97 gener 15

PERIÒDIC DIGITAL TERCERA ÈPOCA

gener Nº 97 GENER 2015

• Editorial • Notícies • Nota-avís a entitats organitzadores d'actes a Torroella-l'Estartit • Emporion 100 anys – 1915-2015 • Què li ha ensenyat la vida?

• "La veritat": reflexions amb sentències • La Xina i el soroll de les motos • El significat del 9-N • L'esclat d'una il·lusió • Conte de Nadal • The deplorable history i el post-9n • La gran trampa del TTIP • Absolutisme intel·lectual • Els reptes de la nova Comissió Europea • Torroella, espai d'art • Proverbis, refranys i frases fetes • Exercicis de català 4 • Eduardo Rincón, músic • El video dels joves • La cuina de la Catrina • Mots en creu • Gotes d'humor • Cinema i espectacles

Emporion • www.emporion.org • 2

Editorial 100 Anys d’Emporion, 100 Anys de Torroella El dia 1 de gener de 1915 va sortir a la llum el número 1 d’EMPORION, i avui, 1 de gener de 2015, publiquem el número 97 de la tercera època, en format digital. Entre una data i l’altra, la nostra revista n’ha passat de totes, temps de joia i d’esperança, temps de dificultats i de persecució, de clausures obligades i de represes il·lusionades. També Torroella, en el mateix període, ha sofert alts i baixos polítics, econòmics i socials, ha viscut anys de progrés i anys de constricció.

Per commemorar el centenari, l’Associació EMPORION ha programat un seguit d’actes: la projecció al Cinema d’un documental de Jordi Bellapart, la representació d’un quadret dramàtic de 1916, una exposició amb el títol “EMPORION 100 ANYS”, i un acte públic central. Tant el documental com l’exposició posen clarament de manifest el paral·lel que ha existit al llarg dels anys entre l’evolució de la nostra vila i les vicissituds de la nostra revista, molt lligades l’una amb l’altra.

Torroella i EMPORION han viscut juntes, han gaudit juntes i han patit juntes.

Hi va haver un desvetllament cultural impressionant quan van arribar a la vila el mestre Blasi l’any 1911 i mossèn Viver el 1913, i s’hi van implicar amb decisió una bona colla de torroellencs que van fer costat a aquells personatges il·lustres i van ajudar a crear l’Ateneu Montgrí. Hi va haver els vents favorables del Noucentisme i l’empenta de la Mancomunitat. El moviment noucentista, que es va estendre per Catalunya fa cent anys, valorava l’ordre, el seny, l’harmonia, l’equilibri, exalçava el catalanisme i girava la mirada cap a Europa, i aquest era l’esperit que animava els creadors d’EMPORION, que frisaven per una Torroella culta, desvetllada, ordenada, catalanista i europeista. La Mancomunitat, per la seva banda, constituïda l’any 1914, va promoure infraestructures, com el telèfon, que van afavorir Torroella, va emprendre actuacions en els àmbits cultural i social, com ara biblioteques i centres escolars, i va atraure gent eficaç que va ajudar a l’expansió dels ideals noucentistes, tan grats a la gent d’EMPORION. El lligam entre els destins de la vila i els d’EMPORION, que s’havia manifestat tan clarament en l’època de puixança, es va deixar sentir també a partir de 1923 quan es va imposar la Dictadura.

L’alcalde i els regidors de l’ajuntament democràtic van ser cessats, l’Ateneu va ser clausurat i EMPORION no es va poder publicar. Tot i això, els seus emmudits redactors van reaparèixer, tossuts i audaços, l’any 1928, i ni que fos només per un cop l’any, van escriure articles en català en un LLIBRE DE LA FESTA MAJOR que s’ha mantingut després, any darrere any, i ha arribat ben viu fins als nostres dies.

Torroella va esclatar de nou amb joia quan l’any 1931 es proclamà la Segona República Espanyola, mossèn Viver va escriure al LLIBRE DE LA FESTA un vers èpic exultant: “i clamava la terra catalana / el rei és fora, el rei ara sóc jo” i pocs mesos després reapareixia EMPORION. Però els anys següents no varen ser gens propicis. El mestre Blasi va ser cridat a Barcelona i l’Ateneu va iniciar el seu declivi. Però EMPORION anà superant els mals temps amb una tenacitat impressionant, mentre Torroella suportava com podia els vaivens dels enfrontaments polítics i socials. Fins que arribà la revolució i la Guerra Civil. L’any 1936 mossèn Viver es va haver d’amagar i fugir de Torroella, l’any 1939 el mestre Blasi va haver de marxar a l’exili.

Després la postguerra. Un règim autoritari va perseguir tota expressió catalana i en català, i ben poques figures es movien pel desert cultural torroellenc. Fins que un dia va renéixer el LLIBRE DE LA FESTA MAJOR, una altre dia aparegué l’Esplai, que es transformà en el Casal del Montgrí, després s’elegí un Ajuntament democràtic, es va fer el primer Festival de Música,...

Faltaven molts anys encara perquè sortís de nou EMPORION. Només ho va fer possible el 2006 l’adopció del format digital. I ja hem arribat als 8 anys. Aviat publicarem el número 100. Un altre 100.

Hem volgut que aquest número de gener de 2015 tingués un aire de celebració i és per això que alguns membres del Consell de Redacció hem dedicat els nostres articles als orígens, al present o al futur desitjable de la nostra publicació. Ens han acompanyat amb les seves reflexions alguns dels nostres redactors habituals, Caterina Bosch, Joan Surroca, Santi Sató, Adrià Arboix, així com una amiga d’EMPORION que escriu a les nostres pàgines per primer cop, Maria Rosa Mateu. Hem de destacar d’una manera particular la col·laboració especial per a aquesta ocasió del torroellenc d’adopció, premi Sant Jordi 2013, Vicenç Pagès Jordà. A tots, moltes gràcies.

Actes commemoració del Centenari Commemoració del Centenari de la revista EMPORION - 1915-2015

Gener de 2015 Dissabte 3 de gener, a les 7 de la tarda, al Cinema Montgrí Projecció del documental El mestre, el capellà i una munió de torroellencs 100 anys de la història cultural de Torroella a través d’una revista i els seus fundadors Realització: Jordi Bellapart Amb la col·laboració de: Jaume Bassa, Fina Pereña, Francesc Pereña, Joan Radressa, Joan Surroca Presentació del programa d’actes del Centenari Dissabte 10 de gener, a les 7 de la tarda, al Cine Petit Representació de l’obra dramàtica L’abim Quadret en un acte, pel grup Teló Esquinçat, de Torroella Escrita pel torroellenc Josep Castells i estrenada per la Secció Dramàtica de l’Ateneu Montgrí, al Saló Jou de Torroella, la nit del 18 de juny de 1916 Breu explicació prèvia, amb lectura de textos de l’època Divendres 16 de gener, a les 7 de la tarda, a la Capella de Sant Antoni Inauguració de l’exposició “Emporion 100 anys” Presentació gràfica dels antecedents, de les tres èpoques de la revista i dels parèntesis forçats, al llarg de cent anys molt accidentats Recital del Cor Anselm Viola Dissabte 17 de gener, a les 7 de la tarda, a l’auditori del Museu de la Mediterrània ACTE CENTRAL DEL CENTENARI Presentat i moderat per Xavier Ferrer EMPORION i Torroella, per Jaume Bassa Parlament de Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural Clausura de l’acte, Jordi Cordon, alcalde de Torroella

Emporion • www.emporion.org • 3

60è Aniversari del traspàs de Mossèn Francesc Viver: Una proposta Josep Riera i Torrent El Consell de Redacció es complau a publicar la nota de record que ens ha fet arribar Josep Riera amb motiu del 60è aniversari del traspàs de Mossèn Francesc Viver, un dels fundadors i un dels més constants col·laboradors del nostre periòdic.

Al mateix temps, comuniquem als nostres lectors que, en nom de l’Associació EMPORION, el Consell de Redacció ha decidit d’adherirse a la proposta que es fa en aquesta nota amb la intenció de recuperar l’obra poètica de Mossèn Viver. Creiem que és una altra bona manera de commemorar el centenari d’EMPORION.

El diumenge 2 de gener de 1955 morí el zelós sacerdot, llorejat poeta, fervent patriota, excel·lent pedagog Mossèn Francesc Viver i Puig.

Home enamorat de la pobresa franciscana, amarat d’humilitat, amic de la gent menuda i la gent senzilla; home de cor obert i generós.

Han passat 60 anys i per qui el va conèixer i tractar, el seu record encara es manté ben viu. Ell havia passat a Torroella gran part de la seva vida i, col·laborant en les activitats de la catequesi i de la”Escuela Dominical”, havia marcat fortament i de manera ben positiva tots els infants de la parròquia, que és tant com dir tots els infants de la vila, ja que en aquella època tants vilatans... tants catòlics.

L’obra de mossèn Viver, però, no es limitava només als infants. Durant els anys de la seva estada a Girona, juntament amb el seu germà mossèn Antoní, tots dos havien pres part molt activa en la dinamització de la cultura ciutadana. En arribar a Torroella entrà en contacte amb la flor i nata de la cultura vilatana, i no trigaren pas gaire a introduir-se en moltes cases a través de la revista que fundaren: Emporiom. Francesc Viver, Pere Blasi, Josep Castells, Eduard Viñas, entre d’altres, es feren

Emporion • www.emporion.org • 4

ben familiars en la majoria de les cases de la població a través d’aquesta publicació.

Els avatars polítics de l’època emmudiren la revista, però el grup format pels que podem considerar l’ànima cultural del poble, es premeren el magí i, com a fruit del seu enginy, en sortí el llibre de la Festa Major, que amb les degudes adaptacions ha arribat fins als nostres dies.

La revista Emporion, per la seva banda, quan el temps li va ser propici, tornà a les llars torroellenques, mes les noves maltempsades polítiques una altra vegada la condemnaren al silenci.

Passaren els anys i d’un temps en vingué un altre. Apareixerien les noves tècniques electròniques que facilitarien l’acció d’un grup de persones devotes de mossèn Viver que animades pel seu mateix esperit ressuscitaren la revista; això sí, no pas impresa sobre paper sinó en format digital.

Heus ací, doncs, com dues obres, en què malgrat no ser fruit exclusiu de mossèn Viver, hi és ben evident la seva petjada i han arribat fins a nosaltres.

No ens podem per això donar per satisfets, ja que amb mossèn Viver hi tenim encara un deute pendent: Després de dos intents frustrats, un amb motiu del 25è aniversari del seu traspàs i l’altre amb motiu del 50è, ens queda encara per publicar la seva obra poètica, de la qual em consta que algunes peces s’han perdut.

Seguirem esperant amb el risc de acabar-ho de perdre tot?

