Revista Gidona Març 2019 by Revista Gidona

GIDONA 136.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:33 Pรกgina 1

GiDONA

136

GIDONA 136.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:33 Pรกgina 2

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:11 Pรกgina 3

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:11 Página 4

GiDONA|març 2019

editorial >

El judici del procés

El passat mes de febrer, amb les declaracions d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart es va encetar el judici del Procés. Un judici que a la vista de tots els indicis té la sentència ja escrita.

I és que és incomprensible que se’ls mantingui la presó preventiva quan han demostrat que no tenen cap intenció de marxar de l’Estat espanyol. És incomprensible que les acusacions tant de fiscalia com de l’advocacia de l’Estat es basin en fets no contrastats ni corroborats. És incomprensible que es vulgui fer aparèixer el component de violència quan no va haver-n’hi. I finalment, és del tot incomprensible que un partit d’extrema dreta, amb molts vincles amb par-

sumari >

Opinions Notícies Dones sobre rodes En ruta Vivències Entrevista Tendències Montse Ten Sonia Magazine Moda casaments Shopping Disseny joies Els millors trucs Posa’t guapa Educació Màrqueting Salut Guia Sexologia

6 20 42 44 46 52 56 58 60 62 63 64 65 66 68

69 70

tits populistes, racistes i de l’extrema dreta europea pugui tenir protagonisme i més havent-hi eleccions al mig del judici.

Tothom espera que el judici real es dirimeixi a les instàncies judicials europees i els acusats i les seves defenses treballen en aquesta direcció. La Primavera es preveu molt calenta.

Odontologia

Plantes medicinals

Cultura Dones a la història Anna Carreras Apunts cultura Decoració

78 79 81 82

Gers

Osteopatia

Viatges

Delicatessen Notícies La sala La proposta En ruta

96 98 100

El vi 101 La recepta 104 Guia de restaurants 106

GiDONA: 15.000 exemplars distribuïts a subscriptors, quioscs, llibreries i a 1.500 punts d’interès a les comarques de Girona. Director: Jordi Perich (direccio@gidona.com) Editor: Jordi Aparicio (edicio@gidona.com) PUBLICITAT: Tel. 617 30 60 30 revista@gidona.cat Disseny, maquetació i producció: Jordi Fanyanàs-Meritxell Prats - jfanyanas@gmail.com Correcció: L’Aula Espai d’Estudis - www.aulaespai.com Impressió: Impremta Pagès Edita: Visit Serveis Turístics, SL Redacció, administració i publicitat: C/ Nord, 18 - 17455 Caldes de Malavella - Tel. 650 919 618 - gidona@gidona.com Diòsit legal: GI-672-2007 ©2006 GiDONA és una marca registrada. No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de la revista. GiDONA no comparteix necessàriament l’opinió dels seus col·laboradors. L’opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial. Col·laboradors: Montse Castaño (Opinió), Laura Servent (Opinió), Iolanda Sevillano (Opinió), Fundació Mona (Opinió), Oncolliga Girona (Opinió), Ma Àngels Pujals (Opinió), Alícia Mirabent (Opinió), Clotilde Martínez (Opinió), Teresa Jordà (Opinió), Bàrbara Jorquera i Nicole Gulau (Moda), Montse Ten (Tendències Moda), Rosanna Gil (Tendències Moda), Sònia Fernàndez (Magazine), Dolors Hortal (Estètica), Susan Triviño (Educació), Mircat (Mascotes), Ma. Àngels Farreny (Coaching Respiració), Ester Mullera (Sexologia), Estel·la Nevado (Osteopatia), Lia Brugué (Odontologia), Laura Cardona (Màrqueting), Anna Colomer (Apunts de Cultura), Quim Torra (Dones a la història), Anna Carreras (Cultura), Joana Reverter (Relats), Yolanda Expósito (Xarxes socials), Carmen Martínez (Decoració), Enric Herce (La recepta).

www.gidona.cat

segueix-nos

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:11 Pรกgina 5

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:11 Página 6

| opinió >

GiDONA|març 2019

Ma. Àngels Pujals Regidora de Turisme, Hisenda i Promoció Econòmica Ajuntament de Tossa de Mar

Coaching. Empresa privada versus administració pública Coaching: procés en el qual un coach (o sistema) ajuda un client a obtenir resultats extraordinaris a la vida. La meva definició favorita és sens dubte la que es refereix al coaching com el procés de convertir els somnis en realitat. El camp d’acció de l’Administració Pública depèn de la política, però com passa aquí, s’emprenen activitats per mitjà d’empreses públiques o altres organismes autònoms o es subcontracten serveis deixant-los en mans de particulars, per tant aquest camp no pot definir sota una regla comuna totes les parcel·les de l’Administració Pública. No obstant això, una distinció pot ser establerta, i és aquella que assenyala la línia divisòria entre administracions concentrades i administracions difuses, sobre la qual ja havia avançat Blunstchli que l’Administració pública es caracteritza essencialment per ser difusa, mentre que les empreses privades i l’administració privada, per ser concentrades.

Més enllà dels interessos i de la difusió de gran part de l’Administració Pública, trobem diferents formes de gestionar. Per norma general, ens trobem amb una administració pública que va per darrere de les entitats privades en relació a aplicació d’eines, sistemes de qualitat, gestió per competències i altres mètodes de reconeguda validesa en la gestió de recursos humans. Això, però, sembla incongruent amb aspectes com ara que comptem amb una administració amb una gran fortalesa tecnològica i amb recursos humans en moltes ocasions sobrequalificats en relació a les com-

petències que desenvolupen. Encara amb aquests recursos al seu abast, ens trobem que segueixen sent estructures que evolucionen poc, on no s’estimula la creativitat, obsoletes en els sistemes de gestió de recursos humans amb lideratges tradicionals, amb escassa gestió del talent, amb sistemes de qualitat i avaluació pobres o nuls, transparència i connexió amb la ciutadania encara per desenvolupar, poca presència autèntica, des de l’essència del personal polític, etc. Resulten evidents les diferències entre les funcions i sentir del personal en una empresa privada i en l’Administració Pública. Així, pel tipus de contractació, una part del personal públic, sobretot el personal funcionari, no sol percebre el seu salari o la seva permanència al lloc lligada a la productivitat o bon servei, una cosa que comunament passa a persones que treballen en l’àmbit privat. Això ja de per si és un motor important que fa que hi hagi més persones en l’àmbit privat, sobretot en petites i mitjanes empreses o persones autònomes, que tractin d’oferir els millors serveis als llocs de treball atès que en l’Administració Pública, si bé hi ha alguna previsió legal sense desenvolupar com la de la LEBEP, encara no s’ha establert un sistema d’avaluació d’acompliment de la feina que lligui el bon fer del personal. Per què l’empresa privada està utilitzant el coaching de forma prioritària i l’Administració Pública gairebé de manera testimonial?

Andrea González Correctora, professora i directora de l’Aula Espai d’estudis de la Bisbal d’Empordà.

#estimemlallengua

Si estàs llegint aquest article breu és perquè t’interessa escriure bé, o descobrir si hi ha alguna errada que pots corregir. Bé! Ja és un pas, que bé que algú es preocupi de millorar el seu català escrit!

M’he adonat que la majoria de persones que volen escriure bé ja ho fan. I moltes de les que presenten les seves pàgines web, posts a les xarxes o articles al seu bloc o revista amb un català castellanitzat o amb errades, es molesten quan els ho diuen i segueixen publicant amb errors.

En una època en què tota empresa compta amb un expert en xarxes socials per millorar la seva comunicació, sobta adonarse que algunes comuniquen en un català incorrecte que moltes vegades fa mal d’ulls inclús als usuaris menys maniàtics.

Obres o gestiones una empresa i penses en un bon gestor de comunicació? Genial. Però has pensat en algú que corregeixi tot el que publiques per no donar una mala imatge? Seria bo reflexionar-hi! Recorda que una mala imatge corre molt més de pressa que una de bona. #estimemlallengua

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:11 Página 7

Disseny i Construcció de Piscines Manteniment i tractament d’aigües Venda de productes i accessoris Spas - Hidromassatges - Saunes Servei tècnic post-venda Equips d’electròlisi i PH automàtics Porxos i terrasses

TOTA LA INFORMACIÓ DE PISCINES SANT FELIU A LES TEVES MANS

DESCARREGA L’APLICACIÓ

Tenim punt de venda col·laborador a Girona: C/ Jaume Gras, 11 (cantonada a ctra. Girona, 183) - 17220 Sant Feliu de Guíxols Tel. 972 82 01 35 - Fax 972 32 43 51 - www.piscinasantfeliu.com

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:11 Página 8

| opinió >

GiDONA|març 2019

Elisabet Blanch Comunicació corporativa @eli_blanch

El tracte humà a la sanitat

Hi ha moments a la vida que et trobes amb la necessitat d’anar al metge i és en aquell moment que veus que hi ha professionals mèdics de moltes classes. A mi m’agrada separar-los en tres grups: metges, bons metges i els que semblen àngels de la guarda. Tots hem tingut grips, ens hem fracturat una part del cos o hem tingut petits ensurts que ens han fet frenar el ritme de vida per centrar-nos en el més important: la salut. Quan et trobes en aquesta situació és quan, amb una simple anàlisi, pots veure i classificar el personal sanitari en un d’aquests tres grups.

Hi ha doctors, doctores, infermers i infermeres que fan la seva feina amb professionalitat. Se’ls veu segurs i no dubtes en cap moment de les seves paraules. En saben i punt. Aquests formen part del primer grup.

Llavors et trobes amb bons professionals. Els sabràs diferenciar perquè la seva presència et calma. Malgrat que no et diguin ni et facin res. Saps que estàs acompanyat i que, encara que sigui per prendre’t la temperatura, amb ells estaràs segur.

Però, per últim, hi ha metges que semblen àngels de la guarda. Els sabràs distingir perquè són d’aquella mena de doctors plens de moral, empatia i, evidentment, professionalitat en l’especificitat mèdica que els descriu. Tenen la capacitat de barrejar la seva feina i el que fan amb una familiaritat que és massa. Els metges que semblen àngels de la guarda et curen al mateix temps que et tranquil·litzen, et treuen les pors i t’expliquen què passa i tot el que podràs fer. Però això no és tot perquè, un cop acaben la visita, són capaços de fer el seguiment d’una manera que només una mare o un familiar faria. M’agrada pensar que aquest comportament és vocacional però, més enllà d’això, és empàtic i humà. Aquests metges tenen la capacitat de connectar i preocupar-se pels seus pacients i això, a part dels fàrmacs o les recomanacions mèdiques que et puguin donar, cura més que res. Aquest text pretén ser un homenatge a tot aquell personal sanitari a qui apassiona la medicina i la gent.

Sé del cert que un exemplar d’aquesta revista anirà a la consulta d’un d’aquests metges que fan la seva feina com si fossin un àngel de la guarda. Com també sé del cert que és tremendament complicat que agafi el número i llegeixi aquest article. Sigui com sigui, gràcies.

Tant de bo ens topéssim amb més professionals d’aquest tarannà. Tant de bo la por d’anar al metge es perdés perquè dins la consulta, a part d’un professional, hi trobéssim un àngel de la guarda.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:11 Pรกgina 9

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 10

| opinió >

GiDONA|març 2019

Arantxa García Departament Educació Fundació MONA

Descoberta una nova espècie d’orangutan

Feia gairebé 90 anys de l’últim descobriment d’una nova espècie de gran simi fins a aquesta nova troballa. Batejada com “Tapanuli”, aquesta nova espècie d’orangutan viu a la regió de Batang Toru, a l’Illa de Sumatra (Indonèsia), i eleva a tres el nombre d’espècies d’orangutan conegudes.

Pongo abelli (Thomas Marent); Pongo pygmaeus (Daniel Kong WCW Malaysia); Pongo tapanuliensis (Sumatran Orangutan Conservation Programme) Grans diferències La primera evidència va ser trobada en el crani. Té canins més amples, una cara més plana i una mandíbula més estreta que els orangutans de Sumatra i Borneo, i el cabell més arrissat. Però també hi són presents diferències en el comportament: els mascles fan vocalitzacions molt més fortes que els de Sumatra; mengen plantes que mai abans s’havia vist menjar a les altres espècies d’orangutans; construeixen nius diferents... Però la major sorpresa i important evidència va arribar en estudiar el seu genoma i trobar diferències entre les tres poblacions, confirmant que l’ADN de Batang Toru és diferent i concloent que la divergència de l’espècie va succeir molt de temps enrere, concretament, fa 3,4 milions d’anys!

Un futur incert L’emoció pel descobriment s’esfuma, però, en saber que la població de “Tapanuli” és d’escassos 800 individus i que es tracta, per tant, del gran simi més amenaçat del planeta.

L’expansió de l’humà n’és la causa: les carreteres, les plantacions agrícoles industrials, les mines i les preses continuen destruint els pocs boscos que els queden. I per si això no fos suficient, en els últims anys ha sorgit una terrible amenaça: la construcció d’una planta hidroelèctrica. La planta, que es preveu operativa el 2022, ocuparà 645 hectàrees justament a la zona on hi ha més densitat d’orangutans Tapanuli.

La situació és crítica. La planta no només suposarà una amenaça pels orangutans, també ho serà per altres espècies de

fauna i flora i per les comunitats locals, que es veuran desplaçades del seu territori.

El canvi està a les nostres mans Canviar la situació no és fàcil, però està a les nostres mans treballar per aconseguir-ho. A la Fundació MONA sabem que una de les vies és mitjançant la sensibilització sobre la necessitat de protegir la natura i, per això, fa anys que ens dediquem a l’Educació.

L’estudi del comportament dels primats és una de les ciències fonamentals per la conservació d’aquestes espècies en llibertat. Per això, des de l’any 2007, vam posar en marxa un programa de formació en l’àmbit de l’etologia de primats dirigit al públic general i a estudiants de matèries afins. Actualment, oferim un programa de Cursos de Primavera en Primatologia oberts a qualsevol persona interessada en el comportament, la conservació o el benestar.

Si vols conèixer més, pots visitar el nostre web www.fundaciomona.org o bé, venir a conèixer el nostre treball. Reserva la teva plaça trucant al 972 477 618 o escriu-nos a visit@fundaciomona.org.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:12 Pรกgina 11

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 12

| opinió >

GiDONA|març 2019

Un 30% de les morts per càncer es poden prevenir Aproximadament un 30% de les morts per càncer es deuen a factors de risc provocats per mals hàbits i una alimentació inadequada, per tant, es poden prevenir. És un percentatge prou elevat com per parar atenció a quins són aquests mals hàbits i substituir-los per d’altres més saludables. Amb aquest objectiu, el passat 4 de febrer, Dia Mundial contra el Càncer, vam convidar el Dr. Josep Ramon Germà Lluch, director científic a l’Institut Català d’Oncologia, a oferir la conferència titulada “Els set pilars anticàncer”, durant la qual va fer diverses recomanacions concretes que estan recollides també en el llibre que va publicar al 2016 (Editorial Planeta) amb aquest mateix títol. La dieta mediterrània. El principal avantatge de la dieta mediterrània respecte d’altres dietes que també es consideren saludables, com la japonesa, és que es tracta d’una dieta molt variada que permet fer moltes combinacions d’aliments. Hi trobem verdures, llegums, tot tipus de cereals, fruita, fruits secs, tota la carn blanca, diferents tipus de peix i l’oli d’oliva. El Dr. Germà Lluch també és un defensor del vi, ja que té compostos que són antioxidants, com el resveratrol, i polifenols. Recomana dues copes en el cas dels homes i una copa en el cas de les dones.

Ràpid diagnòstic i vacunació preventiva. El diagnòstic precoç d’un càncer és gairebé sinònim de curació. Les campanyes de cribratge de població sana en la recerca de tumors incipients de mama, coll uterí i colorectal han demostrat la seva eficàcia. D’altra banda, una mica més del 20% dels tumors malignes són d’origen infecciós, per això, una de les grans esperances és la vacunació preventiva contra agents involucrats en la gènesi d’alguns tumors freqüents, com en el cas del virus de l’hepatitis B o el virus del papil·loma humà causants dels tumors malignes hepàtics i del càncer de coll uterí, respectivament.

Evitar el tabac. El Dr. Germà Lluch és taxatiu en aquest punt: “Difícilment trobarem un còctel més explosiu que el que s’amaga en el fum del tabac. Prop de cinc mil substàncies s’amunteguen al seu interior. Entre elles hi ha una vintena d’irritants i tòxics i més de setanta carcinògens reconeguts per l’agència Internacional d’Investigació del Càncer”.

Un pes ideal. L’excés de pes provoca un risc més elevat de malalties cròniques i d’un nombre important de neoplàsies a l’esòfag, pàncrees, colo-rectal, mama especialment en dones menopàusiques, ronyó i endometri. El risc de patir

càncer de còlon s’incrementa un 15% en individus amb sobrepès i un 32% quan hi ha obesitat franca. L’exercici és la recepta més assequible, econòmica i eficient que l’autor apunta davant del sobrepès i l’obesitat ja que contribueix a un millor control sobre els nivells d’insulina i sucre, posseeix efectes beneficiosos sobre les hormones sexuals, la presència d’inflamació i la regulació d’algunes funcions immunitàries. Entre les claus que presenta el doctor Germà Lluch es troben mantenir una dieta mediterrània a base d’hortalisses, peixos i carns blanques a la planxa, prendre poques begudes alcohòliques i edulcorades, ingerir una peça de fruita a mig matí i una altra a mitja tarda, sopar poc i cremar calories amb 40 minuts diaris d’exercici moderat. Protecció contra el sol. La radiació solar que conté els invisibles raigs UV és la causant del dany sobre la superfície cutània exposada, el qual, a causa de l’exposició prolongada i al pas del temps, és capaç de generar diferents tumors a la pell. Entre ells el carcinoma de l’epidermis és el tumor més freqüent de l’ésser humà, amb una major presència en persones de pell clara. Gaudir amb seguretat del sol és possible si se segueixen unes normes bàsiques: protegir la nostra pell i, sobretot, la dels menors amb vestits adequats, realitzar exposicions moderades i utilitzar protectors solars amb la freqüència i intensitat necessàries. Les famílies tenen un paper molt actiu en la prevenció de la insolació excessiva.

Component hereditari. Segons ens recorda el doctor Germà Lluch, resulta essencial realitzar revisions freqüents si tenim antecedents de càncer en la família. El càncer hereditari es produeix perquè un dels dos gens actius que posseeix cada cèl·lula del cos es troba mutat des de l’edat fetal de manera que n’hi ha prou amb què l’altre gen muti per acabar donant lloc a un tumor maligne. L’activitat principal de les Unitats de Consell Genètic consisteix a identificar aquestes alteracions genètiques en famílies amb la sospita de tenir una predisposició hereditària al càncer. En el cas de les dones, la cirurgia preventiva de les mames, trompes i ovaris ha demostrat la seva eficàcia, ja que augmenta la supervivència de les pacients. Equilibri. A la base de tots els pilars hi ha el viure en equilibri i, en aquest sentit, una de les propostes de l’autor per aconseguir un equilibri satisfactori entre el cos i l’ànima i contrarestar l’estrès actual és seguir el "pacte dels tres vuits": vuit hores per dormir, vuit per treballar i les restants vuit hores per als nostres estones de cura personal i oci.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:12 Pรกgina 13

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 14

| opinió >

GiDONA|març 2019

Iolanda Sevillano Filòloga catalana i responsable de continguts Twitter: @iolandasd

Aprendre, al cap i la fi

“Camins que ara s'esvaeixen, camins que hem de fer sols. Camins vora les estrelles, camins que ara no hi són”, Sopa de Cabra Què passa si ajuntes Marie Kondo, Maria Climent i Sansa Stark? Doncs de tot! Els pals que ens dona la vida ens ajuden a veure les coses en la mesura exacta. És normal i ens passa a tots. Aprenem a ubicar les coses allà on toquen. Aprenem a detectar notes desafinades a la melodia que és la vida. Aprenem, aprenem, potser lentament però aprenem, al cap i a la fi.

Llegia un dia unes paraules de Maria Climent al Catorze: “Aquella por que el temps guanyés i qui perdés fóssim nosaltres. I no quedés novembre i la gelor s’emportés tota la bellesa que només tu subratllaves. I malgrat tot, l’esperança infantil aferrada a la costella que allò que anomenàvem això nostre (que ara ja ho sé que era amor) sonés com la més bella cançó i només s’acabés amb una cadència trencada, un fals final, un final que no s’acaba”. Maria Climent va escriure “Això nostre” fa uns mesos i em va fer adonar de l’engany hàbilment teixit.

Les reaccions exagerades. Les reaccions incorrectes. Les reaccions correctes davant estímuls incorrectes. Tot són senyals de mentides. Si corregeix una actitud infantil després de llegir un article i no per iniciativa pròpia, és que no va bé. Si aparca durant més de 4 hores, sí, sí, 4 hores, la seva vida per acompanyar llàgrimes per un predictor negatiu, s’agraeix tot i l’excés. Però si roman en silenci quan algú abraça el cos sense vida del seu nadó, no és res. I magnifica la gran mentida, l’anterior i l’actual.

L’alliberament d’adonar-nos d’una mentida que molts veien i ens anunciaven, i nosaltres tossuts que no, que no. L’atordiment d’obrir els ulls i veure que, si tothom condueix en direcció contrària, els equivocats som nosaltres. El sospir a l’apercebre que segurament ha estat millor ser substituïts per còpies. La pena al saber que mai rebrà les respostes que desitja, ja que les respostes i reaccions són fruit del coneixement d’una història que, evidentment, mai explicarà amb sinceritat. La pena a l’advertir que s’hi resignarà amb covardia amagada rere fatxenderia. Com sempre, d’altra banda, no ens enganyem. L’alegria de saber que hem anat sempre amb la veritat per davant i que no ens en penedim. La felicitat de saber que sempre vam seguir el cor. I, finalment, l’empatia per la còpia. Com Sansa Stark, he passat de ser una nena dòcil i ingènua a ser una dona amb força. I com va dir Sansa, “I’m a slow learner, it’s true. But I learn”.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:12 Pรกgina 15

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 16

| opinió >

GiDONA|març 2019

Montse Castaño Escriptora

Valors sobrevalorats

“L’honestedat és una gran virtut, em deia el pare, un compromís de sang amb un mateix. És important ser honest, potser molt més que ser legal o ser fidel. No complir amb la legalitat, entenent per això el compliment d’unes normes jurídiques establertes, sempre pot estar sotmès a la necessitat. Hi ha gent que roba simplement perquè passa gana però no, per això, deixen de ser persones honestes”. Sobre la fidelitat no me’n parlava, el pare. Crec que, en la mateixa línia que la legalitat, devia ser un tema espinós de tractar amb una filla adolescent. Fos com fos, les seves lliçons enteses i explicades a la seva manera sempre han estat els meus actius davant el món. Allò que de moral i ètic portes a la maleta. Fins que t’adones que la moral i l’ètica han estat sobrevalorades per uns i, avui més que mai, absolutament menystingudes per altres. I a què treu cap aquesta introducció sobre la decadència dels valors humans? Doncs, senzillament, perquè em sento estafada, enganyada, ensarronada, enredada i, el que és pitjor, impotent per canviar l’estat de les coses.

I pensareu que sempre us parlo del mateix, però ho entendreu perfectament si us explico que avui he rebut la factura la llum. I ahir vaig rebre la del telèfon. La de la llum va ser divertida. Que escalfar mínimament durant un mes una casa de cinquanta metres quadrats tingui un cost semblant a la meitat del sou mínim interprofessional té la

seva gràcia, no m’ho negareu. Però quan t’adones que t’han estat cobrant durant vint anys sis euros de lloguer per un telèfon que no tens, a més de sis euros més per garantir el manteniment d’una línia que, per llei, hauria d’arribar sense cap mena de problemes a casa teva, t’estires els cabells i maleeixes aquell que et va ensenyar a confiar en l’honestedat de les persones.

Però el súmmum, allò que el pare anomenaria “el no va más”, ha estat descobrir que cada mes, cada mes, cada punyetero mes, des que suposadament tinc un telèfon que no tinc, m’han cobrat dos euros i mig per tal que el número entrant es vegi a la pantalleta. Sóc de lletres però, fent un càlcul estimat, catorze euros i mig d’estafa, durant dotze mesos, durant uns vint anys em sona a molta pasta! I llavors respiro fons, recordo les paraules del pare i penso que probablement, Déu els perdoni, si roben és perquè passen gana! PARAULA DE GIRONINA.

