128 agost 17

PERIÒDIC DIGITAL, TERCERA ÈPOCA

Nº 128 AGOST 2017

• A l'estiu, el Festival de Música viu!

• III La cultura a Torroella, ara • L'experiència de Griells, a Roses • Prudenci Bertrana

Editorial

• David Aguilera i Bagué • La futura zona esportiva municipal • "Turismofòbia" • Barcelona, 11 de juny del 2017 • Narcís-Jordi Aragó i Girona: • Un col·leccionista a Torroella de Montgrí; • Això és una revolució,

A l’estiu, el Festival de Música viu!

Fa 37 anys que se celebra el Festival de Música de Torroella. Des d'EMPORION saludem amb molt respecte i agraïment JJMM de Torroella de Montgrí que n'és l'entitat organitzadora.

Hi ha molta feina i molta il·lusió darrere de tants anys d'oferta musical i moltes oportunitats d'aprendre tot el que ens pot oferir la música quan assistim a un concert. Escoltar, en un auditori o en una plaça, un solista, un cor, un quartet o una simfonia mentre observem els músics que van tocant o cantant és una experiència reveladora de l'excepcionalitat d'aquest art tan immaterial que és capaç de commoure com cap altre. Qui ens podria fer arribar tota l'emoció continguda en una partitura, incomprensible per a la majoria, si no hi hagués els músics que s'han dedicat a estudiarla i a interpretar-la per a nosaltres?

Aquest any, en la programació del Festival hi destaca la celebració de tres aniversaris, tots tres igualment dignes de commemoració: 25 anys consecutius de l'actuació del pianista bilbaí Joaquín Achúcarro, 250 anys de la mort del compositor alemany Georg Philipp Telemann i 450 anys del naixement del compositor italià Claudio Monteverdi. És molt bona idea que el concert d'homenatge a Achúcarro s'hagi encarregat als alumnes que va tenir als cursos d'estiu que havia fet a Torroella, i també ho és que interpretin música de Bach per a un, dos, tres i quatre pianos, música de "Bach nostro senyor" com l'anomena l'escriptor Jaume Cabré. Fins a 4 pianos hi veurem a l'escenari! Un concert excepcional i un merescudíssim homenatge al gran mestre i amic de Torroella.

• Catalunya, un assumpte delicat

G.P. Telemann, tot i que té una obra extensíssima, s'interpreta menys del que es mereix. Valdrà la pena recordar-lo en un concert on s'interpretarà la seva suite sobre el Quixot juntament amb música de Bach, contemporani i amic seu.

• Exercicis de català 35

El "dia Monteverdi" hi haurà tres concerts dedicats al compositor de Cremona, pont entre la música del Renaixement i la del Barroc i que va contribuir al naixement de l'òpera. S'interpretaran obres de compositors contemporanis d'ell i les seves imprescindibles "Vespres de la Mare de Déu".

• El Menú d'en Martí • Gotes d'humor • Notícies • Cinema i espectacles

2 • Emporion • www.emporion.org

Sonarà molta més música encara, perquè s'ha consolidat el Jazz Festival de l'Estartit gràcies a la bona acollida del públic i a la gran categoria i reconeixement internacional desl músics que hi actuen. Aquest any se'n celebra ja la quarta edició. I convé recordar que a finals de juliol, escampats per diferents espais de Torroella i l'Estartit, tothom ha tingut l'oportunitat de gaudir dels talents musicals emergents que han vingut d'escoles de música europees, que en aquesta edició del Fringe –serrell- del Festival han ofert 19 audicions. En conjunt, doncs, aquest estiu la Música haurà sonat per tots els racons i haurem tingut, un any més, l'oportunitat d'aprendre a escoltar-la i a estimar-la.

Emporion 100 anys (1915-2015)

III. La cultura a Torroella, ara Joan Surroca i Sens

Activitats culturals transversals El meu article del mes passat acabava fent algunes consideracions sobre les programacions culturals. Sovint no hi ha més remei que programar un acte sense cap lligam amb altres. No obstant això, sempre que es pot, sóc partidari de la interrelació entre les diferents manifestacions culturals. Donar un sentit a tota l'oferta cultural és el que marca la diferència de les programacions, siguin expositives, musicals, d'arts escèniques, etc. i encara, en certs casos, és factible establir relacions entre institucions i iniciatives privades per aconseguir meravelles sense caure en dirigismes, simplement sumant esforços i entusiasmes per arribar a resultats harmònics gràcies a la participació dels diferents agents implicats.

L'estiu, amb la forta presència de població de vacances a l'entorn de Torroella, permet sumar al consolidat i prestigiós Festival de Música altres programacions. Per exemple, exposicions d'escultures a l'aire lliure que podrien generar, a la vegada, conferències, taules rodones i altres activitats lligades per un fil conductor. A Torroella tenim un bon grapat d'exemples de col·laboracions fructíferes i programacions amb sentit. Aprofundir en aquesta línia ens descobrirà unes possibilitats immenses i increïbles.

La cultura consumista Hi ha un determinat tipus de polítics (ho sé per experiència de quan gestionava museus), a qui l'únic que interessa són les audiències: "Quanta gent va passar pel museu l'any passat?" No els importen els visitants, sinó els consumidors; més que despertar consciències aposten pel marxandatge. És clar que té importància l'èxit de públic, però no és l'únic paràmetre que cal tenir en compte a l'hora de fer balanç del funcionament d'un establiment cultural. Es pot socialitzar la cultura sense caure en la frivolitat. De què en fem de tenir èxit d'entrades si aquells que assisteixen a un acte en surten de la mateixa manera que hi han entrat? Si el director d'un museu, per exemple, no intenta que el visitant s'interpel·li, no compleix una de les seves principals missions. "El que importa de l'art és la seva vida subterrània, allò que passa quan una persona es veu afectada pel que ha vist, ha escoltat, ha llegit." Són paraules de John Berger que il·lustren molt bé allò que defenso.

El pensament alternatiu Les programacions culturals estan obligades a incloure pensament alternatiu. No tot el pensament alternatiu és de qualitat, però per avançar en la bona direcció necessitem d'aquelles i aquells que remouen les aigües còmodament estancades, sempre tendents a la putrefacció. És molt sa qüestionar el que és vigent, tot i l'aparent acceptació, èxit i resultats satisfactoris. Només de reflexions alternatives, sovint incòmodes, ens arriben els anuncis del que vertebrarà el pensament del futur. No dic que només s'hagin de sentir models alternatius en conferències i debats, però és simptomàtic l'absència de discursos que qüestionin el pensament dominant. El futur de Torroella serà esplendorós en la mesura que fomentem la presència de creadors representants d'una cultura transformadora.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 3

L'experiència de Griells, a Roses Albert Llausàs i Pascual

En més d'una ocasió, a Emporion hi hem tractat la qüestió de la platja de Griells. Aquest estiu tampoc hi ha sorra. Recordo bé l'últim projecte de certa envergadura que es va dur a terme i que garantia, com tots els anteriors havien pretès, solucionar el problema. Hi apareixien uns gràfics que mostraven als no versats en la matèria com funcionaven els fluxos marins i com afectaven a la dinàmica erosiva i de sedimentació a la línia litoral. Segons la interpretació experta per part de l'empresa encarregada del disseny del projecte, aquelles fletxes indicaven la necessitat d'abocar sorra uns metres al nord de la ubicació on anteriorment hi havia hagut la platja de Griells. D'acord amb els seus càlculs, els corrents marins i els vents dominants acabarien de fer la feina d'arrossegar la sorra fins dipositar-la just allà on es desitjava, de manera natural.

Griells correntsL'actuació es va dur a terme i les piles de sorra resultants del dragat del port de l'Estartit que s'acumulaven a l'aparcament es van traslladar i abocar a prop de Griells. La fase que consistia en què el mar prengués la sorra del punt d'abocament va funcionar impecablement bé: en una setmana ja no n'hi quedava. En canvi, va fallar estrepitosament la fase de sedimentació de la sorra allà on s'insistia que havia d'haver-hi platja. Es pot sospitar que l'objectiu de l'operació era més desprendre's de la sorra del port que regenerar la platja de Griells, però això no significa que el disseny de l'actuació fos erroni o mal intencionat. El fracàs d'aquell intent cal cercar-lo més en les incerteses inherents als models matemàtics i físics que simulen els corrents marins i a la pròpia variabilitat natural dels ecosistemes, que poden sorprendre amb llevantades fora de temporada i altres imprevistos. Aquestes incerteses són les que fan que, en projectes constructius, s'adoptin generosos factors de seguretat i tot es dissenyi amb una capacitat superior a la indicada pels càlculs. En el cas de Griells es van ignorar les limitacions i el resultat va ser de gran magnitud: allí on es preveia una platja no n'hi va haver.

"de precisió", indiquen a les figures expertes que els interpreten que el més convenient és la construcció d'un nou espigó, semisubmergit, de 80 metres de longitud i amb orientació perpendicular als existents.