Si algú s’anima, podeu contactar amb Josep Riera joseprieratorrent@hotmail.com També us podeu adreçar a consellredaccio@emporion.org

"Emporion", el nom elegit pels fundadors Joan Surroca i Sens L'any 1915 els fundadors van decidir batejar la nostra revista amb el nom d'Emporion. Per què? Només feia set anys que la Junta de Museus de Barcelona, que dirigia Josep Puig i Cadafalch, i amb el suport polític d'Enric Prat de la Riba, havia apostat per excavar de manera planificada el jaciment grecoromà d'Empúries, Emporion en grec.

Aviat van anar aflorant joies artístiques, entre elles la imponent estàtua d'Asclepi. A Catalunya es vivia un estat d'eufòria gràcies a l'espurna de 1906, quan intel·lectuals i polítics van unir voluntats i esforços per renovar el país. Aquella guspira va causar un veritable foc purificador, el noucentisme, que durant la dècada dels anys 10 del segle passat va experimentar el moment més dolç. La fundació de la nostra revista, l'any 1915, es troba al bell mig d'una de les dècades més reeixides de tota la nostra història.

La raó, la precisió, la mesura i l'harmonia van esdevenir els nous valors que van penetrar a totes les manifestacions artístiques i literàries. És evident que els noucentistes s'emmirallaven en la cultura clàssica grega i les excavacions d'Empúries són una viva expressió de les inquietuds d'aquella generació àvida de modernitzar el país, de millorar la higiene i la cultura. Gràcies a Empúries, primera ciutat on es van encunyar monedes de la península Ibèrica i primer punt on es va utilitzar un ús comercial de l'escriptura, els noucentistes van quedar bocabadats contemplant l'escenari de totes les manifestacions culturals: teatre, música, poesia, filosofia, dansa...

No té res d'estrany, doncs, que Emporion esdevingués el nom per batejar una publicació que, amb talls significatius, ha arribat fins als nostres dies.

Suggereixo que, davant l'extrema incompetència de l'actual ministre d'Educació, que pretén dificultar l'estudi de la cultura clàssica, des de Torroella fem un esforç per mantenir la flama d'aquest foc que tant molesta la ignorància. El foc de l'esperit clàssic recollit pels nostres fundadors encara ara ens il·lumina.

No crec que certs coneixements culturals millorin per si sols a la persona humana. Els nazis escoltaven bona música i ¿quin país superava Alemanya en preparació cultural? En canvi, tinc la convicció que qui ha contemplat amb passió el Partenó, qui sent que els seus ulls s'humitegen davant les Cariàtides, qui troba insuperable la lectura dels poemes èpics d'Homer, les tragèdies de Sòfocles, els cants de Safo o el pensament d'Epicur, per dir uns pocs exemples, tot i que no quedarà lliure d'errors, estarà vacunat contra la barbàrie. Faig vots perquè Emporion ens recordi de manera perenne els nostres orígens i estarem salvats pels segles dels segles!

A l'aguait del nostre patrimoni

La Font dels Capellans torna a rajar després de prop de dos anys de no fer-ho.

Emporion • www.emporion.org • 5

Centenari d’Emporion, gener del 2015 Santi Sató L’objectiu d’aquest article no és altre que formular un desig: que entre tots, els d’avui i els que ens succeeixin en la tasca, mantinguin com objectiu prioritari el segon centenari d’EMPORION, publicació que celebra avui el seus primers cent anys!.

I en segon lloc que EMPORION pugui, un dia no massa allunyat, publicar-se amb suport de paper, encara que potser no sigui ja necessari en un futur a causa d’una majorw difusió de la comunicació digital entre els joves, per Internet o altre mitjà que el substitueixi!

L’EDUCACIÓ i la llengua catalane L’Emporion, ja el desembre del 1915, reproduïa un escrit en què s’interessava dels poders públics: “Que en les escoles públiques de Catalunya sigui obligatori ensenyar als deixebles en català.

Que en les Universitats Instituts i Escoles Normals en terra catalana s’estableixin càtedres, també obligatòries de Llengua, Història i Literatura catalanes.

Que per exercir qualsevol càrrec públic a Catalunya, sigui també obligat conèixer perfectament la llengua catalana, parlada i escrita.

I que sigui respectat i reconegut oficialment el dret dels catalans a usar son idioma propi en tots els actes de llur vida pública i privada” L’educació és un dret fonamental, inclòs, l’any 1952, per la Convenció Europea de Drets Humans i obliga a tots els països a garantir el dret a l’educació. I, a nivell mundial, per la Nacions Unides, l’any 1966. Però per al català i la immersió lingüística bufen mals aires, té la vida cada dia més difícil: • El jutjats en jutgen i en dicten sentències? En quin percentatge i en quines llengües?

• I no parlem dels polítics, no tan sols espanyols, fins i tot d’autonomies que tenen el català també com a llengua pròpia i oficial.

• El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ordenava que el castellà fos també llengua vehicular a l’ensenyament en col·legis del Principat.

• I a les Illes Balears van fer seva aquesta sentència.

• En el País Valencià s’insisteix en el model trilingüe, quan en molts llocs no poden gaudir-ne en català per falta de places suficients.

• Tindrà Catalunya el català com a llengua també obligatòria a totes les administracions públiques?

Entrem doncs en el tema de l’EMPORION d’avui: Què hem de fer els que hi col·laboremper obtenir-ne una major difusió, amb un fi i un objectiu: Emporion • www.emporion.org • 6

Conseguir gràcies als joves, d’avui i els que els segueixin, que EMPORION arribi al seu segon centenari, amb la col·laboració fonamental de l’escola en català!

No és cap mite, només un objectiu a assolir pels que avui sou encara joves!

Recordem queTorroella l’any 1915 tenia una població de4.000 habitants i avui sobrepassa els 12.000, i quina serà el 2.115?

Exposo, per finalitzar, el conjunt de les preguntes que se’m presenten i que són tema a considerar pels nostres lectors, pels nostres mestres, professors i directors, al temps que per la pròpia redacció de la revista: Arriba EMPORION al públic en general? Al jove? S’han d’incrementar els continguts culturals? O les notícies d’actualitat? O consultar i copsar l’interès de la joventut en el tema de la màxima actualitat política catalana i espanyola?

Possiblement està mancada de .....? Es podrien incrementar els continguts?

Tindria més o menys difusió en un país independent? O dins d’una federació asimètrica?

Tot això, submergits dins d’una temporalitat política curulla de converses i propostes sobre la possibilitat d’una Catalunya independent, confederal, federal, o subjecta dins d’un estat centralista?

I a nivell més prosaic si voleu, amb un anhel ferm i profund de tots els que avui hi col·laborem: que Emporion arribi al següent centenari sent la publicació de Torroella de Montgrí!

‘El Temps’, el setmanari català degà, també celebra el seu aniversari: el trentè Adrià Arboix Ara que estem celebrant el centenari de la nostra revista Emporion amb il·lusió i satisfacció, convé recordar també el mèrit d’una altra revista, El Temps, un setmanari en català d’informació general, creat a València i caracteritzat per una visió periodística que comprèn tota l’àrea lingüística catalana, amb redaccions a València, Barcelona i Palma, i que enguany celebra amb èxit tres dècades de periodisme ininterromput.

Cal remarcar que no hi ha cap més setmanari d’informació general en català que hagi aguantat tant de temps, situació equiparable a la durada dels prestigiosos i clàssics setmanaris europeus com Der Spiegel (el setmanari més prestigiós d’Europa) o The Economist (un dels millors setmanaris del món).

El periodista Vicent Sanchis és el director general de la revista, que és editada des del 1984 per Eliseu Climent, el promotor cultural per excel·lència del País Valencià.

Una de les aportacions més importants i originals de la revista va ser -i encara és una de les seves principals senyes d’identitat-, tenir com a marc de referència periodístic els Països Catalans.

Cal recordar que en el primer número de la revista Joan Fuster, Joan Francesc Mira, Ramon Barnils i Vicent Ventura van signar articles, malgrat que Eliseu Climent, a l’inici, creia, amb escepticisme, que les possibilitats reals que el projecte aconseguís reeixir eren poques; fins i tot el mateixFusteren dubtava.

L’èxit de la publicació s’explica per aplicar amb generositat i constància un periodisme de qualitat, rigorós i actual que l’ha fet tot un referent periodístic.

El Temps ha celebrat l’efemèride del seu trentè aniversari amb un número especial publicat el passat mes de maig on rescata articles significatius escrits a la revista en aquests trenta anys. A més a més, ha aplegat per primera vegada i ha entrevistat conjuntament Joan Lerma (País Valencià), Jordi Pujol (Catalunya) i Gabriel Cañellas (Illes), els tres presidents del 1984, l’any de la fundació de la publicació.

Comenta textualment Vicent Sanchis, en una entrevista al diari digital Vilaweb, referint-se a la importància cultural d’un espai lingüístic català per damunt de fronteres administratives i polítiques i de la importància que té per a Catalunya no oblidar i reforçar tota aquesta àrea lingüística: “És com si ara Catalunya diguera que s’oblida d’Ausiàs Marc, Jaume Roig, Joanot Martorell, Isabel de Villena, Ramon Llull... Catalunya no es pot oblidar de tot això... de Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés. Ni el País Valencià es pot oblidar de Salvador Espriu o de Quim Monzó. Nosaltres, tal com som, si combinem la pluralitat amb la unitat necessària, som molt més interessants i viables a tots els nivells que no si cadascú va pel seu costat i s’oblida dels altres.”

I diu també: “Hi ha molt pocs mitjans que entenguen que el País Valencià, les Illes i Catalunya són ni que siga un mercat lingüístic. I finalment, El Temps també té sentit en la Catalunya estricta. Fa falta gent, revista i periodistes com les que té El Temps.”

I acaba remarcant: “El nostre àmbit lingüístic és el català. El nostre espai de comunicació hauria de ser també el català. I el nostre espai nacional depèn de la voluntat dels valencians, menorquins, mallorquins, eivissencs i catalans. Això ens obliga a treballar els dos primers fronts -el lingüístic i el comunicacional- sense cap mena de reserva ni precaució.”

El Temps continua gaudint després d’aquests primers trenta anys d’una bona salut periodística i és un dels pocs mitjans de comunicació escrit que, amb èxit, creuen i aposten amb decisió per mantenir aquest espai general d’informació cultural català que és el nostre.

De celebració en celebració. De l’Emporion a El Temps. Moltes gràcies per poder gaudir d’aquestes dues publicacions, i per molts anys…!

Bibliografia 1. Temps. 30 anys, número 1.562, 20 de maig de 2014 2.<http://www.vilaweb.cat/noticia/4192508/20140520/vicent-sanchis-sense-pais-valencia-illes-catalunya-seria-diferent.html > Emporion • www.emporion.org • 7

Com va néixer i com es fa l'Emporion de la tercera època Jaume Bassa El 12 de febrer de 2005, quatre torroellencs varen iniciar una sèrie de trobades per debatre la possibilitat de fer renéixer la revista EMPORION, que tanta popularitat havia assolit a la nostra vila abans de la guerra civil.

