Periòdic digital, tercera època
núm. 139 juliol 2018
• Néixer al lloc equivocat • Estimada Dolors • El corall, més que or vermell • Martí Rosselló i la seva inclassificable novel·la ‘Anna K.’ • Montserrat Sarasa, presidenta del Patronat de la Fundació de l’Hospital • FIMAG 18. Torroella conserva la màgia • L’eutanàsia
Editorial Néixer al lloc equivocat
• Patricio Vélez • Les Illes Medes, l’Estartit i Torroella de Montgrí • Pressupostos participatius • Europa va a una guerra que no vol • El Menú d’en Martí • Martí Elias Pericay • Tocat per la tramuntana • Notícies • Gotes d’humor • Cinema i espectacles
2 • Emporion • www.emporion.org
Europa navega a la deriva. Sembla que ha perdut la carta de navegar: la Carta Internacional dels Drets Humans. Les guerres i la fam han convertit 68’5 milions de persones en refugiats, el 85% dels quals ha anat a parar a països pobres o en vies de desenvolupament. Ningú no neix refugiat ni immigrant, són circumstàncies externes, dissenyades per uns poders polítics i econòmics indignes, les que han portat tanta mort i tanta desgràcia a una part molt important de la humanitat. El poder econòmic no el vota el poble -encara que massa sovint és el que preval-, però els polítics els votem els ciutadans. Sembla impossible que els europeus ens hàgim deixat governar per persones que contemplen amb passivitat i cinisme el patiment i la mort que es produeix diàriament al Mediterrani, i que proposen solucions com repatriacions en calent o pagar a països pobres perquè es quedin els refugiats -les persones que la guerra i la fam expulsa de la seva terra- i els tanquin en camps. Són persones que no van saber triar el país on néixer, es van equivocar i ho han de pagar car. “Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat” “Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada Estat”. “En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n.” Cap d’aquests articles dels Drets Humans no s’està aplicant a molts països del món, i l’exemple d’Europa i dels Estats Units és flagrant perquè els seus governs es proclamen democràcies exemplars. No hi ha solucions fàcils per combatre tanta desigualtat, per transformar una realitat que bona part de la humanitat considera immoral. S’ha de produir un canvi de mentalitat de la gent, és urgent que ens formem per elegir un polítics que representin la majoria de la població mundial. Ara més que mai, amb les dades econòmiques mundials que ens arriben (WID. World 2018), sabem que la distribució de la riquesa mundial, si no canvia res, cada cop serà més desigual. Per prevenir noves catàstrofes tots hem d’estar alerta, llegir els símptomes, malfiar-nos dels demagogs i formar-nos un criteri d’acord amb la construcció d’un món més just, més digne i que no humiliï les persones que hem titllat de refugiats sense oferir-los refugi.
Emporion 100 anys (1915-2015)
Estimada Dolors: Joaquim Guimerà i Mariné
Avui vora la mar la Concepció i jo hem pensat en tu com ho fem sovint, és ben cert! L’aigua. Hem escoltat atents els sons harmònics de les onades, tot balancejant els seus ritmes blancs i escumosos en la seva arribada a la platja, cercant els teus peus per abraçar-los com han fet tantes vegades. El cel. Aquest cel que tant coneixes, aquest cel que tant estimes, aquest blau intens. Aquest cel que tant enyores, aquest cel que tant t’enyora, avui no era ni blau del tot ni gris del tot. Núvols foscos, algun de negre ens amagaven sovint un sol esplendorós que intuíem rere els núvols. Núvols negres que ens recorden la teva injusta i il·legítima presó, la teva solitud a la cel·la. Emporion 100 anys (1915-2015)
El sol, però, no ha deixat de ser-hi tot dient-nos brillant que ell sempre hi és i hi serà, malgrat la foscor del moment. Que la satisfacció pel deure acomplert sempre acompanyarà la teva vida i que el sacrifici immens teu i el dels teus no serà una lluita sense resultat final. El Montgrí, el teu i el nostre Montgrí i el seu castell, ens recorda cada matí, quan el sol el saluda, el nostre deure i compromís de no oblidar en cap moment a tots els que complint el nostre mandat heu lluitat per poder fer realitat esdevenir novament un poble lliure i sobirà, obert a les diverses cultures i formes de viure, respectuós amb les diferents maneres de pensar i creure. El verd dels pins vora la mar, les plantes de les dunes recuperades, els colors de les flors i les seves olors, ens recorden el teu somriure i la teva presència en aquests espais que volem que trepitgis molt aviat altra vegada.
No hi ha faltat l’aire fresquet aquest matí tot abraçant les nostres cares. Segur que també t’arribarà a tu perquè l’aire és lliure i cap presó ni cap poder pot aturar-lo. Com ningú podrà aturar mai la voluntat d’un poble de triar la llibertat i com vol organitzar la seva forma de vida. Com ningú podrà mai agrair com cal el sacrifici personal i familiar dels qui sou els nostres representants, avui empresonats o exiliats. Que els sons de la nostra mar i el blau del nostre cel i el gris del nostre Montgrí i el verd dels nostres arbres i el groc de la nostra ginesta i el vent a la cara i les olors de casa teva, Dolors, acompanyin amb tendresa els teus dies fins que et puguem novament abraçar a casa.
