núm-143-novembre-2018

Periòdic digital, tercera època

núm. 143 novembre 2018

• Trobada d’autors • Desenvolupament sostenible de marca Costa Brava • Un torroellenc ha guanyat el tercer premi • Montserrat Abelló i el seu llibre “Cares a la finestra” • Ventura Ametller als Fossos de Figueres (‘Resta Kaòtica’) • El conte, els jubilats i l’Imserso • Carta a Dolors Bassa • Cims per la llibertat • Retrobament amb l’avantguarda • Economia de la identitat • El preu del canvi climàtic • Canvis de temps, canvis emocionals • El Menú d’en Martí • Gotes d’humor • Notícies • Cinema i espectacles

2 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Editorial Trobada d’autors

Una revista digital té molts avantatges, per divers que sigui el seu contingut, ho saben bé els que en llegeixen habitualment. També és el cas a EMPORION: a més de llegir el número corrent, s’hi poden consultar números antics, cercar-hi mots que hagin estat usats en números endarrerits, consultar la programació del cine del mes, etc. En farem, a continuació, una descripció breu i de lectura ràpida.

En obrir el nostre web, a sota el títol, a la primera línia, hi ha cinc entrades (PORTADA, AGENDA D’ACTES, AUTORS, HEMEROTECA, CRÈDITS) i el dibuix d’una “lupa”.

PORTADA. Dona entrada a tots els articles i seccions (notícies, vídeo, etc.) del número.

AGENDA D’ACTES. Permet l’accés a AD’A (“Agenda d’Activitats” editada per l’Ajuntament) i a la programació del Cinema Montgrí del mes.

HEMEROTECA. Hi ha tres entrades, 1a. època, 2a. època, 3a. època. Si es cliquen, es té accés a tots el exemplars publicats, les dues primeres èpoques en format PDF. CRÈDITS. S’hi llegeix un petit resum històric, amb el nom dels socis fundadors, membres del Consell de Redacció, càrrecs, adreça.

“LUPA”. Si es clica damunt el dibuix esquemàtic de la lupa, apareix: “cerca”. S’hi pot posar qualsevol mot per saber si se n’ha parlat en alguns dels més de 140 números publicats. Si s’hi escriu “Tamariuà”, per exemple, es comprova que hi ha força articles que n’han parlat.

Queda encara una entrada per comentar: AUTORS. Ho fem tot seguit.

AUTORS. Si es clica sobre aquesta entrada, apareixen els noms i les fotografies d’autors i col·laboradors de la revista. Tots els que, des de desembre de l’any 2006, han escrit a EMPORION (o hi

Emporion 100 anys (1915-2015)

han realitzat algun altre tipus de col·laboració, com ara dibuix, vídeo, etc.). L’ordre de presentació és segons el nombre de treballs publicats. A sota de la foto i del nom de l’autor, s’hi llegeix “veure totes les publicacions”: alguns dels autors superen el centenar d’articles, altres n’han escrit pocs, alguns només un. Uns hi han estat des del primer dia, altres s’hi han afegit més tard.

Comptant-los tots, s’arriba al centenar, si bé alguns hi figuren amb caràcter gairebé anecdòtic. Deixant de banda aquests casos més esporàdics i també aquells amb qui hem perdut contacte al llarg de tants anys, per un motiu o altre, el nombre d’autors amb qui mantenim relació, tant si encara escriuen a la revista com si ja no ho fan, és de quaranta-cinc.

Aquest any, amb motiu de la celebració de l’Assemblea General de l’Associació Emporion, el Consell de Redacció va considerar que seria bo aprofitar l’avinentesa per convocar els autors a una trobada, amb diversos objectius: agrair la seva col·laboració, facilitar la coneixença mútua, compartir suggeriments per millorar la revista i celebrar que aviat farà dotze anys de la publicació del primer número de la tercera època. Hi van poder assistir: Aina Amat, Adrià Arboix, Jaume Bassa, Jordi Bellapart, Roser Benet, Montserrat Blai, Joan Calsina, Ma. Teresa Calabús, Rossend Darnés, Josep Fuster, Joaquim Guimerà, Ricard Julià, Gabriel Martinoy, Josep Pericot, Jaume Sató, Santi Sató, Núria Serra, Joan Surroca, Cels Sais.

La trobada va tenir lloc el dissabte 27 d’octubre, es va fer una glossa d’articles publicats pels diferents autors i la recollida de suggeriments per a millorar la revista fins on sigui possible. Un cop més, volem agrair la col·laboració desinteressada de tots aquells que han permès que EMPORION pogués mantenir el seu compromís de qualitat, perseverança i puntualitat amb els lectors.

Emporion • www.emporion.org • 3

Desenvolupament sostenible de marca Costa Brava Albert Llausàs I Pascual

que resulten incompatibles amb la bona qualitat paisatgística, la conservació dels espais naturals i el manteniment de la pagesia.

Aquest estiu vaig tenir l’oportunitat d’impartir una conferència dedicada al paisatge rural de l’Empordà a un grup d’estudiants d’arreu d’Europa. En bona mesura va ser un homenatge que destacava totes les bondats del nostre territori, però per aportar una visió més completa també vaig fer lloc per repassar algunes de les seves problemàtiques i amenaces, moltes de les quals comparteixo sovint a les pàgines d’EMPORION. En el torn de preguntes, una de les assistents em va demanar si coneixia algun altre indret amb unes característiques similars. Li vaig respondre que en una esfera material, la de les formes del terreny, la vegetació, els conreus o la fesomia dels pobles, l’Empordà no és particularment especial ja que es poden trobar zones similars per tot l’àmbit mediterrani. En canvi, gaudim d’una herència històrica i uns valors menys tangibles (que van des de la tramuntana fins a la mirada amb la qual gent del món de les arts i les humanitats han interpretat el paisatge) que l’acaben dotant d’una identitat pròpia, inimitable i intransferible. També li vaig comentar que, si bé en la meva opinió l’Empordà no té res a envejar a altres territoris quant a la qualitat del seu paisatge rural, sí que és cert que altres regions han sabut conservar i aprofitar millor aquesta riquesa, com són els casos de la Toscana o la Provença. En aquests indrets, el paisatge tradicional s’ha convertit en un important eix del desenvolupament local. S’hi empara una àmplia activitat turística, en molts casos especialitzada en l’oferta d’allotjament rural. Es vincula molt estretament amb el manteniment d’unes activitats agràries que, a més de conservar un paisatge estèticament harmònic, elaboren productes de gran qualitat, distingits amb segells que així ho certifiquen. Les polítiques de planificació hi prioritzen els creixements urbanístics modestos, de tipus compacte, i amb particular atenció a evitar la proliferació d’elements discordants o amb un impacte excessiu. En tots aquests aspectes, li vaig dir, a l’Empordà anem endarrerits. Malgrat que de mica en mica es van fent passos en la bona direcció, massa sovint s’imposen planejaments, infraestructures i projectes urbanístics 4 • Emporion • www.emporion.org

En els últims mesos s’ha estat parlant força d’un projecte que podria capgirar aquesta situació i ajudar a aprofitar el potencial del nostre paisatge com a pilar de desenvolupament: la Reserva de la Biosfera de la Costa Brava. El projecte va ser proposat per la Universitat de Girona i la Fundació Mar, que actualment treballen amb la Diputació de Girona per a l’elaboració d’una candidatura.

Aquesta serà presentada properament a la UNESCO, organisme que decideix si atorga o no el distintiu. L’objectiu d’una reserva d’aquest tipus és unir conservació de l’entorn i desenvolupament socioeconòmic en una estratègia que preveu la delimitació d’unes zones nucli (coincidents amb àrees naturals ja protegides on es prioritza la conservació), zones tampó (on les activitats econòmiques estaran fortament vinculades al paisatge com són l’agricultura sostenible, l’artesania local o l’allotjament rural), i unes zones de transició (on les restriccions serien mínimes). Així doncs, tot i que s’anomenen “reserves”, les Reserves de la Biosfera persegueixen uns objectius ben diferents als de les reserves de natura. A Catalunya ja hi ha dues Reserves de la Biosfera, l’una al Montseny (1978) i l’altra a les Terres de l’Ebre (2013). Tot i les limitacions pressupostàries i les desavinences polítiques entre els governs autonòmic i estatal, ambdues reserves han impulsat projectes molt interessants que treballen al costat d’ajuntaments i empreses locals per fomentar iniciatives de producció agroecològica, turisme sostenible i millora dels accessos.

