120 desembre 16

PERIÒDIC DIGITAL, TERCERA ÈPOCA

Nº 120 DESEMBRE 2016

• Deu anys • Relleu al govern municipal i a EMPORION • Un patrimoni que Torroella ha perdut • Consol Parera i Fabrellas • Dues visions no tan renyides del futur climàtic • El preocupant increment de la catalanofòbia • Vot en contra de l'oposició, al pressupost de Torroella • Conte de Nadal • Barcelona i la mobilització del 13 de novembre de 2016 • Visitar Auschwitz no és anar d'excursió • Finestra Oberta • Europa davant la presidència de Trump • Un ruc, connectat a Internet, continua sent un ruc • Cuidem els animals, • Exercicis de català 27 • El Menú d'en Martí

Editorial Deu anys

El mes de desembre de l'any 2006 apareixia el número zero de la nostra revista digital.

Feia temps que els promotors hi estaven treballant i el mateix fet de sortir amb un exemplar sense número indica fins a quin punt pensaven que es tractava d'un assaig. Però fou força més que això, perquè l'assaig resultà tan reeixit que des de sempre l'hem considerat la primera anella d'una cadena que, mes darrere mes, ha fet arribar les nostres inquietuds i els nostres sentiments als lectors durant deu anys. Aviat és dit. Avui www.emporion.org arriba al número 120 i amb aquell primer exemplar ja n'hem publicat cent vint-i-un sense mancances ni retards.

Si bé ho hem fet en alguna altra ocasió, no hi serà de més reiterar el que dèiem a l'editorial del número zero, perquè era una declaració d'intencions a la qual ens hem volgut mantenir fidels mes darrere mes, any darrere any. Començàvem per recordar els orígens il·lustres del periòdic fundat el 1915, prohibit per la Dictadura el 1923, renascut el 1932, desaparegut víctima de la guerra el 1936. Després proclamàvem: "Ens considerem compromesos amb l'ideari de les dues èpoques precedents, és a dir, units en la catalanitat i l'estimació a la nostra vila; respectuosos amb la tradició i oberts a la modernitat; conscients de la dignitat de totes les persones i pobles; defensors de la pau, enemics de la violència; arrelats al passat, vivint el present, intentant pensar en futur; tolerants amb tot menys amb la intolerància; crítics amb el que va malament i disposats a millorar-ho; idealistes, fins i tot utòpics, però tocant de peus a terra."

Durant aquests deu anys alguns dels fundadors i dels membres dels successius Consells de Redacció han anat passant el relleu a d'altres, però els continuadors ens sentim moguts pel mateix esperit. Igualment, alguns dels redactors dels primers números ja no són presents a les nostres pàgines, però n'han sortit de nous que hi han aportat noves seccions i nous punts de vista. Els temps han canviat, el context polític i social ens ha enfrontat a nous reptes, a les nostres pàgines s'han modificat espais i s'hi han canviat continguts, s'han modernitzat tecnologies de suport, però l'ànima d'EMPORION es manté fidel a la seva vocació dels primers dies. Els que mantenim la continuïtat de la revista també tenim la voluntat de mantenir el seu compromís amb la nostra vila, amb el nostre país i amb el nostre temps.

• Gotes d'humor • Notícies • Cinema i espectacles

2 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Un patrimoni que Torroella ha perdut Joan Surroca i Sens

Celebrem enguany el sisè centenari del naixement de Piero della Francesca, un dels pintors més destacats del Quattrocento. Per gaudir de la seva obra més emblemàtica cal peregrinar fins a Arezzo, on es troben uns murals magnífics a l'església de San Francesco. Els més atrevits fan 40 quilòmetres més per visitar Sansepolcro, el seu poble natal; allà han adequat un museu amb bona pintura, dues del mateix Piero. Però només els més obstinats gosen allunyar-se fins a arribar a la diminuta població de Monterchi per admirar una única obra seva: l'esplèndida Madonna del Parto.

Quan vaig contemplar aquest fresc, ben exposat, em vaig emocionar molt. No som només els visitants que mirem una peça, ella també ens mira a nosaltres i ens mira amb la mirada de totes les mirades de generacions que confiaven que aquella Verge gestant, amb la mà defensant el seu ventre, ajudaria també a protegir ventres prenyats del fruit més estimat. I és que Monterchi era el poble de la mare de Piero, la Francesca, d'aquí ve el nom del pintor i la seva voluntat d'homenatjar-la amb una de les obres més dolces que he vist mai.

Però allò que m'empeny a escriure aquestes ratlles no és solament per animar-vos a viatjar fins a Monterchi, sinó per posar els seus habitants d'exemple perquè mai s'han deixat ensarronar per ningú, malgrat els intents per portar la imatge a museus pretesament més segurs. Cap autoritat no ho ha aconseguit perquè els monterchiesis, sempre que ha convingut, han sortit al carrer a manifestar-se per defensar la seva imatge estimada. Ni han permès que la pintura sortís temporalment cedida per a exposicions a Florència. "La Madonna non si muove", va ser la resposta unànime de socialistes, comunistes i demòcrata-cristians del consistori, tots a l'una! És més, als anys vuitanta del segle passat, el Metropolitan Museum de Nova York va fer una oferta que enterrava materialment Monterchi de dòlars a canvi de deixar-los mostrar la Madonna uns mesos a les seves sales. El no va ser no. Res a fer.

Comparo amb el patrimoni de Torroella que hem deixat escapar; entre altres, el retaule de la Pietat de l'ermita de Santa Caterina, avui al Museu d'Art de Girona. O el de la Verge de la llet, de la mateixa procedència, fins fa poc exposat a la Fundació Francisco Godia i que, des que va tancar per deixar pas a les exposicions de la Fundació Mapfre, no sé on ha anat a parar. I el més lamentable és que Torroella ha perdut fa ben poc els seus arxius parroquials. És que els estudiosos no poden consultar-los amb reproduccions, avui utilitzades arreu? Per què tot va cap a Girona? Va ser una operació sense prou transparència, sense que Torroella pogués manifestar-se unànimement: "L'arxiu no es mou".

Nota: D'ençà del número 0 d'aquesta tercera etapa de la revista emporion, aparegut just ara fa 10 anys, el desembre de 2006, no he deixat mai de col·laborar amb un escrit mensual. És hora de dir prou per evitar atabalar-vos més. Faig vots per una llarga vida d'aquesta revista centenària i agraeixo als lectors amables que han tingut la gentilesa de comentar-me algunes de les reflexions que he posat sobre la taula. Sé prou bé que el Consell de Redacció, a qui agraeixo la seva feina, seguirà acceptant-me com a col·laborar si en alguna ocasió considero que tinc alguna cosa a dir.

J. S .S. Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 3

Consol Parera i Fabrellas Jaume Bassa Pasqual

impulsora del turisme a l’Estartit

La casa era comprada?

Consol Parera nasqué l’any 1923 a Cassà de la Selva, va venir de jove amb la seva família i, primer des de la Fonda Montserrat, més endavant amb l’Hotel Flamingo, contribuí de forma decisiva a convertir l’Estartit en un centre turístic destacat de la Costa Brava. Encara ara, als seus 93 anys, exhibeix una excel·lent agilitat física i mental, energia, humor i bona memòria.

No, llogada, n’era propietària l’Enriqueta Marquès. Li vàrem dir que hi havíem de fer reformes, hi va estar d’acord, i vàrem anar deixant la casa més digna i confortable dins de la seva modèstia. Al cap d’un any l’Enriqueta ens va oferir de vendre’ns-la, però acabàvem de comprar la meva casa, no teníem ni cinc. Ens va donar facilitats, també ho feren els industrials, perquè calia fer-hi millores, ens vàrem decidir i la vàrem comprar.

Em rep en un saló del Flamingo, li explico en què consisteixen les entrevistes que he anat publicant darrerament a EMPORION i li mostro la conversa que vaig mantenir amb l’Eugeni Llos. Em manifesta com aprecia ella aquest estartidenc, també pioner del turisme local, amb qui ha tingut sempre bona relació.

Consol, com és que vàreu venir a raure a l’Estartit?

La família Parera tenia a Cassà una taverna restaurant de cuina casolana, en deien can Quirze, on menjaven, per posar-te un exemple, els treballadors que es dedicaven a netejar bosc. En aquells temps tot servia, la llenya també, i la neteja del bosc donava feina. No com ara, que hi creix de tot, el Montnegre està farcit d’arbustos, que no t’hi veus d’alts que són, s’hi fan incendis i s’emplena de porcs senglars... Cassà de la Selva és enmig de boscos. Quan jo era jove, el mestre Toldrà era un enamorat de la població, jo cantava de soprano en un cor que ell dirigia, encara ara canto a missa a l’Estartit.

A la casa hi vivien els avis, el fill gran, el papa, la meva germana petita, jo i el meu marit, que era paleta. Jo cosia, feia pantalons, i hi dedicava tantes hores que guanyava més diners que ell. Vàrem passar una època molt dura, els avis tenien dues cases, una de llogada, i les van haver d’hipotecar. El papa va decidir marxar i establir-se a la Costa Brava, va descobrir l’Estartit, va veure el seu encant i que hi hauria futur per a la seva filla. Ens vàrem decidir a venir a fer-nos càrrec d’una fonda davant de mar, la Fonda Montserrat.

Vàrem arribar el febrer de 1952, jo tenia 28 anys. Érem el papa i la mama que es deien Pere i Mercè, el meu marit Miquel, jo i un nen de 8 mesos.

La casa estava molt ben situada, però era ruïnosa, obries una porta i et quedava als dits, havíem adquirit una misèria, ens vàrem sentir estafats.