Emporion • www.emporion.org • 3
El corall, més que or vermell Albert Llausàs i Pascual
El mes passat, moltes entitats socials del país van organitzar en diferents punts del nostre litoral actes, com ara nedades populars, per reivindicar la protecció de la vida marina. El detonant de les accions va ser l’anunci, per part del Govern Espanyol, de concessió d’una dotzena de llicències per a l’extracció de corall vermell en una extensa franja entre Arenys de Mar i Begur. El que comercialment es coneix com a corall és l’esquelet, de color vermell intens, que formen els individus de l’espècie animal corallium rubrum. En altres temps abundant als substrats rocosos de la Mediterrània occidental i central. Les colònies d’aquesta espècie experimentaren una notable regressió al llarg del segle passat, sobretot a causa de la intensificació de l’activitat extractiva i de l’agressivitat dels mètodes usats per dur-la a terme. A partir de la dècada de 1980, alguns governs van designar àrees de protecció natural on l’explotació del corall va quedar prohibida. A la majoria d’aquestes reserves, com ara al golf de Lleó francès o a les costes de Còrsega, les poblacions es van anar recuperant, molt a poc a poc, perquè el creixement del corall és d’uns pocs centímetres per dècada. En altres espais protegits, com ara les illes Medes, la freqüentació de visitants és tan gran que les colònies en prou feines es poden desenvolupar. A la gran majoria d’espais litorals l’extracció de corall s’ha anat regulant, però no eliminant. El resultat és que, segons indiquen diversos treballs de seguiment científic i organitzacions internacionals de protecció de la natura, pràcticament el 90 % de les colònies presenten condicions de degradació evidents, i tan sols un 4 % presenta un bon estat de conservació. Espanya és un dels països que regula, però permet, l’extracció de corall. A les aigües sobre les quals té jurisdicció en regula directament l’activitat, mentre que a les aigües interiors la regulació correspon a cadascuna de les comunitats. Així, a la zona d’aquest tipus que hi ha delimitada entre Begur i el cap de Creus, la Generalitat de Catalunya va imposar-hi l’any passat una moratòria d’extracció de 10 anys, per donar temps a les colònies per recuperar-se. El pas del Govern Espanyol d’obrir ara el sud de Begur a l’explotació trenca una estratègia de protecció completa al litoral català i obre vies per al manteniment del mercat negre. Quan grups polítics i mitjans de comunicació es fan ressò d’aquest conflicte cometen, des del meu punt de vista, dos errors. El primer d’ells és fer una lectura política d’aquests esdeveniments i les tensions entre els governs català i espanyol. Quan el que està en joc és la supervivència d’una espècie clau per al func4 • Emporion • www.emporion.org
ionament dels ecosistemes litorals no sembla que introduir-hi el conflicte polític com a variable sigui el més productiu. En segon lloc, la majoria de veus incorporen al seu relat la visió del corall vermell com un “recurs natural”, sovint batejant-lo com a “or vermell”. Evidentment, or i corall difereixen en molts aspectes. El més decisiu potser sigui que l’or té un ús pràctic (gairebé tots els productes d’electrònica n’utilitzen en els seus components en petites quantitats), mentre que el corall només compleix una funció estètica, i per tant, banal i prescindible. A un nivell més profund, la catalogació que fan d’un ésser viu com un “recurs natural” és perversa. Aquesta etiqueta el converteix en un mer objecte, en una mercaderia de la qual les nostres societats poden disposar lliurement. Nega al corall entitat pròpia i reconeixement com a peça fonamental de la salut dels nostres ecosistemes. Indica una predisposició a sacrificar una part del medi natural amb l’únic objectiu de convertir-lo en una joia o peça d’exhibició. Davant aquestes concepcions explotadores del medi natural és desitjable contraposar-hi una visió del corall com a patrimoni natural comú. Cal comprendre que, com a patrimoni, el corall no és un recurs que està llest per a ser explotat, sinó que és una herència que hem rebut de generacions anteriors i que, amb tot l’ecosistema que sustenta, és un llegat que val la pena cuidar per deixar a les generacions que venen. L’explotació de la vida marina no és el nostre dret, sinó que la seva conservació és la nostra responsabilitat. Ni tan sols és cert que renunciar a l’extracció del corall sigui equivalent a perdre rendes. El poder d’atracció i activitat de busseig que generaria la contemplació de colònies de corall com les que es trobaven comunament durant les primeres immersions del segle passat de ben segur que superaria, en escreix, el que en poden treure una dotzena de submarinistes professionals amb la seva sobreexplotació. El corall té molt més valor viu i dins l’aigua, que mort i convertit en joc de collaret i arracades. A diferència del que passaria si el corall fos realment un “or vermell”, per a aquest patrimoni viu encara hi ha esperança. D’una banda, perquè de la mateixa manera que s’han posat normes per maximitzar la seva explotació, també se’n poden posar per garantir la seva conservació. Veurem si el recent canvi al govern central facilita aquesta correcció. D’altra banda perquè, a diferència de l’or, el corall creix i es reprodueix de manera natural. L’únic que necessita és temps, i per tant novament és a les nostres mans concedir-li aquest requisit.
Emporion 100 anys (1915-2015)
Martí Rosselló i la seva inclassificable novel·la ‘Anna K.’ Adrià Arboix
“Un llibre singular d’un autor no menys singular. La Biblioteca Pública de Premià de Mar li ha fet justícia: porta el seu nom.” Joan Josep Isern La Biblioteca de Premià de Mar porta el nom de l’escriptor, poeta i bibliotecari premianenc Martí Rosselló (1953-2010), autor d’una obra curta però potent i provocadora, en la qual sobresurt Anna K., que és la seva única novel·la, publicada l’any 2000, una de les revelacions del Sant Jordi d’aquell any i que va ser traduïda posteriorment al francès.
La novel·la podria suggerir també una metàfora de la “pèrdua de referents i de la desraó contemporànies”, segons Julià Guillamon, escriptor i crític literari, però de fet és ben bé una obra d’un artista lúcid, sòlid i compromès, capaç de crear tot un món bell i sinistre alhora, segons Vallès, inquietant i màgic, fosc i clar conjuntament.
Presentada com un “melodrama extrem”, la novel·la causa un fort impacte, una bona sotragada. De fet, aconsegueix amb escreix aquella fita teòrica que recomanava Franz Kafka (1883-1924) quan deia que “un llibre ha de ser una destral per desfer el mar de gel que portem a dintre”, o que sentenciava Joan Fuster (19221992) en un dels seus aforismes quan deia que “un bon llibre sempre és una provocació”.
Martí Rosselló va morir inesperadament a l’edat de 56 anys a Premià de Mar i enguany seria el 65è aniversari del seu naixement. La seva novel·la havia de ser el centre d’un projecte literari “hiperbòlic de tan potent, i radical de tan arriscat”, en paraules de Rafael Vallbona, i que va quedar involuntàriament estroncat.
La novel·la consta d’un guió sorprenent, acurat, impecable i sense fissures en què els relats enllacen algunes històries hilarants escrites amb enginy esmolat i corrosiva ironia, dignes del mestre Tom Sharpe, amb altres relats foscos i tenebrosos, però fascinants i també -tal com es llegeix a la contraportada del llibre- amb infinitat de “rareses” –incestos, assassinats, tutors transsexuals, segrestos, relacions consanguínies… I tot sota la guia d’un fil conductor -la pròpia protagonista de la narració, Anna K.-, que deixa el lector totalment enganxat i capbussat en la trama i el fa ràpidament addicte a la seva lectura, a causa de les inesperades i constants sorpreses i giragonses del text, col·locades amb enginy i mestratge, amb agilitat i perícia. L’autor va tardar 11 anys per escriure Anna K., obra encara massa poc coneguda, però que ja es pot considerar com una de les millors novel·les en català dels últims 20 anys, segons l’escriptora Tina Vallès. Emporion 100 anys (1915-2015)
Acabada la lectura d’aquesta inclassificable i tronadora novel·la, un té una sensació ambivalent de plenitud i sorpresa, de plaer i d’espant, perquè el llibre satisfà, omple, però no et deixa indiferent. El recomano vivament. Insisteixo: és una obra singular i magnífica, crua, potent, per llegir i rellegir. Referències bibliogràfiques 1. ROSSELLÓ, Martí. Anna K., Quaderns Crema, Barcelona, 2000. 2. VALLÈS, Tina. Ana K. fa divuit anys. <https://www.vilaweb.cat/noticies/anna-k-fa-divuit-anys-mailobert-article-opinio-tina-valles/> 3. ROSSELLÓ I LLOVERAS, Martí. Enciclopèdia.cat. <http:// www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0517171.xml>
Emporion • www.emporion.org • 5
Montserrat Sarasa, presidenta del Patronat de la Fundació de l’Hospital Jaume Bassa Pasqual
El maig del 1989, la Montserrat Sarasa es trobà al mig de la plaça de la Vila amb la Mercè Sala, aleshores presidenta del Patronat de la Fundació Privada Hospital-Asil de Pobres i Malalts, que li va dir: “Et buscava, hauries d’entrar al Patronat.” Ella contestà que tenia molta feina a casa seva, però un mes després la Mercè ja l’havia nominada. En aquests 29 anys, i sobretot d’ençà que és presidenta, la Montserrat, amb la seva capacitat, coneixements i dedicació, ha demostrat l’encert d’aquella intuïció. Des d’aquell moment vas ser vocal del Patronat? Encara no, m’hi resistia, en volia conèixer abans el funcionament. Durant dos anys vaig anar a reunions amb alguns dels membres més actius, en Francesc Prat, en Pantaleó Font. Em vaig poder fer càrrec que era un Patronat eficient, que feia bona feina i era ben considerat. Finalment, l’any 1991 m’hi vaig integrar com a vocal. Vuit anys després, el 1999, vaig assumir el càrrec de secretària. I des de quan n’ets presidenta?