Roses PuntaPocs metres mar endins de la platja de la Punta de Roses hi ha una de les praderies de posidònia més ben conservades del litoral català, un ecosistema ric, amenaçat, protegit i en regressió. Els estudis presentats estimen que la construcció de l'espigó provocarà una àrea d'afectació per erosió que arribarà fins a uns 10 metres de distància de la praderia. La resta d'alternatives estudiades afectaven directament la posidònia, i per tant no eren acceptables. Conjuntament, entre projecte constructiu i memòria ambiental, s'han presentat més de 300 pàgines de documentació. En cap d'aquestes pàgines es plantegen factors de seguretat en la mesura del possible impacte sobre les praderies. De fet, la memòria ambiental considera que tots els impactes previstos són menors i compatibles, amb la qual cosa es recomana no fer un procés d'avaluació d'impacte ambiental complet. En un ambient tan complex i imprevisible com el mar, fiar-ho tot als 10 metres estimats és prendre un risc enorme. Si a Griells va costar una platja sencera, no és possible que a Roses l'error sigui superior a 10 metres? Tot i la denúncia d'aquestes deficiències en documents d'al·legacions per part de diverses entitats, estic convençut que, per desgràcia del nostre patrimoni natural, el projecte tirarà endavant sense modificacions significatives. Va passar a Griells, sempre passa, ens costa aprendre de l'experiència. Una abraçada a rosincs i rosinques.

Aquests dies hi ha hagut en exposició pública un altre projecte que té per objectiu la millora del litoral de la Costa Brava. A Roses, les obres al port el 1992 i sobretot la seva ampliació el 2004 van provocar l'alteració del règim de corrents i des de llavors la platja de la Punta s'ha vist modificada, perdent extensió en l'extrem proper a la desembocadura de la riera de Ginjolers i acumulant un excés de sorra a la vora del moll del port. Per corregir-ho, l'Ajuntament ha gastat cada any uns 50000 euros en excavadores i camions per traginar sorra d'un cap a l'altre de la platja. Al projecte hi apareixen uns gràfics sospitosament semblants als del treball de Griells. Són els models dels corrents i dinàmica marina de l'entorn de la platja afectada. En el cas de Roses, els models, anomenats 4 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Prudenci Bertrana i la seva primera novel·la ‘Violeta’ Adrià Arboix

“Prudenci Bertrana és un dels millors prosistes de la nostra terra.”

Miquel de Palol (Barcelona, 1953) La Generalitat de Catalunya ha declarat el 2017 com a Any Bertrana, amb motiu del 150è aniversari del naixement de Prudenci Bertrana i del 125è del naixement de la seva filla Aurora Bertrana. El comissari de l'Any Bertrana és Oriol Ponsatí-Murlà (Figueres, 1978), professor de Filosofia de la Universitat de Girona, editor, escriptor i traductor.

En la present col·laboració parlarem de Prudenci Bertrana i Comte (1867-1941), escriptor que també va ser pintor i un dels components destacats del Modernisme gironí, entre els quals figuraven Xavier Montsalvatge i Carles Rahola, entre d'altres. Cal remarcar també que un bon admirador de Prudenci Bertrana va ser Josep Pla, que en va prendre la prosa com a model. Bertrana és, per tant, un referent literari, artístic i lingüístic. Un autor cabdal de les lletres catalanes.

Cal recordar també que a partir del 1968, per subscripció popular, es va organitzar a Girona el lliurament del Premi de Novel·la Prudenci Bertrana, que s'ha anat consolidant i s'ha convertit en un dels més prestigiosos del gènere. Va néixer com a mostra de rebuig i com a resposta al premi literari Inmortal Gerona, creat per l'ajuntament gironí en època franquista, que deliberadament excloïa la llengua catalana.

Hi ha consens en considerar Josafat (1906), amb més de 50 edicions, com l'obra més llegida de Prudenci Bertrana i, encara avui, és un dels referents de la literatura catalana del segle XX. Ha estat traduïda a l'alemany, l'italià, l'occità, el castellà, el francès i l'anglès. Malgrat això, l'obra de Prudenci Bertrana, paradoxalment, té encara un coneixement general millorable i una presència massa irregular en el panorama editorial català. bertrana prudenci violetaPer intentar reconduir aquest fet, es va instaurar el projecte de Biblioteca Prudenci Bertrana, d'Edicions de la Ela Geminada, dirigida per Xavier Pla, que va començar l'any 2013 precisament amb l'edició de la seva primera novel·la, Violeta, que havia romàs fins aleshores inèdita. L'objectiu del projecte va ser anar editant l'obra novel·lística completa de l'autor, la majoria de la qual feia dècades que no havia vist cap nova reedició.

Prudenci Bertrana va escriure la novel·la Violeta el 1899, quan tenia trenta-dos anys i per motius que es desconeixen no la publicà mai. El 1904 l'obra va rebre una menció honorífica al concurs de la Biblioteca Popular de l'Avenç, però tampoc llavors fou publicada.

D'estil clar i directe, segons Xavier Pla, Violeta és una novel·la romàntica on la protagonista, una noia solitària i pobra, té –en paraules del mateix Bertrana- "un cos feble i una ànima gran; una madrastra inhumana i un pare embriac; un viure lleig i miserable i unes aspiracions sublims"; Emporion 100 anys (1915-2015)

ambientada en un barri de gent treballadora de la Girona de finals del segle XIX. Segons Xavier Pla, Prudenci Bertrana planteja amb èxit, en aquesta seva primera novel·la, la dualitat entre el físic extern i la sensibilitat interna.

Poc atractiva, feble i malaltissa, la protagonista Violeta té, en canvi, una ànima que destaca entre les altres. La sensualitat i la sexualitat també són elements importants que apareixen en diversos moments de la novel·la.

L'obra reflexiona també fondament sobre el destí de les persones, sobre l'atzar que mou els fils de les vides i els sentiments, sobre amors no correspostos ni confessats en què la incomunicació i l'individualisme porten a la solitud.

Ramon Mas, un altre expert en l'estudi de l'autor, textualment assenyala que "Prudenci Bertrana es mereixia estar reeditat per la riquesa excepcional del seu llenguatge, fruit del contacte amb la terra i la gent que l'habita, i la seva obra és només comparable a la de Joaquim Ruyra. Però també per la frescor del seu narrar, molt més dinàmic i visual que el de la majoria dels seus contemporanis; o per la vivesa de les seves descripcions, capaces de crear atmosferes per on els sentits es passegen amb delit".

A gaudir, doncs, d' aquestes reedicions tan necessàries que podem trobar a la nova Biblioteca Prudenci Bertrana i benvinguts a aquest any d'aniversari que ens permetrà endinsar-nos més en la seva insuperable narrativa.

Referències bibliogràfiques BERTRANA, Prudenci. Violeta, Edicions de la Ela Geminada. Girona: Biblioteca Prudenci Bertrana, 2013.

PLA, Xavier. Una nova biblioteca Prudenci Bertrana. Violeta. Edicions de la Ela Geminada. Girona: Biblioteca Prudenci Bertrana, 2013, p. 9-11.

PLA, Ramon. "El torn de Prudenci Bertrana". A: Núvol (2013): <http:// www.nuvol.com/critica/el-torn-de-prudenci-bertrana/> CASTILLÓN, Xavier. "L'esmorzar de Sant Jordi s'afegeix a l'Any Bertrana". A: El Punt Avui, diumenge 23 d'abril de 2017, p. 52.

"L'any Bertrana i Torroella". A: Emporion, núm. 125 (2017): <http:// www.emporion.org/index.php/item/3146-l-any-bertrana-i-torroella>

Emporion • www.emporion.org • 5

David Aguilera i Bagué - El Cau, la força per moure el món Jaume Bassa Pasqual

Fa força temps que a EMPORION entrevisto torroellencs d'edat avançada que ens han parlat d'històries i records i ens han comentat esdeveniments que van afectar a ells, a les seves famílies i a la vila. Però és clar, hem parlat poc del futur. Ja és hora que ho fem, que interroguem el jovent sobre les seves il·lusions i les seves inquietuds. És per això que avui parlo amb David Aguilera Bagué sobre els futurs torroellencs, els nois i noies de l'AEiG Montgrí, l'agrupament escolta del Baix Ter dels "Minyons Escoltes i Guies de Catalunya".

Parla'm de la vostra organització L'escoltisme i el guiatge constitueixen un moviment juvenil de 40 milions de membres arreu del món. Se'n diu escoltisme i guiatge perquè, si bé actualment aquí a Catalunya el formen grups mixtos, en origen anaven separats, els nois eren anomenats escoltes i les noies guies. A Catalunya aquest moviment està estructurat en la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge, constituïda el 1977, agrupa 20.000 escoltes i guies a tot Catalunya i és reconeguda per les organitzacions internacionals del moviment. Dins de la Federació, l'associació més important és la nostra, els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, amb uns 15.000 infants i joves. D'ells, més de 3.000 som voluntaris i voluntàries que fem de caps, formadors o responsables associatius. L'associació està estructurada en prop de 150 agrupaments arreu del país i l'AEiG Montgrí n'és un. Vam començar tot just fa tres anys i s'hi acullen nens i joves de Torroella i de les poblacions de l'entorn.

