GIDONA 140.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 10:07 Pรกgina 1
GiDONA
140
GIDONA 140.COBERTES.qxp_Maquetación 1 26/6/19 10:08 Página 2
Especialistes en estètica dental En els últims anys hi ha hagut una gran evolució en el món de l’estètica dental, especialment en tècniques i en millores dels materials, que els fan molt més estables al llarg del temps. Us presentem casos tractats a Clínica Cervera amb aquests procediments:
Reconstruccions amb compòsit Pacient que presentava desgastos severs i malposició dental. S’han reconstruït de manera transitòria totes les dents amb compòsit (composite), per testar l'estètica i la funcionalitat abans de fer un tractament més definitiu amb ceràmica.
Abans del tractament
Després del tractament
O
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 10:12 Página 3
Canvi de pont de ceràmica
TRACTAMENTS
Canvi de pont de ceràmica antic a incisius centrals i laterals. Aquest s’ha substituït per un nou pont de zirconi (lliure de metall) i s’han col·locat laminats de ceràmica als ullals.
PERIODÒNCIA IMPLANTS DENTALS Abans del tractament
Després del tractament
Ortodòncia i rehabilitació amb pròtesi sobre els implants Tractament multidisciplinari que es va realitzar amb ortodòncia, extracció d’incisiu central enquistat. Després d'alinear les dents es va col·locar un implant i una corona de ceràmica sobre l’implant a la zona de l’incisiu central i es va fer un emblanquiment de l’incisiu lateral per acabar de millorar-ne la tonalitat i l’estètica.
REHABILITACIÓ ORAL ESTÈTICA DENTAL: - Emblanquiment dental - Laminats de ceràmica - Estètica gingival - Rejoveniment dental
Abans del tractament
Després del tractament
Allargaments de corona, laminats de ceràmica El tractament realitzat consta de reconstruccions i incrustacions per augmentar la pèrdua de dimensió vertical de les dents desgastades. Es van realitzar allargaments de corona per millorar l'estètica de la dent amb el contorn de la geniva, i laminats de ceràmica a les dents anteriors.
Abans del tractament
Després del tractament
ORTODÒNCIA ODONTOPEDIATRIA PREVENCIÓ
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 4
4
GiDONA|juliol 2019
editorial >
No és no i un silenci és no
(Repetim l’editorial per la sentència del Tribunal Suprem sobre el cas de la Manada)
“Una duda, ¿de verdad van diciendo ustedes sí, sí, sí hasta el final?”. Aquesta és la pregunta que la cap de llista per Barcelona del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, va fer en el transcurs d’un debat a 6 a RTVE. La candidata del PP va atacar la postura feminista segons la qual “tot el que no sigui un sí, és un no” i va criticar que els silencis s’interpretin com un no. La incredulitat de la resta dels candidats presents es va fer patent i va marcar un dels punts forts de la campanya electoral fora, clar està, del procés català i dels possibles pactes postelectorals. És molt greu, i més després de les violacions realitzades per La Manada a una dona de 18 anys durant les festes
sumari >
Opinions Notícies Dones sobre rodes Vivències Entrevista Tendències Montse Ten Sonia Magazine Disseny joies Moda casaments Màrqueting Educació
Posa’t guapa
Salut Sexologia Odontologia Plantes medicinals Osteopatia
6 16 42 44 50 54 56 59 60
de Sant Fermí de Pamplona. I sobretot per la posterior sentència judicial que definia d’agressió sexual i no de violació perquè el tribunal no va trobar proves d’intimidació o de violència en el delicte. Ara, aquests seguits de despropòsits s’han vist apaivagats per la sentència del Tribunal Suprem, que dicta, en contra del que va dir l’Audiència Provincial de Navarra, que els fets van ser una violació i els membres de La Manada han entrat finalment a la presó, on compliran penes de 15 anys, 6 més dels que va dictar el tribunal navarrès. S’ha fet justícia!
Cultura Dones a la història Art Apunts cultura Anna Carreras Xarxes socials Decoració
Viatges Bruges
58 62
Delicatessen Notícies La sala
64 65 66 68
El vi El personatge La descoberta Producte La recepta Guia de restaurants
63
La proposta En ruta
GiDONA: 15.000 exemplars distribuïts a subscriptors, quioscs, llibreries i a 1.500 punts d’interès a les comarques de Girona.
72 73 74 75 76 78
Director: Jordi Perich (direccio@gidona.com) Editor: Jordi Aparicio (edicio@gidona.com) PUBLICITAT: Tel. 617 30 60 30 revista@gidona.cat Disseny, maquetació i producció: Jordi Fanyanàs-Meritxell Prats - jfanyanas@gmail.com Correcció: Sara Borrell - www.elcorrector.es Impressió: Impremta Pagès Edita: Visit Serveis Turístics, SL Redacció, administració i publicitat: C/ Nord, 18 - 17455 Caldes de Malavella - Tel. 650 919 618 - gidona@gidona.com Diòsit legal: GI-672-2007
80 88 90
92 94
95 98 100 102 104 106
©2006 GiDONA és una marca registrada. No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de la revista. GiDONA no comparteix necessàriament l’opinió dels seus col·laboradors. L’opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial. Col·laboradors: Montse Castaño (Opinió), Laura Servent (Opinió), Iolanda Sevillano (Opinió), Fundació Mona (Opinió), Oncolliga Girona (Opinió), Ma Àngels Pujals (Opinió), Montse Ten (Tendències Moda), Sònia Fernàndez (Magazine), Sandra Jordà (Casaments), Helena Frigola i Roser Collell (Shopping), Salvador Maresma (Disseny de joies), Montserrat Badosa (Trucs), Dolors Hortal (Estètica), Ester Mullera (Sexologia), Nadia Jiménez (Plantes), Estel·la Nevado i Raquel Rebollo (Osteopatia), (Lia Brugué (Odontologia), Laura Cardona (Màrqueting), Susan Triviño (Educació), Anna Colomer (Apunts de Cultura), Quim Torra (Dones a la història), Anna Carreras (Cultura), Joana Reverter (Relats), Yolanda Expósito (Xarxes socials), Carmen Martínez (Decoració), Lluís Coll (La sala), Jaime Abel (El vi), Enric Herce (La recepta).
www.gidona.cat
segueix-nos
03-53.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 8:58 Pรกgina 5
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 6
6
| opinió >
GiDONA|juliol 2019
Elisabet Blanch Comunicació corporativa @eli_blanch
La gamba
No us descobriré res si us dic que durant les últimes setmanes tots hem pensat a seguir una dieta mediterrània més rica en peixos, marisc i crustacis. I és que aquestes altures de l’estiu ens ve de gust un bon arròs mariner, una graellada de peix o un bon plat de gambes. De fet, i per culpa d’aquestes últimes, un dia, asseguda en una taula amb uns amics, vam obrir el debat sobre quin era el marisc més bo.
Després de llistar l’escamarlà, la cloïssa, el bon musclo de roca, el cranc, les vieires, la gamba, la llagosta, les galeres, la petxina variada o les navalles, entre altres, vam decidir centrar-nos només en els crustacis i deixar de banda tot el marisc de clova. Abans de continuar escrivint aquestes línies, deixeu que demani disculpes a tots els entesos gastronòmics per si, en un descuit, no faig bé la categoria d’aquests ingredients. Perdoneu. Sigui com sigui, tots aquests són igual de deliciosos.
nys van afirmar que era més bo per fer-ne un brou que per degustar-lo sol. Jo en discrepo. I que no n’és, de divertit, mossegar les seves potes per treure’n tota la carn? Doncs sí!
Seguint en el nostre debat i feta la categorització, ens vam centrar en aquests quatre animalets:
Per altra banda, l’escamarlà va entrar al debat. El rei del marisc és l’escamarlà? De carn gustosa, tendra i amb un gust més que bo. Resulta ideal el cuinis com el cuinis. Ens va encantar i segurament hauria guanyat la discussió si, al seu costat, no hi hagués aparegut ella, la reina, la gamba.
Vam coincidir en el fet que la llagosta era la reina del marisc. Carnosa, gustosa i amb moltes possibilitats culinàries. Malgrat que la llagosta era un dels nostres mariscs preferits, no va guanyar el debat perquè en alguns casos, i segons com la cuinis, la carn pot quedar més dura. Tot és qüestió de gustos.
El que els meus amics no saben és que, acabada la xerrada, vaig anar directament al mercat a comprar un bon grapat de gambes vermelles. D’aquelles que quan les fas a la planxa deixen un perfum dolç que no voldries que marxés mai i que, quan les tastes, són tan bones que es desfan a la boca. Una rere l’altra me les vaig menjar totes.
- La llagosta - El cranc - L’escamarlà - La gamba I tots aquests van tenir la seva valoració pertinent.
El cranc no va seguir per bon camí. Deliciós si el trobem en un bon arròs o en una mariscada, però molts dels meus compa-
Què us puc dir de la gamba? La gamba vermella és la reina de tot el marisc. Fina, delicada, gustosa i tendra, i fàcil de combinar amb mil i un ingredients. Vaja, boníssima!
I tu, què opines?, quin creus que és el millor tipus de crustaci o marisc?
03-53.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 8:58 Pรกgina 7
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 8
El nou espai de Piscines Sant Feliu a Llagostera és espectacular!
Amb el nou espai situat a Llagostera, Piscines Sant Feliu fa un pas endavant per tal d’oferir als seus clients i proveïdors una exposició única a Girona. Amb unes instal·lacions modernes on regna el disseny amb molt de gust, el client pot passejar davant d’una gran varietat de productes, equips, accessoris i tot el que tingui a veure amb el món de les piscines. I poder-ho escollir amb total comoditat.
Com sempre, Piscines Sant Feliu posa a disposició de tots els seus amics i clients totes les possibilitats que tenen per construir una nova piscina, mostrant els materials i realitzant el disseny que vol el client al moment. Per fer realitat el seu somni! Piscines Sant Feliu està a la vostra disposició, i treballa cada dia per oferir el millor servei amb un tracte únic i exclusiu! Volem que us sentiu part del nostre projecte! Ens trobareu al carrer Mestral, 18 Polígon 2 de Llagostera
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 9
Disseny i Construcció de Piscines Manteniment i tractament d’aigües Venda de productes i accessoris Spas - Hidromassatges - Saunes Servei tècnic post-venda Equips d’electròlisi i PH automàtics Porxos i terrasses
TOTA LA INFORMACIÓ DE PISCINES SANT FELIU A LES TEVES MANS
Tenim punt de venda col·laborador a Girona: NOVA ADREÇA: C/ Mestral, 18 Poligon 2 - 17240 Llagostera - Tel. 972 82 01 35 info@piscinassantfeliu.com - www.piscinasantfeliu.com
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 10
10
| opinió >
GiDONA|juliol 2019
Montse Castaño Escriptora
‘Si yo tuviera una escoba...’
Juny. Tarda de dissabte. La veu del mar et tempta a endinsar-te, a submergir-te en les seves aigües, a gaudir de la brisa marina, que suau i càlida, t’acarona la pell. El vaixell dringa al vaivé de les onades, àmplies, ondoyantes com la mateixa vida, que diria Michael de Montaigne, en el seu francès renaixentista... Tot convida a la calma. Respires i els teus pulmons inspiren, àvids, tot l’oxigen que t’ha mancat durant la setmana. I Montgó, allà a escasses milles, et crida, amb el xiscle de cada gavià, amb les alenades del vent de garbí que t’acompanya, amb l’esquitx de cada onada...
La boia 60, aquella a la qual ancoraràs el teu vaixell, t’espera, acollidora, amb dolces prometences: aigua càlida, posta de sol enlluernadora i bones lectures a recés de la torre, diligent, vigilant, bell guiatge dins la fosca, sota un cel farcit d’estrelles.