4 • Emporion • www.emporion.org

No hi havia aigua corrent a les habitacions, ni tan sols n’hi havia al poble, alguns tenien cisterna, sort que a l’entrada de l’Estartit hi havia una font i un safareig d’una aigua aleshores excel·lent. Tampoc no hi havia gairebé electricitat, es pot dir que estava a les mans de l’encarregat, en Florenci Carbó, i a més tot es feia a mà, no hi havia rentadores, ni rentaplats, ni aspiradors... Sí que teníem cambra frigorífica, és clar.

Ara, aquest mateix caràcter primari de l’Estartit, la manca d’infraestructures per atraure turisme de nivell, l’aspecte rústec, també li atorgava un especial atractiu. Els clients eren d’un cert nivell, gent de carrera, anglesos que parlaven francès, la llengua diplomàtica en aquell moment. A l’escala que duia a les habitacions hi havia una inscripció que deia “aquí hi dormí Winston Churchill”. Vés a saber si era veritat.

Vàrem començar a treballar de valent, sort que el meu sogre, el meu marit i el meu cunyat eren paletes, sinó no ens n’hauríem pas sortit. I jo coneixia bé el francès, en posseïa el títol de professora, i tenia facilitat per aprendre llengües.

Tinc entès que aleshores us va venir a veure un home molt alt, de barba rossa, vestit estrafolàriament, exespia de la Segona Guerra Mundial...

Sí, es deia Merlin Minsham, tenia l’encàrrec de veure les possibilitats d’allotjar grups de turistes anglesos a la Costa Brava i va venir a parar a l’Estartit, estem parlant de finals de l’estiu del 1952. En aquell moment aquí no hi havia cap establiment amb categoria d’hotel, només tres fondes amb deu o dotze habitacions cadascuna. Ens va venir a veure a nosaltres potser per la ubicació del nostre establiment, enmig del poble i a tocar de la platja, ja que aleshores el mar el teníem a quatre passos i les barques arran de casa; per al que no ho ha vist, això ara és difícil d’imaginar.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Minsham es presentà com a representant de l’agència de viatges Wayfarers de Londres i ens proposà d’allotjar grups de clients de la seva empresa de forma regular la temporada vinent. Ell xampurrejava un xic de francès, italià i unes paraules de castellà, jo parlava correctament el francès. Tot i un cert recel inicial, el papa i jo ens vàrem adonar que poca cosa hi podíem perdre si la proposta no reeixia i que si asseguràvem clientela hi podíem guanyar molt. Arribàrem doncs a acord amb l’agència Wayfarers.

I va funcionar Extraordinàriament bé. Vàrem fixar un preu de seixanta pessetes la pensió completa per persona i dia, molt econòmica per als anglesos i remuneradora per a nosaltres. Ens vàrem passar l’hivern treballant per arreglar la fonda, i ja la primera temporada es varen complir plenament les expectatives d’ambdues parts. Després, any darrere any, la col·laboració amb Wayfarers continuà i es refermà. Ara, a mida que es va anar incrementant la demanda, vàrem anar constatant que amb deu habitacions no podíem anar gaire enllà, i per complementar la nostra oferta vàrem començar a repartir els clients en cases particulars que havien de fer les reformes imprescindibles. Nosaltres també ens anàvem renovant i Wayfarers ens ajudava econòmicament.

Com venien els grups de turistes a l’Estartit?

Venien en tren des d’Anglaterra, travessaven França, baixaven a Flaçà, i després en autocars fins a l’Estartit. A mida que anaven arribant els anàvem allotjant, primer a casa els que hi cabien, després per les altres cases, deu persones si disposaven de cinc habitacions, en altres quatre, tres, dues... Jo em multiplicava per mantenir el control de tot plegat, era a la recepció, coneixia els noms dels clients de memòria, la casa on posaven, arribà un moment que repartíem gent per totes les cases de l’Estartit, també comprava i transportava amb la camioneta els queviures, portava l’administració...

Finalment vàreu decidir aixecar el Flamingo Sí, calia tenir la dimensió que exigien les circumstàncies, l’afluència de turisme a l’Estartit ho justificava i nosaltres no podíem continuar amb la nostra minsa oferta. Vàrem cercar un terreny idoni, primer per la zona del Panorama, després més ençà, fins que ens vàrem decidir pel terreny definitiu.

Relleu al govern municipal i a EMPORION Anna Maria Mercader i Sais, cinquena en la candidatura municipal d'ERC-JUNTS el 2015, serà amb tota probabilitat la regidora de l'Ajuntament que es farà càrrec, a partir del mes vinent, de les competències de Cultura, Educació, Festes, Patrimoni Cultural i de la presidència de l'Organisme Autònom Can Quintana-Museu de la Mediterrània.

El dilluns 21 de novembre Jordi Regincós presentà, per motius familiars i professionals, la seva renúncia a l'acta de regidor, que es farà efectiva al Ple ordinari de desembre. El substituirà Anna Maria Mercader després que ho ratifiqui l'assemblea conjunta d'ERC-JUNTS. Per aquest motiu l'Anna Maria, fins ara secretària de l'Associació EMPORION i membre del nostre Consell de Redacció, deixarà aquests càrrecs, que ha exercit amb eficiència i dedicació.

Felicitem la que fins ara ha estat companya nostra i li agraïm el temps i els esforços que hi ha esmerçat, de forma desinteressada, sobretot com a secretària de l'Associació, des d'on ha contribuït al bon funcionament de la gestió i de l'administració, amb regularitat i rigor.

Varen sorgir problemes importants, en excavar el subsòl començà a aparèixer aigua de mar, tota aquesta zona de l’Estartit en té a pocs metres de profunditat. Hi vàrem haver de posar tones de ferro i tones de formigó, tres mesos treballant-hi! La construcció comportava una gran inversió però els industrials, en Sarasa, l’Alabau, ens donaren tota mena de facilitats, “ja pagareu, no us amoïneu, ja pagareu...”. D’altra banda, la bona relació amb l’agència Wayfarers havia esdevingut amistat, ens deixà 10 milions de pessetes. Ja l’any 1953 el seu director Fred Simpson havia vingut a l’Estartit, se n’havia enamorat, i no deixà mai d’acudir-hi.

També ja jubilat, fins més enllà dels seus noranta anys. A mi sempre em venia a veure.

Així és que, finalment, l’Hotel Flamingo es feu realitat, amb cent habitacions i les condicions que requerien els nous temps.

I han anat passant els anys. Ara ho porta tot el meu nét Miquel.

La Consol camina prou lleugera, sense ajuda de bastó, em diu que encara condueix i ens queda temps per parlar de moltes altres coses. Records de Cassà de quan era petita, del seu pare que era taper i feia carracs, que era d’esquerres i estimava la República i que el 18 de juliol els agafà a tots i els digué que no sortissin de casa... I els que van fugir, i els refugiats...

I encara una anècdota de quan el seu pare va fer el servei militar al Marroc. Fou cuiner dels suboficials, els feia uns arrossos amb conill que deixaven una flaire deliciosa...

-- “Qué olor!”, deien els que l’ensumaven.

I la fama s’estengué fins a tal punt que el varen enviar a fer de cuiner de qui comanava les tropes, i així esdevingué cuiner, ni més ni menys, que del general Francisco Franco.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 5

Dues visions no tan renyides del futur climàtic Albert Llausàs i Pascual En les darreres setmanes han visitat Catalunya dues personalitats de prestigi internacional per impartir-hi conferències. A finals de setembre, a Sant Cugat del Vallès, el teòric nord-americà i assessor de la Unió Europea, Jeremy Rifkin, reuní la plana major del govern català i centenars de persones més per parlar de quin model econòmic i social hauríem de construir per la Catalunya del futur. El discurs de Rifkin es fonamenta sobre la previsible millora de la productivitat del treball gràcies a una imminent tercera revolució industrial basada en l'internet de les coses i les noves tecnologies, cosa que ens hauria de permetre deixar de fer treballs físics, consumir menys energia i guanyar qualitat de vida. Un discurs, no cal dir-ho, molt fàcil de comprar.

ChomskyA principis de novembre, la Universitat de les Nacions Unides va convidar el lingüista i pensador Noam Chomsky a Barcelona. Unes 1.500 persones van omplir l'auditori del Palau de Congressos, i s'estima que unes 3.000 van fer tard per aconseguir una de les entrades gratuïtes, però en aquest cas la representació institucional va ser més aviat escassa.

Com és costum, Chomsky oferí un discurs crític amb les accions de les societats occidentals, amb missatges incòmodes pels seus governs. Els culpa (i ens culpa) de les tragèdies humanitàries associades a les guerres que promouen, inclòs el drama de la migració, i de la deriva feixista de moltes societats rendides al capitalisme neoliberal.

Els discursos de les dues figures no podrien estar més allunyats: l'un se centra en el futur, l'altre a interpretar l'ocorregut; el primer ven un optimisme radical, el segon obliga a confrontar realitats ignorades; Rifkin es belluga per l'escenari gesticulant apassionadament com un consumat venedor i mostrant-se resolut sobre el que ha de fer Catalunya per ser més competitiva, Chomsky no es mou del darrere del faristol des d'on lentament i amb to monòton va desengranant els seus arguments i assenyalant quines haurien de ser les prioritats reals de la civilització. Malgrat aquestes diferències, tots dos coincidiren en els seus parlaments a destacar que el principal repte de la humanitat actual és el canvi climàtic (Rifkin hi afegiria la crisi energètica i econòmica, Chomsky el risc d'una guerra nuclear).