Tal com es perfila, l’Empordà constituiria el pinyol del projecte de la Costa Brava, i per tant podria ser una bona oportunitat per al nostre territori. Malgrat les bondats, caldrà parar atenció a com es va configurant i gestionant. En contraposició als èxits d’altres experiències, també hi ha documentats casos en els quals la implantació d’una reserva es va fer sense consens, amb estratègies de comunicació pobres, i casos en els quals la figura no s’ha fet servir per a res més enllà d’imprimir el logotip en tríptics promocionals. En alguns casos s’ha culpat injustament la reserva de ser una figura encoberta de protecció del territori. Al nostre àmbit, sorprenentment, han estat sectors ecologistes els que han alertat que rere l’impuls de la reserva de la Costa Brava podria haver-hi únicament interessos turístics que la volguessin utilitzar com un instrument de promoció mentre se segueix impulsant el model expansiu i transformador del territori que hem tingut en les últimes dècades i que és manifestament incompatible amb els objectius d’una Reserva de la Biosfera.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Un torroellenc ha guanyat el tercer premi (barandilla de bronce) del Festival de Cinema Submarí de Sant Sebastià Jordi Bellapart

En Manel Gil, un submarinista barceloní instal·lat a Torroella des de fa uns trenta anys, ha estat guardonat amb la barandilla de bronce del Cicle Internacional de Cine Submarí de Sant Sebastià amb el curtmetratge titulat L’evolució del cinema submarí, un muntatge sobre la seva experiència en l’evolució d’aquest tipus de cinema a través dels darrers cinquanta anys. En Manel va començar a fer immersió als 20 anys, ara en té 81. Nascut al barri de Sant Andreu de la ciutat comtal, va venir a la zona de l’Empordà l’any 1958 atret per la bellesa natural i la importància que per al submarinisme tenien les illes Medes, i des d’aleshores no ha deixat de fer-hi immersió.

“L’aire comprimit és com una droga que si la proves ja no la pots deixar”, ens comenta.

En Manel ens explica la seva història: “Vaig fer el servei militar a marina a l’escola de capbussaires i allà vaig agafar molta experiència. Des d’aquests inicis he filmat amb tot tipus de suports i càmeres. Vaig començar amb pel·lícula súper 8, aquella que et limitava a 3 minuts el temps de filmació continuada i no hi havia carcasses que les protegissin a sota aigua”.

En Manel, tot i que no ha tingut cap estudi d’enginyeria, ha tingut una facilitat innata per idear i després construir tot tipus d’invents relacionats amb elements necessaris per a la immersió, i així ell mateix es va construir una carcassa per protegir la càmera per fer les seves primeres filmacions submarines.

“També em faig els focus per il·luminar el fons marí”, ens afegeix.

“Al sortir el vídeo de seguida el vaig adaptar, així vaig passar dels tres minuts d’autonomia que tenia amb el súper 8 a pràcticament una hora. Un gran avenç. Sempre m’he anat fabricant les carEmporion 100 anys (1915-2015)

casses adaptades al tipus de càmera que anava sortint. Ara estic filmant amb càmeres d’alta definició.”

L’evolució de les càmeres en aquests darrers anys ha estat molt gran i al fer-se gran en Manel ha hagut adaptar-se per superar les deficiències físiques pròpies de l’edat. “Darrerament han sortit unes càmeres de mides reduïdes, amb una pantalla massa petita per a la meva vista. Amb un joc de lupes vaig inventar un sistema per augmentar les imatges amb una pantalla més gran. Mai he patentat els meus invents i ara aquesta pantalla algú l’ha copiada i està disponible al mercat. També, amb unes derivacions que m’han permès manejar més còmodament la càmera, he adaptat els comandaments d’aturada i marxa que eren molt petits per a mi, a una mida més gran, amb una operativitat més fàcil. Així per a mi i els companys submarinistes d’edat avançada, hem aconseguit un utillatge que ens fa més fàcil la filmació submarina”.

En Manel està molt content amb el premi rebut, ja que per a ell és el reconeixement de tota una vida fent immersió. “El premi no me l’esperava i em va fer molta il·lusió, estic molt content “, em diu sense poder ocultar la seva satisfacció. “M’he quedat molt sorprès que m’hagin escollit per a aquesta pel·lícula, la qual cosa m’ha produït molta il·lusió, ja que en ella faig una recull de la meva vida i la meva experiència de més de cinquanta anys en el món submarinista. Aquest festival té molt de prestigi, ja que és internacional, amb participants de tot el món i s’hi presenten treballs de gran qualitat, llargmetratges i curtmetratges produïts per entitats de gran prestigi com National Geogràfic o la BBC”.

Als seus 81 anys, en Manel no té intenció de deixar de fer immersió. Aquest estiu, amb un grup de companys que superen l’edat de jubilació, han anat al mar Roig a fer-ne i s’ho han passat molt bé: “Tenim l’esperança que no sigui la darrera”, em comenta. “Jo em trobo molt bé i amb els altres companys volem continuar. No vull tenir un mal record del submarinisme. El dia que el deixi de practicar no vull que sigui perquè m’ho hagi passat malament, que se m’hagi emportat el corrent, o qualsevol altra situació desagradable. Sens dubte que ara hem d’anar amb més cura de no fer imprudències. Hem de ser conscients de fins a on podem arribar.

Mentre pugui, no deixaré de fer immersió. Soc dels més veterans que es mantenen ‘al peu del canyó’”.

En Manel Gil ha realitzat molts documentals sobre submarinisme, molts d’ells s’han pogut veure al Cinema Montgrí. El darrer era una petita joia sobre un peix, un mero de les Medes, el mero Calimero.

Ara n’està acabant un sobre aquest darrer viatge a les profunditats del mar Roig, on han pogut entrar a les entranyes d’un vaixell aliat que transportava armament i va ser enfonsat per un avió alemany durant la Segona Guerra Mundial. Properament s’estrenarà també al Cinema Montgrí.

Emporion • www.emporion.org • 5

Montserrat Abelló i el seu llibre “Cares a la finestra” Adrià Arboix

Poeta i traductora, traductora poeta, gràcies a ella disposem d’una antologia imprescindible de poetes en llengua anglesa.

Laura Borràs

Montserrat Abelló (1918-2014), poeta i traductora, va néixer a Tarragona i va viure l’exili a diversos llocs d’Europa i a Xile. El 1960 va retornar a Barcelona, on va exercir de professora de llengua anglesa a la Institució Cultural de la CIC. Era llicenciada en Filologia Anglesa.

Va ser una poeta immensa i compromesa amb les causes justes, en paraules de Joan Surroca.

Enguany, coincidint amb el centenari del seu naixement, es commemora l’Any Montserrat Abelló. Laura Borràs, exdirectora de la Institució de les Lletres Catalanes i actual Consellera de Cultura, és la comissària de l’Any Abelló. Al llarg del 2018, s’han programat molts actes, com la reeixida Nit de Poesia i Música del dia 7 de juliol a l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, on es varen reivindicar les seves vessants com a poeta, traductora, defensora

6 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

del feminisme i el seu compromís de país.

Abelló va ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Premi Nacional de Cultura l’any 2008. L’any 1998 li havia estat concedida la Creu de Sant Jordi.

La seva obra ha estat traduïda al castellà, al romanès, l’hebreu, el croat, i a l’anglès.

Com a traductora va traslladar a la llengua catalana la paraula de tòtems anglosaxons com Sylvia Plath, Dorothy Livesay, May Sarton, Alice Walker o Gwendolyn Brooks, entre d’altres. Laura Borràs ha definit Abelló com una de les veus “imprescindibles” del segle XX i XXI a Catalunya per la seva obra i també per l’interès internacional que va despertar en ser una “important” traductora “de l’anglès i cap a l’anglès”. En aquest sentit Borràs ha qualificat aquesta contribució de “magnífica” i ha recordat que l’antologia de poesia anglosaxona d’Abelló que aquí comentem és “imprescindible”.

Es tracta d’una antologia de dones poetes de parla anglesa del segle XX publicada per primera vegada el 1993 amb el títol de Cares a la finestra.

Abelló, en el pròleg de l’obra, remarca que es tracta d’una tria on trobem poesia compromesa on s’analitzen les injustícies socials, el naixement, la mort, la relació entre generacions, el sexe. I on hi ha poemes èpics, sensuals, lírics i referits al món de la dona.