I arribes, i t’hi agafes, desesperadament, desitjosa d’alliberar la teva pell de tot allò que l’oprimeix, que l’ofega... I mires al teu voltant, dins la preciosa cala, i tornes a inspirar amb aquell exercici lent, après, que t’allibera. I pares la tovallola, sobre la teca llustrosa del teu vaixell mariner que ja fa temps que t’acompanya i et disposes a gaudir. De tot, del bri de vent que t’acarona, del sol que et besa la pell, de la prometença de l’aigua fresca que et despertarà els sentits, un cop més, guarint-te. I de cop, quan ja has decidit que, de gran, vols morir de vella, ancorada dins aquella meravellosa cala, la sents venir de lluny com una exhalació -sorollosa, invasiva, trencadora-, i arracones el teu llibre i et protegeixes el cos nu, mentre dreta, a coberta, maleeixes els ossos d’aquell que gosa envair la teva calma i destruir-la i li desitges el pitjor mentre, a cavall del seu enginy de l’infern -la maleïda moto d’aigua-, aquell destorb humà et passa pel costat, amb posat xulesc i mirada reptadora. -Així et trenquessis fins l’estrep!- li crides mig conilla a coberta, que segons els tractats de biologia és l’os més petit del cos, situat a l’orella interna, just aquella que et rebenta amb el seu soroll estrepitós.
I, de sobte, de la llanxa situada a la boia 50, a escassos 15 metres del teu vaixell, en comencen a sortir adolescents barbamecs, gesticulant, fins al cul de birres, celebrant l’arribada del col·lega agosarat que cavalca sobre les onades -Oh, admireu-me deus de l’Olimp! I el reben, incomprensiblement per a tu, amb l’èxit musical del 1965, a tot drap: “Si yo tuviera una escoba, si yo tuviera una escoba...”
“Si yo tuviera una escoba”, senyores i senyors, a aquestes alçades, “si yo tuviera una escoba”, déu meu, ¡cuántas cosas barrería! Encertats els Sirex.
PARAULA DE GIRONINA
03-53.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 8:58 Pรกgina 11
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 12
12
| opinió >
GiDONA|juliol 2019
Iolanda Sevillano Filòloga catalana i responsable de continguts Twitter: @iolandasd
El poder curatiu de la música
Al meu iPhone hi tinc diverses llistes de música. Algunes les vaig crear fa gairebé 10 anys, altres menys: Banda Sonora, Save The Queen, Rei, Tot Els Amics de les Arts, Tot Manel, Up!!... I una, la més especial de totes, Gal·la, Ponç i Bruna. La música cura. La música em parla. Les cançons tenen lletra, i les lletres em porten un missatge, un record, una imatge d’un moment concret, una emoció.
De la darrera llista, Gal·la, Ponç i Bruna, en destacaria tres aportacions: la primera, tres cançons que formen part de la meravellosa banda sonora de la sèrie The Leftovers. En aquesta sèrie, un personatge, la Laurie Garvey, està fentse una ecografia quan, davant dels seus ulls, el seu nadó desapareix. Quan vaig veure la sèrie jo no havia passat per la meva traumàtica experiència, però la història de la Laurie em va impressionar. Era un personatge que no m’agradava, no hi connectava. El motiu? Perquè fins al final de la sèrie no el completes, no coneixes què l’empeny a
actuar. Com superes, sense perdre el seny, la pèrdua d’un fill que has estimat però amb qui mai has interactuat? Ara he après a entendre la Laurie. Si no heu vist The Leftovers, ja tardeu. És una sèrie que et trenca, perquè et fa ser conscient de la fragilitat de les nostres relacions.
La segona aportació especial de la llista són dues cançons de Jarabe de Palo. La cançó Yep diu: “Vi pasar la vida entera por delante de mi, cargada de razones buenas para estar contento, para ser feliz. Pero estaba tan jodido que me gritó ¡yep! y no me moví. Tirado en el sofá de casa, no encontré motivos...”. La cançó Bailar diu: “Cuando todo me va mal, cuando todo me da igual. Cuando todo en lo que creo se convierte en un reflejo y no me gusta lo que veo en el espejo”. Crec que no calen paraules.
La darrera cançó a destacar d’aquesta llista tan especial per mi és una que pertany a la fantàstica banda sonora de la genial sèrie Muñeca Rusa. Alone Again Or m’omple d’esperança pel futur. Un futur que sembla a tocar i que, per això mateix, no goso gairebé ni pronunciar. Ompliu casa vostra de música. Poseu la música a tot volum. Canteu a crits, salteu, moveu els braços, les mans, els peus. Deixeu que us ompli el cos i la ment. Que us acompanyi mentre conduïu, mentre planxeu, mentre camineu amb uns auriculars. La música guareix, expressa el que nosaltres no podem expressar. La música fa que plorem les llàgrimes més difícils. La música ens ajuda a retrobar records que volem amagar. La música ens torna els moments més importants de la vida que volem oblidar. La música ens retorna les persones importants. La música ens treu la veritat incòmoda i ens la mostra davant dels ulls.
Sense música jo no podria viure. Si em veieu pel carrer amb uns auriculars, ja podeu imaginar quina llista estic escoltant.
03-53.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 8:58 Pรกgina 13
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 14
Tornen les nits a la fresca a Sallés Hotels Les nits més exclusives!
Un any més, música i gastronomia s’uneixen per crear nits inoblidables i exclusives al Sallés Hotels de la Costa Brava. A Platja d’Aro, al luxós i paradisíac Sallés Hotel & Spa Cala del Pi, al voltant de la magnífica piscina d’aquest luxós hotel. Un punt de trobada per als amants de l’alta gastronomia empordanesa, capitanejada pel xef Enric Herce, que s’uneix amb la millor música per gaudir les nits d’estiu durant els mesos de juliol, agost i setembre. Una oportunitat única per assaborir la cuina del restaurant Aurum, amanit amb diferents grups d’estils musicals diferents, que van des del jazz fins a la bossa nova.
A Santa Cristina d’Aro, el Sallés Hotel Spa Mas Tapiolas combina l’autenticitat d’una masia catalana amb les comoditats d’un gran hotel amb tots els serveis. Al capdavant dels fogons de Mas Tapiolas hi ha el xef experimentat Josep Ayats, un gran apassionat i coneixedor de la cuina tradicional catalana i empordanesa que combinarà igualment la música i la gastronomia per crear moments especials.
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 15
Sallés Hotel & Spa Cala del Pi
Edificat sobre una antiga masia d’estiueig de singular bellesa, Sallés Hotel & Spa Cala del Pi té una situació davant del mar envejable, amb accés directe a la preciosa i tranquil·la cala del Pi i al camí de ronda que recorre el litoral de la Costa Brava. L’edifici original, del qual encara es conserven elements com ara la xemeneia o la porta del celler familiar, ha estat reformat per oferir el màxim confort en un hotel elegant i acollidor de cinc estrelles. Un racó idíl·lic envoltat de pins centenaris ideal per gaudir d'una escapada romàntica o passar uns dies de desconnexió i relaxació amb tots els luxes i comoditats. Per reserves: 972 828 429
Sallés Hotel Spa Mas Tapiolas
Amb l’encant d’una autèntica masia catalana i les comoditats d’un gran hotel. Construïda l’any 1235, Mas Tapiolas és una antiga masia catalana on l’herència del passat i les comoditats del present conviuen en harmonia entre les seves parets de pedra centenàries. L’edifici ha estat reformat i ampliat preservantne l’autenticitat original per oferir una experiència única als nostres hostes. Per reserves: 972 837 017
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 16
16
| notícies > actualitat > comarques gironines
GiDONA|juliol 2019
L’Hotel Peralada Wine Spa & Golf es converteix en el segon hotel a Espanya que ha obtingut el Healthia Certification
S’ha presentat a l’Hotel Peralada Wine Spa & Golf una de les grans novetats d’aquest any, que s’incorpora a l’oferta de l’hotel: el Healthia Certification.
Aquest certificat s’ha obtingut gràcies a una sèrie de novetats implementades a l’oferta gastronòmica de l’hotel que permeten alimentar-se saludablement en tots els àpats i en tots els punts de restauració de l’hotel. La certificació Healthia permet a l’hoste practicar una alimentació saludable en general i garanteix que les persones vegetarianes, amb diabetis, sobrepès o obesitat i/o hipercolesterolèmia també puguin continuar cuidant-se al llarg de la seva estada.
Martina Miserachs, CEO de Healthia Certification, ens comenta: "Per poder obtenir el Healthia Certification, els hotels han de complir els requisits de la ©Norma Healthia, els quals asseguren que la nova oferta gastronòmica permet a l’hoste que es vulgui cuidar realitzar eleccions saludables durant la seva estada en qualsevol moment del dia. Per poder assolir-los tots, formem i assessorem l’hotel i, a través d’auditories, avaluem els canvis aplicats. Cal remarcar que l’Hotel Peralada Wine Spa & Golf és un dels primers hotels que han obtingut el Healthia Certification, i a més a més, l’han aplicat respectant la seva identitat gastronòmica i amb productes de proximitat.” Carles Dalmau, subdirector de l’Hotel Peralada Wine Spa & Golf, explica: "Amb el clar objectiu d’oferir una experiència més completa als nostres clients i apostant per les tendències actuals que cada vegada més demanen la possibilitat de poder-se cuidar en tots els aspectes, vam veure clar que el següent pas havia de ser ampliar l’oferta gastronòmica amb alternatives més saludables. Assolir aquest objectiu ha estat possible gràcies al projecte Healthia Certification, que ens ha proporcionat les eines necessàries per fer-ho possible."
Una de les eines que ofereix el Healthia Certification és una plataforma exclusiva per als hostes de l’hotel, a la qual es pot accedir a través d’un codi QR o un enllaç, en què el client pot veure de manera específica quina és l’oferta saludable que ofereix l’establiment i on la pot trobar. Tota aquesta va acompanyada d’una sèrie de consells elaborats per dietistes-nutricionistes, per, si l’hoste hi està interessat, poder seguir una alimentació equilibrada i saludable. La Norma Healthia està revisada pel CAEC-FEDN (Centro de Análisis de la Evidencia Científica de la Fundación Española de Dietistas-Nutricionistas). Els 313 requisits del protocol que revisa els punts de venda de l’hotel (bufet d’esmorzar, dinar i sopar, restaurants a la carta, bar i cafeteria, servei d’habitacions, menús de grups, minibar, amenities i lunch box, entre altres) són positius i no excloents. Mitjançant auditories es valoren i garanteixen el compliment i el manteniment dels requisits Healthia establerts per experts dietistes-nutricionistes.
L’Espai Gironès organitza un festival de descomptes i promocions per estrenar l’estiu
L’Espai Gironès impulsa del 10 de juny al 31 de juliol un festival de descomptes i promocions per estrenar la temporada d’estiu. Uns 60 establiments s’implicaran en aquesta campanya prèvia a la de rebaixes per oferir als clients descomptes exclusius, que en alguns casos arriben al 50% i que inclouen una oferta molt variada.
L’Espai Gironès porta a terme de manera periòdica promocions diverses, però és la primera vegada que se n’organitza
una d’aquestes característiques per oferir al públic la possibilitat d’obtenir productes a millor preu abans de l’inici de l’estiu. El fulletó amb els descomptes es podrà trobar al Punt d’Informació i també a diferents espais gironins destinats de promoció turística. El diumenge 30 de juny i el 7 de juliol el centre comercial estarà obert al públic.