No és per menys. Aquest 2016 haurà estat l'any amb la temperatura mitjana del planeta més alta mai registrada, batent el rècord de 2015, que

6 • Emporion • www.emporion.org

al seu torn havia superat el de 2014. Els esculls de corall estan morint massivament a causa de l'increment de temperatura de l'aigua i de la seva acidificació. El seguiment del gel àrtic que s'ha fet des dels anys 80 revela que tot just en queda un 50% del que hi havia poques dècades enrere. El nou president de la primera economia del món ha anunciat en campanya la voluntat d'abandonar els acords internacionals de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Espanya, tot i comprometre's a respectar-los, encara no ha ratificat l'acord de París i hi ha aportat tot just un 1% dels fons que havia promès. Les ciutats viuen regulars episodis de contaminació atmosfèrica perjudicial per a la salut de la ciutadania, al mateix temps que es promou la venda de vehicles privats i s'aproven lleis en contra de les energies renovables, mentre les companyies elèctriques s'han embutxacat més de 4.000 milions d'euros aquest any.

Malgrat tot, també hi ha algun signe per a l'esperança. Els acords de París contra el canvi climàtic estan avançant en el seu desenvolupament a un ritme sense precedents, i menys d'un any després de la seva aprovació ja ha entrat en vigor gràcies a la ràpida mobilització de molts estats. A partir d'ara caldrà veure si aquests compromisos es tradueixen en fets i les economies van fent una transició cap a la no emissió de carboni. Paradoxalment, podria contribuir-hi Trump. Si fos fidel a les seves promeses electorals de major proteccionisme cap al comerç dels EUA i de rebuig als mal anomenats tractats de lliure comerç, el transport de materials i mercaderies pel món, un dels grans responsables del consum de combustibles fòssils, es desacceleraria. Però costa fiar-se'n. És més probable que els canvis arribin empesos des de la ciutadania. Fa pocs dies es va estrenar en obert, per a tot el món, el documental Before the flood ("Abans de la inundació"), produït pel prestigiós director Martin Scorsese i conduït per l'actor i activista Leonardo di Caprio. L'equip va viatjar arreu del món per documentar els efectes del canvi climàtic i plantejar solucions, tant a les transformacions dels ecosistemes, com a l'amenaça que representen per a les societats. Tot i que moltes de les propostes van en la línia dels canvis tecnològics suggerits per Rifkin, la seva implantació real depèn de la mobilització de la ciutadania, en la qual Chomsky diposita la seva confiança per forçar els governs a portar el canvi desitjable.

Emporion 100 anys (1915-2015)

El preocupant increment de la catalanofòbia Adrià Arboix “Òmnium Cultural es el Club Mediterranée disfrazado de Misiones Pedagógicas. Esta asociación fue creada por la más pura y dura oligarquía catalana y para saberlo basta con ser catalán.”

(Javier Pérez Andújar) El govern de Barcelona ha donat el pregó de la Mercè 2016 al periodista de Sant Adrià del Besós, Javier Pérez Andújar, col·laborador habitual del diari El País, el qual, en múltiples ocasions, ha insultat l’independentisme titllant-lo de “parc temàtic” o de “moviment polític similar als aiatol·làs iranians”, i que diu que Òmnium Cultural és una “oligarquia de dretes”.

Aquest escriptor també va defensar -al·legant a la llibertat d’expressió-, Maria Pibernat, una candidata d’ICV-EUiA a Girona a les últimes eleccions municipals, que finalment va ser apartada de la llista per haver menyspreat els independentistes amb insults catalanòfobs (usant mots com catalufoso nacionalistas asquerosos).

Aquesta tria, la batllessa Ada Colau l’ha justificada dient textualment que l’escriptor “representa molts dels valors que volen representar les festes” (sic), però el fet posa de relleu l’augment de la catalanofòbia que patim arran del procés sobiranista tant des de dins com des de fora de Catalunya amb una total impunitat.

En poques setmanes hem vist com una ciutadana de Vic, Montserrat Puig i Cotado, va ser discriminada i vexada per la policia espanyola per parlar en català a la comissaria on havia anat a renovar el passaport. El cantant Quimi Portet també va denunciar el tracte rebut a la companyia Mediterrània quan va demanar a un cambrer “un cafè amb llet”, i aquest li va contestar textualment: “Mira, en gallego, español, francés, inglés y hasta en italiano, te entiendo, pero en catalán o mallorquín ya no.”

La prohibició inicial de dur estelades a l’estadi Vicente Calderón de Madrid per a la final de la darrera Copa del Rei anava també en aquest sentit. Dirigents històrics del PSOE, un membre del govern del PP, el director del diari El Mundo i comentaristes dels mitjans de la caverna mediàtica s’han atrevit a comparar l’independentisme català amb un dels règims més cruels de la història de la humanitat, el nazisme, sense patir-ne cap conseqüència, quan a Europa la banalització del nazisme ocasiona la immediata desqualificació del qui la invoca amb efectes legals i penals immediats.

Centenars de casos de catalanofòbia es produeixen contínuament contra les persones de parla catalana i resten impunes. Són situacions de racisme lingüístic propis d’un estat antidemocràtic.

conselleres Ortega i Rigau estan pendents de judici. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, té una petició formal del govern espanyol perquè s’emprenguin accions penals contra ella. Tal com recorda Marina Llansana, vicepresidenta d’Òmnium Cultural, quan s’ataquen les institucions, s’ataca la democràcia, i quan s’ataca la democràcia els demòcrates han de reaccionar.

En aquest context, el sociòleg Gerard Viader ha iniciat un ambiciós projecte (la Base de dades de la catalanofòbia) que pretén recopilar i classificar incidents que han ocorregut al llarg de la història contemporània fonamentalment amb una motivació catalanòfoba, desenvolupat amb tecnologia Wikimèdia i en col·laboració amb el diari digital Vilaweb.

Tot això com a botó de mostra del preocupant increment de la catalanofòbia i de la necessitat que té Catalunya de poder-se defensar i viure amb normalitat i democràcia. I dóna crèdit als arguments de Jaume Rocabert, membre de Justícia i Pau i d’Església Plural, quan textualment afirma: “Està vist i comprovat que no tenim cap altra alternativa que no sigui la independència.”

Referències bibliogràfiques Ainaud de Lasarte, J. M. El Llibre Negre de Catalunya. De Felip V a l’ABC, edicions La Campana (3a ed.), Barcelona, 1995.

Pérez Andújar, J. “Parque temático del independentismo”. A: El País, 12 de setembre de 2014: <http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/09/11/catalunya/1410464415_800460.html> <http://www.vilaweb.cat/noticies/el-prego-de-la-merce-el-fara-unperiodista-que-va-comparar-lindependentisme-amb-el-regim-delsaiatol%C2%B7las/> <http://www.directe.cat/noticia/517793/colau-escup-a-la-cara-dels-independentistes-escollint-el-pregoner-de-la-merce> Llansana, M. “Un any d’atacs”. A: El Punt Avui, 14 d’agost de 2016, pàg. 2.

Rocabert, J. “L’única solució”. A: El Punt Avui, 17d’agost de 2016, pàg. 4.

Viader, Gerard. “El discurs de l’odi contra els catalans, dades i gràfiques”: <http://www.vilaweb.cat/noticies/el-discurs-de-lodi-contraels-catalans-dades-i-grafiques/>

L’historiador i advocat Josep Maria Ainaud de Lasarte (1925-2012) ja havia recollit en El Llibre Negre de Catalunya. De Felip V a l’ABC una antologia cronològica dels textos que documenten els continuats atacs de què ha estat objecte Catalunya i els catalans des de 1714 fins als nostres dies.

L’autor recordava que són uns atacs contra els drets humans i els drets del pobles i que tenen el seu origen en la incorporació de Catalunya a la Corona d’Espanya en un acte de força, i que el poble català no acceptà mai per cap acord de les Corts Catalanes, l’única institució que podia fer-ho legítimament.

Aquesta situació, crònica i recurrent, coincideix amb els atacs de l’Estat espanyol contra Catalunya que s’han intensificat aquest darrer any. S’han suspès lleis i declaracions aprovades al Parlament de Catalunya, i s’ha descobert un pla per destrossar la sanitat catalana. El diputat Francesc Homs ha estat imputat pel 9N. L’expresident Artur Mas i les exEmporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 7

Vot en contra de l'oposició, al pressupost de Torroella Jordi Bellapart

El passat dia 4 de novembre, apareixia al diari El Punt Avui una notícia amb un titular que deia: "Vot en contra de l'oposició al pressupost de Torroella", i afegia: " CiU, la CUP i la COET, si bé per motius diferents, no avalen el pressupost per a l'exercici del 2017 del nou govern. Tot i els intents del govern d'apropar-se a la CUP, aquesta no el va secundar".

D'entrada, amb aquests titulars, podies entendre que el pressupost municipal que s'havia presentat al Ple de l'Ajuntament el dia abans no s'havia aprovat. Si després llegies el text de la lletra petita de la notícia, aquest començava dient: "L'equip de govern del Torroella de Montgrí d'ERC-Junts, UPM i l'EST va aprovar ahir el pressupost per al 2017, el primer que fa com a govern, sense problemes, però amb el vot en bloc de l'oposició".

Si seguies llegint només trobaves les intervencions dels tres grups de l'oposició. L'exalcalde Jordi Cordon, segons la notícia, deia, referint-se al projecte presentat: "Us heu limitat a agafar el testimoni de la bona gestió econòmica i el projecte de futur iniciat amb el pressupost i el projecte iniciat el 2012, però amb una gran diferència: que heu fet una còpia barata del projecte inicial". Després, entre altres coses, va criticar les inversions pel fet que aquestes es planifiquessin fins al 2020.

