116 agost 16

PERIÒDIC DIGITAL, TERCERA ÈPOCA

Nº 116 AGOST 2016

• Editorial • "Quo vadis", Torroella?

• No és pas or tot el que lluu • Agustí Bartra (1908-1982) • Què es mereix l'Estartit?

• Gaudim de bon cinema • Paciència i bona cara

Editorial

• Què va dir el general Prim!

L'Ajuntament que voldríem

• Voluntariat dels joves en programes de lectura i gent gran • L'Europa del Moviment Europeu • Ming. L'imperi daurat • I no ha passat res !

• Els animals també pateixen • Exercicis de català 23 • Menu d'en Martí • Gotes d'humor • Notícies • Cinema i espectacles

2 • Emporion • www.emporion.org

Aquests darrers dies s'ha produït a l'Ajuntament de la nostra vila un esdeveniment tan inaudit com una moció de censura i, com a conseqüència, la formació d'un nou equip de govern. El divendres 8 de juliol els grups municipals d'ERC-Junts, UPM, LEST i la CUP van interposar moció de censura contra l'alcalde, Jordi Cordón (CDC).

Tothom sap que la falta d'entesa venia de lluny. La investidura de l'alcalde de CDC s'havia produït amb el suport d'ERC, gairebé per sorpresa, després que tothom esperava un acord amb UPM i un alcalde d'aquesta formació. Es formà doncs un equip de govern de CDC i ERC, però mai no es van fer evidents davant els torroellencs ni la col·laboració indispensable, ni els projectes ambiciosos compartits, ni l'esforç comú. La situació començà a fer-se insuportable ja fa mesos, però es mantenia un tens equilibri. Fins que, en un ple del mes de maig, un motiu en certa manera fútil portà a l'enfrontament. Ho posàrem de manifest al nostre editorial de juny "Tradicions: bous, vaquillas i gossos d'atura". Finalment, el dimecres 20 de juliol Josep Maria Rufí va ser investit, amb 11 vots a favor dels partits impulsors de la moció (ERC, UPM, LEST i CUP) i 6 en contra (CDC i COET).

Rufí prometé el càrrec assegurant que lideraria un govern estable, de moment amb UPM i LEST. Cordón va ser molt dur amb el nou alcalde i augurà per al municipi la seva època més fosca.

En aquest mateix número d'EMPORION, el nostre col·laborador Joan Surroca posa de manifest la situació de desorientació estructural a què ha arribat el nostre Ajuntament, en no haver estat atent a la implementació de polítiques a mig termini davant l'enorme canvi social dels darrers anys.

I posa el dit a la nafra en assenyalar que la majoria dels nostres polítics locals, lluny de moure's desinteressadament pel bé i el futur de la vila, que reclama visió a mig termini, n'han fet una professió, un modus vivendi, que aboca a obtenir resultats a curt termini. Els projectes ambiciosos exigeixen riscos que no es volen afrontar. El diagnòstic és terrible, però cal posar-hi remei.

L'agost de 1915 –fa justament 101 anys- com a conseqüència de l'abandonament en què la corporació municipal de Torroella tenia les Escoles públiques, EMPORION publicà un Editorial on s'hi llegien paràgrafs carregats de pessimisme. "El nostre Ajuntament es troba en situació de desorientació més absoluta, d'ignorància, d'impossibilitat. No està preparat, no té esperit, li manca tot lo vital i li sobren moltes coses". Davant d'aquest espectacle desolador, l'actitud de l'editorialista es mantenia positiva. "Estimem massa Torroella per abandonar-la en el moment de lluita i de prova; estimem massa el nostre poble per ser còmplices en la nota infamant que cau sobre d'ell." Després feia una crida a la participació de tothom per posar remei als mals detectats. "El poble de Torroella té la paraula; escoltem tots i seguim tots la seva veu, perquè ella serà ressò d'un gran amor, d'un gran fons de justícia, d'un intens patriotisme."

Han passat generacions, ha canviat la societat, són diferents els problemes, la forma d'expressarlos i els mitjans per afrontar-los. Tanmateix, com cent anys enrere, l'Ajuntament de Torroella es troba avui en un atzucac davant del qual caldrà escoltar la veu del poble, atendre propostes raonades, assenyades, exigents, marcar-se objectius agosarats, adoptar postures valentes i, com a punt de partida imprescindible, refer ponts de diàleg. Allà on sigui útil, també hi serà EMPORION. Tots ens necessitem.

Emporion 100 anys (1915-2015)

"Quo vadis", Torroella?

Joan Surroca i Sens

Aquest article va ser escrit abans de la moció de censura que ha comportat canvis en el govern municipal. La reflexió que faig va més enllà de persones i grups conjunturals.

Torroella ha deixat de ser el que era per acostar-se a un model equiparable al de qualsevol població del seu entorn. Un canvi que no ens ha afavorit perquè ens situa en la grisor: ja no som la vila pionera, capdavantera i orgullosa de tantes iniciatives. Ara som una mediocritat més.

Un bon termòmetre del que estic dient és que sortim massa als diaris per temes que ens haurien d'avergonyir. Aquesta mutació que ens condemna a la vulgaritat no ha arribat de cop i volta, ni hem de buscar responsables únics; tots en som, de responsables. A la meva manera de veure, el pelegrinatge fins a arribar a aquesta meta eixorca que ara ens trobem el vam iniciar fa alguns anys i ho atribueixo, bàsicament, a dos factors de pes: el primer d'ells és als canvis socials de les darreres dècades que han provocat una creixent banalització de la vida i un escàs compromís per part de capes de la societat que abans es dedicaven a refer descosits. Per altra part, Torroella ha passat de ser un poble on tots ens coneixíem a un altre on convivim persones procedents de 63 nacionalitats, amb continus transvasaments com a conseqüència de les facilitats de desplaçar-se i la volatilitat dels llocs de treball. Un poble econòmicament força equilibrat s'ha convertit en un on es percep la pobresa a cada pas. Us proposo un senzill exercici per comprovar el canvi sociològic majúscul. Consulteu el Llibre de la Festa Major dels anys 1986, 1996, 2006 i el d'enguany, 2016, i repasseu els noms dels naixements de la secció "El pas del temps". Compareu i comprovareu que en els 30 anys que separen la primera de les dates d'avui, la base de la població de Torroella ha canviat molt. Mai havíem experimentat una cosa semblant. No hem sabut estar atents i hem menystingut les necessitats immenses que suposa soldar aquesta societat global en el nostre món local. Benestar Social fa una feina encomiable i Càritas i tantes altres associacions i particulars, també. Però digerir semblant terratrèmol requeria una atenció de tot el cos social torroellenc i una bona direcció. Ha fallat, per inexistent, la política de mitjà termini.

El segon element que explica el perquè Torroella no és el que era està estretament lligat al punt anterior i té a veure amb la manera de governar. Per dir-ho ràpidament: la professionalització dels polítics locals coincideix en un moment de precarietat laboral crònica, atur i sentiment d'inseguretat.

Presentar-se en unes llistes ha deixat de ser, estic parlant en general, una opció romàntica. Els polítics locals gestionen excessivament el dia a dia, com ho farien en una empresa. Però un ajuntament no és una empresa, tot i compartir-ne algunes característiques. La gestió no és pas intranscendent, però qui es presenta per regidor ha de ser més que un gestor. És imprescindible, a més de ser persona d'una sola peça en qüestions ètiques, tenir un model i uns objectius a mitjà termini, a més de solucionar els temes del dia a dia. I, per què no?: un amor a Torroella a prova de les pressions dels interessos de partit. Quan els interessos de partit posen el nas a la política local, la solen esgarrar. Ens solen xeringar.

La dinàmica dels engranatges ben engreixats d'altres èpoques, quan la funció de l'equip que governava quedava vigilada per una oposició sensata, ha passat a una picabaralla contínua, amb relacions personals malmeses i en lloc de col·laboració entre els grups, s'entorpeix el normal funcionament dels uns i dels altres. És un espectacle depriment i aquest ambient de mesquinesa dissuadeix gent preparada a presentar-se de regidors. La professionalització de la política impulsa a mantenir-se en el càrrec perquè en depèn, en massa casos i en excés, l'economia familiar. Heus aquí que alguns pactes, i altres que es deixen de fer, no són el resultat de la lògica segons les afinitats de programes, cercant sempre el bé del poble, sinó que fa la impressió que tot queda mediatitzat pels càlculs de rendibilitat personal. Augmenta el desgavell, no hi ha possibilitat d'establir un projecte de poble i queda només la grisa gestió a curt termini.

La professionalització i la necessitat de permanència en el càrrec comporta actituds temorenques i la por és la pitjor aliada per qui aspira a elevar-se per sobre del fangar. La por és causa de tancaments, obvia escoltar, evita debats i converses profitoses, etc. La participació queda com un element decoratiu, d'aparador i de propaganda més que no pas un sincer diàleg enriquidor. La manca d'objectius a mitjà termini aboca fatalment a l'activisme per tapar la manca de polítiques i sense clars resultats benefactors per a la població. Un activisme que deixa exhausts uns tècnics necessitats de temps i calma per pensar, per formar-se, per enriquir-se amb contactes plurals i deixar de comptabilitzar les hores treballades com a principal signe de la seva solvència.