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 17
GiDONA|juliol 2019
comarques gironines < actualitat < notícies |
17
‘Mujeres del vino siglo XXI by Grau’
M. Dolors Segarra, copropietària de Vins i Licors Grau, va organitzar el 23 de maig el tast “Mujeres del vino siglo XXI by Grau” amb l’objectiu de donar visibilitat a la dona en el sector del vi. L’acte va consistir en un tast de vins presentat per quatre reconegudes enòlogues: Maria José López de Heredia, besneta i enòloga de Viña Tondonia a La Rioja; Xandra Falcó, copropietària de Marqués de Griñon a Toledo; Irene Alemany, enòloga d’Alemany i Corrio del Penedès, i Anna Espelt, directora i enòloga del Celler Espelt de l’Empordà. El tast va ser dirigit per la sommelier i periodista Meritxell Falgueras. En paraules de la seva organitzadora, M. Dolors Segarra: “Busco la paritat entre homes i dones en el sector del vi, per això “Mujeres del vino siglo XXI by Grau” va ser un tast fet per dones però obert a homes i dones”.
Unes 80 professionals del món del vi i la gastronomia, entre les quals hi havia enòlogues, sommeliers i propietàries de cellers i de restaurants, es van reunir a Vins i Licors Grau per viure l’experiència. En destaquen noms com ara Carme Hospital, presidenta de la Fundació Jordi Comas, la psicòloga Imma Puig, Encarna Tirado, copropietària d’El Celler de Can Roca, o Anna Vicens, presidenta de l’Associació Catalana de Sommeliers, entre moltes altres. L’acte va concloure amb un aperitiu del reconegut restaurant El Celler de Can Roca, que es va servir a la vinoteca.
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 18
18
| notícies > actualitat > comarques gironines
GiDONA|juliol 2019
Enginyers GI i Comexi premien Eudald Carbonell, el Sincrotró Alba i la trajectòria de Joan Arimany als XIV Premis Manel Xifra i Boada
Enginyers GI i Comexi Group han organitzat la 14a edició dels Premis Manel Xifra i Boada, que va tenir lloc el passat 7 de juny a l’Escola Politècnica Superior de la UdG amb l’objectiu de reconèixer les contribucions a l’enginyeria i al coneixement tècnic. En aquesta edició, el Premi Manel Xifra i Boada a la transmissió del coneixement tècnic i tecnològic ha estat per a Eudald Carbonell. És patró fundador i vicepresident de la Fundació Atapuerca, així com codirector de les excavacions dels jaciments de la Serra d’Atapuerca. Destaca com a divulgador i autor de nombrosos assajos en què exposa la seva visió de la condició humana, influïda per la seva formació de paleoantropòleg i per una ètica del progrés humà basada en el marxisme. Ha estat nomenat professor distingit de la Universitat Rovira i Virgili i és membre del capítol espanyol del Club de Roma i de l’Acadèmia de Ciències de Nova York. El 1997 li va ser concedit el premi Príncep d’Astúries en representació de l’equip d’Atapuerca. L’any 2000 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic, lliurada per la Generalitat de Catalunya, i el 2009 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Cultura. Pel que fa al Premi Manel Xifra i Boada a la millor trajectòria professional, enguany s’ha reconegut Joan Arimany. Arimany és enginyer tècnic industrial i durant prop de trenta anys ha estat vinculat a l’empresa Gas Natural, actualment Nedgia, i durant els darrers vint anys ha estat delegat i màxim responsable d’aquesta empresa a les comarques gironines. Recentment jubilat, durant el seu exercici l’empresa gasista s’ha expandit per les comarques gironines, arribant a bona part de les poblacions del territori.
El Premi Manel Xifra i Boada al grup de recerca aplicada o centre tecnològic s’ha concedit al Sincrotró Alba. Aquesta infraestructura científica de tercera generació, situada a Cerdanyola del Vallès, és la més important de la zona del Mediterrani. Es tracta d’un complex d’acceleradors d’electrons per produir llum de sincrotró, la qual permet visualitzar l’es-
tructura atòmica i molecular dels materials i estudiar-ne les propietats. Aquesta gran infraestructura científica genera unes 6.000 hores de llum anualment i està disponible per oferir servei a més de 1.000 investigadors de la comunitat acadèmica i del sector industrial cada any. Ha recollit el premi Caterina Biscari, directora del Sincrotró ALBA.
Pel que fa als Premis Manel Xifra i Boada de reconeixement als joves enginyers guardonats pel Patronat de l’Escola Politècnica Superior de la UdG pel millor projecte de final de carrera, han estat per a Jordi Ribó, graduat en Enginyeria Mecànica, pel seu projecte "Disseny d’un tot terreny elèctric. Avantprojecte"; Marc Comas, graduat en Enginyeria Elèctrica, pel seu projecte "Instal·lació fotovoltaica per a un grup d’habitatges aïllats"; Guillem Valls Calm, graduat en Enginyeria Química, pel seu projecte "Study of the Influence of Different Enzymatic Treatments of Flax on Fiber Composition", i Genís Busquets, graduat en Enginyeria en Tecnologies Industrials, pel seu projecte "Disseny del sistema d’admissió i escapament i estudi d’una admissió de geometria variable aplicats als vehicles de Fórmula Student GRT-03 amb motor Yamaha FZ6". Els premis van néixer l’any 2005, poc després de la mort de l’enginyer que els dona nom. Manel Xifra i Boada va contribuir en la creació dels premis i per aquest motiu, i abans d’obrir la convocatòria, se li va atorgar al primer guardó a títol pòstum, ja que els premis recullen la filosofia que Xifra i Boada representava.
Manel Xifra i Boada (1928-2005) va ser un enginyer tècnic format a l’Escola d’Enginyers Industrials de Terrassa, va dedicar la seva trajectòria professional al sector industrial. L’any 1954 va fundar Comexi, dedicada actualment a la producció de béns d’equip pel sector de l’embalatge flexible. De profunda convicció gironina, Manel Xifra Boada va ser membre del consell rector del Patronat Català pro Europa a Girona, del Patronat de l’Escola Politècnica Superior de la UdG i del Ple de la Cambra de Comerç de Girona, així com col·legiat d’honor d’Enginyers GI.
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 19
GiDONA|juliol 2019
actualitat < notícies |
19
Etihad Airways, patrocinador oficial de la Setmana de la Moda de Barcelona
Etihad Airways, l’aerolínia nacional dels Emirats Àrabs Units i la preferida de la indústria de la moda, va mostrar una vegada més la seva hospitalitat a la Setmana de la Moda de Barcelona, coneguda com a 080 Barcelona Fashion, celebrada el 25 i el 27 de juny.
Durant els dies de la mostra de moda, Etihad Airways va estar present en la zona de patrocinadors, convidant els assistents a descobrir quin tipus de viatger són a través del seu nou eslògan de marca Choose Well: un culture seeker (‘buscador de cultura’), un desert explorer (‘explorador del desert’) o un trend-setter (‘precursor de tendències’). Es van fer diferents sortejos d’articles de moda i viatges de luxe, incloenthi un viatge per a dues persones a Abu Dhabi. Etihad també va aprofitar l’ocasió per donar la benvinguda a la seva convidada especial Camila Morrone, model i actriu nord-americana, que prova la vinculació de l’aerolínia amb el món de la moda. Yasser Al Yousef, vicepresident commercial partnerships d’Etihad Airways, va comentar: "Ens sentim molt orgullosos d’estar associats a la marca 080 Barcelona Fashion. Ens ofereix una plataforma per promocionar Etihad com una aerolínia líder a tot el món que connecta ciutats i persones, i la nostra increïble ciutat, Abu Dhabi, una destinació a la qual recentment hem començat a volar des de Barcelona".
Entre els visitants, es va sortejar un viatge a Abu Dhabi per a dues persones entre tots els que es van subscriure al programa de fidelitat, Etihad Guest. El guanyador volarà a la capital dels Emirats en classe business i també va guanyar una selecció d’accessoris de viatge d’alta gamma, de marques com ara Prabal Gurung i Diane Von Furstenberg.
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 20
20
| notícies > actualitat > comarques gironines
Estrena d’‘Els deixebles de Marcel Duchamp’ al FILAF Festival de Perpinyà
El film, dirigit per Josep Pérez, és un viatge a l’interior de l’art d’acció a través de diverses mirades. Primer, seguint les apassionades consignes que l’artista nigerià Jelili Atiku dona a una desena d’estudiants que assisteixen a un taller de performance que s’imparteix durant el festival, i on els seus deixebles hauran de seguir la seva exigent disciplina, moltes vegades creant-se situacions d’alta tensió. Segon, a través del viatge iniciàtic que una de les estudiants del taller, l’Anna, una infermera que viu a les rodalies, farà en endinsar-se en aquesta disciplina. I tercer, amb l’enregistrament d’una dotzena d’accions a càrrec d’alguns dels més coneguts artistes de tot el món, com ara Antoni Karkowski (Polònia), Cecile Richard (França), Nenad Bogdanovic (Sèrbia), Ramon Guimaraes (Catalunya), Isabel Corullón (Espanya), etc., que també aportaran el seu testimoni. I tot, reblat per l’estranya convivència i el contrast que es genera durant aquells dies entre els nouvinguts i els vilatans; un contrast entre el que és rural i el que és cosmopolita; entre el que és atàvic i el que és conceptual.
GiDONA|juliol 2019
Les conferències de ‘La Traviata’ del Festival de Peralada arreu de les comarques gironines arriben a Girona L’Auditori Viader de la Casa de la Cultura de Girona va ser l’escenari, el passat 13 de juny, de la conferència que va oferir Abigail Prat, arpista i professora de música, cum laude de la Universitat de Música de Viena i solista de reconegut prestigi internacional. Abigail Prat pretén acostar l’univers de La Traviata a un públic que tingui ganes de connectar amb el món de l’òpera a través d’un llenguatge molt planer i a partir d’una estructura en què la conferenciant explica la sinopsis de l’obra, el compositor, l’entorn sociològic del moment i la nova proposta del festival. Els assistents a les conferències van poder adquirir entrades a la zona B amb un descompte del 30% per a les funcions de La Traviata al Festival Castell de Peralada les nits del 5 i 7 d’agost.
Seguint la ferma vocació de contribució en el panorama operístic espanyol, el Festival Castell de Peralada presenta aquest estiu La Traviata, de Verdi, una nova producció pròpia, que representa el retorn a Peralada de Paco Azorín, com a director i responsable de l’espai escènic. Un any mes, serà una producció de quilòmetre zero construïda en tallers de l’Empordà.
El president de l’Audiència de Girona participa en una jornada sobre seguretat industrial a Girona
La seu del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrial de Girona ha acollit la jornada "Compra de maquinària nova. Si no té marcatge CE, com ho gestionem?". L’objectiu ha estat resoldre dubtes per part del teixit industrial gironí, que sovint es troba el problema d’haver adquirit maquinària nova provinent de països de fora de la Unió Europea i que no ha estat certificada d’acord amb els estàndards de seguretat europeus.
El primer a intervenir ha estat Fernando Lacaba, president de l’Audiència Provincial de Girona, que en una ponència ha parlat sobre la seguretat jurídica de les màquines comprades o fabricades a la Unió Europea i fora d’ella. A continuació, ha tingut lloc una taula rodona que ha comp-
tat amb representant de patronal i sindicats gironins. Han intervingut Montse Gascón, col·laboradora institucional en Prevenció de Riscos Laborals de PIMEC; Josep Miquel Rey, responsable de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals de FOEG; Joan Altimir, assessor de la Cambra de Comerç de Girona; Bartomeu Compte, secretari general de CCOO a les comarques gironines; Xavier Casas, secretari general de la UGT a les comarques gironines, i Jiri Tvrdy Moix, cap de l’Àrea Tècnica i de Formació de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral. A banda, Jordi Fabrellas, degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona, ha fet de moderador de la taula i del debat posterior amb el públic assistent, entre els quals hi havia el director dels Serveis Territorials d’Empresa i Coneixement a Girona.