L'objectiu era publicar una revista sòbria, en principi mensual, independent, sense ànim de lucre però no deficitària, feta per voluntaris desinteressats i amb ànim de continuïtat (allò no havia de ser una foguerada).

Per assolir aquests objectius s'havia de constituir una estructura senzilla i acomplir les funcions necessàries en els àmbits econòmic, financer, comercial i de gestió de l'edició. Després de tres o quatre reunions amb persones o entitats potencialment interessades, el dia 16 de juliol d'aquell mateix any 2005 els promotors varen assumir una conclusió decebedora: l'opinió majoritària era que no es podria dur a terme una publicació d'aquelles característiques perquè, si la feina s'havia de fer només amb voluntaris, hi havia massa problemes logístics: recollida d'originals, impressió, distribució a punts de venda, publicitat, i uns quants inconvenients més. Es va deixar córrer la idea.

Però la dèria hi era, i uns mesos després els promotors varen imaginar la forma de saltar-se tots aquells inconvenients logístics: es podria editar una revista que mantingués totes les característiques bàsiques desitjades si s'adoptava el format digital. En una reunió que va tenir lloc el dia 4 de setembre de 2006, el fundadors d'EMPORION digital www.emporion. org varen concretar així els seus propòsits (copio l'acta de la reunió): Objectiu. Retornar a Torroella, en format digital, el mitjà de relació i comunicació civilitzat que havia nascut feia cent anys i havia desaparegut l'any 1936.

Contingut. Seguint els principis de les dues primeres èpoques, seria una revista: • de comunicació i de pensament (d'actualitat i d'idees).

• local (feta per torroellencs, acceptant col·laboracions de fora).

• amb curiositat global (tot el que ens envolta ens interessa).

• culta (de nivell suficient, sense elitismes però no vulgar).

• lliure (no exposada a pressió de cap mena).

• responsable (llibertat implica responsabilitat).

• oberta (tota reflexió honesta, sincera, ha de ser possible).

Més endavant, per assegurar la continuïtat de la publicació, es va constituir l'Associació EMPORION, formada avui per 34 socis que no paguen quota i a qui es fa participar dels esdeveniments més rellevants. Entre aquests, cal destacar les actuacions de caire cívic, com la plantació del nou xifrer d'en Navarro (el vell va ser destruït per l'incendi de 2004) o la del jardinet del Molí (per dignificar el racó de l'històric escut de pedra de la família Pons de l'any 1584). L'Associació EMPORION va ser distingida l'any 2008 amb la Medalla del Montgrí.

El Consell de Redacció, que es reuneix normalment un cop al mes, s'ocupa de l'edició de la revista i de l'administració de l'Associació. Els actuals membres del Consell són: president, Jaume Bassa; vicepresident, Jordi Bellapart; secretària, Anna M. Mercader, i tresorer, Cels Sais. A cada reunió es decideix la Portada i l'Editorial, que expressa l'opinió del Consell de Redacció, i es comenten els articles rebuts. Cels Sais s'encarrega de revisar prèviament possibles defectes i, una vegada admesos, es passen a correcció d'ortografia i sintaxi al Consorci per a la Normalització Lingüística, i si un article arriba fora de termini, fa aquesta funció Roser Benet. L'edició és a càrrec de Gabriel Martinoy i el disseny final, tant pel que fa al de l'edició digital com al de la impressió, el fa Plàcid Busquets (des de Panamà!, heus aquí un avantatge del format digital). A més dels citats, són membres del Consell de Redacció Sofía Borrego, Xavier Ferrer, Josep Fuster, Josep Martinoy i Enric Torrent.

Penso que cal remarcar la tasca extraordinària que va dur a terme durant molt de temps Santi Sató, a la secció de Notícies, amb comentaris i fotografies, per tal que EMPORION oferís un recull complet de les activitats que tenien lloc al municipi. Això era molt meritori, gairebé miraculós, en una població on sovint tenen lloc dos o tres esdeveniments en un mateix dia i hora. Continuar-ho avui, amb els mitjans de què disposem, és impossible. Afortunadament, les xarxes socials compleixen aquest rol per mantenir informats els torroellencs, i EMPORION pot tornar al plantejament de les dues primeres èpoques, que donaven sobretot rellevància a l'Editorial i als articles de reflexió, d'opinió i d'expressió de sentiments personals. Seguint en aquest capítol d'agraïments, cal destacar la tasca de correcció d'originals que duu a terme cada mes Susanna Bautista, molt discreta i molt professional. Finalment, també cal fer constar que, mantenint la seva llibertat de criteri, l'Associació EMPORION ha rebut tots els anys una subvenció de l'Ajuntament que ens permet editar una revista digital modesta però digna.

• dialogant (amb diferents idees i perspectives).

• respectuosa amb totes les idees i creences (sota responsabilitat de l'autor).

• tolerant (només es rebutja la intolerància, la injustícia, l'abús de poder).

Amb aquest ideari, el dia 1 de desembre de 2006 va sortir el número 0.

Els fundadors eren: Jaume Bassa, Jordi Bellapart, Montserrat Blai, Plàcid Busquets, Xavier Ferrer, Vicenç Fiol, Gabriel Martinoy, Cels Sais, Santi Sató, Joan Surroca i Enric Torrent.

Emporion • www.emporion.org • 8

Retornar a Torroella, en format digital, el mitjà de relació i comunicació civilitzat que havia nascut feia cent anys i havia desaparegut l'any 1936.

Noucentisme torroellenc Jordi Bellapart A finals del segle XIX i principis del segle XX es varen començar a produir profunds canvis en les societats occidentals. L'avenç de la ciència, les tecnologies i el coneixement propiciaven aquests canvis, que aviat es materialitzarien en una transformació social profunda. Apareixien moviments en la cultura i les arts que revolucionaven les actituds i les preocupacions pel futur de l'home i per la recerca d'un nou estil. A Espanya això va venir de la mà de moviments com el de la Generació del 98, un moviment bàsicament ideològic en l'aspecte literari, que va tenir una forta transcendència dins d'un moviment internacional més ampli: el Modernisme, el qual es va deixar sentir fortament a Catalunya com un moviment essencialment estètic, reflex dels corrents renovadors europeus.

A finals del primer decenni del segle XX, a Catalunya va sorgir un nou moviment en contra de les desmesurades tendències del modernisme. Un moviment cultural i literari, basat més en la racionalitat, que va tenir també un fort abast polític, en un moment d'estabilitat i auge de la burgesia catalana que se'n va fer protagonista i directora. Fou el Noucentisme, amb el qual la cultura es tornaria equilibrada i europeista. El 1906 Eugeni d'Ors, en els seus escrits a La Veu de Catalunya, va intentar posar un ideal de sobrietat, raciocini i classicisme. La poesia, representada sobretot per Josep Carner i Guerau de Liost, es va caracteritzar pel seu caràcter mesurat oposat als excessos sentimentals dels poetes modernistes, com Joan Maragall.

Però a més de la cultura, la influència política del Noucentisme va ser transcendental en la societat catalana, ja que anaren molt lligades. Eugeni d'Ors, Josep Carner i Enric Prat de la Riba varen jugar un paper preponderant en els dos aspectes, del qual sorgiria un projecte comú. Un projecte polític estretament lligat entre intel·lectuals i burgesia. El 6 d'abril de 1914 aquest projecte es materialitzaria en la constitució de la Mancomunitat de Catalunya, de la qual Prat de la Riba seria el primer president. Una institució administrativa que agrupà les quatre diputacions catalanes i que va suposar el primer òrgan de govern català instituït des del Decret de Nova Planta. Una institució dirigida per un govern influenciat per les idees noucentistes, disposat a actuar amb la voluntat de posar Catalunya i els seus ciutadans en l'àmbit europeu.

Encarat amb democràcia, afany industrialitzador, modernitzador del camp i voluntat d'equilibri territorial, la Mancomunitat catalana va actuar a ciutats i pobles amb infraestructures de carreteres i ports, camins rurals, obres hidràuliques, equipaments culturals i docents (biblioteques i escoles), benèfics i sanitaris.

L'1 d'agost de 1917 va morir Prat de la Riba i el va substituir, en la presidència de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, un arquitecte de prestigi internacional que va fer realitat i va gestionar molts projectes de Prat de la Riba.

Aquest autogovern català va ser l'impulsor de la idea d'una Catalunya amb més autonomia. La influència de les idees noucentistes en la política, en la defensa de la llengua i la cultura, convenceren milers de voluntats en el dret de la pròpia gestió i govern del país i arribaren també a Torroella.

L'any 1911 vingué a Torroella un emblemàtic personatge, el mestre Pere Blasi i Maranges. Va venir per fer-se càrrec de la direcció de les escoles públiques. Era jove, culte i intel·ligent. Portador de les idees innovadores dels noucentistes, venia amb moltes ganes de treballar.

Dos anys després arribà el sacerdot mossèn Francesc Viver i Puig, que s'incorporaria al benefici creat a l'Hospital de la vila. La coincidència dels dos personatges amb molts altres torroellencs seria de gran transcendència per a la transformació cultural de la vila.

Varen fundar l'Ateneu Montgrí, del qual naixeria la revista Emporion.

L'efervescència cultural d'aquell moment va ser notòria i la influència del mestre Pere Blasi deixà un impacte perenne en els seus alumnes i molts altres vilatans. "Els pagesos de Torroella eren cultes", ens explica Francesc, el nét de Pere Blasi, quan parla del seu avi, i ens hi afegeix el que opinava sobre l'educació: "L'interès d'un poble per a l'educació de la infància dóna el coeficient de la seva civilització."

En un article publicat a la revista Emporion l'octubre de 1915, Pere Blasi parlava dels torroellencs que havien sabut "oir la veu dels patriotes catalans" que, iniciant un ressorgiment pedagògic a Catalunya, havien volgut fondre l'escola catalana en els motlles d'Europa, preparant-la per a emprendre un treball d'investigació, creador d'un caràcter acomodat a la nostra idiosincràsia.

"Ells", es refereix als companys pedagogs i altres amics que treballaven per la docència torroellenca, "no saben que no és aïllada la seva obra, ells no desconeixen que sa força exemplar d'una importància inapreciable infiltrarà aquell sublim respecte a l'infant, que és indispensable per aconseguir la perfecció individual de l'aspecte, fi suprem de l'educació. En les tendres ànimes quedarà gravat el record de sa carícia generosa i així, a través del temps, s'estendrà la transcendència del bes suau, enviat per les ànimes delicades a les petites criatures que són nostre goig i nostre esperança".

Aquest fou el pensament de Pere Blasi. El va deixar escrit a Emporion ara fa cent anys.