6 • Emporion • www.emporion.org

Quins són els vostres objectius?

D'acord amb l'esperit de l'escoltisme i guiatge, l'AEiG Montgrí es proposa educar els infants i joves fent-los protagonistes del seu creixement personal, per tal que esdevinguin persones actives, conscients i compromeses amb la societat i amb la natura. Creiem que s'ha d'educar les futures generacions de forma integral per a aconseguir un món millor, lluny del consumisme, l'individualisme, l'egoisme, el postureig i l'egocentrisme que tant promou la societat actual del capitalisme. Tots tenim una visió compartida: deixar el món millor de com l'hem trobat.

I això com ho organitzeu?

Ens reunim en dissabtes alterns a la tarda, excepte en les sortides especials de Setmana Santa, caps de setmana sencers o els campaments a l'estiu, i fem activitats mitjançant el mètode escolta, que consisteix en el treball en grup per a assolir un objectiu comú de servei a la societat o a la natura, més positiu per a la personalitat d'un infant o jove que una visita a Port Aventura, per entendre'ns. Les activitats es planegen per a quatre unitats estructurades segons les edats. Els de 1r i 2n de primària són els Castors i Llúdrigues, i en aquesta fase primerenca se'ls ensenya a trencar amb l'individualisme, fer-los veure que entre tots sumem, el lema és "compartir és viure". Els de 3r, 4t i 5è són els Llops i Daines, el lema és "tant com puc" i se'ls ensenya a comprometre's i a esforçar-se, cadascú segons la seva capacitat, fins a donar el màxim d'un mateix. Els de 6è de primària i 1r i 2n d'ESO són els Ràngers i Noies guia, que travessen una

Emporion 100 anys (1915-2015)

edat complicada, els cal ajut, i aquí el lema és "sempre a punt"; aquest any, per exemple, s'han dedicat a fer una plantada de tamarius a la Pletera.

Finalment, a 3r i 4t d'ESO i 1r de batxillerat, els Pioners i Caravel·les van definint com volen ser de grans, estan en una edat important, podrien sortir de festa i s'estimen més fer projectes de servei social, de millora ambiental, etc., sota el lema "fent camí". Les activitats són molt diverses, però sempre en un sentit social, com ara compartir menjar amb gent gran, lluitar contra el bullying, muntar un projecte contra la violència de gènere i molts altres de similars... Som la força per moure el món!

David 1Tu ets el cap de l'agrupament, et suposa molta feina?

Jo soc el responsable, però de fet som 12 caps del mateix nivell per a un agrupament d'uns setanta nois i noies de les quatre unitats que t'he comentat. Repartit entre tots, l'esforç és suportable, perquè cal complir unes ràtios, no acollir més nois dels que es poden atendre. Per això en aquest moment tenim llista d'espera. Tanmateix, cal tenir en compte que no es tracta només de les hores d'estar amb els infants i joves, sinó de la posta a punt, la gestió, el control. Això exigeix voluntat i molt de compromís, la preparació és molt dura. A més, la Generalitat fa uns requeriments molt estrictes per a la seguretat en tots els sentits i això també porta molta paperassa per garantir que tot es fa correctament. Ara, cal dir que és un esforç que compensa, és magnífic veure com els nois i noies agafen caràcter, superen problemes d'autoestima, veuen que tothom és

acceptat...

Els nois i noies venen pel seu compte, els porten els pares?

Sovint ho comencen els pares, però després els nois es coneixen, s'ho diuen, s'hi senten atrets... I poden veure les nostres activitats a la xarxa, tenim canal de Youtube amb vídeos de campaments, projectes de servei que fem, etc. Ara sortirem en un article al web de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya degut a la nostra participació a la replantació de la zona de la Pletera de l'Estartit.

Com us formeu els caps?

La nostra entitat té una Escola de Formació pròpia, on cada any centenars de persones obtenen títols oficials de monitor/monitora i director/ directora de lleure gràcies als ensenyaments vivencials que ofereixen formadors i formadores voluntaris. També gestiona "Campaments i Més", la xarxa de terrenys d'acampada més gran de Catalunya; els Centres Escoltes, cases que ofereixen contextos educatius d'acord amb els valors del mètode escolta i guia, i una botiga de material escolta, de natura i muntanya.

Naturalment, tot és voluntari, no cobreu res

mateixos es posen reptes! Els infants i joves paguen una quota que ens permet atendre el lloguer del Cau, el subministrament elèctric, aigua, altres petites despeses. A part del cost de sortides de cap de setmana o d'estiu, etc., que resulten a preus molt moderats. I també s'atorguen beques, ningú no n'ha de quedar exclòs.

Corre algun risc el futur de l'AEiG Montgrí?

El voluntariat reclama molta atenció, molt de treball i molts sacrificis.

Hi ha el perill que els caps escassegin si no es veuen compensats per un bon suport social. Les exigències administratives estan molt pensades de cara a l'àmbit privat, però s'haurien de relaxar per als voluntaris. A la trobada de tots els escoltes de Catalunya -la Jamborinada- es va exposar la qüestió a la consellera Dolors Bassa i n'esperem millores.

Pel que fa al local on us trobeu... és un dels vostres punts febles?

Pel que fa al local on ens reunim, és cert que hi som poc, en general, si és possible, tot es fa a la natura. Però ja que en parlem, és una llàstima que els nois hagin de pagar per poder-se allotjar en un lloc tan poc acollidor.

Ens caldria l'adaptació d'un local municipal, però no n'hi ha... A alguns pobles de Catalunya, l'Ajuntament ha cedit edificis municipals o bé terrenys, on s'han instal·lat mòduls. A Blanes, per exemple, fa cinquanta anys que tenen un agrupament escolta, i ha estat motor del poble. Aquí també ens cal una autèntica solució estable i amb futur.

N'heu parlat amb l'Ajuntament?

Sí, coneix les nostres necessitats, la nostra preocupació i la nostra demanda. L'Ajuntament hauria de ser conscient que estem formant els futurs torroellencs, cal que tingui visió a llarg termini. De vegades ens pensem que a Torroella tenim un bon teixit associatiu, però caldria un debat sobre la qüestió. Quantes associacions tenen una vida realment activa i creativa? Quantes estan ajudant a assegurar -o intentant aconseguir- una futura Torroella socialment equitativa, culturalment oberta i ecològicament civilitzada? I de totes aquestes, per què no es fan trobades puntuals per fer una mica de xarxa entre nosaltres?

Una última pregunta: i a tu de què et ve aquesta vocació?

Vaig néixer a Bellcaire, tinc 28 anys, soc mestre al Col·legi Sant Gabriel i això ja mostra la meva vocació per la formació dels infants. Els meus avis materns, de Verges, eren socialment actius, participaven en el cant coral i el meu pare, que era de la Bisbal, portava gent a colònies, es dedicava a l'excursionisme... Però qui realment em va despertar aquesta vocació ja innata va ser, fa anys, una dinamitzadora social del Consell Comarcal que venia a Bellcaire, ens va ajudar a formar-nos, a veure amb ulls nous la societat i la natura, i a implicar-nos-hi.

Efectivament, no cobrem res. Fem i eduquem en el voluntariat, en el servei als altres i en els valors. No saps com ens considerem pagats quan veiem aquests nois i noies com creixen, com es fan madurs, com ells

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 7

La futura zona esportiva municipal Jordi Bellapart

instal·lacions als requeriments dels nombrosos equips de cada modalitat ha fet evident que Torroella necessita ampliar l'oferta d'equipaments públics. Tot i que el pavelló ha estat reformat al llarg d'aquests anys, després de 34 es fa palesa la necessitat d'adequar les instal·lacions a les exigències del moment. jordi 2El Pla General d'Urbanisme de l'any 2002 ja preveia la zona esportiva on s'han d'ubicar les noves instal·lacions. L'ampliació proposada ara es projecta cap a l'est de l'espai, on actualment hi ha el camp de futbol que també serveix per a rugbi. Una part dels terrenys ja són propietat municipal i la resta formen part dels espais de cessió qualificats com a equipaments dels terrenys urbanitzables del Pla parcial del Mas Déu.

Terrenys, d'altra banda, que són de cessió a l'ajuntament.

La pràctica de l'esport és una activitat que al llarg dels darrers anys ha anat creixent arreu. El nostre municipi no podia ser menys. A Torroella, fins l'any 1981, hi havia només un camp de futbol a l'espai on ara hi ha el parc John Lennon. Dins d'aquesta instal·lació, a la banda nord, hi havia també una pista de terra preparada per a bàsquet, on també es feien partits d'handbol. A finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta, la part central de la plaça d'Espanya també havia servit per practicar-hi aquesta modalitat esportiva.