03-53.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 8:58 Pรกgina 21
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 22
22
| notícies > actualitat > comarques gironines
GiDONA|juliol 2019
El turisme de benestar i l’alimentació saludable es reivindiquen com a nova alternativa a la Costa Brava i el Pirineu de Girona El passat 18 de juny, a l’espai Flowers By Bornay, de Barcelona, es va dur a terme “Infusiona’t”, un esdeveniment promocional impulsat pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona centrat a promoure, entre el públic català, l’oferta específica de productes, activitats i serveis de salut i benestar de la Costa Brava i el Pirineu de Girona. Alhora, es van donar a conèixer les noves infusions ecològiques i del territori Costa Brava Essence i Pyrenees Essence, creades per l’empresa Tegust Nature.
L’esdeveniment va consistir en una trobada amb tertúlia dirigida per Núria Coll, directora del mitjà Ets el que menges. En la tertúlia van participar la nutricionista Carla Zaplana, el divulgador de la natura i la nutrició conscient Marc Casabosch, i el director de màrqueting del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, Jaume Marín. Amb ells es va introduir un debat sobre territori, benestar i nutrició, en el qual es va parlar de les nombroses experiències vinculades a aquest àmbit i també de les noves infusions de Tegust. Sobre el territori, Carla Zaplana va destacar que “és necessari preservar-lo perquè a través d’aquest podem extreure moltes coses positives i gaudir del turisme de benestar”. El divulgador Marc Casabosch va ressaltar que
“les terrers gironines representen una simbiosi de mar i muntanya, i que a través d’aquest territori podem potenciar el gust i l’olfacte per generar vincles amb el paisatge”. Finalment, de la intervenció de Jaume Marín cal destacar com la demarcació de Girona està enfocant la seva oferta turística cap a un turisme de benestar, de qualitat i més sostenible. Marín va comentar que el Club de Salut i Benestar compta amb més de trenta empreses especialitzades i va enumerar diverses experiències amb què s’exemplifica aquesta oferta. L’acte “Infusiona’t” va dirigir-se a una seixantena de persones, entre les quals hi havia influencers, professionals del sector i periodistes especialitzats en alimentació saludable i benestar. Tanmateix, hi van ser presents representants d’entitats i empreses associades al Club de Màrqueting de Salut i Benestar com ara Mindfulkit i Lloret Turisme.
El Festival Castell de Peralada s’adhereix al programa Apropa Cultura A través del programa Apropa Cultura, les entitats socials gaudeixen de la programació habitual de més de 120 teatres, auditoris, museus i festivals d’arreu de Catalunya, i a partir d’ara també del Festival Castell de Peralada, que en aquesta edició ofereix la possibilitat de participar en quatre espectacles de la programació del 2019. Concretament, el del Cirque Éloize, el del Ballet Nacional de Sodre, el d’Acosta Danza i el concert de Jessie J. Al portal web apropacultura.cat les entitats reserven en línia les activitats. Les propostes culturals s’ofereixen a un preu social, a l’abast de tothom. Amb aquesta adhesió, el Festival de Peralada s’ha compromès a reservar el 2% de l’aforament dels quatre espectacles mencionats, localitats de bona ubicació i fàcil accés o places de cadira de rodes per a persones amb mobilitat reduïda.
El Festival Castell de Peralada considera imprescindible per a la nostra societat la funció que es duu a terme des d’aquest programa i se suma a les manifestacions de Sònia Gainza, directora d’Apropa Cultura, en les quals as-
segura que “tots ens hem emocionat, hem rigut o plorat gràcies a l’art. Però més enllà dels sentiments, la cultura també ajuda a desenvolupar la creativitat, l’autodeterminació personal i la salut. Creiem que la cultura és una experiència transformadora de la persona i de la societat”. El programa té com a objectius principals treballar per la millora de la vida de les persones en situació més fràgil i vulnerable de la societat, generar canvis i valors per a la comunitat, i donar valor afegit i innovar en les propostes culturals del territori.
03-53.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 8:58 Pรกgina 23
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 24
24
| notícies > actualitat > comarques gironines
GiDONA|juliol 2019
‘Girona en moviment’ torna a apostar per la dansa de primer ordre i els espectacles de producció pròpia
les activitats gratuïtes que se celebraran al carrer. El director del festival, per la seva banda, ha destacat que "‘Girona en moviment’ és un viatge a la recerca de noves experiències amb la millor dansa del moment i un espai de diàleg i solidaritat entre diversos agents del món de la cultura i la salut". "Imaginem Girona com una futura ciutat de la dansa, una referència en l’àmbit català i europeu amb la cultura com a element transformador i de motor del país", ha afegit.
Dues gales i un espectacle de producció pròpia
El festival benèfic de dansa “Girona en moviment” celebrarà del 4 al 7 de juliol la seva segona edició, en la qual manté l’aposta per oferir dansa de primer ordre i espectacles de producció pròpia. El festival, impulsat per l’Associació Cultural David Rodríguez i la Fundació Oncolliga Girona, té com a objectiu apropar al públic gironí l’art de la dansa i el talent de ballarins catalans i internacionals de primer ordre i, alhora, recollir fons per millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer de les comarques gironines i les seves famílies.
El festival s’ha presentat en roda de premsa, en la qual han participat la presidenta de la Fundació Oncolliga Girona, Lluïsa Ferrer; el ballarí gironí David Rodríguez, director del festival, i la regidora de Salut, Eva Palau, qui ha agraït la tasca d’ajuda als malalts de càncer i ha animat els gironins a gaudir dels espectacles programats i a participar de
L’espectacle estrella del festival tornarà a ser la gala “Catalunya dansa contra el càncer”, en la qual participaran una vintena de ballarins catalans que dansen en companyies de prestigi de tot el món, acompanyats en alguns casos per ballarins internacionals que també s’han volgut sumar a la causa solidària. Per molts dels ballarins i ballarines catalans que participaran en les gales, es tracta d’una de les poques ocasions en què poden actuar a Catalunya, ja que estan desenvolupant les seves carreres professionals en companyies estrangeres com el Ballet de Sttutgart, la Sydney Dance Company, el Ballet d’Hamburg, el Royal Danish Ballet, el Czech National Ballet, l’Opera Nova W. Bydgoszczyt o el Ballet de Zurich. El festival no oblida el seu vessant més didàctic i formatiu al voltant de la dansa i la salut. Així, la programació inclou la conferència “Meditació, la dansa interior que sana”, a càrrec de Gerard Arlandes, mestre de meditació, taitxí i txikung. Aquesta activitat és gratuïta i està oberta a tothom (Centre Cultural La Mercè, 4 de juliol, 19.30 h).
Presentació Oficial de Circusland, el Palau Internacional de les Arts del Circ, a Besalú
L’afluència d’espectadors que ha omplert la convocatòria al teatre Cal Tronc de Besalú ha obligat a obrir-ne una segona sessió que ha penjat igualment el cartell d’entrades exhaurides. En total, 400 persones han pogut gaudir de la presentació.
L’acte ha comptat amb tres atraccions internacionals de circ convidades: el duo de contorsionistes Amazing Monòlia, el forçut mongol Gengis Man i el quintet de malambo Argendance. Els nou artistes, que han actuat entre els diferents parlaments, han conquerit l’audiència congregada. Lluís Guinó, alcalde en funcions de Besalú, ha donat la
benvinguda i ha obert l’acte amb una intervenció en la qual s’ha referit a la importància estratègica en termes locals d’acollir aquest equipament patrimonial de referència a Europa. Guinó considera el projecte com un exemple de col·laboració publicoprivada clau per a la consolidació de l’aportació cultural i turística del municipi. Després d’explicar els grans eixos del projecte, Genís Matabosch, president de Circus Arts Foundation, la fundació cultural sense ànim de lucre promotora del projecte, ha destacat les noves oportunitats que s’obren al territori a través de Circusland en termes culturals, formatius, socials i econòmics.
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 25
PELL EXTREMADAMENT SENSIBLE? AL·LÈRGIA SOLAR? Aquest estiu gaudeix del sol sense preocupar-te de les cremades, vermellors, erupcions cutànies i taques. OlioVita® Sun és un còctel nutritiu i antioxidant formulat a base d’oli d’arç groc, extracte de pomelo, romaní i vitamina D. L’oli d’arç groc ajuda a protegir la pell dels danys nocius del sol i proporciona un bronzejat radiant i durador, sense taques, vermellors ni sequedat gràcies al seu poder calmant, hidratant i regenerador. Si ens exposem directament al sol hem de complementar OlioVita® Sun amb un foto-protector tòpic.
GAUDEIX
10% descompte
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:47 Página 26
Palau lo Mirador
Un indret màgic també per esdeveniments per a empreses, amb opció gastronòmica
Es Portal Hotel Gastronòmic ha entrat amb pas decidit al sector de l’organització d’esdeveniments per a empreses utilitzant com a reclam les instal·lacions de Palau lo Mirador que tenen la virtut d’oferir un espai molt versàtil i flexible, amb opcions gastronòmiques de gran qualitat sota la direcció del xef d’Es Portal, Joan Carles Sànchez.
El Palau lo Mirador presenta una combinació ideal de patrimoni històric, jardins i muralles amb una moderna i diàfana sala de banquets que pot acollir esdeveniments molt diversos. La gran sala de banquets admet fins i tot la instal·lació d’un petit escenari, on algunes empreses han fet espectacles d’entreteniment o de formació per als seus equips comercials i directius. Està equipada amb una gran pantalla per utilitzar mitjans audiovisuals i de cara a l’exterior és completament insonoritzada.
També ha acollit la presentació de productes combinats amb conferències, tast i aperitiu, tot a la mateixa sala, organitzada i distribuïda en diferents espais per facilitar la realització de conferències, la distribució de productes entre l’audiència asseguda en format aula, per tot seguit donar pas a un tast. Aquesta degustació es fa en una zona habilitada amb taules d’aperitiu tot seguit de la zona d’aula, amb un espai per a la feina que fan els mitjans de comunicació que assisteixen a la presentació.
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:47 Página 27
En alguns casos, part de la presentació, o tota, es pot fer a la part exterior, aprofitant els més de 7.000 metres quadrats de jardins i de zona de chill-out que disposa l’establiment. Amb l’església de Sant Genís i el mateix Palau lo Mirador com a teló de fons, la zona de jardins, amb la seva terrassa i la seva piscina, és espectacular i ideal per fer actes a l’aire lliure i còctels on els assistents es puguin moure i interactuar amb tota llibertat. També té la virtut que és accessible l’entrada de vehicles per ser exposats en diferents espais en un marc espectacular tant de dia com de nit. A més, també disposa d’altres espais a la part més noble de l’edifici, com l’espectacular pati gòtic, restaurat per Rafael Masó, que es pot convertir en una zona d’aperitiu a peu dret o d’exposició extraordinària. A la primera planta del Palau hi ha diversos espais o salons que poden acollir també esdeveniments d’empreses, en què calgui un format més reduït o que busquin un entorn més clàssic.
Tots aquests esdeveniments es poden completar amb àpats, des d’un aperitiu a la zona on es dugui a terme l’esdeveniment o als jardins del Palau fins a un àpat complet. El Palau lo Mirador disposa de diverses opcions de menús per a grups i per a banquets que permeten personalització amb taules temàtiques o córners de productes de gran qualitat que arrodoniran l’esdeveniment. I sempre amb la qualitat que aporta el xef d’Es Portal Hotel Gastronòmic, Joan Carles Sànchez, amb una aposta ferma pels productes de la terra i de qualitat.