Poesia intel·ligent, que no cau mai en el sentimentalisme, rica d’imatges i simbolismes, però on vessa tendresa.

Traducció de Montserrat Abelló (Cares a la finestra, pàgina 81) “Bona nit, Willie Lee, et veuré al matí” Abaixant la mirada cap a la cara morta del meu pare per darrera vegada, la mare va dir sense llàgrimes, sense somriures sense recança però amb cortesia “Bona nit, Willie Lee, et veuré al matí”.

I llavors vaig saber que allò que guareix totes les nostres ferides és el perdó que permet la promesa del nostre retorn al final.

Alice Walker (1944) Traducció de Montserrat Abelló (Cares a la finestra, pàgina 305)

Art en majúscules, perquè tal com deia l’escriptora Flannery O’Connor (1925-1964): “La base de l’art és la veritat, tant en la matèria com en el mode.” I això ho trobem amb naturalitat en la veu poètica d’Abelló, creadora d’una poesia sublim que la fa immortal.

Referències bibliogràfiques 1. Abelló, Montserrat. Cares a la finestra. 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX, Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2010.

2. Borràs, Laura. “Montserrat Abelló”. A: La literatura en un tuit. Símbol editors, pàgina 177, 2017.

3. “Any Montserrat Abelló”. A: Emporion, núm. 134, febrer 2018. https://www.emporion.org/any-montserrat-abello/ 4. Surroca, Joan. “Montserrat Abelló. La poeta del somriure”.

A: Emporion, núm. 94, octubre 2014. https://www.emporion.org/montserrat-abello/

Annie Allen X Exhaureix el petit moment. Aviat mor.

I sigui ferida o or ja mai no torna de nou amb idèntica disfressa.

Gwendolyn Brooks (1917-2000)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 7

Ventura Ametller als Fossos de Figueres (‘Resta Kaòtica’) Jaume Bassa Pasqual

foto: Clavaguera, amb Monge i Bassa (als Fossos)

8 • Emporion • www.emporion.org

A la Guia sentimental de l’Empordanet (Pòrtic, 2016), Adrià Pujol Cruells, després de citar mitja dotzena d’escriptors d’aquest petit país i de situar en un pedestal l’indiscutible Josep Pla -The Terminator, diu-, en destaca tres que el van aconduir quan començà a fer literatura del territori: Josep Pella i Forgas, Ventura Ametller i Bepes. Qui més qui menys sap que Pella i Forgas, de Begur, va escriure una Història del Ampurdán romàntica, èpica i embullada. De Bepes, de Palafrugell, Adrià Pujol diu que l’arxiu d’aquella població atresora una trentena de novel·les inèdites seves que descriuen el món dels tapers amb l’hiperbolisme d’un nord-americà postmodern. Pel que fa a Ventura Ametller, de Pals, diu: “La seva manera de mettre en proseaquesta terra em va trastocar”. Encara Emporion 100 anys (1915-2015)

més: “Abans no vingui algú al meu Empordà Petit amb ànim de iogurt descremat, el millor és que llegeixi Ametller i Bepes. Josep Pla, al costat d’aquests dos, forma un equilàter, una relació de triangle que defineix perfectament el diapasó del país. I Pella i Forga n’és l’ull del centre geomètric”.

Acabo de llegir el llibre d’Adrià Pujol i el que diu de Ventura Ametller em deixa estabornit. Una cosa és que a un vell amic, ja desaparegut, li facin una bona crítica literària, però una de ben diferent és que te’l situïn al costat de Pla i de Pella i Forgas, marcant el ritme de la cultura de les lletres pàtries a l’Empordà. Ventura Ametller és el pseudònim de Bonaventura Clavaguera i Clavaguera, de can Ametller de Pals, negociants de bestiar. Va néixer l’any 1933, va estudiar el batxillerat a Figueres i va exercir de veterinari a Mataró, on va morir el 2008 als 75 anys. El vaig conèixer i ens vam fer amics al col·legi de Figueres, als Fossos, on vaig anar a raure després de fer tres cursos de batxillerat a Torroella, amb el mestre Dabau.

Malgrat els seus orígens familiars i la seva professió, l’autèntica vocació de Clavaguera, ja de ben jove, va ser escriure, i s’hi va dedicar tota la vida amb passió. Va escriure de tot, sobre tot, en format divers, assaig, poesia, ficció… Enmig de la seva obra, extensa i bigarrada, destaquen dues novel·les, la Summa Kaòtica i la Resta Kaòtica, totes dues reflex esperpèntic i fascinant de la biografia de l’autor-protagonista, Metamorphus. A la Summa Kaòtica, Ametller exposa, amb trets desconcertants, erràtics i delirants, la seva infantesa -des d’abans del naixement-, afectada i constreta pel cercle familiar i pels esdeveniments polítics del seu poble, previs i contemporanis a la Guerra Civil. La Resta Kaòtica continua descrivint la vida de l’autor, màgica, onírica, esotèrica, embolcallada en la cronologia del seu entorn, el Convent-Escola de Sophos de Sephirag, el debolit Imperi Vacant de Bacanàrdia, abans abanderat de la República Pandemònica, ara conquerit i integrat al Sacre Regne de Snyaphia. Hi és present el domini teutònic nazi i la foguerada atroç de la Segona Gran Guerra Bestial.

“Retaule immens”, diu Adrià Pujol, “ple de marginalia, notes al peu, caricatures i monstres”.

Amb el seu estil descordat, Ametller es complau a jugar al gat i a la rata, conscient que el lector desvetllat trobarà amb facilitat el desllorigador dels seus enigmes. Ho trasllueix sobretot quan estrafà, enjogassat, l’onomàstica i la toponímia, i ens obliga a descobrir que Juselap de Furilló és Josep Pla de Llofriu, que Poel és Pals, Sophos de Sephirag els Fossos de Figueres, i no cal dir qui és el mestre Vicentet de Torre Vella. Però Ametller també sap fer-se enrevessadament fosc, quan vol, submergir-se en un món màgic, embruixat i extravagant, i entaforar-hi la seva consciència més profunda.

A la Resta Kaòtica, Ventura Ametller descriu l’escenari estrambòtic -però autèntic- de les aventures del Metamorphus estudiant, el col·legi dels Fossos. “Hom pot passar per un corredor llarg, inacabable per una porta o galeria i, al cap d’un moment, refer el mateix camí i no trobar el passadís, ni la porta ni la galeria. I, en el seu lloc, trobar una escala que pujava o baixava a qualsevol insòlita golfa o soterrani, o topar-se amb una paret impenetrable i sobtada, o simplement, no haver-hi res, total desaparició en el buit. No era un problema personal d’orientació! Era la Relativitat Real en perpetu moviment!”. Tot i que em considero persona racional, puc assegurar que el que diu Ametller és ben cert. Jo tampoc no em vaig aclarir mai en aquell laberint d’aules, passadissos, dormitoris, capella, menjador i escales amunt i avall. Als Fossos, almenys quan hi vam ser nosaltres, l’espai-temps estava Emporion 100 anys (1915-2015)

sota el domini d’un atzar capriciós i juganer.

Quan hi vaig anar intern, a quart de batxillerat, Clavaguera ja era un veterà, i durant quatre anys vam viure junts i vam estudiar junts. Ell ho explica així a la Resta Kaòtica: “Havien arribat nous aprenents, com en Sabas, Adenigram (monàrquic borbònic), en Viela de la Font (noble rural), en Trof (noble i gran músic), en Dizar (doble de Hinkel), el Monjo, en Suques, en Landa (Alfredo, que seria famós actor), en Gibert de les cabres; en fi, una quinzena llarga nova i divertida”. (La traducció dels noms és Bassa, Margineda, Fonsdeviela, Fort, Izard –doble de Hitler-, Monge, etc.)

Aviat es va establir un llaç d’amistat estret entre Clavaguera, Monge i Bassa, potser els tres interns més interessats en qüestions culturals i socials. “Per no perdre l’interès per les coses i l’ensenyança calia un veritable esforç mental i d’imaginació… Així estaven quan en Sabas, en Monjo, en Curses, el Metamorphus i altres aprenents decidiren de formar un grup cultural crític, un equip rebel, que batejaren amb el nom de Ràdio Tramuntana. […]. Provatures pseudoavantguardistes”. Ja he dit que tres dels citats érem interns, Bassa, Monge i Clavaguera; en Curses (Carreras) era extern. El mitjà que vam crear rebia, efectivament, el nom de Ràdio Tramuntana. Cal dir, però, que Clavaguera mostrà un cert retraïment davant aquell moviment renovador: “El Metamorphus no era dels que destacaven, perquè encara no dominava les eines lingüístiques (la bacanàrdica no era ensenyada per res) i les activitats claustrals no eren de prou consistència artística i mental per somoure el cervell”. (La bacanàrdica, el català).

