conquesta de l’illa, i aquest fet explica la seva preocupació per la conversió dels no cristians. De ben jove fou cortesà de Jaume de Mallorca, va tenir responsabilitats en l’administració de la cort, es va casar i va tenir fills, però cap als trenta anys la seva vida va patir un canvi radical. Va decidir que havia de consagrar-se a la causa de Jesucrist, i va dedicar nou llargs anys a formar-se per escriure “el millor llibre contra els errors dels infidels”. Entre els coneixements que es va esforçar per adquirir hi havia nocions d’àrab, suficients per escriure i disputar en aquesta llengua.

A partir de llavors, es posà a escriure i ho va fer sobre una gran diversitat de temes, sempre pensant en el benefici que els seus llibres podien reportar als lectors, ja fossin cristians o d’altres religions. I amb el mateix objectiu, la salvació de l’ànima dels seus semblants, va viatjar per tota la Mediterrània i es va entrevistar amb reis, papes i altres governants, als quals volia convèncer de la bondat dels seus projectes.

• Proverbis, refranys i frases fetes

Els seus viatges el van dur per bona part d’Europa, va arribar a la riba oriental de la Mediterrània i també és possible que visités Jerusalem. Va fer estades al nord d’Àfrica per disputar-hi sobre qüestions de fe amb savis musulmans. L’última la va fer a Tunis, quan ja tenia més de vuitanta anys. Va morir entre el desembre de 1315 i els primers mesos de 1316, en el viatge de tornada a Mallorca o bé una vegada arribat a l’illa. És enterrat a l’església de Sant Francesc de Palma.

• El carnaval a l'institut, una festa alegre i plena de color

Ramon Llull creà un sistema filosòfic que denominà l’Art, que integrava la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l’ordre social, a partir d’un sistema de verificacions mecàniques. En cert sentit se’l considera predecessor de la informàtica i la cibernètica. Es tractava de trobar una ciència general, els principis de la qual continguessin els principis de totes les ciències particulars.

• La cuina de la Catrina • Gotes d'humor • Cinema i espectacles • Notícies

Actualment se’n conserven 240 obres, que ell mateix traduïa a l’àrab i al llatí, cosa realment insòlita a la seva època. Inclouen matèries tan diverses com filosofia (Ars Magna), ciència (Arbre de ciència, Tractat d’Astronomia), educació (Blanquerna, que inclou Llibre d’Amic e Amat), mística (Llibre de contemplació), gramàtica (Retòrica nova), cavalleria (Llibre de l’orde de cavalleria), poesia (Cant de Ramon, Desconhort) i narració (Fèlix o Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties).

El Llibre de les bèsties és una de les seves obres més populars i de més fàcil comprensió. Escrit en forma de faula, és una mena de rondalla amb protagonistes animals sobre les intrigues d’una cort. Fèlix, el protagonista del Llibre de meravelles, explica la paràbola a un rei perquè vegi “com ha de regnar i guardar-se de malvat consell i d’homes falsos”. Com diu Desclot, Maquiavel era a més de dos segles de distància en el futur.

Ens complau fer saber que l’actor i rapsoda torroellenc Joan Masotkleiner, acompanyat del guitarrista Toti Soler, estan fent actes per terres de parla catalana amb motiu de l’Any Llull.

També EMPORION vol contribuir en aquest homenatge a l’autor més estudiat del món en llengua catalana, amb el desig que sigui més conegut i més proper a tots els nostres lectors

2 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Donar allotjament als pelegrins Joan Surroca i Sens

Donar allotjament als pelegrins és una de les set obres de misericòrdia corporal de la doctrina catòlica; les altres són donar menjar al qui té fam, donar beguda al qui té set, vestir els despullats, visitar els malalts, assistir els presos i sepultar els morts.

De petit les aprenia de memòria, seguides de les set obres de misericòrdia espirituals: ensenyar el qui no sap, donar bon consell a qui el necessita, etc.

Durant segles, aquestes bones obres van anar penetrant a les consciències de la gent, es van transmetre de generació en generació i feien la funció de mapa per caminar per la vida. No entro aquí en el debat de si aquesta eina era la més adequada o n'hi ha de més apropiades per distingir el bé del mal.

Del que no tinc cap mena de dubte, tot i que sóc més propens al dubte que a la certesa, és que sense mapa ens perdem.

Tots sabem el significat d'hospitalitat dels xifrers prop dels portals de les cases. Obrir la llar als pelegrins, caminants i rodamons sortia del cor perquè la vida estava pensada per compartir-la més que no pas per satisfer l'ego insaciable. El tarannà era de calma i es contemplava l'horitzó perquè les pantalles encara no havien obligat a baixar els caps. Ens falta temps per entendre la mirada de l'altre, per escoltar la seva preocupació i per donar la mà a qui reclama acompanyament.

Un dels temes que els mitjans de comunicació està tractant més abastament és el dels refugiats que truquen a la porta d'Europa. Considero que hi ha analistes competents que aporten les diferents cares d'un problema complex i, qui vol, arriba a les seves conclusions. Des d'aquesta pàgina només convido a la reflexió honesta de cadascú de nosaltres i a revisar si tenim un estil de vida acollidor o només pensem en nosaltres mateixos, la nostra família, el nostre clan, etc.

Sense una consciència col·lectiva formada a partir d'un llarg procés educatiu i de consens social, és inútil cercar respostes satisfactòries a casos concrets com és ara el dels refugiats. Algú ha plantejat la pregunta clau: "I tu què feies quan passava tot això?" Som més capaços d'escandalitzar-nos d'aquells que miraven cap a un altre costat en temps dels inferns dels camps nazis que no pas de debatre les causes de l'èxode massiu del segle XXI. Estem més ben disposats a pontificar sobre drames llunyans que no pas interpel·lar-nos de si atenem els nostres convilatans necessitats d'estima i consideració.

Sé prou bé el treball ingent i lloable que s'està fent perquè tothom tingui un sostre i un plat a taula. La meva inquietud és l'estima i la consideració, tan necessàries com atendre el cos.

En el nostre col·lectiu torroellenc no tinc gaires motius d'alegria quan valoro els esforços dedicats a apropar-nos al diferent. Si hi ha autoritats que es neguen a visitar una mesquita per por de no ser votats, no ens ha de sorprendre que hi hagi governants europeus que es tanquen al drama dels refugiats. Ells saben prou bé que, en cas contrari, la xenofòbia els passaria factura. Tornant a la meva tesi: amb valors xenòfobs, racistes i classistes no hi ha salvació europea. Les coses canviaran quan la ciutadania aprengui d'una vegada que l'única manera d'experimentar el goig de viure és emfatitzant l'empatia. Lao Tse ho va dir molt bé: "La raó per la qual l'univers és etern és perquè no viu per a si mateix."

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 3

L‘austeritat ben entesa Albert Llausàs i Pascual

Ara fa cosa d'un any i mig vaig traslladar-me a un nou pis de lloguer, moblat, però que calia acabar d'equipar amb alguns electrodomèstics.

Vaig adquirir-los nous de trinca i ara, tot just 18 mesos després, tinc la planxa de cuinar elèctrica que em cau a trossos i un aparell de televisió que fa el boig. Tenint en compte l'ús moderat i sempre curós que els he donat, només puc atribuir-ho a la obsolescència programada, és a dir, a l'estratègia comercial consistent a fabricar i vendre productes de consum, sovint electrònics, amb data de caducitat. Els aparells en qüestió ja estan dissenyats de tal manera que, al cap d'un període prudencial, superat el marge cobert per la garantia, deixin de funcionar i les persones afectades n'hagin d'adquirir de nous. Sovint, la factura de la reparació (quan aquesta és possible perquè encara no s'han descatalogat els recanvis necessaris) supera l'import d'adquisició d'un bé nou. Aquesta pràctica assegura un ingrés regular de diners al sector i fins i tot contribueix al creixement de l'economia. Ho fa en detriment de la butxaca de la pobra clientela i dels recursos naturals. Així, la mort prematura d'aparells electrònics i el seu recanvi suposa un ús d'allò més ineficient dels recursos naturals i l'acumulació de residus que no sempre es reciclen, ni aquí ni als països subdesenvolupats on solen acabar abocats de qualsevol manera.

La permissivitat amb aquesta pràctica organitzada pels càrtels de l'economia de consum contrasta amb el discurs de l'austeritat, imposat des de les altes esferes polítiques. Segons els principis de l'austeritat és moment d'estrènyer-nos el cinturó, prescindir de serveis públics que no ens podem permetre i deixar de finançar activitats improductives com ara la protecció del medi ambient, l'agricultura ecològica, el tercer sector social o les energies renovables. Aquest enfocament en l'aplicació de l'austeritat n'ha acabat criminalitzant el sentit, contraposant-la a polítiques expansives que només fan el joc al consumisme que va inventar la obsolescència programada. obsolescencia porgramadaCal recuperar, i s'està recuperant, el sentit de l'austeritat ben entesa. La teoria del decreixement, per exemple, casa bé amb aquesta manera d'entendre l'austeritat. Aquest corrent de pensament promou la idea que és possible millorar el benestar de les persones i la condició del planeta sense perseguir com a única meta el creixement econòmic i els beneficis de les empreses. L'economista francès Serge Latouche n'és un dels principals impulsors i el seu ressò ha arribat a Catalunya, almenys amb la celebració de jornades i debats. Segons el decreixement, la qualitat de vida i ambiental no vindria del fet de comprar 4 • Emporion • www.emporion.org

dues televisions, planxes o rentadores, sinó d'adquirir-ne només una amb el doble de vida, o més. També encaixen bé amb aquesta concepció de l'austeritat l'auge de les economies conegudes com "del bé comú" i "col·laborativa". El primer cas, ideat per l'austríac Christian Felber, proposa un projecte econòmic diferent a l'actual, a tots els nivells, substituint el lucre i els monopolis com a finalitats dels mercats financers per objectius que prenguin en consideració aspectes com la dignitat humana i el grau de satisfacció de les persones. L'economia col·laborativa aplica aquests criteris a una escala més entenedora, la de les relacions entre particulars.