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 17

DonnaBella: inspirada en tu Ets una dona amb esperit positiu? Lluites amb determinació per allò que vols? T'agrada cuidar-te? DonnaBella® és una fórmula innovadora per lluir una esplèndida figura. Ajuda en la regulació metabòlica de les dones menopàusiques i post- menopàusiques per a reduir el greix corporal excessiu. Aquesta fórmula està dirigida a les dones de mitjana edat que volen controlar el pes i la figura. Tots els seus ingredients tenen una eficàcia provada i estan enfocats al greix visceral (situat a la zona abdominal) així com al de les de cuixes i les natges. INGREDIENTS (per 2 càpsules): Garcinia cambogia: efecte saciant, evita que els carbohidrats es converteixin en grassa (600 mg). Extracte sec de llavor de lli: fibra, ajuda a mantenir net l’intestí, regula el trànsit intestinal (100 mg). Quercetina: efecte termogènic, ens ajuda a eliminar grassa (40 mg). Vitamina E: antioxidant, lluita contra els radicals lliures (10 mg). HTR-98 (trans-resveratrol): ajuda a la termogènesi del cos per eliminar grassa (20 mg).

GAUDEIX ÚS: 2 càpsules al dia, preferentment amb els menjars. PRESENTACIÓ: 60 càpsules vegetals.

20% descompte

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:12 Pรกgina 18

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:12 Pรกgina 19

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 20

| notícies > actualitat > comarques gironines

GiDONA|març 2019

La prolífica trajectòria d’un visionari s’exposa a la delegació de l’Alt Empordà del COAC

Des del 20 febrer fins al 19 de maig, la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) acollirà la inauguració de l’exposició “Col·leccions COAC/Josep Maria Bosch Aymerich”. En concret, en aquesta itinerància, es mostra l’apartat «oci i turisme» que dona a conèixer, a través de maquetes, plànols, dibuixos i fotografies, els projectes de l’Hotel Cap Sa Sal a Begur (1955-1963), el projecte no realitzat del Flotel (hotel flotant) (1978), el Xalet per al Sr. Bloch, i el complex turístic de la Masella, Das i Alp (1965-1967). L’acte va comptar amb la conferència inaugural de Roger Subirà, arquitecte i comissari de l’exposició, que va repassar la trajectòria professional de Bosch Aymerich, arquitecte, enginyer i empresari.

Èxit de la firma de discos de Lágrimas de Sangre a Fnac de l’Espai Gironès El grup barceloní de hip-hop Lágrimas de Sangre va ser el passat 16 de febrer a la botiga Fnac de l’Espai Gironès, compartint una estona amb els seus seguidors i firmant exemplars del seu tercer treball, Vértigo. L’acte va aplegar moltes persones que van fer cua des d’una estona abans per veure de prop els components del conjunt i fer-se una foto amb ells. A la firma dels exemplars s’hi podia accedir amb el tiquet de compra del disc a l’Fnac de l’Espai Gironès. El darrer disc del conjunt “Virdarquia" va comptar amb desenes de sold outs, milions de reproduccions a Spotify i nombrós públic en cadascun dels seus concerts, tant en festivals com en festes majors.

La presentació del nou àlbum Vértigo serà el 23 de març al St Jordi Club amb un aforament per a 4.600 persones. Es tracta d’un disc amb 17 cançons, amb col·laboracions de Kutxi Romero del llegendari grup Marea, així com l'humorista Miguel Noguera o una intervenció exclusiva de Valtonyc.

El 74% del personal investigador de l’IDIBGI són dones

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IDIBGI) vol commemorar el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència destacant la tasca de les seves investigadores. Actualment l’IDIBGI compta amb un total de 79 investigadors, dels quals 60 són dones, fet que suposa un 74% de la plantilla investigadora. Segons l’estudi del Pla d’Igualtat d’Oportunitat, a l’IDIBGI no s’observen diferències salarials. Segons dades de Biocat, el 26% de les empreses biomèdiques catalanes creades els darrers anys tenen una dona com a CEO o fundadora. L’IDIBGI, que té els seus orígens en la Fundació Privada Doctor Josep Trueta, es va crear el juliol de 2005 amb la finalitat de promoure, desenvolupar, gestionar i difondre la recerca biomèdica en l’àmbit de les comarques de Girona.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:12 Pรกgina 21

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 22

| notícies > actualitat > comarques gironines

GiDONA|març 2019

Martínez Bros, National Circus of Pyongyang i Mistery of Gentlemen, guanyadors de la 8a edició del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona

Martínez Bros amb el número de jocs icaris (Colòmbia i Japó), el National Circus of Pyongyang amb els salts a la bàscula (RP de Corea) i Mistery of Gentlemen amb el volteig sobre esferes (Mongòlia) han estat els guanyadors dels Elefants d’Or en la 8a edició del Festival Internacional del Circ Elefant d’Or de Girona, que va tenir lloc del 14 al 19 de febrer al Camp de Mart.

Pel que fa a la categoria “Elefants de Plata”, Oskar & Danylo, mà a mà (Ucraïna), LunaStorme, cercle aeri (Estats Units), Fujian Acrobatic Troupe of China, llaços (Xina)i “Moment of Love” per Duo Hien Phuoc, cintes aèries (Vietnam) van ser els guanyadors. Finalment, Denis Degtyarev, màstil aeri (Rússia), Opposition led by Troupe Saralaev, perxes aèries (Rússia) i Troupe Krasnov, funàmbuls (Rússia) es van endur la categoria d’“Elefant de Bronze”.

Pel que fa a l’assistència d’aquesta nova edició, el Festival ha arribat als 33.200 espectadors al llarg dels 6 dies que s’ha celebrat, sense comptar també les 684 persones que han assistit a The Totti Show, l’espectacle que s’oferia a la Cúpula de les Arts el diumenge passat. S’aproxima, a més, que unes 3.000 persones han visitat el Circus World Market, d’entrada lliure, sense ser espectadors del Festival, on han pogut contemplar el Circ Gleich, que és la maqueta de circ més gran del món, la qual actualment forma part de la col·lecció de la fundació promotora del Festival.

EN VENDA, el sisè curt escrit i dirigit per Mateu Ciurana

El passat 23 de febrer es va presentar al Cinema Truffaut de Girona el nou curt escrit i dirigit per Mateu Ciurana. Es tracta de EN VENDA, una comèdia àcida en què torna a comptar amb l'actriu Mariona Ginès com a protagonista. Les emocions produïdes per un guisat de vedella amb salsafins a l'únic client d'un restaurant solitari portaran els protagonistes a una nit molt especial en la qual arribaran a preguntar-se si tothom i tot té un preu. Les pel·lícules produïdes per Veinàlia Produccions, creada per Ciurana, es financen amb petites aportacions de micromecenes i compten amb un equip habitual amb Laia Font a la fotografia i edició, Mireia Lluch Bramón a la producció i direcció d'Art, Albert Almarió com a ajudant de direcció i producció, la música i el so de Joan Masats i Maru Errando al maquillatge i perruqueria, entre d'altres.

Des de de fa 6 anys, amb puntualitat, el radiofonista i gestor cultural Mateu Ciurana ha presentat diferents curts: Llàtzer (2013), Diògenes, el gos (2014), Bernadeta (2015), La Senyora de la 212 (2016), La Roda (2017) i EN VENDA (2018).

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 23

GiDONA|març 2019

actualitat < notícies |

Drissa creix amb el projecte d’establiments ecològics Biodrissa, botiga i degustació

La Fundació Drissa, entitat sense ànim de lucre dedicada a la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental, va presentar en societat la nova botiga i espai degustació Biodrissa, el primer punt de venda de l’entitat especialitzat en producte ecològic 100% a peu de carrer, ubicat al barri vell de Girona. Biodrissa és la marca de la Fundació Drissa per la línia del negoci d’horticultura ecològica de la fundació i sobre aquest projecte pivota el creixement de l’entitat, que té com a objectiu principal augmentar la contractació del col·lectiu que abraça.

Més de 80 esdeveniments d’interès posicionen la comarca del Gironès com a destinació de turisme familiar

El Consell Comarcal del Gironès ha editat el “Calendari d’Esdeveniments al Gironès 2019”, amb un recull de les principals fires, festes i esdeveniments d’interès turístic que tenen lloc als municipis del Gironès durant l’any.

Aquest recurs turístic vol incentivar el creixement del turisme familiar, el nombre d’estades a les cases de turisme rural i als hotels de la comarca; és a dir, promocionar turística i econòmicament el Gironès. A la publicació es pot trobar informació de fires consolidades com el Mercat Romà de Llagostera, la Fira Comarcal de Primavera de Campllong, la Fira d’artesania i locomoció de Fornells, la Fira del Conte de Medinyà, la Fira del Paper de Sarrià de Ter o la Fira Pa i Xocolata de Sant Gregori, entre altres.

Segons Quim Roca, conseller de Turisme del Consell Comarcal del Gironès, "aquesta publicació és un reflex que el Gironès és una comarca viva i dinàmica plena d'activitats per tots els gustos i edats".

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 24

GiDONA|març 2019

| notícies > actualitat > comarques gironines

Bescanó celebra la 24a. Fira de l’Embotit 2019 PROGRAMA

10:00 h. 13a. TROBADA INTERCANVI PLAQUES DE CAVA 10:30 h. Demostració PROCÉS D’ESPECEJAR UN PORC 10:30 h. 23a. TROBADA DE PUNTAIRES 11:00 h. ANIMACIÓ INFANTIL amb FEFE i Cia. 12:00 h. AUDICIÓ DE SARDANES amb la Cobla Ciutat de Girona 16:00 h. DIADA CASTELLERA amb els MARRECS de Salt, Els Castellers de Figueres i Els Esperxats de l’Estany Un cop acabada l’actuació, XOCOLATADA POPULAR PER TOTHOM.

El municipi de Bescanó, a la comarca del Gironès, es prepara per viure la Fira de l'Embotit, que aquest any celebra la 24a. edició. Serà el proper diumenge 7 d’ abril, i totes les activitats es duran a terme al Parc de l’Ajuntament. La fira estarà oberta al públic de deu del matí a vuit del vespre i s'espera la mateixa gran afluència de visitants que es va poder veure a les passades edicions. A la 24a. Fira de l’Embotit de Bescanó, una fira amb una gran tradició al darrere, hi trobarem un gran ventall de productes alimentaris com ara els embotits, ja sigui botifarres, fuets, llonganisses, peltrucs i un munt d’embotits de qualitat, característics de la nostra terra, i també altres productes derivats del porc, com poden ser greixons, botifarra dolça, vermella, carn de perol... Fins i tot, a la fira de l’Embotit de Bescanó hi trobarem botifarres de bolets, de ratafia, de foie d’ànec i una llarga llista de productes com a protagonistes indiscutibles d’aquesta Fira que se celebra cada any el diumenge abans de Rams pels carrers de la vila.

La Fira de l’Embotit va néixer l’any 1996 al poble de Bescanó per promoure, a través de la venda directa, productes d’alimentació d’ARTESANIA del nostre país (bàsicament embotits). Uns dels objectius de la Fira era i és promocionar els productes i facilitar un circuit comercial per poder-los distribuir. La Fira de l’Embotit ofereix al visitant una ocasió única per tastar i comprar una àmplia varietat de productes alimentaris. L’encant de la Fira radica en el fet que, per una banda esdevé un joc per al visitant i, per l’altra, és un magnífic mercat de vendes i promoció per l’expositor. Un veritable aparador dels productes d’alimentació que s’elaboren artesanalment i que, moltes vegades, no tenen una difusió que traspassi més enllà de l’entorn més immediat del fabricant. Durant aquesta diada de fira i de festa, tot el poble de Bescanó desprèn una agradable aroma de productes de primera qualitat, ben elaborats per mestres artesans que, partint de la matança tradicional del porc, ofereixen un reguitzell de menges derivades d'aquest animal, tan arrelat a la nostra cultura i a la nostra gastronomia.

DURANT TOT EL DIA • PASSEJADA INFANTIL AMB PONIS • Mercat de productes alimentaris • ATRACCIONS INFANTILS • 13a. TROBADA I EXPOSICIÓ MOTOS HARLEY-CUSTOM • 16a. CONCENTRACIÓ TRACTORS-MÀQUINES ANTIGUES • 4a. TROBADA DE VESPA-LAMBRETTA (Girona-Scooter Club) • 10a. EXPOSICIÓ DE COTXES CLÀSSICS I ESPORTIUS (Primers 75 cotxes matriculats fins el 1990, el conductor tindrà tiquet d’entrepà i beguda). En cas de pluja algunes activitats poden canviar d’emplaçament o ser anul·lades. TASTETS DE MATANÇA Degustació de productes del porc i a més amb la possibilitat de comprar-ne ( CARN DE PEROL, GREIXONS, BOTIFARRA DE PEROL, BOTIFARRA VERMELLA, BOTIFARRA DOLÇA, BOTIFARRA DE FOIE D’ÀNEC, BOTIFARRA DE BOLETS, BOTIFARRA DE RATAFIA,TARRINA DE GREIX) DURANT TOT EL DIA HI HAURÀ SERVEI DE BAR.

Totes les activitats es fan al Parc de l’ajuntament i tots els actes són gratuïts.

GASTRONOMIA DE L’EMBOTIT RESTAURANTS del municipi on podreu degustar plats i menús elaborats amb embotit i derivats del porc. El Bescanoní / Les Voltes / La Barca / Bar La Masia de Mas LLunès / Estanc Nou d’Estanyol / Bar Rest. Torremirona / Can Rajolet

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:12 Pรกgina 25

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 26

| notícies > actualitat > comarques gironines / girona

GiDONA|març 2019

Els Premis G!, la festa del turisme gironí, celebren la tretzena edició

El passat 7 de febrer, al Teatre Municipal de Lloret de Mar es van lliurar els Premis G! de turisme de les comarques gironines. L’acte va comptar amb la participació de Miquel Noguer, president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jaume Dulsat, alcalde de Lloret de Mar i vicepresident primer executiu del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, i Pere Vila, delegat del Govern de la Generalitat a Girona, a més dels guardonats.

Guardonats dels Premis G! de turisme de les comarques gironines:

Premi de comunicació de les comarques gironines, en la categoria de mitjans audiovisuals, per a Matthieu Dupont pel reportatge «Zoom Costa Brava à moto» emès per la cadena de televisió pública francesa TF1. Finalment, el Premi de recerca Yvette Barbaza al millor treball de recerca, per a la proposta de projecte titulat «Impacte de les actuacions de regeneració ambiental del Pla de Tudela i la Pletera en la demanda turística», de Laia Molina i Josep Pueyo.

El Premi Josep Pujol i Aulí a la tasca professional va recaure en Lluís Torrent i Suñé. El Premi G! Xiquet Sabater al projecte empresarial, per a «La immersió a la Costa Brava, des dels pioners fins a l’actualitat, una experiència turística d’èxit des de fa més de 50 anys», impulsat per les empreses Triton Diving, Centre d’Immersió Roses, Unisub Estartit i Centre d’Immersió Snorkel. El Premi G! especial Jordi Comas i Matamala va recaure en RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes . El Premi especial Juli Soler i Lobo, per a Josep Font i Casadevall, cap de sala de l’Hotel Sa Punta de Pals. El Premi G! de comunicació de les comarques gironines, en la categoria de mitjans escrits, per a la periodista Kris Ubach i el fotògraf Roberto Cano, per l’article «Girona y el Empordà», publicat a la revista Lonely Planet Traveller. El

Sis iniciatives de l’Ajuntament de Girona reben el certificat de bona pràctica municipal de la Fundació Carles Pi i Sunyer

Sis iniciatives de l’Ajuntament de Girona van rebre el certificat del Banc de Bones Pràctiques Municipals de la Fundació Carles Pi i Sunyer. Els guardons, que s’han atorgat per a propostes realitzades en el període 2014-2018, reconeixen la contribució a la innovació i a la bona governança local dels projectes.

El Banc de Bones Pràctiques és una iniciativa de la Fundació Carles Pi i Sunyer d’estudis autonòmics i locals, que compta amb la col·laboració de la Federació de Municipis de Catalunya. Les propostes que s’hi recullen volen ser un document de treball i consulta dirigit a qui treballa en l’àmbit de les polítiques municipals.

L’arribada de l’home a la lluna, tema principal del concurs de punts de llibre que impulsa l’Ajuntament de Girona

L’Ajuntament de Girona ha convocat la 18a edició del concurs de punts de llibre que cada any se celebra amb l’objectiu de promoure la lectura entre els nens i nenes de primària de les escoles de Girona. Enguany farà 50 anys que Neil Armstrong va trepitjar la lluna per primer cop quan va baixar de la nau Apol·lo XI. Per aquest motiu, el concurs valorarà especialment que els punts presentats estiguin inspirats en l’arribada de l’home a la lluna. Així, els escolars de la ciutat podran expressar la seva creativitat i participar alhora en la commemoració d’aquesta efemèride.

Cada escola pot presentar al concurs fins a 20 punts de llibre per cadascun dels tres cicles escolars -inicial, mitjà i superior-. En total, doncs, cada centre educatiu podrà concursar al certamen amb un màxim de 60 propostes.

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 27

GiDONA|març 2019

girona < actualitat < notícies |

L’escriptor i periodista Miquel Fañanàs publica La Bruixa amiga, un conte infantil sobre la popular llegenda gironina

El dissabte 30 de març, a les 12 del migdia, a la llibreria 22 de Girona, el periodista i escriptor Miquel Fañanàs presentarà la novel·la LA BRUIXA AMIGA editada per MMV amb il·lustracions de Laia Berloso. Es tracta d’una novel·la infantil adreçada a un públic de més de 8 anys al voltant de la popular llegenda gironina de la bruixa de la catedral. Gemma, inspiradora del conte i néta de l’escriptor és, en aquest cas, la protagonista d’una història d’amistat que sempre té la ciutat de Girona com a taló de fons. La presentació de l’acte anirà a càrrec de la mestra Pili Bosch. Miquel Fañanàs, a la col·lecció El Vaixell de Vapor de literatura infantil, ha publicat “On és el tigre?”, “La roca del corb” i “La pedra màgica”.

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 28

| notícies > actualitat > girona

GiDONA|març 2019

L’estudi de l’asfalt de l’eix del carrer de Barcelona conclou que hi ha presència d’amiant en menys d’un 30% de la via

L’estudi de les mostres d’aglomerat per determinar la presència d’amiant a l’asfalt de l’eix del carrer de Barcelona ha conclòs que la quantitat d’aquest mineral és “molt reduïda” en aquesta via. La presència d’amiant s’ha detectat a la ronda de Ferran Puig i en el tram entre la plaça del Marquès de Camps i el carrer de Pau Vila i Dinarès del carrer de Barcelona. No s’han trobat, en canvi, restes d’aquest material ni a les mostres de la plaça del Marquès de Camps ni en el tram entre el carrer de Pau Vila i Dinarès i el final de la via –al límit amb el terme de Fornells de la Selva- del carrer de Barcelona. Així doncs, dels 4.563 metres lineals que s’han analitzat, s’ha trobat amiant només en un 28%, és a dir, en 1.270 metres. El regidor de Via Pública , Joan Alcalà, ha recordat que “l’amiant només suposa un risc quan hi ha un fresat i s’aixeca pols. Tal com està ara, adherit al paviment, no suposa cap risc per a les persones”.

Tres milions de pàgines de premsa digitalitzades

El web de l’Arxiu Municipal de Girona ja compta amb més de tres milions de pàgines de premsa digitalitzades. Any rere any el nombre d’exemplars consultables augmenta amb la incorporació de noves digitalitzacions i les versions digitals de les capçaleres que avui dia es publiquen a la ciutat. Enguany el nombre de pàgines afegides ha estat 102.927.

Aquest recurs és, sens dubte, una font imprescindible per a la recerca històrica, en la qual s’hi poden trobar tant la crònica dels esdeveniments més rellevants dels darrers dos segles com els diferents corrents de pensament polític i social que emmarquen la línia editorial dels diaris. Una prova de la seva utilitat són les més de 75.000 pàgines consultades durant el 2018, segons dades de Google Analytics.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:12 Pรกgina 29

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 30

| notícies > actualitat > girona

GiDONA|març 2019

Girona acollirà la VII Jornada de l’Esport Femení el 10 de març

1896 2019

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; el diputat d’Esports de la Diputació de Girona, Carles Salgas; la representant territorial de l’Institut Català de les Dones a Girona, Fina Surina; el representant territorial de l’Esport de la Generalitat de Catalunya a Girona i regidor d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Girona, Josep Pujols, i la coordinadora de la jornada, Olga Praderas, van presenta la setena edició de la Jornada de l’Esport Femení de Girona i la segona trobada de debat “Dona un pas per l’esport”. La Jornada de l’Esport Femení tindrà lloc el diumenge 10 de març, de 9.30 a 13.30 h, a diferents espais de la ciutat, com són la plaça de Salvador Espriu, la plaça de Francesc Calvet i Rubalcaba, la plaça de Catalunya i el riu Onyar. L’activitat comptarà amb 25 disciplines esportives, pensades per a totes les edats i adreçades principalment a les nenes i a les noies, amb l’objectiu que puguin fer un tastet de totes les modalitats que s’hi oferiran. Per la seva banda, el diputat d’Esports de la Diputació de Girona, Carles Salgas, ha remarcat la importància d’incorporar enguany el ciclisme adaptat dins de les activitats que s’oferiran, ja que “d’aquesta manera s’afegeix el valor de la integració dins la diversitat de valors que formaven ja part de la Jornada de l’Esport Femení fins ara”.

La representant territorial de l’Institut Català de les Dones a Girona, Fina Surina, ha posat èmfasi en el fet que les dues activitats, la jornada i el debat, tenen lloc al voltant del Dia Internacional de les Dones i que “es tracta ja d’un projecte consolidat pel qual ens hem de felicitar”.

C/ Sta. Eugènia, 30 - Tel. 972 201 533 C/ Indústria, 36-38 “MAS XIRGU” Tel. 972 243 765 17005 GIRONA - M. 627 580 310 corcoy@corcoy.info

www.corcoy.info

Els principals objectius de la jornada són potenciar la pràctica de totes les disciplines esportives i crear un espai de visualització, d’iniciació i de reconeixement; trencar estereotips envers algunes disciplines considerades “no femenines”; destacar la pràctica esportiva com a espai de transmissió de valors individuals i col·lectius; o reflexionar sobre els beneficis de la pràctica esportiva, els hàbits alimentaris i la qualitat de vida, entre altres.

Enguany es mantindran les activitats paral·leles per arribar a totes les franges d’edat, com la sortida amb les GiRunneres, l’entrenament de Team Training, la sessió de respiració i estiraments, pilates per a esportistes o la intervenció de dansa, que estan obertes a tothom.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:12 Pรกgina 31

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 32

| notícies > actualitat > girona

Girona dona protagonisme al Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

El passat 11 de febrer va ser el dia proclamat per les Nacions Unides per afavorir la presència de la dona i la nena en l’àmbit tecnològic i científic. Aquest dia vol promoure i aconseguir la igualtat de gènere a través de l’apoderament de les dones i les nenes en les vocacions tècniques i científiques, alhora que pretén destacar la importància de la dona en les carreres tècniques.

És per aquest motiu que l’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona commemoren aquesta jornada amb una sèrie d’activitats amb l’objectiu de conscienciar i contribuir a la fi a la bretxa de gènere existent en el món científic. Es va realitzar una ponència de Sílvia Simon, directora de la càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la Universitat de Girona (UdG). També una taula rodona sobre com els estudis de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques poden ser un impuls per la ciutat i una oportunitat per les noies i on hi van participar la directora de l’Escola Politècnica Superior de la UdG, Ma. Àngels Pèlach; la gerent del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona, Ma. Àngels Pita; la docent i investigadora del departament d’Enginyeria Mecànica i de la Construcció industrial de la UdG Ma. Luisa Garcia-Romeu, i la professora i també investigadora de la mateixa universitat Teresa Puig.

GiDONA|març 2019

Girona participa en l’Spring Meeting de l’associació European Cities Marketing a Edimburg

L’Ajuntament de Girona, a través del Girona City Convention Bureau & Palau de Congressos, va participar en l’Spring Meeting que ha organitzat l’European Cities Marketing a Edimburg. La trobada, en la qual han participat més de 200 professionals de la gestió i la producció d’esdeveniments, va tenir lloc del 13 al 16 de febrer.