El portaveu de la COET, Gregori Sarquella, va coincidir amb Cordon a criticar el govern per la planificació de les inversions fins al 2020 i va qüestionar que s'incrementés l'endeutament i no es complissin els compromisos.

Per la seva part, el portaveu de la CUP, Robert Huertas, va reclamar uns pressupostos més participatius deixant clar que la seva formació mai els faria així. Reconeixia que s'havien recollit algunes de les seves propostes, però van optar pel vot en contra com a "toc d'atenció".

Fins aquí el que es recollia en la notícia d'El Punt Avui. Haig de dir que jo no vaig assistir al Ple (no acostumo a assistir-hi), però em va estranyar que a la notícia no es fes cap referència a la defensa del pressupost presentat per l'equip de govern que, per lògica normal, aquest havia d'haver fet. Amb la notícia publicada, algú que com jo no hagués assistit a aquest acte, hauria pogut entendre, si només llegia els titulars, que l'oposició havia tombat el pressupost. Però també que, si llegia tota la notícia, podia pensar que la informació que es donava era capciosa o que l'equip de govern no havia fet cap intervenció presentant i defensant la proposta, cosa que semblaria totalment inversemblant. Per això, vaig contactar amb l'alcalde, per aclarir realment el que havia passat. D'entrada, em va dir que el dia abans aquest diari havia publicat una nota de premsa

8 • Emporion • www.emporion.org

titulada: "El govern de Torroella de Montgrí porta al Ple un pressupost que fa compatible la capacitat inversora i la millora dels serveis amb la reducció de l'endeutament".

A l'alcalde i un altre membre de l'equip de govern els vaig demanar si, com a membre del Consell de Redacció d'aquesta revista, em podien donar més detalls sobre el que podia significar aquest títol. Segons ells, el pressupost presentat puja a 17.858.510 €, un 1,59% més que l'any passat.

Increment causat per una incipient recuperació de l'activitat econòmica reflectida en la recaptació de més plusvàlues i l'IAE (un 1,82%) i de les construccions i obres (un 22,22%). També, en l'apartat d'ingressos, s'ha experimentat un increment del 5,61% en la participació de transferències de l'Estat i dels ingressos derivats de la recollida selectiva per a la revalorització dels residus que es reciclen.

Amb això es preveu situar l'endeutament en el 64,48%, un 3% menys que el 2016, i seguint aquests criteris de contenció per als propers cursos es planifica un endeutament del 61,18% i el 57,65%, sense que això impliqui una aturada a la capacitat inversora i que reverteixi progressivament en una contenció de la pressió fiscal, tal com s'ha reflectit en el pressupost presentat.

La partida d'inversions serà de 2.196.139 €, 300.000 € (15,89%) més que el 2016. Entre les actuacions projectades destaquen la tercera anualitat del projecte Life Pletera, la dotació de 500.000 € per al desenvolupament de la zona esportiva municipal de Torroella i 115.000 € per a la construcció d'una nova biblioteca de l'Estartit. Es reserven 257.000 € per a la rehabilitació del passeig de l'Església i per a la remodelació de la plaça del Lledoner de Torroella, i 150.000 € per al centre d'interpretació Espai Medes. La resta es reparteix per rehabilitar edificis per a habitatge social i serveis municipals (casa davant de l'Hospital i can Castells), i en reposició per a millores en matèria de via pública, parcs i jardins, enllumenat, horts socials i altres.

Se'ns fa difícil catalogar aquests pressupostos com els millors que es podrien fer. Són encara temps difícils per aconseguir que totes les necessitats que té el municipi quedin cobertes i també que acontentin tothom. Es veu, però, una voluntat de l'actual equip de govern que es basa en la planificació. La planificació és essencial per poder traçar una línia d'objectius a partir de captar necessitats, recollir idees, redactar projectes, cercar subvencions. Les coses no es poden fer en un dia, però any rere any se'n poden fer moltes. En aquest sentit, ens congratula veure com es torna a dotar una partida per recuperar els objectius de rehabilitació del nucli antic de Torroella iniciat ara fa quinze anys.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Conte de Nadal Josep Fuster

Un Nadal virtual

-Ah..., malament, molt malament. Tot el que no es pot tocar, menjar o beure, no m'agrada i és del tot inútil. Els somnis i les fantasies no serveixen per a res, i poden provocar molt patiment.

Les campanes del rellotge de la plaça acaben de tocar les dues de la matinada del dia de Nadal. La nit era freda i pels carrers de la ciutat no hi circulava ningú; l'únic ambient, el donava el so apaivagat de les festes familiars al traspassar les parets de les cases.

-Estava somiant que passava el Nadal amb tota la meva família... per uns moments, els he tornat veure a tots reunits a casa, al voltant d'una taula ben parada, les nenes fent cagar el tió al costat d'un bonic pessebre que acabaven d'instal·lar, il·luminat pels llums multicolors d'un arbre de Nadal carregat de garlandes. He vist els seus rostres plens d'il·lusió, el seu somriure a l'obrir els regals que els cagava el tió, i com corrien contentes a ensenyar-me'ls; les abraçava, ens fèiem petons...; jo... era feliç. He passat també una bona estona conversant animadament amb la meva dona de les nostres coses, sense presses i amb una naturalitat com si mai res no hagués passat... La casa estava envaïda per l'ambient i aquella olor tan especial que només es pot trobar per les diades de Nadal...; el cant llunyà d'unes populars nadales ens amenitzava la vetllada. Tot era perfecte...

En Pere, un indigent sense sostre que rondava els setanta anys, estava a punt d'arribar al portal del número 17; tant per a ell com per a seu company Joan, aquella era una casa molt especial. Les nits més fredes d'hivern deixaven sempre la porta de l'entrada entreoberta i el radiador de la calefacció encès perquè s'hi poguessin resguardar dels rigors del fred de la nit.

El company d'en Pere, conegut tan sols per en Joan, era un home molt més jove, reservat, sense cap interès per la vida i per un món del qual no volia formar part. Feia uns quants anys, havia donat tots els seus béns a una institució benèfica, i voluntàriament s'havia convertit en un sense sostre pobre de solemnitat, que intentava equivocadament expiar la culpa d'un estúpid accident de trànsit que havia costat la vida a tota la seva família.

En Pere donà un cop d'ull a l'entrada i va veure el seu company en un racó de l'estança, cobert de cartrons i dormint plàcidament. El silenci i la manca de claror al rebedor de la casa feien suposar que els propietaris havien sortit a celebrar la nit de Nadal a casa d'algun dels seus fills. Ell col·locà un cartró al costat d'en Joan, i una inoportuna i persistent tos provocà que el seu amic es despertés un tant malhumorat.

-És que no pots anar en compte?

-No n'hi ha pas per tant, home, ha estat involuntàriament, la tos no es pot pas controlar.

-Doncs mira per on, aquesta vegada n'hi per tant i més.

-Que potser somiaves amb la nova vedet del cabaret?

-No diguis bestieses, era un somni meravellós... Feia molt temps que jo no...

-Doncs ja me l'estàs explicant, a veure si així agafo el son aviat.

En Joan empassà saliva i unes llàgrimes començaren a rodolar per les seves aspres galtes.

-Saps, amic, feia molt temps que no plorava, pensava que ja no em quedaven llàgrimes.

-Deixa't d'històries i de tot això que en dius virtual, perquè acabarà fentte molt mal.

-No..., feia massa anys que havia renunciat al Nadal. Hi tenia aversió, no suportava veure els rostres de la gent en família, contents i riallers.

Quan arribaven aquestes diades, procurava ignorar-les fent que els meus pensaments s'evadissin a racons molt més obscurs... però avui, algú que m'estima des d'algun lloc molt llunyà, ha tornat a encendre en mi la flama del Nadal. Tot i que de forma virtual, he reviscut un Nadal com els d'abans..., quan encara tenia una família i era feliç en un món que per a mi ja no existeix... Aquesta nit, per primera vegada en molt temps, he trobat una petita espurna de pau interior que em fa sentir una mica alliberat...; fins i tot, he tornat a sentir la necessitat de plorar.

Amic, em sento una mica més viu, i estic content d'haver reviscut virtualment un d'aquells Nadals que mai més no tornaran.

En Joan es girà per desitjar un bon Nadal al seu company, però s'adonà que ja dormia i no l'escoltava.

-Ara no estic d'humor.

-No et facis pregar, ja saps que quan no puc dormir, acostumo a donar la tabarra. Vinga, comença d'una vegada.

En Joan decidí explicar-li el somni, més que per evitar la tabarra del seu company, per recrear-se revivint-lo una altra vegada.

-Estava celebrant un Nadal virtual amb la meva família.

-Ah, sí? I això de virtual què vol dir?

Doncs virtual és una cosa que té existència aparent i no real. Perquè ho entenguis millor: virtual ho són els somnis, les fantasies, i tot el que ens brolli de la imaginació sense cap classe de límit. Allà podem modelar el món i les nostres circumstàncies, transformant-les com ens agradaria que fossin en realitat; però malauradament, tal com t'he dit, tot és aparent i res real.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 9

Barcelona i la mobilització del 13 de novembre de 2016 Santi Sató Jacint Verdaguer va escriure un poema del qual voldria recordar dues estrofes, la primera i la darrera, que diuen així: Al cim d’un promontori que domina les ones de la mar, quan l’astre rei cap al ponent declina, me’n pujo a meditar.

--- Per què escriure més versos en l’arena?