Quan pregunto "quo vadis, Torroella?", em temo que llenço una pregunta a la paperera i això, si és així, és la millor prova d'on es troba avui Torroella.

La seva regeneració social i política no ens arribarà pas de fora, sinó de la valentia per agafar la brúixola, o si voleu el GPS, que ens porti per la ruta que mai havíem d'haver deixat, això és, una Torroella respectuosa i educada, que sap sumar, que no deixa perdre cap talent, que no s'avergonyeix de ser culta i que s'anticipa a canvis inevitables amb una bona política de previsió i de preparació. Només així evitarem el populisme i la xenofòbia que ara mateix creix a Europa com la mala herba. No oblidem que el que més ens diferencia d'altres èpoques és que el canvi és un canvi continu. No deixarem de canviar i això exigeix l'atenció que reclamo.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 3

No és pas or tot el que lluu Albert Llausàs i Pascual El que es coneix com a "arròs daurat" és el resultat d'un projecte de bioenginyeria impulsat durant la dècada de 1990, amb el suport en part per la Unió Europea.

L'objectiu de la investigació era aconseguir una varietat d'arròs que, a diferència de les tradicionals obtingudes per processos històrics de selecció i hibridació, aportés a qui la consumís una ració de vitamina A. La iniciativa nasqué amb vocació humanitària, per pal·liar la deficiència d'aquesta vitamina en la dieta de milions de persones de l'Àsia i l'Àfrica, fet que els provoca problemes en el desenvolupament i la salut ocular. La incorporació de material genètic provinent d'altres espècies va permetre aconseguir un gra d'arròs de color groguenc, que aportava una petita porció de precursors de la vitamina A i que aparentment no presentava toxines o altres riscs per a la salut. Després de gairebé dues dècades de recerca, la ciència genètica ha aconseguit multiplicar l'aportació de vitamina A fins aproximadament el 60% de la ingestió diària recomanada amb el consum de només un vol d'arròs. Aquests avenços s'han realitzat un cop el projecte ha abandonat la iniciativa pública i ha passat a ser gestionat per empreses biotecnològiques privades, les quals ara tenen drets comercials sobre les llavors de l'arròs daurat. Malgrat això, el producte modificat genèticament encara no ha estat introduït als mercats. Quan ho faci, les empreses s'han compromès a cedir gratuïtament els drets d'explotació de les llavors als petits agricultors de països pobres, amb l'objectiu de satisfer l'ambició humanitària inicial del projecte. La resta d'agricultors i aquells de països desenvolupats hauran d'adquirir la llavor a preu de mercat, si és que tenen desig de plantar-la.

GoldenRice2En els darrers 15 anys s'ha parlat i escrit molt sobre les bondats i perills d'un organisme modificat genèticament que tindria incidència sobre el cultiu de l'arròs, un dels tres aliments, juntament amb el blat i el blat de moro, que suposen la base alimentària de gran part de la població mundial. Per als qui donen suport a l'arròs daurat, aquest cereal podria evitar la mort i patiment de milions de persones al món i al·leguen, encertadament, que la recerca científica no ha pogut demostrar efectes perniciosos per a la salut o el medi ambient derivats de la seva producció i consum. Recentment, un manifest a favor de l'ús de l'arròs daurat ha rebut el suport de fins a 109 científics i científiques

4 • Emporion • www.emporion.org

receptors del premi Nobel en diferents disciplines, com ara la física, la pau o la medicina. En el text, s'acusa entitats ecologistes, i en particular Greenpeace, d'estar bloquejant aquesta biotecnologia amb arguments sense base científica, fet que podria suposar un crim contra la humanitat.

Tot i que un estudi de la Universitat de Washington publicat recentment atribueix el bloqueig de la comercialització de l'arròs daurat a motius propis del seu desenvolupament, tot descartant la influència de les campanyes opositores, és cert que algunes organitzacions han basat la seva estratègia contra els organismes modificats genèticament en la incertesa dels riscs que podrien comportar per a la salut i el medi. Malgrat això, els arguments principals contra l'arròs daurat se centren en altres aspectes.

En primer lloc, destaquen l'existència de solucions menys agressives basades en la diversificació de conreus i aliments entre les comunitats afectades per la deficiència de vitamina A. Així, a Bangladesh, per exemple, s'ha demostrat com programes de suport al conreu de moniatos, pastanagues i determinades verdures poden pal·liar el problema amb tanta o més efectivitat que l'arròs daurat. En segon lloc, activistes com la reputada Vandana Shiva alerten que la substitució de varietats de cultiu tradicionals i adaptades a les condicions locals per llavors de síntesi propietat d'una sola companyia pot degradar l'autonomia i seguretat de moltes comunitats locals, tal com ja ha passat a l'Índia rural des de la revolució verda. En tercer lloc, moltes persones contràries a la introducció de productes modificats genèticament argumenten que, amb l'arròs daurat, corporacions com ara Monsanto i Syngenta només busquen la publicitat que els donaria una campanya humanitària basada en l'ús de transgènics per impulsar el seu propi negoci i benefici. L'arròs seria el cavall de Troia amb el qual podrien guanyar el favor del públic i els mercats per poder expandir la seva activitat a d'altres conreus i animals.

GoldenRice3El de l'arròs daurat és un debat que, més enllà de posicionaments ideològics, demostra la complexitat dels problemes que afecten múltiples disciplines i en els quals conflueixen moltes visions, des de l'ambiental o l'agrària, passant per la mèdica o l'empresarial i arribant fins a la social i, fins i tot, la cultural. Més enllà de si transgènics sí o no, és clar que, en cas que tirin endavant, el més difícil del debat serà definir el "com" per tal de maximitzar el benefici humà.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Agustí Bartra (1908-1982) Adrià Arboix

i el seu poemari “L’arbre de foc”: el redescobriment d’un clàssic “L’arbre de foc és una de les creacions poètiques més substantives i innovadores del segle XX a casa nostra. És un gran clàssic de la poesia moderna.”

“Al costat de Carles Riba i Salvador Espriu, Agustí Bartra va ser un dels poetes més inquiets i cultes de la poesia del segle XX.” Sam Abrams Tenim la sort que acaba de sortir publicada, a l’editorial Adesiara, la reedició del poemari L’arbre de foc amb edició, pròleg i notes a cura del crític literari D. Sam Abrams.

Remarca l’expert anglocatalà que Bartra és l’autor que escriu els primers poemes de guerra i d’exili que es poden considerar totalment moderns de la poesia catalana, i per mitjà d’aquests poemes fa entrar a la nostra poesia referents de la gran poesia de guerra internacional.

Referent de Bartra és el poeta nord-americà Walt Withman, autor de poemes sobre la guerra civil dels Estats Units i que Bartra coneixia perfectament, i de qui admirava el seu sentit de solidaritat, fraternitat i transcendència. També coneixia els grans poetes anglesos de la Primera Guerra Mundial, concretament S. Sassoon i W. Owen. Sam Abrams remarca que altres influències notables de Bartra són Rilke i també Eliot.

Bartra, tot i ser un capdavanter, un explorador i un descobridor, va ser una mena d’outsider, perquè en el fons i en la forma no combregava amb cap de les orientacions estètiques de la poesia catalana del moment. I Triadú i Molas, els experts recopiladors de la literatura catalana recent, mai el varen considerar. Reflexiona Abrams que la cultura catalana no ha sabut reconèixer encara la contribució de primera magnitud que Bartra ha fet a la literatura de la seva llengua i del seu país. Segons Sam Abrams, els crítics i acadèmics que han expressat aquesta opinió senzillament no han llegit bé ni a fons aquest gran poeta.

Agustí Bartra era un autor culte que llegia altres disciplines com ara la filosofia, l’antropologia, la història o la sociologia. L’arbre de foc aplega materials que el poeta va escriure entre el 1936 i el 1945 i representa una de les grans creacions poètiques de la modernitat, un llibre extraordinari, però que paradoxalment ha passat massa inadvertit per prejudicis en contra i per una lectura massa simple. El registre temàtic del poemari és amplíssim: l’amor, la vida, la mort, el dolor, la guerra, la llibertat, l’exili, la família, l’esperança, la pàtria, el mite… desfilen pels poemes del llibre, ressalta Abrams. Formalment és un llibre literalment espectacular perquè inclou totes les possibilitats tècniques de la versificació, des del poema en prosa, la cançó tradicional en hexasíl·labs, el sonet, les formes obertes, el vers lliure, etc. Pel que fa a la versificació, és una síntesi perfecta de tradició i modernitat. Bartra és el gran poeta de les imatges, les metàfores i els símbols. Abrams assenyala amb contundència que l’objectiu del discurs poètic de Bartra són els valors essencials i universals, les veritats profundes sobre la vida i la condició humana.