L’European Cities Marketing (ECM) és una associació de la qual és membre l’Ajuntament de Girona des del 2012 i que treballa per gestionar les destinacions turístiques i donar eines per potenciar les marques turístiques de les ciutats. Amb més de 110 membres de més de 80 ciutats europees, ECM és una gran plataforma que permet intercanviar coneixements i experiències, a més de conèixer de primera mà les darreres novetats.

L’autora Pilar Francès presenta Quan calmin els mals vents, tornaré

La presentació del llibre Quan calmin els mals vents, tornaré de Pilar Francès, es farà el proper 12 de març a la Llibreria 22. Acompanyaran a l'autora Salomó Marquès, membre de la Societat d'Història de l'Educació i Miquel Serrano, conservador del Museu Memorial de l'Exili a La Jonquera. L’autora ha convertit la història del seu avi en l’eix vertebral d’aquesta obra que reivindica la memòria –secreta, en molts aspectes– dels protagonistes de la Guerra Civil i, sobretot, de l’exili. Vides plenes de dolor, de solitud, de misèria i de silenci. Ell va ser una de les gairebé cinc-centes mil persones que es van haver d’exiliar d’Espanya a causa de la Guerra Civil. No militava en cap partit polític, ni volia anar a la guerra, n’havia perdudes moltes pel camí. El van mobilitzar el maig de 1938 i va ser destinat a la Flotilla de Vigilancia y Defensa Antisubmarina de Cataluña. Posteriorment, i dalt del guardacostes Alcaudón, va marxar cap a terres franceses.

Pilar Francès va néixer a Sant Feliu de Guíxols l’octubre de 1966. Llegir i escriure han estat sempre dues de les seves grans passions. Tanmateix, fa poc temps que va decidir submergir-se en l’art de la creació literària.

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 33

Vanuatu Més enllà dels divuit mil kilòmetres que ens separen de Vanuatu (la nostra terra, en llengua bislama), l’abisme més gran que se´ns obre al davant quan viatgem a aquest país remot del Pacífic Sud és el que fa referència a la gent que hi viu, els ni-vanuatu, un poble decidit a mantenir vives les seves tradicions primitives i mil•lenàries, malgrat l’avenç implacable del progrés. Conegudes històricament com a Noves Hèbrides, les vuitanta-tres illes volcàniques que formen aquest arxipèlag de la Melanèsia són el bressol de paisatges superbs, espectacles naturals sorprenents i pobles remots que van ancorar en les seves costes les flotes de Pedro Fernández de Quirós, el comte de Bougainville o el llegendari James Cook, en un intent en va de sotmetre aquestes inaccessibles a l’orgull de les seves corones. Des de les aigües cristal•lines d’Etafé, es pot viatjar a Ambrym, l’illa de la màgia negra i la societat magé, des d’on es pot arribar fins a un dels pocs volcans del món, el Mont Marum, on encara es pot veure l’infern d’un cràter amb el magma en plena ebullició. A l’illa de Pentecosta es pot presenciar el Nangol, un dels rituals més antics del Pacífic Sud en què els locals fertilitzen la terra llançant-se al buit des de torres de fusta enormes. A l’illa d’Esperit Sant, herència viva de la Segona Guerra Mundial, ens podem endinsar a l’atapeïda selva tropical a la recerca de comunitats on el temps es va aturar segles enrere, quan els ullals dels porcs donaven el vertader valor a la vida. Durant tot el viatge ens anem trobant platges paradisíaques de sorra blanca i piscines naturals; l’aïllament i el sacrifici que suposa arribar fins a determinats punts contrasta amb la gent excepcionalment amable i generosa que ens acollirà com un més.

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 34

| notícies > actualitat > figueres

GiDONA|març 2019

L’INS Narcís Monturiol de Figueres participa per segona vegada al “rally” solidari UNIRAID

Uniraid (www.uniraid.org ) és un ral·li que es fa al Marroc (una travessia al desert i altres ciutats) creuant tot Espanya fins Algecires i que inclou participants d’Espanya, Portugal i Andorra. Els requisits són adaptar un cotxe de més de 20 anys d’antiguitat i arreglar-lo per fer el ral·li i portar a destí 40 quilos de material escolar.

Hi participen dos alumnes de 2n curs del Cicle de Grau Mig d’Electromecànica de Vehicles, concretament Carles Compte (25 anys) i Philip Kaufmann (23 anys), amb el suport de les empreses següents: Autopodium, Desguàs Pot, Desballestaments Moreno, Fluids Empordà, Fusteria Vázquez, García de Pou, ITV Preven Control, Minerals Girona Barites du Maroc, Rectificadora Tècnica i Roberlo. També hi ha col·laborat la comunitat educativa de l’INS Narcís Monturiol, així com tots els professors del Departament d’Automoció, amb els quals ha estat possible acabar el Projecte Uniraid.

La prova, que se celebra del 23 de febrer al 5 de març, consta d’un recorregut de set etapes amb sortida a Tànger i arribada a Marràqueix. En total, els participants hauran de recórrer un itinerari d’uns 2.800 quilòmetres.

En el cas del vehicle Alt-empordanès, es tracta d’un Volkswagen Golf de 32 anys d’antiguitat, que durant aquest temps, amb l’ajuda del Departament d’Automoció i també dels estudiants de Grau superior, s’ha preparat per la causa. En concret, s’ha procedit a rectificar el motor, tractar-li la planxa i la pintura i pujar les suspensions, entre moltes altres tasques.

El més important, però, és el vessant solidari de la prova i s’han aconseguit els 40 kg de material solidari que es repartiran en els centres escolars de la població de destí.

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 35

Lloguers Habitatges amb mobles i sense Locals comercials i magatzems Despatxos i naus industrials Places de pàrquing, etc. www.finquestrilla.com trilla@finquestrilla.com

A Figueres: C/ Sant Llàtzer, 9 Tel. 972 505 701 - 972 510 054 - Fax 972 502 250 A Roses: C/ Cap Norfeu, 16 (Dimarts i Divendres) - Tel. 972 255 415

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 36

| notícies > actualitat > figueres

GiDONA|març 2019

Josep Peñuelas, guardonat amb un Premi Ciutat de Barcelona 2018

L’eminent ecòleg Josep Peñuelas i Reixach, Patró Fundacional de la Fundació Museu del Joguet de Catalunya de Figueres , ha estat guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2018 de ciències ambientals i de la terra per l’article Global trends in carbon sinks and their relationships with CO2 and temperature que ha publicat juntament amb els investigadors Marcos Fernández-Martínez i Jordi Sardans.

El jurat, format per Eva Cacho, Frederic Bartumeus, Francisco J. Doblas-Reyes, Xavier Rodó i Jaume Terradas, ha acordat per majoria atorgar el premi de ciències ambientals i de la Terra a aquest article, publicat a la revista Nature Climate Change, per la quantificació a escala global de la resposta de la productivitat neta dels ecosistemes terrestres als increments del CO2 i la temperatura. Aquest treball aporta una informació clau per valorar el paper de la vegetació en l’evolució dels gasos amb efecte d’hivernacle en el planeta. Josep Peñuelas és professor d’investigació del CSIC, dirigeix la Unitat d’Ecologia Global-CREAF- CSIC-UB-UAB i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans. El premi Ciutat de Barcelona s’uneix als múltiples reconeixements nacio-

nals i internacionals pel seu treball, entre els quals destaca també el premi Ramon Margalef d’Ecologia 2016.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:12 Pรกgina 37

Nou, 186 17600 FIGUERES T. 972 67 09 46 figueres@grupvivaldi.com Bonastruc de Porta, 29 17001 GIRONA T. 972 22 31 40 girona@grupvivaldi.com

www.grupvivaldi.com GrupVivaldiRockIClassica VivaldiGrup

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 38

| notícies > actualitat > figueres / costa brava

GiDONA|març 2019

La Biblioteca de Figueres proposa un cicle de xerrades sobre les aportacions de la filosofia al segle XX

La filosofia és una invitació a la reflexió, a fer preguntes, a posar en qüestió el món que ens envolta. Al cicle de xerrades que tindrà lloc a la Biblioteca de Figueres, els joves filòsofs Max Pérex i Alba Padró, proposen una mirada retrospectiva cap al segle XX per tal d’explicar, a través de les diverses respostes obtingudes des del pensament, quines han estat les principals aportacions de la filosofia a la nostra cultura, a la societat, les relacions establertes amb la ciència i la tecnologia.

El cicle de cinc xerrades, que porta per títol Què hem aconseguit filosofant al segle XX?, tindrà un to divulgatiu i vol adreçar-se a un públic el més ampli possible interessat en la reflexió i el pensament. Tindrà lloc els dies 27 de febrer, 6, 14 i 28 de març i 4 d’abril a les 19 h.

Així mateix, la Biblioteca de Figueres ha preparat un aparador amb bibliografia relacionada amb el cicle per tal que les persones que hi estiguin interessades puguin ampliar informació de manera prèvia a les xerrades, o com a complement al seu contingut.

La Torre de Can Mario torna a veure la llum

La Torre de Can Mario, símbol de Palafrugell i de l’època d’or de la indústria del suro, torna a estar descoberta. Durant els darrers mesos, s’han realitzat tasques preventives de restauració i conservació amb un pressupost de 180.000 €.

Construïda entre els anys 1904 i 1905, la Torre de Can Mario, també anomenada “Torre de les Aigües” o “Torre de l’Armstrong”, tenia com a finalitat subjectar un dipòsit que podia contenir fins a 52 m3 d’aigua de reserva per a la indústria. Formava part de la bona xarxa d’extinció d’incendis de la qual disposava la fàbrica i el dipòsit era emplenat i buidat a través d’una única canonada de 150 mm de diàmetre, que bombejava aigua des d’un pou situat a la mateixa base de la Torre. Va ser dissenyada pel General Guitart i Lostalo (18591926), arquitecte municipal de Sant Feliu de Guíxols, del qual també se’n coneixen algunes obres com el Casino La Constancia o l’Asil Surís, situades a Sant Feliu. Va ser construïda per l’empresa siderúrgica i d’estructures metàl·liques “Can Torras dels Ferros”, i la direcció de les obres va córrer a càrrec de Joan Torras i Guardiola.

L’any 2000, gràcies a una iniciativa popular, va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, degut a la seva estructura i valors artístics poc comuns per aquest tipus de construccions.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:12 Pรกgina 39

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 40

| notícies > actualitat > costa brava

Tossa signa un conveni amb Ensenyament perquè els alumnes de l’institut realitzin serveis comunitaris

El director general d’Atenció a la Família i Comunitat Educativa del Departament d’Ensenyament, Ramon Simon, i l’alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich, han signat un conveni de col·laboració perquè es dugui a terme a Tossa el “Projecte de Servei Comunitari”. L’objectiu d’aquest projecte és promoure entre l’alumnat de secundària obligatòria el compromís cívic i l’educació en valors amb la finalitat que posin els seus coneixements i capacitats al servei de la comunitat per ajudar els altres. Els participants en el projecte són alumnes de 4t d’ESO, degudament autoritzats pels pares i mares o tutors/es legals. Aquest conveni serà vigent fins el 2020, tot i que podrà prorrogar-se fins a un màxim de quatre anys.

GiDONA|març 2019

Zoo, Lágrimas de Sangre i Suu, a la 1a nit de concerts del festival Ítaca a l’Escala

ÍTACA, Cultura i Acció desembarca enguany a l’Escala que s’incorpora com a nou escenari del festival gràcies a l’acord entre la productora gironina Link Produccions i l’Ajuntament de l’Escala. El festival hi programa una nit de concerts el 20 d’abril, durant la Setmana Santa, aprofitant l’afluència de visitants que registra el municipi empordanès durant aquesta festivitat. La nit de concerts a l’Escala posarà en marxa la setena edició del festival i inclourà l’actuació de Zoo, Lágrimas de Sangre i Suu, i una sessió FlaixBac amb el locutor i DJ Carles Pérez, que allargarà la festa fins a la matinada. Els concerts tindran lloc a la zona de barraques del municipi, situada a l’aparcament de l’Av. Francesc Macià. Les entrades ja són a la venda al web del festival www.itacacultura.cat Aquesta nit de concerts a l’Escala serà la primera activitat en un municipi de l’Alt Empordà del festival ÍTACA, que fins ara s’havia celebrat sempre a localitats del Baix Empordà. Amb aquest nou escenari, el festival inicia una línia estratègica per ampliar el seu radi d’acció a tot l’Empordà.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:12 Pรกgina 41

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 42

| dones sobre rodes >

GiDONA|març 2019

Susanna Vila www.redboxsport.com

CRISTINA FIGUERAS

21 anys. La Bisbal d’Empordà

Tothom pot ser copilot? Quines mesures es prenen per ser copilot? A veure, personalment crec que tothom pot ser copilot, si realment t’agrada. El primordial és que no et maregis mentre llegeixes en el tram de corbes i entrenis. Per ser copilot, cal treure’t la llicència, fer les proves mèdiques i entrenar abans. Fas cap tipus d’entrenament per la concentració? No, mai ho he fet i considero que no em fa falta.

Explica’ns els teus inicis Bé, jo vaig començar anant a veure eslàloms i ral·lis des de petita, ja que els meus pares m’hi portaven, perquè el meu pare hi corria. Després, als 7 anys, el meu pare ens va comprar un kart a mi i al meu germà i anàvem als circuits sempre que podíem. També tenia un quad que a vegades em deixava portar. Actualment i des de fa 4 anys, soc copilot al campionat de Catalunya de ral·lis. Vaig començar sent copi del meu pare amb un Clio maxi i amb un Clio sport R3. I actualment faig de copi a 2 pilots més: amb en Paco, amb un Citroën Xsara, fem el campionat de Rallysprint; i amb en Jose correm a la Focuxtreme tots els ral·lis de terra. Ser copilot és una peça molt important pel pilot, explica’ns en què consisteix. Ser copilot consisteix a guiar el pilot entre tram i tram, és a dir als enllaços; també ha de controlar el temps i apuntar-ho tot al carnet de ruta, a part de guiar-lo i cantar les corbes al pilot dins del tram. I si hi ha alguna avaria als enllaços, són pilot i copilot qui se n’ha de fer càrrec.

Quan estàs a la carrera, és necessari memoritzar-te tot el recorregut o amb les pautes escrites n’hi ha prou? Ha de ser molt difícil depèn dels recorreguts de camí, no? Quan estem a la carrera, tenim la llibreta amb la qual una setmana abans haurem anat a entrenar i ja tindrem les notes apuntades. Per això no és necessari aprendre-s’ho de memòria, s’han de llegir les notes abans de cada corba, i

abans de passar a la pròxima el pilot ja ha de saber quina corba ve per anar confiat. No considero que sigui difícil, però sí que has d’anar cantant a la velocitat que va el pilot i t’has d’adaptar a ell. És necessari saber de mecànica? Se n’ha d’entendre una mica, perquè si als enllaços hi ha qualsevol problema mecànic, els que se n’han de fer càrrec són pilot i copilot. Si qualsevol persona externa ens ajuda, ens poden paralitzar el ral·li. Un cop a assistència, els que s’encarreguen del cotxe són els mecànics. Pel fet de ser dona, t’ha sorgit mai cap complicació? La veritat és que jo he tingut bastanta sort, perquè conec casos en els quals el fet de ser dona els ha impedit moltes coses i han rebut molt bullying a les xarxes socials. També,

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 43

GiDONA|març 2019

< dones sobre rodes

OBRIM BOTIGA VIRTUAL www.saisbikes.com Hi trobaràs tot el que busques sobre el món de les bicicletes Model: ite Zaskar 9R El

aquest any han cancel·lat el campionat femení de motocròs, perquè només hi havia 10 inscrites. Actualment a què et dediques? Ho compagines amb la competició? Actualment estic rodant un programa de televisió. Però sempre que he treballat de qualsevol cosa, m’ho he compaginat sense cap problema.

La teva família què en pensa? Al meu pare li agrada, ja que corro amb ell. En general estan contents perquè saben que ens agrada i ho gaudim; sí que és cert que la meva mare pateix bastant. On t’agradaria arribar el dia de demà? Tens alguna meta? L’any passat vaig fer la meva primera carrera com a pilot fent una prova de resistència Autocros; m'agradaria aquest any poder-ne fer bastantes més, ja que m'ho vaig passar molt bé. El 2018 vaig quedar novena del grup en el campionat de Catalunya de ral·lis. M’agradaria millorar la meva posició, i aprendre i poder córrer algun ral·li com a pilot també m’agradaria.

Model: ASR Carbon

Som distribuïdors

a Girona

I TAMBÉ TENIM ACCESSORIS I RECANVIS MOTO - SCOOTER - QUAD - JET SKY

GRAN ASSORTIMENT EN CASCS JUVENILS C/ Pedret 31-35 · 17007 Girona Tel. 972 200 736 · Fax 972 218 697 info@saispower.com

www.saispower.com www.saisbikes.com

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 44

| en ruta > caldes de malavella

GiDONA|març 2019

Montse Castaño Escriptora

CALDES DE MALAVELLA

Caldes de Malavella, situada a la comarca de la Selva, entre el blau de la Costa Brava i el verd intens de la Serra de les Guilleries, és una població viva que mira el futur amb optimisme. Coneguda arreu per les bonances de les seves aigües termals, no podem caure en l’error de limitar els atractius d’aquesta població a la riquesa de les seves fonts, sinó també a les seves arrelades tradicions i al seu passat, que es perd en els temps llunyans del Paleolític, avalat per les troballes arqueològiques del Puig de les Ànimes, o en l’assentament romà del segle I dC, que deixà, com a testimoni arquitectònic, unes espectaculars termes romanes, actualment restaurades i visitables.

“Caldes de Malavella és un lloc privilegiat -assegura el seu alcalde, Salvador Balliu-, excel·lentment comunicat amb un aeroport internacional a escassos kilòmetres; una estació de tren a la mateixa població, la tercera de Girona en volum de passatgers; molt a prop de la Costa Brava, a prop de la capital de província i a una hora de Barcelona.”

“El poble actualment disposa de dues mil places hoteleres, comptant balnearis, hostals, fondes i totes les instal·lacions del PGA amb els seus hotels de 5 i 4 estrelles i molts apartaments turístics. Som una potència com a destinació turística, condició que el poble manté des de fa molts anys, si tenim en compte que els balnearis situats a la població tenen més d’un segle. És cert que el concepte de vacances ha evolucionat amb el temps, però antigament pel concepte

“fer vacances” s’entenia fer salut i els balnearis prenien un paper protagonista.” “Per aquest motiu, pel fet de considerar-nos una potència com a destinació turística, la visió de futur i de negoci, tot i ser un poble petit, ha estat impulsar la imatge del poble. Amb aquesta idea, s’han dut a terme diferents obres a la població que han contribuït a millorar la percepció de la mateixa, tant

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 45

GiDONA|març 2019

caldes de malavella < en ruta |

rectes, com ara personal de la construcció, de manteniment, cambrers, personal d’habitacions, etc., entre els quals podem destacar molts vilatans.” Amb tot això podem dir que Caldes de Malavella ha deixat de ser avui un poble dormitori per convertir-se en un poble viu. Un poble que presenta un índex d’atur reduït, on es vetlla pel benestar dels seus habitants.

pel que fa als veïns, com als visitants o als conductors que travessen la nostra població. Justament les obres de la carretera GI-673, finalitzades recentment, en són una mostra. Actualment, aquesta via de comunicació amb la Costa Brava, que travessa el poble de bat a bat, llueix com una avinguda des de la qual es pot visualitzar la preciosa cúpula de les termes romanes-, amb 4 metres de vorera, jardineres i enllumenat adequat com, sens dubte, mereixia la població”. “També amb aquest objectiu, s’ha incidit -continua Salvador Balliu- en temes molt insignificants, potser, com l’ascensor que permet travessar les andanes amb seguretat, gestió que es va dur a terme amb la gestora ADIF. No hem d’oblidar que per l’estació de Caldes de Malavella hi circulen més de 240.000 persones/l’any.” “Des del consistori, s’ha vetllat en tot moment per dotar el poble de les eines necessàries per al seu manteniment i adequació. Dins aquest marc, podem destacar les subvencions atorgades als veïns del casc antic, per tal d’iniciar obres d’embelliment de les façanes, per exemple. Sabem que hi ha molta feina a fer, però per a nosaltres és important tant el benestar dels habitants de Caldes com la satisfacció d’aquell visitant que, gaudint de la seva estada en un balneari prenent els banys, també troba plaer passejant pels nostres carrers i admirant la magnífica mostra d’edificacions colonials o modernistes que es dibuixa en el mapa arquitectònic de la població”. Salvador Balliu és una persona propera, que parla amb entusiasme -i des del coneixement que dona l’experiència-, d’un poble que estima. Posa especial èmfasi en el fet que, anys enrere, Caldes de Malavella fos considerat un poble dormitori. Avui, explica orgullós l’oferta laboral que ofereix la població. “Actualment, el poble, que compta amb petites i mitjanes empreses, és la seu de quatre entitats dedicades a la gestió de l’aigua. Vichy, Malavella, Sant Narcís i Imperial gestionen la deu que brolla a la població i distribueixen l’aigua a tot el món. També destaquem, com a entitat generadora d’ofertes de treball properes a la població, el PGA Catalunya. L’Ajuntament hi va confiar des del primer moment i, certament, ha donat molt bon resultat. Des del consistori es va exigir que no fos, única i exclusivament, un projecte immobiliari, sinó un camp de golf. Actualment, hi treballen fixes 350 persones i, a més, es generen 500 llocs de treball indi-

“Evidentment el poble ha canviat, en aquests últims anys. Estem especialment satisfets, no només de l’increment en l’oferta de feina, sinó també amb el projecte del nou institut, projecte en el qual hem confiat especialment, invertint, fins i tot, una important partida pressupostària. Pel que fa als tràmits, ens ha entrat ja la llicència d’obres, és a dir, podem considerar que el nou institut és ja un fet. L’escola nova la vàrem estrenar aquesta legislatura, amb una capacitat per 350 nens, capacitat suficient, també en un futur, avalada per un estudi de natalitat. De fet, actualment, a Caldes de Malavella disposem de quatre centres docents: el Sant Esteve, la Benaula, una filial de la Sant George School i l’escola de les Germanes Hospitalàries per a necessitats especials, a més de I’institut. Aquesta evolució del poble també es veu en la gran oferta d’oci, com ara el cinema, els caps de setmana; les mostres de teatre; les activitats literàries; les festes populars... De fet, és estrany el cap de setmana que no gaudim d’una o una altra activitat, accions dutes a terme sempre amb l’objectiu de promocionar el poble i fer que la gent s’hi trobi bé.”

Caldes té un nucli, però també compta amb un importat volum de població distribuït en les diferents urbanitzacions, llunyanes i diverses, amb la dificultat de gestió que això suposa.

“No és senzill gestionar urbanitzacions -confessa Salvador Balliu-. He assistit a totes les juntes que s’han fet, on he estat convidat. El clima ha millorat. Les juntes volen solucions i s’ha avançat molt en la seva gestió, tot i que la crisi econòmica d’aquests darrers anys no ha ajudat, donat que ha endarrerit els projectes urbanístics. L’ajuntament ha intentat negociar crèdits tous, amb diferents entitats bancàries, per tal de desencallar la situació. Tenim experiències positives d’Aigües Bones, Can Solà, Can Carbonell i, tot i que les condicions han canviat, estem convençuts que les millores a les urbanitzacions conduiran a una revalorització de les propietats urbanístiques.” Com dèiem, un poble viu amb la vista posada en el futur, arrelat a un passat farcit d’història.

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 46

| vivències >

GiDONA|març 2019

Community manager i fotògrafa

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 47

GiDONA|març 2019

yolanda expósito < vivències |

Hola! Sóc la Yolanda Expósito, emprenedora de naixement i una apassionada (enamorada) de la vida. Pensant-ho bé, potser aquesta sigui la frase que millor em representi i, qui em coneix, suposo que ho corroborarà. A part d’això, sóc freelance i em dedico professionalment al màrqueting digital i a la fotografia, amb la meva empresa Yolandaeb · Marketing de Proximidad.