Platja del mar dels cels, quan serà que en ta pàgina serena los escriuré ab estels?

Com ell, jo em pregunto per què escriure sobre el darrer 13 de novembre, en què l’ANC, Òmnium Cultural i l’AMI van promoure una mobilització ciutadana a favor de Catalunya, de les seves institucions catalanes i del seu món municipal, i posant en relleu la “judicialització de la política” en contra d’una realitat viva que no entenen, que no comprenen ni accepten.

La mobilització del 13-N va materialitzar-se a les Fonts de Montjuïc.

L’ANC, Òmnium i l’AMI hi convocaren una concentració contra la “judicialització de la política”. I varen anunciar la mobilització en suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el dia després que la Fiscalia presentés una querella contra ella. I acordaren que l’acte del 13-N es fes a les Fonts de Montjuïc i que s’iniciés a partir de les 12 del migdia.

Les entitats sobiranistes feren una crida als ciutadans a participar en la concentració en defensa de les institucions catalanes i el món municipal.

S’organitzarien, com així va ser, autobusos des del territori per assistir-hi.

Voldria recordar que fins fa pocs dies, el nombre d’ajuntaments, diputacions, entitats municipals descentralitzades i consells catalans afectats, i més perseguits, eren 259 amb 407 processos: 5 ajuntaments amb 4 contenciosos, 16 ajuntaments amb 3 contenciosos (entre ells Torroella de Montgrí), i 43 ajuntaments amb 2 contenciosos (El Punt Avui, 12 de novembre de 2016, p. 35). I quan l’exministre d’Assumptes Exteriors, José Manuel García-Margallo, deixava el seu càrrec, demanava, al plegar, a les cancelleries, que evitin qualsevol acord amb els delegats de la Generalitat.

I mentre això seguia així, el president de l’Associació Catalana de Municipis va proposar que tots els ajuntaments alhora despengessin la bandera espanyola: “Si els ajuntaments despengen la bandera espanyola el mateix dia, en una data anterior al referèndum, ja no es tractarà de microdesobediència, ja que estaríem parlant d’una desobediència generalitzada.” I Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, assenyalava que “això no va de partits ni de banderes, ni de personalismes. Estem defensant la democràcia”.

nyarà”, ha assenyalat Jordi Sánchez, que veu normal la decisió i subratlla “que l’acte d’Amer també serà ‘reivindicatiu’”. El president de l’ANC ha admès que “una part dels gironins es quedaran a Amer”, però espera que una altra faci “l’esforç” de desplaçar-se a Barcelona perquè “no falten motius per a la mobilització”.

Jordi Sánchez ha fet unes declaracions on reclamava el suport dels ciutadans a la concentració de diumenge 13 de novembre, al costat de l’alcaldessa gironina Marta Madrenas, integrant de l’AMI. Madrenas ha considerat que és “molt important” que la mobilització registri una important presència de ciutadans, perquè “l’ofensiva judicial és intensa”.

“El mateix estat espanyol percep que som a la recta final de tot aquest procés cap a la consecució de la República Catalana i, per això, actua cada vegada de forma més implacable”, ha afegit Madrenas. L’alcaldessa ha subratllat, a més, que “quan s’ataca un càrrec electe, cal ser conscients que s’ataca la societat catalana en conjunt”.

Així ho va explicar el president de l’entitat, Jordi Sánchez, en la concentració de suport de dijous al vespre (10-11-2016) a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Volen, de fet, que la d’aquest dijous sigui la primera d’un seguit de concentracions al carrer que serveixi per denunciar “l’abús per part de l’Estat” dels tribunals. “Estem fent tota la preparació de la campanya per al referèndum per explicar arreu que cal un estat.

No cometrem l’error de pensar que per haver-ho dit tothom ho comparteixi.” Amb la judicialització “volen acabar amb la llibertat d’expressió de les institucions”, s’ha queixat Sánchez, flanquejat pels presidents de l’AMI i Òmnium Cultural, Neus Lloveras i Jordi Cuixart. Neus Lloveras ha assegurat que els càrrecs electes “necessiten la mobilització” ciutadana: “No tolerarem que es continuï judicialitzant la política la nostre país.”

La mobilització ciutadana, un cop més, fou realment real i important.

Durant la concentració es va comunicar que el nombre d’assistents a l’acte era de 80.000 persones. Avui, dilluns 14, en què estic escrivint aquest article, El Punt Avui publica a “Les cares de la notícia” que el president de l’ANC la quantifica de quasi cent mil persones. No puc decantar-me per una o altra quantitat, i sí afirmar que l’avinguda Maria Cristina estava pleníssima, fins i tot s’ocupava la plaça d’Espanya.

I en el retorn en el mateix autobús que ens hi va portar, vàrem retornar a la nostra Torroella de Montgrí, això sí, contemplant una lluna plena, realment plena, com no recordava d’anys anteriors. Potser símbol de bona esperança?...

A la concentració hi acudiren l’expresident Artur Mas i els exconsellers Francesc Homs, Irene Rigau i Joana Ortega, així com la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els regidors de la CUP a Vic Joan Coma, i a Berga, Montse Venturós, tots amb causes obertes, amb més de 200 càrrecs electes de tots els colors. S’acosta el moment de la veritat?

En canvi, qui no hi va poder assistir fou el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que seguia l’acte des d’Amer (la Selva), el seu poble natal, que el nomena fill predilecte. “Puigdemont no ens acompa10 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Visitar Auschwitz no és anar d'excursió Josep Torroella

Des del passat mes de setembre Austerlitz és, entre altres coses, el títol d'un polèmic documental presentat, fora de concurs, al 73è Festival de Cinema de Venècia. Polèmic perquè tracta d'un tema cantellut, summament delicat: les visites turístiques als camps de treball i d'extermini del III Reich, cada cop més multitudinàries i menys respectuoses amb la memòria històrica. El tema central del film, per tant, és l'Holocaust, com en la novel·la homònima de l'escriptor alemany W. G. Sebald publicada l'any 2001.

El documental, de producció alemanya, en blanc i negre cendrós, és atípic. Sergei Loznitsa, el director, utilitza càmeres fixes ubicades en llocs estratègics. Les càmeres no mostren interiors (les cambres de gas, les cel·les de càstig, els forns crematoris...), sinó exteriors; o, millor dit, el que fan els visitants quan creuen el portal d'entrada a un camp d'extermini, quan deambulen pels patis i camins o al llarg dels murs i dels filferros espinosos, quan es troben davant dels forns crematoris... Al llarg de la projecció es veuen escenes ben sorprenents. Turistes amb indumentària poc adequada com ara bermudes, gorres de beisbol i samarretes amb frases gracioses i fins grolleres; un petit grup que somriu sota un rètol irònic (ARBEIT MACHT FREI, "El treball us farà lliures"); una noia que amb un posat sensual s'ha col·locat davant d'un forn crematori perquè el seu xicot l'immortalitzi... I, per descomptat, molta gent enarborant pals, fent-se selfies. Imagino la cara d'estupor dels familiars de les víctimes de l'Holocaust quan veuen aquestes escenes.

Arran de la projecció del documental, s'ha tornat a parlar del tema de les visites a Auschwitz i altres lager on patiren i moriren centenars de milers de persones de totes les edats i condicions. Malauradament, no puc afegir a la relació el nom de cap camp de treball soviètic. Quan el periodista i escriptor polonès Ryszard Kapuscinski visità, a la regió siberiana de Kolimà, els gulags on Stalin deportà milions de persones, Kapuscinski restà estupefacte: d'aquells camps de sofriment i mort pràcticament no en quedava gairebé res dempeus. Els havien esborrat del mapa.

Fa mig segle Hannah Arendt parlà de la banalització del mal. Ara es parla de la banalització de la memòria històrica. Hom diu que es va a Auschwitz de la mateixa manera que es va a Futuroscope o a Port Aventura, i que això és una ofensa als milions d'éssers humans que van morir als camps d'extermini. És molt probable que per a alguns visitants els camps de la mort nazis siguin quelcom semblant a un parc d'atraccions i Emporion 100 anys (1915-2015)

no es comportin amb el capteniment degut. Però sempre que es faci amb respecte a les persones que hi van patir i morir, no veig per què no s'ha de visitar Auschwitz o altres camps d'extermini oberts al públic.

Vaig visitar Auschwitz-Birkenau el setembre de 2005. No hi vaig anar per morbositat. Sabia què hi trobaria, allí, estava força ben informat de l'Holocaust, dels crims que s'havien comès en aquell i altres camps.

Més que per llibres d'història i documentals, ho sabia per testimonis de primera mà, els colpidors relats de supervivents com ara Primo Levi, Elie Wiesel, Jorge Semprún, Imre Kertész, Jean Améry, Neus Català, Joaquim Amat-Piniella, Simon Wiesenthal i molts d'altres. Però tenia l'oportunitat de visitar el lloc i vaig voler aprofitar l'avinentesa. El dia que vaig visitar Auschwitz hi havia pocs visitants; amb prou feines un centenar. Tothom observà una actitud molt respectuosa, com havia demanat la guia que ens acompanyà en començar la visita. A més d'un se li escaparen les llàgrimes en algun moment. L'emoció era a flor de pell. És difícil no emocionar-se en alguns indrets, per exemple davant les enormes vitrines que contenen els cabells i munts d'objectes personals (sabates, ulleres, maletes...) de les víctimes de l'Holocaust. Tothom sortí tocat d'aquella visita. Les cares ho deien tot. Sobraven les paraules.

Dissortadament, no tothom es comporta com cal quan visita aquesta mena de llocs, com podem veure en el documental de Sergei Loznitsa.