6 • Emporion • www.emporion.org
Des del 2012. Els meus antecessors a la presidència, des dels anys 40 del segle passat, han estat Ignasi Capellà, Eduard Viñas, Mercè Sala, Pantaleó Font i Jaume Prat. Actualment els estatuts de la Fundació estableixen que els mandats són per quatre anys, però en Jaume Prat, per motius de salut, ho va haver de deixar al cap de dos. Aleshores, jo vaig agafar el relleu fins al 2014, i ho he estat quatre anys més, que s’han completat aquest mes de maig del 2018. He renovat per uns altres quatre anys, tal com preveuen els estatuts, però en faré dos; vuit anys en el càrrec, al meu entendre, és el temps just per a un bon mandat, i intentaré deixar la feina ben encarrilada amb l’ajut de tots els membres del Patronat. Et va venir de nou la responsabilitat? Fins a cert punt, sí, és clar, però pensa que ja havia estat vocal uns anys, i també secretària. A més, tenia experiència en administració i gestió des de ben jove. A casa meva teníem taller de fusteria i als 14 anys, quan sortia de les Escoles Nacionals, em passava tres hores diàries, dissabtes inclosos, al despatx, anotant Emporion 100 anys (1915-2015)
hores treballades i materials empleats. Dels 14 als 17 anys vaig estudiar Comerç i després, fins que em vaig casar, vaig treballar al despatx del taller del pare, primer a l’antic, després al nou. Em vaig casar als 23 anys i, tot seguit, em vaig fer càrrec de l’administració de l’empresa de construcció del meu marit, fins que em vaig jubilar. I, uns dos anys després de casada, vàrem substituir els meus sogres, per motius d’edat, en una botiga de ceràmica que tenien a l’Estartit. Per a ells era una ocupació massa pesada, la feina s’allargava fins a les 11 o les 12 de la nit, quan als turistes els agradava sortir a comprar. La botiga es deia Art, al darrere el meu sogre Joan Fuster pintava, i nosaltres també veníem les seves aquarel·les i les emmarcàvem. Era una feina d’estiu, de temporada. Hi vaig ser uns 14 anys, però per motius familiars, per cuidar una malalta, ho vaig deixar, ho vàrem llogar. A més, la meva família té, des de sempre, apartaments de lloguer de temporada d’estiu i, passats aquests mesos, ens quedava per fer tot el manteniment, reparacions, neteges i altres feines, a fi de posar els pisos en ordre, de nou, per a la temporada següent. És una feina que he fet des de sempre i que, realment, m’agrada. I un bon dia et proposen d’entrar al Patronat de l’Hospital Jo tenia aleshores 40 anys i estava amb tota la feinada que et comento. Per això m’ho vaig prendre amb certa reserva, però, en conèixer totes les persones entregades a aquella feina, em vaig decidir a acceptar. En un primer moment, anava a reunions de 5 a 8 de la tarda, dos dies a la setmana, i al cap de dos anys vaig entrar formalment al Patronat. Explica’m la Fundació, la seva estructura, el seu funcionament La denominació oficial és Fundació Privada Hospital-Asil de Pobres i Malalts, com a continuadora de les activitats de l’Hospital de Pobres ja documentat al segle XVII i administrat com a fundació des del segle XIX. Naturalment, d’ençà que es va crear la Fundació, l’oferta de serveis sanitaris i les necessitats de la població han experimentat una gran evolució i, actualment, la nostra funció és de gestionar dues residències geriàtriques: Residència Vila Vella a l’antic Hospital i Residència i Centre de Dia Santa Caterina a la plaça de la Vila. L’òrgan de govern de la Fundació és el Patronat, del qual som membres actualment la presidenta, el secretari, el tresorer i quatre vocals. A més, hi ha dos vocals nats, representants de la Parròquia i de l’Ajuntament, i les nostres activitats són supervisades per la Generalitat. El Patronat es reuneix un cop al mes i tots els seus membres, des de sempre, s’hi han dedicat de forma voluntària i gratuïta. De la gestió directa se’n fa càrrec un gerent amb títol universitari, en Jordi Reynés, que viu i estima la Fundació. La plantilla dels dos centres és de 45 persones, amb molt diverses funcions:
directors que fan el dia a dia, infermeres, auxiliars de geriatria, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, animadora social, metge i també voluntariat, de gran ajuda i suport, en especial els familiars dels usuaris, que ajuden en tot moment al bon funcionament dels nostres centres en benefici de tots els residents.
Com són i quins serveis donen les residències? La Residència Vila Vella, a l’antic hospital, consta de 21 habitacions dobles i 20 d’individuals, repartides en tres plantes, en total 62 places, i permet acollir persones que van de la completa autonomia fins a l’alta dependència. La Residència i Centre de Dia Santa Caterina és a la plaça de la Vila, en una antiga casa senyorial donada a la Fundació amb la condició que fos per a aquest ús. Com saps, va ser totalment renovada, conservant la façana i importants elements arquitectònics. Consta de 14 habitacions, totes amb vistes a l’exterior, 10 de dobles i 4 d’individuals, repartides en dues plantes, en total 24 places. A més, com a Centre de Dia, pot acollir uns 20 usuaris. Totes dues ofereixen allotjament, acolliment, manutenció, atenció personal, assistència sanitària, higiene, dinamització, atenció familiar, i estan dotades de servei de bugaderia, repàs de roba i cuina pròpia a l’hospital, en règim de concessió. Totes les habitacions disposen dels elements necessaris per assegurar les millors condicions. El Centre de Dia ofereix els mateixos serveis, tret de l’allotjament. Posats a comparar, la Santa Caterina té l’avantatge de la centralitat dins de la població i la Vila Vella, en canvi, té més llum i més facilitats per passejar, en disposar de claustre, terrasses i més superfície. Acollim persones de totes les edats i graus de dependència -ara tenim quatre residents de més de 100 anys- i també estem preparats i en condicions òptimes per donar assistència pal·liativa a tots els residents. Qui s’hi pot acollir? Hi ha llistes d’espera? Tothom hi té dret, encara que no sigui de Torroella, ja que si algun centre no pot admetre més persones, la Generalitat ofereix places disponibles en altres centres del territori. Actualment les nostres residències estan al cent per cent, però intentem sempre, per tots els mitjans, donar entrada a les persones que ho necessitin. Quin desig formularies de cara als propers anys? La continuïtat del bon servei dels nostres centres, la seva millora fins on siguem capaços i l’assoliment d’un objectiu: que la gent s’hi senti com a casa.