Fa uns cinc anys, si algú m’hagués dit que estaria on sóc ara, l’hauria tractat de boig. Però és que la vida és molt capritxosa i molt sàvia, només has de saber sentir-la i arriscar-te quan estiguis preparada. Però comencem pel principi:

Infància feliç amb la meva estimada família

Vaig néixer fa ja quasi 42 anys (en plena transició) a Barcelona i, des de ben petita, vaig ser una nena amb molt de caràcter (ma mare sempre deia que havia de ser advocada) i també, molta imaginació i creativitat (tan aviat et muntava un parc d’atraccions a casa com una festa sorpresa amb tota la família). La meva infància va ser molt feliç i la relació amb els meus pares, juntament amb la complicitat amb ma germana (3 anys més petita que jo), va potenciar encara més el meu caràcter emprenedor. Recordo que a les reunions familiars amb les meves cosines i cosins, sempre muntàvem espectacles, creàvem balls i inventàvem mons imaginaris dels que no volíem sortir mai.

El pas per l’escola, el recordo amb molt d’afecte. Vaig ser una estudiant exemplar. Treia molt bones notes i em comportava molt bé a classe i amb els mestres. Suposo que era l’estudiosa de la classe. Però el més sorprenent de tot era que era amiga de tots. Els meus amics anaven des dels “empollons” fins als més trapelles de la classe i, això, quan ho explico ara, a la gent li estranya perquè no sol ser normal. Vaig continuar estudiant i, a l’institut, encara no sabia què volia fer (el meu amor pels animals em feia voler ser veterinària però la por a la pèrdua em tirava enrere). Així que vaig informar-me sobre alternatives relacionades amb la natura i vaig acabar a Enginyeria Geològica, titulació superior compartida entre la UB i la UPC, on vaig conèixer molts dels millors amics que encara avui mantinc.

Durant l’etapa de la universitat, vaig haver de treballar molt per poder-me pagar els estudis. Recordo que hi havia temporades que estava d’exàmens a la universitat i jo treballava durant tot el dia a Disney Store (sí, era una noia Disney i vaig guanyar el premi Espíritu Disney), a la nit treballava a la discoteca i, a més, estava amb l’examen de conduir. Mai em va passar pel cap abandonar i, finalment, després d’uns quants anys, vaig aconseguir acabar la carrera… Però, realment, això no era el que volia fer i mai he exercit.

Moments importants que et marquen

Un dels episodis potser més traumàtics durant aquesta època va ser que em van trobar una malaltia crònica amb la qual convisc, encara, cada dia. Als 20 anys, per casualitat, després de passar-me mitja vida a urgències, em van diagnosticar un dels graus més alts de Fibromiàlgia. Però era una malaltia relati-

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:12 Página 48

| vivències > yolanda expósito

vament nova, així que encara no hi havia tractament efectiu ni definitiu i només sentia que era una malaltia que et limitava i havies d’aprendre a viure amb aquestes limitacions. Actualment, malgrat pateixo dolor diàriament, he après a conviure amb ella i ja no em limita ni en frena a fer el que vull.

I després de tenir diferents feines, entre les que estava l’empresa del meu pare, vam decidir (juntament amb ma germana i el meu cunyat) muntar un restaurant al centre de Barcelona. Una experiència que em va canviar com a persona i va canviar la meva vida en tots els aspectes. Muntar un restaurant del no-res i fer-lo sortir a la tele, als diaris i a les millors guies d’oci va ser uns dels nostres assoliments, però el millor premi va venir amb nom propi: allà vaig conèixer en Guillem, com a client, i des del primer dia els nostres cors van connectar.

Un dels pilars més importants de la meva vida

En Guillem és l’amor de la meva vida. Ell m’ha ensenyat que no tinc limitacions i m’ha acompanyat i guiat durant tot el camí. Com a anècdota, sempre expliquem el fet que jo mai havia fet cap cursa, veia impossible això de córrer (sempre m’havien dit que jo no podia), així que ell em va donar la confiança, em va ensenyar a anar a poc a poc, a respirar, a superar les meves pors i aconseguir arribar a la meta: en 3 setmanes vaig fer 3 curses de 10 km i amb bona marca!!! L’amor pot amb tot. Ell és el meu millor amic, el millor company de vida que podria trobar i dono gràcies cada dia per tenir-lo al meu costat. Ell creu en mi, en tot el que faig, en tot el que desitjo i és el primer a animar-me i recolzar-me en cadascun dels meus projectes. La nostra relació està basada en l’amor, el respecte i l’admiració mútua i junts tenim el nostre estimat Nil. Ell és la raó de tot, un petit de quasi 5 anys amb un cor enorme que ens

GiDONA|març 2019

torna bojos amb les seves sortides i les seves històries imaginàries (sembla que la història es repeteix).

Després de ser pares, vam decidir fer un canvi radical a les nostres vides i vam seguir lluitant pels nostres somnis (com anàvem fent des que ens vam conèixer)… Els dos érem uns enamorats de Girona, dels seus carrers, de la seva gent i de les energies que sentíem quan estàvem aquí i vam creure que era el millor lloc per criar el nostre fill i fer arrels... I ara és casa nostra!!!

Recordo que un dia de visita a Girona estava fent un petó al Cul de la Lleona, i als 3 mesos estava vivint aquí. Vam arribar aquí sols, sense feina i amb un bebè de 4 mesos (els meus cunyats sí que vivien aquí però ja anaven prou enfeinats amb les seves històries). Però ara, des de fa un parell de mesos, els meus sogres han vingut a viure a Girona, cosa que agraïm i ens fa molt feliços de poder estar tots junts, i ells ens ajuden en tot el que poden.

Els principis no van ser fàcils però junts, amb paciència i molt d’amor, vam anar superant obstacles. Jo, personalment, no vaig tenir gaire problemes en conèixer gent, sóc una persona extravertida, alegre i amb molta iniciativa, cosa que, sembla, va agradar a la gent d’aquí i ràpidament van començar a confiar en mi i demanar-me ajuda en temes creatius i de comunicació. Malgrat el meu caràcter emprenedor, vaig sentir una mica de por. Por al desconegut, a sortir de la zona de confort a la que m’havia agafat fort després de ser mama, però això no em podia immobilitzar. Així que vam fer un balanç de la situació i vam crear una estratègia perfecta per a mi. Què seria primer? Continuar la meva formació en màrqueting digital, xarxes socials, web i fotografia professional (on vaig conèixer més gent molt important a la meva vida) en diferents escoles i universi-

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:13 Página 49

GiDONA|març 2019

yolanda expósito < vivències |

Actualment ens dediquem a treballar (gestionant i assessorant) amb petites, mitjanes i grans empreses de tot el territori, sempre des de la proximitat i professionalitat, donant especial importància a la persona (cosa que sempre defenso), i potser aquest és un dels nostres principals valors diferencials.

El que jo sempre dic és que “tractem el vostre negoci com si fos nostre”. El client ha d’ocupar-se del que realment sap fer, del seu negoci i nosaltres ens encarreguem de donar-li visibilitat online. Som la cara amable darrere d’internet.

En aquests moments en què tots anem amb un ritme frenètic, tan accelerat, on el temps és tan important i el món virtual ha fet que es deixin en un segon pla les relacions personals, a Yolandaeb apostem per gaudir i treure el màxim profit a les noves tecnologies però, sempre, sense perdre el factor humà que fa que estiguem vinculats els uns als altres. Interactuar amb la gent, demanar opinió, utilitzar la fotografia i el vídeo per mostrar el nostre negoci i l’equip humà que hi ha darrere, fer al client partícip de la vida del negoci, són algunes de les eines que utilitzem als nostres serveis per fidelitzar i fer branding de cada negoci. La comunicació constant amb els nostres clients (mitjançant whatsapp, mail, telèfon o visites) els dóna la sensació de proximitat i de control sobre les seves tats i vaig descobrir que això era realment el que volia fer, que m’apassionava crear, captar, comunicar i ajudar… Era realment jo!!! Així que, amb el recolzament total d’en Guillem, vam apostar-ho tot i vam crear Yolandaeb - Marketing de Proximidad.

Sortir de la Zona de Confort i assolir els somnis

Ho tenia tot molt clar! El que volia era ajudar petits negocis i pimes a fer-se visibles i que tothom veiés totes les coses que feien i oferien des d’una forma molt propera però professional. Humanitzar la vida online de cada negoci, per tal que no fos un perfil més sense ànima, d’aquest que trobem a les xarxes i deixem de seguir.

En un principi, vam començar millorant o creant la seva presència a les principals xarxes socials amb dissenys i textos atractius i potenciant el feedback amb els seguidors. El client estava molt content i va veure que podia confiar en mi i en la meva feina, així que va començar a demanar més, més serveis.

Va ser llavors quan vaig començar a créixer i vaig haver de fer un replantejament per poder oferir un servei proper i de qualitat a tots, sense caure malalta. Escoltant els clients (cosa que aconsello sempre!), vam anar evolucionant i ara comptem amb un equip de col·laboradors professionals especialitzats i gent en pràctiques, de màxima confiança, amb els quals treballem en diferents àmbits, per poder oferir al client una solució global pel seu negoci: pàgines web, copywriter, posicionament SEO i SEM, fotografia professional, xarxes socials, imatge corporativa, reputació online, newsletters i formacions personalitzades… Tot seguint amb la filosofia de màrqueting de proximitat de Yolandaeb.

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:13 Página 50

| vivències > yolanda expósito

GiDONA|març 2019

xarxes, perquè no oblidem que cada client és únic, és especial i hem d’aconseguir que ell ho sàpiga.

I sembla que funciona! Avui en dia, podem dir que tenim grans i bons clients i grans casos d’èxit, entre els quals hi ha la nostra estimada Revista Gidona (gestionem les seves xarxes socials i estem acabant la seva nova pàgina web) i també som col·laboradors del programa Té de Tot de Tv Girona, on tenim una secció sobre xarxes socials i parlem de les últimes novetats amb l’encantadora Georgina Arnau.

Nous propòsits per aquest 2019

Els meus plans de futur més immediats són estabilitzar l’empresa i aconseguir més temps per gaudir amb la meva família i amics… Gràcies al creixement d’aquests anys i la meva dedicació, he hagut de fer molts sacrificis que penso són necessaris, però sóc conscient que no poden ser per sempre. Per aquest motiu, aquest 2019 s’incorpora a l’empresa un col·laborador molt especial: el meu company, Guillem Vega, entra com a fotògraf i especialista web, cosa que em dóna la seguretat i la confirmació que s’estan fent les coses bé. Per altra banda, també hi ha un projecte fotogràfic amb ma germana (que també és fotògrafa) que es diu Hermanógrafas, on ens dediquem a capturar moments en celebracions i esdeveniments… Aquest any és el nostre!!!

I si em permeteu un consell... no deixeu mai de lluitar pels vostres somnis! Que res ni ningú us digui que no podeu fer-ho. Si jo hagués fet cas al diagnòstic que em vam fer fa més de 20 anys, potser ara estaria estirada a un llit amb el cor buit i no seria la dona feliç i realitzada que sóc ara. Perquè a més de fer créixer la meva pròpia empresa, els meus dies són de 30 hores i participo activament en tot el que puc: sóc membre de 5 coAgraïments: Perruqueria TALL

missions de l’AMPA de l’escola, practico zumba i pilates 4 dies a la setmana (és la meva via d’escapament per cridar i treure les males energies), surto a caminar-córrer amb les MamisFit (on ens posem al dia de les últimes notícies del barri) i, el més important, sempre que puc, m’escapo a la natura amb els meus homes i la meva gosseta Umah, al nostre particular món, que realment és el que més m’omple i em fa carregar les piles per continuar. Així que, lluita pel que vols i si creus que no pots, para, respira i torna a la càrrega! Potser no és un camí fàcil, però creu-me que assolir petites metes, t’omplirà el cor i l’ànima.

Per acabar, volia agrair a totes les persones que creuen en mi i m’han donat l’oportunitat de demostrar qui sóc i el que faig amb tanta passió. Un especial agraïment a les meves famílies i amics per tanta paciència i amor incondicional, sense el vostre suport tot això no hauria sigut possible.

I, com sempre, seguirem lluitant pels nostres somnis. Ens acompanyes?

NOW www.tallnowgirona.com (Joan Reglà 11- Girona - Tel. 872 08 08 59)

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:13 Pรกgina 51

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:13 Página 52

| entrevista >

Jordi Aparicio edicio@gidona.com www.gidona.cat

Roser Bronsoms Presidenta del col·lectiu Gastronòmic La Cuina del Vent

Què és La Cuina del Vent? Som la branca de promoció gastronòmica de l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà. I per tant la nostra finalitat és donar a conèixer la cultura gastronòmica de la nostra comarca. No som un col·lectiu molt nombrós, però sí que et puc dir molt actiu. Intentem exportar la gastronomia de l’Alt Empordà a través dels nostres restaurants a moltes parts del món gràcies a les accions promocionals que organitza la Diputació de Girona i el Patronat de Turisme.

Tots els restaurants de la comarca poden formar part del col·lectiu La Cuina del Vent? Som restaurants independents, i malgrat que és cert que tenim un règim intern per les peticions d’adhesió, tots els restaurants poden formar part del nostre col·lectiu sempre i quan treballin amb productes de la terra i beguin de la tradició gastronòmica empordanesa, independentment de si fan cuina tradicional o cuina creativa d’autor. Per a nosaltres la cuina és cultura i justament el que volem és promocionar la gastronomia a través de la nostra manera de ser i dels nostres productes. Quants restaurants esteu associats a La Cuina del Vent? En l’actualitat som 13 restaurants, tots amb les seves peculiaritats, uns fent una cuina tradicional i uns altres una alta cuina gastronòmica creativa i d’autor. Però en definitiva, sigui quina sigui la cuina que fem, tots fem una bona cuina. Som professionals que treballem a diari als restaurants, on

GiDONA|març 2019

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:13 Página 53

GiDONA|març 2019

som propietaris, cuiners i caps de sala i que tenim aquesta necessitat de treballar col·lectivament no només per promocionar els nostres establiments sinó sobretot per difondre la cultura gastronòmica del territori. Vols impulsar noves activitats i donar a conèixer més el vostre col·lectiu? Ja et dic que som un col·lectiu petit, que tot el que fem ho

roser bronsoms < entrevista |

fem nosaltres i on els restaurants paguen una petita aportació per tal de pertànyer a la Cuina del Vent. Però deixant de banda aquest aspecte, sí que és cert que una de les accions més conegudes és quan arriba la temporada de la cirera i tots els cuiners treballem per fer visible aquest producte empordanès a les nostres cuines. Però aquest any tenim ganes de fer moltes coses...

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:13 Página 54

| entrevista > roser bronsoms

Compliu 15 anys de vida i teniu ganes de reivindicarvos? Aquest col·lectiu el vàrem iniciar ara fa 15 anys els restaurants El Molí de Pont de Molins, Els Pescadors de Llançà i nosaltres, Can Jeroni de Figueres. I segurament una de les activitats importants serà celebrar el nostre aniversari. D’aquesta manera, del 15 de març al 15 d’abril oferirem uns menús dels 15 anys. Anirem a fer accions a la Fira del Conill de Vilafant i sobretot farem els Sopars Maridats, que és una activitat que funciona molt bé i que fem juntament amb la Cuina de l’Empordanet, i tracta de treballar conjuntament la cuina de cada restaurant amb un celler de la D.O. Empordà i realitzar un menú exclusiu per aquell dia. Una activitat que funciona a la perfecció i que fa que emplenem tots i cadascun dels restaurants del nostre col·lectiu.

GiDONA|març 2019

Per tant, un dels deures de la teva presidència és donar una forta empenta a la Cuina del Vent? Ho intentarem! Però t’haig de dir que la gran empenta és la que va donar en Salvador Jordà de l’Empòrium Restaurant des de la seva presidència. Un gran treballador que ha realitzat una extraordinària feina per la Cuina del Vent i que espero poder continuar. Però jo sempre reivindicaré la seva figura. Mai li estarem prou agraïts! Que una dona cuinera com tu sigui presidenta d’un col·lectiu de cuina és una manera de reivindicar la visibilitat de les dones als restaurants? És cert que som poques les dones que tenim protagonisme en el món de la cuina, que sembla que d’uns anys ençà és una professió majoritàriament masculina. O almenys això

03-55.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:13 Página 55

GiDONA|març 2019

és el que mediàticament ens arriba. Els grans cuiners, els grans xefs que apareixen a la premsa, o a la televisió són sempre homes, quan abans era justament el contrari. Abans eren les iaies que cuinaven i potser el problema és que la cuina tradicional s’està perdent. Ara ja no hi ha iaies a la cuina, hi ha xefs, i jo sempre em reivindico com a cuinera! Crec que les dones no ens hem sabut promocionar. A la cuina del vent havien estat moltes dones al capdavant de restaurants, com és el cas de la Rossina de l’Antaviana de Figueres que ens va deixar ara fa un any i mig; l’Eva de La Figuereta; a l’Hotel Ronda també hi havia una dona als fogons; la Lali de Sant Pere Pescador... I ara només quedo jo com a dona dels 13 restaurants integrants de la Cuina del Vent. Ets una enamorada de la cuina tradicional... Jo faig cuina tradicional i casolana. La que em van ensenyar la meva àvia i la meva mare. Jo surto al mercat i compro el

roser bronsoms < entrevista |

que porten els pagesos. Ara les carxofes, després els pèsols i les faves. Jo encara confito el pebrot i el bròquil que poso a les amanides una cosa que s’està perdent. Continuo fent la melmelada de tomàquet, les figues confitades i sé que a altres restaurants ho compren fet però jo prefereixo fer-ho jo perquè el gust és diferent i al final si tothom ho compra tot fet, la cuina tindrà el mateix gust arreu! I el mateix passa amb la pota i tripa. Comprar-la que no sigui bullida és tota una odissea. Però independentment de reivindicar la cuina tradicional, jo sóc la primera que també gaudeixo d’una bona cuina creativa, de les experiències gastronòmiques que diuen ara.

56-69.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:18 Página 56

| moda > tendències

GiDONA|març 2019

Ja és Primavera! Montse Ten

Comunicadora de moda i tendències https://www.facebook.com/webMODAGIRONA

El 20 de març comença la millor estació de l’any, la Primavera: les temperatures se suavitzen, les flors desperten, les terrasses s’omplen, els dies s’allarguen i els ànims s’aixequen; i amb tot plegat, les tendències es renoven, i nosaltres et posem al dia.

El fishnet o xarxa fet amb malla de ganxet o punt és tendència; el nom de fishnet fa referència al món de la pesca, ja que les peces recorden una xarxa de pescar. T’atreveixes amb les reixetes de punt?

Les gammes cromàtiques que vestirem aquesta primavera són els marrons i principalment el color camel, els vermells en totes les seves tonalitats, però destacant-ne el granat i el corall, i els fluor, amb el groc i verd florescent com a principals.

Propostes de Zara

L’estampat de moda d’aquesta primavera és el tie-dye o destenyit; segur que en algunes colònies d’estiu vosaltres o els vostres fills han tacat una samarreta de cotó (amb una galleda, tinta i nusos) a través d’aquesta tècnica, que va posar tant de moda el moviment hippie. Us hi atreviu?

Propostes de Zara

56-69.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:18 Página 57

GiDONA|març 2019

tendències < moda |

Els texans de moda són els bootcut: són ajustats fins el genoll i més amples i acampanats al turmell, equilibren la figura i són afavoridors.

Propostes de Zalando

Marcar silueta i cintura està de moda i per això veiem tantes faldilles, pantalons, blazers, etc. amb cinturó incorporat que forma part de la mateixa peça.

Propostes de Zara

Ja estem a punt, doncs, per una Primavera de tendència.

56-69.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:18 Página 58

@sonialafem

2 9

8 7

1. Gavardina transparent en color gris de la firma Balmain. 3

2. Bossa de mà transparent de Cult Gaia. 3. Ulleres Yves Sant Laurent d’Òptica Gràcia (Platja D’Aro).

4. Stella Mccartney ens proposa aquestes sabatilles transparents. 5. Paraigües transparents de Fulton Bridcage.

6. @martacarriedo és la blogger que em triat aquest mes. 7. Sandàlies de plàstic transparent de Cult Gaia.

8. En decoració tenim aquesta cadira transparent d’Ikea. 10

9. Un altre look de @martacarriedo. 10. Transparent, aquest és el títol del llibre d’Anna Cammany.

BEAUTY

56-69.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:18 Página 59

@sonialafem

Touch, el corrector de Younique que tapa fins i tot els tatuatges gràcies a la seva cobertura. www.younique.com/Sonialafem Bronze Goddes d’Estee Lauder per gaudir de color bronzejat tot l’any. www.esteelauder.com

Xampú + mascareta de ceba amb perfum de cirera pel creixement de cabells delicats, de Mi Rebotica, cosmètica natural. www.mirebotica.com

www.opticagracia.es ESTRENEM WEB Una mirada a la moda. Us esperen sorpreses, una experiència diferent.

Blooming Lip Balm d’Origins, barra de llavis amb color. 6 hores d’hidratació. www.origins.com

Entra, mira i emociona’t. PLATJA D’ARO PALAFRUGELL @opticagracia

56-69.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:18 Página 60

| moda > casaments

GiDONA|març 2019

Dames d’honor, una tradició importada Sandra Jordà Wedding Center

Especialista en vestits de núvia i complements www.sandrajorda.com

Pot ser que quan escoltis la paraula dama d’honor et vingui al cap la típica pel·lícula americana, però al nostre país s’ha fet molt popular en aquests últims anys.Tot i que és cert que moltes ocasions, ni la núvia ni les escollides no saben ben bé quin és el seu paper.

No hi ha una norma escrita sobre el nombre de dames, ni si han de ser solteres o casades. Normalment són les amigues o familiars més properes a la núvia. Pel que fa als seus vestits, el protocol dicta que han d’anar conjuntades. La núvia és la qui tria l’estil del vestit, com el color i la llargada, però mai ha de ser una imposició.

L’ideal és que hi hagi una harmonia entre tots els vestits. El més habitual és que sigui el mateix vestit per totes. O bé, a partir d’un mateix color, cada una tria l’escot, el tall i la silueta que més li agrada i convé. Aquesta sol ser la millor opció, ja que no totes les dames d’honor tenen el mateix gust ni el mateix estil. Comprar el vestit en una botiga especialitzada és la millor opció, ja que us assessoraran sobre les millors combinacions.

Vestits de Morilee

Les dames d’honor són un grup de dones que acompanyen la núvia a l’altar i durant els preparatius del casament. La seva funció és la de donar suport a la núvia i ajudar-la en algunes de les eleccions en els preparatius previs, com escollir el vestit de núvia i organitzar el comiat de soltera. Fins i tot, en alguns països les dames d’honor també porten ram.

Vestits de Morilee

Un consell: Si t’han demanat que siguis dama d’honor, et pots sentir afalagada perquè això vol dir que ets important per la núvia, així que intenta fer-la feliç. I si ets la núvia, tingues paciència, perquè posar d’acord a tothom a vegades és complicat, però recorda que les teves dames t’estimen i per això han acceptat ser-ho!

56-69.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:18 Página 61

NOVETAT! EXCLUSIVA

Dona volum als llavis sense injeccions ni dolor (De 6 a 12 mesos de durada)

Llavis PERFECTES Tractament revolucionari i innovador que també serveix per arrugues superficials i profundes, hiperpigmentacions, rejoveniment de la pell, lluminositat... I també realitzem altres serveis:

Làser mèdic / Microblanding / Venus Swan (radiofreqüència) / Estètica oncològica / Drenatge (postoperatori) / Micropigmentació Extensions de pestanyes pèl a pèl / Coolífting / HIFU (Lífting sense cirurgia) / DERMAPEN (Inducció als concentrats).

Ctra. de Taialà, 15 - 17007 Girona - Tel. 972 20 62 81 - monicafallaestetica@gmail.com

56-69.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:18 Página 62

| moda > shopping

GiDONA|març 2019

Compra al petit comerç Helena Frigola i Roser Collell Propietàries de Helpmyshop www.helpmyshop.es

Avui he somiat que em llevava en una ciutat deserta, no hi havia res. Només recordo que estava plena de pantalles digitals gegants. I em preguntava: On és la gent? On són les botigues? En què s'ha convertit la meva ciutat? I tenia la resposta: en un desert digital.