L’arbre de foc consta de 51 poemes dividits en tres parts, de 17, 33 i 1 poemes, respectivament. Els primers 17 poemes estan escrits durant la Emporion 100 anys (1915-2015)

guerra; els 33 poemes de la part central estan escrits des de l’exili (el poeta hi va viure 31 anys) als camps de concentració del sud de França, a París, a Bordeus, a Casablanca, a la República Dominicana, a Cuba i, finalment, a Mèxic. I al final, hi trobem un text únic, el poema llarg modern que recrea la història de Rut. Bartra projecta la seva relació amorosa amb Anna Murià (1904-2002) –amb qui va viure durant 43 anys– a través de la història de l’Antic Testament de Rut i Booz. Aquest “poema de Rut”, assenyala el crític anglocatalà, ocupa un lloc destacat a la gran tradició de recreacions bíbliques en la nostra llengua, al costat d’obres com Poemes bíblics (1918), de Joan Alcover; Nabí (1941), de Josep Carner; Primera història d’Esther (1948), de Salvador Espriu, i Esbós de tres oratoris, de Carles Riba. I segons Lluís Bonada, el poemari que comentem presideix l’obra poètica d’Agustí Bartra.

Quan va tornar de l’exili, als anys setanta, van convidar Bartra a adherirse a diferents partits polítics, però ell es va mantenir sempre independent. Era un humanista d’esquerres amb mirada crítica i serena.

Abrams insisteix a col·locar Bartra entre els grans poetes catalans del segle XX, com ara Carner, Riba, Foix, Oliver, Vinyoli o Estellés.

Referències bibliogràfiques BARTRA, Agustí. L’arbre de foc, Adesiara. Martorell, 2015.

GAILLARD, Valèria. “Un autor castigat”. A: El Punt Avui, 14 de febrer de 2016, pàg. 57.

BONADA, Lluís. “D. Sam Abrams i Adesiara Editorial rescaten el llibre que presideix l’obra poètica d’Agustí Bartra”. A: El Temps, núm. 1656, 8 de març de 2016, pàg.74.

EL NÀUFRAG La mare: Deixeu la porta oberta; aquesta nit vindrà.

Poseu més llenya al foc, llesqueu, llesqueu més pa.

(Les germanes, movent el cap, es miren i miren.)

La mare: Sento remor de passes dintre el meu cor. Vindrà.

Porteu-me fil i agulla i el vestit que deixà.

(Les germanes, movent el cap, es miren i miren.)

El mar: Tot, tot és endebades.

Res no el despertarà: anirà vestit d’algues tota l’eternitat.

Agustí Bartra (1908-1982)

Emporion • www.emporion.org • 5

Què es mereix l'Estartit?

Jaume Bassa Pasqual

Fa molts estius que, de bon matí, entre 8 i 9 més o menys, sol o en companyia, faig una caminada tota vora de platja des del Ter Vell fins a la Gola -o fins a mig camí, depèn de les ganes d'allargar-ho que tingui aquell dia-, després em fico al mar una bona estona, surto, prenc el sol estirat a la sorra o assegut en una banqueta d'un xiringo desert a aquelles hores, em dutxo a la platja mateix i me'n torno cap a casa, a Torroella.

L'any passat vaig seguir la mateixa rutina de sempre, però amb una variant. Passar vora l'aigua per sota del passeig dels Griells s'havia complicat en gran manera. En arribar a les escales que donen accés a la mar des d'aquella urbanització, gairebé no hi havia platja, l'hivern anterior la natura s'havia desfogat, les tempestes havien malmenat el mur del passeig, les onades s'havien menjat la sorra i, segons l'estat de la mar, ja no es podia anar més enllà.

Al passeig s'hi llegia una llarga pancarta: "L'Estartit no es mereix aquesta platja", i més enllà n'hi havia una altra que feia més o menys: "Recollida de firmes". Aquelles pancartes m'invitaven a escriure un article a Emporion que finalment vaig deixar córrer, però que ara, un any després, no puc deixar de publicar. Basat en aquella pancarta: "L'Estartit no es mereix [...]" hi he posat el títol, una pregunta: què es mereix l'Estartit?

Estartit 1Comencem pel subjecte de la frase: "l'Estartit". Qui deu ser aquest Estartit que no es mereix no sé què? Els descendents dels 400 pobladors d'aquest barri de mariners d'abans del turisme? Els centenars de nous habitants que hi han vingut a fer negoci després i hi han obert hotels o restaurants d'ínfima categoria, tavernes, snack-bars, cerveseries?

Els que s'hi han comprat una segona residència enmig dels pins i les argiles del cap de la Barra o del Molinet o de Roca Maura, o a les dunes i aiguamolls dels Griells o de la Pletera? Els milers d'europeus de nord enllà que vénen cada any a prendre el sol de dia i a divertir-se de nit?

Qui és l'Estartit?

Atenció, perill. Els dies 10, 11, 12 de juliol la mar és planera, el sol brillant, ni un alè d'aire, ni un núvol... però m'adono que les avaricioses onades van gratant pacientment, a poc a poc, una darrere l'altra. La sorra s'està escrostonant i sembla que ho fa de pressa. Això té mala pinta.

El dimecres 13 torno a la meva rutina. Ha refrescat molt. El cel està ennuvolat. Fa un aire humit. Ja veig que avui no em banyaré. Aparco el cotxe al Ter Vell, m'acosto a l'aigua. La mar és una mica moguda, la platja plena de bassals, un gavià s'hi remulla les cames i s'aparta discretament quan veu que m'hi acosto. Començo la meva passejada, avui no sé si arribaré a la Gola... Em vaig acostant als Griells, l'aire aixeca una nuvolada de sorra fina, no veig gaire bé, però segueixo caminant. De sobte ensopego amb una visió inesperada. Però això què és? La platja no és la d'ahir!

L'escala que baixa del passeig dels Griells va directa a mar! La platja tan desitjada està desapareixent!

Als que m'hàgiu seguit fins aquí faig una recomanació. Rellegiu l'article de l'Albert Llausàs i Pascual "La rebel sorra de Griells", publicat a Emporion, núm. 104, agost de 2015. Acaba així: "Fa falta molt valor i hi ha molts interessos, però per evitar mals majors cal que veïns, banyistes i responsables polítics de tots els àmbits comencin a afrontar el fet que el problema de la platja de la urbanització Els Griells és, en realitat, un problema molt més extens i que, a llarg termini, per fer les paus amb el mar, només hi ha una solució definitiva possible."

I ara contemplem el verb. Què vol dir "merèixer"? Segons el diccionari, és tenir dret -una persona o un grup- a ser recompensat, és guanyar-se el dret a obtenir alguna cosa a causa del seu comportament.

Així doncs, si l'Estartit no es mereix aquesta platja vol dir que els estartidencs, com a grup social, han fet mèrits per tenir una altra platja.

Una platja llarga i ampla, ferma, amb bona sorra, al peu de les escales que baixen del passeig dels Griells. Una platja que s'estigui quieteta, que no es deixi seduir per les onades malvades i avaricioses d'endur-se les sorres mar endins, que no s'atemoreixi davant llevantades, garbinades, tramuntanades ni tempestes desfermades. Un platja agradosa, dòcil.

I el desig de l'Estartit, perquè s'ho mereixia, es va fer realitat. Durant l'hivern es van amuntegar tones i tones de sorra nova que la gent admirà durant setmanes quan passejava per l'Estartit i que després es van convertir en la platja tan desitjada, la platja de la urbanització dels Griells que en dret, pels seus mereixements, l'Estartit s'havia guanyat.

Aquest mes de juliol he tornat a les meves pràctiques caminadores matinals per la platja. He aparcat el cotxe al Ter Vell, he passat per davant dels Griells i més enllà cap a la Gola. La sorra s'estenia majestuosament en una bona amplada des de la quieta mar fins al mur i les escales. He passejat per davant de les portes del càmping El Molino que donen a la platja; per terra he vist escampades moltes llaunes de cervesa, és clar, he arribat abans que el noi que neteja aquests residus; una nòrdica que deu pesar tres quintars fa exercicis que volen ser gimnàstica; un avi descolorit, despullat de pèl a pèl, mostrant titola i pelleringues, s'està posant el banyador... La platja que l'Estartit es mereix.

6 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Gaudim de bon cinema Jordi Bellapart

Aquest mes d’agost fa vint-i-tres anys que el Cine Club Torroellenc organitza, a la sala de cinema del Cinema Montgrí, una mena de festival que consisteix a fer cinema cada dia amb la projecció d’una o més pel·lícules escollides d’una acurada selecció de les millors pel·lícules estrenades durant la temporada.

Així en un vell local com és aquest cinema, que evoca antigues nostàlgies del cinema d’abans, però ara equipat amb una tècnica de projecció digital de primer ordre i condicionat amb còmodes butaques i amb una temperatura agradable, els aficionats al cinema poden gaudir d’un agost de cinema veient per primera vegada, o revisant, una bona mostra de les darreres estrenes.

La programació d’aquest estiu inclou reposicions com El puente de los espías, del director Steven Spielberg. Explica la història de James Donovan, un advocat de Brooklyn que es veu abocat al nucli de la guerra freda, quan la CIA li encarrega la pràcticament impossible missió de negociar l’alliberament del pilot d’un avió abatut. Una vegada més Spielberg demostra que actualment, junt amb Clint Eastwood, és el gran mestre del cinema clàssic. Una obra fascinant, plena de valors, que ens retorna el gran cinema de sempre. Brooklyn, una pel·lícula senzilla però amb ànima, deliciosa tant per la posada en escena com per l’exactitud del text.