Un dels primers exemples que se sol posar d'economia col·laborativa és compartir un trepant. La majoria de les persones no requerim perforar una paret per penjar un quadre a diari, ni mensualment, ni potser anualment. Fer-ho, en canvi, sol requerir l'ús d'aquesta eina. La seva adquisició sol anar acompanyada de llargs períodes d'inactivitat. Un trepant per veïnat pot cobrir perfectament les necessitats de tothom qui vulgui ferne ús. Amb la generalització de les noves tecnologies digitals el procés s'ha simplificat i les xarxes de potencials persones col·laboradores s'ha estès enormement. Així, per exemple, hi ha comunitats per compartir cotxe, per lloguer d'habitacions i per intercanviar o vendre entre particulars objectes que han quedat en desús o que ja no volem. En alguns casos, aquesta austeritat ben entesa és promoguda activament per les administracions. Es va començar amb la utilització de bicicletes públiques compartides, cada cop més grans ciutats tenen serveis de lloguer de vehicles per hores i darrerament han sorgit iniciatives per implantar el mateix model amb motocicletes elèctriques. Lamentablement, en massa ocasions les administracions també són les responsables de posar pals a les rodes a l'expansió d'aquests models d'economia col·laborativa. És natural i segurament necessari que en regulin el funcionament, però massa sovint fa la impressió que les traves van destinades únicament a mirar de protegir els interessos de la vella economia, la que em convida a estrenar planxa, televisió, mòbil i cotxe cada pocs anys per fer créixer el Producte Interior Brut.

De moment, he decidit receptar-me austeritat, com a modesta insubmissió. L'aparell de televisió encara funciona per reproduir pel·lícules, i quan vulgui veure algun programa en concret ja em connectaré per internet.

Amb la planxa, en el pitjor dels casos, tocarà desmuntar una de les dues plaques i prescindir-ne. L'altra encara aguantarà, un temps almenys.

Emporion 100 anys (1915-2015)

El general Prim (1814-1870) Adrià Arboix

i el seu projecte per a la regeneració d’Espanya “O caixa o faixa.”

“I jo ho pregunto al govern: els catalans, són o no són espanyols? Són els nostres colons o són els nostres esclaus?”

(Discurs del 27 de novembre de 1851)

El general Joan Prim i Prats, nascut a Reus el 1814, va arribar a ser president del Consell de Ministres, ministre de la guerra, capità general dels exèrcits, marquès de Los Castillejos, Gran d’Espanya, comte de Reus i vescomte del Bruc. Per primer cop, un català va aconseguir encapçalar el poder executiu a Espanya.

Heroi de la guerra del Marroc, que havia durat del novembre de 1859 al març de 1860, les seves victòries militars a Los Castillejos, Tetuan i WadRas l’havien convertit en l’home més popular de Catalunya i d’Espanya en el seu temps. El general Prim, héroe de África, un petit llibre del qual s’havien venut més de 30.000 exemplars arreu d’Espanya, havia contribuït a erigir la seva imatge pública d’heroi i mite guerrer només comparable, en l’imaginari castellà, al Cid. Prim era un militar liberal i progressista que sabia auscultar els signes dels temps. Havia viscut la inestabilitat política de l’època, amb uns dirigents més ocupats a conspirar que a governar. En els darrers cinquanta anys, el país havia tingut setanta-cinc governs, una mitjana d’un cada vuit mesos, i cadascun havia tingut com a tasca foragitar els endollats del govern anterior per col·locar els propis. Prim ho volia canviar i va encapçalar la revolució de 1868, coneguda com La Gloriosa, juntament amb el general Serrano i l’almirall Topete, que foragitaria Isabel II i els Borbons del país. El general Prim va ser nomenat president del govern, on va demostrar ser un home d’estat. Mig any més tard, les corts constituents aprovaven la Constitució de 1869, que definia Espanya com una monarquia constitucional, per a la qual encara no hi havia rei. Una de les seves aportacions bàsiques a la Constitució de 1869 va ser l’establiment del sufragi universal. Fins aleshores, i en el règim corrupte i desacreditat d’Isabel II, només votaven els rics (poc més de l’1 per cent de la població) i hi havia censura de premsa. En la pèssima gestió dels governs d’Isabel II, en només 10 anys, entre el 1856 i el 1866, es van construir a Espanya Emporion 100 anys (1915-2015)

més quilòmetres de línia fèrria que enlloc d’Europa (4.300 quilòmetres de via de tren, multiplicant per deu els només 440 que hi havia fins aleshores), amb unes obres costosíssimes i amb línies espantosament deficitàries, com per exemple Sevilla-Jerez-Cadis i Mèrida-Sevilla, amb la ruïna de les companyies. Entre el 1867 i el 1868, hi va haver també una greu crisi d’aliments. Es va passar gana, sobretot al sud. I de la conjunció de la corrupció, i de la crisi financera i d’aliments va arribar la revolta liderada per Prim.

El nou rei que va proposar Prim era Amadeu I de Savoia, que provenia d’una dinastia no borbònica, i era jove, de tarannà modern i liberal, i estava proveït de tota mena de virtuts cíviques i privades. El paper del nou rei seria, d’entrada, escombrar totes les elits parasitàries i corruptes que giraven entorn d’Isabel II i els Borbons. I iniciar el camí cap a un futur més pròsper, per aconseguir un estat més plural on Catalunya gaudís de molt més poder i capacitat de comandament, per tal d’utilitzar l’Estat amb més eficiència i modernitzar-lo. Un model del tot oposat a la unificació de Felip V de 1714 efectuada des de dalt, a sang i foc. El projecte de Prim per a Catalunya i per a Espanya es volia eficaç, però no volia soroll, ja que no es podia afavorir Catalunya a cara descoberta, malgrat que tothom en sortiria beneficiat: Catalunya amb més diners i més indústries, i Espanya, arrossegada per la locomotora catalana. Prim va governar només 2 anys, però les seves obres foren meritòries, ja que va establir la pesseta com a unitat monetària a Espanya, va instaurar la llibertat de premsa, el sufragi universal i la separació Estat-Església. L’arribada d’Amadeu I era el triomf d’un projecte polític seu de regeneració política i canvi, perquè Prim tenia un somni: una Espanya liberal, moderna i democràtica, allunyada del jou dels Borbons.

Prim deia que això ho va aconseguir gràcies al seu passat curricular. El juny de 1843, el jove Prim havia estat el veritable heroi de la Junta de Emporion • www.emporion.org • 5

Barcelona, el líder del pronunciament liberal que va foragitar del poder els reaccionaris. Però al setembre de 1843, el govern de moderats de Madrid l’havia anomenat governador militar, amb l’encàrrec de reprimir la Junta de Barcelona i els rebels catalans, que ell per disciplina va assumir.

Aquell fet no va ser mai perdonat per gaires catalans. Narcís Oller va escriure que els fets de 1843 eren la taca negra de la vida de Prim. Va ocasionar rancúnia a polítics, escriptors i a tota la societat catalana. Però ell recordava posteriorment que gràcies a aquella victòria va ascendir a general, i va tenir prou poder per foragitar Isabel II i el seu règim corrupte, i per assolir la Constitució més liberal i més progressista d’Europa en el seu temps.

Prim era arrogant, presumit i curós amb la seva imatge pública. Era molt meticulós en la preparació dels seus discursos. A Madrid l’acusaven de massa català, i a Barcelona de massa castellà. Sentenciava amb pragmatisme que l’obligació d’un polític és flairar cap on bufen els vents de l’opinió i adaptar-s’hi.

La seva presidència va coincidir de ple amb la guerra de la independència de Cuba, en la qual la immensa majoria dels ciutadans espanyols només volien la victòria militar mentre Prim estava impulsant una negociació amb els rebels, amb intermediaris dels Estats Units per tal de reconèixer la independència de l’illa. De fet, les dues primeres autoritats de l’Estat mantenien postures radicalment oposades pel que fa a Cuba: Prim volia negociar la independència i suprimir l’esclavisme a l’illa, a la manera del president Lincoln als Estats Units; Serrano, en canvi, que havia estat capità general de l’illa i mantenia fermes amistats amb la riquíssima oligarquia espanyola esclavista representada per Manuel Montagut i el marquès De Comillas, i els tres-cents latifundistes i terratinents de l’illa, només volia reprimir la insurrecció a sang i foc. “La pàtria no es pot dividir”, deia, i Cuba formava part de la pàtria espanyola. Prim negociava, en canvi, que en cas de separació, Cuba pagaria la corresponent indemnització a Espanya, la important i significativa quantitat de 125 milions que anirien de ple a les exhaustes arques financeres espanyoles.

El projecte regeneracionista per a Espanya de Prim es va veure truncat el dia 27 de desembre de 1870, al carrer del Turco de Madrid, amb l’atemptat que acabaria amb la seva vida. El regnat d’Amadeu de Savoia va ser breu i convuls i va abdicar als dos anys de la seva arribada. Va començar aleshores el període més caòtic de la història d’Espanya, la Primera República (amb quatre presidents en menys d’un any), que es va extingir amb el cop d’estat del general Pavía i la restauració de la dinastia dels Borbons el 1874. Acabaria així el període històric conegut com a sexenni democràtic (1868-74).