L'any 1981 es va inaugurar el nou camp de futbol a la part nord del nucli urbà de la vila, en un olivar propietat del Sr. Pelai Negre que va comprar l'ajuntament a finals dels anys setanta. El futbol, aquests anys, era pràcticament l'únic esport que es practicava, si més no, era l'únic per al qual es necessitava una instal·lació esportiva especial de titularitat pública. També hi havia les instal·lacions més reduïdes dels centres d'ensenyament, Col·legi Sant Miquel i Guillem del Montgrí, però només per als alumnes de cada centre.

L'any 1984, el Molt Honorable Senyor Jordi Pujol, president de la Gen-

jordi 3El projecte consta d'un nou camp per a futbol i rugbi, ubicat al costat de l'institut per la part nord. Actualment, es troben moltes vegades 6 equips entre futbol i rugbi a l'hora d'entrenar. Cal tenir en compte que a Torroella hi ha 17 equips de futbol i 6 de rugbi. Al seu costat, en direcció cap a mar, es construirà un nou pavelló que doblarà sobradament les necessitats de l'actual pavelló.

Els treballs d'adequació dels terrenys, moviment de terres, accessos, urbanització de carrers i instal·lacions de serveis estan valorats en un cost d'1.034.367 €, finançat en part pels propietaris de la urbanització i per l'ajuntament.

El pressupost per al camp de futbol és de 633.320 € i el del pavelló, 1.519.000 €. La part corresponent a l'ajuntament està inclosa en els pressupostos dels dos darrers anys.

Aquest mes quedaran aprovats els projectes. La contractació de les obres es poden fer el novembre i el moviment de terres es podrà iniciar el desembre. Les obres d'execució del pavelló està previst que comencin el proper mes de febrer i del camp de futbol-rugbi el mes d'abril.

Amb la posada en marxa el proper any d'aquestes instal·lacions esportives, Torroella tornarà a posar-se al nivell d'altres municipis similars, que en aquesta matèria ens havien passat al davant.

eralitat, inaugurà la instal·lació esportiva que fins al dia d'avui ha estat l'única instal·lació pública existent que ha permès practicar altres modalitats esportives que no siguin el futbol, sobretot el bàsquet i l'handbol.

Fou el pavelló esportiu que l'ajuntament va construir en terrenys qualificats com a equipaments esportius en el recinte al costat del camp de futbol. El progressiu augment d'equips i les necessitats d'adequar les 8 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

"Turismofòbia" Josep Fuster

poc perjudicar el sector, minimitzessin el seu impacte en la ciutadania.

Malauradament, s'ha deixat que la situació derivi fins a tal extrem, que molta gent veu un greu problema en el que és una de les principals fonts de prosperitat i d'intercanvi cultural que tenim.

Turisme 3Malgrat totes les mancances i molèsties que pot ocasionar el turisme, que sens dubte s'hauran de corregir o minimitzar, ens agradi o no, hem de reconèixer que és la principal font de riquesa i de treball d'aquest país, sense oblidar tampoc, que fou el sector que més va empènyer per fer-nos sortir del pitjor de la crisi.

Per molta gent, l'agost és el mes per excel·lència per fer vacances, viatjar, descansar, fer turisme o tot plegat. He cregut que era també el més idoni per parlar de l'onada de "turismofòbia" que s'ha desencadenat en alguns col·lectius socials, polítics, en mitjans de comunicació, tertúlies, etc. del nostre país.

Ara, pot ser un bon moment perquè les administracions implicades es posin a treballar per redreçar la situació i, juntament amb el sector, planificar i definir clarament quin futur volem pel turisme al nostre país.

Tots plegats s'hauran d'esforçar per aconseguir un equilibri i una convivència en harmonia, que respecti tant la qualitat de vida quotidiana de la ciutadania com el propi turisme.

D'un temps ençà, especialment a la ciutat de Barcelona, s'escolten algunes veus interessades en propiciar la idea que els turistes fan nosa, que n'hi ha massa, que molesten... Tot plegat, per orquestrar una campanya de "turismofòbia" que posi a la ciutadania en contra del sector, talment, com si l'objectiu final fos foragitar-los a tots.

Turisme (2)És inqüestionable, que el turisme, com qualsevol altre activitat econòmica o humana, ocasiona molèsties: problemes de convivència, més trànsit de vehicles, cues i retencions per circular a ciutats i pobles (malauradament la nostra vila n'és un bon exemple), actes d'incivisme, increment de la inseguretat ciutadana, sorolls de dia i de nit, aglomeracions de gent a les platges, als carrers, als establiments comercials, encariment de preus, etc. que alteren la rutina o els hàbits de la gent del país. Quan es viu en comunitat, i de manera especial quan aquesta és nombrosa i diversa, la tranquil·litat perfecte no existeix, llavors, tots plegats, amb una bona dosi de bona voluntat, ens hem de proveir de la capacitat de paciència necessària per aguantar-nos els uns als altres.

Deixant de banda la massificació, si busquem l'origen de gran part dels problemes de convivència que ocasionen els turistes, segurament els més greus, el trobarem principalment en les resquícies que han quedat d'aquell turisme gamberro i de borratxera, que al seu dia no es va saber eradicar ni frenar a temps, i que sol anar aparellat de la manca de respecte i civisme d'alguns individus, que venen al nostre país pensant encara que aquí és xauxa i tot està permès; també el podrem trobar en els abusos d'alguns desaprensius del sector que, moguts per un afany de lucre incontrolat d'efectes perversos, consenten que no es respecti ni l'entorn ni la convivència. El dia que el comportament d'aquests incívics esdevingui normal, o bé per pròpia voluntat o bé perquè s'apliquin mesures coercitives contundents, bona part dels problemes quedaran resolts.

Potser també ha arribat l'hora que, d'una vegada per totes, es comenci a buscar i promocionar amb ganes i de manera efectiva un turisme de qualitat, que no és altre que el de gent normal i respectuosa. Els professionals del sector, hauran també de correspondre i evolucionar fins a adquirir els nivells de professionalitat adients amb el turisme que volem.

Si es vol fer un punt i a part que marqui un abans i un després, hem d'exigir a l'administració i als sectors implicats que comencin a treballar seriosament buscant solucions de present i de futur que ja no es poden demorar més; també seria bo deixar de banda la "turismofòbia", i no veure el turisme com un problema; el turisme al seu moment va ser la solució per aquest país, i encara continua essent-ho. El veritable problema el tindrem el dia que siguem tan inconscients com per foragitar-lo o que per qualsevol circumstància adversa, tan abundants en un món tan insegur i canviant com el nostre, deixi de venir. Si mai es dóna el cas, llavors sí que tots plegats tindrem un gran i greu problema.

Però, per què la situació ha arribat fins aquest punt? Crec que la principal responsabilitat la trobaríem en la manca d'una planificació i regulació del sector a tots nivells, que s'hauria hagut de fer fa molt temps.

L'administració, hauria hagut d'implementar unes mesures que, sense deixar d'aprofitar tots els beneficis que el turisme reporta al país, ni tamEmporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 9

Barcelona, 11 de juny del 2017 “Referèndum és democràcia” Santi Sató

Aquest és el títol de l’acte que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) varen convocar a Montjuïc pel diumenge 11 de juny, en defensa del referèndum.

El passat 11 de juny, vaig anar a Barcelona, per un triple motiu que ben bé podria qualificar d’essencial per la meva condició vivencial que exposo: 1– Per ser català i pels esdeveniments que per bé o per mal poden condicionar la meva ja perllongada estança en aquesta “Catalunya”, que dura ja més de 87 anys. I com no en la dels meus fills i néts, així com altres familiars i amics amb els quals he compartit aquest temps.

2- Per creure que la llibertat, raonada com a tal, m’ha de permetre poder valorar amb bona o mala nota les actuacions en les quals com a demòcrata he confiat i dipositat en els estaments que ens governen.

3- Per considerar-me obligat, per l’experiència que els meus anys m’han facilitat, a fer els possibles perquè els meus governants “ho facin també de manera justa equitativa i raonable”, al temps que jo, amb el meu vot, he de ser igualment just, equitatiu i raonable en les meves valoracions.

Les entitats que anomenem “sobiranistes” varen fer aquell diumenge 11 de juny al migdia una concentració per posar de relleu el seu suport al referèndum que per a la data de l’1 d’octubre d’aquest any 2017 va anunciar el Molt Honorable Senyor Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat de Catalunya.

A les 12 del migdia va començar, davant del Palau Nacional de Montjuïc, l’acte a l’impressionant escenari de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, símbol de les quatre barres del nostre escut, amb la presència de representants de tots els partits i/o entitats a favor del referèndum.