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 7
FIMAG 18. Torroella conserva la màgia Jordi Bellapart
Quan tots els indicis, a finals de l’any passat, anunciaven que Torroella perdria la fira de la màgia, una decisiva intervenció municipal, fent aposta per aquest esdeveniment únic a Catalunya, ha fet que aquest any s’hagi pogut tornar celebrar la Fira Internacional de la Màgia, FIMAG, en la seva setena edició, amb indicis esperançadors de continuïtat per als propers anys. Ignasi Molina, el seu actual director ens parla de com s’ha pogut salvar Fimag: “L’antic equip va decidir no fer-lo ja que s’havia arribat a una situació crítica tant econòmicament com de persones amb voluntat de continuar posant-se al davant de l’organització. L’equip director de l’Espai Ter va reconsiderar la situació i es va posar al davant per trobar camins de solució. La gestió es va encomanar a l’empresa organitzadora d’espectacles Massís del Montgrí, Produccions artístiques, i Juli Carbó i David Agella, membres de l’antiga comissió, varen acceptar assumir l’assessoria artística i els contactes amb els professionals de la màgia. Una de les propostes més difícils va ser fer una reducció de pressupost, eliminar espais deficitaris i cercar-ne de nous, no tan dispersos, encara que vist els resultats es considerarà una qüestió per revisar i els espais d’aquest any no quedaran com a definitius. L’aportació econòmica ha estat variada però molt important. Hi ha participat l’Ajuntament, la Generalitat, la Diputació Provincial, el Patronat de Turisme de la Costa Brava i més de setanta patrocinadors privats. Amb l’ajut d’un percentatge per sobre del 95 % d’ocupació dels espais tancats on es cobrava entrava (per a l’espectacle Dolce Vita, del Mac Lari, es van esgotar les localitats), s’ha aconseguit un resultat econòmic molt satisfactori, fins i tot amb un lleuger superàvit. 8 • Emporion • www.emporion.org
Al voltant d’uns 10.000 espectadors van assistir als actes programats a diferents llocs del nucli antic de la vila. Tot el dissabte aquests visitants van poder fruir tranquil·lament dels espectacles programats. El diumenge a la tarda la pluja va deslluir alguns actes que s’havien de fer al carrer però l’organització va ressituar cinc espectacles previstos per fer a l’aire lliure, a locals municipals, (capella de Sant Antoni, els auditoris de Casa Pastors, de Can Quintana i de la Penya Barcelonista, el bar La Sala i el Cine Petit), on es van poder celebrar amb notable presència de públic. Cal ressaltar una variant que es va organitzar aquest any, la 1ª Fira de Programadors de Màgia, punt de contacte i d’intercanvi entre mags i programadors, amb una conferència i quinze espectacles especials per escollir. També la Màgia Jove amb la participació d’alumnes de l’Escola Màgia 3 de Trebol de Barcelona. Fimag ara ja és un nom reconegut per la seva qualitat. Amb la participació a la Gala Internacional de les primeres espases de la màgia europea agafa vocació per ser la fira de la màgia estratègica i de referència de Catalunya.” El direczor de Fimag ens encomana el seu optimisme i il·lusió per continuar amb aquest esdeveniment amb noves perspectives pel proper any i es reafirma: “Amb el compromís de col·laboració de les entitats públiques i privades que ens han ajudat econòmicament, no ens mancaran esforços per aconseguir que Fimag guanyi en qualitat i participació, amb espectacles punters a nivell internacional, però també amb diversitat de gèneres que arribin a tot tipus de públic. Podem així aconseguir que amb aquesta fira, el nucli antic de Torroella es consolidi com el punt estratègic de la màgia de Catalunya.”
Emporion 100 anys (1915-2015)
L’eutanàsia Josep Fuster
No sé el perquè, però l’eutanàsia o el suïcidi assistit sempre ha estat un tema espinós i delicat pel debat polític, tant, que fins ara mai cap govern s’ha atrevit a afrontar-lo i a legislar-lo. El fet que alguns mitjans de comunicació hagin apuntat sobre la possibilitat que aviat hi podrien haver iniciatives parlamentàries per legislar sobre aquest tema, és el que m’ha mogut a escriure aquestes quatre línies. Si finalment es dóna el cas que prospera la iniciativa, crec que ja és hora que es faci alguna cosa al respecte i s’escolti la veu de la ciutadania, que segons totes les enquestes, reclama majoritàriament que es legisli a favor de l’eutanàsia, el suïcidi assistit, i també per deslliurar de responsabilitats a totes les persones que de manera directa, indirecta o com a col·laboradors necessaris, ajudin a morir dignament, de manera pacífica, segura i sense dolor a les persones que complint els requisits que marqui la llei, per expressa i lliure voluntat així ho demanin. En una època on sortosament quasi tot s’empara en la llibertat o les llibertats que tan van costar aconseguir, trobo anacrònic que encara s’hagi d’encetar el debat que estableixi el dret i la llibertat individual sobre com acabar de manera digna els nostres dies en aquest món. Sembla lògic i racional, que una persona amb capacitat de decidir, quan pateixi circumstàncies personals lligades a una malaltia terminal, o a una patologia incurable que li provoqui greus sofriments físics o psíquics de forma permanent, ha de tenir garantit el dret a poder decidir lliurament sobre si vol o no continuar vivint en aquell estat o pel contrari posar fi a la seva vida de manera digna i sense sofriment. Segurament que la persona que demani l’eutanàsia, serà conscient que amb l’extrem deteriorament de les seves facultats, la plenitud de la seva vida s’ha acabat. Sabrà també que els dies que li resten de vida poden ser uns dies molt durs, que si no s’hi posa remei el portaran irremissiblement a una mort lenta i dolorosa. És urgent legislar i regular de manera clara i transparent sobre el global de totes aquestes situacions, que poden ser complexes perquè han d’abastar i preveure possibles efectes col·laterals. El deure primordial del legislador haurà de ser vetllar perquè els drets de Emporion 100 anys (1915-2015)
les persones afeblides pel sofriment físic i psicològic que comporta una malaltia en fase terminal, siguin respectats escrupolosament i tinguin totes les garanties que marcarà la llei, sense deixar cap espai per la més mínima resquícia que pugui generar dubte, falsa interpretació, ni tampoc per la manipulació o l’engany per afavorir interessos mesquins de terceres persones. Quan el debat és sobre la vida, -el valor suprem de l’ésser humà, de ben segur que en el conjunt de la societat i específicament en algun col·lectiu que s’hi pot veure directament implicat, es remouran diferents classes de sensibilitats determinades per les seves ideologies o creences, que generaran un ampli ventall d’opinions que s’hauran d’escoltar, aprofitant tot el que de bo puguin aportar. Entre d’altres i fonamental, el dret a l’objecció de consciència, un tema important que s’haurà de tenir en compte i respectar. La qüestió a què ens referim, tampoc quedarà exempta del debat religiós. L’església catòlica, des de sempre ens ha ensenyat que Déu és l’únic que té potestat sobre la vida i la mort de les persones, i que només ell pot decidir al respecte. Personalment crec que quan s’actuï amb totes les garanties i respectant per damunt de tot la voluntat del malalt a no sofrir innecessàriament, no s’estarà pas infringint cap precepte de la llei de Déu, més aviat serà tot al contrari, perquè també se’ns ha ensenyat que Déu es tot amor, compassió i misericòrdia; no crec que Déu es pugui ofendre o castigar a ningú per practicar un acte tan gran de misericòrdia i compassió envers un altre ésser humà. Actualment, la manca de legislació fa que quan el malalt entra en l’últim estadi de la malaltia i té les hores de vida comptades, molts dels tractaments pal·liatius acabin en una eutanàsia desitjada i passiva. Quantes vegades hem sentit explicar o hem viscut l’experiència personal d’escoltar el prec colpidor del malalt, quan encara està en prou lluïdesa mental per endevinar el seu futur immediat, suplicar: “Si us plau, pel que més vulgueu no em deixeu patir.” És realment trist, veure com algunes vegades l’ésser humà mostra més pietat i compassió pel patiment d’un animal, -que també se n’ha de tenir- que per una persona de la seva pròpia espècie.