Així i tot, va publicar a la secció mural de Radio Tramuntana una vintena de rodolins que ell descriu com a “etico-pseudofilosòfics-parapoètics, en mixtura lingüística entre lamentable i grotesca”. Però també, més endavant, un deliciós poema Terra, signat Ben Clava, amb el qual acomplia el seu somni literari; una vintena de versos exquisits, com aquests quatre que clouen el poema: “T’he volgut lliure i ampla / -garlanda de vaixells en el teu mar- / però et veig pobra i bruta, mig-bagassa, / llepant els peus que t’han sollat”.

D’ençà d’aleshores, li vaig perdre la pista, ell ja havia aixecat el vol. Va tractar Josep Pla, que el cita a les seves obres diverses vegades com “en Ventura de Pals”. També va conèixer Salvador Espriu; va ser ell qui li suggerí que Ventura Ametller tindria més sortida literària que Bonaventura Clavaguera. La seva obra, en bona part inèdita, és extensíssima: l’assaig Teoria general de l’universalisme (1979); els poemaris El primer quadern del Bel Dezir (1981) i Paradigmes esotèrics (1991); les novel·les ja citades, Summa Kaòtica (1986) i Resta Kaòtica(acabada d’escriure el 1999, publicada el 2008); i encara hem d’esperar a veure quines sorpreses amaga el seu arxiu. Fantasiós, surrealista.

Emporion • www.emporion.org • 9

El conte, els jubilats i l’Imserso Josep Fuster

Des de el meu personal punt de vista, intentaré descriure en aquestes quatre línies com hauria pogut continuar el relat d’algun d’aquells contes tan ensucrats que de petits acaparaven tota la nostra atenció, i que generalment acabaven amb el casament d’alguns membres de la reialesa als quals s’augurava un futur ple de felicitat. Jo em centraré tan sols a imaginar la parcel·la de futur que podria correspondre a la jubilació dels protagonistes. Per apropar més la història a la realitat, m’he permès la llibertat de transformar els personatges en unes persones normals i corrents, que en els últims estadis de la seva existència hauran d’afrontar uns episodis tan reals com la mateixa vida, i que de ben segur no seran ni tan dolços ni tan plaents com es podia intuir al conte.

El meu interès en el conte es basa tan sols en què em serveixi de fil conductor i en cap cas he pretès restar-li cap encant; per això, dono per suposat que aquella parella de nuvis van viure feliços almenys fins al moment en què continuarem el relat, que no és 10 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

altre que el dia de la seva jubilació Tot i que mai no sabrem del cert si es van jubilar o els van jubilar, hem de suposar que a partir d’aquella esperada data tenien planificat deslligar-se de totes les obligacions i de les pesades càrregues quotidianes. Gaudirien del “dolce far niente” i el temps que els quedés de vida el dedicarien a ells mateixos, aquests eren els seus objectius. Malauradament, dintre de poc podran comprovar que si a part de cuidar els nets o d’exercir d’improvisat arquitecte, revisant amb alguns companys les obres de les rodalies, no havien tingut la previsió de buscar algun entreteniment per omplir les hores, aquell idíl·lic somni es convertirà en un malson que els farà enyorar el treball perdut i prendre consciència del que pot representar la jubilació.

Havien d’haver sospitat que devia haver-hi alguna poderosa raó perquè els paguessin –encara que malament- sense haver de treballar. Havien també de suposar que, esvaït el temps de la maduresa, els cossos envellirien ràpidament, i a partir d’aquella calculada edat començarien a patir les mancances pròpies d’una decrepitud natural que els portaria a formar part d’alguna de les concorregudes peregrinacions per les consultes de metges, especialistes, laboratoris d’anàlisis, gabinets de diagnosi, etc., que inevitablement acabaran amb uns diagnòstics que per als més afortunats tan sols comportaran restriccions i exercici, per a altres serà la prohibició dels petits plaers de la vida, i per als més desafortunats ingressos hospitalaris, implants de pròtesis, operacions quirúrgiques, etc., tot acompanyat d’un munt de fàrmacs que faran omplir les arques de les farmacèutiques en la mateixa proporció que faran baixar les de la seguretat social, cosa que comportarà que alguna vegada hagin d’escoltar algun malintencionat retret.

en anys quasi ha oblidat escoltar els desitjos de joia i felicitat que tant es prodigaven durant els anys daurats de la joventut; ara, els pocs amics que els queden, amb unes veus força més discretes i apagades, tan sols els acomiaden amb els millors desitjos perquè gaudeixin amb salut i moderació del viatge de l’Imserso Però és sabut que després d’uns dies d’alegria i de certa permissivitat, en venen uns altres de penitència on toca expiar els pecats.

El confessor -en aquest cas el metge-, si és persona indulgent i comprensiva, tan sols els imposarà uns quants rosaris de pastilles de tota classe, algun xarop, i per als més rebels fins i tot alguna punxada, sense oblidar que tots plegats hauran de fer el ferm propòsit de moderació i penediment –naturalment, només fins a la propera.

Suposo que en els millors dels casos, les últimes línies de molts d’aquells ensucrats contes parlarien d’uns protagonistes jubilats, ingressats en algun centre geriàtric i amb la llibertat controlada pel bé de la seva salut.

Sé que alguns esteu pensant que no he explicat el final del conte.

Crec que això ens ho poden estalviar, malauradament tots coneixem sobradament el desenllaç. No hi profunditzem més, deixem que segueixi sent el mateix conte ensucrat i que s’acabi dient que durant la jubilació, els protagonistes van deixar bona part de la seva dolçor i encant treballant també generosament en favor dels altres.

En tot cas, com no podria ser d’altra manera, tot queda obert a la imaginació de cadascú.

Haec fabula est

Amb la jubilació, i a manca d’altres ingressos, passaran a dependre del pare estat, que normalment no sol ser excessivament generós amb els fills més desafavorits; els tocarà ajustar-se una mica més el cinturó.

Però els protagonistes del conte, forjats en una altra època, resistiran carregats de paciència, saben que quan comenci la tardor, sortiran com els bolets les ofertes de viatges de l’Imserso per a la gent gran. Per un preu assequible per a quasi totes les butxaques, tindran l’oportunitat de viatjar i gaudir d’uns dies fent turisme d’interior, o a les illes, de natura, circuits culturals, termalisme a balnearis, etc., que significaran recuperar un petit bocí de la llibertat perduda, conèixer altres indrets, mitigar el tedi de la vida quotidiana, i alliberar-se temporalment d’un munt de recomanacions ben intencionades, obstinades a fer-los complir un reguitzell de normes en benefici de la seva salut.

Així doncs, alliberats de tanta recomanació i advertiments, durant els dies fora de casa podran també gaudir amb moderació dels fruits de l’arbre prohibit sense més fiscalització que la veu de la pròpia consciència. A l’hora dels àpats, podran beure aquell petit got de vi que tant enyoraven, podran també assaborir aquells dolços prohibits que quasi no recordaven el seu gust, gaudiran del plaer del sabor de la sal i el sofregit, i no trobaran cap impediment per posar-se una altra cullerada al plat, beure una cervesa a mitja tarda o fer el xarrup del digestiu preferit. Canviaran la rutina de l’exercici diari per unes sessions de ball o algun joc a l’aire lliure, que els farà moure l’esquelet de manera més divertida.

Ah…, alguns tampoc s’hauran d’amagar per aspirar plaentment el fum d’una cigarreta.

Ja acabant el conte, haurem de dir que aquella parella entrada Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 11

Carta a Dolors Bassa Josep Pericot

M’atreveixo a escriure’t aquesta carta encara que no ens coneixem, però el ressò del vostre empresonament és molt present a tot Catalunya i en el teu cas concret a tot Torroella, o més ben dit a tot l’Empordà.

No ens coneixem, però pel que sé de la teva trajectòria social i política et faig confiança. Jo diria que caus del costat de l’autenticitat, de la responsabilitat política transparent i justa, més enllà d’una ideologia de partit i acarant el progrés i els benestar d’un poble.