Saoirse Ronan il·lumina la pantalla amb una emotiva interpretació. El renacido és un impressionantwestern. Una de les pel·lícules de l’any, guanyadora de tres Oscar, un d’ells per a la millor interpretació a Leonardo Di Caprio. Mayo de 1940 és un film francès que cal veure sobre la fugida de milions de francesos a l’inici de la Segona Guerra Mundial. Et fa riure i et fa plorar, però el que es pretén amb aquesta història és que prenguem consciència de què va passar, per tal que no ensopeguem amb la mateixa pedra i repetim la mateixa història. Carol és una altra obra mestra total i absoluta, serà projectada en VOSE. Trumbo és un títol que cal revisar. Un film brillant, intel·ligent i entretingut sobre Dalton Trumbo, el famós guionista que va haver d’escriure sota pseudònim després de ser acusat de comunista durant la caça de bruixes dels anys cinquanta a Hollywood. Kiki, el amor se hace, una comèdia del sempre efectiu Paco León. Simpàtica, agradable i que deixa un bon sabor de boca i molts somriures. Finalment, la darrera reposició serà la guanyadora de l’Oscar a la millor pel·lícula de l’any: Spotlight.

Dins la programació hi ha també estrenes de pel·lícules encara no projectades a la pantalla del Cinema Montgrí. El secreto de una obsesión és un sòlid thriller de suspens, sostingut per unes brillants interpretacions de Julia Roberts, Nicole Kidman i Chiwetel Ejiofor. Dos buenos tipos és una comèdia d’acció molt divertida. Una intel·ligent paròdia que ens sorprèn amb un saludable exercici còmic dels dos protagonistes, Ryan Gosling i Russell Crowe, una parella que farà història. També ens retorna a la història una nova aventura del llegendari Tarzan. La leyenda de Tarzán ha estat portada a la pantalla per Emporion 100 anys (1915-2015)

l’acreditat director David Yates. Han passat anys des que l’home conegut com a Tarzan deixés enrere les jungles de l’Àfrica per viure una vida burgesa a Londres com a lord Greystoke, amb la seva estimada esposa Jane al seu costat. I ara, l’han convidat a tornar al Congo per servir com a emissari comercial del Parlament, desconeixent que és un peó en una terrible cruïlla d’avarícia i venjança. Basada en les històries de Tarzan creades per Edgar Rice Borroughs. Bellament realitzada, aquesta és la millor pel·lícula no animada de Tarzan feta en les darreres dècades i ofereix un bon equilibri de drama amb interès i acció vigorosa. Sunset songsegurament serà la gran estrena de qualitat d’aquest estiu. Un relat èpic i intimista sobre l’esperança, la tragèdia i l’amor a l’inici de la Gran Guerra. Una obra mestra de Terence Davis, que ens mostra una meravellosa història d’amor entre dues persones emocionalment avançades al seu temps. Realitzada amb una estètica impecable, amb una fotografia i una música sublims. Money monster es un thriller fet per la ja consolidada directora Jodie Foster, una història tan emocionant com emotiva sobre els soterranis foscos de l’economia globalitzada. Un thriller que encaixa sorprenentment bé gràcies a unes perfectes interpretacions de George Clooney i Julia Roberts. Antes de ti, un drama romàntic, versió emotiva, càlida i moderna d’una història d’amor difícil. L’encant de la pel·lícula es deu en gran manera al carisma dels seus dos protagonistes. Finalment, Mi hija, mi hermana, un film francès que s’atreveix amb èxit, cal dir-ho, a evocar lliurement el magistral western de John Ford Centaures del desert. Una història apassionant en el fons i bellíssima en la forma del debutant Thomas Bidegain que fa una racional i coherent crítica de l’irracional i incoherent fanatisme.

En sessió de cineclub, el divendres 5 es reposarà Nuestra hermana pequeña, en VO, pel·lícula japonesa pausada i bellíssima que desborda sensibilitat sobre els sentiments familiars, i el divendres 19, l’estrena de Francofonia, una reflexió sobre el significat de l’art.

En la programació infantil del mes hi trobarem Alicia a través del espejo, de la Walt Disney, i la sorprenent Mi amigo el gigante, de Steven Spielberg. Petita i encantadora pel·lícula sobre el valor de l’amistat i la imaginació. El mestre Spielberg torna al cinema infantil i ens ofereix, amb el seu segell, una tendra i meravellosa petita obra mestra recomanada per a tots els públics. Els creadors d’Ice Age presenten la cinquena part, Ice Age, el gran cataclisme, tan divertida com les anteriors. Pixar torna a tocar la diana amb Buscant la Dory, una obra tan divertida i entranyable com la primera, i finalment amb Mascotas els petits es divertiran al veure què es munten les mascotes a casa quan el seu amo és fora.

Un any més, podem passar un estiu de cinema al Cinema Montgrí de Torroella.

Emporion • www.emporion.org • 7

Paciència i bona cara Josep Fuster

S'ha de reconèixer que, des que els ajuntaments democràtics governen el municipi, s'han fet realitat gran quantitat d'obres i projectes, la majoria racionals i encertats, que han ajudat a canviar positivament l'aspecte de la nostra vila i a millorar ostensiblement la qualitat de vida dels ciutadans.

Però a part de lloar merescudament els encerts, s'ha de posar també de manifest -encara que sortosament es tracti d'una ínfima quantitat- allò que s'hauria pogut fer millor o d'una manera més estudiada i pràctica, perquè una part de la ciutadania no n'hagués de sofrir de forma continuada les molestes conseqüències. El que exposaré ho faig des d'un punt de vista personal i també com a afectat, però no per això deixa de ser totalment objectiu.

Em referiré tan sols a l'obra de remodelació de l'aparcament situat a l'inici de la carretera de l'Estartit, feta fa uns quants anys. És cert que la crítica arriba molt tard, però el temps no és important; davant els fets consumats, tindrà el mateix efecte com si s'hagués oficialitzat l'endemà d'acabar les obres.

i els dos únics i esquifits espais verds que s'hi van preveure actualment estan totalment abandonats, i a part de quatre males herbes no hi ha cap tipus de vegetació agradable.

La zona d'aparcaments i vials, que per pulcritud i comoditat dels usuaris lògicament s'haurien hagut d'asfaltar, es van reomplir amb una capa de terra de cantera compactada i en alguna de les places d'aparcament es van construir, amb llosetes de formigó, uns capriciosos dibuixos de dubtós gust. Al petit espai de terra que separa les peces, s'hi plantà i es pretenia fer-hi créixer una gespa, que es regaria amb un costós sistema de rec que s'instal·là soterrat a les llosetes. Dissortadament, sota els cotxes i suportant constantment la trepitjada de les rodes i els residus que desprenen els vehicles, mai hi va créixer la gespa, i les poques vegades que funcionà el rec va ser per inundar els aparcaments, per la qual cosa les llosetes van cedir i es van quedar en un estat deplorable, oferint una imatge de descuit i abandonament que en res afavoreix el concepte que en puguin tenir de la nostra vila les persones que estacionen allà el vehicle. Actualment, les úniques taques verdes que es poden veure a l'aparcament són una tanca d'arbustos i uns denerits i malmesos arbres que reben més patacades que l'ase dels cops. aparcament3Però, malauradament, el tema no acaba aquí: als aparcaments i vials, a mesura de circular-hi els vehicles, la terra hi va formant una fina capa que, moguda pel mateix trànsit o empesa pel vent, forma contínuament veritables núvols de pols que els veïns i els cotxes allà estacionats ens anem repartint en funció d'on bufa el vent. Una pol·lució evitable si s'hagués actuat de manera pensada i racional, o tan sols fent el sa exercici d'escoltar.

No m'allargaré més explicant-vos què passa allà a l'hivern amb els núvols de pols i sorra que aixeca la tramuntana, o els dies de pluja amb els bassals i el fangueig que s'hi forma.

aparcament2Sense posar ni un moment en dubte les bones intencions de qui va redactar el projecte, o dels qui hi donaren el vistiplau, aquella va ser i és una obra fallida, digna de figurar a les pàgines del llibre imaginari El món a l'inrevés.

Puc parlar amb fonament de causa, perquè sóc un dels que especialment en aquesta època de l'any, en què s'incrementa el moviment de vehicles, patim resignadament alguna de les seves nefastes seqüeles.

Segurament allò que en el paper devia semblar un projecte agradable i "artístic", per manca de raonament crític a la pràctica ha esdevingut un brunyol digne de la millor quaresma.

Algunes vegades tot el que ens queda als ciutadans és pagar, picar una estona de peus a terra i agafar-ho amb paciència i bona cara, que qui mana, mana!

L'aparcament consta de dues zones clarament diferenciades, delimitades tan sols per una vorada; la primera, situada al costat sud, disposa d'una bona quantitat de bancs i suposadament es devia projectar com un espai destinat a les persones com a zona de lleure o de descans. Amb aquesta finalitat, entraria dins la lògica que s'hagués dissenyat com una zona agradable, enjardinada, amb gespa, flors i algun rocall, que haurien donat vida i refrescat aquell àrid espai. Doncs no, malauradament, el que hauria pogut ser un bonic jardí, es pavimentà amb formigó en la seva totalitat, 8 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Què va dir el general Prim!