El polític i periodista Manuel Milián Mestre reflexiona que si no haguessin assassinat el general Prim, Espanya ara no seria la mateixa. El projecte regeneracionista de Prim va ser el més important i intel·ligent de tot el segle XIX espanyol. Prim va tenir una personalitat polièdrica, que a casa nostra potser no ha estat prou valorada. Xavier Díez diu que a Catalunya, a causa de segles de subjugació nacional, patim un patològic dèficit d’autoestima que ens impedeix mantenir una relació normal amb els personatges que marquen etapes històriques. Establim imatges estàtiques en funció del present, d’individus que marquen una època. Tot retrat històric individual és també col·lectiu. La figura polièdrica de Prim entraria de ple en aquests paràmetres. L’any passat, va ser el 145è aniversari de la seva mort, i això podria ser un bon motiu per recordar-lo i estudiar-lo.

La cuina de la Catrina Caterina Bosch

Amanida de potes de pop INGREDIENTS PER A 4 PERSONES • 4 potes de pop (Compreu potes bullides) • 2 Patates cuites al microones • Oli • Sal • Pebre vermell de la Vera PREPARACIÓ Talleu el pop i les patates a rodelles.

Amaniu-ho amb oli, sal i el pebre de la vera, tot ben remenat.

Rap amb pèsols i carxofes INGREDIENTS PER A 4 PERSONES • 1 rap de 1500 kg • 1 ceba gran • 4 grans d' all • 1 tomata petita • 1 pebrot • 1 kg carxofes • ½ kg pèsols • Oli • Sal • Pebre

Referències bibliogràfiques 1. PUIGPELAT, F. Els últims dies del general Prim, Proa, Barcelona, 2014.

PREPARACIÓ

2. MARTÍ, P. “Quan a Espanya manaven catalans”, <http://www.naciodigital.cat/noticia/99615/quan/espanya/manaven/catalans>

Del cap del rap en feu un fumet, força reduït.

3. DÍEZ, X. “La vida política del president en funcions de la Generalitat”.

A: Punt Avui, 9 de gener de 2015.

4. FONTANA, J. La formació d’una identitat. Una història de Catalunya, Eumo Editorial, Vic, 2014.

Feu un sofregit de ceba, pebrot, tomata i alls. No deixeu que enrosseixi, aneu-li afegint fumet. Quan està confitat tritureu-lo al "minipimer".

Poseu-lo a la cassola amb el fumet i coeu-hi els pèsols i les carxofes.

Quan faltin uns 10 minuts afegiu-hi la cua de rap tallada a rodelles.

Perquè la salsa quedi espessa desfeu-hi una mica de farina.

Tingueu molta cura que no us quedi negat ja que el rap treu molta aigua.

6 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Memòria de la gent Jaume Bassa Pasqual

Anselm Roig i Radresa, 88 anys al carrer d’Ullà L’Anselm Roig –en Selmo- és assossegat, plàcid, correcte, té bona memòria. Ens trobem a can Quintana, just davant de casa seva, al carrer d’Ullà, on va néixer i on ha passat tota la vida. Ens asseiem a la sala Francesc Gimeno, envoltats d’art, un entorn ideal per fer córrer els records.

Ell en té molts i s’explica molt bé, sovint acompanyant les paraules d’una punta de fina ironia.

Abans de la guerra va anar a estudi amb el senyor Tomàs, després amb la senyoreta Andreu, i amb el senyor Dabau, un mestre senzill i afable, de qui té molt bon record.

- En Cels i jo érem els seus alumnes preferits -em confessa l’Anselm, i somriu- ens va posar junts en una taula al final de la classe i que féssim el que ens vingués més de gust; però amb la guerra el van mobilitzar, va haver d’anar al front.

M’explica anècdotes de les escoles, que en Pepe González de vegades donava classes com a substitut, i un dia va treure de l’aula en Joan Puig, i aquest des de la porta s’acomiadà amb un “bon vent i foc al cul!”, o de quan en Vilà de les gracioses va posar carbur als tinters i tots van explotar... Ja se sap, els grans feien guerra, els nois bretolades.

- El teu pare era músic –li dic-, tu no en vas voler ser?

- A Torroella n’hi havia molts de músics, molts vailets n’aprenien i jo també vaig anar a classe de música. Hi anava amb en Cosme Companys i en Josep Forcada, però no m’agradava. Vaig anar d’aprenent de lampista a can Cros, després em vaig establir pel meu compte, al carrer dels Dolors, vaig arribar a tenir dotze o tretze treballadors... però quan el negoci va anar canviant i ens anàvem convertint en subcontractats dels constructors... ells facturaven i cobraven, feien el negoci i nosaltres estàvem a les seves mans... llavors, ho vaig deixar.

- I et vas casar als 40 anys, i et vas dedicar a la botiga. Parlem-ne?

molt decidida, tothom coneixia la botiga de l’Antònia Barrancota.

- De què ve aquest motiu?

- El meu besavi, Anselm Roig Passarrius, un home fort, valent i audaç, de Torroella, va participar al “foc de Castelló”, la batalla que enfrontà carlins i liberals a Castelló d’Empúries l’any 1879. Com que s’assemblava en tot a un bandoler que li deien Barrancot, també li van començar a dir a ell, i aquest va esdevenir el motiu de la família. Feia tabac, un cultiu prohibit, i el venia en pols, en capsetes de rapè, sobretot als capellans, molts en prenien. Una vegada, per escapar-se de la Guàrdia Civil, es tirà al riu i respirava amb una canya a sota aigua. També es dedicava a la cria de fures i els capellans n’hi compraven per anar a furar, es veu que estaven prou desvagats per anar a caçar conills amb la fura... Un seu germà, Joan Roig Passarrius, va tenir el primer estanc de Torroella... L’avi es deia Pere, era fuster, feia barques en un local d’aquí a can Quintana; la porta que hi havia ara és finestra, és per on es veu el pessebre, des del carrer, per Nadal.

L’Anselm recorda molt bé un altre local que hi havia hagut a l’edifici de can Quintana, de cara al passeig de Fora Portal, el cafè d’en Nitu, que és com deien a en Joan Vicens, germà del que pels anys trenta va ser alcalde per ERC, en Pere Vicens. En aquell cafè s’organitzaven festes i saraus, revetlles, s’hi feia molta gresca, i també alguna xerrada política, en general de caràcter extremista, marxista o anarquista, i era molt concorregut per la gent més d’esquerra.

Comentem que quan esclatà la guerra, i a Torroella es formà el Comitè, en Pahí en fou president i una de les fites que es proposà fou la col·lectivització dels oficis, i a l’hora de tirar endavant el col·lectiu dels músics, ho feu amb l’ajuda del pare de l’Anselm i d’en Ricard Forcada.

Quan es constituí l’ajuntament antifeixista, amb en Nitu d’alcalde, també s’aprofità la seva experiència bancària, i va ser nomenat “dipositari de fons interí”. I al cap d’uns mesos, quan es va fer càrrec de l’Ajuntament un equip moderat, en els bitllets de pesseta i de cinquanta cèntims -que es van emetre el maig i l’agost de 1937- s’hi llegia: “El Dipositari – Climent Roig”.

- La casa on visc i sempre he viscut, al carrer d’Ullà, havia estat propietat de la família Gumà de plaça i la tenien llogada a l’Enriqueta Pascual, l’Enriqueta de Serra, que li deien. Era una dona molt trempada, duia la botiga molt bé, era dinàmica, atenta amb els clients, els dilluns li venien de tot arreu, de Serra –el seu poble-, de Gualta, de tots els pobles del voltant. Quan els meus pares es van casar, van aconseguir que l’Enriqueta els cedís la botiga, el traspàs els va costar 500 duros.

- El pare no era de cap grup polític, simpatitzava amb l’esquerra, això sí, i a can Nitu es trobava amb en Miquel Canals, en Pahí, que hi anava cada dia.

- La botiga complementava l’ofici de músic.

- En Pahí aviat va ser arraconat pel Borni, un foraster obscur...

- Sí, el pare es deia Climent Roig Casadevall, l’afició li devia venir de l’avi, que formava part d’un cor llavors famós a la vila, “El bar burlesco”.

Però ningú no podia pas viure només fent de músic, tots tenien botiga o feien altres oficis que s’hi poguessin compaginar... Ell tocava el fiscorn i el trombó a “La Principal de Torroella”, després a Sant Sadurní d’Anoia –molt pesat, tan lluny-, però també feia tot el que es presentava i ell podia fer, soles d’espardenyes per a la fàbrica dels Pujol, escrivent a cal banquer Puig de plaça -en Putxet-, copista de partitures -perquè tenia molt bona lletra-, etc. La mare, que tenia molta espenta, feia rutllar la botiga amb molt d’èxit. Mataven pollastres, conills, oques, venien arròs, sucre, sabó... i bacallà, i el seu article més famós, les arengades, que exposaven de cara al carrer, en cascos de 500 peces. No hi havia casa a Torroella que no en comprés, però encara més els dilluns: els petits botiguers dels pobles veïns, Bellcaire, Ullà, Gualta, en compraven una dotzena, dues dotzenes, per a la seva venda setmanal; de vegades, de matinada, un pagès abans d’anar al camp passava a comprar un parell d’arengades per dinar... perquè el vespre abans la seva dona se n’havia descuidat. Un o dos cops, durant la guerra, varen arribar a importar de França articles de contraban, en un vagó que parava a Sant Miquel de Fluvià, consignat a nom d’un tal Oliva, estraperlista, i que distribuïen camionetes de l’Escala. La mare era

- En Pahí era una bona persona, ell mateix es va anar apartant, i potser per por. Qui sap a quanta gent va salvar la vida i no es va saber!... Després, exiliat a França, va estar al camp de Sant Cebrià, va patir una nova guerra, els alemanys el van ferir però se’n va sortir, era un bon mecànic, ideà millores en màquines d’una pedrera on feien grava, després venia a Torroella, s’hi va comprar un pis... No tingué aquesta sort en Nitu, que havent fugit a França, tornà per por que corrés perill el seu pare, i fou pres i afusellat. No van faltar denúncies també contra el meu pare, per col·laboració amb aquells ajuntaments; afortunadament, sense conseqüències.