Perquè el poble existeix de veritat o és només un concepte, una paraula degradada? Certament avui sembla més políticament correcte parlar de persones, d’individus, de ciutadans, de votants, de classes socials, ja sigui d’elits que saben el que volen o de treballadors a qui s’ha de saber conduir. Aquesta degradació de la paraula poble en part l’han fomentada dirigents polítics de variada estirp, que la menyspreen des del seu populisme cínic i desvergonyit.

Però resulta que el poble segueix existint malgrat ideòlegs i polítics, que es reviscola just en el moment de la lluita i de l’emancipació davant d’un enemic, que el vol domesticar o anorrear. Individualment, escriptors com Ibsen a Un enemic del poble o Camus a La pesta han plasmat aquesta lluita a favor del poble, i col·lectivament la història n’està plena, d’exemples. És en aquestes circumstàncies d’apoderament i emancipació que “esser poble” deixa de ser un terme banal o per ús discrecional del poder de torn. Ara a Catalunya vivim un moment d’aquests. Naturalment amb visions diferents, fins i tot oposades, però no incompatibles amb la consecució d’un creixement i en l’afirmació d’aquest poble com a subjecte polític. I sou precisament els empresonats i reprimits els que heu posat en valor aquesta major necessitat d’autonomia real, no fictícia, i de sobirania nacional. És a vosaltres que us devem el respecte i la dignitat que un estat de matriu nacional-centralista us nega. Un estat que no ha entès ni ha sabut encaixar la derrota moral de l’1 d’octubre. És per això que escric aquesta carta, per mostrar-te agraïment i respecte, amb l’esperança que els polítics que ara tenen la responsabilitat de governar, treballin pel vostre alliberament i per un reconeixement polític digne per als catalans.

Josep Pericot Ayats

12 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Cims per la llibertat Santi Sató

Aquesta és la denominació d’una iniciativa nascuda per “demanar la llibertat dels presos, exiliats i represaliats per l’Estat Espanyol”. Tenia per objectiu pujar divuit cims catalans el dia 13 d’octubre passat.

Els divuit cims escollits, i la persona que va triar cadascun, foren: •

El Tossal del Rei (1.351 m) per part de Lluís Puig

•

El Tossal de les Torretes (1.676 m) elecció de Meritxell Serret

•

La Gallina Pelada (2.322 m) per Anna Gabriel

•

El Matagalls (1.698 m) per Marta Rovira

•

El Montsent de Pallars (2.883 m) per Clara Ponsatí

•

El Puigsecalm (1.515 m) pel president Carles Puigdemont

•

La Pica d’Estats (3143 m) per Toni Comín

•

El Montcaro (1.441m) per l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell

•

La Mola (1.103 m) per Josep Rull

•

El Montgrí (303 m) per Dolors Bassa

•

Les Agudes (1.705 m) per Joaquim Forn

•

El Canigó (2.785 m) per Jordi Cuixart

•

El Comabona (2.548 m) per Jordi Turull

•

El Carlit (2.921 m) per Jordi Sánchez

•

La Roca Corbatera (1.163 m) per Raül Romeva

•

Sant Geroni (1.236 m) pel vicepresident Oriol Junqueras

•

El Pedraforca (2.503 m) per Meritxell Borràs

•

El Puigmal (2.913 m) per Carles Mundó

I finalitzada aquesta exposició general d’una diada que reflecteix una visió de l’acte a tot Catalunya, voldria destacar que Torroella de Montgrí va expressar la seva estima i el seu dol pel fet que la Dolors Bassa no pugui estar e ntre nosaltres! Com podríem demostrar de manera millor el nostre afecte i la nostra aflicció pel fet que una de les persones més estimades estigui a la presó? És realment difícil de comprendre com una persona volguda per la seva tasca docent, ciutadana i política pugui seguir empresonada, coneixent com coneixem la seva qualitat humana! Senzillament em costa molt d’entendre.

Pla general de l’interior del Castell del Montgrí amb els participants aquest dissabte 13 d’octubre de 2018.

Des del nostre Castell del Montgrí, i la pujada matinal que l’omplia, Montserrat, la germana de la Dolors Bassa, va demanar a tots que cridessin “Llibertat!”. Segur que el crit, que va omplir el Castell, no va arribar físicament a la cel·la de Figueres. Però sé també que la Dolors rebrà l’escalf de les veus de centenars d’homes i dones, de totes les edats, que varen fer el cim per demostrar el seu afecte i consideració, i la confiança que aquestes detencions han de tenir un final!

La mateixa seguretat amb què Montse Bassa, visiblement emocionada, va exposar la necessitat de reclamar el “mantenir viu l’esperit del l’1 d’octubre” i “la unitat dels nostres representants polítics”. Va fer també menció expressa d’una carta de la seva germana en què li deia: “He vist desavinences que no he entès, hi poden haver diversos camins, però en la mateixa direcció”.

I dos membres del govern de Puigdemont en llibertat sota fiança:

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 13

Retrobament amb l’avantguarda Josep Pericot Fig.1: Forats i claus sobre blanc (1968), Antoni Tàpies.

A la Galeria Mayoral de Barcelona se’ns presenta una exposició sota el títol “Amb la rebel·lió neix la consciència” (frase que va sintetitzar Albert Camus), que vol reivindicar i posar al dia l’important llegat pictòric que van representar grups com Dau al Set o El Paso, juntament amb d’altres pintors coetanis. Aquests grups i moviments iniciaren unes tendències i una rebel·lió que rebutjà els patrons de la pintura establerta; aquella pintura naturalista, postimpressionista, de caire realista i en general figurativa, que anteriorment tan dignes representats l’havien prestigiada.

Aquesta mostra exposa algunes de les obres considerades com a representatives d’aquests moviments avantguardistes, que irromprien amb força a partir de finals dels anys quaranta i més explícitament a partir de finals dels cinquanta del segle passat.

El comissariat de l’exposició va a càrrec de Tomàs Llorens, que ens introdueix en els temps històrics i polítics que acompanyaren aquesta avantguarda. Eren els anys persistents de la dictadura i a la vegada els d’una regulada obertura d’Espanya; un canvi tecnocràtic sorgit amb el nou Pla d’estabilització econòmica va donar aire no sols a l’economia, sinó també al conjunt de la societat espanyola. És a la segona meitat dels anys cinquanta quan es comencen a recuperar els reflexos perduts, després de l’hecatombe de la Guerra Civil i ja passat un decenni del final de la tràgica Segona Guerra Mundial.

Algunes de les primeres manifestacions inconformistes i abstractes en el mon de l’art es produeixen de manera coincident a Europa. Sorgeix el grup CoBrA (inicials de les ciutats originàries dels seus membres: Copenhaguen, Brussel·les i Amsterdam), i els pintors francesos, entre ells Soulages, Hartung i Fautrier, es coneixen arran de l’exposició que recorre Espanya sobre “Tendencias recientes de la pintura francesa (1948-1955)” (1). A Catalunya s’edita la revista Algol (1946), on escriuen Joan Brossa i Arnau Puig, amb il·lustracions de Joan Ponç, Jordi Mercadé i Francesc Boadella. D’aquesta revista només en sortirà un número, però en certa manera continuarà passats dos anys (1948) amb l’aparició de la revista Dau al Set, que té com a fundadors els mateixos es14 • Emporion • www.emporion.org

criptors Joan Brossa i Arnau Puig i els pintors Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats. Aquest grup neix influenciat per la pintura surrealista dels anys trenta, per Miró i també per la pintura poèticament abstracta de Paul Klee. Exposicions d’aquests pintors sota el títol de “Dau al Set” només se’n va fer una a l’octubre de 1951 a la Sala Caralt (2). (Fig. 1 i 2) A aquest grup s’hi va afegir molt aviat Juan Eduardo Cirlot, poeta i escriptor que va estudiar en especial l’obra de Tàpies (3), encara que posteriorment se’n va distanciar. Per la seva banda, el filòsof i crític Arnau Puig va analitzar i reflexionar sobre les seves pròpies vivències i sobre l’esperit i la filosofia que per ell s’engloba dins Dau al Set (4).