Cada vegada més consumidors estan realitzant les seves compres online pensant que no passa res i que els és més pràctic, però no es paren a pensar que això repercuteix negativament sobre la zona on viuen i poc a poc la va desertitzant d'espais comercials. Si a un comerciant d'un negoci petit li va bé, això repercuteix en el seu barri: el dinamitza econòmica i socialment, ja que la resta de comerços s'activen per no quedar-se enrere, enriqueixen l'experiència de compra per al consumidor i, també, contribueix a potenciar l’economia. HelpMyShop et vol mostrar diverses raons per les quals has de comprar al petit comerç: • 1- Comprar al petit comerç del teu barri crea ocupació propera a tu, perquè és la gent que coneixes de tota la vida.

• 2- Comprar a les botigues de barri de la teva ciutat genera il·lusió entre els comerciants i empresaris del teu entorn. I això repercuteix directament en la pròpia alegria del barri. • 3- Els petits comerços mantenen viva una ciutat, fan que els carrers llueixin més brillants, i els aparadors il·luminats fan més agradables els carrers de la teva ciutat.

• 4- Comprar al petit comerç suposa invertir en el progrés general de la ciutat, ja que estàs ajudant al petit empresari a pagar els seus impostos i repercuteix directament a generar

accions lúdiques i millores socials.

• 5- Comprar al petit comerç crea vincles i manté les relacions personals.

• 6- Comprant a les botigues del teu barri estàs ajudant als emprenedors que en el seu dia van decidir invertir el seu capital en els seus negocis.

• 7- El petit comerç té un tracte de proximitat que mai podrà aconseguir el comerç online. • 8- Les botigues de barri són negocis especialitzats i professionals del sector. Et poden aconsellar sobre quins productes són millors segons les teves necessitats. • 9- Comprant al petit comerç rebràs una atenció personalitzada i un assessorament per la teva elecció de compra.

• 10- El petit comerç no només és el suport del teu barri i de la teva ciutat, sinó que és el suport d'un país sencer. Gairebé el 70% de l'ocupació és generat per pimes i emprenedors, és a dir, per petits negocis i autònoms emprenedors.

Estem segurs que tu afegiries alguna altra raó per comprar al petit comerç. HelpMyShop som una empresa que es dedica a potenciar el petit comerç perquè sigui més competitiu i eficient impartint formació i generant esdeveniments a botiga i per a entitats. Entre el 25 i el 31 de març de 2019 tindrà lloc la 3a edició de la Setmana del Comerç, una iniciativa que té com a objectiu apropar al sector comercial eines per millorar la seva competitivitat i intercanvi de nous coneixements.

56-69.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:18 Página 63

GiDONA|març 2019

disseny de joies < moda |

Com cuidar els teus diamants Salvador Maresma

Dissenyador de joies info@mbosch.com / www.mbosch.com

Els diamants (brillants) són notablement resistents, resisteixen les ratllades (excepte per altres diamants) i mantenen la seva brillantor al llarg del temps.

Les joies de diamants, encara que és una pedra duríssima, s'han de tractar amb cura. Deseu-les en caixes o bosses suaus separades d'altres joies. Netegeu les joies amb un drap i aigua tèbia, un sabó suau i un raspall de dents suau.

Si voleu fer un tractament més exhaustiu, és molt recomanable que les joies siguin polides per un professional, la vostra joieria de confiança. Si ho feu, periòdicament tindreu la seguretat que el joier les revisi i, si fa falta, reforçar i tornar a repassar els diamants que estiguin ben encastats, així tenim menys probabilitats que es perdin. És important que l’entorn sigui examinat per un joier professional per mantenir

la seva bellesa i integritat al llarg del temps.

La duresa i durabilitat dels diamants permet que gaudim de les joies durant molts anys, de generació en generació. Aquest pas del temps pot fer que tinguem joies antigues que ja no ens posem. Llavors el que podem fer és utilitzar aquests diamants per transformar aquestes joies en dissenys més actuals i al vostre gust, que permeti que en puguem gaudir el dia a dia o per moments especials. A M. Bosch joiers dissenyem i fabriquem les teves joies al nostre taller, artesanalment i amb la tecnologia 3D, per visualitzar-la en mida real.

56-69.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:18 Página 64

| els millors trucs >

GiDONA|març 2019

Els millors trucs Montserrat Badosa Calverol Envia’ns el teu truc a gidona@gidona.com

Eliminar una taca de vi

Si se t’han tacat les estovalles amb vi, per treure fàcilment la taca barreja a parts iguals llet calenta i suc de llimona. Deixa-ho reposar una bona estona, com mínim un parell d’hores. Després renta la roba i la taca haurà desaparegut. Si no desapareix repeteix l’operació.

Treure cera o xiclet d’una peça de roba

El paper de diari té moltes utilitats, entre les quals hi ha aquesta! Posa un paper de diari a sobre la taca de cera o del xiclet i planxa-ho amb vapor. Veuràs com s’adhereix al diari sense cap problema. Després renta la roba com ho fas habitualment i la tindràs com a nova, o almenys sense la taca de cera o sense restes del xiclet.

Eliminar esmalt d’ungles de color vermell

Els esmalts de colors intensos són molt vistosos però difícils de treure del tot. Un excel·lent remei és dissoldre en un got d’aigua dues pastilles de netejar dentadures postisses. Submergeix-hi un pinzell i passa-te’l per les ungles fins que quedin ben netes. Després aclareix les mans amb aigua tèbia i et quedaran com abans de pintar-te-les.

Treure taques de catifes i entapissats

Són peces que no es poden arrastrar fins a la rentadora, i per tant, cal rentar-les in situ. Agafa un recipient i posa-hi aigua calenta i una mica d’amoníac. Agafa una esponja i ben sucada la passes per les peces. Ho eixugues amb draps secs fins que s’absorbeixi tot el redol de la taca. Tindràs una tapisseria nova! Un consell: posa un drap a sota de la tapisseria quan facis l’operació.

56-69.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:18 Página 65

GiDONA|març 2019

estètica < posa’t guapa |

Ara et toca a tu: mima’t mama

Recupera la teva silueta amb un tractament postpart natural, efectiu i personalitzat

Enhorabona mama! Després dels 9 mesos d’embaràs, per fi tens el teu nadó als braços. Comença una etapa molt especial i, alhora, molt intensa. I també deixes enrere un període que ha portat molts canvis al teu cos i segur que vols recuperar la teva figura de manera saludable i efectiva. El teu bebè necessita totes les atencions, però tu també t’has de cuidar i és molt positiu que busquis espai i temps per sentir-te bé amb tu mateixa. Què et sembla si comences l’any amb aquest bon propòsit? Dolors Hortal Esteticista i psicòloga info@institutdh.com www.institutdh.com

La maternitat és una de les etapes més boniques i especials de la vida de les dones. No hi ha dubte. Ho puc dir com a dona i com a mare, però també com a psicòloga i com a esteticista, perquè fa més de 25 anys que ajudo moltes mames a recuperar la seva forma física de manera natural i efectiva, després de donar a llum. I gràcies a la meva experiència personal i al testimoni de moltes altres mames que han confiat en mi, també puc dir que en aquest període vital tant important és cuidar el nostre bebè com cuidar-nos a nosaltres mateixes i deixar-nos mimar. I així va néixer el Mètode MIMA’T MAMA, el mètode de recuperació postpart que des de l’Institut DH apliquem i millorem any rere any amb èxit a Girona.

TRACTAMENTS POSTPART NATURALS, EFECTIUS I PERSONALITZATS A l’Institut DH tenim una llarga experiència en tractaments postpart basats en el nostre Mètode MIMA’T MAMA. Treballem amb una gran varietat de tecnologies no invasives d’última generació que ens permeten assegurar resultats ben personalitzats per recuperar la silueta després de l’embaràs i el part. Cada cos

EL MEU CONSELL

és diferent i no hi ha cap persona i cap mama igual, totes són úniques i, per això, adaptem els tractaments a les necessitats personals per assolir els resultats desitjats combinant diferents tecnologies i de manera natural, fet que també et permetrà seguir alletant el teu bebè. A l’Institut DH creiem en la importància de veure’s i sentir-se bé després de la maternitat i des de fa més de 20 anys hem ajudat moltes mames a tornar a lluir esplèndides, a tornar-se a sentir femenines i atractives.

UN MÈTODE EN EVOLUCIÓ CONSTANT Igual que el cos d’una mama canvia durant l’embaràs, després del part el procés hauria de ser invers, si bé un conjunt de factors pot fer més lenta o difícil aquesta recuperació. Amb el Mètode MIMA’T MAMA podràs començar ben aviat a recuperar la teva silueta després del part, encara que estiguis alletant el teu bebè perquè comptem amb tecnologies no invasives adaptades a aquesta especificitat. Els tractaments pospart de l’Institut DH estan en evolució constant incorporant novetats tecnològiques que ens permeten remodelar el cos de les mames sense cap invasió, de manera natural i efectiva. I no hi ha un tractament estàndard, hi ha tractaments personalitzats adaptats a cada cos i cada necessitat.

Mama, et proposo començar l’any deixant que et mimin. Saps que si tu estàs bé, el teu entorn també estarà bé? Està clar que sí! Si vols el millor pel teu bebè també has de voler el millor per tu. Veure’t guapa, sentir-te bé amb el teu físic és positiu per tu i els teus i ha arribat l’hora que et deixis mimar. Posa’t en mans de professionals amb experiència demostrada i comença a planificar ja el teu tractament postpart.

56-69.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:18 Página 66

| educació >

GiDONA|març 2019

Susan Triviño González Escriptora àrea educació Susan Triviño González

Towanda!: educar de la mà del cinema

“Mamà deia que la vida era com una capsa de xocolatines. Mai sabies quina et tocaria.” Forrest Gump Avui dia encara hi ha molta gent que no entén que l’educació està per tot arreu. En tot allò que fem, veiem, sentim i escoltem… a casa, al carrer, a la feina, amb la veïna del segon, amb els pares, avis i com no amb els amics… fins i tot, m’han arribat a preguntar com és que si jo escrivia sobre educació, feia articles sobre polítics, científics o artistes. Doncs és molt senzill, perquè l’educació és la veu dels que volen comunicar, l’oïda dels que volen aprendre i les ganes dels que creen idees. L’educació també és el perdó de qui t’estimes i de qui no t’estimes, és l’oportunitat i també l’energia per tornar-ho a intentar, és somiar i aixecar-te i tornar-ho a intentar quan has fracassat. Fins i tot, educar és una mirada, com aquella mirada de la qual em parlava l’Ángeles, la directora dels pallassos de l’hospital Trueta, aquella mirada que la feia connectar amb el nen malalt que no coneixia. En educació, a les aules, apareixen o haurien de fer-ho temes tan vitals com l’amor, l’ajuda, l’empatia, l’amistat, la gelosia, la mort i el canvi, la perseverança, l’esforç, l’alegria i la por…

Per això, aquest cop, he volgut fer una pausa al gran show, el CINEMA. El món educatiu afirma que creixem i ens desenvolupem seguint uns patrons, els patrons familiars i de l’escola, els patrons de tots aquells que ens influencien, cap a una direcció o cap una altra. A l’hora d’aprendre, la imitació és una eina ancestral i necessària. Aquest, entre d’altres, és el motiu pel qual el cinema és tan important, perquè no tan sols ens agrada imitar els protagonistes, perquè ens sentim identificats, sinó que el cinema ens fa pensar, sí, pensar! I d’aquí la màgia del vincle:

Una bona escola és la que et fa pensar i sentir i una bona pel·lícula és la que et fa sentir i per tant pensar, l’ordre dels factors no altera el producte. “Fa molt de temps, en una galàxia molt molt llunyana…” La guerra de les galàxies

“Oh capità, el meu capità!” El club dels poetes morts

“Jo tenia una granja a Àfrica, al peu de les muntanyes de Ngong” Memòries d’Àfrica “Francament, estimada, això no m’importa” El que el vent es va emportar

“Bon dia…i per si no ens tornem a veure: bon dia, bona tarda i bona nit” El show de Truman I que sàpigues que…

“La felicitat pot trobar-se en els més obscurs moments, si som capaços d’utilitzar bé la llum”. Harry Potter Però…

“- Sóc un home! -Bé, ningú és perfecte”. Amb faldilles i a la boja

LLARGA VIDA AL CINEMA!

56-69.qxd_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:18 Pรกgina 67

56-69.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:18 Página 68

| màrqueting >

GiDONA|març 2019

Ets o aparentes? El teatre de les xarxes socials Laura Cardona Saldaña

Màrqueting, Publicitat, Comunicació i Protocol

Fingim...

Tots, en algun moment, hem sucumbit als cants de sirena de la falsa aparença. Hem optat per vestir la nostra presència amb una disfressa social que camufla les nostres debilitats o, al seu lloc, projecta una imatge amplificada i magnificada de la nostra pròpia personalitat. Pot semblar que la comunicació on-line és la responsable d’aquesta eclosió de falses aparences, però no és així. L’aparentar forma part de l’essència de l’ésser humà, del seu ADN social, una actitud que es remunta al principi dels temps i que ha acabat convertint-se en una eina d’interacció habitual. Ara bé, l’excés de falsa aparença és perjudicial per al futur de la marca personal. Perquè en el fons, el cúmul de falsos arguments acaba minant la nostra personalitat, fins a convertir-nos en un “personatge”. En un ésser idealitzat i feble, que acaba atrapat per la seva pròpia mentida, perdent el control sobre la seva pròpia essència.

Aquesta circumstància és, sens dubte, el gran problema de la comunicació a les xarxes socials. Un entorn cada vegada més saturat de vestits engolats (orgull excessiu per les qualitats o actes propis), on les batalles d’egos estan minant l’espontaneïtat, mediatitzant l’opinió i corrompent l’autenticitat dels contactes.

I així, acabem vivint un bast furor per voler vendre’ns com quelcom més del que som. Per enganyar i enganyar-nos. Per tractar de viure un fals èxit social i/o professional... En definitiva, per transformar el nostre storytelling (histò-

ria) personal en un conte d’il·lusió i fantasia... en un món de Yupi que, per molt que ens entossudim, no aconseguirà camuflar la nostra veritat. En definitiva, en la nostra mà està el decidir si volem acabar sent personatges o, simplement gaudir de la vida sent persones.

56-69.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:18 Página 69

Som un equip al qual ens agrada la nostra feina, i això es transmet en el tracte i el bon resultat!

Diagnòstic Facial / Corporal GRATUÏT

Venus Swann: Rejoveniment Tèrmic i Magnètic Tractaments Corporals Tecnologia d’última generació: - Eliminació de Tatuatges Disseny de Celles amb Fil - Lífting Hifu Facial i Corporal Depilacions amb Cera - Liposonix, Mesopen Làser Díode - Cryocool med Manicures / Pedicures Especialistes en Tractaments Facials. Acupuntura i Quiropràctic Higiene Facial + Hidratació Massatges Facial Antiage / Acne, etc. (Relaxants-Terapèutics)

Pl. Poeta Marquina, 4 - 17002 Girona - Tel. 972 202 286 i 640 257 548

Presentant aquest

VAL

et farem un c u i d a

l a

t e v a

p e l l

10% dte.

Tractaments facials

Tractaments corporals personalitzats Tractaments amb aparatologia

Massatges / Depilacions dona i home

Manicures / Pedicures / Solàrium / Peelings i altres...!

C/ Carles Rahola,17, baixos (Davant Hipercor) 17003 GIRONA - Tel. 972 228 007 newderm22@gmail.com - Facebook: estetica newderm

70-77.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:19 Página 70

| salut > sexologia

GiDONA|març 2019

Per què no funcionem? Ester Mullera Godoy

Psicòloga clínica (col. 20416), especialitzada en Trastorns afectius i d’ansietat de l’adult. Sexòloga i terapeuta de parelles. ester.mullera@copc.cat www.estermullera.wix.com/sexualidad

El 24 de setembre de 2018 l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publica que el 2017 s’han realitzat 97.690 divorcis en el territori espanyol. Uns 1.136 divorcis més que l’any 2016. Què creieu que passa? Quines poden ser les causes que produeixen aquests resultats? Les causes més freqüents podrien ser:

1. Expectatives idealitzades Quan dues persones comencen una relació de parella el motiu principal per començar és l’amor. I per tant, la base i justificació de moltes conductes passa pel prisma de l’amor. És a dir, justifiquem amb frases com "l’amor ho pot tot" o "res anirà endarrere si tenim amor". Se segueix buscant la parella "perfecta", que sigui capaç de cobrir totes les nostres necessitats d’oci, d’intimitat, afectives, de plaer, de seguretat, etc. El problema sorgeix quan totes aquestes necessitats les ha de cobrir una sola persona. Per tant, aquesta persona s’ha de convertir en el TOT i per SEMPRE. És a dir, ha de ser el millor company, aliat, amic i amant. Aquesta afirmació es converteix en una utopia difícilment assolible.

2. La convivència en parella i el dèficit d’estratègies per la solució de problemes Un cop es comprèn que la satisfacció de la parella requereix comportaments positius, empatia (posar-se al lloc de l’altre), escolta activa (saber escoltar), habilitats per expressar i rebre emocions (tant negatives com positives), negociació, habilitats de comunicació i resolució de conflictes, s’entén que amb l’amor no és suficient per mantenir una relació de parella. El pas següent és engegar els recursos i les estratègies per afrontar, de manera positiva, els conflictes que poden sorgir en la convivència. Alguns d’aquests problemes són: • Avorriment i rutina de parella • Naixement d’un fill • Problemes addicionals en un dels membres de la parella (malalties mentals i/o físiques, addiccions, situació laboral). • Problemes amb la família d’origen o la família política.

3. Desequilibri en el repartiment de rols Tot i que hi ha homes que estan canviant el seu comportament respecte al repartiment de tasques de la llar, el desequilibri en aquest aspecte segueix sent molt vigent. En el 2017, segons l’INE, les dones dediquen 26,5 hores setmanals a tasques de la llar i cura dels fills, filles i familiars, i els homes 14 hores setmanals. Les dones mostren el doble d’hores invertides a la setmana.

4. Dependència o independència en la parella En aquest aspecte es fa referència al grau de dependència/independència que cadascú manifesta. Les parelles que entren en conflicte són les que no estan d’acord amb el grau de proximitat/distància, intimitat/fredor, empresonament/llibertat. En general, el membre de la parella més independent se sent atabalat, lligat i empresonat, i al contrari, la persona més depenent se sent abandonada i poc atesa per la parella. Una frase habitual d’una persona depenent és: "Jo no vull fer res sense ell/a". Aquesta declaració d’intencions és molt perjudicial per a ambdós membres de la parella. 5. Deficiències i errors de comunicació La gran majoria de parelles que estan en conflicte expressen que hi ha problemes en la comunicació, de fet, és la principal queixa. La base de la discussió No és el QUE parlen sinó el COM parlen.

6. La infidelitat Les motivacions que poden portar a la infidelitat són vàries i molt extenses. Alguns pensen que no ho poden evitar, d’altres que una vegada a la vida no passa res i uns altres que no saben per què, però ho fan. En qualsevol cas, el problema principal recau en la incoherència dels pensaments. És a dir, "jo m’ho permeto" vs. "no ho puc permetre en la meva parella". 7. Violència masclista Aquest últim aspecte és la part més destructiva i negativa de les causes que provoquen les crisis de parella. Malauradament, segueix existint aquesta dominació, possessió i control sobre l’altre membre de la parella. Hi ha hagut 47 dones assassinades en mans de les seves parelles el 2018 en el territori espanyol.

70-77.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:19 Página 71

GiDONA|març 2019

odontologia < salut |

Fundes de zirconi o fundes de ceràmica, quines són les diferències? Dra. Lia Brugué

Col·legiada núm. 3131 B&V Clínica dental - Tel. 972 21 13 24 bivclinicadental@gmail.com

Quan parlem de col·locar-nos unes fundes sobre les dents estem parlant d’un tractament que consisteix en recobrir, mitjançant corones que poden ser de diferents materials, una o vàries dents que s’han vist afectades per diferents motius. És un tractament que no tan sols ens permet tornar l’estètica a la dent, sinó que li tornem també la funcionalitat.

D’entre totes les possibilitats que existeixen, podem destacar les corones de ceràmica i les corones de zirconi, que són les més populars. Però, quines diferències hi ha entre unes i les altres?

CORONES DE CERÀMICA

Les corones de ceràmica són molt utilitzades avui dia, ja que ens ofereixen diversos avantatges. En primer lloc, són més econòmiques que les de zirconi, són molt lleugeres i translúcides, fet que permet imitar realment la dent de forma natural. Si es fabriquen sense metalls, és a dir, completament de

ceràmica, són molt més estètiques però sí menys resistents, fet pel qual la gran majoria de fundes porten algun tipus de metall, normalment a la part interior de la corona.

CORONES DE ZIRCONI

La principal característica de les corones de zirconi és que són unes corones lliures de metall, són totalment biocompatibles i per tant, els teixits gingivals les toleren molt bé i s’eviten les possibles al·lèrgies que es puguin tenir als metalls presents a la majoria de corones. És per aquest motiu principalment que les corones de zirconi són més elevades econòmicament que les de ceràmica. Un altre factor important és que tenen una estètica perfecta, i es mantindran igual amb el pas del temps sempre que es faci un manteniment adequat, ja que el zirconi és un material molt resistent degut a les seves propietats.

Foto: Corones de zirconi

Sempre hem de mirar quin és el tractament que millor s’adapta a les nostres necessitats, i per això prèviament s’ha d’haver realitzat un estudi complet del pacient a la clínica dental.

70-77.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:19 Página 72

| salut > plantes medicinals

GiDONA|març 2019

Plantes per la tos Nadia Jiménez Molina

Fitoterapeuta (terapeuta de plantes) i pagesa Facebook: "Nadia Plantas Aromaticas" Tel. 626 989 969

Estem al març i sembla que la primavera està més a prop, però no acaba d'arribar, i aquest hivern més que mai els refredats i les grips venen carregats de tos.

Tossir és un mecanisme de defensa de l'organisme. La tos protegeix les vies respiratòries, i les deixa netes per poder respirar.

Pel tractament de la tos, hem de tractar la causa que la provoca. A grans trets, es poden distingir 2 tipus de tos: la tos seca, que és la que no produeix expulsió de mucositats i la que més irrita les vies respiratòries, i la tos productiva, que produeix expectoració o expulsió de la mucositat. La funció de la fitoteràpia és utilitzar plantes amb propietats antitussives, expectorants, mucolítiques, antiespasmòdiques, etc. Les plantes que explico a continuació són especials en cas de tos, però també per qualsevol refredat o estat gripal, angines, etc. i a més amb moltes altres propietats..

Malva. Malva sylvestris: Considerada una planta per tots els mals (mal se’n va). El seu contingut en mucílags és de gran ajuda en el tractament de la tos, bronquitis, laringitis i amigdalitis (l’ideal en lactància i bebès és posar dues flors en infusió a l’aigua dels biberons). A més, es fa servir per inflamacions intestinals, ja que desinflama i restaura la mucosa intestinal, és un laxant suau, ideal per rentar els ulls en les conjuntivitis i per qualsevol afecció de la pell. Dosi: 1 cullerada sopera de flors per got d’aigua. Es pot prendre fins a 4 cops al dia. També es pot fer una maceració en aigua durant tota la nit i al dia següent prendre l'aigua pel restrenyiment i fer banys de seient per les morenes. Sense contraindicacions.

Farigola. Thymus vulgaris: És una planta antisèptica, antimicrobiana, calmant de les inflamacions de la mucosa, expectorant, mucolítica, digestiva, aperitiva, antiparasitària, cicatritzant, antigasos, etc. Està indicada per refredats, bronquitis, faringitis, amigdalitis, tos, etc. També per gingivitis. Diarrees, dolors intestinals. Ferides, infeccions de la pell, fongs, dolors reumàtics, etc. Dosi: en infusió, en la proporció d’1 cullerada de postres en una tassa aigua. Es pot prendre fins a 2 o 3 cops al dia. Per la tos i l'afonia també podem fer gargarismes amb farigola i 1 cullerada de sal. Per dolors reumàtics es pot macerar durant 10 dies en alcohol de 70 graus i fer fregues a les zones afectades.

Contraindicacions: no es recomana durant la lactància, ja que conté principis amargs i pot amargar la llet.