El Noucentisme arribà a Torroella amb ell. Portà idees per canviar les persones i fer un nou país. Han passat cent anys. Hi ha hagut guerres, dictadures i prohibicions. El nou país encara no s'ha abastat plenament, però, després de llargues foscors, ha tornat a renéixer l'esperança i aquesta voluntat encara avui és vigent.

Emporion • www.emporion.org • 9

Una 3ª època d'Emporion, per què?

Josep Fuster

Com haureu pogut comprovar per la mateixa revista i pels diferents actes que s'han programat, aquest mes de gener s'està celebrant el centenari de la revista torroellenca Emporion. Qui coneix una mica la història de la Vila i de la seva gent, sabrà que Torroella no és una població qualsevol.

Des dels temps que es perden en el record, amb els seus alts i baixos, Torroella ha estat sempre un referent cultural per als pobles de la comarca. Cenyint-me únicament al tema del centenari, em centraré tan sols en un breu espai de temps però transcendental per Torroella, que va estar marcat per l'arribada de dos personatges singulars a la Vila; el 1911 el mestre Pere Blasi i Maranges i el 1913 el capellà Francesc Viver i Puig, com diríem ara, dos dinamitzadors culturals de primer ordre i els impulsors d'un important renaixement cultural a Torroella. Aquestes dues persones, amb visió de futur i lluny de protagonismes o ambicions personals, entre moltes altres activitats per enaltir la cultura, van tenir la valentia i la generositat de fondre les dues revistes que separadament havien impulsat, en una de nova que sota el nom d' Emporion va veure la llum el dia 1 de gener de 1915. La gran estima que Blasi i Viver sentien per Torroella, l'ànsia inesgotable de coneixements que els movia, la passió per la cultura i el desig de fer-ne partícips els altres, van trobar en Emporion un dels vehicles ideals per fer-ho.

La revista, durant la seva llarga vida, ha passat per èpoques i situacions complexes i diverses, que van des de les d'alegria i bonança a d'altres de precarietat, adversitat i silenci, entre les quals s'inclouen dos llargs períodes de tancament, sempre per motius aliens a la mateixa; el primer d'ells, provocat per la dictadura de Primo de Rivera abasta des de l'octubre de 1923 al gener de 1932; l'altre per motius que tothom coneix des del juliol de 1936 fins al desembre de 2006. Durant els anys de la dictadura, per fidelitat a uns principis irrenunciables, m'atreveixo a pensar que es podria considerar també com un període de silenci acceptat, on es va preferir renunciar a la publicació de la revista que doblegar-se a les imposicions lingüístiques i ideològiques del franquisme. És cert que a partir de finals dels anys setanta hagués pogut renéixer amb plena llibertat, però es va haver d'esperar fins al desembre del 2006 perquè un grup de torroellencs la despertés de la letargia.

Suposo que algú, i jo entre ells, alguna vegada ens hem plantejat la pregunta: Quin sentit té una tercera època d'Emporion als anys 2000?

Certament, tots sabem que és una revista en format digital, modesta, gratuïta, quasi sense publicitat, feta per persones que no són professionals de la informació, i amb periodicitat mensual, cosa que invalida el contingut de les notícies com a tal, fent que quedin relegades tan sols a la funció de situar els futurs lectors en el context i esdeveniments de l'època. Així doncs, en uns moments on la informació mundial es rep de manera quasi instantània, i la oferta de premsa i revistes de tots colors, tendències i especialitats és pràcticament inesgotable, per què una 3ª època d'Emporion? Quina justificació pot tenir?

Permeteu-me que deixi volar la imaginació i no l'aturi fins que arribi a concebre la fantasia que aquella conjunció de fets, personatges i senEmporion • www.emporion.org • 10

timents que esdevingueren l'any 1915, van procrear al seu temps una espècie de "virus" que, després de més de noranta anys en estat latent, va tornar a contagiar a un grup de torroellencs ja de per si molt ben predisposats; el fruit d'aquest afortunat contagi, va ser que l'any 2006 es constituís l'Associació Emporion i el desembre del mateix any surtis el número 0 de la 3ª època de la revista.

Aquests amics van ser tan agosarats com per agafar la torxa i el relleu als fundadors i a tots els que durant tants anys van col·laborar a fer possible que Torroella gaudís d'una revista pròpia; no els va espantar el que en tots sentits han canviat els temps, les formes, les tecnologies o la mateixa vida, tampoc no es van conformar amb el records o la nostàlgia que pot provocar el fullejar i llegir plàcidament l'antic Emporion; no, ells van decidir tornar a materialitzar i donar vida a la revista, amb el mateix esperit, els mateixos ideals, la mateixa il·lusió i les mateixes ganes que els fundadors; malauradament com sol ser habitual en totes aquestes tasques, també amb un mitjans molt precaris.

Afortunadament, al nostre poble comptem encara amb persones tan decidides i amb la gosadia d'emprendre accions o iniciatives culturals atrevides i desinteressades com aquesta; en elles i en els seus projectes i realitzacions hi trobem la resposta al perquè Torroella continua encara sent un referent cultural. M'atreveixo a assegurar que només per això sol, el naixement de la tercera època d'Emporion té un sentit i està plenament justificat. Que sigui per molts anys!

Torroella ha estat sempre un referent cultural per als pobles de la comarca.

Aquell apat Mercè Pagès Fa un any del meu últim article a Emporion (desembre de 2013). Aleshores vaig pensar que ja hi havia prou col·laboradors molt més preparats que jo. Però enguany es compleixen els cent anys del “naixement” de la revista, i no em puc estar de retre-li homenatge.

Per saber una mica com va sorgir la idea d’aquesta publicació quinzenal, abans d’escriure aquest article he fet una ullada als dos primers números de gener de 1915. Tinc la sort de tenir digitalitzades totes les publicacions d’Emporion. M’hi he entusiasmat! He conegut molta de la gent que s’hi esmenta, fet que sorprèn si pensem que parlem de fa cent anys!

emple, la notícia del casament de la distingida senyoreta Maria Mascort amb el conegut industrial barceloní Antonio Sala, o que els distingits “esportmans” Joan Eugeni Sala i Josep Maria Matas saben les impressions de la natura brava. Ells han tornat d’una arriscada excursió al Pirineu on han gaudit de la meravella dels seus encants, ara sublimats per la neu... O la greu malaltia d’una de les filles del Sr. Mundet (de xocolates Mundet).

Tant de bo que d’aquí a cent anys algú pugui llegir el que s’haurà escrit en la nostra TERCERA ÈPOCA.

Al segon número, hi puc llegir que un grup de persones que formaven part del centre cultural de Torroella, l’Ateneu, inquiets per la cultura de la vila, van decidir donar forma i contingut a una nova revista quinzenal amb el bonic nom d’”Emporion”, el significat del qual (comerç, treball, riquesa cultural i artística...) era el que ells volien per a la seva estimada vila.

Com que ho trobo molt interessant, copio un fragment literal que es pot llegir en el segon exemplar editat el 17 de gener del 1915, on els responsables fan saber que ja ha nascut la seva criatura i ho volen festejar amb un suculent sopar: “AQUELL APAT El dia 3 d’aquest mes se celebrá en la fonda den Martinet l’anonciat sopar amb xampany per a solemnisar la fusió dels periódics El Montgrí i Montgris en l’actual quinzenal EMPORIÓN i l’actual intensa etapa de cultura de l’Ateneu Montgrí.

Hi assistí casi tot el personal de Redacció i de la junta de l’Ateneu. Escribim la llista: P. Blasi, M. Murtra, J. Pujol, E. Bataller, Mossén Viver, E. Viñas, J.Lloret, J. de Camps, N. Matarrodona, M. Vert, J. Capellá, Ll. Matas, J.García, J. Castells, J. Adroher, i J. Puigpey.

El mes de desembre de 2012 vam començar a EMPORION la secció de MOTS EN CREU i avui oferim la solució de l’últim que hem proposat.

Com vàrem exposar als lectors en iniciar la secció, l’autor d’aquests encreuats va ser el capellà mossèn Joaquim Lloret, un sacerdot torroellenc que s’havia entregat al servei dels més humils com a missioner a Xile i Perú, en diversos períodes compresos entre 1970 i 1985, que ens va deixar ja fa anys, i que va entretenir els últims temps de la seva vida amb aquests entreteniments que signava amb el pseudònim KIM. Ens ha agradat de retre-li aquest senzill homenatge durant dos anys.

Regná una franca alegría i bon apetit. Queda plenament demostrat que’l bon humor, la gana, les ciencies no son pas incompatibles, com creuen alguns, que’s figuren que un home de lletres es sempre sorrut com l’estatua del pensador den Rodín. Digueren versos enginyosos i alusius, en Matarrodona i en Castells. El Sr. Pujol feu un sincer i calorós parlament; Mossèn Viver ens llegí unes quartilles a tall de Perez Galdós, i tots brindaren entussiásticament per la prosperitat del periódic de l’Ateneu.”

“EL MEU BRINDIS (fragment) Aquest acte es la penyora d’aqueixa obre redemptora que emprenem amb tant d’afany.

I Deu vulga que perduri sense que’l nostre pas deturi cap flagell ni desengany.

Josep Castells” És tot el que puc dir en aquest article; un article no dóna per a gaire més, però qui vulgui gaudir d’aquests vells records pot cercar-los i llegir-los a l’ordinador clicant ARCA.cat., organisme on hi ha digitalitzades revistes catalanes antigues. És un plaer recórrer les seves lletres, els seus articles tan reals, tan propers, tot i que ja són història. Hi podreu trobar, per exEmporion • www.emporion.org • 11

1915: L’any que van enfonsar l’RMS Lusitania.

Josep Martinoy El 1915 el món estava immers en la I Guerra Mundial, que té el seu origen el 28 de juny del 1914 amb l’assassinat a Sarajevo, Bòsnia, de l’arxiduc Francesc Ferran, hereu del tron de l’imperi austrohongarès a mans d’un nacionalista serbi.

Les causes del primer conflicte bèl·lic mundial van ser les ambicions imperialistes de les grans potències mundials i la carrera armamentística desenvolupada per Alemanya, França i la Gran Bretanya. Alemanys i britànics es disputaven la seva sobirania en el mar, mentre els austrohongaresos patien fortes tensions internes a causa dels nombrosos grups ètnics que formaven l’imperi. Entre les causes del conflicte hi ha la necessitat dels països capitalistes de trobar nous mercats i també d’expandir-se cap a l’Àfrica per buscar matèries primeres. Tots els països tenien els seus motius per entrar en guerra. Els austrohongaresos s’agafaven a la seva idea d’imperi supranacional que començava a trontollar; els serbis començaven la seva expansió pels Balcans; la Rússia dels tsars es trobava amb la disjuntiva de fer una guerra exterior o afrontar, com va passar dos anys més tard, una revolució interna; els britànics es volien mantenir neutrals però veien amb molts recels l’expansió dels russos per l’Orient Mitjà; els francesos s’havien aliat amb els russos per pressionar els alemanys i aquests mantenien la seva aliança amb els austrohongaresos per evitar el seu aïllament polític i per reforçar l’imperi de Viena.