Altres esdeveniments es produïren en el món artístic que impulsaren el naixement d’aquestes avantguardes a Espanya. L’any 1957 sorgeixen a Madrid l’Equipo 57 (en la línia constructivista d’Oteiza) i el grup El Paso, format entre d’altres per Rafael Canogar (Fig. 3), Luis Feito, Manolo Millares (Fig. 4), Manuel Rivera, Antonio Saura, Juana Francés….. i els crítics José Ayllon i Manuel Conde. Al grup s’hi afegirien Manual Viola i Martín Chirino. Aquell mateix any, la Sala Gaspar de Barcelona realitza una exposició amb el nom de “Otro arte” sota la iniciativa del crític francès Michel Tapié (1) (2) (5). En la mostra, a banda del pintors europeus ja esmentats, hi participen pintors americans que lideren l’expressionisme abstracte i pintors dels grups El Paso i Dau al Set (Fig.5 i 6). En aquells anys, també a Barcelona, al recinte de La Virreina es va inaugurar una exposició sobre “Pintura italiana contemporània”, amb aportacions de la pintura simbolista i futurista dominants a Itàlia. Podríem citar també en el procés d’assentament de l’avantguarda a Barcelona la publicació per Dau al Set de l’assaig de Michel Tapié Esthétique en devenir, de l’any 1956, publicació que va ser possible gràcies al mecenatge de Francesc Samaranch i Torelló (5) i que va precedir la ja esmentada exposició a la Sala Gaspar. És així com aquests pintors acabaren essent reconeguts nacioEmporion 100 anys (1915-2015)

nalment i internacional (Gran Premi d’Escultura de la Biennal de Sao Paulo de 1957 a Jorge Oteiza; Gran Premi de Pintura de la mateixa Biennal de l’any 1959 a Modest Cuixart;, Gran Premi d’Escultura de la Biennal de Venècia de 1960 per Eduardo Chillida, i el mateix any Premi de Pintura de l’exposició internacional del Carnegie Institute de Pittsburg per a Antoni Tàpies). A la vegada es produïren, tal com ens ho explica Tomás Llorens en el catàleg de l’exposició, dos importants esdeveniments de pintors espanyols d’avantguarda, a Nova York, l’any 1960. Un al Museu Guggenheim amb l’exposició “Before Picasso; after Miró” i l’altre al MoMa amb el títol de “New Spanish Painting and Sculpture” (1).

L’exposició de la Galeria Mayoral, encara que limitada en el nombre d’obres, té el mèrit de mostrar-nos de la mà del seu comissari, Tomàs Llorens, els orígens i la força creativa dels primers avantguardistes de casa nostra. Una força que generà tot un corrent transformador de l’art del segle XX. El que genèricament podríem anomenar “art abstracte”, sembla que, com diu Michel Tapié, posa el comptador del fet artístic a zero i, certament, aquest art abstracte (que per a mi també inclou la figuració) ha assolit una maduració creativa extraordinària. Una maduració acompanyada d’un gran reconeixement, malgrat la falta de concreció intrínseca i l’absència de cànons predeterminats que el caracteritza.

Recordem, només a tall d’exemple, les obres de Mark Rothko, de Francis Bacon o d’Antoni Clavé, aquest darrer més a prop nostre.

Arnau Puig, DAU AL SET, una filosofia de l’existència, Flor del Viento Ediciones, Barcelona 2003.

Michel Tapié. Esthétique en devenir, Edició Dau al Set dirigida per Joan-Josep Tharrats. Impressió Filograf-R.Giralt Miracle, Barcelona 1956.

Fig.6: Empreintes d’assiettes (1973), Antoni Tàpies.

Quina serà l’Esthétique en devenir a mitjan segle XXI en el món de la pintura? No ho sabem. Però segur que noves avantguardes, amb inèdites forces creadores, ens aclariran el misteri.

Bibliografia: Tomás Llorens. “Itineraris de l’avantguarda espanyola en l’equador del franquisme”, p. 123-128. WITH REBELLION AWERENESS IS BORN. Galeria Mayoral, Barcelona 2018.

Raquel Medina. De Dau al Set a El Paso, el temps de l’art subversiu, p. 7-14. Catàleg de l’exposició “De DAU AL SET a EL PASO”, a Oriol Galeria d’Art, Barcelona 2003.

Juan-Eduardo Cirlot. Significación de la pintura de Tàpies, Biblioteca Breve, Serie Museo, Editorial Seix Barral, Barcelona 1962.

Fig.5: Black and Yellow (1959), José Guerrero.

Fig.4: Cuadro (3) (1960), Manolo Millares.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Fig.3: Sèrie negra n. 2 (1959), Rafael Canogar

Fig.2: Pintura (1958-59), Modest Cuixart.

Emporion • www.emporion.org • 15

Economia de la identitat Jaume Sató i Geli

conceptes propis de l’Antic Règim i la societat preindustrial -com els d’estament, cristià vell i cristià nou- o del Nou Règim i la societat industrial -com els de nació, poble, classe social-, etcètera).

La identitat social d’Henri Tajfel i John Turner és un concepte teòric que serveix per comprendre els fonaments psicològics de la discriminació entre grups. Es compon de quatre elements: Categorització: els éssers humans solen classificar-se i classificar els altres en categories, per tal d’etiquetar, diferenciar i discriminar des del punt de vista de les nacionalitats, les cultures, les ocupacions o les habilitats de cada persona; Antecedents Psicologia i Economia han anat de la mà des del principi. Durant el període clàssic Adam Smith va escriure The Theory of Moral Sentiments (1759), amb explicacions psicològiques del comportament individual, incloses les preocupacions sobre l’equitat i la justícia.

La psicologia econòmica va sorgir al segle XX en les obres de Gabriel Tarde (1902), George Katona (1951) i Laszlo Garai (1969).

L’any 2002, el psicòleg Daniel Kahneman va obtenir el Premi Nobel de Ciències Econòmiques “per haver integrat coneixements de la investigació psicològica sobre ciències econòmiques, especialment pel que fa al judici humà i la presa de decisions sota incertesa”.

Identitat social En Ciències Socials, la identitat és la concepció i expressió que té cada persona sobre la seva individualitat i sobre la seva pertinença o no a certs grups. El tret que es consideri decisiu per a la formació de la identitat canvia segons les cultures i períodes històrics -origen genètic: família, tribu, casta; -origen ètnic: religió, funció social i riquesa; -identitat de gènere; -interessos econòmics: territori, barri. Cap d’ells té exclusivitat, i molt habitualment entren en contradicció o bé es barregen de manera que es consideren un tot conjunt (nacionalisme, particularisme, 16 • Emporion • www.emporion.org

Identificació: els éssers humans solen associar-se amb grups específics, amb els quals se senten identificats i amb els quals reafirmen la seva autoestima; Comparació: els éssers humans solen comparar els grups als quals pertanyen amb els grups als quals pertanyen altres persones, i solen qualificar el seu propi grup amb un biaix que l’afavoreix; Distinció psicosocial: cada persona sol desitjar que la seva pròpia identitat sigui alhora diferent de les dels altres i positiva, en comparar-la amb la d’altres grups de persones.

Economia de la identitat L’Economia de la identitat captura la idea que les persones prenen decisions econòmiques basades tant en incentius monetaris com en la seva identitat: mantenint constants els incentius monetaris, les persones eviten accions que entren en conflicte amb el seu concepte de si mateix.

Els fonaments de l’economia de la identitat van ser formulats per primera vegada per l’economista guanyador del Premi Nobel de Ciències Econòmiques el 2001 George Akerlof i Rachel Kranton en el seu article “Economia i identitat”.

Els autors expliquen com la nostra concepció de qui som i de què volem ser pot donar forma a la nostra vida econòmica més que qualsevol altre factor, afectant el nostre treball, el nostre aprenentatge, la despesa i l’estalvi. L’Economia de la identitat és una Emporion 100 anys (1915-2015)

nova manera d’entendre les decisions de les persones: a la feina, a l’escola i a la llar. A més dels components “egoistes” de les nostres preferències, les persones ens considerem part de determinades “categories socials” amb les quals ens identifiquem. Existeix una norma o un ideal associat a cadascuna d’aquestes categories; per exemple, ser cristià, pare, economista, veí o esportista. Atès que comportar-se segons l’ideal ens produeix satisfacció, actuem, no només per maximitzar la nostra utilitat / benestar, sinó també per a arribar a ser (com l’ideal). Podria ser que l’evolució darwiniana ens hagi fet cooperatius, i fins i tot altruistes, com a mínim cap a aquells que percebem com a membres del “nostre grup”. Potser amb el valor que atorguem a “nosaltres” més que no solament a cada individu, podem explicar el que fem i decidim perquè és el que “nosaltres” hauríem de fer, perquè busquem també pertinença, respecte i realització personal…

En el model d’Akerlof i Kranton els treballadors identificats amb l’empresa necessiten menys retribució per a realitzar el seu treball adequadament, així que els empresaris han de comportar-se per aconseguir que el màxim nombre d’empleats s’identifiquin amb l’empresa.