10 • Emporion • www.emporion.org

No puc valorar quantitativament el nombre de persones que ens vàrem congregar al davant de les quatre columnes de Puig i Cadafalch, a les fonts de Montjuïc, així com per l’avinguda Maria Cristina on ens hi aplegarem unes 30 o 40 mil persones. Desconec la xifra exacta però 40 mil segons els organitzadors de l’acte, xifra que la Guàrdia Urbana de Barcelona rebaixa fins a les 30 mil.

L’acte fou llarg que no pesat, i va començar amb la interpretació de la cançó de Raimon Jo vinc d’un silenci. Cesk Freixes va interpretar Venim del nord, venim del sud i Pep Guardiola fou l’encarregat de llegir El manifest de suport al referèndum, que ho va fer en català, castellà i anglès. I el cantant Francesc Ribera, regidor de l’Ajuntament de Berga, va interpretar Endavant les atxes.

Varen parlar també Jordi Sànchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana, Jordi Cuixart d’Òmnium Cultural i Naus Lloveres presidenta d’Ami. Creieu-me si dic que no voldria deixar-me ningú, però per endavant les meves disculpes si no ho he aconseguit en donar la xifra exacta!

El cant de la senyera i Els segadors varen acabar l’acte.

La concentració ha volgut fer visible el suport de les entitats independentistes al govern després que el President Puigdemont donés a conèixer la pregunta i la data: l’1 d’octubre del 2017.

I aquest projecte de l’1 d’octubre, precisa la reorganització del govern català, com va assenyalar el President Puigdemont, per poder atendre aspectes tals com el cens electoral, els models oficials dels documents electorals i la garantia de vot dels catalans a Catalunya i a l’estranger, l’escrutini de vots ... , en una sola conselleria.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Narcís-Jordi Aragó i Girona: un record Josep Torroella

L'agost de l'any passat morí a la seva estimada Girona natal el periodista, escriptor i advocat Narcís-Jordi Aragó, guardonat amb la Creu de Sant Jordi l'any 2002. El seu traspàs fou una gran pèrdua per a la cultura catalana en general i la gironina en particular. Com a escriptor, l'obra de l'Aragó gira entorn de dos eixos, la ciutat de Girona i les comarques gironines. Com a periodista, la seva tasca al front de Presència i Revista de Girona fou enorme; foren especialment durs els primers anys en què dirigí Presència, per les moltes traves que li posaren les autoritats franquistes. Com a ciutadà, el seu compromís amb la llibertat, la restauració de la democràcia i l'autonomia per al nostre país fou exemplar.

El poc periodisme que he après me l'ensenyà Narcís-Jordi Aragó a les acaballes del franquisme, entre els anys 1972 i 1973. Llavors la Cambra de Comerç i Indústria de Girona organitzà un curs de periodisme i m'hi vaig matricular. El curs l'impartia l'Aragó, que acabava de publicar, juntament amb altres autors, la seva primera obra, Girona grisa i negra. El director de Presència era un home d'uns quaranta anys amb barba que ja canejava i cabells llargs, l'estètica capil·lar de bona part dels intel·lectuals opositors a la dictadura. Al curs hi assistírem pocs alumnes i en vam treure molt profit. Encara recordo la primera classe, durant la qual l'Aragó ens explicà, fil per randa, les sis preguntes bàsiques a les quals ha de respondre tota notícia. Més tard alguns alumnes d'aquell curs iniciàtic vam col·laborar a Presència i a Revista de Girona. La llavor havia germinat.

El millor homenatge que es pot retre a un escriptor desaparegut és rellegir alguna de les seves obres. En el cas de l'Aragó, la seva obra emblemàtica és la ja esmentada Girona grisa i negra. I rellegint aquest llibre he evocat la Girona que vaig conèixer de petit. L'Aragó veia la ciutat amb ulls d'adult i jo amb la mirada d'un nen. Ell hi vivia i jo la visitava de tant en tant, quatre o cinc cops l'any a tot estirar.

Llavors -parlo de principis dels anys seixanta- Girona era un llarg viatge per carreteres estretes i malmeses amb un atrotinat autobús que trigava si fa no fa una hora en recórrer els trenta quilòmetres i escaig que separen el poble on vivia de la ciutat. Per Sant Narcís l'objectiu del viatge era una visita al recinte firal i a les atraccions; llavors, en aquesta època de l'any el fred ja es feia sentir, sovint calia anar a Girona amb un abric i Emporion 100 anys (1915-2015)

bufanda i comprar castanyes (ara, al pas que anem, per Sant Narcís encara lleparem gelats). La resta de l'any, el motiu del viatge era una gestió administrativa que havia de fer el meu pare o bé una visita mèdica. Si sobrava temps, abans de fer cap a l'estació de la SARFA donàvem un volt per la Rambla i carrers adjacents, o bé creuàvem l'Onyar i passàvem al Mercadal. Al pare li agradava mirar els aparadors de les botigues de ferreteria; a mi, els de les llibreries.

La Girona per on caminava amb el meu pare era una ciutat de carrers estrets i humits, flanquejats d'altes cases de pedra, molts porxos baixos i llòbrecs ací i allà, una catedral que s'alçava imponent al final d'una ampla i inacabable escalinata, un barri inquietant on deien que a l'edat mitjana hi havien estossinat molts jueus, un seminari on em dugué el capellà del poble quan feia d'escolà (si era per despertar en mi una vocació religiosa, el tret li sortí per la culata), una llibreria llarga estreta com un vagó (can Geli) que m'atreia com un imant, un riu que la gent es mirava amb recel quan plovia a bots i barrals, un pont de pedra i un altre de ferro... A l'altra banda del riu descobria una Girona ben diferent. Una ciutat més esponjada, amb una sinuosa avinguda on s'alçaven uns quants edificis oficials, una plaça presidida per un monument als heroics (si us plau per força) defensors de la ciutat contra les tropes franceses durant la guerra contra Napoleó, porxos més alts i clars, espais enjardinats, clíniques, bancs i caixes, hotels, un enorme immoble anomenat Casa de Cultura on anys més tard hi passaria moltes hores amenes envoltat de llibres, una vella estació de tren, una devesa molt més vasta i ufanosa que les que havia vist en el curs baix del Ter...

Ara, quan vaig a Girona, penso sovint en aquells viatges d'infància a la ciutat dels quatre rius, en els tres anys que hi vaig viure quan estudiava Història, i no puc evitar que una onada de nostàlgia m'envaeixi. Quan sóc a Girona i contemplo les façanes pintades amb colors càlids de les cases que donen a l'Onyar, a vegades també penso en Florència, que no vaig poder visitar fins molts anys després. De la mateixa manera, quan vaig a Florència i arribo a l'Arno, sempre penso en Girona. Girona no és, ni de bon tros, la capital de la Toscana, però de totes les ciutats catalanes és la que més m'hi fa pensar per més d'un motiu.

Emporion • www.emporion.org • 11

Un col·leccionista a Torroella de Montgrí; Ramón Mascort Amigó Josep Pericot

Ramón Mascort Amigó A l'espai de la Fundació Privada Mascort, a la Casa Galibern, hi podem veure i gaudir d'una exposició d'art amb una gran varietat de peces i d'estils, incloses sota el denominador de "Peces escollides. La selecció del col·leccionista". La mostra que es podrà veure fins a mitjans d'octubre d'aquest any, ofereix una visió personal, curulla de sensibilitat estètica per les diferents èpoques històriques, principalment des de l'edat mitjana fins al segle XX. El recorregut pel renovat espai de la Casa Galibern i la contemplació de l'obra seleccionada, obliga a l'espectador interessat a fer una visita calmosa i atenta, sense presses. Fins i tot es podria aconsellar, espaiar la mirada sobre l'exposició en dues o tres visites. En ella hi trobem una multiplicitat de creacions artístiques que demanen ser vistes en el seu conjunt, però també acostar-nos-hi individualment amb tota ponderació. Així ho demana la qualitat i la diversitat de les mateixes; mobiliari, ceràmiques, llibres i manuscrits, mapes, pintures, teixits i escultures. fig 1D'aquesta excel·lent col·lecció fàcilment podem meravellar-nos de moltes de les peces que s'hi exposen; de l'elegant i delicada taula-tocador

Fig. 1.

12 • Emporion • www.emporion.org

Fig. 2.

florentina del segle XVIII (fig.1) o del llibre de cartes i memòries del cardenal Mazzarino, on s'expliquen els secrets de les negociacions del Tractat dels Pirineus el 1659, entre el mateix cardenal i el representant de l'Estat espanyol el senyor Luis de Haro, nebot del comte-duc d'Olivares.

Ens podem sorprendre igualment al contemplar la delicada bellesa de la Verge amb el nen de Brussel·les (fig.2) datada a la segona meitat del segle XV, o l'esplèndida aquarel·la de Fortuny (fig.3), en què copia uns personatges del quadre de Velázquez, La rendició de Breda. I podríem continuar posant molts altres exemples, com l'espectacular canterano llibreria fet al Baix Empordà cap a finals del segle XVIII, com també el bells exemplars d'antiga ceràmica catalana o els de Paterna-Manises.