La mort de Francesc Ferran va ser el detonant. L’imperi Austrohongarès, amb els alemanys d’aliats, va declarar la guerra a Sèrbia, que tenia el suport de Rússia, el 28 de juliol de 1914. L’1 d’agost els alemanys van declarar la guerra a Rússia i el dia 3, a França. Aquell mateix dia Alemanya va envair Bèlgica perquè els belgues els havien denegat el permís perquè les tropes alemanyes utilitzessin el seu territori. L’endemà la Gran Bretanya va declarar de facto la guerra a Alemanya. El 6 d’agost Sèrbia va declarar la guerra a Alemanya i els austrohongaresos a Rússia. L’11 Emporion • www.emporion.org • 12

i el 12 d’agost França i la Gran Bretanya van declarar la guerra contra l’imperi austrohongarès. A l’altre punta de món, els japonesos van buscar estendre la seva influència al nord-est de la Xina, fins al riu Yang Tsé, on els alemanys hi tenien interessos econòmics. El 23 d’agost del 1914 el Japó va declarar la guerra a Alemanya i quan els xinesos els demanen recuperar aquesta part del territori, els nipons posen 21 reclamacions que la Xina va haver d’acceptar. Entre elles el control japonès de la Xina septentrional.

Ja hem arribat al gener del 1915. Mentre naixia Emporion, els enfrontaments bèl·lics s’estenien per mig planeta. Turquia s’havia aliat amb Alemanya per atacar posicions russes al Mar Negre. Per això, entre el 2 i el 5 de novembre del 1914, Rússia, França i la Gran Bretanya havien declarat la guerra a Turquia. Els italians, després de molts dubtes, es van aliar amb francesos i britànics per defensar els seus interessos de l’imperi austrohongarès. Els italians els van declarar la guerra el 23 de maig de 1915.

Aquell any Bulgària es va posar a favor dels alemanys i Romania a favor dels francesos i anglesos.

I què passava en termes militars aquell 1915? Doncs a principis d’any els francesos fracassaven repetidament en el seu intent de trencar les línies defensives alemanyes. El mes de maig d’aquell any es va produir la batalla d’Ypres, la primera de la història en què s’utilitzaran gasos tòxics.

Això va donar cert avantatge als alemanys, però sis mesos després les línies del front pràcticament ni s’havien mogut. La guerra de trinxeres es va perllongar tres anys més i va deixar 9 milions de morts. Els alemanys van perdre 1,8 milions de persones; els russos hi van deixar 1,7 milions de morts; els francesos van tenir 1,3 milions de víctimes; els austrohongaresos es van emportar 1,2 milions de baixes; i els britànics van tenir 947.000 morts.

L’any que a Espanya es feia el primer cens de leprosos, que els astrònoms descobrien Plutó o que naixien Santiago Carrillo i Frank Sinatra, també serà recordat per un dels grans naufragis de la història, el del vaixell a vapor britànic RMS Lusitania. El 7 de maig de 1915 el submarí alemany U-20 el va torpedinar i el va enfonsar a 18 quilòmetres de les costes d’Irlanda. A bord hi anaven 1.959 persones, de les quals en van morir 1.198 -en el naufragi del Titanic el 1912 van morir 1.516 persones. Entre els morts del Lusitania, que estava en servei des del 1907,hi havia 234 nord-americans. Alemanya va rebre crítiques de tot arreu per haver atacat un transatlàntic de passatgers i hi va haver una gran indignació.

L’enfonsament del Lusitania va ser el motiu principal pel qual els nordamericans es van decidir a entrar a la I Guerra Mundial, dos anys més tard. La intervenció dels EUA va accelerar la fi de la guerra, va disparar l’economia nord-americana, que a partir de llavors es va convertir en una gran potència, i va canviar el rumb de la història.

José María Mascort, artista d’Emporion Sofía Borrego i Moreno Amb motiu de la celebració del centenari del naixement d’Emporion, em toca reflexionar sobre la incidència del món cultural i artístic local a la revista. En alguna publicació he manifestat la importància que hem de donar a la critica d’art i a qui la fa, ja que determina en molt casos la història de l’art que se’ns fa visible. En aquet cas, crec que Emporion, com a publicació, sempre ha intentat plasmar els esdeveniments culturals i els artistes d’àmbit local, entre d’altres. En un exercici hermenèutic, cal dir que segurament el seu recull va ser parcial, però es va fer ressò de les activitats de músics i orquestres, de pintors i escriptors. Va ser el pintor José María Mascort i Galibern el més divulgat. D’ell ja n’havia fet un petit article sobre la seva producció al pastel, al setembre de 2013.

que el fort de l’exposició Mascort consistirà en una nombrosa col·lecció de paisatges de la nostra rodalia.”

Així, en el número 1 de la seva publicació, al gener de 1915, es fan palesos els comentaris i elogis de la representació dels Pastorets a l’Escola Dominical pels dies de Nadal, cap d’any i Reis. Es lloaven, a més, la lletra de M. Francesc Gay (vicari de Palafrugell) i Mossen J. Roquet, i la música i la decoració estrenada del nostre amic Mascort. Sobre l’ornament trobem una petita a descripció a l’edició segona que explicava:

“El pintor de Torroella de Montgrí, enamorat del paisatge de la Costa Brava, sobretot, de la visió del Golf de Roses des de l’Estartit – que és un dels paisatges més amplis que es divisen, des de l’Empordà i uns del paisatges més bells de Catalunya-, [...] la majoria dels quals són sobre temes amb espadats de roca prop del mar blau. [...] Pel seu enamorament d’aquella naturalesa privilegiada, i amb una tècnica personal, basada, però, en un impressionisme just medi, ha donat una sèrie teles sinceríssimes; anotacions d’un moment de llum, damunt dels penya segats, platejats de l’Estartit o daurats de l’Escala. “

“La decoració nova, es digna del destre pinzell del jove Mascort; però s’hi nota l’escacedat de medis i la pressa amb que hagué de pintar; i aixís en l’hermosa decoració per manca de medis i de alguns colps de pinzell, no’s destaquen amb gaire relleu els primers termes ni ‘s presenta un fons amb les llambregades de llum prou encertades. No obstant, hi endevinem una gens vulgar habilitat escenogràfica, que es absolutament necessari aprofitar en alguna vinenta funció teatral”.

Malauradament, ens hem quedat amb l’etiqueta de José María Mascort com a pintor de paisatges, però és notable el seu gust per les arts decoratives. Així, en l’Emporion de la segona època, al número 241, es parlava sobre el proper festival que s’havia de celebrar amb motiu del dia de Santa Llúcia. Rosa M. Creixell i Cabeza l’assenyala com a dissenyador del penó de l’Orfeó Torrellenc ofrenat, a la seva biografia José María Mascort. La força del paisatge.

“El dia de Santa Llúcia tindrà lloc un magne festival artístic organitzat per l’Orfeó Torroellenc, amb motiu de la inauguració de la seva senyera. [...] A la nit el nostre Orfeó donarà l’anunciada vetllada artístic-teatral, festejant la nova senyera ofrenada per un grup de distingides senyoretes i pel conegut pintor Josep M. Mascort. La secció dramàtica Joventut, donarà relleu a l’acte interpretant el sainet de Rusiñol “El pintor de miracles.”

D’altra banda, la revista també seguia de primera mà l’evolució i exposicions de l’artista. La primera notícia la trobem al 1919, al número 104, on ja parlava del seu projecte d’exposar a les Galeries Laietanes de Barcelona.

“Nosaltres que hem vist les belles teles que constituiran l’exposició, de la qual ens ocuparem amb més extensió, felicitem per endavant al notable pintor, al qual augurem un exit falaguer, penyora de altres futurs èxits innombrables ben merescuts per l’artista i ben desitjats per nosaltres.”

I al número 212 de la segona època, sobre la seva estada a Camprodon: “El conegut paisatgista torrollenc i bon amic nostre, Josep M. Mascort, exposarà un lot important de les teles que ha pintat darrerament, a Camprodon. Abans d’enviar les obres, l’amic Mascort va fer una presentació de caràcter molt íntim davant d’alguns admiradors dels seus paisatges, cada dia més rics de color, de intensitat i de vida. Augurem al nostre artista un èxit definitiu.”

Ja com a artista consagrat, Emporion el cita el mateix any, a l’edició del 30 d’octubre de la següent manera: “El conegut pintor torroellenc, Josep Ma Mascort treballa activament en la preparació d’una exposició en les seves teles, per a la qual ha demanat torn a una de les més acreditades galeries de Barcelona. Fa bo de consignar

Com a revista divulgadora, Emporion també reproduïa les notes de premsa que es poguessin escriure sobre l’artista. Al número 248, sobre dos retalls de diferents números de la Veu de Catalunya, sobre l’exposició a la sala Busquets de Barcelona, deia el següent.

“A la sala Busquets, Josep Maria Mascort exposa actualment una vintena de paisatges i marines d’Empúries, l’Estartit i Torroella de Montgrí. Els pinzells expertíssims d’aquest pintor ens presenten una obra madurada en un pacient i amorós estudi del paisatge Empordanès”

I de La Vanguardia: “[...] En los cuadros de Mascort se valora este paisaje sin estridencias ni exageraciones de ningún género. El pintor no revela otra preocupación que la de explicar honestamente sus impresiones visuales, animadas por un impulso de sincera admiración”.

I sobre L’Autonomista i la seva exposició a l’Ateneu de Girona, a la segona època al número 249 i 251 de 1934: “Després de l’èxit assolit pel nostre celebrat artista Josep M. Mascort amb motiu de la seva recent exposició a Barcelona, l’Ateneu de Girona ha felicitat al nostre amic bo i pregant-li que exposi algunes de les seves obres a les dependències de la docta entitat gironina.”

“L’exposició Mascort celebrada a l’Ateneu de Girona assoli un èxit definitiu.

La premsa, particularment a “L’Autonomista”, feu grans elogis de l’obra pictòrica del nostre conterrani. Per a donar major solemnitat a l’acte de clausura de l’exposició s’organitzà un selecte concert de música clàssica.”

No només tots aquests apunts han acabat per declarar José M. Mascort com a l’artista d’Emporion en el seu centenari. El disseny de la capçalera de la revista Mont-Grins, predecessora d’Emporion i la portada de la primera edició del Llibre de Festa Major de Torroella de Montgrí al 1928, afavorida per l’ambient cultural dels fundadors d’Emporion, ens fa pensar en l’artista com una persona vinculada i amiga de la publicació imperible en el temps.