El preu del canvi climàtic Joan Calsina

Els estudiants, a més d’escollir la seva decisió educativa segons els costos i beneficis futurs que aquesta comporta, també decideixen sobre com comportar-se o com encaixar entre els seus companys. D’aquesta manera, poden triar bé comportar-se com els bons estudiants o com els que pertorben l’ordre de la classe. D’altra banda, les escoles, com a institucions socials, tracten no només de desenvolupar les habilitats cognitives dels estudiants, sinó també d’impartir normes socials sobre com els individus haurien de ser i comportar-se. Normes que difereixen en funció del tipus d’escola -privada o pública, religiosa o laica, etc.

Amb això, podem apreciar millor per què algunes empreses o escoles tenen èxit i altres no; per què algunes ciutats i pobles no inverteixen en els seus futurs -i molt, molt més. L’Economia de la identitat posa de manifest un buit crític en les ciències socials.

Aporta identitat i normes a l’economia. Les nocions de la gent sobre el que és adequat i el que està prohibit, i per a qui, poden ser determinants crucials del seu (del nostre) benestar econòmic.

Amb tot això no hem parlat de la identitat nacional. Ho farem en una altra ocasió.

Referència bibliogràfica: AKERLOF, G.A.; KRANTON, R.E. (2000) Economics and Identity. The Quarterly Journal of Economics. Vol. CXV. Issue 3. August 2000. https://goo.gl/eXutHT

Un dia rere l’altre, els mitjans de comunicació, sigui de manera visual, oral o escrita, ens fan menció en més o menys intensitat d’un tema importantíssim i que fa referència al canvi climàtic que està patint el nostre planeta.

La preocupació per part de científics especialitzats en aquest tema, i també de molta gent corrent d’arreu que escolta, observa i s’informa, fa que arribem tots plegats a la conclusió que aquest canvi perceptible ja no té aturador mal ens pesi.

Passa un dia i un altre, i les ferides que estem provocant al planeta es van engrandint a poc a poc. I, què fem per guarir-les ?…

Doncs res, i la destrossa continua imparable. Mentrestant, els incompetents que governen el món fan els ulls gross os, perquè els seus inconfessables interessos passen per damunt de tot.

Ja no val ser optimista o pessimista, o emprar la metàfora de veure l’ampolla mig buida o mig plena. La realitat és dura com una roca i la tenim davant dels ulls.

El més desesperant de tot plegat és el sentiment d’impotència que envaeix el nostre cor, ja que intueixes que a poc a poc l’espècie humana s’està acostant al llindar del precipici, on en el seu fons ens esperen els cadàvers de totes les espècies animals i vegetals que nosaltres, per culpa d’un egoisme brutal, hem anat destruint sistemàticament al llarg dels segles.

I així serà tard o d’hora!

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 17

Canvis de temps, canvis emocionals Cristina Alsina

Ara que ja és novembre, temps de castanyes, llars de foc i el canvi d’hora, molta gent es nota més decaiguda, nostàlgica i, fins i tot, cansada físicament.

Us heu plantejat mai per què amb el canvi d’estació acostumem a patir canvis anímics?

Des de l’antiga Grècia, Hipòcrates ja feia referència al canvi estacional com a inici d’algunes malalties i la majoria de teories modernes sobre els trastorns efectius emocionals tenen en comú la incidència de la llum i les hores de sol en l’estat anímic de les persones, atribuint-ho moltes vegades a la influència de la melatonina (ens ajuda a regular el son) i la serotonina (l’hormona de l’humor), dues hormones que ens ajuden a regular l’estat d’ànim.

cos es va aclimatant al canvi de temps i la disminució d’hores de sol ens fa abaixar el ritme.

•

Realitzar activitat física: a part d’ajudar-nos físicament i prevenir malalties, mantenir-nos actius realitzant algun esport o activitat física ens permet alliberar tensions que ens ajuden a equilibrar el nostre estat emocional. No cal fer un esport massa dur si no ens agrada, està demostrat que caminar una hora al dia ens beneficia tant a nivell físic com psicològic, disminuint l’estrès, l’insomni, etc.

•

Gaudir d’estones d’oci: dedicar temps a fer allò que ens agrada, sense responsabilitats ni obligacions, ens aporta un plaer afegit a la rutina, que sovint pot estar carregada d’exigències.

La majoria de nosaltres ens llevem, anem a treballar, dinem, seguim treballant i, quan arribem a casa, ens encarreguem de les responsabilitats domèstiques i familiars, neteja, fer el sopar, banyar els nens, etc. Però quan li dediquem una estona al gaudi? Llegir, mirar la televisió, sortir a fer el toc amb els amics, un sopar especial de parella o alguna afició que tinguem, ens ajuden a trencar el ritme i passar-nos-ho bé realment.

•

Practicar l’atenció plena o mindfulness: focalitzar l’atenció en allò que fem, en l’aquí i l’ara, ens fa estar més presents i gaudir més de les activitats que realitzem. Un dels comuns denominadors en la societat actual és el pilot automàtic que portem que fa que, quan rentem plats pensem en la feina, a la feina pensem en preocupacions familiars, a casa ens preocupem per coses que encara no han passat, etc. D’aquesta manera mai estem presents i atents al 100% en allò que estem fent. Posar atenció en realment allò que fem i “fer fora” els distractors mentals ens afavoreix la concentració i ens disminueix l’ansietat.

•

Mantenir un diàleg intern positiu: com et parles a tu mateix?

T’exigeixes massa? Sovint els nostres pensaments poden ser el nostre pitjor enemic. Acceptar les nostres limitacions, no caure en frustracions i ser més benèvols amb nosaltres mateixos augmenta també el nostre benestar emocional.

A l’inici de la tardor i/o a l’hivern és quan s’acostumen a donar casos d’aquest trastorn efectiu estacional, que vindria a ser una mena de depressió lleu que apareix sempre a la mateixa època de l’any. La simptomatologia més freqüent associada és: irritabilitat, tristesa, sentiments de desesperança i desesperació, disminució de la libido, dificultats en el son, esgotament físic, ansietat, etc.

Què podem fer per combatre-ho: Tot i que es pot tractar la simptomatologia de manera concreta, ja sigui amb fàrmacs, suplements vitamínics o tractaments alternatius, el tractament o la intervenció més efectiva, ja que es tracta d’un trastorn recurrent, és la prevenció i la psicoteràpia: aprendre a gestionar emocionalment aquests canvis per adaptar-nos progressivament als canvis físics que patim.

Per prevenir o apaivagar aquesta simptomatologia el més important és cuidar-nos emocionalment en les diferents àrees: •

•

Prendre consciència i autoconeixement: sovint sentim que no ens trobem bé emocionalment, però ens costa detectar què ens passa i seguim “rodant” sense parar ni fixar-nos en allò que sentim. Prendre consciència de manera activa ens permetrà veure on ens podem cuidar una mica més i, per fer-ho, es recomana trobar un espai de calma, com el mar, una cafeteria que ens agradi, etc. L’important és sentir-se còmode i tranquil, per poder dedicar uns minuts a deixar-nos sentir i explorar quines àrees hem de reforçar per sentir-nos millor emocionalment.

Dormir les hores necessàries i tenir estones de descans: els experts aconsellen dormir entre 7 i 8 hores cada nit, però amb això no en tenim prou. És molt important gaudir de moments de pausa, sense presses i descansar quan sentim que el nostre cos i cap ho demanen. Quan deixem l’estiu enrere, època de més moviment i activitat, és completament normal que necessitem dormir més hores i reposar més, el

18 • Emporion • www.emporion.org

Per tant, i a mode de conclusió, l’autoconeixement i l’autoexploració són claus a l’hora de prevenir o apaivagar la simptomatologia associada als trastorns afectius estacionals o, simplement, als canvis d’humor associats als canvis de temps.

Dedicar-nos temps a nosaltres mateixos és la millor inversió emocional que ens podem fer i, si ens costa, sempre podem demanar ajuda a professionals que ens ajudin en el camí del benestar emocional i l’autoconeixement.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Menu d'en Martí Martí Elias Pericay

Terrina de bolets Ingredients: • Bolets variats del temps (500 g. aprox) • Nata de cuina • 5 ous • Una ceba • Sal i pebre • Oli d’oliva Preparació: Es baten els ous en un bol.