La selecció del col·leccionista ens permet admirar per una banda, peces que tenen una major qualitat i importància per si mateixes, però per l'altra també ens acosten als criteris personals de qui ha decidit fer la col·lecció. Com explica molt bé Bonaventura Bassegoda, un dels autors de l'esplèndid llibre de l'exposició, la paraula col·leccionar ve de colligere, que no sols vol dir recollir, sinó també escollir (1), és a dir, seleccionar una obra que es prefereix a una altra. fig 2Al visitant d'aquesta mostra també li costarà escollir o tindrà igual-

Fig. 4.

Fig. 5.

Emporion 100 anys (1915-2015)

ment les seves preferències a l'hora de decidir si es decanta més pel moble florentí o l'empordanès, tots dos de finals del segle XVIII. Potser li costarà triar emocionalment, entre el dibuix de Marco Aurelio a cavall, de Luca Giordano fet a la segona meitat del segle XVII (fig.4), o la frescor del quadre dels Grenadiers ante el cuartel de François Flameng de finals del segle XIX (fig.5). Però per sobre dels dubtes, el visitant entreveu un relat en el qual s'hi filtra el concepte mateix de bellesa al llarg de la història. Una història íntima que s'identifica amb cada una de les peces de la col·lecció i del que en elles els diferents artistes ens han volgut expressar. Entrem en un ric diàleg entorn de la bellesa d'unes peces, conduït per la intuïció i el noble pensament del seu col·leccionista. L'obra d'art se'ns proposa no tan sols com una realitat idealitzada i admirada del passat, sinó també com una reflexió sobre la bellesa en si mateixa.

Ens trobem amb "una estètica de l'esdevenidor possible en el futur, de la plenitud anticipada per la fantasia plasmada en l'obra d'art" (2).

Bibliografia:

•

ig.1 Taula–tocador. Florència, c.1790. ( L1030468 )

El gaudi de l'art no sols és un admirar l'obra acabada, sinó també un endevinar el seu potencial amagat, que ens projecta cap a un futur millor, més humanitzat. Sí!, és per experimentar tota aquesta àmplia gamma de valors i de matisos, que aconsellaria veure aquesta excel·lent selecció de la col·lecció Mascort pausadament i si cal, retornar-hi.

•

Fig.2 Verge amb el nen, Brussel·les, segona meitat s. XV. ( L1030474 )

•

Fig.3 Marià Fortuny, s. XIX. ( L1030464 )

•

Fig.4 Luca Giordano (1634-1705), Marc Aureli. ( L1030475 )

•

Fig.5 François Flameng, c.1880-1890. Grenadiers ante el cuartel. ( L1030472-1 )

1.

BASSEGODA, Bonaventura. "El col·leccionisme d'art i el seu estudi com a fenomen de cultura". A: Piezas escogidas. La selección del col·leccionista, pàg.13. Fundació Privada Mascort, Torroella de Montgrí, 2017.

2.

MARTÍNEZ CONTRERAS, Javier. "El arte bajo el signo de la Preapariencia (Vor- Schein)". A: Las huellas de lo oscuro. Estética y filosofía en Ernst Bloch, pàg.169. Editorial San Esteban. Salamanca, 2004.

Figures:

Catalunya, un assumpte delicat Javier Zuloaga Sota aquesta etiqueta s'hi poden penjar moltes situacions, ben diferents les unes de les altres, però que se sostenen sobre el denominador comú que el que es detalla a continuació exigeix ​​prudència i tacte i que no pot tractar-se de qualsevol manera o... si em forcen, que la millor és donar-li un parell de pensades a l'assumpte, no anar massa de pressa o, fins i tot, deixar-ho estar, no tocar-ho, perquè se'ns pot anar de les mans, o fins i tot detonar.

Vaig néixer a Bilbao, créixer a Madrid, em vaig moure per Espanya i tres continents i vaig arribar a Barcelona el 1989. Quan enraonava amb amics i col·legues sobre la meva nova destinació, molts em deien que els catalans eren especials i molt seus, i fins i tot algun posava un gest pessimista i escèptic com dient "que no et passi res, Javier".

Si el mateix val per a un trencat com per a un descosit, és un assumpte delicat el que Hisenda destapi aquest pufo que feia anys que estava amagat en el més profund de la teva vida privada, o que tu descobreixis que, per a la teva parella, tu ja no ets l'home de la seva vida, sinó que ho és un senyor amb molta més bona pinta que tu, amb qui sortia d'un hotel quan la van veure uns amics que passaven per la vorera de davant.

I la veritat és que no m'ha passat res... bé, m'han passat moltes coses, com a qualsevol amb una vida mínimament interessant, però he aconseguit sobreviure als catalans i ser molt feliç entre ells, perquè encara que catalans, han resultat ser persones fàcils de tractar i comprendre, perquè tenen història i cultura pròpia i perquè estan molt viatjats. A la seva manera, però semblant als meus paisans bascos, els gallecs o els mallorquins i valencians que, com Catalunya, van créixer a la corona d'Aragó.

És molt delicat no arribar a final de mes per pagar l'avinguda de càrrecs bancaris del dia 1, o que et diguin que estàs afectat per un expedient de regulació d'ocupació quan ja tens més cabells blancs que pèl negre, o quan en un excés verbal en una tertúlia d'amics et porta a penedir-te del que has dit, gairebé en el moment de pronunciar l'última síl·laba.

Però ja veuen com està "l'assumpte" català, més delicat cada dia i sense visió que s'asserenin els ànims, perquè ningú vol penjar uns temps -de no oblidar els seus principis- inamovibles al penja-robes i seure-us a parlar per saber què és el que ens està passant, anant a l'arrel i no quedant-se a les branques.

Imaginin o recordin vostès quants d'aquests moments han viscut i que podrien ficar en la seu propi sac d'assumptes delicats. Segur que la llista seria molt llarga.

Els grans acords, no em refereixo només als històrics, sinó als de la vida en general, s'han sostingut sobre el gust agredolç de la renúncia d'una part d'allò que somiàvem i de la placidesa i la tranquil·litat de saber que, al dia següent, recordaràs aquest gran problema que durant molt de temps t'ha amoïnat com un malson passat.

A mi, avui, m'ha vingut al cap que quedar-se sense arguments acceptables és cosa delicada, molt, tant si ens afecta individual com col·lectivament.

Quan passa això últim, que com a grup ens vàrem quedar sense arguments, em dic que l'assumpte, a més de delicat, pot convertir-se en espinós; és a dir, que és de difícil solució i també d'entendre.

I aquesta deriva intel·lectual m'ha portat a l'escenari on visc des de fa ja vint-i-vuit anys. Catalunya, sí, amics lectors, un assumpte molt espinós que encaixa al mil·límetre en els motlles de les coses que costa entendre o resoldre. I el pitjor és que a mesura que passa el temps, aquest assumpte té cada vegada pitjor aspecte.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Sí, és molt senzill però molt difícil, es tracta de la generositat, qualitat que em sembla que no figura en els decàlegs patriòtics ni en els codis que marquen el camí dels polítics als quals s'eriça la pell d'emocions que a poc que es descuidin, els porten a la ràbia, la rancúnia i l'odi.

Sí. Un assumpte delicat.

Emporion • www.emporion.org • 13

Això és una revolució, i no una altra cosa Jaume Riu

revolució

siguin autèntiques revolucions en l'organització política, en el govern o en la constitució de l'estat, tot i les oportunitats històriques.

2 2 f. [LC] [PO] Canvi fonamental en l'organització política, en el govern o en la constitució d'un estat.

Alguns esdeveniments podrien haver estat una autèntica revolució però, en la pràctica, la majoria de grans canvis que ens ha regalat la història recent, resulta que malauradament NO han aconseguit canviar els fonaments:

2 3 f. [LC] [PO] Alçament encaminat a aconseguir aquest canvi.

Quan et diuen revolució, en què penses?

Ho pregunto perquè tothom defuig parlar de revolució quan es decideix fer algun canvi, i això vol dir que les persones, en realitat, no voldrien fer canvis en els fonaments, canvis que resultarien fonamentals.

Canvis fonamentals, aquesta és la qüestió.

En una anàlisi amb perspectiva dels 70 anys que he viscut, puc verificar fàcilment que s'han obtingut uns canvis fonamentals en el camp de la ciència i de la tècnica, però he vist molt pocs canvis fonamentals que 14 • Emporion • www.emporion.org

• L'església catòlica ha tingut l'ocasió d'un concili Vaticà II, però es mantenen les estructures de menystenir la dona, negant-li els mateixos drets que a l'home.

• Amb la mort del dictador Franco, s'ha tingut l'ocasió d'una transició d'Espanya cap a la democràcia, però els partits polítics han seguit acceptant el resultat del cop d'estat de 1936 contra la República i, incomprensiblement, s'avenen a fer política dins d'una monarquia instaurada -no restaurada- per Franco, sense separació clara dels poders legislatiu, executiu i judicial, a més de no condemnar la dictadura.