Bibliografia • Creixell, Rosa M. José María Mascort. La força del paisatge. Torroella de Montgrí: Fundació Mascort • Emporion. Any 1, núm. 1 (1 gen. 1915) i núm. 2 (17 gen. 1915) • Any 5, núm. 104 (11 maig 1919) • Segona època, Any 1, núm. 212 (11 set. 1932) i núm. 215 (30 oct.

1932) • Segona època, Any 2, núm. 241 (10 des. 1933) • Segona època, Any 3, núm. 248 (25 març 1934), 249 (8 abr. 1934) i núm. 251 (13 maig 1934) • Tercera època, núm. 81 (setembre de 2013)

Emporion • www.emporion.org • 13

Cents anys d'EMPORION, cent anys de cuina EMPORION des de Barcelona Maria Rosa Mateu Ja fa una colla d'anys, un bon amic meu, molt lligat a la revista Emporion, va tenir la bona pensada de parlar-me'n i enviar-me-la.

He de dir que em va sorprendre i agradar per la qualitat del seu contingut i per l'interès que em va despertar, tot i no ser de Torroella. Confesso que tan bon punt m'arriba, me la començo a llegir, no m'agrada fer-ho de cop, els articles s'han de llegir assaborint-los.

Vull destacar la presentació dels apartats perquè en facilita la lectura i permet seleccionar el que més interessa en aquell moment. Penso, per exemple, en l'Editorial, que tracta una gran varietat de temes polítics, tradicionals, culturals, etc., sempre tan interessants. També,en l'Agenda d'actes, amb la programació de les pel·lícules, les quals, a més, es poden consultar amb més detall a l'apartat Cinema i espectacles.O en els Vídeos del mes, que són d'una gran varietat i que van des de fer conèixer molts indrets de Torroella, fins a comentaris que afecten el trànsit o esdeveniments relatius al temps, a temes literaris, a tradicions, a entrevistes, etc., imprescindibles per a qui vulgui saber tot el que passa a Torroella.

L'Hemeroteca, amb la versió per imprimir. L'apartat Notícies, probablement era imprescindible fins ara perquè cobria un espai que mancava en general; per sort, actualment, les notícies apareixen a Internet sota epígrafs com ara webs, grups d'informació i discussió, sense oblidar la premsa, sobretot la de les comarques gironines. Això fa que deixi de tenir el gran protagonisme que tenia fins ara.

En els apartats més pràctics, La cuina de la Catrina o del que ara porta el títol d'Exercicis de catalàque ha substituït Qui no sap escriure en català.

Estic segura que hi ha molta gent aficionada a la cuina i aquestes receptes l'ajuden molt. I si parlem del català, de ben segur que té públics molt fervents, els que probablement no el van poder estudiar o els nouvinguts que agraeixen augmentar els coneixements de la llengua.

I ara tocaria parlar dels col·laboradors, sembla increïble que cada mes hi hagi una mitjana de deu articles, impossible enumerar-ne els temes, tan interessants i tan ben escrits i amb una col·laboració permanent d'unes quatre persones, algunes de les quals fan dos articles en el mateix número. I finalment, Les gotes d'humor que són la nota que trenca amb la seriositat d'alguns articles i provoca un somriure.

Em pregunto com s'ho fa un poble de 12.000 habitants per aconseguir que una revista com Emporion enganxi, fins i tot, gent de fora com ara jo.

Per acabar, cal admirar la manera com Emporion ha aconseguit sempre tornar a renéixer després de les vicissituds que ha patit. Celebrem, doncs, els 100 anys i felicitem la gent de Torroella per la seva tenacitat, la seva dedicació i l'esforç de fer una revista tan interessant i a l'abast de tothom.

Emporion • www.emporion.org • 14

Caterina Bosch "La cuina de fa cent anys era... tan diferent", dirien possiblement les nostres àvies. I jo diria: "O no tant!" Potser sí, si considerem les innovacions, els tecnicismes... Però no voldria comparar, sinó valorar que tant la cuina tradicional com la moderna són exquisides i poden donar-se la mà i conviure juntes. Canviar, innovar, inventar, des de la meva humil opinió, és créixer i amb cuina ens hem fet grans i ens hem enriquit. És la nostra cuina mediterrània la que es mereix la lloança, perquè a través dels segles ha configurat un model de dieta alimentària excel·lent per al paladar i per a la salut.

Serge Gainsbourg o l’art de ser lleig Vicenç Pagès Jordà

Ningú no m’ha preguntat mai qui m’hauria agradat ser si jo no fos jo, però per si de cas ja fa temps que tinc la resposta a punt: m’hauria agradat ser Serge Gainsbourg. No puc deixar de meravellar-me davant la vida sentimental d’un dels homes més lletjos de la història de la cultura universal. Al maig del 68, en comptes de buscar la platja sota les llambordes, Serge Gainsbourg va iniciar les seves relacions amb Jane Birkin, que donarien, entre altres, un fruit tan persistent com ara Je t’aime, moi non plus, que és alhora una paradoxa realista, un himne generacional i una de les primeres cançons que recordo.

Les vicissituds de Serge Gainsbourg -nascut Lucien Ginzburg- bé poden servir com a resum del segle vint. Nascut al si d’una família russa d’origen jueu que havia fugit dels bolxevics, portador de l’estrella groga durant l’ocupació nazi, acusat més endavant d’antisemita, reuneix tota la creativitat del qui s’especialitza a trobar-se sempre fora de lloc: pintor, intèrpret, actor, cineasta, novel·lista, però sobretot autor de més de trescentes cançons i maleït professional, capaç d’esdevenir el bufó mediàtic de França durant dues dècades a base de barrejar dandisme dadà, existencialisme «rive gauche», fatxenderia irònica i escàndol productiu.

Com va declarar a Bernard Pivot al programa televisiu Apostrophes -fent seu l’aforisme de Lichtenberg-, «el que té la lletgesa de superior a la bellesa és que dura més».

La seva vida musical comença abans de néixer, ja que el seu pare era un músic de formació clàssica. Comença tocant en un cabaret de transvestits, però aviat compon per a Juliette Gréco. Serà el començament d’una fertilíssima relació, entre fetitxista i profesional, amb tots els símbols recents de la bellesa francesa i, per extensió, occidental: Brigitte Bardot, Jane Birkin, France Gall, Anna Karina, Mireille Darc, Catherine Deneuve, Isabelle Adjani, Vanessa Paradis i la seva filla, Charlotte Gainsbourg. Aquell Pigmalió amb estètica d’exlegionari es va passar la vida oferint diferents versions musicals de la bella i la bèstia.

Com a músic, Serge Gainsbourg està considerat el divugador dels ritmes ètnics a França, en particular d’ençà que l’any 1979 va anar a Jamaica a

gravar una versió reggae de La marsellesa amb els músics de Peter Tosh i les coristes de Bob Marley. Del jazz al rock, de la samba al funk, de la chanson a la psicodèlia, la seva discografia conté estils tan diversos com les dones de la seva vidal. Ja ho cantava Leonard Cohen, “We are ugly, but we have the music”.

De la faceta de provocador en versió musical, en podem destacar (ja des d’abans del Je t’aime...), la meticulosa comercialització de les zones fosques: Lemon incest, versió ballable de Chopin cantada amb la seva filla de quinze anys; Je suis venu te dire que je m’en vais (cinisme melòdic amb plors de fons); Bonnie and Clyde, amb la Bardot més vellutada; Nazi rock, del LP Rock around the bunker; l’himne a la fel·lació titulat Les sucettes; la delirant Harley David son of a bitch; Dieu fummeur d’havanes (a duo amb Catherine Deneuve); Aux armes et caetera (en una ocasió cantat gloriosament a capella davant una manifestació de paracaigudistes irats); el reggae Brigade des stups...

A finals dels anys vuitanta, a la plaça Fontenoy de París, em va passar pel costat una dona prima, amb el cabell deixat anar, vestida amb camisa i texans. Devia tenir uns quaranta anys, però es movia amb una lleugeresa que em va fer girar el cap. En aquell breu instant d’enlluernament em va semblar d’una bellesa curiosament familiar, abastable, quotidiana gairebé. Era Jane Birkin, la companya més duradora de Serge Gainsbourg. Tot i que en aquell moment no la vaig reconèixer, sí que vaig copsar l’aurèola que n’emanava. No és cap bestiesa suposar que aquell dia vaig començar a escriure aquest text.

Un home habituat a l’alcohol i que fumava set paquets de Gitanes al dia havia de tenir algun problema de salut. Després que li extirpessin part del fetge i de patir alguna crisi cardíaca, Serge Gainsbourg va morir el 2 de març de 1991. Abans de morir, aquell canalla extraordinari encara va tenir temps de crear l’última obra, tot remesclant una vella cançó seva: Requiem pour un con.

Emporion • www.emporion.org • 15

Alternatives d'energia neta Albert Llausàs i Pascual

A principis de desembre vaig assistir a la presentació d'una tesi doctoral en la qual l'autor va posar com a exemple d'innovació en el camp de l'eficiència energètica el cas d'una fàbrica finlandesa.

La instal·lació en qüestió es dedica al processat d'aliments, i entre d'altres productes utilitza oli per fregir i també peix. Per tal de minimitzar costos i, de retruc, reduir l'impacte ambiental de l'empresa, els seus gestors van instal·lar-hi un sistema per reciclar els olis usats com a combustible de la fàbrica.

També van apostar per recollir els excrements dels peixos de la piscifactoria per tal d'alimentar les algues que tenen creixent en grans piscines exteriors i que, al seu torn, serveixen d'aliment per als alevins de la piscifactoria. D'aquesta manera es generen menys residus i es tanca el cicle de nutrients, evitant pèrdues i la necessitat d'importar combustible i aliment per als peixos.

A casa nostra, recentment s'han publicitat dues iniciatives menys vistoses però igualment valuoses. D'una banda, l'abadia de Montserrat està instal·lant un dels sistemes domèstics de calor generada a partir de biomassa més grans de Catalunya. En aquest cas, la caldera s'alimentarà amb les restes vegetals que produeixen 8.000 hectàrees de boscos propers i que són propietat del mateix santuari. Així, el necessari manteniment del sotabosc que fins ara era una càrrega es converteix en un recurs i una font d'estalvi. Ambientalment, la fusta és un recurs renovable que, a diferència dels combustibles fòssils, no afegeix carboni a l'atmosfera i per tant no contribueix a l'escalfament global.