Emporion 100 anys (1915-2015)

És hora d’acomiadar-nos.

- Selmo, gràcies per l’amabilitat de compartir els teus records amb els nostres lectors... i per molts anys.

Se’n va caminant cap a casa seva, pausat, tranquil. Veient el seu físic sobri, fràgil, no puc evitar de comparar-lo amb el seu pare, en Climent Barrancot, un home extremadament ventrut; tant, que diuen que a l’Ajuntament van haver de retallar una taula perquè la panxa no li impedís d’acostar-se a la feina. Quins contrastos!

Emporion • www.emporion.org • 7

Aparcaments del sector sud-oest de la vila Jordi Bellapart

Un nou pas de consolidació urbana Llegíem fa pocs dies en un diari la notícia que Torroella recuperarà la possibilitat d'aparcar al pàrquing gran de la zona que ara coneixem com de l'Espai Ter, al final del carrer del Riu, ja que l'Ajuntament ha aconseguit lligar un nou acord de lloguer amb els propietaris dels terrenys, i que aquest acord tindrà una vigència de quatre anys.

Sens dubte que aquesta és una bona notícia no només per als torroellencs, sinó també per a la gent que visita la vila, per als que vénen a celebracions festives o culturals, per al comerç en general i sobretot per mantenir viva l'activitat del nucli antic, que és el moll de l'os de l'essència de la vila, un dels elements més emblemàtics que distingeixen aquesta població.

No coneixem exactament les claus d'aquest acord, però suposem que, com qualsevol acord, sempre s'aconsegueix amb renúncies i concessions per les diferents parts. Però aquest acord no s'hauria d'acabar aquí.

Aquestes vies d'aproximació que ara s'han trobat, s'haurien de continuar per aconseguir una entesa de compra.

Aquests terrenys, amb qualificacions concretes dins del pla urbanístic, s'hauran de valorar atenent-ne el significat. La superfície afectada que hauria de comprar l'Ajuntament correspon a una superfície d'uns 29.000 m2. Uns 13.000 m2 estan qualificats com a zona verda dels sistemes generals en sòl urbà. La resta, uns 16.000 m2, s'ha de considerar com a zona verda dins de zona rústica. Mai ha estat sotmesa sota cap expectativa de ser urbanitzable i així s'haurà de valorar com a zona agrícola.

Aquestes taxacions les hauran de fer tècnics experts que concretaran el valor just del terreny, mesurat segons els criteris legals de compravenda que apliquin. Els temps de les taxacions exagerades i especulatives ja s'han passat. Això ho hauran de tenir en compte les parts: propietaris, per evitar caure en intencions especulatives, i l'Ajuntament, per acceptar el just preu per tal d'acomplir amb la responsabilitat que els pertoca en la gestió de diners públics.

La proximitat d'aquests espais amb el nucli històric de Torroella i a l'equipament Espai Ter fan que aquests terrenys siguin un element indispensable per al funcionament de l'activitat econòmica, social i cultural 8 • Emporion • www.emporion.org

de la vila. Un espai on puguin aparcar un miler de vehicles, just al costat d'un magnífic auditori, teatre i lloc per a grans esdeveniments com és la Fira de Sant Andreu, i a poca distància del Museu de la Mediterrània i el centre de la vila, del mercat setmanal o de la Festa Major, és tot un privilegi.

La idea d'un planejament urbanístic fet de ja fa prop de vint anys i que els diferents governs municipals han assumit amb més o menys intensitat durant aquest període, estan fent realitat uns elements bàsics que van configurant la Torroella prevista.

Per una part, s'ha de cercar l'equilibri d'un creixement urbà en direcció est. Cap a oest, la vila no pot créixer gaire perquè som al límit amb el municipi veí: Ullà. Aquest creixement unidireccional podria deixar el nucli històric en un extrem del nucli urbà. Tot el que sigui dotar a la part sud-oest d'elements que facilitin i no marginin l'activitat del que es pot considerar el centre neuràlgic de la vila i el que li dóna identitat pròpia, és essencial: hi ha localitzat un gran centre cultural i comercial (Espai Ter), grans espais per a aparcaments i per a activitats diverses, Festa Major, Fira de Sant Andreu, Festival de Música i altres activitats que al llarg de l'any s'hi poden organitzar. L'aparcament d'accés ràpid i fàcil propicia un acostament a aquestes activitats i al centre comercial i cívic de la vila.

Sembla que no, i en aquest sentit hem avançat força.

Quedarien algunes necessitats i voluntats encara per solucionar, però que haurien de ser a l'agenda dels responsables municipals: els accessos i l'obertura de Torroella al riu. Entenem que les dificultats econòmiques del moment en el sector immobiliari fan difícil que prosperin iniciatives que promoguin l'execució de les unitats d'actuació urbanística que preveuen l'obertura de vials a la façana sud del nucli urbà, amb la possibilitat d'accedir des de l'antic escorxador a la zona de l'Espai Ter i més enllà. Així també, la idea d'obrir Torroella al riu podria recuperar la possibilitat, perduda fa anys, d'un major contacte entre els torroellencs i el riu Ter i els elements fluvials de la zona. Passaria per donar un caràcter urbà al rec de Molí en el tram des del carrer del Riu fins al mateix molí, i facilitar l'accés dels vianants fins a ran d'aigua del riu, netejant i fent accessibles les vores. Tot aquest sector des del pas de Gualta fins al pont, que engloba la zona de grans equipaments, grans espais arbrats, elements fluvials i un parc agrícola (el Tamariuà), és, i de ben segur que ho serà més clarament en un futur, la gran devesa de Torroella.

Emporion 100 anys (1915-2015)

La primavera o el goig dels sentits Josep Fuster El primer senyal que Déu i la natura tornaran a obsequiar-nos amb una altra primavera el solo trobar a mitjan gener, quan camí de l'Estartit veig les primerenques flors del vell ametller al costat del Mas Déu. Aquells són encara dies de ple hivern, on la nit aferra amb les seves fredes mans la claror del dia, intentant protegir amb la foscor el son profund de la natura.

A començaments de juny, sota un cel blau i transparent, tacat tan sols pel puntets negres i bellugadissos de les orenetes que busquen aliment, m'agrada observar el groc daurat dels camps de blat que onegen al vent, convertits en una mar d'or, i que inevitablement em fan recordar el Crist de la Tramuntana, per demanar-li que mesuri la tramuntana justa que no espolsi el blat.

Seguint l'ordre natural, a mesura que van passant els dies, la llum s'allibera de la foscor de la nit, el fred retrocedeix i la donzella adormida comença a despertar lentament de la llarga letargia hivernal. Ho fa, com és habitual en ella, irradiant alegria i disposada a vestir-se amb les millors gales, per mostrar-nos la seva esplendorosa bellesa de joventut acompanyada d'un esclat de vida, llum, color i fertilitat insuperables, que pregonen joiosos l'arribada d'una nova primavera.

Gaudeixo també amb l'energia de la llum blanca i brillant del sol d'aquells dies, que fa ressaltar encara més els colors de la natura i dóna al nostre mar unes tonalitats entre turquesa i ultramar que destaquen amb el blanc nacrat de l'escuma d'unes ones sense malícia, que rompen en cadenciosa harmonia, mentre alteren el silenci de les tranquil·les platges.

Campos de amapolasHe de confessar que m'agrada la primavera, sempre m'ha agradat, entre altres coses perquè si s'és una mica observador, no tens temps material per contemplar les moltes meravelles que ens ofereix als sentits.

Ja de bon matí, fascina contemplar la falda del Montgrí tacada per les subtils pinzellades del groc brillant de la ginesta; si s'aparta la vista de la muntanya, crida l'atenció l'espectacularitat de la catifa vegetal que cobreix la plana, que convida els ulls a recrear-se amb tota la gama de tonalitats del color verd, on destaquen de manera especial els camps d'uns sembrats espigats, picotejats pel vermelló intens de les roselles, o els dels fruiters disseminats en harmoniosa anarquia, convertits ara en taques de color que van des del més pur dels blancs fins al rosa més intens.

Passejant pel bosc, es perd la noció del temps mentre es gaudeix de la humilitat i senzillesa de les plantes silvestres, que intenten sobreviure tan sols de la generositat de la mare naturalesa, per oferir-nos la varietat cromàtica i de forma d'unes flors que mai tindran lloc reservat als jardins construïts per la mà de l'home. Elles pertanyen al gran jardí de la natura i reserven la seva magnificència quasi exclusivament als petits éssers i companys d'hàbitat que són dels pocs que saben valorar i fruir de les seves qualitats i aliments.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Quan comença a caure la tarda, els dies que tens la sort de poder passejar pels camins que voregen el Ter, és obligat parar-se per escoltar la màgia dels cants dels ocells que festegen amb la parella que et fan sentir envoltat d'un esclat de vida i renaixença, mentre respires la tebiesa d'un aire càlid i sensual subtilment carregat d'un perfum indefinit de mil flors i aromes de mel.