Emporion • www.emporion.org • 9
Patricio Vélez “Las formas del tiempo” Josep Pericot
El pintor Patricio Vélez, nascut a Quito (1945), ha residit i viu a Barcelona des de fa molt anys. Actualment, gràcies a l’encertada iniciativa de la Fundació Suñol (passeig de Gràcia, 98, Barcelona), podem veure una retrospectiva de la seva producció (exposició fins al 8/9/2018), que abraça un llarg període de temps, des del 1965 fins al 2017. Temps suficient per poder enaltir una pintura que es redefineix amb força al llarg de les nombroses etapes d’un insòlit camí.
Observem, així, com la seva obra s’endinsa en un procés que, havent passat el gresol de la memòria i l’empremta d’un record, es conjuga en allò que l’autor denomina variacions (1). Són pintures que no representen, sinó que testimonien i que van prenent cos al llarg del temps, o com se subtitula en l’exposició, es converteixen en Las formas del tiempo. Entre aquestes variacions, a més a més de les ja citades, destaquen The meaning of the things, Estancias y territorios, En el bosque, En las islas i Llúmina.
La seva obra és una aproximació atenta i rigorosa a un món, a una naturalesa que li serveix de referència i inspiració. Una realitat que un cop interioritzada se’ns transmet com una lúcida reflexió, mitjançant l’abstracció, feta línia i clarobscur. Al mateix temps, la preferència pel blanc i el negre, en què el pintor es recrea de manera molt expressiva, va més enllà d’un sincretisme superficial o d’una posada en escena. Va a les arrels de la natura, que és seguida i observada a través d’una vivència respectuosa i aprofundida. Potser amb el pòsit d’aquella infància animista i amb la seva visió que cerca la immanència del que contempla, és com ens la sap mostrar amb tota la seva puresa i força primigènia (Fig.1).
No trobem gaires analogies de pintors amb una posició semblant i que emprin aquesta valuosa escriptura pictòrica. Sense voler-los superposar a causa de les seves diferents personalitats, podríem establir certs lligams expressius amb alguns d’ells, com serien Henri Michaux (Namur, 1899-1984), home molt interessat en les cultures del món no occidental, autor curiosament d’un llibre sobre Equador (1929) i defensor de la Invención de nuevas caligrafías. Una part de l’obra de Willi Baumeister (Stuttgart, 1889-1955), en especial la que sorgeix arran del poema èpic de Gilgamesh i que recull en la seva producció del anys quaranta, en podria ser un exemple. La confrontació poètica sobre la temàtica dels Arbres, que tan bé executa pintant a contrallum (2), el pintor Alexandre Hollan (Budapest, 1933) en podria ser un altre. Com també algunes de les obres que Vélez elogia de Jean-Michel Meurice (Lille, 1938) (3).
Malgrat la preferència esmentada pel contrast ( blanc i negre ), el seu treball mostra un gran respecte pel color, com veiem en pintures com les de Lettres à mon père o com les agrupades a Piel de boa, entre d’altres. 10 • Emporion • www.emporion.org
Emporion 100 anys (1915-2015)
A Letres â mon père ja ens trobem amb un traça lineal, després tendrament acolorida, que vol fer emergir el missatge llargament guardat. Aquest color equilibrat i serè també el trobem en les primeres pintures, on es podria trobar un deix de surrealisme i on l’abstracció és assolida amb serena naturalitat (Fig.2), contràriament al que apareixia en alguns dels plantejaments originals dels primers abstractes. Una impressió semblant ens ve suggerida quan admirem els quadres de la sèrie Piel de boa, o en el ressò que el mateix artista es fa de l’obra de Burle-Marx (4). Aquestes variacions són riques de contingut. L’abstracció es plasma en la línia i la trama, acarant-nos a la profunditat d’una natura inabastable, que l’ull curós del pintor ens fa habitar. Tal és així en totes les sèries, però de manera molt patent en les de The meaning of the things(Fig.3), En el bosque i a Estancias y territorios (Fig.4). En elles, el substrat de la natura que s’hi expressa ens reflecteix a la vegada quelcom del nostre món interior.
Bibliografia: 1. VÉLEZ, Patricio; QUERALT, Rosa; ORTÍNEZ, Luisa. Patricio 2. Vélez. Las formas del tiempo. Barcelona: Fundació Suñol, 2018, p.25. 3. BUFILL, Juan; CASAS, Estela. Alexander Hollan. ARBRES. Barcelona: Galeria Greca, 2004. 4. VÉLEZ, Patricio; QUERALT, Rosa; ORTÍNEZ, Luisa. Fundació Suñol, Patricio Vélez. Las formas del tiempo. Barcelona: Fundació Suñol, 2018, p.24. 5. Ibíd., p. 20 i 29.
Fig.1 En el bosque, llapis damunt paper (1998)
Fig.2 Primera pintura, tremp d’ou damunt cartó (1972)
Fig.3 The meaning of things, tinta damunt paper (1988)
Fig.4 Territorios, llapis damunt paper (1995).
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 11
Les Illes Medes, l’Estartit i Torroella de Montgrí Santi Sató
El Parc Natural del Montgrí, del que en formen part les Illes Medes i el Baix Ter, inclou dues reserves naturals parcials: una, marina, la de les Illes Medes, pel seu alt valor de zona emergida; l’altra, la reserva natural terrestre del Baix Ter, de protecció d’espais agraris. En aquest article em vull referir especialment a les Illes Medes. Per un doble motiu, per la seva història i per la importància que tingueren en la meva vida, tant personal com familiar. Permeteu-me una afirmació: contemplar avui les Illes Medes és realment com tornar enrere en el temps; són moltes les sensacions i innumerables els dies i els fets que puc recordar i que no voldria oblidar mai. Les Illes Medes constitueixen un dels racons més singulars de la Costa Brava. Situades a poc més d’un quilòmetre del litoral de l’Estartit, tenen una fesomia inconfusible, i el fons marí circumdant és un ver tresor, mereixedor de tota protecció. Un arxipèlag format per la Meda Gran i la Meda Xica, a més d’altres illots i esculls, Carall Bernat, Tascons Grossos, Tascons Petits, Medallot i Ferranelles, de menor volum, però de gran vistositat, destacables per la seva forma, volum i posició, que segueixen en el mar la línia del Montgrí. Realment són mostres, a la mar, de la continuïtat del massís, en terra, del que formaren part. Cinc dels illots tenen vegetació aèria, mentre que els altres presenten caràcter d’esculls, alineats com a prolongació avançada al mar del cap de la Barra, límit sud-est del massís. La Meda Gran, l’illot més proper al cap, a uns 900 metres, presenta una forma general plana, de 76 metres sobre el nivell del mar, vorejada de parets escarpades, excepte en el costat oest i sud-oest, on els materials geològics (margues) permeten l’erosió dels blocs calcaris caiguts de la part alta. Presenta lleugera inclinació cap el sud-est, que continua en la Meda Xica, molt més petita i separada de la Gran per un braç de mar d’uns 50 metres. De forma similar, al sud-est de la Xica, i en direcció al mar, s’hi troben el Tascó 12 • Emporion • www.emporion.org
Gran, el Tascó Petit y les Ferranelles; mentre que l’illot més avançat, abruptament col·locat sobre un fons cobert pel mar, el Carall Bernat, té 72 metros d’alçada. Per últim, les completa, pel nord, el Magallot, batejada pels turistes com “la sabata”. Em cal remarcar el valor excepcional de l’arxipèlag. Parets verticals, comunitats coral·lígenes, fons poc profunds, dominats per algues, i coves i túnels excavats amb una dissimetria molt acusada; mentre que l’oriental presenta penya-segats en vertical fins a 50 m de fondària, l’occidental -amb pendents molt més suauspermeten un accés més fàcil. Contemplar els fons marins de les Illes Medes, per a mi personalment, i crec sincerament que per a tots els que han pogut gaudir de la seva realitat, és com tornar enrere en el temps i en un paisatge natural, faunístic i d’un patrimoni cultural realment extraordinari. Repassem-ne una mica d’història. La mar Mediterrània, bressol de civilitzacions antigues i modernes, ha estat transitada des de qui sap quan; i les Medes, cobejades per la seva situació estratègica, propera a la costa, que facilitava atacs a les poblacions costeres i retirades segures. S’hi han trobat restes d’embarcacions gregues enfonsades, mentre que durant segles han amagat vestigis que pressuposen la seva utilització com a necròpolis. L’historiador Pella i Forgas documenta i descriu, en la seva “Historia del Ampurdán”, la troballa d’un cementiri romà. Hem de recordar que, no gaire més al Nord, a Sant Martí d’Empúries, s’hi va establir, devers el 600 aC, el primer “Emporion” de les nostres terres. I que en plena època medieval els pirates corsaris de tota mena i procedència feien perillar la tranquil·litat, la vida, de masos i pobles costaners, i el comerç marítim, principalment barceloní: la ciutat de Barcelona, moltes vegades i en condicions diverses, col·laborà amb aportacions pecuniàries i provisions de queviures i d’armes per als seus defensors.