Santi Sató

Benvolguts lectors: He complert ja 86 anys i em preguntava si, amb eleccions rere eleccions, arribaríem mai a ser el que érem als inicis d’una sublevació militar i d’una guerra fratricida que s’inicià el juliol de 1936. Tenia 6 anys quan va començar i 9 quan va acabar, però creieu-me si us dic que aquells 9 anys no tenen res a veure amb la d’un infant català que avui tingui aquesta mateixa edat. Fou molt pitjor!

Però del que ja havia dit el general Prim, president de govern, fill de Reus, en un discurs al Congrés dels Diputats l’any 1851, han passat 165 anys, però encara avui tenen plena actualitat: “Anem d’eleccions a noves eleccions, però malauradament les seves paraules no han perdut ni actualitat ni vigència.” Permeteu-me que les recordi avui.

General Prim, Diario de Sesiones del Congreso de los Diputados, 27 de novembre de 1851, pàg. 1765 «Ciento cuarenta y tres son los catalanes arcabuceados como perros, sin sentencia legal, sin formación de causa siquiera, sin haberles dado tiempo para despedirse de sus familias. (...) Pero también son muchos centenares los que juzgados por la misma legislación han sido conducidos, unos a Filipinas, otros a Islas Canarias, otros a provincias del interior. »Cataluña pide que gobernéis con justicia, que gobernéis con seguridad, que no saquéis al pueblo más dinero que el que pueden dar buenamente según el estado de su riqueza, para que no veamos infelices labradores abandonar sus tierras, infelices artesanos cierran sus tiendas por no poder pagar lo que pedís. »Los catalanes, ¿Son o no son españoles? Son nuestros colonos o son nuestros esclavos? Sepamos lo que son. Dad el lenitivo o la muerte, pero que cese la agonía. »El horizonte amenaza grandes tempestades; es muy posible que antes de mucho se abra una lucha de gigantes; dos banderas flotaran por los aires; cada una tendrá sus partidarios, y para entonces es preciso que los catalanes sepan a cual de las dos habrán de prestar su brazo robusto. »¿Son los catalanes españoles? Pues devolvedles las garantías que les habéis arrebatado, garantías que son suyas, que tienen derecho a usar de ellas, porque las han conquistado con su sangre. Igualadlos a los otros españoles.

Emporion 100 anys (1915-2015)

»Si no los queréis como españoles, levantad de ahí vuestros reales; dejadlos que para nada os necesitan. »Pero, si siendo españoles los queréis esclavos; si queréis continuar la política de Felipe V, de ominosa memoria, sea en buena hora, y sea por completo: amarradles a la mesa la cuchilla como lo hizo aquel rey, encerradlos en un círculo de bronce; y si eso no es bastante, sea Catalunya talada y destruida y sembrada de sal como la ciudad maldita; porque así, y sólo así, doblegaréis nuestra cerviz; porque así, solamente así, venceréis nuestra altivez; así y solamente así domaréis nuestra fiereza.»

Permeteu-me un afegit sobre el general Prim: no gaudia de simpaties a Barcelona, però va prometre “rectificar els seus errors, ser el campió del liberalisme progressista, defensar els drets catalans, especialment els econòmics, i erigir-se en màxim defensor de les llibertats ciutadanes”.

I el poble el va creure i va ser elegit, i va complir després la paraula donada al colpejar amb els seus discursos de gran talent el govern espanyol, sense deixar passar cap de les injustícies que es portaven a terme a Catalunya.

Permeteu-me un aclariment: la Camància, Jamància o revolta centralista fou una revolta progressista que tingué lloc a Barcelona, entre setembre i novembre de 1843, contra els govern de Joaquín María López, que havia incomplert els acords amb la Junta Central per al derrocament del govern d’Espartero, produïda unes setmanes abans, i la violació de diverses disposicions en la constitució de 1837. El nom del romaní khamar (menjar), al·ludia despectivament als membres dels batallons de voluntaris (batallons de la brusa) que probablement s’hi havien apuntat per menjar de franc i cobrar els cinc rals diaris de paga.

Fou la darrera de les bullangues produïdes a Barcelona entre el 1836 i el 1843, i va representar el primer aixecament nítidament popular contra l’estat a Espanya. «La rendició comportà la submissió definitiva de Barcelona al govern espanyol i la fi d’una oposició organitzada a la centralització de les decisions polítiques endegada pel Partit Moderat.»

Existeixen, entre d’altres, dos verbs que sempre m’han fer pensar en les relacions Catalunya-Espanya: ENCAIXAR o ENCAIXONAR! Una petita diferència, quelcom més que semàntica, oi?

Certament, encara que similars no són sinònims en absolut, sinó ben al contrari!

Emporion • www.emporion.org • 9

Voluntariat dels joves en programes de lectura i gent gran Roser Benet i Pugès

A finals de juny, s'ha celebrat a Torroella el final de curs de dues activitats en què nois i noies voluntaris de l'IES Montgrí i del Col•legi Sant Gabriel hi han tingut un paper fonamental. Es tracta del programa LECXIT (LECtura per a l'èXIT educatiu) d'ajuda a la lectura per a alumnes de 4t de primària, i del programa de Càritas APADRINA UN AVI. Fa molta il•lusió que, del total de 25 persones voluntàries del programa Lecxit a Torroella, 10 voluntaris siguin estudiants de 1r de batxillerat de l'Institut i del Sant Gabriel. Entre tots, han atès una vintena de nens i nenes de 4t de primària de les escoles de Torroella durant una hora a la setmana. Es tracta d'oferir suport individual a fi de facilitar l'èxit educatiu a alumnes que necessiten una petita empenta per superar dificultats de lectura. Tal com respon un infant a l'enquesta de valoració sobre què ha estat l'experiència per a ell, el Lecxit és " fer companyia als nens i nenes que els falta una mica més de pràctica per acabar de llegir bé". Ell ha sabut veure com el fet de la companyia ha estat essencial. El Lecxit l'ha portat a Torroella la Fundació Josep Pallach http://www.fundaciopallach.cat/ , que ha fet una adaptació d'aquest programa de lectura dissenyat per la Fundació Bofill (http://www.fbofill.cat/lecxit).

Fa tres cursos que s'està aplicant amb molta acceptació i molt bona participació de voluntaris (150) a les escoles de Palafrugell, Begur, Mont-ras i Esclanyà i aquest any s'ha començat a Torroella el mes de març. La valoració que a final de curs s'ha fet a Torroella per part tots els participants al Lecxit ha estat molt satisfactòria i si l'any vinent hi ha prou voluntaris, s'oferirà l'activitat també a alumnes de 5è.

A partir de 16 anys, tothom pot ser voluntari de lectura, però valorem de manera especial la participació dels nostres joves per l'exemple que donen, no només als nens i nenes que ajuden sinó a altres companys de la seva edat, perquè els transmeten la satisfacció d'haver col•laborat en una tasca de la qual, segons reconeixen, han après molt.

També tenim joves voluntaris per acompanyar gent gran i ens hem de felicitar que aquest ja sigui el segon any que participen al programa de Càritas Apadrina un avi. 34 joves de 4t d'ESO han fet companyia a 43 persones grans de les 3 residències de la vila. Havíem parlat sobre aquest tema a Emporion del juliol de l'any passat, però en volem tornar a parlar perquè tot el que sigui crear vincles entre la joventut i la vellesa ajuda a construir fonaments sòlids a la nostra societat. La celebració del final de curs va ser molt bonica, amb intercanvi de paraules molt sinceres i emocionades tant per part dels avis com dels joves i uns i altres van mostrar la satisfacció d'haver-se conegut. Destaquem alguns comentaris que els joves voluntaris van fer a l'enquesta de valoració de l'activitat: - "Les persones grans que he visitat s'han fet estimar i sempre les portaré al cor" - Recomanaria l'experìencia a altres joves perquè t'uneixes a una perosna que ha viscut molt i et pot aportar moltes coses.

- El que més valoro és l'amor que m'han donat"

10 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

I no ha passat res !

Javier Zuloaga

L'Europa del Moviment Europeu Xavier Ferrer El Moviment Europeu Internacional (MEI) es va constituir l'any 1948, quatre anys després d'acabar la Segona Guerra Mundial, per voluntat de persones que veien que Europa no podia tornar a les confrontacions.

La voluntat i l'objectiu és treballar per una Europa democràtica, federal, unida, solidària, que respecti els drets humans i la llibertat i fer-ho des de les realitats dels consells i associacions que componen el Moviment Europeu. Avui, 39 consells i 35 associacions treballen per mantenir, des del seu àmbit territorial o sectorial, l'ideal democràtic i d'unió a Europa. El Consell Català del Moviment Europeu forma part del MEI i treballa, des de Catalunya, per informar i debatre el que passa a Europa a la societat catalana i per donar a conèixer la realitat catalana a Europa. El dia 26 i 27 de maig ha tingut lloc a la Haia la reunió anual que fa el Moviment Europeu. El MEI no és aliè a la realitat europea, de manera que s'han debatut els reptes que avui preocupen Europa, com són el Brexit, les migracions i el dret de circulació de les persones i la seguretat.