Tot el que acabo de relatar és tan sols una petita mostra del que la natura ens ofereix en temps de primavera; tanta bellesa, però, no ens pot deixar indiferents, sobretot si tenim en compte els maltractaments i la desconsideració que rep a canvi i en com, malgrat tot, continua amb persistència i valentia despertant puntualment cada any, per oferir-nos amb la seva arribada el millor brot d'esperança.

Siguem valents, siguem tossuts, i no permetem que el descontrol o l'avarícia d'uns quants puguin fer que arribi un temps on futures generacions es trobin rodejades tan sols per la tristesa del gris d'un fum irrespirable, i la donzella adormida ja no vulgui despertar del son hivernal.

Si som tan insensats per consentir que això arribi, llavors el món ja no serà món i, en aquells moments, que Déu s'apiadi de tots els éssers que poblaran la Terra, perquè hauran entrat en l'amarg i curt preludi d'una definitiva foscor de mort.

Emporion • www.emporion.org • 9

Palmira canvia de mans Josep Martinoy

La ciutat siriana de Palmira ha estat reconquerida aquest passat mes de març per les tropes lleials al president Baixar al-Assad. L'ajuda russa ha estat fonamental perquè el govern de Damasc recuperi terreny, aconsegueixi una posició de força a l'hora d'una possible negociació de futur i torni a portar la iniciativa d'una guerra que fa pocs mesos tenia perduda.

Palmira és un símbol d'aquesta recuperació d'Al-Assad però la història ja la va fer protagonista fa uns quants segles.

Septimia Bathzabbai Zainib, va ser coneguda com a la reina Zenòbia i va viure al segle III entre els anys 245 i 274. Zenòbia va ser la segona dona del príncep Odenat de Palmira, territori sota domini romà en aquell moment, que va ser assassinat el 267 d.c. Llavors la seva esposa va governar com a reina regent en nom del seu fill hereu menor d'edat. Aprofitant les disputes internes d'un Imperi Romà en decadència i que acabava de perdre la Gàl·lia, el regne de Palmira es va revoltar i va expandir-se ràpidament dominant tota l'Àsia Menor.

Zenòbia no només va alliberar dels romans la zona de l'actual Síria, sinó també del que ara és Egipte, Jordània, Israel, el Líban, Iraq, part de Turquia i l'Iran. La reina regent va convertir Palmira en la capital del refinament, on es practicaven i s'admetien totes les religions d'aquell moment. Era escala imprescindible en la ruta de la seda que anava de Damasc a la Xina i admirada per la seva arquitectura, part de la qual ha estat ara destruïda.

El general romà Luci Domici Aurelià, després d'un cop d'estat, va ser nomenat emperador i mentre preparava la reconquesta de la Gàl·lia, va enviar les seves legions per acabar amb la revolta de Palmira, va capturar Zenòbia i la va fer portar d'ostatge a Roma. No se sap amb certesa quin va ser el final de la reina però sembla que l'emperador va quedar tan admirat de la dona que la va deixar en llibertat i li va regalar una finca als afores de Roma, on va viure com una matrona romana immersa en l'alta societat fins a la seva mort. Aurelià va recomposar l'Imperi, va posar fi a la llibertat religiosa, va imposar el culte al Sol i es va proclamar Déu ell mateix. Per això Palmira és el símbol de la resistència de la zona de l'Orient Mitjà davant l'imperialisme occidental de l'antiguitat.

10 • Emporion • www.emporion.org

Quasi mil vuit-cents anys després Palmira torna a ser símbol, l'any passat, de l'avanç d'Estat Islàmic, que en el fons no vol deixar de crear el seu propi imperi basat en un islamisme radical i extremadament violent. I ara, per la reconquesta a mans de les tropes del govern sirià, ajudats per Rússia, que en el fons, està en fase de recomposició del seu imperi.

El joc d'estratègia a Síria és complicat i si hi afegim l'Iraq, Turquia o l'Afganistan van apareixent més i més actors. Però si Estat Islàmic semblava imparable, els bombardejos de l'OTAN han fet retrocedir els combatents d'EI i consolidant les posicions de l'exèrcit iraquià. Això per l'Est; per l'Oest han estat els russos els encarregats de donar suport a l'avanç de les tropes del govern sirià. L'entrada en escena dels russos de fet és la que ha accelerat la desfeta dels islamistes radicals. Simplement perquè Rússia va anar a atacar directament una de les principals fonts de finançament d'Estat Islàmic, la venda de petroli. I qui els comprava el petroli? Doncs els camions cisterna, a milers, anaven des dels pous de petroli sirians i iraquians cap a Turquia. Els bombardejos russos a aquests combois i a les carreteres per on transitaven es va mostrar molt efectiu. Per què ho va fer Rússia i no Síria? Només hem de recordar que Turquia és membre de l'OTAN. I als turcs les accions russes no els van agradar gens, per això van abatre un caça rus SU-24 amb l'excusa que havia entrat en l'espai aeri turc, el 24 de novembre del 2015.

Aquest paper tan peculiar del govern turc, amb moltes llums i ombres, de tota manera no ha impedit que la Unió Europea hi hagi negociat un horrible acord perquè admetin els refugiats sirians i els frenin en el seu èxode desesperat cap a Europa. Turquia ha dit que sí, posant unes condicions que la UE ha acceptat però que dubto que mai compleixi.

I mentrestant, els governants europeus no diuen aquesta boca és meva dels atacs militars turcs contra els kurds, quan a més els guerrillers i les guerrilleres kurdes han frenat en sec l'avanç de l'Estat Islàmic i només els últims mesos van rebre ajuda de l'aviació nord-americana. No acaben de saber què fer amb els milers de persones que els combats han fet marxar de Síria, l'Iraq i l'Afganistan. Algun dia se'ls hauran de demanar responsabilitats.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Una vida de pel·lícula ...... i televisada

viscut aïllat quinze o vint anys, caldria reciclar-me abans de caminar sol pel carrer. Anar en contra del que està passant, a més d’absurd, és poc intel·ligent. Vivim aclaparats per una mena de cicló que no té marxa enrere, tot i que pot ser que algun dia s’imposi, a poc a poc, una forma més plàcida d’informar.

Mentrestant i per submergir-me en aquella màgia del cinema, he comprat, a la televisió de pagament, “Truman”, perquè ja ha estat retirada de les pantalles de cinema de Sant Cugat, on jo visc.

Javier Zuloaga

Proverbis, refranys i frases fetes

Els de la meva generació i altres properes als anys cinquanta, escoltàvem que quelcom era o havia sortit “de pel·lícula” quan es fregava la perfecció. Valia tant per expressar que la xavala que havies conegut no tenia defectes -era maca, anava sobrada de talent, era molt llesta i a més no se li notava perquè era discreta- o quan en aquell projecte de viatge que havies organitzat amb uns bons amics s’havien confabulat tant el bon temps i la gastronomia com la nit de copes amb la gent del país.

Viure de pel·lícula valia també per explicar que no et faltava res en l’ordre material, o per descriure que nedaves de felicitat amb la persona a la qual havies rendit cor i ànima. I com que no eren pel·lícules, aquells moments màgics s’anaven desdibuixant perquè les coses es començaven a complicar o també perquè la prolongació del teu èxtasi en el temps desinfla l’encant de l’arrencada, del fals renom i del descobriment.

En alguna ocasió m’he preguntat d’on venia allò d’adjudicar la categoria “de pel·lícula” a una persona, cosa o projecte perfecte, quan les històries que es podien veure als cinemes després de passar per taquilla no sempre tenien un final feliç, els seus personatges eren en ocasions perversos i la pel·lícula resultava alguna vegada insofrible.

Dels meus anys adolescents i de joventut em vénen al cap “El Cop”, “Papillón”, “Kramer contra Kramer”, “L’últim tango a París”, “Cabaret”, “Sérpico”, “Annie Hall”, “Els homes del President “... i llavors penso que això de penjar l’etiqueta “de pel·lícula “a quelcom perfecte ve de la màgia del setè art, de tot allò que envoltava els bons guions, els artistes icones, d’aquella música que et removia a la butaca i d’un ben estudiat final que no et deixa indiferent a la sortida del cinema.

Tot allò ens portava a idealitzar les nostres felices històries i compartirles amb les persones que teníem més a prop, com si d’una pel·lícula es tractés.

Però ja no és igual perquè el cinema, tot i que hi és i gaudeix de bona salut, ha estat arraconat per les audiències televisives que, sense pagar a la taquilla, et posen en el comandament a distància del televisor una oferta molt variada en la qual també hi ha el cinema, però que ha deixat que es colin sense avisar de forma malvada i interessadament continguts d’espècies molt diferents, amb més èxit i audiència per aquells que ens diuen que tot és un desastre, que no hi ha res decent en tot el que ens envolta i que fan servir plantejaments destructius i tons corrosius per explicar quelcom que en aquell periodisme clàssic, més pausat i constructiu, es tractava de forma més tranquil·la ... o així jo ho he idealitzat, com si es tractés d’una pel·lícula.

Arraconar un home públic presentant-lo com un histrió mitjançant l’ús de llenguatges grollers i enervar la salut i l’equilibri emocional dels que miren la pantalla és moltes vegades l’arrencada, només l’arrencar d’un frenesí en el qual els continguts es mesuren pels trending topics, les tertúlies desbocades i els presentadors amb posats de pistolers que apunten amb el dit índex a la càmera dient als espectadors -amb rictus malvatque es preparin, perquè el que van a conèixer en pocs segons serà molt i molt escandalós. Sí, l’escàndol ven i a més no cal passar per taquilla per assaborir-ho. Existeix, és clar, però ja no és només una matèria informativa que caldria tractar amb especial cura, sinó que és més profitós ventilar-ho amb intenció per guanyar audiència i que la publicitat abrigalli després el compte de resultats.