L’oferta del Palau lo Mirador es complementa amb la possibilitat d’allotjament al mateix Hotel Palau lo Mirador o en altres establiments propers, com el GR92 o fins i tot Es Portal Hotel Gastronòmic, que és a menys de 15 minuts en cotxe. Informació i reserves: Palau lo Mirador Events - Passeig de l’Església, 1 Torroella de Montgrí - Tel. 972 755 853 - 629 322 091 www.palaulomirador.com
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 28
28
| notícies > actualitat > girona
GiDONA|juliol 2019
Es posa en pràctica a Girona la metodologia I-Decide, de suport a la presa de decisions de les persones amb discapacitat El mes de juliol, la fundació tutelar Support començarà a posar en pràctica, de manera gradual, la metodologia de treball I-Decide, de suport a la presa de decisions de les persones amb discapacitat intel·lectual. Aquesta metodologia, consensuada internacionalment dins el marc del projecte europeu homònim, consisteix a facilitar a les persones que abraça el col·lectiu poder actuar segons la seva voluntat i preferències, amb els suports adequats per evitar conflictes d’interessos i influències indegudes, seguint uns processos que s’han desenvolupat en l’estudi. El projecte s’ha centrat en tres àrees de la vida de les persones: les finances personals (gestió del pressupost mensual, prioritzar les compres, la relació amb les entitats bancàries, etc.), els drets com a consumidors (maneres de comprar,
Neix el Rodamons Fest, un festival per a persones que vulguin viure experiències a l’estranger La zona exterior de l’Estació Espai Jove va acollirl el passat 20 de juny, la primera edició del Rodamons Fest, un festival pensat per a persones que hagin viscut o vulguin viure experiències a l’estranger. L’Ajuntament de Girona, a través del Servei de Mobilitat Internacional de l’Estació Espai Jove, ha impulsat aquest festival juntament amb estudiants de la Unitat de Compromís Social de la Universitat de Girona.
El Rodamons Fest neix per ser un esdeveniment multicultural on compartir, a través d’espais d’interacció creativa, un aprenentatge comú en forma de viatge per obrir fronteres entre les diferents cultures. Per primera vegada hi haurà l’oportunitat de generar vincles i traslladar a peu de carrer la màgia i l’esperit de viatjar com a forma de vida. L’objectiu és crear xarxa entre aquelles persones que han fet estades a l’estranger i les que tenen ganes de fer-ho, per així compartir coneixements i afavorir sinergies en un espai singular i festiu.
com fer una queixa, etc.) i la gestió de la seva salut (terminologia i funcionament del sistema de salut, hàbits nutricionals i d’activitat física, les assegurances de salut, etc.).
El projecte I-Decide, liderat per la Fundació Support i finançat amb gairebé 200.000 euros de fons europeus, finalitzarà a finals d’any amb l’edició dels manuals sobre les bones pràctiques dirigits, d’una banda, als professionals, i de l’altra, a les persones afectades i les seves famílies. El projecte està coparticipat per les organitzacions socials internacionals EASPD (Bèlgica), KVPS (Finlàndia), Social Care Training (Anglaterra) i Margarita Fundation (Grècia). També en forma part del grup la fundació gironina Campus Arnau d’Escala.
Girona obre una nova convocatòria de la Beca 8 de Març, de recerca sobre la memòria històrica de les dones a la ciutat
L’Ajuntament de Girona ha obert la convocatòria de l’edició 2019-2020 de la Beca 8 de Març, de recerca sobre la memòria històrica de les dones a Girona. L’objectiu d’aquesta iniciativa és promoure la recuperació del llegat històric gironí a través de l’estudi de les dones que han contribuït a formar-lo al llarg dels segles i, alhora, fomentar la inclusió de la perspectiva de gènere en les recerques històriques.
La beca té una dotació de 6.000 euros i les sol·licituds per participar-hi es poden presentar fins al 6 d’agost. El termini de presentació de la recerca becada finalitza el 31 de desembre del 2020. La valoració dels projectes tindrà en compte que la recerca presenti elements innovadors aplicant la perspectiva de la història de gènere; que tingui en compte la interdisciplinarietat; que sigui inèdita; que reculli la contextualització, centrant l’estudi a Girona però posant-la en relació amb l’entorn i la realitat que l’envolta, i que enriqueixi les teories, les polítiques i les pràctiques de recerca històrica i de recuperació del patrimoni de Girona i l’imaginari ciutadà.
03-53.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 8:58 Pรกgina 29
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 30
30
| notícies > actualitat > girona
GiDONA|juliol 2019
Les imatges i els pensaments de les grans actrius del segle XX protagonitzen la nova exposició temporal del Museu del Cinema
Algunes de les frases més cèlebres de Marlene Dietrich, Katherine Hepburn o Sophia Loren han acabat definint part de la seva persona. Amb aquest propòsit de rerefons, el Museu del Cinema acollirà fins al 29 de setembre la mostra “(Actrius) Icòniques”, una exposició que recull les imatges i els pensaments de trenta grans actrius que han marcat la iconografia cinematogràfica del segle XX. Hi ha una gran tradició d’imatges d’estudi d’actrius de cinema, totes elles dedicades a construir celebritat, imatges de rostres, cossos i mirades ideals, representacions d’una divinitat interpretativa que queda lluny de les dificultats del rodatge i de les inconveniències de la quotidianitat.
A més de Dietrich, Hepburn o Loren, “(Actrius) Icòniques” recull també els testimonis de les actrius Lauren Bacall, Brigitte Bardot, Ingrid Bergman, Cate Blanchett, Joan Crawford, Olivia De Havilland, Catherine Deneuve, Jane Fonda, Jodie Foster, Judy Garland, Greta Garbo, Ava Gardner, Rita Hayworth, Audrey Hepburn, Scarlett Johansson, Grace Kelly, Deborah Kerr, Nicole Kidman, Vivien Leigh, Marilyn Monroe, Julianne Moore, Natalie Portman, Julia Roberts, Meryl Streep, Elisabeth Taylor, Mae West i Kate Winslet.
“(Actrius) Icòniques” ha estat produïda pel Museu del Cinema i comissariada Jordi Dorca. La mostra està formada per 45 frases transcrites i 91 fotografies que pertanyen al fons del Museu del Cinema i a la Col·lecció Vicenç Arroyo, que conté una colossal sèrie d’imatges autografiades que ressegueixen tota la història del cinema.
La celebració del Dia Internacional de la Música a Girona arriba a la vintena edició
hi va haver el Ramon Prats Trio, una formació de jazz contemporani liderada pel guitarrista Francesc Adroher, el bateria Ramon Prats i el baixista Marc Cuevas.
La celebració del Dia Internacional de la Música a Girona, el Viu21música, arriba a la vintena edició. Des de l’any 2000, l’Ajuntament de Girona ha promogut de manera ininterrompuda aquesta festa dels valors culturals, socials i educatius de la música i hi han participat milers de músics aficionats de la ciutat. El passat 21 de juny van tenir lloc a la ciutat més de seixanta actuacions d’estils musicals diferents repartides en dotze escenaris, des de l’havanera fins al hard rock, passant per la rumba i el cant coral. Cal destacar la implicació de set escoles de música de la ciutat, que van mostrar la tasca feta per l’alumnat durant el curs.
El gruix de les actuacions va anar a càrrec de músics aficionats, però, com és habitual, dos dels escenaris es van cloure amb actuacions professionals: el Sunset Jazz Club i la plaça dels Jurats. Per una banda, al Sunset Jazz Club
Per altra banda, la plaça dels Jurats va tancar el seu programa amb una actuació destacada: la formació barcelonina de jazz rock psicodèlic Gambardella, formada pel bateria Òscar Altaba, el guitarrista Jaime L. Pantaleón i el baixista Víctor Teller. Aquest concert va ser possible gràcies a la col·laboració entre Viu21musica i l’associació Orella Activa, dedicada a la promoció i difusió de la música moderna.
El naixement de la celebració del Dia Internacional de la Música a Girona l’any 2000 va agafar el testimoni d’algunes iniciatives puntuals anteriors amb l’objectiu de promoure, des de l’Ajuntament de Girona, un model d’activitat que s’ha desenvolupat ininterrompudament fins al dia d’avui. Es tractava de fer visibles els valors de la música en una jornada en què els escenaris prenen al centre de la ciutat amb el protagonisme de músics aficionats de qualsevol edat i estil musical. D’aquesta manera, es van posar les bases d’una programació sense cap filtre artístic, simplement amb la voluntat d’oferir un escenari a tothom que hi vulgui participar, prioritzant només l’ordre d’inscripció i la proximitat a l’àrea de Girona.
03-53.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 8:58 Pรกgina 31
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 32
32
3
| notícies > actualitat > girona
GiDONA|juliol 2019
L’Ajuntament de Girona ofereix una trentena d’activitats per a joves aquest estiu 1896 2019
L’Ajuntament de Girona oferirà una trentena d’activitats per a joves aquest estiu. Les inscripcions per participar en les propostes formatives, culturals, lúdiques i informatives que s’han organitzat de juliol a setembre es poden fer a través dels webs municipals www.girona.cat/estacio, www.girona.cat/quimics i www.girona.cat/guell. Aquest estiu, a l’Estació Espai Jove hi haurà un cicle de cinema i música a la fresca a les palmeres del Parc Central, amb projeccions els dimecres de juliol i també l’actuació de Karamba, el dijous 11 de juliol, en el marc del cicle Notes al Parc. El mes de setembre es donarà el tret de sortida a la 29a edició del Mostrar’t amb un concert de Gaspar i un nou cicle de tallers de mobilitat internacional “El Rodamón”. Els Químics Espai Jove organitzarà novament una extensa oferta formativa de cursos, xerrades i tallers, durant els mesos de juliol i setembre, agrupats en setmanes temàtiques: setmana del teatre i l’expressió corporal, setmana de la dansa hip-hop i freestyle, setmana dels batuts reflexius, setmana del circ, setmana del joc i setmana de la ràdio.
L’Ajuntament de Girona implantarà, de forma pionera, un sistema de videointerpretació en llengua de signes en les oficines d’informació i atenció ciutadana
L’Ajuntament de Girona implantarà properament un sistema de videointerpretació en llengua de signes en les oficines d’informació i atenció ciutadana del municipi. Aquesta iniciativa, que és pionera a tot Catalunya, té com a objectiu facilitar la tramitació i les gestions que han de fer les persones sordes i amb discapacitat auditiva i, sobretot, fer possible que aquestes persones puguin accedir a la informació amb autonomia i en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania.
C/ Sta. Eugènia, 30 - Tel. 972 201 533 C/ Indústria, 36-38 “MAS XIRGU” Tel. 972 243 765 17005 GIRONA - M. 627 580 310 corcoy@corcoy.info
www.corcoy.info
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va anunciar la incorporació d’aquest nou servei al consistori coincidint amb la commemoració del Dia Nacional de les Llengües de Signes, al qual l’Ajuntament es va adherir amb la il·luminació de la façana de l’edifici consistorial de color blau, i en el marc d’una trobada amb l’Associació Gironina de Sords. Per part de l’entitat, van assistir a la reunió la presidenta, Teresa Vila; la secretària, Clara Bacquelaine, i el tresorer, Salvador Valls, a més de diversos socis i sòcies. Els mateixos membres de l’associació van oferir formació al personal municipal per familiaritzar-se amb l’eina de videointerpretació.
El sistema de videointerpretació en llengua de signes que posarà en marxa l’Ajuntament el proporciona la plataforma SVIsual (www.svisual.org), un projecte impulsat per la Fundació CNSE per a la Supressió de les Barreres de Comunicació en col·laboració amb la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE).