• La Unió Europea és un excel·lent iniciativa per aconseguir un Continent Federal més just i equilibrat socialment, però els estats membres no han volgut cedir la sobirania i, en conseqüència, no s'ha creat un Govern Federal Europeu (per exemple com el govern USA) que permeti fer polítiques pactades (foedus = pacte) en temes de defensa, immigració, hisenda, etc.

Emporion 100 anys (1915-2015)

• Per la natural alternança en les eleccions espanyoles, es va tenir l'ocasió de constituir un govern d'esquerres socialistes, però les promeses electorals que es feien d'acord amb les expectatives socials ("no a la OTAN", creació de milions de llocs de treball, Estatut de Catalunya, etc.) es van veure superades per la realitat dels interessos dels partits que, quan resulten elegits, fan pactes de govern que ningú no hauria votat mai, rebaixen plantejaments i rectifiquen els compromisos amb absoluta impunitat.

• Altrament, en aquest mateix període històric, s'han produït exemples de canvi fonamental que SÍ podem considerar com autèntiques revolucions: • Cap el desembre de1978, en plena transició d'Espanya cap a la democràcia, i en total contraposició a l'ordre dominant encara fins aleshores, es crea el Col·lectiu d'Escoles per l'Escola Pública Catalana CEPEPC que aprova uns estatuts on defensaven la gratuïtat de l'ensenyament, l'ús del català com a llengua vehicular en l'ensenyament, pluralisme pedagògic i gestió democràtica, com a nucli originari dels Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya que conduí amb més de 5 anys de forta pressió social fins aprovar la Llei 14/1983 de 14 de juliol, reguladora del procés d'integració a la xarxa de centres docents públics de diverses escoles privades. Això permetia que les escoles privades de Catalunya de reconeguda catalanització i renovació pedagògica que ho desitgessin poguessin demanar la seva integració a la xarxa d'escoles públiques. Va ser una revolució i no una altra cosa.

• Cap el 1989 s'aconsegueix el primer consens mundial ISO 9000 cap a un nou sistema de gestió de la qualitat que supera el paradigma indiscutible fins aleshores de fer un producte o d'oferir un servei "millor que els altres" com a factor determinant d'èxit. Sempre havia sigut així, però aquella forma d'actuar es substitueix de forma radical pel nou objectiu que consisteix a satisfer les necessitats i expectatives de les persones, de manera que a partir d'aleshores, abans d'actuar s'ha de preguntar quines són les necessitats i expectatives. Això és tan vàlid per a les organitzacions empresarials com per a les formes de govern de les nacions. Va ser una revolució i no una altra cosa.

• Desaparició de la Unió Soviètica i caiguda del mur de Berlín el 1989 amb la unificació de les dues Alemanyes. Això és una revolució i no una altra cosa

revolució i no una altra cosa.

• Transició cap a la independència de la República de Catalunya a partir de la demanda social expressada majoritàriament en contra de l'ordre establert i desobeir la constitució de l'estat espanyol. Això és una revolució i no una altra cosa.

Hi ha també revolucions pendents que han de canviar els fonaments de l'economia i de les relacions socials a tot el món, ja que no es podrà mantenir la política ocupacional de creació de llocs de treball.

Encara ens volen fer creure que algun dia hi tornarà a haver feina remunerada per a tothom.

Els que fan política d'augmentar la productivitat, volen ignorar que la productivitat augmenta precisament quan es redueix l'ocupació, gràcies a la mecanització robòtica, la intel·ligència artificial i les noves tecnologies de comunicació. En conseqüència, gairebé no caldrà el treball personal i naturalment la feina remunerada tendeix a desaparèixer.

Avui ja podem imaginar un món finançat per la producció que augmenta, en comptes d'un món finançat pel treball remunerat que disminueix cada cop més.

Cal una nova estructura social que faci desaparèixer el vell paradigma "tant treballes, tant cobres" que serà rellevat per un nou paradigma "tant produïm, tant cobres" amb l'eliminació dels impostos sobre el rendiment de les persones físiques IRPF. Això serà una revolució i no una altra cosa.

Però atenció, cada revolució ha portat, tard o d'hora, el seu antídot, i per això fracassen moltes lluites amb pretensions revolucionàries.

La lluita antifranquista no ha resultat ser una revolució perquè, tot i la mort del dictador, el franquisme perdura. Són obra de Franco, la monarquia, el rei i els seus successors, l'esperit de la constitució i el control dels més alts tribunals, l'estructura judicial, la unitat nacional, el concordat, el senat... i tot això es manté gràcies a l'ús d'uns antídots d'eficàcia provada, com la subordinació de la banca, el control de l'opinió pública, el control del poder judicial i, sobretot, la por instal·lada en la ciutadania que segueix votant als corruptes. Amb aquest escenari no s'aconsegueix canviar mai els fonaments de l'ordre establert de manera que, per superar els antídots, caldria una nova estratègia revolucionària.

Marxar d'Espanya és una revolució que encara no té antídot.

• Canvi de les fronteres d'Europa per la independència de múltiples països en els darrers 70 anys (Kosovo, Montenegro, Eslovàquia, Bòsnia-Herzegovina, Macedònia, Croàcia, Eslovènia, Moldàvia, Ucraïna, Bielorússia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta o Xipre). Això és una

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 15

Menu d'en Martí Martí Elias Pericay

Sepiones a la planxa amb all i julivert Ingredients: • 800 g de sepiones ( per a 4 persones) • All i julivert • Oli d’oliva verge extra • Sal i pebre Preparació: Netejarem les sepiones i les obrirem per la part tova. Els traurem la tinta i els ulls i les salpebrarem.

També tindrem preparat l’all i el julivert, ja tallat ben petit.

Les posarem a la planxa (que estarà ja calenta) amb un raig d’oli, procurant que no es coguin gaire, per les dues bandes. Una vegada emplatades hi posarem l’all i julivert i a continuació les escaldarem amb oli ben calent.

Sopa de meló amb flocs de pernil ( per a 4 persones) Ingredients:

Copa de cafè «liejois» Ingredients: • 1/2 litre de cafè fred • 4 boles de gelat de vainilla.

• 600 g de meló ( net de la pela i les llavors)

• 250 g de nata muntada

• 1/4 de litre de brou de pollastre

• 1 copeta de Kalua (licor de cafè)

• 1 iogurt (desnatat o normal, segons el gust que agradi més)

• Un sobre de Nescafè liofilitzat.

• Suc de 1/2 llimona • Flocs de pernil (millor si és de «bellota») • Unes fulles de menta (per decoració) Preparació: Posarem el meló juntament amb el brou, el iogurt i el suc de llimona i ho triturarem fins que quedi ben fi. Ho posarem al frigorífic a refredar. Una vegada ja fred ho repartirem en 4 bols de sopa , i hi posarem per sobre els flocs de pernil que haurem passat pel microones per assecar-lo. Ho decorarem amb unes fulles de menta. I ja els podrem servir.

16 • Emporion • www.emporion.org

Preparació: Barrejarem el cafè, ben fred , amb el Kalua i el repartirem en quatre copes. Hi posarem una bola de gelat de vainilla a cadascuna d’elles i ho decorarem amb la nata muntada que, prèviament, haurem posat en una mànega pastissera. Finalment hi posarem un pols de Nescafè liofilitzat pel cim i, bon profit.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Gotes d'humor Fuster

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 17

NOTICIES PER A AQUEST MES D’AGOST Festival Torroella de Montgrí fins al dia 20 Jazz Festival l’Estartit fins al dia 12 Festa Major de Sant Genís

NOTÍCIES DE JULIOL TORROELLA I L’ESTARTIT Festival Torroella de Montgrí. El preàmbul i el primer concert del Festival es va programar per al divendres 28 a la nit amb les “Variacions Goldberg”. Per al dissabte 29, el Concert Inaugural, amb Joaquín Achúcarro i l’Orquestra Simfònica del Vallès. El Festival segueix fins al 20 d’agost.

Jazz Festival l’Estartit. Les primeres sessions es van fer el divendres 14, el dissabte 15 i divendres 21 a la nit. El Festival segueix fins al 12 d’agost.

Fringe 2017-Talent Musical Emergent. Els dies 27 a 30, a diferents espais de la vila, es van celebrar 25 concerts gratuïts a càrrec de 100 joves talents.

Talent a can Quintana, hi va haver audicions de sobretaula, al vespre Concert Jove i a la nit el cor Geriona actuà a l’Auditori Espai Ter. El diumenge 2 al matí, 11 cors van participar al Cercasons per diferents indrets de la vila; a la tarda a l’Auditori Espai Ter cantà l’Orfeó Valencià Veus i somnis d’altres ports.

Els Gegants a la República Txeca. Els dies 30 de juny, 1 i 2 de juliol van formar part de la delegació catalana al 30è Aplec Internacional d’Ostrava.