A Olot, després d'anys d'obres, han inaugurat un nou edifici del mercat, amb molta llum i instal·lacions modernes, equipades amb les darreres tecnologies. Una d'elles permet l'aprofitament de l'energia geotèrmica per escalfar el complex, és a dir, disposa de perforacions que s'endinsen al subsòl fins trobar-hi temperatures suficientment altes com per escalfar l'aigua, i després l'aire, amb la pròpia energia de la terra. De fet, l'equipament és de tal magnitud que s'ha ampliat la seva xarxa per proveir d'escalfor un grapat d'edificis municipals propers. Aquesta tecnologia també és present, encara que a menor escala, en dependències municipals de Girona, així com a la Universitat de Girona. De ben segur que se'n podrien trobar altres exemples en altres pobles. Com en el cas de Montserrat, aquesta tecnologia permet l'autoabastiment i trenca la relació de dependència amb el gas natural, el petroli i els seus derivats, tot resultant molt més respectuosa amb el medi natural i reduint considerablement els costos operatius.

Aquells que no tenim possibilitat d'esdevenir autosuficients energèticament sempre podem optar per alternatives més netes que la convencional. La major part del mercat elèctric espanyol està dominat per grans grups empresarials, sovint de capital estranger, i que obtenen l'energia de fonts no sempre netes. Si bé les energies renovables van guanyant pes en la barreja elèctrica estatal (un 40% el 2013), el balanç final que s'obté en emissions de carboni, un cop considerades totes les fonts, mereix una certificació energètica «E» (en una escala de «A» fins a «G», on «A» és la màxima eficiència).

Com a alternativa d'àmbit estatal, però d'origen universitari gironí, existeix la cooperativa Som Energia, una entitat sense ànim de lucre que serveix energia certificada verda que prové de fonts renovables que no contaminen. L'entitat, a més, finança projectes locals de generació d'aquest tipus d'energia, i en el futur aspira a cobrir amb projectes dels seus socis productors tota la demanda generada pels socis consumidors de la cooperativa. A més dels beneficis pel planeta i per l'economia local, dono fe que abraçar aquest tipus d'iniciatives genera una certa satisfacció personal: en el moment de rebre la factura es pot observar com la certificació «E» ha donat pas a una «A» i el gràfic de formatget que presenta l'origen de l'electricitat està dominat al 100% per fonts renovables.

Emporion • www.emporion.org • 16

Es viu millor en un món irreal?

Javier Zuloaga Mai m’havia passat. Fa tres dies vaig acabar de llegir “El impostor”, de Javier Cercas i ahir a la nit em vaig ficar al llit amb el propòsit d’escriure l’article mensual per al meu blog sobre aquesta obra de l’autor de “Soldats de Salamina” i “Les lleis de la Frontera”, els escenaris de Rafael Sánchez i la seva bona sort quan la Guerra Civil s’acabava i de Zarco (El Vaquilla), pels paratges de la delinqüència de Girona.

El divendres, dia 12, vaig publicar unes línies sobre aquest assumpte al Diari de Sant Cugat, setmanari del poble-ciutat on visc.

“En las reflexiones de Cercas” -publicava- hi ha perles cultivades, frases que fan pensar i que em senti al·ludit com a autor de quatre obres imaginades,”el novel·lista sap que la ficció pura no existeix i que, si existís, no tindria el menor interès, ni ningú la creuria, perquè la realitat és la base i el carburant de la ficció” o aquesta altra “el novel·lista sap que cal mentir amb fonament i per això es documenta a fons, per poder reinventar a fons la realitat”.

Cercas concedeix al novel·lista la legitimitat i l’obligació de mentir, encara que no perdona a qui ho fa en la vida real, “és un vici maleït”, diu l’escriptor.

Segurament el lector sap, i si així no és, potser avui vegi augmentada la seva curiositat, ja que el llibre de Javier Cercas tracta d’Enric Marco, aquell anarquista de la CNT i pres dels camps de concentració alemanys, que solament va existir en la seva imaginació. Cercas és dur amb si mateix, tant que trasllada al lector els seus dubtes sobre si realment hauria d’haver escrit, o no, aquest llibre, però crec que també és un xic just quan troba l’explicació de les mentides o fantasies de Marco en recordar les d’Alonso Quijano, abans de convertir-se en el Quixot de la Manxa.

Però mai se m’hauria ocorregut descobrir, com deia en la primera línia, que sobre l’assumpte que em proposava escriure tractava el mateix dia, precisament avui, el seu article dominical de “El País”, Mario Vargas Llosa. Es titula “La era de los impostores” que poden llegir si punxen aquest enllaç, tot i que sí que els demano que tornin a aquestes línies, encara que per això hagin de baixar de les altures literàries i la profunditat dels pensaments del mestre peruà.

A Vargas Llosa no se li esquincen les vestidures pel que ha llegit en el llibre de Cercas, molt possiblement perquè té les emocions ben adobades amb històries imaginades i viscudes i potser per això diu al lector que “en l’era de l’espectacle que vivim, l’histrió és el rei de la festa”.

Es pregunta el Nobel sobre les raons que poden convidar a fer una perquisició rigorosa com la que Cercas ha dut a terme per desemmascarar Enric Marco i sentencia amb tota la raó que tots els éssers humans somiem amb ser altres, “a escapar de les estretes fronteres dins de les quals discorre la nostra vida”. Aquesta ansietat per somiar que som altres i que vivim una vida més atractiva és per Vargas una de les claus de la literatura, del cinema i de tots els gèneres que ens converteixen en passius espectadors.

L’articulista de “El País” trenca una llança per l’audaç i somiador protagonista de “El impostor” i deixa anar un clatellot a Cercas, carregat d’afecte, quan diu que no ha volgut que l’impostor li resultés simpàtic i

per això l’aclapara amb epítets condemnatoris a cada pas, oblidant que les bones novel·les converteixen finalment els dolents en bons per “despertar en el lector (i encara que no ho vulgui en el propi narrador), un atractiu irresistible que venç i destrueix les seves reserves o principis ètics o polítics i els transforma en empatia”.

Confesso que he tingut dubtes durant la lectura de “El impostor”, potser influït per les que el propi autor projecta sobre els lectors, però els dic que després de llegir a Vargas Llosa crec que he utilitzat molt bé el meu temps en seguir la història d’aquesta novel·la. De veritat que me n’alegro.

I els deixo aquí un dels trets de l’article de “El País” d’avui, quan l’autor descriu el fabulador Enric Marco: “La seva malaltia és una malaltia del nostre temps, la d’una cultura a qui la veritat és menys important que l’aparença, en la qual representar és la millor (potser l’única, manera de ser i de viure “ Emporion • www.emporion.org • 17

Moviment Europeu Internacional Xavier Ferrer El 28 i 29 de novembre es va reunir a Roma el Moviment Europeu Internacional (MEI), associació que treballa a favor del model federal a Europa, fundat sota els principis de la pau, la democràcia, la llibertat, la solidaritat i el respecte als drets humans.

En formen part 39 consells nacionals, entre els que hi ha el Consell Català del Moviment Europeu, i 33 associacions. L'objectiu del MEI és també treballar per la unitat d'Europa, des de la ciutadania, la societat civil i les institucions europees. A Roma s'ha debatut la situació d'Europa i s'ha buscat el consens en aspectes que poden afectar a la ciutadania europea, com el Tractat Transatlàntic d'Associació Comercial entre la UE i els EUA, el rol de la Unió Europea respecte la pau i la seguretat en el món, la transnacionalització de la democràcia europea i la innovació del sistema polític europeu, el futur econòmic d'Europa i sobre l'any europeu del desenvolupament que és el 2015.

Tot plegat demostra que el Moviment Europeu Internacional, vigent des de 1948, és viu i està preocupat pel futur d'Europa, de fet el lema del congrés de Roma era: Promoure la democràcia i la unitat d'Europa. I pel bienni 2015-2017, el MEI s'ha marcat com a prioritat, incidir en tres aspectes importants, com són: 1) Democràcia, Drets i Llibertat, cercant el consens entre ciutadania, associacions europees i institucions i promovent els valors de la UE. 2) Treball, Competitivitat i Creixement Sostenible, apostant per millorar l'educació i el treball, especialment per la joventut i protegint l'entorn i el clima. I 3) Europa en el Món, construint una Europa unida i diversa i contribuint a fer millor el món. Per avançar en aquestes prioritats es desenvoluparan accions i activitats des del propi MEI i des dels consells federats. Pel que fa a casa nostra, aquestes accions es gestionaran des del Consell Català del Moviment Europeu, que tinc l'honor de presidir, i que està compost per partits polítics, agents econòmics i socials, entitats de l'àmbit universitari i educatiu, associacions, governs locals, col·legis professionals i membres individuals.

L'objectiu, informar, divulgar i debatre, arreu del territori de Catalunya, tot el referent a l'actualitat, des del centre d'interès que representa el binomi Catalunya-Europa. Actualment es fan un cicle de conferències, juntament amb l'Obra Social de la Caixa, sota el títol: El paper de la Unió Europea al món, en el que hi participen analistes com Andreu Claret, José Ignacio Torreblanca, Josep Piqué, Martí Anglada, Jordi Gual i Josep Ramoneda. També es fa, anyalment, una Jornada europea al Parlament de Catalunya, que aquest 2015 versarà sobre els reptes de la nova Comissió Europea i, als voltants del dia d'Europa, 9 de maig, es faran activitats a diversos municipis i un concert en el saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. També es va a escoles, casals d'avis i altres centres, a explicar que és Europa. Així es va aportant un gra de sorra a la construcció europea, vital per ser presents en el món, per consolidar-nos com a país, i per garantir la llibertat i seguretat dels ciutadans catalans i europeus.

Proverbis, refranys i frases fetes Jaume Bassa Com vàrem anunciar el mes passat, aquesta secció d’EMPORION constarà de dues parts.

A la primera, presentaré dos exemples de proverbi, refrany o frase feta, n’explicaré el significat i en mostraré l’aplicació. A la segona part, proposaré un refrany o una frase feta en castellà i demanaré quin refrany o frase feta en català els podria substituir.

“Qui no vulgui pols que no vagi a l’era” Significat: no sé si actualment els joves coneixen poc o molt el procés d’elaboració del pa a partir de la farina de blat. Abans, els pagesos sembraven el blat, aquest creixia, i a l’estiu es segava amb dalla o amb màquina de segar. Els brins segats quedaven en feixos anomenats garbes, que es mantenien al camp formant garberes, fins que es transportaven en carros a l’era, un espai pla i sec destinat a l’operació de batre, que consistia a separar el gra de la palla. Això es feia en una màquina de batre. El gra anava a parar a sacs i amb la palla es feien pallers. La sortida de la palla, i sobretot del boll, que és la pellofa que cobreix el gra, originava una quantitat de pols molt considerable. D’aquí ve que, qui no vulgui pols que no vagi a l’era.

Aplicació: quan es vol recomanar a algú que no es fiqui on no el demanen, perquè en pot sortir perjudicat.