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 33
GiDONA|juliol 2019
figueres < actualitat < notícies |
33
La VI edició de Figueres es Mou omplirà la capital de l’Alt Empordà de dansa i arts del moviment
Del 2 al 6 de juliol, el festival portarà a Figueres 6 espectacles internacionals, 10 de catalans i 4 de la resta de l’Estat. S’hi podran veure propostes de Costa Rica, Anglaterra, Austràlia, la Xina i Suècia.
En la seva VI edició, del 2 al 6 de juliol, el Festival crearà un món emergent transformant Figueres en un escenari per a espectacles de gran qualitat, tallers per a la comunitat i classes per a professionals, entre altres activitats.
Figueres es Mou, organitzat pel col·lectiu Agitart, comptarà amb 20 propostes artístiques d’alta qualitat; de les quals 6 són internacionals, 10 són catalanes i 4 són de la resta de l’Estat. Aquestes tindran lloc en diversos espais de la capital de l’Alt Empordà, com la plaça de l’Ajuntament, la Biblioteca Fages de Climent, el claustre de l’Institut Ramon Muntaner, el Cinema Las Vegas, el Museu Empordà, l’església de Sant Pere i el Teatre el Jardí. El festival és la culminació de les activitats que el col·lectiu Agitart realitza al llarg de l’any, amb l’objectiu de compartir la dansa i el moviment amb tothom. L’objectiu principal de Figueres es Mou és apropar la dansa i arts del moviment trencant les barreres entre el públic i els artistes; amb la in-
tenció d’oferir una proposta cultural i artística a la ciutat de Figueres. Agitart és una entitat formada per professionals de la dansa, que realitzen un conjunt d’activitats amb l’objectiu de compartir l’essència de la dansa contemporània amb un ampli públic, dotant-lo de l’oportunitat de veure la dansa, participar-hi i opinar. Des de l’any 2014, Agitart ha ofert un sòlid i consolidat programa de dansa durant tot l’any, a través de cinc línies de treball, i col·labora en diverses xarxes professionals, pel treball transversal entre diversos projectes, que es realitzen arreu del món: Red Acieloabierto, Plataforma Arts de Carrer, segell EFFE (Europe for Festivals, Festivals for Europe), La Cate Figueres, Pla Impuls de la Dansa de Catalunya (Generalitat de Catalunya), Col·lectiu Som Dansa i Conarte Internacional.
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 34
34
| notícies > actualitat > figueres
GiDONA|juliol 2019
‘Gala/Dalí: imatge i mirall’, l’exposició de Púbol del 2019
La Fundació Gala-Salvador ha inaugurat l’exposició temporal del Castell de Púbol. Una mostra que es compon d’una seixantena de fotografies, la majoria provinents dels fons de la Fundació Dalí. La selecció compta amb imatges creades per fotògrafs de prestigi internacional, com ara Man Ray, Cecil Beaton, Philippe Halsman o Eric Schaal, i amb fotografies inèdites o de recent adquisició. L’exposició es complementa amb un apartat documental integrat per llibres, fullets i revistes que posen de relleu els diferents usos de la fotografia per part dels surrealistes i, en especial, per part de Salvador Dalí.
Noves perspectives
Una vegada més, l’extens fons fotogràfic del Centre d’Estudis Dalinians ha permès revisitar les vides de Gala i Salvador Dalí i proposar un altre discurs possible.
Enguany, l’exposició posa de relleu el paper del document fotogràfic com a vehicle i testimoni en la construcció de la imatge de Gala i Salvador Dalí, més enllà de la visió esbiaixada que li atribueix a ella el rol de musa passiva i a ell el paper de l’artista demiürg. Amb aquesta mostra de petit format continua el camí iniciat ara fa més de 20 anys al Castell de Púbol, que té com a objectiu complementar la visita a aquest espai i endinsar-se en el coneixement de Gala i Dalí.
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 35
Lloguers Habitatges amb mobles i sense Locals comercials i magatzems Despatxos i naus industrials Places de pàrquing, etc. www.finquestrilla.com trilla@finquestrilla.com
A Figueres: C/ Sant Llàtzer, 9 Tel. 972 505 701 - 972 510 054 - Fax 972 502 250 A Roses: C/ Cap Norfeu, 16 (Dimarts i Divendres) - Tel. 972 255 415
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 36
36
| notícies > actualitat > figueres
GiDONA|juliol 2019
La biblioteca de Figueres rep un donatiu realitzat per La Muga Caula
Amb motiu de la 15 edició de la ja nostrada trobada internacional de poesia d’acció i performance, La Muga Caula fa donació a la biblioteca de Figueres d’un important nombre de llibres relacionats amb la performance i l’art d’acció. Es tracta d’edicions presentades al llarg dels anys en el marc de La Muga Caula, de petites edicions portades a terme per LMC, de donacions realitzades pels propis artistes, etc. Fins al 28 de juny, la biblioteca de Figueres presenta aquest fons en format expositiu, i tot seguit passarà a estar disponible per a la consulta en un nou apartat de la col·lecció de la biblioteca dedicat la performance i l’art d’acció, que s’anirà ampliant amb les noves donacions que realitzi La Muga Caula. Cada any, La Muga Caula presenta llibres relacionats amb els artistes de la trobada: catàlegs d’exposicions, recopilacions d’altres trobades d’acció, llibres d’artista i llibres-acció; és a dir, llibres que formen part indissoluble d’una acció o que operen com un llibre de partitures. Llibres difícils o impossibles de trobar en les llibreries comercials. Entre les novetats d’enguany, dos volums monumentals del grup d’acció estonià Nongrata, que aquest 2019 és l’autor del cartell de la 15a edició de La Muga Caula.
La Schubertíada compta amb la celebració dels 25 anys del debut de Matthias Goerne
L’edició d’enguany, com les anteriors, comptarà amb grans figures que doten la Schubertíada d’una gran qualitat artística, que la fa consolidar com un dels festivals de referència a Europa. Això també és gràcies a la seva aposta ferma pel lied, la forma musical vocal més netament romàntica. Amb una mirada al futur, també comptarà amb la participació d’intèrprets més joves que hi fan el seu debut o el retorn d’artistes el nom dels quals ja no es pot oblidar.
S’han programat un total de 19 concerts durant l’estiu entre Vilabertran, Figueres, Castelló d’Empúries i Valdegovía/Gaubea (Àlaba, País Basc). Se n’hi afegeixen 5 més al llarg de l’any a Barcelona, que en fan un total de 24. En aquesta 27a edició de la Schubertíada se celebren els 25 anys del debut de Matthias Goerne i dos recitals que commemoren la relació entre el baríton i el festival. Tal com diu Jordi Roch, president de l’Associació Franz Schubert: “Ell simbolitza la fidelitat a la nostra iniciativa”.
03-53.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 8:58 Pรกgina 37
Tot en instruments musicals
Girona. Bonastruc de Porta, 29 T. 972 223 140 / girona@grupvivaldi.com Figueres. Nou, 186 T. 972 670 946 / figueres@grupvivaldi.com
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 38
38
| notícies > actualitat > costa brava
Cinema Lliure a la Platja arriba a Tossa Del 27 de juny a l’1 d’agost arriba la 8a edició de Cinema Lliure a la Platja, la mostra gratuïta de cinema independent que se celebra a l’estiu a les platges de Barcelona, Badalona, el Prat de Llobregat i Mataró, a més de Palamós i Tossa de Mar. Com cada any, s’aposta per programar pel·lícules de cinema independent de qualitat que han estat guardonades o han obtingut un ressò destacat, tot i que no han gaudit d’un circuit comercial extens. El Cinema Lliure a la Platja que es podrà gaudir a la Platja Gran de Tossa serà el dia 7 de juliol, amb el film Bienvenida a Montparnasse, dirigit per Léonor Serraille, i el diumenge 21 de juliol, amb Kubo y las dos cuerdas mágicas, dirigit per Travis Knight. A més, abans de la projecció de cada pel·lícula, s’emetrà un curtmetratge seleccionat per FILMETS Badalona Film Festival. Els curtmetratges d’aquesta edició aglutinen tota mena de gèneres: stop motion, comèdia, drama, animació i ficció... i la majoria han viatjat a festivals importants.
GiDONA|juliol 2019
Més de 15.000 persones celebren la gran revetlla de la Costa Brava a l’Estartit
El Festival Ítaca, Cultura i Acció va celebrar el 22 i 23 de juny dues nits multitudinàries de festa i música per celebrar l’arribada de l’estiu. En la seva quarta edició, l’#ItacaSantJoan s’ha tornat a confirmar com la primera gran festa de l’estiu i la revetlla musical més multitudinària de la Costa Brava. Les nits de dissabte i diumenge, el recinte de la platja Gran de l’Estartit es va omplir de gom a gom per acollir vuit concerts i dues sessions de DJs. En total, 10.000 espectadors van presenciar dins el recinte les actuacions d’Els Catarres, Oques Grasses, Berri Txarrak, Iseo & Dodosound, Doctor Prats, Roba Estesa, Lildami, Vandal i Serial Killerz. Les dues nits el festival va penjar el cartell de sold out i milers de persones van seguir les actuacions des de la platja en quedar-se sense entrada. Així mateix, els paquets que oferien l’assistència als concerts més plaça de càmping es van exhaurir setmanes abans de la celebració del festiu cap de setmana. L’elevada assistència d’aquests dos dies suposarà un important increment d’espectadors pel festival, que tancarà la sisena edició amb la xifra més alta d’assistència de la seva història.
03-53.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 8:58 Pรกgina 39
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 40
40
Empreses Vols donar una imatge de qualitat i professionalitat? Un llenguatge correcte també forma part de la teva marca.
Pàgines web Vols atraure clients potencials? Les errades donen una impressió de deixadesa i poden dissuadir els visitants.
Estudiants No vols que les faltes d’ortografia et facin abaixar la nota dels treballs? Podem ajudar-te per menys del que t’imagines.
Escriptors Vols publicar la teva obra? No n’hi ha prou amb un contingut d’interès; els textos també han d’estar ben escrits.
No permetis que un text pobre o amb errades repercuteixi negativament en la imatge que vols donar.
is l teus escrit Els i atge! l teva im són la 618 033 111 / info@elcorrector.es
www.elcorrector.es
| notícies > actualitat > costa brava
GiDONA|juliol 2019
‘Tangències’ s’exposa a Cadaqués Sota el títol “Tangències”, entre els mesos de novembre del 2016 i febrer del 2017 es va presentar una exposició col·lectiva a la Casa Empordà i al Museu de l’Empordà de Figueres, comissariada per Pilar Farrés i Anna Maria Puig Griessenberger, i produïda pel Museu de l’Empordà i l’Ajuntament de Figueres. Plantejada amb voluntat de fer itinerància, la mostra va arribar a la Ciutadella de Roses durant els mesos de juliol i agost del 2018, i ara ho fa, en un format més reduït, a la Societat l’Amistat de Cadaqués, on s’exposarà des del 21 de juny fins al 21 de juliol.
En la seva proposta inicial, “Tangències” posava en relació dotze peces patrimonials (en reproducció fotogràfica, obra de Jordi Puig) provinents de jaciments i monuments de la comarca pertanyents a èpoques històriques diferents amb dotze artistes contemporanis, cadascun amb l’objectiu de buscar un punt de tangència amb la peça patrimonial. Al catàleg homònim, dotze textos escrits per historiadors i arqueòlegs acompanyaven les peces patrimonials, i dotze més signats per Cristina Masanés i per Enric Tubert resseguien la tangència perseguida per l’artista contemporani corresponent. De les dotze peces inicials que van donar peu a la mostra, ara se n’han seleccionat set, una tria cronològicament ampla i variada pel que fa als estils. No cal dir que la presència de la dedicada al retaule de l’església parroquial de Santa Maria de Cadaqués hi era obligada.