Havaneres a l’Estartit. El grup Terra Endins va fer una cantada el dissabte 1 a la nit a la plaça de la Llevantina.

Concerts de guitarra a l’Estartit. Es van programar per als dilluns 3, 10, 17, 24 i 31, al vespre, a l’Església de Santa Anna, a càrrec de Tono Blasi.

Concert de trompeta i orgue. Va tenir lloc a l’Església de Sant Genís el divendres 14 a la nit.

Sardanes a l’Estartit. Es va fer una audició a la plaça de l’Església amb la Principal de Banyoles el dimarts 4 i el dimarts 18 a la nit.

Sardanes a Torroella. Es va fer audició al vespre del dimarts 11 amb la Cobla Bisbal Jove.

Jazz d’Equinox Trio. El dijous 6 va tenir lloc a la Platja Gran de l’Estartit un concert de “jazz amb banyador”.

Orquestra de Fresno University. Joventuts Musicals i l’Ajuntament van organitzar un concert a la plaça de la Vila el diumenge 16 al vespre.

“Requiem” de Mozart a l’Estartit. El va interpretar el Cor i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, dirigit per Carles Coll, el dijous 20 a la nit, a l’església de Santa Anna.

“Il trovatore” de Verdi. Es va oferir al Cinema Montgrí el divendres 21 a la nit a l’espai “Liceu a la Fresca”, que va presentar l’òpera a moltes po-

blacions de tot Catalunya.

Beatles Film Festival a l’Estartit. Del dimarts 4 al dijous 6 es van passar pel·lícules a la sala d’actes de l’EMD. Beatles Weekend, 12a edició. Del divendres 7 al diumenge 9 van tenir lloc concerts, Medes tour, vermut-tertúlia, dinar commemoratiu, tallers, repartiment de premis, etc., en diversos indrets de l’Estartit.

Cinema a la fresca a l’Estartit. Amb el film “8 days a week”, el dijous 6 a la nit l’àrea de turisme va inaugurar les sessions a la plaça de la Llevantina. Les sessions van continuar el dimarts 11 i el dimarts 25.

Cinema Etnogràfic. Es van fer sessions al pati de can Quintana els dimecres 12, 19 i 26 a la nit.

Fira del Petit Botiguer. El dissabte 1 es va fer aquesta fira al passeig de Fora Portal.

Tot Circ. El diumenge 2 a la tarda, a la plaça de l’Església de l’Estartit, es va presentar un espectacle de circ i pallassos.

Biblioconcurs de l’estiu. El dilluns 3 començà el concurs de preguntes de la mascota duc Peric de la Biblioteca Pere Blasi.

Construint el territori. El dijous 6 es va inaugurar una exposició amb aquest títol sobre arquitectura tradicional i paisatge a Catalunya.

Mulla’t per l’esclerosi múltiple. El diumenge 9 al matí es van fer a la platgeta de l’Estartit diverses activitats esportives i populars.

Mare de Déu del Carme. El diumenge 16 es va celebrar la tradicional festa marinera de l’Estartit amb diversos actes i acompanyament de la Cobla Foment del Montgrí: al matí Missa solemne, al migdia sardanes, a la tarda processó marinera de la Mare de Déu del Carme i a la nit sardanes.

“Atrium Torroella”, 20 anys. La galeria d’art de Joan Carles Roca Sans ha programat un seguit d’activitats a les tardes a partir del dia 15 de juliol fins al 20 d’agost.

Empordà canta. La segona edició d’aquest festival s’inicià el 26 de juny. El dissabte 1 de juliol al matí es va fer la Gran Gala Empordà 18 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Jazz en banyador. Es va fer un concert a la platja el divendres 21 al vespre.

Mitologies contemporànies. El dissabte 15 es va inaugurar a can Quintana l’exposició de Clara Pallí Monguilod.

XXa Trobada Gegantera a l’Estartit. El dissabte 22 a la tarda va tenir lloc pels carrers de la població.

L’Esbart Marboleny a l’Estartit. Amb música i balls, el diumenge 23 l’esbart es va desplaçar amb un magnífic espectacle itinerant fins a la plaça de l’Església.

Festa de Santa Anna. El dimecres 26 es va celebrar la Festa Major de l’Estartit: al matí Missa solemne i al migdia i a la nit sardanes, amb la Cobla Foment del Montgrí.

40a. Cantada d’Havaneres. Aquest any la Penya barcelonista va organitzar per al dissabte 29 a la nit la seva tradicional cantada a l’Estartit.

51a. Travessa nedant a les Medes. El Club Nàutic Estartit les programà per al diumenge 30.

CATALUNYA Llei del Referèndum. El dimarts 4 es presentà, al matí al Parlament i a la tarda en un acte públic al Teatre Nacional de Catalunya. L’esborrany de la Llei preveu la secessió en 48 hores si guanya el sí l’1 d’octubre.

Nova estructura del Govern. El dimarts 4 el president Puigdemont cessà el conseller Jordi Baiget per declaracions que suggerien dificultats per celebrar el Referèndum, assumí el càrrec el conseller Santi Vila i fou nomenat conseller de Cultura Lluís Puig. El dissabte 14 completà la reestructuració amb la substitució de Neus Munté, Jordi Jané i Meritxell Ruíz per Jordi Turull (Presidència), Joaquim Forn (Interior) i Clara Ponsatí (Ensenyament). Oriol Junqueras assumí les competències en processos electorals, fins ara en mans de Governació.

La posició de “Catalunya en Comú”. El dissabte 8 l’executiva dels comuns va decidir que només participaria en el referèndum 1-O entès com una “mobilització” i que no faria una crida a la participació. Aquesta postura poc compromesa rebé crítiques de totes dues bandes, tant dels defensors com dels detractors del referèndum.

Puigdemont i el TC. El dilluns 24, en unes declaracions a la premsa, el president va advertir que no acataria una inhabilitació del Tribunal Constitucional, que només el Parlament el podia destituir.

les partides destinades a finançar-lo.

Mort violenta de l’expresident de Caja Madrid. Miguel Blesa, condemnat per les targetes “Black”, i amb altres causes pendents, morí el dimecres 19 en disparar-se un tret en una finca on caçava.

“Las cloacas del Estado”. Coincidint amb el desenvolupament de sessions de la Comissió sobre l’anomenada “Operació Catalunya”, va causar impacte la presentació a TV3 d’aquest documental, tot i que no va ser emès pels canals públics ni privats d’àmbit estatal.

Rajoy va declarar pel cas Gürtel. El dimecres 26 el president del Govern va ser cridat a declarar per la trama Gürtel de finançament irregular del PP. Rajoy va defugir tota responsabilitat.

MÓN Iraq. El diumenge 9 el govern iraquià va proclamar la derrota d’Estat Islàmic a Mossul.

EUA. Durant aquest mes s’ha accentuat la sensació de caos a l’entorn del president Trump, sobretot en relació amb els contactes amb Rússia, amb nous cessaments, últimament el portaveu de la Casa Blanca, que va tenir lloc el divendres 21.

França. El “fenomen Macron” s’ha traduït en una major presència de França a l’escenari internacional, un reforç del pacte amb Alemanya i un enfortiment d’Europa.

Regne Unit. En contrast amb França, la posició internacional del Regne Unit apareix debilitada i amb dificultats pel Brexit.

ESPORTS Àngel Maria Villar detingut per corrupció. El que durant prop de trenta anys ha estat president indiscutible de la Federació Espanyola de Futbol va ser detingut el dimarts 18, conjuntament amb el seu fill. Òscar Cadiach va coronar el Broad Peak. El dijous 27 es va convertir en el primer català que ha completat els 14 “vuit mils” sense oxigen artificial.

Mireia Belmonte medalla d’or a Budapest. El mateix dijous 27, al mundial de natació, la badalonina es proclamà campiona del món dels 200 papallona. Ja havia guanyat la plata en els 1.500 lliures.

Desconnexió exprés. El dimecres 26 el Parlament aprovà el reglament que permet avalar el referèndum per lectura única.

ESPANYA Referèndum català. Durant tot el mes s’ha anat enfortint les accions de l’Estat per impedir-lo, el Govern central advertí que podia paralitzar en 24 hores la Llei catalana del Referèndum i el Tribunal Constitucional, per unanimitat, anul·là Emporion 100 anys (1915-2015)

El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Emporion • www.emporion.org • 19

20 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 21

22 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 23

24 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 25

26 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Pel·licula del mes: Z. LA CIUDAD PERDIDA

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 27

28 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 29

30 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 31

Edita Associació Emporion

Socis Fundadors

Consell de redacció

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicenç Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sató Joan Surroca Enric Torrent Plàcid Busquets

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Josep Casas Cels Sais Enric Torrent Plàcid Busquets

Jordi Bellapart - President Josep Casas - Secretari Plàcid Busquets - Disseny, edició i administració del web Gabriel Martinoy - Preparació, estructura i gestió de continguts