Saüc. Sambucus Nigra: Les seves flors son bèquiques (ajuden a calmar la tos), diaforètiques (afavoreix suar), antiinflamatòries, també són diürètiques i oftàlmiques. Està indicada pels refredats, en especial amb mucositat (ideal pels mocs dels bebès en lactància o en infusió quan són una mica més grans), angines, grips, febre, però també per les genives inflamades, retenció de líquids, gota, acne, mussols… Dosi: infusió de les flors. 1 cullerada de postres per got d’aigua. Fins a 3 dosis diàries. Sense contraindicacions. Salvia. Salvia officinalis: El seu nom deriva de la paraula llatina salvare, “salvar”; es diu que qui té aquesta planta està salvat de qualsevol mal. Considerada "la planta de la dona", perquè ens regula hormonalment. Indicada per menstruacions irregulars o doloroses i per menopausa. En el cas dels refredats, ens serà de gran ajuda per la tos, i alleugerar el mal de gola gràcies als seus poders antiinflamatoris. També es fa servir per digestions difícils, gasos intestinals, halitosi, baixar sucre, diarrees, inflamacions bucofaríngees, llagues, ferides,... és antireumàtica, antisudorífica, etc. Dosi: en infusió, 1 cullerada de postres per 1 got d’aigua. Contradiccions: no es pot prendre durant l’embaràs, ni lactància, ni nens ni persones amb insuficiència renal.

Perilla. Perilla frutescens: És una planta molt tradicional als països asiàtics, el seu nom japonès és “shiso”. És considerada de les millors plantes per l’al·lèrgia. És antisèptica, antimicrobiana, expectorant, antiinflamatòria, digestiva, etc. Especial pel sistema respiratori. Indicada per al·lèrgies, tos al·lèrgica, asma, dermatitis. Refredats, grips, tos i angines. Digestiva. Per pujar defenses, reforça el sistema immunològic. Dosi: una cullerada sopera per 1 got d’aigua. Contraindicacions: tot i que en algunes cultures es pren sense contraindicacions, aquí, per falta d’estudis, es recomana no prendre durant l’embaràs, lactància i menors de 10 anys.

Regalèssia. Glycyrrhiza glabra: També coneguda com a “palodul” o “pega dolça”. Es sol pensar que fem servir les arrels, però en veritat fem servir els rizomes, que són tiges subterrànies. És antiinflamatòria, antiulcerosa gàstrica. A més, és antitussiva, mucolítica i expectorant. Està indicada en casos de gastritis, úlceres d’estómac, halitosi, acidesa d’estómac, tos, mucositat, bron-

70-77.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:19 Página 73

GiDONA|març 2019

plantes < salut |

quitis, etc. Dosi: en decocció, es bull una cullerada d’arrel tallada en 1 got d’aigua. Fins a 2 o 3 cops al dia. Contraindicacions: les persones que pateixen d’hipertensió n’han de prendre menys o prescindir-ne, perquè tendeix a fer pujar la tensió arterial. No es pot prendre amb problemes hepàtics greus. No es recomana durant l’embaràs.

Plantatge. Plantago lanceolata: Planta molt antiinflamatòria, bèquica, expectorant, astringent, cicatritzant i vulnerària. També té propietats diürètiques i depuratives. Està especialment indicada en constipats de les vies respiratòries amb tos, faringitis, ronquera, tos del fumador, etc. També es fa servir en casos de problemes bucals, llagues, com a antidiarreica, hemorroides, i per desintoxicar la sang. Dosi: 1 cullerada sopera per 1 got d'aigua. Ideal fer-la servir fresca. Es pot prendre fins a 4 cops al dia. També es poden fer gargarismes, xarops, suc de la planta fresca, etc. i aplicar les fulles fresques premsades a sobre d’una ferida per parar una hemorràgia o per desinflamar una picada d’insecte, i barrejades amb una mica d’oli d'oliva directament a les morenes, etc. Sense contraindicacions.

Ceba. Allium Cepa: Té moltes propietats antiinflamatòries i antisèptiques. Beneficia l’aparell respiratori i digestiu. S’acostuma a utilitzar per guarir refredats i tos. Es pot fer simplement posant-la només tallada pel mig a prop d’on dormim o prendre en xarop. Recepta exemple de xarop per la tos: Pelem una ceba, la tallem a trossets petits i la posem en un pot; a continuació afegim mel fins que cobreixi la ceba, afegim el suc d'una llimona i tanquem el pot, el deixem reposar tota la nit i al matí següent ja podem prendre una cullerada sopera directament (podem prendre nomes el suc, no cal la ceba) o podem posar la cullerada sopera del suc del xarop a qualsevol de les nostres infusions. Sense contraindicacions. Altres plantes que ens poden ajudar en estats gripals, refredats, afonia, tos, febre, etc.: Erísim. Sisymbrum officinale; Dròsera. Drosera rotundifolia; Eucaliptus. Eucalyptus globulus; Sajolida. Satureja montana; Til·la. Tilia x europaea; Myrtus. Myrtus communis;, Romaní. Rosmarinus officinalis; Hisop. Hyssopus officinalis; Avet. Abies alba; Pulmonària. Pulmonaria officinalis; Fonoll. Foeniculum vulgare; Gingebre. Zingiber officinale

És ideal combinar vàries plantes en una infusió, llavors la dosi per norma general serà d’una cullerada sopera entre totes per got d’aigua. Per fer una bona infusió, quan l’aigua bulli, apagar el foc, a continuació posar les herbes i deixar reposar uns 5 o 10 minuts. Només cal bullir les arrels com laa Regalèssia (Glycyrrhiza glabra) o el Gingebre (Zingiber officinale).

Durant l’embaràs es poden prendre les plantes sense contraindicacions, però sense abusar de cap planta. Els nens petits prendran ¼ part de la dosi dels adults..

70-77.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:19 Página 74

| salut > osteopatia

GiDONA|març 2019

Fisioteràpia i/o osteopatia Estel·la Nevado Buenavida

Osteòpata i Fisioterapeuta núm. col. 2523 Osteopatia i Fisioteràpia pediàtrica i per adults. enevadobuenavida@gmail.com. www.centredefisioterapia.com

recolzament plantar, que hi hagi una bona mobilitat de la pelvis i malucs, que la zona lumbar estigui lliure per assegurar que hi ha una bona innervació del genoll i una simetria de les extremitats inferiors... la seva àrea d’actuació no és només el focus del problema sinó el conjunt del cos, que ha de treballar en harmonia i equilibri amb la part que expressa el problema. Perquè no sempre coincideix que el lloc on hi ha el dolor és el lloc on hi ha l’origen del dolor.

La Fisioteràpia i l’Osteopatia són dos disciplines que ajuden a restaurar alguna funció del cos que està alterada i les dues es complementen molt bé.

Ambdues tenen un ampli ventall d’actuació, ja que a part de treballar sobre el sistema musculoesquelètic (músculs, ossos, tendons, lligaments, articulacions), també poden abordar el sistema circulatori, respiratori, nerviós, ginecològic i digestiu.

El més habitual, tant per una disciplina com per l’altra, és trobar professionals que facin abordatge a nivell musculoesquelètic, i és per això que la major part de la població associa els fisioterapeutes i osteòpates a mals d’esquena, problemes de lligaments, contractures, mal en una cama, un braç, pinçaments d’algun nervi... Cal conèixer que hi ha professionals, tant fisioterapeutes com osteòpates, formats en recuperar la funció d’altres parts del cos i també especialitzats en tractar infants. Totes les tècniques que es fan servir en els infants poden ser utilitzades per tractar els adults, però les tècniques que emprem amb adults no totes es poden aplicar en els infants.

La diferència principal entre la Fisioteràpia i l’Osteopatia és el prisma de visió que té una disciplina i l’altra davant d’un problema. El fisioterapeuta, quan està davant d’un genoll amb un dolor, es centra en explorar amb detall el genoll amb una sèrie de proves per obtenir un diagnòstic i treballar-lo; si és un problema respiratori, fa tècniques sobre la caixa toràcica i els pulmons; si hi ha un problema circulatori, farà tècniques sobre sistema circulatori per millorar la vascularització i el drenatge... Per altra banda, l’osteòpata té una visió que engloba la dolència que presenta el pacient a tot el cos, és a dir, davant d’un problema de genoll, no es centrarà només en el genoll sinó que també s’assegurarà que hi hagi un bon

Per altra banda, la fisioteràpia té altres eines per treballar que complementen la teràpia manual, que són les corrents, els ultrasons, les microones, la magnetoteràpia, la llum infraroja, els aparells per traccionar la columna cervical i lumbar, gel, escalfor... recursos físics que ajudaran a desinflamar, a disminuir el dolor, a descomprimir estructures, a relaxar la musculatura, etc. L’osteòpata només utilitza les seves mans, ja que amb el tractament que aplica no només recupera l’equilibri que necessita per no sobrecarregar cap part del cos, sinó que estimula que el cos estigui 48 hores després del tractament treballant per reajustar el problema que ha originat el dolor; d’aquesta manera el dolor i la inflamació aniran remetent. Quan el problema és purament mecànic, si les estructures no tenen una bona mobilitat i un bon drenatge, són vulnerables per patir contractures, inflamacions, dolor,... perquè l’estructura ha de treballar forçada, però quan s’alliberen els teixits, la situació es restaura i el problema desapareix. El cos és molt savi, i té la capacitat d’autocuració; si nosaltres sabem donar-li l’impuls que necessita per desencallar-lo, per sí mateix ell pot recuperar-se. Segons el problema que es tingui serà més indicat anar a un professional o altre, tot i que hi ha molts osteòpates que també són fisioterapeutes.

70-77.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:19 Página 75

GiDONA|març 2019

osteopatia < salut |

Dolor menstrual i fisioteràpia Raquel Rebollo Bentzen

Fisioterapeuta i Osteòpata núm. col. 3576 Especialitat: Uroginecologia i Fisiosexologia www.centredefisioterapia.com

El terme DISMENORREA fa referència al dolor durant la menstruació, i es caracteritza per un dolor de tipus còlic en la part baixa de l’abdomen, sobretot els primers dies de la menstruació. Un dels símptomes associats més comuns a la dismenorrea és el dolor lumbar irradiat. La dismenorrea la podem classificar en:

Dismenorrea primària: és d’origen idiopàtic, és a dir, no existeix una causa orgànica o cap factor extern que la provoqui.

Dismenorrea secundària: és d’origen orgànic, és a dir, sí que existeixen alteracions anatòmiques o patològiques que causin aquest dolor. Sovint s’associa amb endometriosi, però altres causes poden cursar amb dolor menstrual, com ara la malaltia inflamatòria pèlvica, quists en els ovaris, hiperlordosi lumbar, desequilibri hormonal, etc. En tot cas, és el teu ginecòleg qui ha de fer el diagnòstic.

Per què hi ha dolor?

La menstruació i l’ovulació no han de ser doloroses. Si hi ha dolor és per avisar-nos que alguna cosa està passant. Aquest dolor apareix perquè es produeix un fenomen d’inflamació, d’edema en aquesta zona. Des de la ovulació fins a la menstruació l’úter quasi duplica el seu volum, perquè la seva capa més interna (endometri) creix. Això provoca més retenció de líquid, més compressió, més edema i isquèmia. En definitiva, que la circulació no flueix amb facilitat i això fa que la zona estigui més sensible.

guda, estirada o de quatre potes; però moure la pelvis com et vingui de gust afavorirà que la sang circuli millor, t’ajudarà a drenar. També és important no dur pantalons estrets ni estar seguda encreuant les cames, ja que aquesta compressió a la cintura, baix ventre i engonals agreujarà l’edema.

Una altra alternativa ben senzilla per alleugerir el dolor menstrual és l’orgasme. Sí, tal com ho sents. L’orgasme és terapèutic, perquè aquestes contraccions musculars que es produeixen en l’úter i vagina durant l’orgasme afavoreixen el drenatge de la pelvis. I com hem dit abans, drenar és el que convé per fer baixar la isquèmia d’aquesta zona. A més a més, durant l’orgasme segreguem una sèrie d’hormones com la DOPAMINA, que és precursora de la SEROTONINA, que alleugereix el dolor. Així que la vibració externa (zona vulvar) t’ajudarà a drenar i a aconseguir aquest orgasme “terapèutic”.

Altres alternatives que tens són els exercicis HIPOPRESSIUS, ja que disminueixen la pressió que hi ha a la cavitat abdominal, alliberen la pressió del sòl pèlvic i de la pelvis i tenen un efecte de drenatge. Cal avisar que si fas hipopressius durant la menstruació, segurament hi haurà un augment del sagnat, però no passa res.

Què pots fer tu per disminuir aquest dolor? Si no vols recórrer sempre als antiinflamatoris o als anticonceptius, hi ha altres alternatives per fer front a la disparèunia.

El que primer s’ha de cuidar és l’ALIMENTACIÓ. Podem fer front a aquesta inflamació dels teixits prenent aliments que ens ajudin a baixar-la, com ara l’Omega 3 (peix blau), llavors, fruits secs sense torrar ni salar, aliments rics en Vitamina E (és antioxidant i antiinflamatòria), cúrcuma barrejada amb oli o pebre (així s’absorbeix millor), etc. Un bon nutricionista et pot donar la pauta alimentària més idònia per cada cas.

I en l’àmbit FÍSIC també podem millorar aquesta circulació. Com? Amb quelcom tan senzill com el MOVIMENT! No és convenient el sedentarisme, ni quedar-ser quietes i encongides; hem de drenar, moure la pelvis i contraure la musculatura del sòl pèlvic. Fent petits moviments de la pelvis, tant si és de peu, asse-

A la consulta de fisioteràpia també fem ús de la DIATÈRMIA (Indiba ®), una teràpia no invasiva i súper agradable pel pacient que ajuda a descongestionar i drenar la pelvis.

Així doncs, si tens dolor menstrual, la FISIOTERÀPIA és una bona alternativa en el tractament dels símptomes de la dismenorrea.

70-77.qxd_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:19 Pรกgina 76

70-77.qxd_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:19 Pรกgina 77

78-90.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:21 Página 78

| dones a la història >

GiDONA|març 2019

Mata Hari, ballarina i espia Quim Torra

Locutor, divulgador

Margaretha Geertruida Zelle, coneguda per Mata Hari, va néixer el 1876 i va morir el 1917. De la seva família diuen que el pare, Adam Zelle, era un barreter amb molts deliris de grandesa… Als 6 anys la nena va començar a estudiar al col·legi més car de la seva ciutat i, degut als dispendis extraordinaris que el seu progenitor anava fent, va provocar el corresponent divorci. La mare va morir al cap de poc temps, al no sentir-se capaç de fer-se càrrec dels seus fills, tres en total. Als 17 anys, Mata Hari va voler estudiar per mestra, però l’ambient familiar no li era gens propici i el que va fer va ser casar-se amb Rudolf McLeod, un capità de 39 anys d’origen escocès. Mata Hari era coqueta i desitjava tenir una vida de luxe. Rudolf era extremadament gelós, a part de beure moltíssim i agradar-li massa les dones. Tot i així, Mata Hari va quedar embarassada d’un fill, Norman, el qual va morir amb 2 anyets. Mata Hari va inculpar de la desgràcia al marit perquè li havia transmès la sífilis. El 1902 es van divorciar.

A París, Mata Hari va trobar feina fent de model de pintors, per passar tot seguit a fer de ballarina de danses exòtiques, cosa molt atrevida aquells anys. La primera representació amb el nom artístic de Mata Hari va ser el 13 de març de 1905 al Musée Guimet, un museu d’art oriental de París, inici d’un èxit inesperat, que els diaris de l’època van divulgar. Va ser tanta la seva popularitat que es van editar una sèrie de postals en les quals apareixia semi nua, i això va fer que obtingués molts amants i oferís favors sexuals a membres de la noblesa… Després de la seva consagració com a estrella de l’espectacle de principis de segle al Casino de París, el Folies-Bergère o l’Olympia, la seva fama va traspassar fronteres i va actuar en els llocs més allunyats del planeta. Per cert, l’any 1909 va venir a Madrid, a la llavors coneguda sala Central Kursaal.

Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, al 1914, Mata Hari estava actuant a Berlín, i era l’amant del cap de policia de la ciutat. Poc temps després ho era de Kraemer, cònsol alemany d’Amsterdam i cap de l’espionatge del seu

país. Alguns historiadors diuen que va ser per aquells anys quan, a canvi de moltíssims diners, els alemanys la van convertir en espia. El 13 de febrer de 1917, Mata Hari va ser detinguda i acusada d’espionatge, la van empresonar a Saint-Lazare, lloc on va viure uns mesos en condicions infrahumanes. La van condemnar a mort i va ser afusellada el 15 d’octubre d’aquell mateix any a la fortalesa de Vincennes, als afores de París.

78-90.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:21 Página 79

< cultura |

GiDONA|març 2019

Jane Birkin, una fada que enlluerna Anna Carreras Escriptora

No tothom pot dir que ha estat icona de bellesa. L’actriu i cantant anglesa Jane Birkin (Londres, 1946) va ser pionera de totes les modes mentre a ella, eludint qualsevol norma imposada, li importava un carall la moda i es vestia de noi amb roba ampla que li donava un aire fràgil. Un fals aire fràgil que va enlluernar el món sencer. En un temps en què encara es creia en les revolucions, la jove Jane va quedar embarassada i sola als dinou anys. Amb un seguit de complexos alimentats per les seves companyes d’internat, Birkin es veu andrògina, no té pit i sembla una nena eterna. Decideix marxar a França i coneix un quarantí amb orelles grosses i bosses sota els ulls, el rus Serge Gainsbourg, cantant, bohemi, fumador empedreït de Gitanes, dramàtic, pallasso, acomplexat i l’amor de la seva vida. Ell la fa sentir meravellosa, li dona confiança. Ella el troba amable i superdivertit, i li torna l’alegria després de la ruptura d’ell amb la Bardot. Eren dues ànimes miserables que es van salvar l’una a l’altra. Junts interpreten una de les millors cançons de la història, Je t’aime... moi non plus (1969), ella amb veu de nena i ell amb cara de fanfarró. Ella gemegant i ell sospirant fum. Ell escrivint sexe tòrrid i ella catapultada com a símbol de l’alliberament sexual femení. La cançoneta desperta les ires papals i provoca un enrenou

d’abast mundial. La vida de la parella, més enllà dels rumors a les revistes i la disbauxa a les discoteques de moda, és familiar. Però són artistes, els encanta provocar: ell li fa un zoom a la rereguarda i ella porta vestits que no li tapen ni la roba interior. Ella li compra joies russes a Serge, perquè el troba sofisticat i atractiu com una comtessa. “Soc una còpia de Jean Shrimpton i no tan guapa com Françoise Hardy”, deia la Birkin. Ella era icònica, absoluta, una dona-planeta que encara ara, als seus setanta anys ja fets i sense Gainsbourg, torna amb un nou àlbum, Birkin/Gainsbourg: Le Symphonique, on reinterpreta amb una orquestra el repertori que li va llegar el pare de la seva filla Charlotte ara fa més de trenta anys. Ella va ser i segueix sent la intèrpret de la banda femenina d’un home, de la seva part ferida. Ell es va quedar amb la part xocant i escandalosa, i li va deixar a ella la seva cara més vulnerable i sentimental. Emancipada, sobretot en cinema, Jane Birkin va poder anar al Festival de Cannes com a actriu i no com a pin-up. Ella no volia ser una noia sexi de cabells llargs i llavis pintats. No volia ser una pantera. Volia que la gent escoltés les seves cançons i li diguessin que cantava bé. Era musa i ho sabia. Era dona i també ho tenia claríssim.

78-90.qxd_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:21 Pรกgina 80

78-90.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:21 Página 81

< apunts de cultura |

GiDONA|març 2019

3 llibres

Anna Colomer

La nostra proposta: tres lectures recomanades! Llibres on les dones són protagonistes. Si voleu recomanar qualsevol apunt cultural, envieu un correu a gidona@gidona.com

En nom del fill

Donna Leon Edicions 62. Març 2019, 352 pàgs.

El pare de Paola li demana a Brunetti un favor personal: que investigui amb discreció un amic seu octogenari. Solter, homosexual, relacionat amb el món de l’art i amb una fortuna sense hereus, aquest amic vol adoptar com a fill un jove de quaranta i pocs anys. Tots els seus amics l’han intentat convèncer que no ho faci. Si el que vol és afalagar l’home amb regals, endavant, però adoptar és molt seriós i un cop obert el procés no es pot fer marxa enrere. Brunetti ha d’investigar qui és aquest jove: un habitual del món de l’art, encantador i educat, ben relacionat amb homes madurs amb diners i poder; endinsar-se en el seu passat. De veritat es tracta d’amor? La mort sobtada de l’ancià, però, i una visita inesperada amb motiu del funeral precipita les coses.

El camí dels esbarzers Autora: Alba Dalmau Editorial: Angle Editorial. 2019, 208 pàgs.

Sandville. Un poble qualsevol a l’interior dels Estats Units, on els habitants porten una vida senzilla, aparentment tranquil·la. Només aparentment, perquè en tot moment hi ha esclats de fúria i desamor, de desesperació i amistat, de traïció i connexió, de vida i mort. Hi ha guspires que il·luminen tota una vida. Hi ha buits que la xuclen. Hi ha freds que la congelen. El camí dels esbarzers té ànima de novel·la. Hi anirem retrobant els mateixos personatges: el nen tímid que hem conegut a l’escola és, després, l’enamorat d’una noia impossible i, finalment, serà el piròman que incendiarà els camps de blat. De relat en relat, les vides dels habitants de Sandville es van teixint, o esquinçant, o cosint, o apedaçant. I els sentim tan propers, malgrat la distància geogràfica, perquè justament aquesta distància ens revela nítidament que els seus sentiments són els nostres, que la seva vida quotidiana s’assembla tant a la nostra que ens hi reconeixem en cada petit gest, en cada emoció.

A l’amic escocès

Autora: Maria Barbal Editorial: Columna. 2019, 320 pàgs.

El dibuix del jardí de l’hospital on dos soldats ferits s’estan curant porta una dedicatòria: «A l’amic escocès». La va escriure un noi nascut en un poble del Pirineu i està adreçada a un brigadista de la Guerra Civil espanyola. Tant l’un com l’altre contribueixen a fer memorable aquesta novel·la. Assistim a la infantesa i la joventut del Benet, al seu ampli ambient familiar, a com renuncia a la ciutat i, acabada la guerra, a una carrera artística. També, a la seva gran història d’amor i a l’amistat, que ha crescut forta en moments difícils i s’alça per damunt dels anys. El George ens assabentarà del que encara ens faltava conèixer de tots dos i llavors, com si fos un arbre, s’adona que ha posat les arrels a la terra de l’altre.

78-90.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:21 Página 82

| decoració >

GiDONA|març 2019

Nova imatge del centre de fisioteràpia Soma a Girona Carmen Martínez de Trincheria

Interiorista - Col·legiada núm. 1.310 Vocal de la Junta del Col·legi de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Girona

L’objectiu d’aquest projecte era aconseguir una imatge professional i fresca d’aquest nou centre de fisioteràpia. Els espais havien de ser amplis i lluminosos i l'ambient, càlid i confortable. Per això es va proposar un desenvolupament orgànic de la distribució de l’espai, amb una recepció de formes arrodonides com a nexe central, i a partir d’aquí es van distribuir totes les sales en un únic espai continu que suggerís amplitud i dinamisme.

La recepció ofereix un contundent joc de volums; el moble de recepció, blanc i rodó, distribueix l'espai cap a les diferents consultes i cap a la sala d’espera. Està emmarcat per un conjunt d'armaris murals també blancs que oculten els equips d'escriptori i emmagatzematge, permetent que el taulell estigui sempre net i ordenat. També hi trobem un banc volat de fusta, del mateix material que el terra i la paret, i que fa les funcions de petita zona d’espera.

Vam utilitzar colors clars, materials naturals i una il·luminació indirecta per tal de proporcionar una sensació de calma i equilibri tant als treballadors del centre com als pacients. El client va sol·licitar un rentat d'imatge total del seu negoci, i es va treballar conjuntament tant la imatge corporativa (vam modernitzar els colors, la mida i la combinació dels logos) com la reforma en si, per obtenir un conjunt integrat, coherent i homogeni. A part de tenir molt en compte el materials i els colors, vam anar un pas més enllà a l’hora de treballar les sensacions i les energies ja que, amb ajuda externa, vam seguir les pautes del Feng-Shui per tal de crear uns espais saludables i acollidors.