Emporion 100 anys (1915-2015)
L’any 1178 un atac pirata amb origen a les Medes va afectar la canònica de Santa Maria d’Ullà i Martí l’Humà va impulsar la construcció d’una torre de defensa i un monestir de cavallers de Sant Sepulcre de Jerusalem per protegir les illes i la costa adjacent dels atacs dels pirates. Les obres de la fortificació eren costoses i la durada llarga, després de nombroses captes i donacions. El Cavallers del Sant Sepulcre abandonares les illes i la seva custòdia passà per diverses mans, entre elles l’Ordre de Sant Jaume. El març del 1442 les illes foren atacades pels genovesos que cremaren la capella i les dependències. El conjunt de les edificacions desaparegué finalment l’any 1522 quan s’enfonsà la punta occidental de l’illa, on eren totes les construccions. L’any 1794, a causa de la Guerra Gran, els francesos hi construïren una fortificació. I al llarg del segle XVIII foren lloc estratègic, sobretot entre espanyols i francesos, que recuperaren els anglesos, i també serví com a presó militar. Durant una bona part del segle XIX, a la Meda Gran va haver-hi una guarnició militar. I l’any 1866 s’hi va
erigir el primer far, a càrrec de faroners que en tenien cura, fins als anys 1930, quan s’hi va instal·lar un far automàtic que no feia precisa l’estada de personal a l’illa. En aquest tasca voldria recordar l’avi d’un molt bon amic i contertulià, Eugeni Llos Pagés, de nom Francisco Pagés Pibernus, que en fou faroner. Fa ja molts anys que les Medes han estat objecte de coneixement per als científics que estudiaven el fons marí, però el maig del 2010 es creà el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter amb l’objectiu d’unificar la normativa de protecció dels tres espais que el conformen. La superfície emergida de les Illes Medes va ser declarada Reserva Natural Integral. Sobre la seva etimologia s’especulen diverses opcions probables, i algunes d’improbables, com Malodes, Medea, Meta, i sembla que antigament el nom de Medes s’emprava genèricament per definir qualsevol illa, denominació que s’anà restringint a les que avui dia reben aquest nom.
1. Habilitar un espai on es pugui exposar públicament l’imaginari festiu de Torroella de Montgrí. 2. Millorar el carrer Santa Caterina 3. Millorar el carrer Roser 4. Ampliació de la vorera del c. Garbí, per l’accedir a l’Escola Sant Gabriel 5. Projecte de camins segurs a les escoles 6. Millores al pati de Can Quintana 7. Millora del camí d’accés al pavelló de l’Escola Guillem de Montgrí 8. Senyalització geogràfica del Castell del Montgrí i direccional de pujada al massís del Montgrí 9. Habilitar una vorera al carrer del Safareig, al tram comprès entre l’aparcament de l’Espai Ter i el passeig Vicenç Bou 10. Passar el cablejat elèctric i de serveis per les façanes del màxim de trams possibles de carrers del municipi, fins esgotar els 75.000 €. Després de la favorable experiència de l’any passat, l’Ajuntament ha iniciat la segona edició dels pressupostos participatius. El procés va engegar el mes d’abril amb la seva presentació pública i fins el 10 de maig es podien fer propostes d’inversió a través del web https://participa.torroella-estartit.cat o bé amb les diferents butlletes que es van repartir.
L’Associació EMPORION també va presentar una proposta: la millora del “Jardí de la Revista EMPORION” i de les seves les instal·lacions infantils (safareig, prop de l’Espai Ter). Aquesta proposta d’EMPORION no va assolir prou punts per ser seleccionada.
En el període de presentació de propostes, que va tenir lloc del 19 d’abril al 10 de maig, se’n van recollir un total de 124, de les quals 80 feien referència a l’àmbit territorial de Torroella de Montgrí, 38 a l’Estartit i 6 d’àmbit comú.
2. Implementar un parc de Street Workout / Cal·listènia
El passat 13 de juny es van realitzar dos tallers participatius on els ciutadans van poder prioritzar 10 iniciatives per Torroella de Montgrí i 5 per l’àmbit de l’Estartit.