Hi ha ximples que fan broma, brètols que riuen i tot. L'estupidesa humana és infinita, ja se sap. Els camps d'extermini, santuaris del dolor en ple segle XX, han de ser un lloc de reflexió i no d'esbargiment. No s'hi va com aquell que va d'excursió. Però el fet que una minoria no sàpiguen comportar-s'hi adequadament, no ens ha d'induir a pensar que seria millor clausurar aquests camps.

De tant en tant apareix algun polític que nega o minimitza l'Holocaust (Jean Marie Le Pen, posem per cas). Actualment encara és viu algun supervivent que pot respondre irat "jo el vaig patir!". Però molt aviat no en quedarà cap. Llavors, quan algú negui l'existència d'aquells inferns, què s'haurà de fer? Potser el que feren els soldats americans amb els habitants de Weimar quan alliberaren el camp de Buchenwald? Vulgues que no, aquells soldats van fer entrar els ciutadans de Weimar en aquell indret sinistre perquè veiessin amb els seus propis ulls els crims que hi havien perpetrat els nazis. I encara hi havia algun ciutadà que no donava crèdit al que va descobrir allí dins.

Emporion • www.emporion.org • 11

Finestra Oberta

Article publicat al New York Times, transcrit a la publicació digital L’hora, el 16 de novembre de 2016 Bernie Sanders*: Disgustat, però no sorprès El dimarts passat, milions d’americans van expressar la seva decidida oposició a un sistema econòmic i polític que avantposa els interessos dels rics i de les grans corporacions a les seves.

He donat un fort suport i fet campanya per Hillary Clinton, convençut que calia votar per ella. Però Donald J. Trump ha conquerit la Casa Blanca perquè la seva retòrica de campanya ha sabut adreçar-se a una ira molt real i justificada, una ira sentida per molts electors tradicionalment demòcrates.

El resultat electoral em disgusta, però no em sorprèn. No em trastorna el fet que milions de persones hagin votat a Trump, perquè estan farts i cansats del “statu quo” econòmic, polític i mediàtic.

Les famílies treballadores veuen que els polítics es fan finançar les campanyes pels multimilionaris i els interessos de les corporacions, per a després ignorar les necessitats de la gent comuna. Des de fa trenta anys, masses americans han estat traïts pels patrons de les grans empreses.

Treballen més hores per salaris més baixos mentre veuen com els treballs pagats dignament se’n van a la Xina, a Mèxic, o a altres països de salaris baixos. Estan tips de tenir caps executius que guanyen 300 vegades més que ells, de veure que el 52 per cent de tots els nous beneficis van a parar a l’un per cent de la població. Moltes de les ciutats rurals, abans boniques, ara estan despoblades, amb les botigues del centre tancades i els joves fora perquè no hi ha feina – tot això mentre tota la riquesa de les comunitats va a engrossir els comptes de les grans empreses en els paradisos fiscals.

Els treballadors americans no poden tenir serveis decents i de qualitat per als seus fills. No poden enviar els fills a estudiar i no tenen estalvis per a quan es retirin. A moltes parts del país, no poden trobar vivenda a seu abast i les assegurances de malaltia són excessivament elevades. Hi ha masses famílies en condicions desesperades i massa sovint la vida s’escurça per la droga, l’alcohol i els suïcidis.

Trump té raó: els americans volen canvi. Però em demano quin tipus de canvi els hi oferirà. Tindrà el coratge de plantar cara als més poderosos d’aquest país, que són responsables de les dificultats econòmiques que pateixen tantes famílies, o bé desviarà la ràbia de la majoria sobre les minories, sobre els immigrats, els pobres i els indefensos? Tindrà el coratge de plantar cara a Wall Street, d’esforçar-se per per dissoldre les institucions financeres “massa grans per fer fallida” i obligar als grans bancs 12 • Emporion • www.emporion.org

a invertir en la petita empresa i crear llocs de treball a l’Amèrica rural i a les ciutats de l’interior? O fitxarà un altre banquer de Wall Street per a portar el Departament del Tresor, per a continuar “business as usual”?

S’enfrontarà, tal com prometé en campanya, a la indústria farmacèutica i baixarà el preu de les medicines?

Estic profundament disgustat quan escolto històries d’americans als que s’ha intimidat i assetjats arran de la victòria de Trump, i sento les queixes de les famílies que temen ser separades. Hem arribat molt lluny en aquest país en el combat contra la discriminació. No hem d’admetre cap compromís sobre racisme, intolerància, xenofòbia i sexisme. Lluitarem de totes les formes, arreu i en cada moment en què emergeixin.

Estic disposat a reflexionar sobre les idees proposades per Trump i sobre com es pot treballar conjuntament. Però, no havent guanyat la majoria del vot popular nacional, farà bé en escoltar les opinions dels progressistes. Si el president electe és seriós sobre les polítiques per a millorar les vides de les famílies treballadores, estic disposat a presentar-li oportunitats molt reals de guanyar-se el meu suport.

Reconstruïm les nostres infraestructures arruïnades i creem milions de llocs de treball ben pagats. Portem el salari mínim a un nivell digne, ajudem als estudiants a sostenir els costos de la universitat, garantim el permís parental i per malaltia, i expandim la seguretat social. Reformem el sistema econòmic que permet que multimilionaris com Trump no pagar un centèsim en impostos federals. I no permetem mai més que els rics finançadors de les campanyes electorals comprin les eleccions.

En els propers dies proposaré també una sèrie de reformes per a revigoritzar el Partit Demòcrata. Estic plenament convençut que el partit ha d’alliberar-se dels vincles que el lliguen a l’”establishment” i tornar a ser un partit de base de la gent que treballa, de la gent gran i dels pobres.

Hem d’obrir les portes del partit a l’idealisme i l’energia dels joves i de tots els americans que lluiten per la justícia econòmica, social, racial i ambiental. Acabant la meva campanya presidencial, vaig prometre als meus partidaris que la revolució política continuaria. I ara, més que mai, cal aconseguir-ho. Som la nació més rica de la història del món. Si seguim units sense permetre que la demagògia ens divideixi per raça, gènere o origen nacional, no hi ha res que no puguem realitzar. Hem d’anar endavant, no enrere.

New York Times *BernieSanders és un polític americà i senador júnior per Vermont. Va ser candidat demòcrata i es va enfrontar a Hilary Clinton a les eleccions primàries per a la candidatura a la presidència de 2016. Lidera l’ala esquerrana d’aquest partit i dóna suport a polítiques progressistes similars a les dels partits socialdemòcrates d’Europa, especialment al model escandinau.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Europa davant la presidència de Trump Xavier Ferrer Ja són molts els símptomes de les enquestes fallides pel que fa als resultats de les darreres eleccions o referèndums. Només cal recordar la sorpresa del resultat del Brexit i també del referèndum de la pau a Colòmbia o de diferents eleccions a estats d’Europa, que donaven per guanyadores posicions tradicionals que no es varen consolidar. I avui també ha saltat la sorpresa amb la presidència de Trump. De ben segur que s’hauran de revisar moltes coses, començant pels sistemes tradicionals d’enquestes, basades en l’opinió de les persones, que diuen el que consideren en comptes de basar-se en el comportament, en què és el que realment fan, a més de valorar també les tendències en les xarxes socials. Enquestes a part, també cal revisar per què es generen aquests resultats i la primera observació la trobem en què estem analitzant la realitat en base als paràmetres habituals de la gestió política, sovint lenta respecte a les necessitats ciutadanes, especialment pels més vulnerables i necessitats, que es senten abandonats per la política tradicional i que són molt susceptibles i motivats amb els missatges clars, curts i propers. Si valorem la realitat, ja no veurem com a sorprenent la victòria de Trump, proper a la comunicació directa i allunyat de l’establishment, al qual està molt lligada Hillary Clinton. És evident que s’obre una nova etapa política als EUA que afectarà les relacions amb el món i també amb la UE. Bé és cert que el primer missatge

Emporion 100 anys (1915-2015)

del flamant president dels EUA ha sigut conciliador, però també amb visió nacionalista, el qual ha sigut recollit i contestat pels mandataris europeus amb respecte democràtic però també amb cautela, perquè hi ha moltes coses en joc. En primer lloc, l’efecte Trump pot incidir en les eleccions presidencials franceses i les legislatives alemanyes de l’any que ve, donant ales a Le Pen i a l’extrema dreta alemanya, respectivament.

També es preveu un retrocés en les relacions comercials, especialment amb el Tractat de lliure comerç entre UE i EUA (TTIP). Pel que fa a les polítiques de respecte al medi ambient i al desenvolupament sostenible, que la UE voldria liderar, de ben segur que no trobarà un aliat amb Trump. I respecte a la seguretat i defensa, veurem com gestiona Trump la gran capacitat militar que té els EUA i la ja coneguda posició respecte a l’ OTAN, en el sentit que els altres estats membres hi han de tenir més aportació econòmica i que no vol ser garant de la seguretat d’Europa.

Aquest és l’escenari europeu davant Trump, però voldria fer dues consideracions, una respecte al que s’espera de la seva actuació com a president del EUA, que vull pensar, pel bé de tots, que serà més pragmàtica que no ho eren les seves propostes en campanya i l’altra, referent als governs i partits europeus, que haurien d’interpretar bé els motius que han fet guanyar a Trump i el Brexit, i per tant haurien de fer les reformes necessàries que els acostin al que vol i pensa la ciutadania i així allunyar el populisme d’Europa.