Entre les peticions del client es trobaven: una zona de recepció, una sala d'espera per a tres o quatre persones, lavabo adaptat a minusvàlids, dues consultes de fisioteràpia

78-90.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:21 Página 83

< decoració |

GiDONA|març 2019

emple, la sala d'espera s'ha ubicat en un “cub” de fusta que, a través de la forma i la calidesa dels materials, ofereix "protecció" als clients davant els típics sentiments que provoca el temps d'espera.

i un gimnàs diàfan sense divisions internes d’uns 20m2, vestuari i magatzem-arxiu.

Com he dit abans, la fusta i el color blanc són el fil argumental que recorre cada un dels espais de l'establiment i ens hem basat en la premissa que "la ciència demostra que els humans som susceptibles de modelar el nostre estat d'ànims segons els objectes que ens envolten".

Pensant en els pacients, hem projectat un espai amable amb elements nobles que aporten calma i serenitat. Per ex-

La fusta i la llum són els elements d’unió que recorren tot el centre. Hem utilitzat molta llum indirecta amb tires de led de llum càlida que ens il·luminen i emmarquen espais d’espera i espais de treball. Hem col·locat tires de led a la part inferior dels mobles per emfatitzar les seves formes pures i donar sensació de lleugeresa.

Parets, sostres i mobiliari blanc es complementen amb els suaus tons de la fusta. La senzillesa de línies, la calidesa i la funcionalitat són tres dels valors que defineixen aquest projecte. Mitjançant el disseny, els materials i una paleta cromàtica basada en el color blanc, volíem trencar amb els convencionalismes típics d'aquest tipus d'establiment per crear un espai harmoniós, més proper a l'escala domèstica que a un centre mèdic o de fisioteràpia.

Girofinques Interiorisme Pl. Marquès de Camps, 11, baixos - 17001 GIRONA - Tel. 972 22 46 68 - www.girofinquesinteriorisme.com

78-90.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:21 Página 84

| viatges >

GiDONA|març 2019

la terra de D’Artagnan i la capital de l’Armagnac

78-90.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:21 Página 85

< viatges |

GiDONA|març 2019

Jordi Aparicio edicio@gidona.com www.gidona.cat

Seguir els passos de D’Artagnan, el famós mosqueter que va inspirar Alexandre Dumas a la seva famosa novel·la, permet descobrir la riquesa natural, arquitectònica i cultural d’aquesta regió del sud-oest francès amb un component netament gastronòmic, ja que el foie gras tant d’ànec com d’oca i els seus derivats i sobretot L’Armagnac, el licor més antic del món, l’han fet famosa al món sencer.

78-90.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:21 Página 86

| viatges >

D’Artagnan va marxar a París per ingressar al cos dels Mosqueters, però mai va oblidar la regió d’on venia: Gers-Gascunya, en ple sud-oest francès. I avui en dia, on ningú sap utilitzar una espasa ni va tocat amb un barret amb ploma, la regió francesa proposa seguir els passos del seu espadatxí més honorat per descobrir castells, abadies, pobles amb encant i paisatges naturals excepcionals. I tot sense oblidar que els gascons valoren la bona vida i el bon menjar, i els hotels encantadors, els balnearis i sobretot l’Armagnac formen part del seu ADN.

Auch, la capital de la Gascunya

Al centre de la regió de Gers hi ha aquesta vital, petita i encantadora ciutat, la capital de Gers i terra de mosqueters. Dominant la ciutat es troba un magnífic conjunt arquitectònic constituït per la Torre d’Armagnac i la catedral de Sainte-Marie, inscrita en el patrimoni mundial de la UNESCO i etapa principal del Camí francès de Sant Jaume. Gràcies als seus 370 esglaons, l’escala monumental d’Auch, decorada amb una estàtua de D’Artagnan, enllaça el nucli històric amb la part baixa de la capital, oferint grans vistes no només de la ciutat sinó també de tota la natura que encercla Auch. Molt a prop apareixen les insòlites Pousterles, estrets carrerons amb esglaons que descendeixen el pendent i que permetien antigament als seus habitants anar a buscar aigua al riu. A l’efervescent Place de la République i pels seus carrerons medievals, el visitant trobarà tot tipus de botigues, restaurants i terrasses que reflecteixen l’art de viure gascó. I bona prova d’això és la botiga gourmet Le Comptoir de Tistou, on es poden comprar productes delicatessen de la regió així com el foie gras Ramajo, que els mateixos propietaris d’aquesta petita botiga amb encant produeixen a la regió i que està considerat com un dels millors foie gras de Gers.

Un extraordinari hotel amb encant a 5 minuts del centre d’Auch és Le Domaine de Baulieu, en plena natura i amb luxosos bungalows i habitacions en un lodge amb 28 estances, i que acull un restaurant molt recomanat de Maxime Deschamps, xef que a partir de productes de la regió executa una cuina creativa i saborosa. A part, al centre d’Auch, el bistró de l’Hotel de France ofereix diferents fórmules amb una extraordinària relació qualitat/preu en un establiment on el xef André Daguin va crear al 1958 el magret d’ànec, servint-lo tallat i sagnant.

El foie gras de Gers

La producció del foie gras o fetge gras és d’un savoir-faire únic, exclusiu, independent i familiar. Justament és el component familiar, de petits productors, el que distingeix la producció del foie gras a tota l’Occitània francesa, i la regió de Gers és la primera regió francesa productora de foie gras

GiDONA|març 2019

artesanal. És recomanable visitar granges en petites explotacions i conserveres artesanals on s’expressa el millor d’una excel·lent tradició que ve del segle XVIII, com és el cas de la granja Arnaud Chotard a Aubiet, on les oques viuen en llibertat i on es produeix un excel·lent foie-gras i derivats d’aquest animal no tan comú com pot ser l’ànec. El foie gras, tant d’ànec com d’oca, té la consideració de “Label Rouge” des de 1989, una categoria que garanteix al consumidor que els productes provenen d’animals criats, alimentats, sacrificats i transformats al sud-oest francès. I prova d’aquesta tradició són els mercats “au gras” que en temporada d’hivern es realitzen a Gimont, Lombez i sobretot Samatan, on els clients, després de pagar una entrada simbòlica, accedeixen a comprar ànecs, oques, els seus fetges grassos i d’altres derivats de petits productors de tota la regió. Una tradició que val la pena veure per descobrir la devoció i l’amor que els francesos tenen pels derivats d’aquests animals, ja que en qüestió de minuts compren tota la producció del dia.

Una bellíssima ruta en cotxe per Gers

Conduir per les estretes carreteres de la regió té grans recompenses. I és que, a banda de l’extraordinari paisatge que anirem trobant al llarg de tot el recorregut, travessarem pobles amb molt d’encant com és el cas de Lupiac, al nord de la regió, on es pot visitar el Museu D’Artagnan (que va néixer molt a prop de Lupiac) i on a l’estiu es fa una gran festa honorant el seu espadatxí més famós. En aquesta ruta pel nord de Gers no ens podem perdre Flaran-Baïse-Armagnac, on hi ha diversos punts clau, com és el cas de l’abadia de Flaran, joia de l’art cistercenc de la Gascunya que acull una exposició d’obres mestres de l’art europeu dels segles XVI al XX, amb obres de Rodin, Renoir, Picasso... a part d’exposicions temporals de fotografies o escultures. És en aquesta zona on trobarem alguns dels pobles més bells de França, com és el cas de Larresingle, el poble fortificat més petit de França, i a fora de les seves muralles podem dinar al magnífic i molt recomanat restaurant Auberge de Larresingle, amb bons productes i vins de la regió i a un magnífic preu. Fourcès és un altre poble que cal visitar, amb la seva famosa plaça rodona i el Domaine Magnaut, un celler de la família Terraube on produeixen Armagnac però també el típic Floc de Gascogne, un agradable vi d’aperitiu que es presenta rosat o blanc, elaborat amb raïms Merlot (pel Rosé) o Colombard (pel blanc), un raïm originari de la regió i sempre amb Blanche d’Armagnac. Lectoure, un agradable poble termal amb tradició tintorera del “bleu”, alberga un patrimoni cultural d’excepció perquè va ser la residència principal dels Comtes d’Armagnac i seu del bisbat. La catedral de Saint Gervais, del segle XV, i un antic hospital adequat ara com a seu permanent d’un interessant mercat de brocanters són alguns dels

78-90.qxd_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:21 Pรกgina 87

GiDONA|marรง 2019

< viatges |

78-90.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:21 Página 88

| viatges >

seus atractius, juntament amb un magnífic restaurant, amb una extraordinària relació qualitat/preu, que presenta productes de mercat i de la regió com és l’Auberge des Bouviers. Un bon lloc per acabar la ruta del dia és Condom, coneguda com la capital històrica de l’Armagnac, on al costat de la catedral s’alça una altra estàtua de D’Artagnan, aquest cop acompanyat dels 3 Mosqueters. És un poble ideal pel turisme fluvial al ser travessat pel riu Baïse, on es pot llogar una barca i fer una petita excursió o bé realitzar un petit creuer amb sopar inclòs. A més, és a Condom on trobem un bucòlic hotel rural amb molt d’encant, Les Bruhasses, on l’Helène i en Jean, els seus propietaris, viuen amb l’objectiu de fer feliços els seus hostes. Sota demanda s’hi pot sopar, malgrat que sempre cal deixar gana per un esmorzar típic francès amb vistes als frondosos jardins d’aquesta casa senyorial.

La terra de l’Armagnac Al nord-est de la regió de Gers ens trobem amb la pàtria de l’Armagnac, el licor més antic i un del més mítics del món. I és que l’auge d’aquesta zona agrícola es deu a l’Armagnac, una cultura que comença molt abans que la del Cognac, en els feus de la família del comte de Fezenzac. L’Armagnac és un licor fet amb raïm, fort i macerat durant un llarg període de temps en grans barriques de fusta. Els vinyers AOP Armagnac són una de les 6 regions vitivinícoles de la regió de Gers i els seus orígens venen de l’aygue ardente (aiguardent); a principis del segle XIV se li va donar aquest nom a partir de varietats locals com l’ugni blanc, el bacó blanc, la folle blanche i el colombard. Però l’Armagnac no és un vi, és un licor amb un bell color ambre que es tasta en diferents ocasions i no només com a digestiu. Són 3 les regions que s’agrupen en la denominació d’origen protegida: Bas Armagnac (entre Eauze i Nogaro), la Tenarèze (al voltant de Condom i Vic-Fezensac) i l’Haute Armagnac (entre Auch i Lectoure). El que fa diferent l’Armagnac d’altres licors és que, abans d’envellir durant anys en grans barriques de roure, fa una destil·lació en un alambí (patentat des de 1818) específic de coure, funcionant a foc continu. Tot plegat fa que l’Armagnac sigui una excepció dins el món dels licors per la seva dimensió artesanal i això fa que sigui un licor d’autor. Cal visitar algunes de les bodegues més importants de l’Armagnac, com és el cas del Chateau de Labade, al Bas Armagnac, al poble de Sorbets i ubicat en un meravellós castell gascó. La família Lesgourgues porta 3 generacions fent el seu Armagnac, tot i que la propietat data de 1902 quan un home d’estat, Joseph Noulen, en va ser el fundador. Segurament no hi ha res més autèntic que poder asseure’s en una de les butaques de la llibreria del castell i tastar algun dels seus “Milléssimes”, els més vells de la propietat, catalogats per anys d’excel·lència.

GiDONA|març 2019

Termalisme, luxe i alta gastronomia a Barbotan les Bains

El Domaine de Sandemagnan, propietat de l’aclamat xef Michel Guérard, és un altre exclusiu celler d’Armagnac que cal ser visitat a la localitat de Cazaubon, al Bas Armagnac. La família Guérard-Barthelemy disposa, a més, d’un dels allotjaments més exclusius i amb més encant de la regió de Gers, al poble termal de Barbotan Les Bains. Es tracta del Relais & Chateau La Bastide, un luxós 5 estrelles ubicat en un palauet rodejat de natura on, a part de practicar el termalisme, disposen d’una acurada carta de massatges i tractaments de bellesa. El restaurant, dirigit pel xef tri-estrellat Michel Guérard, proposa una alta gastronomia d’autor, basada en productes de la regió i d’on no podem sortir sense tastar un dels plats característics del xef francès com és la seva llebre a la royale o el seu foie gras fet a casa, entre diferents propostes tradicionals. Una cuina clàssica d’alta qualitat altament recomanada. L’hotel, dirigit pel català Andreu Coma, ofereix un servei personalitzat amb un meravellós i atent tracte al client. És, en definitiva, l’art de viure gascó que es gaudeix a cada racó de la regió de Gers. La natura, la gastronomia, el patrimoni, el termalisme i, per descomptat, l’Armagnac.

78-90.qxd_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:21 Pรกgina 89

GiDONA|marรง 2019

< viatges |

78-90.qxd_Maquetación 1 26/2/19 10:21 Página 90

| viatges >

GiDONA|març 2019

GUIA DE BUTXACA Com arribar?

El cotxe és la millor manera per recórrer la regió de Gers. 4 hores separen Girona d’Auch, la capital de Gers.

On dormir? Allotjaments amb encant, turisme rural, chambres d’hôtes, càmpings i luxosos Relais Chateaux de luxe conformen part dels establiments que s’ofereixen a la regió. A Isle-Jourdain: L’Échappée Belle, un modern hotel amb encant. www.echappee-belle.fr

A Auch: Fantàstic i encantador hotel amb molt d’encant, en plena natura i a 5 minuts del centre de la capital de Gers, és Le Domaine de Baulieu. www.ledomainedebaulieu.com A Barbotan les Bains: En aquesta reconeguda estació termal de la regió de Gers hi destaca un luxós hotel amb caràcter, l’hotel***** Relais & Château La Bastide. Un servei impecable, espaioses habitacions amb una decoració d’època, un fantàstic spa amb una acurada carta de massatges i tot amb la filosofia d’una gran casa familiar de França.

A Condom: Un fantàstic i confortable hotel rural als afores de Condom, situat en plena natura en uns extensos i cuidats jardins és Les Bruhasses www.lesbruhasses.fr, on els propietaris, que viuen a la mateixa casa senyorial, es desviuen per fer feliços els seus hostes. On menjar?

Al llarg de la regió de Gers trobarem tot tipus de restaurants, tant tradicionals com bistrós i gastronòmics, on es visualitza l’art de vivre de la Gascunya francesa. Restaurants tradicionals:

Auch: El bistró de l’Hotel de France és un fantàstic lloc per degustar diferents menús amb una bona relació qualitat/preu. www.hoteldefrance-auch.com Isle Jourdain: L’Échappée Belle, un bon bistró de cuina tradicional amb tocs d’autor. www.echappee-belle.fr

Aignan: El bistró Brocante ofereix un menú assequible amb productes ecològics en un espai on també es poden comprar antiguitats. Pertany a l’associació de cuina tradicional “Bistrots du Gers”.

Larresingle: L’auberge de Larressingle, un fantàstic bistró de cuina tradicional, amb bona oferta de vins de la regió amb una excel·lent relació qualitat/preu. www.auberge-de-larressingle.fr Lectoure: Auberge des Bouviers, un excel·lent i molt recomanat restaurant tradicional amb una bona relació qualitat/preu. Restaurants gastronòmics:

Auch: Molt recomanat Le Domaine de Baulieu, que ofereix una cuina d’autor amb productes de la regió i acurades presentacions. www.ledomainedebaulieu.com

Barbotan Les Bains: Restaurant La Bastide, dirigit pel xef tri-estrellat Michel Guérard, ofereix una cuina clàssica, refinada i exquisida. www.bastide-gasconne.com

Condom: La Table des Cordeliers, una cuina d’autor ubicada en una antiga església. Disposa de diferents menús i espais gastronòmics amb diferents cartes i preus. www.latabledescordeliers.com Més informació: Sobre el Departament de l’Occitània: www.tourisme-occitanie.com Sobre la regió de Gers: www.vacaciones-gers.com

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:25 Página 91

SUPLEMENT GASTRONÒMIC DE GiDONA

La proposta

Voramar Portbou El vi

Núm. 78

La recepta

Arròs negre amb marisc i carxofes La sala

La vaixella

Foto: Restaurant Voramar

Celler Vinyes d’Olivardots

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:25 Página 92

| actualitat >

Delicatessen |GiDONA|març 2019

L’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà impulsa el “Kitchen Coaching Empordà” “Es tracta de preparar-se per gestionar restaurants del segle XXI”. Amb aquestes paraules Sandra Gard, directora de l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà, va donar el toc de sortida pel “Kitchen Coaching Empordà”, un programa replet d’accions on els empresaris d’hostaleria d’arreu podran formar-se i assessorar-se de manera específica amb el professorat de l’escola i així ajudar-los en la gestió del seu negoci.

Segons Gard, “el nostre compromís amb el tot el que afecta els restaurants és total. I detectem que una part del sector està poc professionalitzat però alhora continua sent un dels motors econòmics de la societat.” Per aquest motiu l’Escola d’Hostaleria vol portar també l’escola fora, als restaurants, un sector que demana cada cop més professionalització i formació. “Els nostres professors faran una formació in situ, al mateix restaurant, a aquells restaurants que ens ho demanin.” Com bé reconeix Sandra Gard, el que està reclamant el sector és assessorament amb el handicap que no tots els restaurants són iguals ni tenen les mateixes ambicions i necessitats. “Als establiments que ens ho demanen fem una primera visita de cortesia on l’empresari ens explica les seves mancances o el que voldria aconseguir amb el seu negoci. I a partir d’aquí proposem una fórmula de formació i assessorament amb el professorat més adient a les seves indicacions”. Introduir millores en el seus equips, millores en la producció, recuperar la qualitat de l’establiment, formació en

màrqueting i comunicació, crear normativa interna pels treballadors, renovació de carta amb plats més atractius i amb més sortida, millorar l’atenció al client... “Aquestes són algunes de les necessitats que recollim del sector i l’Escola d’Hostaleria el que fa és que amb el seu personal, professors de cuina, de sala, professors d’idiomes, en màrqueting, en seguretat i higiene, en internet i xarxes socials, en formació d’equips, formació econòmica i de gestió... donar sortida a les mancances del restaurant”, afirma Sandra Gard. “Al final volem continuar sent el que som, una escola d’hostaleria que forma personal per restaurants però també formadors per empresaris del sector”, explica la directora de l’Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà, i el Kitchen Coaching Empordà neix amb aquesta finalitat.

Comença la campanya gastronòmica dels Sopars Maridats

El passat 8 de febrer el restaurant Aurum ubicat al luxós hotel Cala del Pi de Platja d’Aro es va donar el tret de sortida a la nova campanya gastronòmica “Sopars Maridats” on els restaurants dels col·lectius gastronòmics Cuina de l’Empordanet del Baix Empordà i Cuina del Vent de l’Alt Empordà juntament amb cellers de la D.O. Empordà proposen un menú exclusiu maridat amb diferents vins de de cada celler. Un binomi, amb paraules del president de La Cuina de l’Empordanet Vicenç Fajardo, “on cada cuiner i celler treballen conjuntament per oferir la millor combinació entre els plats i els vins que conformen el menú”. Cada divendres des del 8 de febrer al 31 de maig es podrà gaudir d’aquests menús als diferents restaurants fent un total de 30 sopars. Al restaurant Aurum el xef Enric Herce va presentar dife-

rents plats com la sèpia amb tinta i pèsols amb cansalada, el turbot amb infusió de ceps i pollastre rostit o el timbal de poma de Girona amb crumble d’ametlles d’un total de 8 plats maridats per l’ocasió amb 8 vins del celler Hugas de Batlle. Aquest mes de març es podrà gaudir de sopars maridats entre d’altres als restaurants Es Portal de Pals amb els cellers Mas Pòlit; Can Jeroni de Figueres amb les Bodegues Trobat; o Els Tinars de Llagostera amb Vinyes d’Olivardots. Més informació: www.soparsmaridats.com

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:25 Página 93

Delicatessen |GiDONA|març 2019 < actualitat |

VI Jornades de la tòfona a Pals

Per sisè any consecutiu, 4 restaurants de Pals, La Pahissa del Mas, Sa Punta, Sol Blanc i Es Portal, organitzen les jornades de la tòfona, que arriba a un punt perfecte de maduració. Les jornades es duran a terme fins el 25 de març i proposen plats o menús on la tòfona negra melanospòrum serà la protagonista. Els xefs organitzadors (Jordi Vallespí, Ivan Beumala, Jordi Ribas i Joan Carles Sànchez) consideren que amb aquestes jornades s’ofereix la possibilitat de tastar plats basats en un producte de gran qualitat amb un tractament que potser no trobaran de forma habitual a les cartes. I amb el valor afegit de poder-ho maridar amb uns vins concrets pensats precisament per aquests plats i sense perdre de vista les propostes gastronòmiques singulars de cada establiment.

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:25 Página 94

| actualitat >

Delicatessen |GiDONA|març 2019

8a Campanya gastronòmica LA CUINA DEL BACALLÀ. Tossa de Mar. De l’1 al 31 de març de 2019 L’Oficina de Turisme de Tossa, amb el suport de 7 restauradors de la vila, organitza per vuitè any consecutiu la campanya gastronòmica de “La Cuina del Bacallà”, des de l’1 de març fins el 31 de març de 2019.

El bacallà ha estat i continua essent un dels ingredients més tradicionals i més versàtils dels plats de Quaresma de la nostra cuina. Després de l’època de disbauxa que suposa el Carnaval, comença, segons el calendari litúrgic cristià, una etapa de reflexió, penitència i dejuni per preparar-se per la celebració de la Pasqua. A Catalunya s’acostumava a representar la Quaresma a través d’una dona vella amb set cames (que simbolitzaven les set setmanes que durava aquesta etapa) i amb un bacallà a la mà, mostra de la importància d’aquesta menja a casa nostra. Els restaurants que participen a La Cuina del Bacallà de Tossa recuperen aquesta tradició culinària i la presenten ara a les seves taules mitjançant un menú de tres plats, diferent a cada establiment, en el qual es dona especial rellevància al bacallà, un peix considerat adequat pel dejuni, que ara també han sabut convertir en un gran plat de festa.

Algunes de les especialitats que podreu assaborir a l’edició d’enguany són: els bunyols de bacallà; els pebrots farcits de brandada; el tradicional cim i tomba de Tossa amb bacallà; el bacallà a la tossenca, a la catalana, amb samfaina, amb romesco, a la llauna o amb crema de pastanaga, taronja i pèsols de temporada; l’arròs de bacallà amb carxofes confitades... Els restaurants que participen en aquesta vuitena edició són: Bahia, Can Carlus, Can Pini, Mestre d'Aixa, Pizzeria Bello, Víctor i Victòria.

Més informació al web de l’Oficina de Turisme www.infotossa.com.

91-106.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:25 Pรกgina 95

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:25 Página 96

| la sala >

Delicatessen |GiDONA|març 2019

Lluís Coll Nicolau Professor de Serveis en Restauració Escola d’Hostaleria de Girona lcoll6@xtec.cat

La vaixella

Una bona vaixella és un element indispensable en qualsevol taula ben parada i elegant, ja sigui per l’ús diari com per lluir-la en ocasions especials. Aquest conjunt d’elements que es destinen al servei de taula, a més de tenir una funció pràctica, també poden ser decoratius. Cal tenir en compte el disseny, ja que si s’escull una vaixella molt extravagant, pot ser molt difícil de combinar amb els altres elements. Pel que fa a la seva fabricació, acostumen a utilitzar-se materials ceràmics, ja que són els més resistents i duradors.

Peces bàsiques d’una vaixella

Una vaixella convencional ha de comptar com a mínim amb plats plans, plats sopers i plats de postres.

En canvi, les més completes poden arribar a tenir un número de peces més elevat, tot i que algunes només s’utilitzen en comptades ocasions. Per exemple, plats i tasses de consomé, salseres, safates de diferents formes i mides, plats especials, etc. Quan s’utilitzen peces poc habituals, podem posar en un problema els nostres convidats. Per això, si és necessari, es pot donar una petita explicació.

Una de les peces més elegants són els plats de presentació o respecte, cada vegada més utilitzats. Es col·loquen perquè la taula quedi més vestida, i també, com a base pels plats que es serviran durant l’àpat.