5. Col·locació d’un element escultòric que serveixi d’atracció turística
Finalment doncs, seran deu els projectes de Torroella de Montgrí que es portaran a votació durant el mes d’octubre: Emporion 100 anys (1915-2015)
1. Pel que fa als projectes de l’Estartit, els cinc escollits van ser: 3. Millora de la zona esportiva dels Salats, amb pistes esportives a l’aire lliure. 4. Millora dels jocs de platja
Plantació de palmeres a la platja Gran de l’Estartit (d’un tipus especial que no l’afecta el morrut de les palmeres)
Emporion • www.emporion.org • 13
Europa va a una guerra que no vol Xavier Ferrer
Normalment quan parlem de guerra ho associem a conflicte armat, però també prenen aquest nom conflictes d’altre naturalesa, com és el cas de les relacions comercials quan aquestes es trenquen. Així, avui parlaré de la guerra comercial, aquella que es genera quan algun estat pren decisions en la línia de posar aranzels a la importació de productes d’altres països, normalment per protegir a les empreses en general o a sectors concrets. En definitiva, es tracta de posar impediments a les relacions comercials internacionals amb l’objectiu d’afavorir la producció i comerç dintre del propi país. Tot i així, aquestes decisions no solen ser només d’una direcció, en el sentit que, normalment, les empreses afectades a pagar aranzels són protegides pel seu propi estat amb mesures que els segueixin facilitant la relació comercial. I, a més, l’estat afectat, sol prendre mesures generals o en sectors concrets, posant o incrementant aranzels a les empreses dels estats que han començat la guerra comercial. Així, passant a la realitat, un cop més, encara que amb dreceres, el president Trump compleix les promeses electorals i ha imposat aranzels a les importacions d’acer i d’alumini, en un 25 % i un 10 % respectivament, provinents de la Unió Europea, Mèxic i Canadà. La mesura obeeix a l’intent de protegir les empreses d’aquests sectors dels EUA i s’emmarca en la proposta electoral de Trump: America firts (Amèrica primer), que li va servir per guanyar les eleccions i que amaga grans dosis de proteccionisme. 14 • Emporion • www.emporion.org
Paradoxalment, l’estat més liberal, els EUA, es converteix en proteccionista i la Xina, amb règim comunista, practica polítiques liberals en l’economia. Lògicament l’acció de Trump no deixa indiferent als mandataris de la UE, del Canadà i de Mèxic, que ja han respost amb crítiques i apel·lant a les normes d’obertura comercial de l’Organització Mundial del Comerç (OMC) i amb accions similars a productes dels EUA. Així, queda ara ja absolutament enterrat el Tractat de Lliure Comerç EUA-UE (TTIP) que tant s’havia treballat i avançat sota el mandat d’Obama i tampoc es fa cas al Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN), que s’està negociant, però que les mesures imposades són un cop molt dur. No és una bona notícia que economies liberals com són les de la UE, els EUA, Mèxic i Canadà entrin en una guerra comercial, posant aranzels, perquè a la llarga de ben segur que perjudicarà a l’expansió econòmica i més en un món cada vegada més globalitzat que necessita lliure comerç per sobre de proteccionismes, això sí, garantint que les relacions comercials i l’economia en general facilitin l’accés de tothom al sistema i sobretot siguin garants d’evitar desigualtats econòmiques i socials. Esperem que l’administració Trump rectifiqui i tregui els aranzels, i segur que els altres implicats rebaixaran les amenaces i així seria la manera de tornar a la situació de no confrontació comercial entre els estats d’Occident, que representen més del 50 % del comerç mundial.
Emporion 100 anys (1915-2015)
Menu d'en Martí Martí Elias Pericay
“ Salpicó” de marisc Ingredients: • Musclos, cloïsses, etc.. • Cues de gambes • Cues de llagostins • Ceba tendra • Tomata • Pebrot verd • Pebrot vermell • Llegums al gust (mongetes, cigrons, fesolets) • Oli verge extra, vinagre, mostassa, sal i pebre ( per a la vinagreta) Preparació: Es couen al vapor els musclos i les cloïsses. Es deixen refredar i se separen de les cloves. Es fa el mateix amb les cues de gambes i de llagostins. Es tallen a bocins petits la ceba , els pebrots i la tomata, disposant-to tot en un bol on s’ hi afegeix tot el marisc, els llegums, i la vinagreta. Es deixa reposar una estona al frigorífic i ja es pot servir.
Dorada a la espatlla
Gelat de vainilla a la llimona
Ingredients:
Ingredients:
• 1 dorada de ració per persona (350-400 grms.)
• Una terrina de gelat de vainilla (Gelats Angelo)
• Grills d’all
• El suc de 3 llimones
• Cirereta
• Menta fresca en branquetes
• Oli d’oliva verge extra • Vinagre de xerès • Sal i pebre Preparació: S’escata el peix, es neteja de vísceres i s’obre per la meitat. Es salpebra.
Preparació: Són unes postres molt senzilles i ràpides de fer. Es deixa temperar uns minuts el gelat de vainilla, després s’hi barreja el suc de llimona i es bat perquè quedi com un puré lleuger. Es serveix en copes i s’hi posa la branqueta de menta, de decoració.
Es pot cuinar tant a la planxa com al forn. Quan és cuit, es ruixa primerament amb vinagre de xerès i finalment es fregeixen, amb l’oli d’oliva, els alls i la cirereta, i es cobreix el peix.
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 15
Tocat per la tramuntana
NOTÍCIES DE JUNY PER A AQUEST MES DE JULIOL Festa de la Mare de Déu del Carme a l’Estartit Festa Major de Santa Anna a l’Estartit
Pere Llos Puig
Comença el Jazz Estartit
Premi modalitat poesia (ex aequo) Premi modalitat poesia (ex aequo)
A la gola, neden els banyistes conills,
La tramuntana esperruca, entremaliada,
untant-se els pits i la panxa,
les sofertes oliveres que, refulgents,
suren confiats, sense perills,
llueixen una cabellera embullada,
a la platja esterrossats
d’un preciós verd gris amb reflexos argents.
semblen gambes a la planxa.
Arrecerat rere una soca
Ni tan sols la mallerenga
m’ha vingut una galvana,
d’aquest somni em desvetlla,
m’he endormiscat bressolat
fulles d’olivera al cap
per l’udol de la tramuntana.
un pit-roig a l’espatlla.
Cabòries que van i venen,a
Em sento tan amarat,
mimètiques es difuminen, s’integren,
de sol, d’airet i de calma,
com les oliveres amb el gris verd del Montgrí.
que immòbil i esperrucat,
El bisbe i la dona nua s’acoblen. Fan esclatar la primavera!
les cames s’han arrelat,
A la tardor donen fruit la figuera, l’ametller, el cep, l’olivera. Les imatges oníriques es precipiten, de l’anell del bisbe, del mugró de la dona,
Se’m confondria amb un arbre. Pere Llos Puig
brollen olives formant un pedrigolet, amb els salts i les trompades van perdent el color verd. Ragen falda avall forjant un torrent que ressona,
Comença el Festival de Música de Torroella
TORROELLA I L’ESTARTIT Solidaritat amb Dolors Bassa. El divendres 29 es va fer al Mirador una xerrada amb el títol “Fem República, la via internacional”, amb intervenció de Jaume Alonso-Cuevillas i Joan Canadell, moderat per Joan Margall i Neus Matamala, cloenda amb un vídeo enregistrat per a l’ocasió pel president Carles Puigdemont i sopar solidari als jardins del palau. Creus grogues i catifes reivindicatives. Torroella i l’Estartit van continuar demostrant rebuig a la presó preventiva dels polítics. El diumenge 10, la platja gran es va veure coberta de creus grogues. També a l’Estartit, les catifes de Corpus van reflectir el rebuig popular a la repressió. Jordi Molina al Palau de la Generalitat. El dissabte 2, Jordi Molina va interpretar amb la seva tenora el ball de l’àliga de la Patum a l’acte de presa de possessió dels consellers del nou govern. També hi era Montse Bassa, germana de la consellera torroellenca empresonada a Alcalá-Meco. Pressupostos participatius. Per segon any, es van recollir dels veïns propostes d’inversions municipals i se’n va fer la primera selecció. Enllaç amb Ullà. Els ajuntaments de Torroella i d’Ullà van arribar a acord per adequar amb rec asfàltic el tram final del carrer Figueres fins al
d’un color verd groc daurat, i, si troben algú despistat, li fan practicar l’oli-surf una estona. El riu, se’n riu d’aquest afluent, sap que no és pas permanent.
Al número de juny vam publicar un dels dos poemes premiats ex aequo, modalitat de poesia, en el concurs convocat per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí. Avui ens plau de publicar l’altre poema premiat ex aequo. El mes vinent oferirem el treball premiat en la modalitat de prosa.
16 • Emporion • www.emporion.org
giratori de la carretera. L’accés al CAP s’eixampla. Es van iniciar els treballs d’enderroc de la paret del carrer Doctor
Emporion 100 anys (1915-2015)
Molinas i millora de l’accés per a vianants, bicicletes i persones de mobilitat reduïda.
positora, pianista, actriu i cantant Maika Makovski amb Brossa Quartet Corda.