La possibilitat que el dia 23 de juny els ciutadans britànics puguin decidir en referèndum que marxen de la UE preocupa tothom i també el MEI. S'ha aprofundit en els pros i contres i la veritat és que, si traiem el debat apassionat, ideològic o interessat, la balança és a favor que el Regne Unit es quedi a la UE, perquè els cost econòmic i també polític i social és molt important, sobretot per al Regne Unit, però també per a la UE. Pel que fa a les migracions, entenent-ho com la crisi dels refugiats i les dificultats de mantenir la lliure circulació de persones, s'ha estat crític amb la gestió que n'està fent la UE i sobretot els estats membres, i s'imposa una voluntat ferma d'actuar amb solidaritat amb els refugiats i evitar cap pas enrere amb la lliure circulació de persones. I pel que fa a la seguretat, després dels atacs terroristes a Franca i Bèlgica, s'ha convertit en un element clau per la llibertat dels ciutadans europeus i contra la possibilitat de ser manipulats pel populisme que utilitza la por com a coartada. S'ha destacat l'aposta que fa l'alt representat per la Política Exterior i de Seguretat, Federica Mogherini, cara a una nova estratègia de seguretat per a la UE, però alhora s'ha criticat que ens contentem amb grans declaracions i acords que després no es porten a la pràctica, com és la realitat de manca de coordinació i canvis d'informació de les policies de diferents estats, que causen greus mancances que redueixen l'eficàcia per garantir la seguretat.

, alcalde musulmà a Londres!

Acabo de veure les notícies sobre la presa de possessió del ciutadà britànic d'origen pakistanès -de professió religiosa musulmana- Sadiq Khan, com a nou alcalde de Londres.

Un cop més, penso, els britànics caminen molt per davant nostre. I quan dic nostre no només em refereixo als espanyols, que també, sinó als que formem part de la UE i també - i això no és menys important- de la mateixa gran colònia de la corona anglesa, els EUA. S'imaginen un equivalent de Sadiq Khan assumint l'alcaldia de Nova York? O un musulmà francès, fill de magribins, al capdavant del municipi de París? O de Madrid? O de Berlín?

Fa uns mesos vaig llegir que quelcom equivalent passava a França després d'una de presidencials, en la novel·la de Michel Houllebecq, Submisión, en la qual el lector se sorprenia –o s'atemoria- davant l'arribada d'un francès de religió musulmana a la presidència francesa. La mateixa França de les revoltes socials i els atemptats radicals.

Però a Londres els anglesos ens diuen que no passa res, que Sadiq Khan pot ser alcalde de la capital de l'imperi Britànic i coincidir amb la nonagenària reina Isabel qualsevol dia d'aquests. No passa res... és clar que no, perquè en la seva presa de possessió a la catedral cristiana de Southpark, el nou inquilí de la City Hall ha dit: "Estic orgullós que Londres hagi triat l'esperança abans que la por, la unitat abans que la divisió."

Després d'ell, al costat de l'altar, hi havia el representant de la comunitat jueva, amb la seva quipà, i una dona musulmana amb el hijab... i a la seva dreta, el bisbe titular de la catedral anglicana amb la seva faixa vermella ben a la vista. I no ha passat res!

Quan he viatjat a Londres, un parell de vegades, m'ha cridat l'atenció la normalitat amb què els habitants d'aquella capital apliquen a la seva convivència amb els indis, pakistanesos, àrabs o maoris, entre altres, que han fet fora les seves arrels allà i mantenen els seus senyals d'identitat -i les seves religions- tres generacions després.

Són admirables, encara que també és cert que el d'ells ha estat menys compulsiu, a poc a poc, alhora que s'independitzaven les seves colònies, alhora que mantenien, gairebé sempre, els seus interessos econòmics en aquells territoris que un dia van pertànyer a la Commonwealth.

Potser alguna cosa tingui a veure la seva insularitat, la qual va mantenir més a resguard de les bel·ligeràncies imperialistes, llevat de la dels víkings que arribaven dels països nòrdics.

La presència del president de l'Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, i del ministre d'Afers Exteriors d'Holanda, Bert Koenders, varen completar el nivell de la jornada. Podem constatar que el moviment europeu, preocupat pels reptes que tenim sobre la taula, alhora està amatent, fent accions i influint per trobar-hi solucions, sempre amb la idea inicial dels fundadors, de treballar, des de la societat i el territori, per garantir una Europa democràtica i unida.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 11

Ming. L'imperi daurat Josep Pericot Durant tot l'estiu es presenta al CaixaForum Barcelona una exposició sobre l'art desenvolupat al llarg de 276 anys, en el marc hegemònic de la dinastia Ming a la Xina (1368-1644). En la mostra s'ha fet una tria de peces (pintures, ceràmiques i objectes), que per primera vegada surten del Museu de Nanjing.

Contemplar l'art oriental i en concret el xinès d'aquesta època es fa difícil, almenys per a la gent com jo, que no ens movem dintre de les coordenades d'un pensament tan diferent del nostre. Com diu molt bé Paloma Fadón(1) agafant una cita de Gou Ruoxu(2), hi ha tres corrents espirituals i de pensament en el quefer d'un pintor xinès: "El daoisme, que es caracteritza per la cerca de la veritat i del desafecte del món material, a favor de la naturalesa. El budisme, que reflecteix les bones pràctiques i treballs que condueixen a la il·luminació. I el confucionisme, sempre ocupat a destacar les seves maneres lleials i sinceres, la seva conducta correcta i el seu sentit del deure."

Durant tot el temps que va durar la dinastia Ming, a la Xina es va implantar un règim absolutista, que va saber generar benestar i riquesa, malgrat que finalment fos desplaçat per les noves invasions del nord per part del poble manxú i per l'aparició d'una nova classe social, que enriquida amb l'èxit del comerç internacional ja no acceptava la rigidesa tant de temps imposada.

Tots aquests aspectes estructurals i polítics de la dinastia Ming són subratllats en aquesta exposició i, entre altres figures representatives, s'hi destaca la de Shen Zou (1427-1509), que va treballar a Suzhou i es considera el fundador de l'escola Wu. Tant ell com els seus seguidors es deixen envair per l'esplendor de les terres humides del baix Iang-Tsé, on peces com Paisatge o Dones ocioses d'una dinastia antiga deixen entreveure la força amb què el pintor (també cal·lígraf i poeta, com tots els artistes de l'època) descriu aquella societat i el seu món, amarat per una natura omnipresent i on el traç del pinzell amb els diferents tipus de pinzellades (tècnica cun) esdevé, en ocasions, quasi expressionista.

Altres deixebles i membres de l'escola Wu de Suzhou van ser Wen Zhengming (1470-1559), Tang Ying (1470-1523) i Qui Ying (14941552). D'aquests tres sembla que Wen Zhengming va ser el deixeble més directe de Shen Zou i això queda reflectit en la necrològica que li va dedicar al seu mestre l'any 1509: "En dies assenyalats (....) treia la seva col·lecció de pintura, cal·ligrafia i objectes antics i es delectava manipulant, classificant i inscrivint les peces." Tota una descripció de com entenien i vivien el seu art aquells artistes poetes. D'ell mateix en destaca el Pont de la muntanya del tigre, entre altres obres.

Qui Ying, a diferència dels seus antecessors, neix en una família humil de camperols i, tot seguint l'estil dels seus mestres, comença a introduir l'ús de pigments, que li permeten obtenir uns delicats tons de blaus, verds i vermells. A l'exposició hi podem veure la seva obra L'ermità. De Shen Zhou podem veure al inici de l'article el quadre Poeta a dalt de la muntanya.

En conjunt, veiem com l'art xinès es desenvolupa dins uns cànons, que els pintor senten com a propis, i la realitat pintada (tinta i color) els permet transmetre el coneixement, la bondat i la bellesa que ells intenten copsar i que dóna sentit al seu treball. Aquest cànons són molt diferents dels que estem acostumats a considerar en la cultura europea, valgui a tall d'exemple la figura d'un Botticelli, on el tractament de la línia i el color del primer Renaixement són tan importants. Amb tot, i salvant les grans diferències, curiosament en ell també hi trobem una gran càrrega de representació simbòlica i poètica en molts dels seus quadres (El naixement de Venus, cap al 1484).

El món oriental té les seves pròpies claus d'identificació i de pensament a les quals ens hem d'apropar per entendre el seu art. Un art que sublima la realitat a la recerca d'un "ideal" que els artistes fan seu. En aquesta exposició es mostren obres de gran bellesa i molt ben escollides pels organitzadors. Igualment es pot seguir bé l'itinerari de la mostra, gràcies al text dels rètols al costat de les peces, si bé es troba a faltar que no hi hagi un catàleg raonat (sembla que uns quants exemplars només en anglès es van esgotar ràpidament).

La dinastia Ming ens és un xic llunyana, però no li van faltar uns grans artistes, els quals ara i aquí ens interpel·len en el nostre món de "realitats", per acabar fent-se més propers.

Bibliografia: 1. Fadón Salazar, Paloma. Breve historia de la pintura china, Ed. Comares, GIDEA (Grupo de Investigación de Estudios Asiáticos), Junta de Andalucía, Granada, 2006.