Sí, la vida ha canviat una barbaritat i si jo fos un nàufrag que hagués Emporion 100 anys (1915-2015)

Jaume Bassa

“Home de molts oficis, pobre segur” Significat: El tastaolletes, que ho vol fer tot i no aprofundeix en res, no es podrà guanyar mai bé la vida.

Aplicació: S’utilitza per avisar que seran marginats tots aquells que no se sàpiguen acomodar a una societat ben estructurada, on cada persona té un rol ben definit, que ha d’exercir amb la màxima eficàcia, per tal d’obtenir una compensació econòmica passable.

Aquesta mena de refranys sempre tenen una mica de tuf petitburgès, amant de l’estalvi i de l’interès compost. Tanmateix, el món ha evolucionat tant, s’ha tornat tan líquid -que es diu ara- que es poden arribar a tenir dubtes molt raonables sobre l’actualitat d’una sentència tan contundent; al temps que som, més aviat sembla que s’ha de saber fer de tot... per si de cas.

També els temps han evolucionat pel que fa al llenguatge escrit i oral d’algunes persones; deleroses per abandonar el sentit genèric dels mots masculins, em temo que poden estar disposades a modificar tots els refranys, i aquest faria: “Home o dona de molts oficis, pobre o pobra segur o segura”.

(Sembla un acudit, però hem llegit donanatge per comptes d’homenatge; ara falta que algú digui totdon per comptes de tothom... Fa poc, en Quim Monzó hi va dedicar un article molt sucós, proposant, per exemple donaostàtic, donaopatia, etc.).

“Parlant la gent s’entén” Significat: Que cadascú, després d’exposar el que pensa, calli; i després deixi enraonar l’altre, i l’escolti atentament; fins que trobin el punt d’acord. És aviat dit, costa molt de fer, però és el millor camí perquè un grup social vagi endavant.

Aplicació: Un bon exemple seria el Parlament d’un poble autènticament democràtic, on ningú no cerqui el lluïment personal ni l’interès sectari, sinó el contrast de les idees enfrontades de forma civilitzada. Ningú no sap tota la veritat, ningú no té tota la raó.

Solucions proposades per a “A escondidas” M’han enviat: D’amagat .................... (D. M. N.) D’amagatotis .............. (V. C. P.) “hacer pasar por el tubo” Feu una proposta: Quina expressió catalana podríem utilitzar, en el sentit més aproximat possible?

Emporion • www.emporion.org • 11

X Jornada de Política Internacional al Museu de la Mediterrània Santi Sató El dissabte 12 del passat mes de març, tingué lloc la X Jornada de Política Internacional, coordinada per Xavier Ferrer, economista, politòleg i president del Consell Català del Moviment Europeu, i Josep Martinoy, periodista.

I la situació en què es troben i les solucions que no s’implementen i les que sí que ho fan, no són solucions, ni tan sols pedaços. I sí, el que és real és el drama d’éssers humans, infants, gent jove i gent gran: tan sols refugiats, només refugiats que cerquen i no troben refugi!

Aquesta jornada, que se celebra anualment al Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí, s’ha confirmat, en el transcurs dels darrers deu anys, en un veritable espai de reflexió i coneixement sobre política europea.

I aquest any, que és el que en fa deu, ho ha estat sota un títol que podria classificar-se, com a mínim, de preocupant:

I la inexplicable i dolorosa pèrdua de certs valors que pensava, i segurament que tots nosaltres pensàvem de veritat, que eren intocables!

Europa en una cruïlla. Ens en sortirem?

Títol que, d’entrada, afirma i assegura que “nosaltres, també com a europeus, som en una cruïlla de la qual es posa en dubte si hi podrem trobar una sortida”.

I jo em preguntava també si aquesta afirmació sobre Europa feia alguna referència a la situació que vivim aquí a casa nostra, més o menys preocupant, però de la qual no es va parlar fins al torn de preguntes.

No se’n té cap referència a Europa?

Europa, “el vell continent”, com s’afirma en la presentació de la jornada, es troba davant d’una crisi econòmica que ens haurà deixat pitjor que fa una dècada, unes relacions exteriors amb tensions, amb els territoris com Rússia, Turquia i l’Orient Mitjà en lluita.

I voldria destacar que aquestes tensions es reprodueixen en un escenari nou, on podem veure per televisió com són atacades embarcacions plenes de gent, amb una situació dramàtica, que no s’havia mai patit amb anterioritat.

Són milers i milers les persones que fugen de la guerra, al seu propi país, i avui són refugiats?

12 • Emporion • www.emporion.org

L’acte va iniciar-se a les 10.15 h amb la benvinguda de Gerard Cruset, director del Museu de la Mediterrània, i de Josep M. Rufí, president del Museu de la Mediterrània.

A continuació, la presentació i dissertació inicial, a càrrec de Ferran Tarradelles, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona.

Seguidament, Xavier Ferrer, economista i politòleg i president del Consell Català del Moviment Europeu, va encarregar-se de la presentació i de les paraules d’introducció de la Jornada.

I Josep Martinoy, periodista, va desenvolupar la seva conferència sota el títol de “Com hem arribat fins aquí?”, on va fer amplia referència a la difícil i complicada situació d’Europa i Síria.

Després, Joan Solés, periodista i corresponsal de la Cadena Ser a Roma, va continuar amb l’exposició sobre una situació realment difícil, la d’una realitat molt dura i de difícil solució, sota el títol de “Quina és la situació geoestratègica d’Europa i del Pròxim Orient?”.

Amb una pausa suficient per prendre un cafè i alguna pasta, va prosseguir la jornada amb la conferència “Les persones a Europa: la gestió de la crisi dels refugiats i els drets dels ciutadans de la UE”, a càrrec de Mariona Illamola Dausà, professora agregada de Dret Internacional Públic (Dret UE) i directora del Centre de Documentació Europea i del Centre Europe Direct Girona de la UdG.

Emporion 100 anys (1915-2015)

però: - Geoestratègia, quina?

Possibilitats econòmiques, no ajuts...

I el Tribunal Constitucional...

Un Congrés amb majoria del PP...

Una electricitat de les més cares d’Europa...

-I quan obríem el diari d’aquell dissabte, 12 de març del 2016, hi vam trobar problemes a: Medinyà, agregat a Sant Julià el 1972, Castelló d’Empúries, Sant Gregori: Felip VI persona non grata, Girona, Celrà, Viladamat, I la darrera de les conferències fou la que, sota el títol de “Els reptes del projecte europeu. Estem sortint de la crisi?”, va anar a càrrec d’Antoni Castells, catedràtic d’Hisenda Pública de la UB i exconseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya (2003-2010).

El debat Per acabar, s’inicià el debat entre els assistents a l’acte amb els ponents, moderat per Xavier Ferrer.

Entre les preguntes que es varen formular pels assistents, voldria assenyalar en aquest article la que vaig formular i que vaig iniciar amb un record emotiu de la visita de Muriel Casals a Torroella de Montgrí en el centenari d’Emporion. Seguidament, la meva pregunta es va concretar sobre: “Estem parlant d’Europa,

Emporion 100 anys (1915-2015)

Barcelona...

-No són realment molts problemes per a un sol dia?

- Però Qui determina les tasques de la EU?” Varen ser diverses les respostes, molt amables i amb ferm coneixement, tant del Sr. Joan Solés com del Sr. Antoni Castells, als quals ho agraeixo especialment, però només la que em va quedar ben gravada, amb més força, a la memòria va ser una frase de contingut molt clar: el Partit Popular europeu és el segon amb més vots a Europa!

Contestades les altres preguntes, es va tancar l’acte amb l’entrega per part de Xavier Ferrer del Diploma Dia d’Europa 2015, que atorga el Consell Català del Moviment Europeu, a l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i al Museu de la Mediterrània, que varen recollir Jordi Cordon, alcalde de Torroella de Montgrí, i Gerard Cruset, director del Museu de la Mediterrània.

Emporion • www.emporion.org • 13

El carnaval a l'institut, una festa alegre i plena de color

Alumnes de l'INS Montgrí expliquen com viuen el Carnestoltes a l'institut. Una festa alegre que serveix per potenciar la cohesió de grup, la creativitat i valors com saber guanyar i saber perdre, treballar per al grup-classe i compartir un projecte que demana saber-se posar d'acord, fer aportacions i respectar diferents opinions, entre d'altres.

Albert José Esteve Aina Torrent Serinyà Ona Vilà i Colomer 3r ESO C L'etimologia de la paraula Carnaval, és confusa, hi ha diferents teories al respecte, però ningú sap amb exactitud el significat ni l'origen d'aquest mot tan especial. Moltes persones pensen que prové del llatí concretament de les paraules carne (el seu significat en català es carn) i vale (el seu significat en català es adéu). La idea era referir-se a l'acomiadament de la carn per causa dels dejunis, en els quals s'ha d'intentar no menjar

14 • Emporion • www.emporion.org

carn durant 40 dies.

El carnaval és, normalment, una de les festes més esperades per tothom, fins a tal punt que uns dies abans de la gran celebració, el poble ja és ple de garlandes de tots els colors. La quaresma és una tradició que ja quasi s'ha perdut, molt poca gent continua amb el costum d'evitar menjar qualsevol tipus de carn durant el dejuni, com es feia antigament a totes les llars cristianes.