Es capola la ceba a bocins petits, i els bolets també. En una paella amb una mica d’oli, al foc, es couen la ceba i els bolets. Després s’hi afegeix la nata de cuina i es fa bullir una estona. Es deixa refredar i es barreja amb els ous batuts. Es salpebra la barreja i es posa en un motlle. Seguidament es posa al forn, al bany maria durant uns 40-45 minuts a 180º. Una vegada cuit es refreda i es desemmotlla i ja està llest per menjar.

Entrecot a la mostassa Ingredients: • Entrecots de 250 g.

• Mostassa de Dijon • Mantega • Farina de blat o de blat de moro (si ets celíac) • Nata de cuina • Un raig de brandi • Sal i pebre Preparació: Es salpebra l’ entrecot i es passa per la farina. En una paella es fregeix amb mantega. Quan estigui cuit al gust de cadascú s’hi afegeix una cullerada de mostassa de Dijon i es flameja amb el brandi. Es retira l’ entrecot (que el reservarem a part) i s’hi afegeix la nata de cuina per muntar la salsa, que s’ abocarà sobre l’ entrecot.

Emporion 100 anys (1915-2015)

Moniatos a la catalana Ingredients: • Moniatos mitjans • Sucre Preparació: Es couen al forn els moniatos. Es deixen refredar. Es tallen a rodanxes d’un centímetre de gruix, es posen en una plàtera estesos, es cobreixen de sucre i amb una pala de cremar la crema, ben calenta, es cremen fins que quedi com un vidre. Ja estaran a punt de caramel per postres.

Emporion • www.emporion.org • 19

Gotes d'humor Fuster

20 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

NOTÍCIES D’OCTUBRE

tar “La Nàusea”; i el dilluns 29 a L’hora del conte, “Contes per menjar-se la por”.

PER A AQUEST MES DE NOVEMBRE

Auditori Espai Ter. El divendres 12 es va presentar “Todas las noches de un día”, d’A. Conejero; i el dissabte 27, “Humans”, d’Stephen Karam, direcció de Mario Gas, cicle Temporada Alta.

Aplec a l’ermita de Santa Caterina

TORROELLA I L’ESTARTIT Al castell per la Dolors Bassa. El dissabte 13 al matí, una multitud hi va pujar i va fer una crida per la seva llibertat, com en altres cims del país, escollits per cadascun dels presos polítics i exiliats.

EMPORION, trobada d’autors. Coincidint amb la celebració de l’Assemblea de socis, el dissabte 27 es va fer una trobada d’autors d’articles i col·laboradors dels dotze anys de continuïtat de la nostra revista digital.

Postres de poma. A la plaça de la Vila es va organitzar un concurs el dissabte 13 al migdia.

III Transmontgrí. Es va fer el diumenge 21, organitzat per Amics de Santa Caterina i Casal del Montgrí.

Travessia nedant a les Medes. Es va fer la 9a. edició el diumenge 21, per a la Marató de TV3.

Biblioteca municipal de l’Estartit. Al Club de Lectura es comentà el dijous 25 “Cartes des del front”; i divendres 26 “La elegía del verdugo”.

Destinació sostenible.

Torroellal’Estartit-Illes Medes ha estat designada, per segon any consecutiu, com a una de les 100 destinacions més sostenibles del món.

En l’avaluació hi participen un centenar d’experts internacionals.

La ciència al servei dels conreus. En parlà Joan Serra, de la Fundació Mas Badia, al Museu de la Mediterrània el divendres 26.

Pere Llos, Premi Montgrí de l’Esport 2018. Se li concedí per la seva activitat dinamitzadora de l’esport torroellenc.

Món Empordà. El dissabte 27 es va fer el tradicional mercat ecològic rotatiu mensual.

Pressupostos participatius. El dia 15 va començar el període de votació, fins al dia 31.

CATALUNYA

Jornades gastronòmiques de la poma.

Van tenir lloc durant tot el mes.

Del municipalisme a la República. La CUP va organitzar una conferència a l’auditori de can Quintana el dimecres 3.

XV Jornades Ernest Lluch. Aquest any es van convocar per al dissabte 6, sota el títol “Autoritarisme i populisme, avui”.

Exposició Beware of de Dog. Organitzada pels Amics de la fotografia, es va inaugurar el dissabte 6 als claustres de l’hospital.

Dos llibres al Cucut. El dissabte 6 es varen presentar “Somnis a mida” i “Aroma del temps”.

Festa de l’Esport 2018. Va tenir lloc el diumenge 7 al vespre a l’Espai Ter. Biblioteca Pere Blasi. El dilluns 8 va presentar “Son soneta”, hora del conte per a nadons; el dimarts 9, a l’espai Llegir teatre, “Els jocs florals de Canprosa”; el dimecres 17 el llibre “Gimnàstica de l’ànima”; el dimecres 24, a l’espai Llegim?, es va comenEmporion 100 anys (1915-2015)

Filatèlia i Numismàtica. El divendres 26 s’inaugurà a la Capella de Sant Antoni la mostra de col·leccionisme.

Aniversari de l’1-O. Es va commemorar a tot Catalunya. A Barcelona hi va haver tensió davant de la porta del Parlament i intervenció dels Mossos contra els manifestants que intentaven d’entrar-hi.

Ultimàtum. Al debat de política general del dia 2, el president Torra va dir a Pedro Suárez que els independentistes deixarien caure el seu govern si no hi havia oferta de referèndum.

Problemes JxCat i ERC. El dimarts 9, amb desavinences sobre el vot dels quatre diputats suspesos pel TC, els sobiranistes no van tenir majoria suficient al Parlament per aprovar diversos acords.

Reprovació del rei. El dijous 11, JxCat i ERC es van adherir a una resolució d’en Comú-Podem per reprovar el discurs del rei del 3 d’octubre de l’any passat i demanar

l’abolició de la monarquia. La CUP es va abstenir. El divendres 26 l’Ajuntament de Barcelona va prendre un acord semblant.

Huracà Leslie. Va originar una llevantada forta, amb crescuda de rius i carreteres tallades, però no causà desgràcies personals com a la zona de Carcassona, a França.

ESPANYA El govern central i Catalunya. Davant l’exigència d’un referèndum feta el dia 2 pel president Torra al Parlament, el govern central va respondre que no acceptava ultimàtums, si bé mantenia l’oferta de diàleg.

El divendres 26 va recórrer davant el TC la reprovació del rei feta pel Parlament.

El Tribunal Suprem i els bancs. La reputació de l’alt tribunal va quedar tocada per una decisió sobre impostos de les hipoteques, que afectava negativament els bancs i es va fer enrere.

Llevantada tràgica. La nit del dimarts 9 la pluja va provocar inundacions a la costa de llevant de Mallorca i va causar dotze morts i un nen desaparegut.

MÓN Alemanya. A les eleccions de Baviera del diumenge 14, el CSU, partit aliat de Merkel, guanyà les eleccions però va perdre la majoria absoluta. L’extrema dreta aconseguí entrar al Parlament.

Aràbia Saudita. La desaparició al consolat turc d’un periodista dissident, redactor al Washington Post, provocà un conflicte diplomàtic, amb posicions diferents de Trump i Merkel.

Huracà Leslie. Va entrar per Portugal, on va ocasionar destrosses i ferits, continuà com a tempesta tropical per Espanya i arribà a la zona de Carcassona, a França, on va causar onze morts.

ESPORTS Márquez 5 cops campió en GP. El diumenge 21 va guanyar en el circuït del Japó.

Comptant totes les categories, Márquez ha estat set cops campió del món.

Copa d’Europa. El Barça va vèncer el Tottenham a Wembley (2-4) i l’Inter al Camp Nou (2-0)

El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Emporion • www.emporion.org • 21

22 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 23

24 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 25

26 • Emporion • www.emporion.org

Emporion 100 anys (1915-2015)

Pel·licula del mes: EL PRIMER HOMBRE

Emporion 100 anys (1915-2015)

Emporion • www.emporion.org • 27

Edita Associació Emporion

Socis Fundadors

Consell de redacció

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicenç Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sató Joan Surroca Enric Torrent Plàcid Busquets

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Cels Sais Enric Torrent Plàcid Busquets Joaquim Guimerà

Jaume Bassa - President Joaquim Guimerà - Secretari Cels Sais Ballester - Tresorer Plàcid Busquets - Disseny, edició i administració del web Gabriel Martinoy - Preparació, estructura i gestió de continguts