“Tangències” es planteja com un exercici de contemporaneïtat, rigor expositiu i voluntat de projecció universal, una proposta excel·lent per difondre patrimoni i territori i prendre el pols a la creació contemporània alt-empordanesa.
‘De l’arbre al tap, del tap a taula’: una experiència surera única
“De l’arbre al tap, del tap a taula” és la nova proposta turística pels mesos de juny i juliol, organitzada pel Consorci de les Gavarres i el Museu del Suro de Palafrugell. Es tracta d’unes matinals sureres que coincideixen amb la temporada de la pela del suro amb la voluntat de descobrir als visitants aquest primer pas del procés de transformació del suro. Per fer-ho, s’han organitzat, pels caps de setmana de juny i juliol (del 9 de juny al 14 de juliol), unes demostracions de pela que inclouen un esmorzar, una visita cultural i una degustació de vins de la DO Empordà; a les poblacions de Cassà de la Selva i Palafrugell, els dos pobles surers per excel·lència del nostre territori.
L’objectiu d’aquesta proposta és “fer viure als participants una experiència única i en directe, compartint la saviesa i l’experiència d’aquests professionals del món forestal que són part important del nostre patrimoni cultural”, tal com ha explicat Annabel Marin, coordinadora de l’activitat. L’activitat té un preu de 15 euros per als adults, de 8 euros per als joves de 7 a 16 anys, i gratuït per a infants de fins a 6 anys. Per a més informació podeu consultar els webs www.gavarres.cat i www.museudelsuro.cat.
03-53.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 8:58 Pรกgina 41
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:58 Página 42
42
| dones sobre rodes >
Ana Carrasco Susanna Vila
www.redboxsport.com
Un referent femení del motociclisme
Sabem que el món de les motocicletes normalment és considerat de territori masculí. Però hi ha dones disposades a trencar amb aquests paradigmes. La pilot de velocitat Ana Carrasco n’és una, i de fet el món del motociclisme va canviar des que va guanyar el 2018 World Supersport 300 Championship. Era la primera vegada a la història que una dona guanyava un campionat mundial de motociclisme.
Tenint en compte la seva dominant victòria a Imola al maig, seguida d’una brillant carrera a Donington o la dramàtica victòria en el Grand Prix de Portugal, tot apuntava que seria la campiona.
GiDONA|juliol 2019
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:59 Página 43
GiDONA|juliol 2019
< dones sobre rodes |
43
OBRIM BOTIGA VIRTUAL www.saisbikes.com Hi trobaràs tot el que busques sobre el món de les bicicletes Model: ite Zaskar 9R El
Després de guanyar el campionat, el que li preocupa a l’Ana és ser recordada com una gran pilot i no com un estel fugaç. Vol transmetre que la dona pot ser tan bona pilot com un home, i vol que les noies s’animin a participar en el món del motociclisme de manera professional.
Model: ASR Carbon
Som distribuïdors
a Girona
I TAMBÉ TENIM ACCESSORIS I RECANVIS MOTO - SCOOTER - QUAD - JET SKY
GRAN ASSORTIMENT EN CASCS JUVENILS C/ Pedret 31-35 · 17007 Girona Tel. 972 200 736 · Fax 972 218 697 info@saispower.com
www.saispower.com www.saisbikes.com
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:59 Página 44
44
| vivències >
GiDONA|juliol 2019
Fotografies: Lluis7
Esteticista integral, model i actriu esporàdica
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:59 Página 45
GiDONA|juliol 2019
Em dic Ruth, soc de Girona i tinc 31 anys. Vaig néixer un 22 d’octubre, i la meva infantesa la vaig viure a Sarrià de Ter, en un barri humil i dins d’un ambient molt familiar; envoltada dels pares, avis, oncles i cosines, amb qui vaig compartir moltes estones de joc. Em considero molt treballadora i perfeccionista, positiva, independent i molt responsable, i encara que vaig ser molt tímida, amb el temps m’he convertit en una persona molt sociable. Soc una gran amant de la naturalesa i dels animals, sobretot dels gats. M’agrada practicar esport i estar amb els meus amics. Vaig estudiar la primària a l’escola Montserrat de Sarrià de Dalt, on vaig fer grans amistats que encara conservo. Tot seguit, vaig continuar estudiant a l’IES Narcís Xifra de Girona, on vaig finalitzar l’ESO. Després va començar la meva experiència laboral a Figueres, ciutat en què em vaig traslladar i vaig viure-hi, al principi només els caps de setmana.
En aquesta ciutat hi vaig treballar com a integradora social i després de dependenta, treball que sí que va acabar ocupant-me la jornada sencera. I d’aquí, vaig fer el salt de nou cap a Girona, on vaig iniciar els estudis de grau mitjà d’Estètica Personal i Decorativa i on vaig començar la meva aventura professional al restaurant Dolce Vita de la plaça de la Independència: em coneixien com a la cambrera del Dolce Vita. Aquesta experiència em va servir per desenvolupar-me com a persona, tant a escala professional com personal, i sobretot vaig tenir la sort que el gerent m’influís molt positivament i em donés suport i m’ajudés en moments puntuals i delicats de la meva vida, com per la mort del meu avi
ruth sánchez < vivències |
45
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:59 Página 46
46
| vivències > ruth sánchez
GiDONA|juliol 2019
matern i la d’un molt bon amic, fent que tot fos més fàcil d’encaixar i de dur.
Un dia, però, vaig reflexionar i arribar a la conclusió que necessitava un canvi radical, i vaig decidir reprendre els meus estudis d’estètica, la meva gran passió des que era ben petita. I així va ser com vaig tornar de nou a l’IES Narcís Xifra i vaig cursar-hi el grau superior d’Estètica Integral i Benestar. Aleshores, em va tocar compaginar estudis i feina, però, amb molt esforç i sacrifici personal, vaig aconseguir arribar a l’últim any d’estudi, tot i que vaig haver de deixar la meva feina conscient que a la vida cal prendre decisions i, de vegades, també arriscar-se. Arribava així el moment de començar les meves pràctiques d’estètica al Balneari Vichy Catalan de Caldes de Malavella, on vaig adquirir nous coneixements i refermar l’après a l’aula. A més, vaig tenir molta sort amb els professionals, que em van guiar i vaig aprendre molt d’ells. Actualment és el meu lloc de treball, però en un futur no massa llunyà m’agradaria poder tenir el meu propi centre de bellesa, malgrat que encara he de consolidar la meva formació i assolir nous objectius professionals i personals. Tot i això, soc de l’opinió que amb sacrifici i esforç acabes descobrint-te a tu mateixa i sabent el que ets capaç de fer i desconeixies. És tot un aprenentatge vital!
Currículum professional
En un principi, quan tenia uns 22 anys, alguns fotògrafs em van oferir fer-los de model fotogràfica per promocionar-se a
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:59 Página 47
GiDONA|juliol 2019
ruth sánchez < vivències |
47
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:59 Página 48
48
| vivències > ruth sánchez
través de pàgines web, i més endavant les xarxes socials em van permetre donar-me a conèixer amb més profunditat en aquest vessant artístic. A partir d’aquests primers treballs fotogràfics, vaig poder col·laborar en un videoclip del grup musical Vuit, en què vaig ser una de les protagonistes.
El món de la fotografia i el maquillatge, que sempre m’han agradat però no per dedicar-m’hi professionalment, em va oferir l’oportunitat de maquillar models per a books de fotos i endinsar-me una mica en aquest món; quan podia, anava pel meu compte amb la meva càmera rèflex fotografiant les amigues i fent-los àlbums personalitzats, tot això de franc, òbviament. Va arribar, però, la meva gran oportunitat de tenir el meu primer contacte amb el món del cinema de la mà del cineasta caldenc Mateu Ciurana, amb qui vaig poder formar part com a figurant, maquilladora i perruquera del seu curtmetratge Diògenes, el gos, al costat del reconegut cantant de Sopa de Cabra, Gerard Quintana. Guardo d’ells dos un gran record i estima. D’aquell rodatge en va sorgir l’oportunitat de fer de model d’una marca de roba. Per finalitzar, he de deixar clar que tot i continuar tenint contactes amb el món artístic i realitzar, de tant en tant, algun treball com a model i maquilladora, a mi el que m’apassiona de veritat i més m’interessa és l’estètica, i crec que per créixer com a persona i com a professional també cal estar sempre posant-se al dia i obrint-se nous camins i horitzons, i sobretot, posar en pràctica un lema que sempre tinc present: no deixis que els obstacles prenguin el lloc dels teus somnis.
GiDONA|juliol 2019
03-53.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 8:59 Pรกgina 49
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:59 Página 50
50
| entrevista >
GiDONA|juliol 2019
Anna Santolària
Vitrallera i conservadora de vitralls
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:59 Página 51
GiDONA|juliol 2019
anna santolària < entrevista |
51
D’on prové la teva passió pels vitralls? A Belles Arts es toquen totes les tècniques artístiques excepte les vinculades amb el vidre! Era un material que m’interessava i no vaig parar fins a aconseguir trobar una escola on me l’ensenyessin a treballar. Malauradament, ara, si vols estudiar vitrall de manera reglada, només hi ha un cicle formatiu a Lleó, no ha quedat res a Catalunya. Què és un vitrall? Una pintura feta amb llum. És com si fessis un quadre però en realitat estàs treballant amb peces de vidre de diferents colors que manipules: les talles, les pots pintar i coure al forn, i un cop la pintura està de forma permanent sobre el vidre, pots emplomar-ho amb un perfilat de plom en forma d’H que aguanta una peça per cada costat. I com que és flexible, pots fer les corbes que vulguis. És una feina molt laboriosa, un ofici que gairebé no ha canviat en els seus més de mil anys d’història. La teva professió no és gaire comuna… Soc vitrallera i conservadora de vitralls. Vaig estudiar Belles Arts i en acabar vaig fer un curs a la Fundació Centre del Vidre de creació contemporània de vitralls, una escola que ja no existeix. Vaig fer pràctiques al taller J. M. Bonet de Barcelona, un taller històric que, entre altres obres fa els vitralls de la Sagrada Família. Després d’aquelles pràctiques em van contractar i vaig treballar amb ells tres anys més. Allà vaig aprendre molt de l’ofici de vitraller.
Però la teva passió era i ho continua sent la restauració de vitralls. Sí! Per aquest motiu vaig anar a Anglaterra a fer un màster de dos anys sobre conservació de vitralls i gestió de patrimoni. Són uns estudis que no existeixen a Espanya. La tesina final la vaig dedicar a la taula de vitraller de Girona, que és al Museu d’Art, i em vaig instal·lar a Girona en principi per tres mesos, mentre estudiava l’obra, però al final la ciutat em va enamorar i m’hi vaig quedar. De fet, com que em volia dedicar a la restauració de vitralls, què millor que el meu taller estigués al Barri Vell gironí, on tota la província està farcida de patrimoni interessant.
Estàs especialitzada en la restauració de vitralls, tot i que també fas peces noves per encàrrec... La restauració és el que em possibilita, sobretot, trobar sortida professional a la meva professió. Cada vegada més, i penso que pel bé del patrimoni, es necessiten vitrallers qualificats en conservació-restauració i a Espanya en tenim molt pocs, a causa de la manca d’oferta formativa a l’Estat. A més de formació reglada, hi ha d’haver, és clar, un aprenentatge d’ofici: els tallers agafen un aprenent i li ensenyen la tècnica. Jo, durant els 10 anys que m’he dedicat al vitrall, m’he format tant en la banda acadèmica com en la d’ofici, i crec que això m’ha ajudat molt, tot i que sempre queden coses per aprendre!