2. Ruoxu, Guo. Notes sur ce que j'ai vu et entendu en peinture, Ed. La lettre Volée, Bruxelles, 1994.

La pintura Dona tocant la flauta de bambú, de Tang Ying, ens mostra la profunda delicadesa descriptiva d'aquetes pintures.

Navegació a Xishan, de Zhan Zuo (Escola de Susong), cap a finals de la dinastia Ming.

12 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Els animals també pateixen Josep Torroella "Un dia hom descobrirà que el nombre de cames i el pèl que cobreix la pell o l' acabament de l'os sacrum no són raons suficients per abandonar un ésser sensible a un destí atziac. La qüestió no és si poder raonar o si poden parlar. La qüestió és: poden patir?".

casa nostra. Castella endins, algunes localitats són tristament famoses en aquest sentit. Medina del Campo, per exemple, amb el seu Toro de la Vega. Fins ara les autoritats no han fet res per acabar amb aquest sanguinari espectacle.

Aquest text, que parla evidentment dels animals, fou escrit pel pensador anglès Jeremy Bentham fa més de dos segles, el 1789. Durant els convulsos dies de la Revolució Francesa, Bentham defensava els drets animals i condemnava els maltractes de què eren objecte moltes bèsties al seu país. En aquella època podia haver-hi dubtes sobre els sofriment dels éssers irracionals. Però avui dia no; només un ignorant pot afirmar que un animal no racional és insensible al dolor. Els animals pateixen físicament i psíquicament, ells també saben què és l' estrès, l' angoixa i fins la depressió, si més no els que tenen un sistema nerviós més evolucionat.

Però les festes amb braus maltractats només són un aspecte del tema. L' anomenat maltractament animal abraça un ampli ventall d' accions humanes reprovables, des de no tenir la cura adient dels animals domèstics i de companyia fins a sacrificar-los innecessàriament. Recordeu la polseguera que aixecà el sacrifici d'Excalibur, el gos de l' auxiliar d' infermeria que va sobreviure a l' Ebola la tardor de 2014. Filant prim, fins hi ha qui reprova tancar i exhibir animals en un zoològic o en un parc aquàtic. Els dofins i les orques, amants dels grans espais marítims, són feliços en captivitat? Jo diria que no.

Per bé que Bentham bescantà les persones que maltracten els animals ja fa més de dos segles, a una bona colla de països del món els animals encara són maltractats de moltes maneres, i a alguns fins se' ls tortura públicament per a divertiment de la concurrència. Ho llegim a la premsa quotidiana, ho sentim a la ràdio, ho veiem a la petita pantalla i a l' Internet, on es poden veure cruels imatges del que poden arribar a fer alguns brètols amb éssers indefensos (penjar un cadell per les orelles, posem per cas).

A diferència de l' estat espanyol, altres estats europeus compten fins i tot amb un Defensor dels Animals i castiguen els que maltracten les bèsties.

Un d' ells és Gran Bretanya, que començà a legislar a favor dels animals ja a principis del segle XIX, poc després de la mort de Bentham. Pel que fa a Catalunya, a Llei de protecció Animal aprovada pel Parlament l' any 2004 és la més avançada de l' estat espanyol. Tot i això, encara resta molt per fer. La llei no es compleix sempre, i moltes infraccions no es denuncien. Si tens un veí que maltracta el seu gos, t'hi pensaràs dues vegades abans de presentar una denúncia.

Un dels estats on els animals pateixen més maltractes és Espanya. La geografia del maltractament animal hispànic és ben àmplia; fins i tot en aquelles comunitats autònomes on es parla la nostra llengua, hi ha viles que celebren festes majors durant les quals es maltracta alguna pobra bèstia, generalment un brau. Recentment el debat ha arribat fins a

Emporion 100 anys (1915-2015)

Que la vida d' alguns animals sigui un malson per culpa d'alguns membres de l' espècie humana diu molt poc a favor de la nostra espècie.

Emporion • www.emporion.org • 13

Menu d'en Martí Martí Elias Pericay

Musclos a la Marinera Ingredients.: • 500 g de musclos per persona

Després de posar sal i pebre a les supremes de lluç, s'enfarinen i es posen en una paella que abans haurem escalfat amb la mantega i l'oli de girasol. Es fregeixen fins que siguin dauradetes, flamejant-les amb el brandi.

Es retiren en una safata. A la paella on hem cuit i flamejat el peix hi posarem els brins de safrà i la crema de llet, deixant que es vagi reduint, ho rectifiquem de sal, si convé, i cobrim el peix amb la salsa. Ja estarà llest per servir.

• Ceba de Figueres tallada a daus ben petits • Oli verge d'oliva • Pebre vermell dolç (1cullerada de postres per persona) • All i julivert, ben picat • 1got de vi blanc sec • Unes fulles de llorer i unes branquetes de farigola Preparació: Es netegen els musclos ben nets i es reserven.

En una cassola al foc s'hi posa un bon raig d'oli i quan sigui calent s'hi aboca la ceba, donant-li uns quants tombs fins que agafi color. S'hi posa el pebre vermell i el got de vi blanc. Es remena bé i de seguida s'hi tiren els musclos, el llorer i la farigola. Es posa el foc ben fort amb la cassola ben tapada perquè els musclos s'obrin del tot. Després s'hi tira l'all i julivert per sobre i ja estaran a punt.

Suprema de lluç al safrà Ingredients: • Feu que a la peixateria us desespinin el lluç i el tallin en supremes d'uns 150-200 g. per persona.

• Farina • Sal i pebre molrat • 1 copa de brandi

Pastís de marcarpone amb culis de maduixa Ingredients.: • 2 terrines de Mascarpone de 250 g.

• 4 ous • 250 g. de farina d'ametlles • 250 g. de sucre • 300 g. de maduixes Preparació: En dos bols es separen els rovells i les clares dels ous. En el dels rovells s'hi barreja el sucre i es remena amb un batedor de varetes fins que quedi ben muntat. Hi afegim el mascarpone remenant-lo bé fins que quedi ben integrat, per afegir-hi, a continuació, la farina d'ametlles. A l'altre bol, on hi tenim les clares, les muntarem al punt de neu i les ajuntarem amb la massa del primer bol batent-lo suaument .

Un cop fet es posa en un motlle (si pot ser de silicona ) i al forn, ja escalfat a uns 170 graus, uns 40-45 minuts. Una vegada cuit, es deixa refredar fins a desemmotllar-lo.

Les maduixes es trituren amb una batedora fins que quedin líquides i es colen per obtenir el culis, que servira per acompanyar el pastis de mascarpone.

• Crema de llet • Uns brins de safrà • Mantega i oli de gira-sol Preparació:

14 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Gotes d'humor Fuster

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 15

NOTÍCIES PER AQUEST MES D’AGOST Pintura espanyola a la col·lecció Mascort (1800-1950) a casa Galibern Arxiu de fotos de Miquel Grells al Museu de la Mediterrània Saint Rémy de Provence a Atrium Torroella Festival de Torroella fins al dia 19 Festa Major de Sant Genís dies 20 a 28

NOTÍCIES DE JULIOL TORROELLA I L’ESTARTIT Moció de censura i nou alcalde. El divendres 8 els grups municipals d’ERC-Junts, UPM, LEST i la CUP van interposar moció de censura contra l’alcalde, Jordi Cordón (CDC) i el dimecres 20 Josep Maria Rufí (ERC-Junts) va ser investit, amb 11 vots a favor dels partits impulsors de la moció (4 d’ERC-Junts, 3 d’UPM, 2 de LEST i 2 de la CUP) i 6 en contra de CDC (4) i COET (2). Rufí prometé el càrrec assegurant que lider-

16 • Emporion • www.emporion.org

aria un govern estable -de moment amb UPM i L’Est- i que dialogaria amb totes les forces. Jordi Cordón va ser molt dur amb el nou alcalde i augurà l’època més fosca del municipi.

La nova organització municipal. El dilluns 25 al matí, en ple extraordinari, s’aprovà la nova organització municipal derivada de l’acord d’ERC-Junts, d’UPM i de LEST. També es van definir les matèries i competències en el nou equip de govern format pels 11 regidors d’ERC-Junts, UPM i LEST. A més de Josep Maria Rufí alcalde (Hisenda, Serveis municipals), Jordi Colomí és primer tinent d’alcalde (Urbanisme, Patrimoni), Josep Martinoy segon tinent d’alcalde (Espai Ter, Seguretat i mobilitat), Sandra Bartomeus tercera tinent d’alcalde (Territori, Medi Ambient), Sílvia Comas quarta tinent d’alcalde (Costes, Platges), Marc Calvet cinquè tinent d’alcalde (Promoció econòmica, Comerç), Jordi Regincós (Cultura, Educació, Museu de la Mediterrània), Roser Font (Acció Social, Joventut), Sandra Pibernat (Turisme).

Visites guiades d’estiu. Un any més i fins el 31 d’agost es van oferir tres propostes per conèixer el patrimoni cultural del municipi, en diferents idiomes: “La Mina d’aigua”, “1000 anys d’història i llegenda”, “Un parc tres paisatges”.

Aula d’Arts Plàstiques. El divendres 1 es va inaugurar l’exposició de final de curs a la Capella de Sant Antoni.

el dissabte 2 i el divendres 15 a la nit, amb els Cantaires del Montgrí.