Per a nosaltres i la gent que ens envolta el carnaval és una època molt esperada i recordada. Mig poble espera fora de casa seva i la gent arreplegada a la plaça més gran de la vila, tots amb una disfressa peculiar i única, ballen al ritme de la música i alhora llencen un munt de serpentines als amics, i fan màgica la festa del carnaval.

Quan érem petits, a l'escola de primària vivíem molt el carnaval. Durant una setmana, el rei carnestoltes ens donava consignes sobre com vestirnos i l'escola era un mar de coloraines i rialles. Un dia anàvem amb un davantal, l'altre amb un llaç al coll, l'altre amb la cara pintada, amb un pentinat estrafolari…

Aquí a l'institut, el rei carnestoltes no té temps de venir i donar-nos consignes. Per això només ens disfressem el divendres, el dia del concurs de comparses. Cada any va d'un tema diferent, cada classe escull una cançó i s'ha d'inventar una coreografia per ballar-la el divendres davant de tot l'institut i un tribunal que les avalua i en premia una de cada curs. Primer de tot, s'ha de triar una cançó i es fa de manera ordenada, primer un curs, després l'altre... i sempre es mira que no hi hagi dues classes que facin la Emporion 100 anys (1915-2015)

mateixa cançó. Un cop tenim les cançons, ara toca posar-se a assajar i muntar una coreografia amb cara i ulls. Una coreografia que impressioni al jurat. Un cop tenim la coreografia parlem de vestuari, busquem coses fàcils, que tothom pugui tenir i no ens gastem gaires diners. Perquè el vestuari sigui el correcte, ens ha de permetre moure'ns amb facilitat per l'escenari, ha de lligar amb el tema de la cançó, ha de ser original i fàcil d'aconseguir o de fer. Un cop ja ho tenim tot, ja estem preparats per sortir a l'escenari i deixar el jurat i els altres alumnes amb un pam de nas!

A la nostra classe, vivim el carnaval amb molta il·lusió. Això sí, no obliguem ningú a ballar i a participar del carnaval. Bàsicament perquè hi ha gent que té vergonya i a qui no agrada el carnaval i ho respectem.

Així doncs que entre tots triem la cançó. És complicat triar una cançó entre una classe de vint-i-cinc persones, però ho aconseguim. Entre discussions, opinions, crits, votacions... acabem escollint una cançó. Aquest any, vam escollir "El cicle de la vida" de la banda sonora de la pel·lícula "El rei lleó". És una cançó que trenca una mica amb totes les altres que havíem escollit els altres anys, perquè la majoria de classes escull cançons ràpides, fàcils de ballar i aquest any nosaltres hem optat per una cançó lenta. Un pèl més complicada a l'hora de crear la coreografia. Un cop tenim triada la cançó, ens posem a treballar en la coreografia. Aquesta etapa, la fem només els que participem al carnaval.

Aquest any, el nivell de participació a la nostra classe és molt baix. De 25, només hi participem 12 persones. Com que la cançó és lenta, aquest any hem optat per muntar una coreografia de dansa contemporània.

Serà complicat que totes anem a l'hora i executem correctament els diferents passos, ja que sovint la col·locació de l'esquena és el més important i el més complicat. Però creiem que ens en podem sortir. Necessitem hores de tutoria, de educació física i hores a les tardes al garatge d'una companya per poder muntar-ho tot. Les últimes setmanes són les més atrafegades i les decisives. Tot i així ho aconseguim! La nostra coreografia comença amb un trio, el lleó, la lleona i el mico. Un trio contemporani i dolç que lliga amb el començament potent de la cançó. Llavors apareixen a l'escenari els negres que comencen a ballar col·locats en forma de piràmide quan comença la lletra de la cançó. El ball acaba quan els negres adoren el petit lleó acabat de néixer que alça el mico davant de tothom i la música deixa de sonar lentament. Un cop tenim la coreografia muntada, tirem endavant el projecte del vestuari. La primera idea era vestir-nos tots d'animals diferents. Però finalment ens decantem per una disfressa més senzilla. Ens disfressem de negres d'una tribu africana.

Portem unes faldilles que intenten imitar la ràfia, collarets de macarrons fets per nosaltres i anem totes vestides de color negre. Pensant se'ns va acudir de dur plantes a les mans perquè fossin més vistoses, però és una idea que vam acabar descartant perquè ens eren incòmodes a l'hora de ballar. Pel que fa al lleó i la lleona, van vestits de color marró, la lleona amb una faldilla de gassa de diferents tons. Però el que més destaca són les màscares en forma de cap de lleó fetes per un company de la classe.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Tots plegats fem patxoca. Un cop ho tenim tot fet, només podem esperar que ens toqui mentre veiem els altres actuar.

El concurs de coreografies té moltes coses positives entre les quals la feina amb equip i l'esforç. Totes les persones s'esforcen molt per aconseguir el màxim resultat. També és una manera de desconnectar de la feina i poder gaudir d'una experiència amb els companys i companyes de classe. És una activitat diferent a les quals estem acostumats a realitzar a l'institut.

Aquest any en el concurs de coreografies s'havia de preparar un ball en que la cançó parlés de algun animal o que a la lletra hi sortís el nom de algun animal. El jurat estava format per dos exalumnes de l'institut: en Pere i la Raquel, dues professores: la Sol i la Isabel i finalment dos administratius. El jurat va haver de prendre una decisió molt difícil però finalment van decidir els guanyadors d'aquest any. Els guanyadors van ser 1r D que va ser el primer any que participaven i van ballar "Chipirón" de Bongo Botrako. Dels grups de segon van guanyar els estudiant de 2n A amb la cançó de "Dark horse" de la Katy Perry. De 3r van aconseguir la victòria l'alumnat de 3r B amb el tema de "El Cocodirlo" de King Africa. De quart el pla singular i la UEC van aconseguir la victòria amb el tema de "El Tiburón" i finalment del concurs en el qual participaven els alumnes de batxillerat el premi va ser per els alumnes de 1r A amb la cançó de "el xai Shaun" i "el Timmy".

De cares al curs vinent es podrien ampliar els premis, és a dir, en comptes de donar un premi per curs, ens podríem inventar un premi per cada classe. Per exemple, dins de cada curs es podria premiar l'originalitat, el vestuari i la coreografia. En cas de ser quatre classes s'hi podria incloure la dificultat o la música... Això és igual, el cas és que potser si tots tinguéssim reconeixement ho prepararíem amb més ganes.

Per acabar, hem preguntat a la gent del nostre entorn què en pensa del carnaval. Molts opinen que és una festa divertida, alegre, esbojarrada, una festa que cal celebrar any rere any. D'altres opinen que hauria de ser una festa d'estiu, no d'hivern, per poder lluir les disfresses sense passar fred. També hi ha gent a qui no agrada, perquè això de disfressar-se no agrada a tothom. Pel que fa al carnaval a l'institut, hi ha diverses opinions, uns diuen que és una bona idea el concurs de coreografies, perquè treballa valors com el de la cooperació, el de l'esforç… N'hi ha d'altres que opinen que seria millor fer com a les escoles de primària, anar-se disfressant durant tota la setmana.

En general, el carnaval és una festa alegre que trenca els esquemes de la seriositat i fa gaudir des dels més petits fins als més grans. Una festa que no s'hauria de perdre i que cal celebrar any rere any!!

Emporion • www.emporion.org • 15

Gotes d'humor Fuster

16 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 17

18 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 19

20 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

La peli del mes: LA HABITACIÓN

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 21

NOTÍCIES PER A AQUEST MES D’ABRIL XI TROBADES DE MÚSICA MEDITERRÀNIA Dies 1, 2 i 3 FESTA DE SANT JORDI Dia 23

NOTÍCIES DE MARÇ TORROELLA I L’ESTARTIT “Europa en una cruïlla, ens en sortirem?”, X Jornada de Política Internacional. Les Jornades de Política Internacional de Torroella van arribar a la seva desena edició el dissabte 12, amb una gran demostració de vitalitat, i l’Auditori de can Quintana ple de públic. Hi va destacar la crítica al model d’Europa que s’està configurant.

Els nostres companys del consell de redacció d’EMPORION, Xavier Ferrer i Josep Martinoy, van fer la presentació, i en van ser ponents el periodista Joan Solés, que parlà de geoestratègia i geotragèdia, la professora Mariona Illamola, que analitzà la crisi dels refugiats, i l’exconseller Antoni Castells, que incidí en els aspectes econòmics de la crisi d’Europa.

Dolors Bassa, ponent d’un debat sobre la dona treballadora. El dilluns 7 les Xibeques del Cau van commemorar la festa de la dona treballadora del 2016 amb un documental i un sopar.

festà la seva intenció de continuar treballant dins del Govern per la igualtat de les dones.

Visita oficial a les Residències geriàtriques Santa Caterina i Vila Vella. El dijous 24, responent a la invitació del Patronat de la Fundació Hospital-Asil de Pobres i Malalts de Torroella, la Consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa Coll, va visitar oficialment les residències geriàtriques Santa Caterina i Vila Vella de la nostre vila.

En record de Miquel Pellicer. Eldissabte 12 es va fer al Cinema Montgrí un homenatge a la memòria del fa poc desaparegut Miquel Pellicer, el popular Miquel del Mas d’en Bou. Es projectà, amb bona assistència, el documental “Sobrestany”, de Jordi Bellapart, amb la col·laboració de l’Associació dels Masos. Pellicer sortia al film explicant anècdotes històriques de la Torre Ferrana, que ell havia conegut bé.