Un nou Camí Vell de l’Estartit. Al llarg d’aquest any, el Camí Vell de Dalt s’anirà adequant com a via verda per a vianants i bicicletes des de l’estació d’autobusos fins a l’Estartit.
Ítaca en Concert de Sant Joan. El divendres 22 va tenir lloc a la Platja Gran de l’Estartit.
7a. Fira Internacional de Màgia, FIMAG 2018. Es va celebrar el cap de setmana dels tres primers dies del mes, amb màgia infantil, màgia de prop i grans espectacles a diversos espais oberts o tancats de la vila, amb una gran afluència de públic (un centenar d’actes i 10.000 espectadors). Fotos de poemes de J.V.Foix. Els Amics de Fotografia en van organitzar una exposició a la capella de Sant Antoni. Catifes de Corpus a l’Estartit. Es va fer una exhibició concurs el diumenge 3. Travessa Swim Estartit. El diumenge 3 es va fer a la platja del port. Memòria fotogràfica. Al Recer, el dijous 7, es va presentar el projecte, organitzat pel Museu de la Mediterrània i el Recer. La festa de l’Encesa. La van presentar els grallers, geganters, ducs, al Museu de la Mediterrània el divendres 8. Bike Catalunya. Organitzà, el dissabte 9, “The Pirinexus 360 Challenge” que sortí de la mota del Ter. Jornada de l’arròs. Es va fer a ca la Pruna de Pals, el dissabte 9, organitzada pel Museu de la Mediterrània i l’Ajuntament de Pals. Nit dels Indiketes. El dissabte 9 van actuar a l’espai de barraques. Gent del Ter, a Pals. Van fer una caminada de la Torre de les Hores a la Torre Mora el diumenge 10. Associació dels Masos, a ca n’Heras d’Adri. Hi van anar, també, el diumenge 10. A vela per les Medes. El Club Nàutic de l’Estartit organitzà l’activitat guiada el dilluns 11. Regata Vela Clàssica. També l’organitzà el Club Nàutic Estartit, els dies 15, 16 i 17. Exposició sobre el Life Pletera. El divendres 15 es va inaugurar al Museu de la Mediterrània “Re-fer el paisatge” sobre el desenvolupament del projecte. Exposició d’Alumnes d’Arts Plàstiques. S’inaugurà a capella de Sant Antoni, també el divendres 15. Ran de mar a Montgó. El dissabte 16, el Parc Natural i el Museu van organitzar una sortida familiar.
Revetlla de Sant Joan a Torroella. Hi va haver a la plaça de la Vila festa infantil, coca i l’arribada de la Flama del Canigó i als Jardins John Lennon, sopar de revetlla. Revetlla de Sant Joan a l’Estartit. Se celebrà amb gran èxit i afluència de públic, amb l’arribada de la Flama del Canigó, castell de focs, encesa de la foguera i concert a la Platja Gran. Aniversari de la Llar de Jubilats de l’Estartit. Es va celebrar el dimarts 26. Sardanes a la plaça de la Vila. Es va programar una audició el dimarts 26, amb La Bisbal Jove. Montgó i la Gola. L’Àrea de Turisme va programar per al dimecres 27 i dijous 28 sortides a Montgó i a la Gola del Ter. Cinema a la platja. Per al divendres 29 es va programar “Ferdinand”. Cançons a l’Espai Ter. Es va programar per al dissabte 30 “Cançons del segle XX”, amb Móndeveus, Sonaixí i Cor Anselm Viola. Tastets de Mar, Clova i Sèpia. Es van fer tot el mes, amb molts restaurants adherits.
CATALUNYA Apropament dels presos polítics. El dijous 28 es va anunciar el seu trasllat a centres catalans. Nou govern i fi del 155. El dissabte 2 es va celebrar amb solemnitat l’acte de presa de possessió, en presència d’ex-alts càrrecs i familiars de consellers empresonats o a l’exili. Els familiars dels consellers a qui s’havia impedit d’exercir el seu dret, van llegir cartes de renúncia. Amb la publicació dels noms dels consellers al Diari Oficial de la Generalitat, l’article 155 es va deixar d’aplicar. Protesta permanent. S’ha exterioritzat, tot el mes, en multitud d’actes, en tot el país, el rebuig a la retenció preventiva dels presos polítics i l’exigència de l’acostament degut legalment. Jocs del Mediterrani. El rei en va presidir la inauguració, amb escassa assistència de públic. El president Torra hi anà, si bé va anunciar el trencament amb la casa reial i va lliurar al rei un llibre de fotos i l’informe del Síndic de Greuges sobre els atacs a la població el dia 1 d’octubre.
Meritxell Serret, delegada de la Generalitat davant la UE. El dimarts 26, a proposta d’Ernest Maragall, el govern la va nomenar responsable de la delegació de la Generalitat a Brussel·les.
ESPANYA Sánchez substituí Rajoy. El divendres 1, Pedro Sánchez va aconseguir els vots necessaris perquè s’imposés la seva moció de censura. Va prometre el càrrec, davant el rei, el dissabte 2. Nou govern socialista. Amb majoria de dones, però amb uns ministres que semblaven triats més per complaure a PP i C’s que no pas als partits que van donar suport a la moció de censura. Dimissió de Rajoy. El dimarts 5, Mariano Rajoy deixà els seus càrrecs al PP. Dimissió del Ministre de Cultura. Acabat de nomenar, va plegar en transcendir un afer d’anys anteriors de defraudació a Hisenda. Rescat d’immigrants. El diumenge 17 van ser acollits a València més de 600 immigrants rescatats per un vaixell al Mediterrani.
MÓN Fracàs del G7. A Quebec, el dissabte 9, Donald Trump s’enfrontà pels aranzels als mandataris europeus, abandonà la cimera abans que acabés i retirà el seu suport al comunicat final. Trump i Kim Jong-un a Singapur. Els presidents van protagonitzar el dimarts 12 una trobada, que van qualificar d’històrica, amb compromís bàsic -poc concret- de desnuclearitzar Corea del Nord. El problema dels immigrants i refugiats. Se’n va parlar a la cimera europea el diumenge 24, sense unanimitat ni avenços. ESPORTS Mundial de futbol. El dijous 14 va començar a Rússia. Van destacar els pobres resultats de l’Argentina de Messi, que finalment es va classificar, i d’Alemanya, que quedà eliminada. Jocs del Mediterrani. Es van inaugurar el divendres 22 a Tarragona, amb poc públic i debat sobre la distribució d’entrades.
El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.
Ítaca a l’Espai Ter. El dissabte 16, actuà la com-
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 17
Gotes d'humor Fuster
18 • Emporion • www.emporion.org
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 19
20 • Emporion • www.emporion.org
Emporion 100 anys (1915-2015)
Pel·licula del mes: TULLY Emporion 100 anys (1915-2015)
Emporion • www.emporion.org • 21
Edita Associació Emporion
Socis Fundadors
Consell de redacció
Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicenç Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sató Joan Surroca Enric Torrent Plàcid Busquets
Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Cels Sais Enric Torrent Plàcid Busquets Joaquim Guimerà
Jaume Bassa - President Joaquim Guimerà - Secretari Cels Sais Ballester - Tresorer Plàcid Busquets - Disseny, edició i administració del web Gabriel Martinoy - Preparació, estructura i gestió de continguts