Danses tradicionals a l’Estartit. L’Esbart Montgrí Dansa va fer una exhibició el diumenge 3.

Festa del Recer. Es va fer a la plaça d’Espanya el diumenge 3 al vespre.

El Cor Anselm Viola a l’Espai Ter. El diumenge 3 a la nit va oferir el concert d’estiu.

“Jurassic World” a la fresca de l’Estartit. Es va projectar el dimarts 5 a la nit.

Beatles Weekend a l’Estartit - 11a. edició. Es va fer del 5 al 10 de juliol. Es van fer una sèrie d’actes. Del 5 al 7 Film festival. Divendres 8 Concerts, conferències, espectacles. Dissabte 9Medes Tour, dinar commemoratiu, novetats editorials literàries, lliurament de premis, tallers, concert familiar. Diumenge 10 Concert al terrat, banyada popular a la platgeta (mulla’t per l’esclerosi múltiple), tallers Beatles en família. Fins al dia 10 Exposició a l’EMD. “La Bohème” al Cinema. Amb un gran èxit de públic es va projectar el divendres 8 l’obra presentada al Liceu.

Penya Barcelonista. Al pati de can Quintana es va fer el sopar tradicional el dissabte 9.

Cinema etnogràfic. El divendres 1 al vespre es va fer una mostra internacional a can Quintana.

El dijous 14 s’hi projectà “Sobrestany” de Jordi Bellapart. El dijous 21 “Aiguabarreig” d’Antoni Miró.

La Hisenda de la Catalunya independent. Amb aquest títol es va fer el dijous 14 a La Sala una xerrada a càrrec de Lluís Salvadó, secretari d’Hisenda, acompanyat de Josep M. Reniu, membre del Consell Assessor per a la transició, amb la participació de Dolors Bassa, consellera de Treball. Els presentà Anna M. Mercader de l’ANC.

Cantades d’havaneres a l’Estartit. Van tenir lloc

Sardanes a l’Estartit. L’àrea de turisme organitzà

Emporion 100 anys (1915-2015)

una ballada el dimarts 12 al vespre a la plaça de l’Església.

La revista “Gavarres” i Eugeni de Llos. El conegut estartidenc, impulsor del turisme de la primera onada, va ser la figura de la presentació del número 29 d’aquesta revista el divendres 15 al Museu de la Mediterrània.

Jazz Festival a l’Estartit. El divendres 15 es feu la primera sessió amb Myles Sanko com a figura destacada. Seguí els dies 16 i 23, per continuar a l’agost, organitzat per Juventuts Musicals.

Festa de l’Ovellaria. Es va celebrar el dissabte 16, amb sardanes, sopar popular i ball.

Festa del Carme. Com és tradicional, el dissabte 16 se celebrà a l’Estartit amb Missa i sardanes al matí i amb la processó marinera i sardanes a la tarda.

Partit Demòcrata Català. És el nom que el diumenge 10 van donar els congressistes de la vella Convergència a un partit renovat per fer front amb transparència als reptes nous. El partit explicità com a objectius la independència i la república. El dissabte 23 foren elegits per a la presidència Artur Mas i Neus Munté i per a la direcció Marta Pascal i David Bonvehí.

El Parlament desobeí el TC i aprovà la desconnexió. El dimecres 27 la presidenta del Parlament, argumentant que el ple és sobirà, va admetre la petició de Junts pel Sí i la CUP per debatre les conclusions de la Comissió del Procés Constituent. La resta de grups van advertir que es cometia una il·legalitat. El govern espanyol anuncià que presentaria davant el TC un incident d’execució contra el Parlament.

ESPANYA

18a. trobada gegantera a l’Estartit. Es va fer pels carrers el dissabte 23 al vespre.

Visita d’Obama. El president dels EUA visità Espanya i es reuní amb el Rei, amb Rajoy i amb l’oposició, tot en una visita el diumenge 10, més breu del previst degut als problemes racials desencadenats al seu país, amb la mort de cinc policies a Dallas.

Festival flamenc. La penya El Olivo el va organitzar el diumenge 24 vespre al pati de can Quintana.

Sense perspectives clares d’investidura. El rei programà per als dies 26 a 28 les converses amb els líders polítics.

“Paisatges”, de Jordi Hugas. El divendres 22 al vespre es va inaugurar l’exposició de pintures a la Capella de Sant Antoni.

Festa de Santa Anna a l’Estartit. El dimarts 26 se celebrà la Festa Major amb Missa Solemne acompanyada d’orquestra, sardanes al matí i sardanes al vespre a la plaça de l’Església. Es van programar espectacles musicals a la plaça Llevantina de l’Estartit, Toy Story a la tarda i Abba a la nit.

Fringe Festival. Es van programar 25 concerts gratuïts de 80 talents emergents els dies 27 al 29sota l’organització de Joventuts Musicals.

36è Festival de Torroella de Montgrí. El dissabte 30 Joventuts Musicals programà la Festa del Soci al Museu de la Mediterrània, seguida de la inauguració del Festival a l’Espai Ter, amb música d’òpera italiana i francesa. Per al diumenge 31 es programà un concert de violí i piano amb Viktoria Mullova i Katia Labèque.

CATALUNYA “Operación Cataluña”. Per manifestacions del comissari José Villarejo, el dimecres 6 es va conèixer aquesta presumpta trama d’ús polític de la policia per impedir el procés independentista català. El dimarts 12 el diari “El Periòdico” publicà més informacions sobre aquesta missió de Villarejo.

Tensió entre l’alcaldessa de Barcelona i el ministre de l’Interior. El dijous 7 el Ministeri reobrí el CIE d’internament d’immigrants, el mateix dia que Colau ordenà de tancar-lo per no ajustar-se a la normativa municipal. La tensió es va mantenir sense acord.

Emporion 100 anys (1915-2015)

degollat un sacerdot.

Intent de cop d’estat a Turquia. Va tenir lloc i fracassà el divendres 15. El president Erdogan reaccionà immediatament amb una gran purga de càrrecs a l’exèrcit, la justícia, l’educació i les comunicacions.

Matances no atribuïdes a terrorisme. El divendres 22 i el dimarts 26 es produïren matances a Munic i a Tòquio, amb 10 morts la primera i 19 morts la segona, degudes en principi a persones desequilibrades i sense mòbils polítics.

ESPORTS Condemna inesperada a Messi. El dimecres 6 l’Audiència de Barcelona sentencià el jugador i el seu pare a 21 mesos de presó, una condemna que es considerà desproporcionada i anormal.

Copa d’Amèrica. Xile guanyà la final contra Argentina. Messi, afligit, digué que no tornaria a jugar en el seu equip nacional.

Eurocopa. La va guanyar Portugal el diumenge 10 en guanyar França per 1-0 a la pròrroga.

Dopatge d’Estat. Comprovat el dopatge encobert per l’estat que es va practicar als Jocs de Sotxi a Rússia, aquest país va estar a punt de ser desqualificat per assistir als Jocs de Río. Finalment, eldilluns 25 el Comitè Olímpic Internacional deixà en mans de les federacions la decisió.

MÓN L’Estat Islàmic i el terrorisme. A començament de mes es van produir diversos atemptats mortals a Ankara, a Bangla Desh, a Bagdad. En aquesta ciutat, el diumenge 3 un camió bomba va provocar més de 120 morts, potser com a resposta perquè l’Estat Islàmic havia perdut Fal·luja, a Iraq. El divendres 22 en un atac suïcida en una manifestació a Kabul (Afganistan) hi hagué 80 morts.

Racisme als EUA. Als Estats Units hi ha més armes que persones i són usades massa fàcilment. La policia va matar joves negres i provocà la reacció de manifestants de color. A Dallas eldivendres 8 un franctirador matà cinc agents i a Louisiana el diumenge 17 un exmarine negre matà tres agents.

Theresa May substituta de David Cameron. Després del referèndum favorable al “Brexit”, la que havia estat ministra d’Interior de Cameron, Theresa May, assumí el dimecres 13 el càrrec de primera ministra, amb la missió de dur la Gran Bretanya fora d’Europa en les millors condicions.

Matança a Niça i atac a Normandia. El dijous 14 a la nit hi hagué 84 morts i més de cent ferits greus quan un camió envestí i disparà contra la multitud que s’havia congregat al passeig marítim pels focs artificials de la festa nacional.

L’Estat Islàmic es va atribuir l’acció. També s’atribuí un atac efectuat el dimarts 26 per dos homes en una església de Normandia on morí

EMPORION publica de forma preferent les notícies que ens envien els organitzadors d’actes a: consellredaccio@emporion.org (recomanat màxim 30 paraules)

El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Emporion • www.emporion.org • 17

18 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 19

20 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 21

22 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 23

24 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 25

26 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 27

SUNSET SONGUN DOCTOR EN LA CAMPIÑA

28 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 29

Edita Associació Emporion

Socis Fundadors

Consell de redacció

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicenç Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sató Joan Surroca Enric Torrent Plàcid Busquets

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent Josep Martinoy Plàcid Busquets

Jordi Bellapart - President Anna M. Mercader - Secretari Plàcid Busquets - Edició, disseny i administració del web Gabriel Martinoy - Preparació, estructura i gestió de continguts