L’entorn de l’Espai Ter, i altres projectes, a consulta. L’Ajuntament va anunciar que entre abril i juny es farà un procés de consulta ciutadana sobre sis actuacions. En destaquem l’adequació i millora de l’entorn de l’Espai Ter, creació d’un parc d’horts socials, i inversions en conservació del patrimoni cultural.

Berenar literari al Cucut. Sota l’impuls intel·ligent i dinàmic de Teresa Calabús, el tradicional berenar literari del Cucut s’ha convertit a la nostra vila en un important esdeveniment cultural anual. Tingué lloc el dijous 24, amb un temps esplèndid, malgrat que la tramuntana dels dies anteriors havia estat ben forta. Comptà amb l’assistència i participació de molts autors i lectors, i hi van ser presents el conseller de Cultura Santi Vila i la consellera de Treball Dolors Bassa. Com cada any, hi hagué pastissos, brun-

mana dels dies 5 i 6 “La Guitarrada” de les Comarques Gironines, que culminà el diumenge 6 amb un concert multitudinari a l’Auditori Teatre Espai Ter, amb la participació d’uns 150 músics, amb el fil conductor les bandes sonores de les pel·lícules de Disney.

Les fotografies de Josep Pascual a l’Estartit. El divendres 4 es va inaugurar a la sala de l’EMD de l’Estartit l’exposició “La indestructible bellesa del Montgrí”.

XXX aniversari del Roser. Al Cine Petit es va fer el dissabte 5 un espectacle de cant coral i playback, i el diumenge 6 es va celebrar una missa, una visita guiada al Palau Solterra, i dinar a l’hotel Panorama.

Consell Municipal de Salut. Es va constituir el dimecres 9. Una de les prioritats serà la de garantir l’accés a la salut de tothom, sobretot a les persones amb menys recursos.

Reconeixement de la qualitat turística. L’Oficina de Turisme de Torroella de Montgrí-l’Estartit i l’Estació Nàutica l’Estartit-Illes Medes van ser distingides el dimarts 10 amb el diploma del “Sistema Integral de Calidad Turística en Destino”.

Les sortides de Gent del Ter. L’objectiu de la sortida del diumenge 13 van ser els olivars ecològics, pel camí d’Empúries.

Associació Protectora d’Animals. Va organitzar el diumenge 13 una xerrada-maintrailing amb Raphael Bosch i el seu gos Abira.

Fent salut. Des del Parc Salut Espai Ter el dilluns 14 i el dissabte 19 es van fer marxes pels espais saludables del municipi.

Hora del conte. Aquest mes, el dimecres 16 es va fer amb “El gegant que baixa de la muntanya” a la Biblioteca Pere Blasi.

Fotografia nocturna. Els Amics de la Fotografia van fer una sortida fotogràfica el divendres 18 al vespre.

Exposicions. El divendres 18 es va inaugurar la de Fina Miralles al Museu de la Mediterrània, i la de Xavier Bisbe a la capella de Sant Antoni.

Donació de sang. Una vegada més, el Banc de Sang i l’Associació de Donants la van organitzar eldissabte 19 tot el dia, al Museu de la Mediterrània.

Xarxa de Músiques. El dissabte 19, organitzat per Joventuts Musicals, es va fer concert a La Sala a càrrec de Judith Nedderman.

Visita oficial a les Residències geriàtriques Santa Caterina i Vila Vella Eldivendres 11, dins dels actes commemoratius, Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies va participar com a ponent en un debat a l’Auditori del Museu de la Mediterrània. Bassa va dir que fa molts anys que és xibeca torroellenca, agraí la tasca que porten a terme les dones d’aquesta associació, explicà les polítiques del seu Departament, i mani22 • Emporion • www.emporion.org

yols, copa de vi i conversa a dojo.

Les llacunes de la Platera. L’espai de desurbanització de la Platera, que està arribant al 50% de realització, ja va recuperant el paisatge de maresma i llacunes, amb aportació d’aigües subterrànies en bona part.

“La Guitarrada”. Torroella acollí el cap de set-

Orquídies al Montgrí i a L’Escala. Es programà una sortida de recerca el diumenge 20, amb la participació del Parc Natural del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter. Màgia FIMAG. Dins de la programació d’activitat familiar, el diumenge 20 al matí l’Espai Ter presentà “El geni del temps”, Toni Cors.

Stravinsky i Beethoven a l’Espai Ter. El divendres 23, amb l’Auditori de l’Espai Ter completament ple, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya & Bandart interpretà Stravinsky i Beethoven. PreEmporion 100 anys (1915-2015)

sentà Manel Valdivieso, director artístic de la JONC, i dirigí Gordan Nicolik, concertino, amb notable èxit.

Teatre a l’Espai Ter. Per al divendres 25 es programà el monòleg “Planeta I-Neptú amb Peyu.

Llegim? Club de lectura. Per al dimecres 30 es programà “Metamorfosi” de Kafka, amb el professor Josep Ma. Bertran a la Biblioteca Pere Blasi.

CATALUNYA Girona, l’alcalde plega. Ballesta va plegar el dimarts 8, només 46 dies després d’accedir al càrrec. La nova alcaldessa, Marta Madrenas, governarà amb un pacte amb el PSC. La pobresa, al Parlament. El Parlament va aprovar el dijous 10 quaranta resolucions, trenta d’elles per unanimitat, per combatre la pobresa.

Totes pendents, però, de l’aprovació del pressupost.

El president Puigdemont rep Pedro Sánchez. La trobada fou el dimarts 15, i tot i que s’emplaçaren al diàleg, el full de ruta es manté inalterable i el líder del PSOE tornà a defensar la reforma de la Constitució.

El finançament. Oriol Junqueras s’entrevistà amb el ministre Montoro el divendres 18 per

Va ser elegit el dissabte 12, només per una diferència a favor de 17 vots, d’un total de 600.

Rita Barberà davant el jutge. El dimarts 15 l’exalcaldessa es mostrà disposada a declarar, mentre s’estenia la informació sobre el suposat blanqueig de diner per part del PP valencià.

Tot pendent en acabar el mes. Les perspectives d’acord entre els partits per investir nou president del govern continuaven sent escasses, tot i que semblava que hi havia un lleuger acostament del PSOE a Podemos, tot mantenint el seu pacte inicial amb Ciutadans.

ESPORTS Els rècords del Barça. Acabà el mes de març amb el rècord de 39 partits sense perdre.

Morí Johan Cruyff. L’exjugador i exentrenador, que canvià l’estil de joc de l’equip blaugrana, i l’omplí d’èxits, morí eldijous 24, als 68 anys, víctima d’un càncer de pulmó.

MÓN Europa en crisi. Aquest mes es posà en evidència la incapacitat europea en un món globalitzat, ja que Gran Bretanya aconseguí concessions que desfiguren la volguda igualtat entre europeus, i la divisió i egoisme davant l’allau de refugiats.

Se’n parlà a can Quintana el dissabte 12, a la X Jornada de Política Internacional.

Terrorisme al cor d’Europa. Una vegada més, el dimarts 22 va tenir lloc un atac terrorista, aquest cop en un aeroport i en una estació de metro, a Brussel·les. Va causar uns 32 morts i 270 ferits.

Síria, 5 anys. Aquest mes es compleixen 5 anys de la desastrosa guerra interna, amb multitud

A la memòria d’en Vicenç Fiol. Eldiumenge 14 es va fer a Ullà un acte senzill, però ple d’emoció, en record i homenatge al nostre estimat amic fundador d’Emporion mossèn Vicenç Fiol. Cal remarcar que va ser d’arrel popular, molt participatiu, es van recollir fotografies i altres records per a una exposició commemorativa. La col·laboració va ser remarcable. Ens plau de deixar-ne constància.

Berenar literari al Cucut. obtenir finançament en base al deute de l’Estat amb Catalunya pel tancament pendent de l’any 2014.

ESPANYA Pedro Sánchez no va ser investit president. El secretari general del PSOE ho intentà el dimarts 1; tant al primer intent, com al segon, del divendres 4, només va obtenir el suport de C’s, i l’abstenció de Coalició Canària; és el primer polític de la transició que es presenta i no aconsegueix la investidura.

La infanta Cristina al banc dels acusats. La primera setmana del mes, va haver de declarar com a investigada pel cas Nóos.

Josep Ma. Álvarez, secretari general de la UGT. Emporion 100 anys (1915-2015)

de bàndols, entre ells l’Estat Islàmic, sense expectatives de solució malgrat un alto el foc força respectat.

Els refugiats, sense solució. El diumenge 6 es bloquejà la frontera entre Grècia i Macedònia. Amb el rebuig moral de molts, s’arribà a un principi d’acord amb Turquia per aturar la dramàtica marxa, a canvi de diners i millores per a associar-se amb la UE. Eurozona. El Banc Central Europeu aprovà el dijous 10 la baixada a 0 del tipus d’interès i ajuts de liquiditat a la banca.

Obama a Cuba. El dilluns 21 es van trobar a l’Havana els presidents Barack Obama i Raúl Castro, en el marc de la primera visita d’un president dels Estats Units a Cuba en prop de 90 anys.

EMPORION publica de forma preferent les notícies que ens envien els organitzadors d’actes a: consellredaccio@emporion.org (recomanat màxim 30 paraules)

El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Emporion • www.emporion.org • 23

Edita Associació Emporion

Socis Fundadors

Consell de redacció

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicenç Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sató Joan Surroca Enric Torrent Plàcid Busquets

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent Josep Martinoy Plàcid Busquets

Jordi Bellapart - President Anna M. Mercader - Secretari Plàcid Busquets - Edició, disseny i administració del web Gabriel Martinoy - Preparació, estructura i gestió de continguts