“Quan fou mort el combregaren” Significat: és costum de famílies cristianes devotes de procurar que un malalt greu pugui rebre el sagrament de l’eucaristia, és a dir, que pugui combregar abans de morir. De vegades es crida amb urgència el capellà i aquest acudeix a la casa de seguida que pot, portant el viàtic, com també se’n diu de la comunió del malalt. És clar que si es bada, el capellà pot arribar quan ja el malalt és difunt.

Aplicació: quan es critica la poca diligència d’algú, que posa remei a un problema quan ja no hi és a temps.

“A quien madruga, Dios le ayuda” Feu una proposta: quin refrany català podríem utilitzar, en el sentit més aproximat possible?

El mes vinent comentaré les respostes rebudes.

Contesteu aquí

Emporion • www.emporion.org • 18

Gotes d'humor Fuster

Emporion • www.emporion.org • 19

Cinema i espectacles Per Jordi Bellapart

Emporion • www.emporion.org • 20

Emporion • www.emporion.org • 21

La peli del mes: Exodus, dioses y Reyes

Emporion • www.emporion.org • 22

Emporion • www.emporion.org • 23

Emporion • www.emporion.org • 24

Emporion • www.emporion.org • 25

Notícies A partir de gener de 2015, EMPORION publica de forma preferent les notícies que els organitzadors dels actes ens envien a aquesta adreça: consellredaccio@emporion.org Demanem que la redacció de la notícia sigui breu Normalment també es publica fotografia si s’adjunta. (vegeu NOTA-AVÍS A ENTITATS ORGANITZADORES - EMPORION núm. 96, desembre de 2014)

PER A AQUEST MES DE GENER DILLUNS, 5 Cavalcada de Reis EMPORION 100 ANYS DISSABTE, 3 Documental al Cinema Montgrí

Xavier Ferrer, president del Consell Català del Moviment Europeu (CCME). El dijous 13 de novembre el nostre company del Consell de Redacció Xavier Ferrer i Junqué va ser escollit nou president del Consell Català del Moviment Europeu pels membres de l’Assemblea general de l’entitat. Xavier Ferrer va agrair el suport i la confiança dels membres del CCME i va manifestar la seva voluntat de treballar per Europa.

El CCME és una associació pluralista i independent amb personalitat jurídica pròpia, formada per col·lectius i persones físiques que desenvolupa les seves activitats europeistes dins de l’àmbit territorial de Catalunya. Participa amb autonomia com a membre permanent dins del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo i, també, com a membre del Moviment Europeu Internacional. El CCME està integrat per una àmplia representació de la societat catalana: partits polítics, organitzacions empresarials, organitzacions sindicals, ajuntaments, universitats, associacions econòmiques, professionals i acadèmiques que són el reflex de la pluralitat professional, ideològica i política de la societat civil d’Europa, i que treballen conjuntament en la construcció d’una Europa unida.

L’objectiu del CCME és informar, divulgar i debatre, arreu del territori de Catalunya, tot el referent a l’actualitat, des del centre d’interès que representa el binomi Catalunya-Europa.

evantada que va afectar tot Catalunya va deslluir la Fira de Torroella però, tot i això, es varen poder celebrar les activitats anunciades.

Desembre El Consell de Redacció perd la Sofía. Ens sap greu comunicar als lectors que la nostra companya Sofía Borrego no pot continuar formant part del Consell de Redacció per motius personals. Volem destacar i agrair la contribució de la Sofía a les activitats de la nostra revista, no solament amb la seva presència i participació a les reunions del Consell sinó també en moltes altres activitats, i particularment aquestes últimes setmanes, en la preparació del Centenari d’EMPORION. Tot i això, ens complau comunicar també que la Sofía ens ha expressat la seva intenció de mantenir-se present a les nostres pàgines amb els seus articles dedicats a l’art i als artistes.

Desitgem sort i èxit al nostre company Xavier Ferrer.

DISSABTE, 10 Teatre al Cine Petit DIVENDRES, 16 Inauguració de l’Exposició a la Capella de Sant Antoni

“Hotel Porquí” de Jordi Fenosa i Tatay. El dia 14 es va presentar a la biblioteca Pere Blasi el llibre “Hotel Porquí” de Jordi Fenosa i Tatay. En Joan Surroca i Sens, el presentador, va trobar cinc motius per a celebrar. 1. L’autor és un convilatà; Torroella té molta sort perquè ha teixit una xarxa de creadors. 2. La persistència del llibre en suport de paper i el fet que la presentació tingués lloc en una biblioteca. 3. L’edició s’ha fet gràcies a la participació del micromecenatge. 4.

La temàtica aprofita les relacions porquines per convidar a reflexionar sobre el moment polític i 5. És tracta d’un llibre d’humor que planteja temes seriosos. Fenosa i Tatay va explicar la gestació del llibre, els riscos de l’edició i la satisfacció de veure’l acabat. Al final, el públic assistent va plantejar preguntes a l’autor i es va confirmar que Fenosa té molt a dir en el futur.

DISSABTE, 17 Acte Central del Centenari a l’Auditori del Museu de la Mediterrània

TORROELLA I L’ESTARTIT Darreres notícies de novembre.

Dia 28. Fotografies de Josep Pascual. La Fundació Mascort va retre homenatge a Josep Pascual, el meteoròleg aficionat de l’Estartit que porta més de 40 anys captant amb la càmera la bellesa del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. La selecció de 158 instantànies serà a la Casa Galibern fins al 6 d’abril, i amb aquest material s’ha publicat un llibre. El comissari de l’exposició és el fotògraf Jordi Mas. Dies 29 i 30, Fira de Sant Andreu. La gran llEmporion • www.emporion.org • 26

Albert Bou, president de Joventuts Musicals. L’entitat ha estat presidida per Josep Lloret durant 35 anys. El relleu no afectarà la composició de la junta actual, elegida fa dos anys.

Més per l’Estartit. El regidor no adscrit Francesc Ferrer va anunciar que aspira a la presidència de la nova Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de l’Estartit en les eleccions de l’any vinent i que ha creat un grup anomenat Més per

l’Estartit per “sumar el màxim de sensibilitats”.

ERC veu amb bons ulls la iniciativa.

El Ter amb més cabal. Degut a la llevantada dels darrers dies de novembre, el cabal del riu Ter al seu pas pel pont va arribar el dilluns 1 a prop dels 700 metres cúbics per segon, el registre més alt dels darrers 18 anys.

Nit del Drac. El dissabte 6 hi va haver concert de Bonobos, Lax’n Busto, Strombers a la carpa de la Fira.

Com sona l’ESO. El DVD es va presentar al Cinema Montgrí el divendres 12 a la tarda.

Cèlia Pallí. Els Senglars la van presentar amb l’EMMDT el divendres 12 a la nit a l’Espai Ter. XI Jornada Ernest Lluch. Aquest any es va fer el dissabte 13, al Museu de la Mediter-

rània. Sota el títol “Els valors dels mitjans de comunicació públics”, es van debatre qüestions importants com la imparcialitat i la independència de poders econòmics, la integritat i professionalitat o la pluralitat. Hi van intervenir Neus Bonet, periodista i actualment degana del col·legi de Periodistes i Santiago Ramentol, doctor en Ciències de la Comunicació, i va moderar Lluís Bruguera,periodista.

Cas Nóos. La infanta Cristina ha d’anar a judici com a acusada, després d’haver de pagar 600.000 euros per responsabilitat civil.

“9N, esclat d’una il·lusió”. L’ANC Torroella i el Cine Club van presentar el documental el dia 13 a la nit al Cinema.

MÓN

Festa de Santa Llúcia. Es varen celebrar a l’Estartit diversos actes religiosos i festius dels dies 12 al 14.

Joana Darné. El diumenge 21 es va fer un homenatge a Santa Caterina a l’amiga de tothom, la malaguanyada Joana Darné. Segons informació, van organitzar l’homenatge cinc entitats: Xibeques del Cau, Casal del Montgrí, Gent del Ter, Amics de Santa Caterina i l’Àrea de Cultura.

CATALUNYA Darreres notícies de novembre Llevantada. Va ocasionar pluges de gran intensitat i danys importants, com un gran esvoranc a la Rambla de Figueres i la inundació per segona vegada de l’estació de l’AVE de Girona.

Desembre Les respostes d’Oriol Junqueras i de Joan Herrera. Es van apartar clarament de la proposta del president Mas en proposar per als partits sobiranistes llistes separades.

Cas Gürtel. El PP valencià processat per finançament il·legal.

Crisi institucional. El dia 18 va renunciar el fiscal de l’Estat, suposadament per pressió excessiva.

Estat Islàmic. Es varen confirmar atacs aeris iranians contra els jihadistes a l’Iraq, mentre una cimera a Brussel·les va valorar l’estratègia comú contra l’Estat Islàmic.

Rússia. Inflació i forta caiguda del ruble com a conseqüència de la represàlia econòmica europea per l’actitud russa a Ucraïna, i de la baixada del preu del petroli.

Pakistan. El dimarts 16 els talibans varen matar 132 nens en una escola com a venjança pels atacs de l’exèrcit.

Relacions diplomàtiques EUA – Cuba.Després de 53 anys, el dimecres 17 Barack Obama i Raúl Castro van anunciar la represa de relacions diplomàtiques.

ESPORTS Natació. La nedadora barcelonina Mireia Belmonte es va exhibir als Mundials de piscina curta de Doha amb quatre medalles d’or i rècord mundial.

El pressupost 2015. ERC no presenta esmena a la totalitat, i això facilita el debat tant del pressupost com de la convocatòria d’eleccions plebiscitàries.

EMPORION publica de forma preferent les notícies que ens envien els organitzadors d’actes a:

Cas Pujol. Citats a declarar com a encausats l’ex-president, la seva muller i tres fills.

consellredaccio@emporion.org (recomanat màxim 30 paraules)

La querella pel 9-N. El TSJC va admetre les querelles contra el president Mas, la vicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau.

Resposta a la querella. S’ha posat en marxa la mobilització per autoinculpar-se, amb cues llargues davant dels jutjats.

ESPANYA Reforma de la Constitució. El dijous 4 el president del govern rebutjà al Congrés la proposta del líder del PSOE, Pedro Sánchez.

El periòdic digital Emporion no es fa responsable del contingut dels escrits publicats que, en tot cas, exposen el pensament de l’autor.

Emporion • www.emporion.org • 27

Edita Associació Emporion Socis Fundadors

Consell de redacció

Jaume Bassa Jordi Bellapart Montserrat Blai Xavier Ferrer Vicenç Fiol Gabriel Martinoy Cels Sais Santi Sató Joan Surroca Enric Torrent

Jaume Bassa Jordi Bellapart Roser Benet Sofia Borrego Xavier Ferrer Josep Fuster Gabriel Martinoy Anna M. Mercader Cels Sais Enric Torrent

Jaume Bassa - President Anna M. Mercader - Secretari Plàcid Busquets - Edició, disseny i administració del web Gabriel Martinoy - Preparació, estructura i gestió de continguts