Emporion • www.emporion.org • 13

Un ruc, connectat a Internet, continua sent un ruc Javier Zuloaga

Sí, vaig lligar-me a la memòria la frase que acaben de llegir quan viatjava ahir, al volant, des de Bilbao fins a Barcelona, després ​​ d’haver passat dos dies a Ochagavía, a la vall navarresa de Salazar, i haver-me apropat a la Selva de Irati. El meu cotxe devorava quilòmetres, cremava litres de gasolina i s’anava apropant, a poc a poc, al peatge de l’autopista.

Escoltava No És Un Dia Qualsevol, el programa de Pepa Fernández a RNE, en què feien tertúlia sobre “aprendre i desaprendre”. Vaig sentir Andrés Aberasturi, company en els meus estudis de periodisme, que ironitzava sobre la inutilitat dels coneixements que adquirim al llarg de la nostra vida. “Jo, quan em tiro a la piscina, no raono sobre el principi d’Arquimedes, ni calculo com ha de ser de llarga la hipotenusa d’un terreny triangular que m’he comprat”, deia més o menys aquest periodista basc.

José Antonio Marina, professor de filosofia, pensador potent, es posava però molt més seriós i deia als oients que si només aprenguéssim les coses útils, correríem el risc de caure en l’analfabetisme i defensava que una persona culta és una persona més preparada per a la vida. I va ser quan va llançar la seva categòrica frase: “Un ruc connectat a Internet continua sent un burro.”

Subscric allò dit per Marina -ho dic sense ànim d’ofendre ningú-, perquè la frase m’ha animat a reflexionar amb mi mateix sobre algunes coses complexes que envolten el món del coneixement i la cultura.

Vivim en un món global i digital. Amb tota seguretat, aquests conceptes marquen l’inici d’una nova era i la fi de l’edat contemporània, en la qual més ràpidament i dràstica estan canviant les coses en tots els ordres de la nostra vida. Han caigut les fronteres en les comunicacions i un nou ordre, principalment econòmic, està creixent com l’escuma des dels ratolins dels ordinadors i les app de tauletes i mòbils per fer de tot a Internet. Comprar i vendre, fer de banca, comprar diaris digitalitzats per uns pocs cèntims l’exemplar, anar a la sabateria i tornar les sabates perquè 14 • Emporion • www.emporion.org

no et queden bé, comprar-ho tot, menjar en una botiga digital que va començar venent llibres, roba... Llogar totes les cançons que vulguis escoltar per 9,99 euros al mes... Piratejar pel·lícules... Conèixer una xavala impressionant... Inacabable!

I també viure la vida a les xarxes socials. Déu n’hi do. És el carrer virtual on la gent viu per donar a conèixer el que escriu, el que pensa, el que l’entusiasma o el rebuig que sent cap a alguna cosa o algú... amb bones o males formes. Elegantment, amb educació, en bona o de qualsevol manera, grollerament i amb hostilitat, sense encastellaments.

I, a més, tot es mesura en aquest carrer, de tal forma que les xarxes socials poden fer saltar pels aires la imatge d’un ciutadà o ciutadana que temps després de ser, o no, culpable del que uns centenars o milers de piulades han afirmat. O tergiversar les raons per les quals un excel·lent futbolista va decidir tallar-se les mànigues de la samarreta per jugar més còmode, fins al punt de fer-li tirar la tovallola i anunciar que no torna a la Selecció Espanyola.

No, el problema no són ells, sinó que la coincidència d’actuacions en aquestes xarxes socials s’ha convertit en una vara de mesurar -les xarxes van plenes, es diu, amb preocupació- com si fos un termòmetre. És a dir, com si pel carrer en què viu el jugador que es va tallar les mànigues de la samarreta s’omplís de manifestants... virtuals.

I com a companys de viatge d’aquesta algaravia hi som tots. Polítics, periodistes, empresaris, bons opinadors, pensadors, cantants, revolucionaris i conservadors. Tots junts en aquest nou univers.

I els rucs que segueixen sent rucs, als quals es referia José Antonio Marina, també.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Cuidem els animals, però hem de donar prioritat a les persones Rossend Darnés

En contra del que alguns pensen i diuen, crec que la presència dels moviments feministes, ecologistes, animalistes, pacifistes, etc és útil i necessària. Ens ajuden a posar fre a l'afany insadollable de benefici i a replantejar-nos i a reconduir actituds i preses de decisions que arramben amb tot, que destrueixen paisatges, que contaminen rius i sòls agrícoles, que trenquen l'harmonia del territori convertint-lo arreu en un solar edificable, que posen en perill la sostenibilitat de la mateixa vida del planeta, ens estimulen a conviure millor amb la resta dels éssers vivents que poblen la terra i que formen part del nostre habitacle.

Em deia fa temps una veïna ja jubilada d'un petit poble que sentia vergonya de la seva generació perquè havia malmenat i balafiat el patrimoni de tots escoltant el cant de sirena de les immobiliàries disposades a comprar camps i voluntats per edificar arreu.

Però també considero que aquests moviments cal que revisin algunes de les seves demandes, que escoltin més la gent de base i que busquin amb ella punts de coincidència i de trobada per intentar donar resposta als interessos legítims i raonables d'uns i altres.

Amb l'aparició fa uns anys de deixalleries descontrolades arreu del territori, començà a proliferar el nombre de gavines que hi trobaven aliment abundant. Després, i per causes diverses, s'acompanyà de la plaga de coloms pels teulats de les esglésies, dels nius de cigonyes en alguns indrets dalt dels campanars, de grans vols d'estornells i d'altres ocells negres, dels crancs americans i dels cargols gegants als arrossars,de l'escampadissa de senglars arreu, alguns entrant a les eres i fins a la porta dels mateixos masos o passejant pels parcs cèntrics d'algunes ciutats El perjudici que causen als edificis i al patrimoni cultural per mor de les defecacions que embossen les canals i els desaigües dels teulats, la destrossa de camps de

Emporion 100 anys (1915-2015)

blat de moro, de vinyes, de collites de pipes, sordo... als horts, als caus de conills amb les seves cries, etc; la despesa sobrevinguda que suportem els afectats és cada vegada més gran i inassumible.

Els pagesos, els responsables de la conservació de les esglésies, etc esdevenim cada cop més víctimes involuntàries d'una febre molt estesa i poc reflexionada que defensa la presencia indiscriminada d'animals. Sembla que caçadors, boletaires, "urbanites" i tota la plèiade d'animalistes tenen dret a imposar-nos els seus criteris i els seus desitjos de divertiment sense límits - he vist una taula parada una tarda de diumenge d'una família amb nens dinant enmig d'un camp sembrat de blat, i caçadors travessant i trepitjant, havent plogut, camps sembrats, anant amunt i avall cercant les seves preses. I alguns encara es creuen amb tot el dret d'increpar els guardes forestals i tots els qui els gosen plantejar alguna queixa o discrepància. He llegit que algun suggeria que es tanquessin tots els camps per evitar que hi poguessin entrar els animals.

Avui dia, els pagesos, els veïns dels petits pobles, el mateix territori han de suportar els caps de setmana la invasió i la pressió de visitants que amb motos, o amb vehicles tot terreny malmenen camins, marges, camps i prats sense cap mirament i volem creure que sovint amb massa inconsciència.

Els estadants de comarques i el mateix territori tenen unes necessitats i un drets que s'han de respectar. L'atenció, l'afecte, la cura i les despeses dedicades als animals no haurien d'oblidar en cap cas que la primacia cal donar-la a les persones. Preguntem-nos si no estem subvertint l'escala de valors. Els animals aviat els tenim comprats, guanyar-se les persones costa més. La racionalitat ho reclama.

Emporion • www.emporion.org • 15

Menu d'en Martí

Suquet de nero Ingredients:

Martí Elias Pericay

• Nero • Verdures per fer fumet (pastanaga, ceba, porro, api, tomata etc.)

• Cap i espines de peix (si pot ésser de nero millor) • Oli, sal i aigua • All i julivert • Allioli negat • Patates Preparació: En primer lloc farem el fumet , fent una bresa amb les verdures i rostint les espines i el cap del peix. Tot seguit ho ajuntarem tot en una olla, hi posarem l'aigua i ho farem bullir una bona estona.

En una cassola amb una mica d'oli calent, s'hi posa l'all i el julivert , es remena sense que es torri massa i es cobreix amb el fumet. Quan arrenqui el bull, hi posarem les patates ja pelades i esqueixades deixant-les que coguin. Quan falti poc perquè siguin cuites les patates, s'hi pot afegir el peix (procureu no deixar-lo massa cuit) i allioli negat. Es rectifica de sal i ja es pot servir.

Escamarlans gratinats amb salsa holandesa

Gelat de pinyons amb salsa d'ametlles.

Ingredients: • Escamarlans grossos (2 per persona) partits per la meitat, de dalt a baix • Sal i pebre • Oli d'oliva

Ingredients: • Una terrina de gelat de pinyons.( El de gelats Angelo es insuperable) • Farina d'ametlles • Sucre

Per la salsa holandesa : • Mantega

• Nata líquida • Amaretto di Saronno (licor d`ametlles amargantes)

• un rovell d'ou • Suc de llimona

Preparació:

• Sal

Es posa un cassó al foc amb el sucre i es cou al punt de caramel.

Seguidament s'hi ajunta la farina d'ametlla, remenant-lo sense parar i flamejant-lo amb el licor d'ametlles. Seguidament hi posem la nata liquida i ho fem bullir sense deixar de remenar. Si hi queda algun grumoll, es passa pel «turmix» perquè la salsa quedi ben fina. Es deixa refredar.