La col·locació de la vaixella • Quan posem plats a una taula, cal tenir en compte que no es col·loquen mai dos plats iguals junts, especialment si són de la mateixa mida. • Tampoc s’ha de posar mai directament a sobre la taula un plat soper, ja que cal servir-lo amb un plat pla a la base. • Els plats s’han de col·locar separats entre ells, com a mínim a uns 60 centímetres, que és la distància que un comensal necessita per sentir-se còmode. • La distància entre el plat i la vora de la taula ha de ser d’uns 2 centímetres.

• Cal tenir present que els plats han d’estar totalment nets, i evitar els escantonats i ratllats.

• El plat de pa sempre es col·loca a la part superior esquerra, just a sobre de les forquilles.

91-106.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:25 Pรกgina 97

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:43 Página 98

Delicatessen |GiDONA|març 2019

| la proposta >

Restaurant Voramar Excel·lència gastronòmica a Portbou Text: Jordi Aparicio Fotografies: Jordi Perich

gidona@gidona.com / www.gidona.cat

Feia molts anys que no trepitjava Portbou, poble fronterer, on el tractat Schengen i l’alta velocitat han fet que la riquesa que representava la duana i la colossal estació de tren convencional quedés reduïda quasi bé al no res. Estem a mitjans de febrer i la calma txitxa s’apodera sorpresivament d’un Portbou acostumat a les ventades salvatges de la tramuntana. Regna la bellesa natural i en aquest escenari feréstec del Cap de Creus que tinc al davant m’apareix un restaurant que dona un alè d’esperança a l’ambient decadent que s’apodera d’aquest últim poble de l’Alt Empordà abans de creuar la frontera virtual francesa.

La història del restaurant Voramar no es pot explicar sense en Domingo Jamàs i la Ma. Josep Garbí, que van inaugurar a la dècada dels 70 un bar on les tapes amb bon

producte de la zona captivaven els turistes francesos que acabaven de creuar la frontera. Els dos fills que van tenir, la Míriam i en Pau, van estudiar hostaleria amb ganes de continuar el negoci familiar, però quan la Míriam Jamàs va conèixer el cuiner Guillem Gavilán, que treballava al restaurant del costat, tot va canviar. El somni dels pares de tenir un bon restaurant es va fer realitat quan els va plantejar la necessitat de canviar de rumb i fer evolucionar el Voramar cap a un restaurant gastronòmic i d’autor. El concepte familiar de restaurant continuava amb el pare, Domingo Jamàs dirigint una espectacular carta de vins amb més de 150 referències, amb la Míriam com a cap de sala, en Pau Jamàs com a responsable dels aperitius i postres i en Guillem Gavilán com a xef del restaurant.

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:26 Página 99

Delicatessen |GiDONA|març 2019

Gavilán, amb 35 anys, no beu directament de cap influència que no sigui la del producte, coccions perfectes i visuals presentacions. És un cuiner honest amb una forta dosi de creativitat i la seva autoria la basa amb bon producte, combinacions d’ingredients poc habituals, perfectes tècniques acadèmiques de la cuina tradicional amb fondos potents i sempre amb un toc fumat als seus plats.

A un preu mig de 60€ en una carta molt atractiva i que et faria demanar-ho tot, proposa 2 tipus de menús, un curt a 26€ i un llarg de 10 passis a un excel·lent preu de 58€, que és el més recomanat per descobrir la potència d’aquest imprescindible restaurant. Bons aperitius com l’oliva i vermut, que no deixa de ser un excel·lent sorbet d’oliva verda amb tocs d’anxova i vermut banyada amb crema de cacau, o el delicat cornet de mostassa i mel. Però Guillem Gavilán vol sabor i fer gaudir els seus clients presentant un tàrtar de tonyina vermella amb garotes i gelat de plàncton amb llima. Fantàstica combinació on demostra que vol que regni el producte amb una sàvia combinació. Com ho és també el tàrtar de bou “wagyu” fet amb ou tofonat, acadèmicament tallat a ganivet, i canviant les perceptives anxoves per garoina (que a Portbou reben el nom d’“angrota”), amb tòfona picada a sobre i presentat en la clova de la garota. Un plat espectacular de gaudiment total que només té a la carta per encàrrec.

I ens presenta unes vieires que tant agraden als seus veïns del Nord, acompanyades de blat de moro en textures on no hi falta la seva crema, i foie gras poêlé, és a dir fregit, daurat per fora i sucós per dins. Fantàstic el seu llobarro salvatge amb una perfecta cocció, amb un fondo de sala biscaïna (academicisme) i tomàquet confitat lleugerament fumat. O la gyoza (l’empanadilla japonesa) farcida de conill de bosc cuit a baixa temperatura i papada ibèrica amb una base de caldo dashi fet amb les espines i la pell de la tonyina amb un punt de gingebre fresc. Gavilán no para de sorprendre amb plats únics i exclusius on el sabor, el bon gust, la personalitat i les textures són les seves bases, com passa amb l’arròs de l’Estany de Pals d’ànec i camagrocs acabat amb un potent fondo de les carcasses de l’ànec o amb el curiós gambot de Huelva amb costella de porc ibèrica de gla confitada amb el toc fumat recurrent que dona la salsa barbacoa que acompanya la carn.

Postres on el nivell continua molt alt tant amb sabor com amb presentacions, com passa amb el Bosc Mediterrani on trobem crema de romaní, gelat de pi i pinyons i escuma de bosc amb una presentació on no hi falta el show del nitrogen líquid o amb un plat on en Pau Jamàs es situa a Mèxic presentant cacau, blat de moro, tomàquet, alvocat i un punt picant. El Voramar representa l’excel·lència d’una cuina del més alt nivell i una raó de pes per tornar a Portbou. En sentirem a parlar, n’estic convençut.

Restaurant Voramar Passeig de la Sardana, 6 - Portbou - Tel.: 972 39 00 16

voramar < la proposta |

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:26 Página 100

100 | la proposta > voramar

Delicatessen |GiDONA|març 2019

Arribant al restaurant Voramar de Portbou

Amb el nou Kadjar, Renault es fa un magnífic espai en un dels segments de més gran creixement, com són els SUV de mida mitjana. El Renault Kadjar, a més, cuida al màxim el disseny tant interior com exterior, amb un complet equipament de sèrie en la versió Zen que vàrem provar i que és la més exclusiva de la marca. La gamma la conformen dos motors dièsel i dos de benzina sense plom, amb canvis manual i automàtic de sis i set marxes, tracció davantera o 4x4, i tres nivells d’equipament, amb preus que van des dels 20.485 als 28.810 euros. Amb una llargada de 4,45 metres, una alçada d’1,60 i una amplada d’1,85 metres, aquest model està cridat a ser un líder de vendes. Atractiu, ben dissenyat, còmode, amb una imatge robusta, el Kadjar és molt agradable de conduir amb un habitacle ampli, versàtil i confortable i amb una instrumentació digital on es mostra la informació de manera senzilla i clara.

Una pantalla multimèdia de 7” amb el sistema intel·ligent de Renault és la gran protagonista de l’interior, compatible amb Android Car Play i Apple Auto. A més, la versió provada de la versió Zen disposa d’alerta de canvi involuntari de carril, d’excés de velocitat amb reconeixement de senyals de trànsit, sensors de pluja i de llums, climatitzador automàtic bizona, GPS, sensors d’aparcament davanters i posterior o sistema de control de pressió dels pneumàtics. La versió provada, a més, inclou tracció a les 4 rodes, que dona seguretat i en zones de grava, terra o neu aporta una excel·lent motricitat i seguretat.

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:26 Página 101

Delicatessen |GiDONA|març 2019

< el vi | 101

Jaime Abel Varón Sommelier sommelier_jaime_abel

Jaime Abel Varón

Fotografies: Jordi Perich - gidona@gidona.com

Celler Vinyes d’Olivardots La deïtat femenina i l’expressió d’un territori

La figura de la dona sempre ha estat present al llarg de la història del vi. Des de l’Antic Egipte i Mesopotàmia a l’Edat Mitjana fins a l’actualitat, la intervenció femenina ha estat de gran ajut i determinant per l’evolució vitivinícola.

Sense anar més lluny, cal fer esment que després de la guerra de l’expansió napoleònica les dones eren les que s’encarregaven d’administrar i gestionar els cellers; totes aquelles tasques que anteriorment feien en conjunt amb els seus marits havien de ser ateses per elles perquè els homes estaven obligats a ingressar a files a l’exèrcit francès. La història d’aquest celler està protagonitzada per dues dones, Carme Casacuberta i Carlota Pena. Mare i filla, motivades per l’amor i la passió vers el vi, es van endinsar en un territori que ara els embriaga de felicitat. El poble de Capmany, a l’Alt Empordà, és un paisatge on predomina un silenci que només és interromput pels udols que bufen des del Nord i que anuncien els nouvinguts.

A vista d’ocell veiem les Vinyes d’Olivardots, que ara dormen en aquesta petita planura arrecerada per un turó.

Un camí molt estret i engalanat de carinyenes centenàries ens condueix al celler, que vigila el somni hivernal de les vinyes més joves. Truquem a la porta i ens rep la Carme Casacuberta. En veure-la, penso que és l’hora de desempolsar un vell record. Fa uns quants anys que conec la Carme, fou una de les primeres persones que em va encomanar la passió pels vins de l’Empordà.

Només feia una setmana que havia arribar a Catalunya i vaig començar a treballar en un restaurant com a sommelier, i com tot restaurant que vulgui oferir un bon servei al client, era imprescindible disposar d’una carta de vins. El temps i la urgència m’anava en contra, així que ràpidament vaig improvisar una carta amb clàssics de la Rioja, reconeguts Riberes i estructurats vins de l’Aragó, entre d’altres.

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:26 Página 102

102 | el vi >

Delicatessen |GiDONA|març 2019

Mai oblidaré el servei de sopars d’aquell dissabte de l’any 2010, quan una cambrera se’m va acostar i em va comentar que la dona de la taula s/n havia demanat la presència del sommelier. Al moment em vaig acostar i la vaig saludar.

- Bona nit i benvinguts, sóc el sommelier, en què els puc ajudar? Aquella senyora em va mirar, va somriure i, amb molta serenó i mesura, em va dir: - Com a aperitiu, que hi hagi més presència de vins de la nostra terra. Tenim una gran diversitat de vins a la zona, de tots estils i molt dignes d’estar en aquesta carta. Aquelles paraules tan enèrgiques com eloqüents m’han portat fins aquí.

Diu la llegenda que qui vol ser bon gironí i no marxar mai de Girona ha de fer un petó al cul de la lleona, però en el meu cas ha estat el caràcter de persones com la Carme el que m’ha fet arrelar a terres gironines.

Així és la gent de l’Empordà, com la Tramuntana, que no necessita demanar permís per reclamar i defensar el seu territori.

Carme Casacuberta és una dona enèrgica i segura de si mateixa, una dona treballadora que defensa l’esforç dels que llauren la terra i cuiden les vinyes, que estima i ensenya a estimar els vins de l’Empordà. La història vitivinícola de Vinyes d’Olivardots és relativament jove.

Comença amb la Carme i el seu marit Antoni Pena, que venien a Capmany a visitar el seu sogre i aquí passaven els dies en una caseta contemplant el paisatge i amb l’anhel de començar a fer vi. Tot i que l’activitat principal del matrimoni era totalment diferent al món vitivinícola, el somni d’elaborar vi no es va fer esperar.

Amb poca experiència i l’ajuda d’algunes persones del poble, van començar a replantar les vinyes que llastimosament s’havien arrencat anys enrere. Poc a poc, van començar a elaborar un vi que provenia de les vinyes que havien plantat i d’alguna vinya vella que encara quedava d’aquell paisatge devastat. Però arriba un moment que la Carme pren la iniciativa amb una idea molt clara, “és hora de començar a fer les coses amb coherència”. Paral·lelament als seus estudis d’enologia, entre els anys 2002 i 2003, comencen les plantacions de Garnatxa, Cabernet Sauvignon i Syrah just al davant del que acabaria essent el futur celler, construït l’any 2006.

La família Pena Casacuberta tenia entre cella i cella fer realitat aquest projecte, el terme esperar no forma part

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:26 Página 103

Delicatessen |GiDONA|març 2019

< el vi | 103 La gama de vins del celler és tan àmplia com les múltiples distincions, que a la vegada els posen al pòdium dels millors vins catalans, i que van des de les excel·lents puntuacions de diferents guies fins als reconeixements obtinguts cada any. El guardó més recent (Vinari d'Or 2018 al Millor Negre de Guarda) el va aconseguir “Gresa Expressió 2010”

del seu lèxic, i si els que vam creure que els que van iniciar el projecte van anar molt de pressa, deixeu-me dir-vos que la nova generació ha arribat amb els gens millorats i avançant a passos de gegant.

Un vi que s’elabora a partir d’una verema manual passant per dues seleccions, una a la mateixa vinya on es recull el raïm i una segona a taula seleccionant gra a gra la millor qualitat. La comuna vertebral del vi és la garnatxa, que combinada amb Sirah i Cabernet Sauvignon li dona estructura i elegància, i potencia a més una llarga vida en ampolla.

Carlota Pena Casacuberta, filla de la Carme i l’Antoni, amb només vint-i-sis anys ja és enòloga, i ja ha començat a agafar el timó del celler. Tal i com era d’esperar de les noves generacions, ve amb una mentalitat oberta.

La filosofia del celler fins ara era la d’elaborar vins ecològics, però ella ha volgut fer un pas més i iniciar l’elaboració de vins sota l’exigent i exhaustiu mètode de la criança biodinàmica. Actualment el celler compta amb 7 hectàrees de vinyes pròpies, les 4 hectàrees plantades en els seus inicis i 3 més de Carinyena de l’any 1906 (vinyes posteriors a la fil·loxera), que es van adquirir l’any 2010, any que van incorporar també les varietats típiques de l’Empordà (Carinyena blanca, garnatxa blanca i garnatxa gris). Totes elles han possibilitat la transformació ecològica, per la qual cosa el pas a biodinàmica està fet.

Les vinyes compten amb una gran diversitat de sòls que donen a cada vi un caràcter diferent, però sense perdre la identitat d’expressió del territori: sòls de sorra, des d’on prové el vi més distintiu del celler “Gresca expressió”; granítics, àcids i pobres en matèria orgànica, que fan que els ceps pateixin i competeixin entre ells per donar el millor d’ells mateixos.

Nota de cata Vi negre d’aspecte net i brillant, color vermell cirera de capa alta, amb matisos violacis i tons granatosos, llàgrima gruixuda i abundant de caiguda lenta.

En nas és net i franc en aromes d’intensitat i complexitat alta; en segona impressió destaca la fruita vermella com la cirera, les herbes aromàtiques com el fonoll i la farigola amb tocs balsàmics sobre un fons torrat.

En boca és directe i agradable d’atac, amb bona acidesa i estructura, té un pas per boca untuós, recorda la compota de fruita vermella, tanins madurs i ben integrats amb l’alcohol, en el post gust és fresc i elegant amb intensitat persistent.

Ideal per maridar carns estofades, suquets de peix i risottos de bolets. Salut!

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:26 Página 104

104 | la recepta >

Delicatessen |GiDONA|març 2019

Arròs negre Enric Herce

Xef del Restaurant Aurum Hotel & Spa Cala del Pi *****

Segons la sempre observada opinió de Josep Pla, hi ha tres plats al receptari català, o sobretot tres plats, amb el suficient atractiu com perquè un gran nombre de persones estiguin disposades a fer molts kilòmetres de camí per degustar-los. Són aquests: el niu, tal vegada el més insòlit i barroc plat del nostre país, on es barrejant ingredients tan dispars com peixopalo, tripes de bacallà, ocells i patates amb all i oli; el pollastre amb llagosta, potser el més emblemàtic de la cuina catalana, un plat perfectament definitori, i per últim, no per això menys peculiar, l’arròs negre amb marisc. Aquest és un arròs que s’elabora arreu del país, si bé és veritat que on és més popular és a la comarca doble de l’Empordà. La raó pot ser el seu color mateix, perquè els sofregits més foscos de Catalunya es fan sens dubte en aquestes contrades. L’arròs negre més autèntic no seria l’ennegrit amb la tinta de la sèpia o el calamar, sinó una fosquedat derivada del punt de cocció de la ceba portat a les últimes conseqüències, art aquest molt propi dels cuiners i cuineres empordaneses. L’afegit de la tinta de cefalòpodes seria probablement una incorporació més aviat moderna provinent del mon de la restauració.

Tampoc és menyspreable la possibilitat que la negror d’aquest arròs vingui donada per la suma de dos grans dificultats. La primera és, com dèiem, el punt de torrat de la ceba, i la segona, per l’enorme dificultat de la neteja de la sèpia. Encara avui dia, amb més de quaranta anys a la cuina, cada cop que arriba una sèpia a les meves mans, recordo amb gran profusió de detalls la primera vegada que això va succeir. Devia ser l’hivern de mil nou-cents setanta-vuit o setanta-nou, a la cuina d’un petit i tradicional hostal al centre mateix de Palafrugell, que dirigia amb mà de ferro l’àvia de la família propietària. El peixater ens va portar una sèpia fresca d’una mida considerable, prop dels dos quilos, probablement, i l’àvia cuinera va demanar-me si sabia com es netejava. Jo feia tan sols dos o tres dies que treballava allà, i aquella mestressa de gran envergadura i posat seriós em causava més respecte que alguns dels dos o tres xefs amb qui ja havia treballat. No, mai havia netejat una sèpia, això sí, calamars un pila, i aquella bèstia lluent, que semblava mirar-me amb ulls desafiants, no podia ser molt diferent. A més, no em venia gens de gust mostrar-me poc preparat davant la primera dificultat. Li vaig dir que sí, que és clar. Gran i fatal error. Ella es va allunyar i jo, tisores en mà, vaig abocar-me al desastre amb total inconsciència. No havien passat més de tres minuts, que ja m’havia penedit de la meva gosadia. Quan va tornar a aparèixer l’àvia, tot era negre: la sèpia, les meves mans, la pica, les aixetes, tot era tenyit d’aquella foscor que més creixia a mesura que jo abocava més aigua. L’esbroncada va ser tan forta que vaig estar

avergonyit uns quants dies. Aquella àvia va ensenyar-me el valor de la sinceritat i la humilitat, i també a fer una salsa amb una picada que servia per cuinar molts plats, tant de carn com de peix. Però això és una altra història.

És, per tant, més que probable que alguns cuiners o cuineres poc hàbils en la neteja de la sèpia arribessin a l’arròs negre sense voler, o senzillament per considerar que posant la tinta, a l’igual que la melsa, el sabor del sofregit augmenta considerablement, fet que és ben cert. El mateix efecte s’aconsegueix fent servir sepionetes, o calamars de diverses mides i races. Avui en dia, de totes formes, el color negre, lamentablement, s’aconsegueix afegint tinta de calamar congelada en petits sobres. Cal dir que s’ha d’anar amb compte, perquè la tinta crua és tòxica. L’arròs negre tradicional també pot contenir costelló de porc, conill o salsitxes, a més de tota mena de marisc. Generalment es fa a la cassola, que és la forma més pròpia de cuinar l’arròs al nostre país, però també es pot cuinar més sec, com fan a la majoria dels restaurants.

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:26 Página 105

Delicatessen |GiDONA|març 2019

< la recepta | 105

Arròs negre amb marisc i carxofes Ingredients per 4 persones 400 g. d’arròs 800 g. fumet de peix 500 g. de sèpia 4 cebes de Figueres 2 tomàquets vermells ½ pebrot vermell ½ pebrot verd 1 kg. de carxofes 3 grills d’all 4 gambes 4 llagostins 4 escamarlans 1 picada catalana Sal i pebre, oli d’oliva

Elaboració Netegeu la sèpia amb cura. Reserveu la melsa i la tinta i talleu la resta en daus petits. Peleu tots els mariscos, reserveu les cues. Picoleu els pebrots en daus petits. Peleu i picoleu les cebes també molt petites, per fer el sofregit. Feu el mateix amb els alls. Netegeu les carxofes completament. Reserveune dues i picoleu les altres en daus petits.

Poseu un bon raig d’oli a la cassola i sofregiu dins els daus de sèpia. Quan siguin daurats, retireu-los i reserveu-los. En l’oli resultant, sofregiu lleugerament els caps dels mariscos, i un cop daurats, retireu-los i poseu-los en una olla amb el fumet de peix. Feu bullir aquest fumet uns vint minuts a foc lent. Coleu-lo i reserveu-lo. En l’oli resultant de la cassola, poseu la ceba picada i feu el sofregit. La ceba ha de quedar ben fosca. Podeu anar afegint cullerades d’aigua per facilitar la cocció i desenganxar el fons. Un instant abans que deixi de ser fosca per ser cremada, afegiu els tomàquets rallats i una o dos cu-

llerades d’aigua. Feu sofregir lentament fins aconseguir un aspecte de confitura de ceba fosca. Afegiu llavors la sèpia de nou, els alls trinxats i els pebrots. Sofregiu uns deu minuts i incorporeu la melsa, la tinta i les carxofes en dauets. Sofregiu-ho tot uns deu minuts més.

Talleu les carxofes reservades i fregiu-les fins que quedin daurades i cruixents. Uns vint minuts abans de servir, afegiu l’arròs a la cassola, sofregiu-lo uns instants fins que quedi una mica transparent i afegiu el fumet que tindreu a punt d’ebullició. Aneu remenant amb molta cura fins la cocció de l’arròs. Cinc o set minuts abans, salpebreu les cues del marisc i saltegeu-lo en una paella amb un raig d’oli. Reserveu-lo calent.

Serviu l’arròs en els plats repartint amb gust el marisc saltejat i els xips de carxofa. Podeu fer servir uns cercles d’acer perquè quedi més professional i si voleu, salseu-ho amb unes gotes d’allioli i o romesco.

91-106.qxp_Maquetación 1 26/2/19 10:26 Página 106

106 | guia de restaurants >

Guia de restaurants

Delicatessen |GiDONA|març 2019

Si vol publicar el seu establiment truqui al telèfon 617 30 60 30 o bé enviï un correu electrònic a gidona@gidona.com

Siloc

Ctra. Àngels, km.2 | La Creueta (Girona) | Tel. 972 46 84 81 info@restaurantsiloc.com | www.restaurantsiloc.com Dijous a dilluns de 13 a 16.00h. De dijous a dissabte de 20.30 a 23h Vols sorprendre o que et sorprenguin? Busques un lloc amb encant, amb història, amb natura i diferent a la resta? A 5 minuts de Girona, al mig de la natura. T’esperem a Siloc Restaurant, on et servirem il·lusió, creativitat, disseny, qualitat i quantitat a cada plat. T’oferim un el·laborat menú diari per 16,50€ o 24,50€ i una innovadora carta cada dia de la setmana que no et deixarà indiferent; i el cap de setmana un menú especial de 26,50€. Personalitzem el teu casament, la cel·lebració o la trobada al teu gust i possibilitats.

Ca la Maria de Mollet de Peralada

C/ Unió, 5 | Mollet de Peralada | Tel. 972 563 382 www.restaurantcalamaria.net Durant 50 anys, el Restaurant Ca la Maria de Mollet de Peralada ha estat regentat per la família Barris, oferint-vos una cuina casolana i empordanesa basada en els plats catalans i de temporada. Situat des de 1986 en un fantàstic celler que data de 1736, amb espectaculars arcs, que conserva l’ambient típic del país en un entorn acollidor.

Can Mià Palol de Revardit | Tel. 972 59 42 46 | www.peremia.com Plats casolans. Criança pròpia de les aus a l’entron del restaurant. Entre els plats a recomanar es fan notar molt positivament els embotits fets a casa, les aus de tota mena rostides a la cassola segons receptes familiars, els cargols, el cabrit i el xai (a la brasa, principalment). Els pica-piques són esplèndids i molt variats. En cas de voler algun plat de peix, cal encarregarlo anticipadament.

Sancho Panza Ctra. N-II km 9a | 17730 Hostalets de Llers | Tel. 972 505 639 info@restaurantsanchopanza.com 50 anys de cuina tradicional i mediterrània. Un entorn agradable, carta molt variada amb bona relació qualitat preu i menú diari de dilluns a diumenge. Menús i preus especials per grups i empreses. Per a més informació i reserves: 972 50 56 39

GIDONA 136.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:33 Pรกgina 2

GIDONA 136.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 26/2/19 10:33 Pรกgina 1

GiDONA

136