Preparació: Una vegada partits per la meitat, els escamarlans es salpebren i es passen per la planxa per marcar-los, i es reserven.

Per fer la salsa holandesa, en primer lloc es fon la mantega fins que quedi líquida perquè es pugui clarificar. A part es munta el rovell d'ou amb una batedora i poc a poc s'hi va posant la mantega fosa i unes gotes del suc de llimona que quedarà com una maionesa. Es rectifica de sal i ja estarà llesta per cobrir els escamarlans i gratinar-los. Serviu-los ben calents.

16 • Emporion • www.emporion.org

Es pot servir posant la salsa al fons d'un bol i el gelat de pinyons.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Gotes d'humor Fuster

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 17

NOTÍCIES

les recerques més significatives de l’any al nostre territori. El fòrum es fa cada any en un poble diferent, agrupa investigadors de diferents àrees temàtiques i suma esforços en noves recerques.

PER A AQUEST MES DE DESEMBRE

623a. Fira de Sant Andreu.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE DE LA FESTA DE SANTA LLÚCIA (L’ESTARTIT) Dijous 8

El dijous 24 s’inaugurà l’exposició filatèlica al Museu de la Mediterrània.

FESTA DE SANTA LLÚCIA Dimarts 13 TIÓ SOLIDARI AMB LA MARATÓ DE TV3 Dissabte 17

NOTÍCIES DE NOVEMBRE

Es programaren els actes tradicionals.

El mateix diumenge es va homenatjar Caterina Albert “Víctor Català” en record de la seva novel·la “Solitud” inspirada en l’ermita i els seus voltants. El divendres 4 s’inaugurà a la capella de Sant Antoni una exposició de fotografies de l’ermita.

IV Fòrum de Recerca del Baix Ter. Organitzat pel Centre de Documentació del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter del Museu de la Mediterrània amb col·laboració de l’Ajuntament de Bellcaire d’Empordà, el dissabte 19 al matí es va fer al castell palau d’aquella població la presentació de

El divendres 25 s’inaugurà el pessebre de Josep Mir també al Museu de la Mediterrània. A la capella de Sant Antoni s’inaugurà una exposició sobre les vaques de llet. El mateix divendres 25, al matí es va fer una xerrada sobre la pedra seca, a la tarda una altra sobre la meteorologia a pagès.

El dissabte 26 s’obrí el recinte firal i s’inaugurà la 623a. Fira de Sant Andreu.

Per als dies 26 i 27 es van programar les tradicionals activitats, exposició de maquinària, de vehicles, mercat d’artesania, mostra i venda de

TORROELLA I L’ESTARTIT

Relleu en el govern municipal. El dilluns 21 Jordi Regincós (ERC-JUNTS) presentà, per motius familiars i professionals, la seva renúncia com a regidor de l’Ajuntament, la qual es farà efectiva al proper Ple ordinari de desembre. Si ho ratifica l’assemblea conjunta d’ERC-JUNTS, el substituirà Anna Maria Mercader, cinquena en la candidatura de 2015. Felicitem la que fins ara ha estat companya nostra al Consell de Redacció d’EMPORION i secretària de l’Associació EMPORION. Administració electrònica. Aquest mes s’ha complert el termini previst per l’Ajuntament per implementar el programa, en col·laboració amb el Consell Comarcal del Baix Empordà. Un pas que representa deixar de banda totalment el paper.

Festa de Santa Caterina. Si bé Santa Caterina s’escau el dia 25 de novembre, dia de festa per a alguns torroellencs que pugen a l’ermita, la celebració més majoritària es fa el diumenge immediat. Aquest any, el diumenge 20 es va fer l’aplec, amb Missa en honor a la santa, cant dels goigs, sardanes i una arrossada popular.

18 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

cavalls; dues mostres de treballs d’artesania, amb pedra seca i amb llana; també tots dos dies, la XVI Fira en el record. Va destacar la programació del 25 aniversari de dues activitats de referència, la Festa del Cavall (dies 26 i 27) i el Concurs de Gossos d’Atura (dia 27). Per al dissabte 26 també es va programar una sortida de “transhumància popular”, i els tradicionals mercat ecològic i mostra d’entitats.

La Carnisseria Salís ha tancat. L’últim dia, després de 90 anys, va ser el 31 d’octubre. L’havien obert l’any 1926 sota les voltes de la plaça de la vila Francesc Salís i la seva dona Lluïsa Radresa, procedents d’una família de pastors transhumants de la vall de Camprodon. Francesc Salís va ser l’últim alcalde republicà de Torroella i acabada la guerra va ser empresonat i desterrat a Reus, però salvà la vida.

Actes diversos del mes.

Espai Ter. Va presentar la programació estable del mes el diumenge 6, diumenge 13 i divendres 18.

Museu de la Mediterrània. Hi hagué conferències el dimecres 9 sobre l’Ictus a càrrec de la Fundació de la Marató de TV3, i el divendres 11 sobre el “projecte sèpia”.

Palau Solterra. Es presentà un poemari visual de Carles Duarte el dissabte 19, i “Solitud des de l’ermita” el dissabte 26.

L’Estartit, la Pletera. Es presentà el projecte “Lloc, memòria i salicòrnies”.

La 7a. Neda el Món l’Estartit Illes Medes. Va tenir lloc el diumenge 20 per a la Marató de TV3.

Joventuts Musicals. Programà un concert de Xarxa de Músiques el diumenge 20 al Cine Petit.

CATALUNYA L’alcaldessa de Berga, detinguda i deslliurada sense càrrecs. El divendres 4 l’alcaldessa Venturós, de la CUP, fou detinguda pels Mossos per ordre judicial, per tal que anés a declarar sobre l’estelada al balcó de l’Ajuntament. L’incident provocà una concentració popular de suport.

Contra la judicialització del procés. 80.000 persones es van concentrar a Barcelona el diumenge 13. Forcadell, Mas, Ortega, Rigau, Homs, Venturós i Coma van encapçalar l’acte reivindicatiu, convocat per l’ANC, Òmnium i l’AMI. PSC i PSOE. El dilluns 14 es van reunir sense resultats Miquel Iceta, primer secretari del PSC i Javier Fernández, president de la gestora del PSOE, per tractar de la relació entre els dos partits.

Santamaria i Puigdemont. El dijous 17 van iniciar amb una breu trobada un possible diàleg entre el govern central i el català. Puigdemont, decidit a no assistir a la trobada de presidents autonòmics, reclama en nom dels catalans tracte bilateral.

espanyol rellevà la delegada a Catalunya, assot dels municipis independentistes, i la substituí per Enric Millo, que s’espera de tarannà més dialogant.

ESPANYA El nou govern de Rajoy. Mariano Rajoy, investit president el dilluns 31 d’octubre, anuncià el dijous 4 el nou govern del PP amb poc canvi de rumb. Deixà el govern Jorge Fernández Díaz i s’hi incorporà Dolors Montserrat, únic representant català. Sáenz de Santamaría assumirà la relació amb Catalunya.

Lluita antiterrorista. El dissabte 5 França va detenir el màxim dirigent d’ETA, Mikel Irastorza.

L’exministre Margallo explica discrepàncies. En una entrevista va manifestar el dilluns 14 el seu desacord amb la judicialització del procés català.

Suplicatori del Tribunal Suprem contra Homs. El dimarts 22 el Congrés, a porta tancada, aprovà de concedir el suplicatori del tribunal Suprem per poder actuar contra ell per la consulta del 9N. Votaren a favor PP, PSOE i Ciutadans, en contra el PDECat, ERC, PNB, Units Podem, Bildu i Compromís.

Mor Rita Barberà. El dimecres 23 va morir d’infart la que fou alcaldessa de València. Havia estat exclosa del PP en ser investigada per presumpte finançament irregular del partit al país valencià.

MÓN Donald Trump, president dels EUA. El dimarts 8, després d’una dura campanya sense un guanyador clar, Trump s’imposà finalment per davant de Hillary Clinton.

Ultres a l’equip de Trump. Per als càrrecs clau, el president electe dels EUA ha escollit personatges coneguts pel seu tarannà ultraconservador, contraris als immigrants, d’enfrontament a l’islam i de col·laboració amb els postulats russos en política internacional.

Turquia i Europa. El divendres 25, en resposta a una recomanació del Parlament europeu de frenar l’ingrés turc a la UE, el president Erdogan amenaçà d’obrir les fronteres als refugiats.

Mor als 90 anys l’expresident cubà Fidel Castro.

El dia 25 morí el que havia estat líder de la revolució, primer ministre i president de Cuba. A causa del seu estat de salut havia deixat el poder l’any 2006 i el càrrec de primer secretari del Partit Comunista el 2011.

EMPORION publica de forma preferent les notícies que ens envien els organitzadors d’actes a: consellredaccio@emporion.org (recomanat màxim 30 paraules)

ESPORTS Marc Márquez. Consolidà la seva posició de Campió Mundial de MotoGP 2016. Amb aquest, ha estat cinc cops campió en les tres categories de 125 cc (2010), Moto 2 (2012) y tres cops en MotoGP (2013, 2014 i 2016).

El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Millo substitueix Llanos de Luna. El nou govern Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 19

20 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 21

22 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 23

24 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Pel·licula del mes: SULLY Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 25

Edita Associació Emporion

Socis Fundadors

Consell de redacció

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicenç Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sató Joan Surroca Enric Torrent Plàcid Busquets

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent Plàcid Busquets

Jordi Bellapart - President Anna M. Mercader - Secretari Plàcid Busquets - Edició, disseny i administració del web Gabriel Martinoy - Preparació, estructura i gestió de continguts