Els teus clients principals són els bisbats? Així és, les esglésies i les catedrals conserven gran part del patrimoni vitraller. Els vitralls són peces que requereixen manteniment, i aquí sovint els descuidem. Quan ja és tard per fer una intervenció preventiva, i s’han de restaurar, i abans s’ha de fer un estudi historicoartístic de la peça. Aquest estudi és bàsic per saber qui va ser l’autor de la peça
03-53.qxp_Maquetación 1 26/6/19 8:59 Página 52
52
| entrevista > anna santolària
GiDONA|juliol 2019
i quin any es va realitzar, però també i per quines restauracions ha passat i quin és el material original conservat. Perquè com que té una naturalesa tan fragmentària, són tot peces que estan ajuntades entre elles amb aquest metall que pot haver estat reemplaçat en algun moment, i això vol dir que les peces han pogut canviar de posició. De fet, a vegades et trobes amb uns puzles considerables, i has de passar moltes hores per posar-hi ordre. Per tant, si en descobreixes l’autor, pots trobar fons documentals que et poden ajudar a recuperar la seva composició original.
Quan fa que vas instal·lar el teu taller a Girona? Fa cinc anys, però podem dir que va ser una inauguració simbòlica, perquè just després vaig anar a treballar a Suècia durant uns mesos. Ara, a poc a poc m’han anat coneixent i cada vegada tinc més feina a Girona. He mirat de fer promoció del vitrall, perquè penso que és indispensable per posar en valor el vitrall Gironí. Amb el Museu d’Art hem muntat una exposició permanent sobre els vitralls gòtics de la Catedral. I miro de fer xerrades i conferències sobre els vitralls que tenim més a prop i sovint desconeixem. Però és una feina lenta, i he tingut molta sort de mantenir els contactes de la Universitat de York. Gràcies a ells treballo tant a Girona com a l’estranger. Aquest Nadal vaig estar treballant a la catedral de Naumburg, a Alemanya, amb vitralls datats del 1250. Aquí he restaurat tots els vitralls de l’església de Bordils, i la gran rosassa de l’Escala, entre altres feines. Més que un negoci, és una passió? Totalment. Sempre tinc més interès per la peça en si que pel client, poso en primer terme el que la peça necessita, i intento fer entendre al client o a l’arquitecte per què aquell vitrall necessita una actuació determinada. A vegades és complicat perquè diuen que qui paga mana! És un ofici en què és millor no comptar les hores que t’hi passes, tant en restauració com en creació, si ets perfeccionista les hores volen. Però és una feina que no canviaria per res, ho té tot: la part creativa, en la qual fas el disseny i les noves peces; la part de bastides, que sempre és excitant, i la part més de re-
cerca i mecànica que pot tenir la restauració. El que he evitat sempre és assistir a fires i crear peces petites per vendre, aquestes hores no les gaudiria.
És una feina que té grans recompenses quan guanyes premis d’àmbit internacional, com és el teu cas. No passa gaire sovint, però sí. Haig de dir que recompenses són quan veus la teva feina reinstal·lada, o quan un client confia en tu per fer la restauració d’una peça. Això ja és un premi. El premi de les arts de la construcció és un reconeixement que m’ha donat la Fundació de Richard H. Driehaus pels meus treballs. Driehaus és un filantrop enamorat de les tècniques tradicionals de l’arquitectura. La subdelegació de la fundació a Madrid, juntament amb INTBAU i el Ministeri de Foment entreguen cada any quatre premis, i aquest any en la categoria de ferro i vidre m’han triat a mi. Encara no m’ho crec! És un reconeixement important a escala estatal, amb una organització molt acurada. Van venir a fer un reportatge sobre el meu taller i han organitzat una exposició a Las Arquerías del Ministeri de Foment a Madrid, que es pot visitar fins al 29 de juliol. Ara em sento empoderada per seguir fent el que he fet fins ara, i seguir esforçant-me per millorar.
I, a més, has posat en valor les taules del vitraller de Girona, fruit de la teva tesina... Sí, l’Institut Català de Recerca del Patrimoni Cultural va voler publicar-la en edició bilingüe. Finalment, el món anglosaxó, sempre molt interessat per aquest objecte únic, té accés a aquesta informació. Pensa que hi ha gent d’arreu del món que ve a Girona expressament per veure les taules de vitraller del Museu d’Art. Els taulons emblanquinats eren les eines més importants a l’hora de realitzar els vitralls: en aquestes s’hi dibuixaven els ploms, es tallaven els vidres i s’emplomaven els vitralls. Avui contenen molta informació encara per desxifrar. Girona ha tingut la gran sort de conservar l’única taula de vitraller que es coneix i que encara conserva els vitralls que s’hi van fer al damunt. Com que només era una eina, les fustes no es conservaven, per això és una peça tan important. Ara aquesta peça s’exposa envoltada de fragments de vitrall gòtic del mateix mestre i del mestre Letumgard. Una exposició que no us podeu perdre.
03-53.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 8:59 Pรกgina 53
54-63.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:50 Página 54
54
| moda > tendències
GiDONA|juliol 2019
A l’estiu, colors vius Montse Ten
Comunicadora de moda i tendències https://www.facebook.com/webMODAGIRONA
Any rere any i temporada rere temporada, l’Institut Pantone fa una predicció dels colors que seran tendència aquella temporada. Ho fan a través del Pantone Fashion Color Trend Report, una guia que s’elabora a partir dels colors més vistos a les desfilades de la Fashion Week de Londres. Una vegada més, no anaven errats en la predicció, i les tonalitats que van predir estan triomfant aquesta temporada de primavera-estiu.
Es diu que l’ull humà pot distingir entre un milió de variacions cromàtiques i que els cons de la retina poden distingir entre 100 graduacions diferents de verds, blaus i vermells (i les combinacions d’aquests colors entre ells), de manera que l’Institut Pantone no es limita a dir-nos quin color es portarà, sinó que especifica tonalitats concretes de cada color que seran tendència.
Hem de tenir en compte, a més, que cada persona veu un mateix color de manera diferent, en funció dels tipus de cons i bastons (cèl·lules fotoreceptores) que té la seva retina i la llum que arriba a l’objecte. Anem, doncs, a descriure els colors d’aquest estiu 2019:
El Fiesta és un to vermell ataronjat, que aporta frescor i alegria.
El Pink Peacock, un fúcsia intens, molt femení.
Jester Red és un vermell intens i elegant que recorda el color del vi, ideal per als esdeveniments importants i les nits d’estiu.
El Sweet Lilac, un rosa-lila claret, pastel, molt afavoridor.
El Turmeric (o cúrcuma) és un taronja potent que aporta molta lluminositat i alegria, recorda el sol i la sorra de platges, i fa estiu.
El Living Coral és un corall suau amb un punt daurat.
El Pressed Rose és un to de maquillatge, un rosa claret molt càlid.
L’Aspen Gold es tracta d’un groc durat que recorda els rajos del sol.
54-63.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:50 Página 55
GiDONA|juliol 2019
tendències < moda |
55
El Lemon Verbena, un groc llimona molt vistós, cítric i divertit.
El Mango Mohito, un groc entre ataronjat i camel, semblant al mostassa.
El Pepper Stem és un to verd claret amb un toc groguenc.
El Terrarium Moss, un verd fosc grisós que recorda lleugerament el verd de camuflatge.
El Princess Blue és un blau potent, profund i elegant, ideal per lluir en les grans ocasions.
El Toffee és un color més típic de la tardor, com és el marró, que se’ns ha colat en aquest estiu.
54-63.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:50 Página 56
@sonialafem
10 1
3 5
8
6
7
4
1. Vestit llarg groc de @lulus
2. La bloguera @sincerilujules amb un dels seus looks amb vestit llarg
2
3. Ulleres de Carey Oversize, de Tom Ford 4. Bossa de mà XL de @maya_handbags
5. Collar XL de @pippandme 6. @sincerilyjules novament amb vestit XL
9
7. Eau de toilet Femme adorable d’Angel Schlesser
8. Cunyes d’espart XL de Pura López en color daurat 9. Vestit de cotó Tyedye d’ @analuacoto, ara amb botiga a Girona
10. Cinturó de ràfia amb sivella de Carey (www.asos.com)
BEAUTY
54-63.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:50 Página 57
@sonialafem
Duet Bronze et Lumière és un bronzejador mes il·luminador de Chanel Nova barra de llavis de la casa Estée Lauder en corall preciós, per l’estiu. És el núm. 321, short fuse
Bagira
Centre de Bellesa
Extensions pestanyes - Micropigmentació Ungles de gel i esmaltat permanent
La bloguera italiana Chiara Ferragni i la firma Lancome ens presenten aquesta nova línia de maquillatge amb el nom de Chiara Ferragni
La Roche-Posay Anthelios SPF50+ fluid. Protecció solar
Ronda Ferran Puig, 26, 1r 1a de Girona - T. 698 560 864
54-63.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:50 Página 58
58
| màrqueting >
GiDONA|juliol 2019
Per com fumis et coneixeran. El llenguatge no verbal del fumador Laura Cardona Saldaña Màrqueting, publicitat, comunicació i protocol
Tot i que cada vegada és més difícil fumar en espais privats, i és un hàbit nefast per la nostra salut, fumar és un llenguatge que pot dir de la personalitat del que fuma molt més del que pensem. La manera de fumar delata nombroses dades del fumador, com ara l’aparença que desitja projectar als altres o el seu estat anímic en aquell moment. Per la manera d’agafar el cigarret o el puro es pot inclús interpretar la seva personalitat i la seva procedència.
Avui en dia, l’acte de fumar segueix sent el refugi de moltes persones davant l’estrès que comporta la vida moderna (la nicotina ajuda a controlar l’ansietat). Diuen que quan una persona inhala una cigarreta, inconscientment, invoca l’acte de succionar del pit matern, i així sent relaxació i seguretat. Sigui aquest freudià pensament cert o no, el fet és que la manera de fumar que té una persona pot indicar-nos si està nerviosa, furiosa o té sentiments de superioritat. A més dels gestos de les mans, el cos i la cara del fumador, en la comunicació no verbal també es pot parlar de la direcció i la velocitat a l’hora d’exhalar el fum. Per exemple, les persones positives, amb gran autoconfiança o que se senten superiors als altres exhalen el fum cap a dalt. En canvi, les persones que pretenen ocultar alguna cosa o que són pessimistes expulsen el fum cap a baix. En l’àmbit empresarial, si el nostre interlocutor exhala el fum cap a baix significarà que el projecte no li interessa o que ha decidit no participarhi. Si a més
abaixa el cap, la seva actitud és hostil i simbolitza que està enfadat.
Topografia del fumador:
• Expulsar el fum cap a algú, a part d’una falta de respecte, és senyal de menyspreu.
• Colpejar el cendrer amb el cigarret mostra nerviosisme i inseguretat.
• Una persona que exhala el fum cap a dalt significa que està de bon humor o entusiasmada davant una idea, inclús que està disponible pels altres. També és un gest de qui es vol fer notar com a segur d’ell mateix. Alerta! També és propi de les personalitats egocèntriques.
• Si algú fuma cap a baix, té un estat d’ànim alterat i no ho vol dir. El millor és deixar-lo sol en aquell moment. Segurament aquest gest d’exhalar el fum per baix vindrà acompanyat d’altres gestos que denotin preocupació o molèstia. • Com més de pressa s’exhala el fum cap a dalt, més confiat se sent el fumador. Per contra, com més de pressa l’expulsi cap a baix, més negatiu se sentirà. • Encendre una cigarreta i apagar-la abans que s’hagi fumat sencera indica intranquil·litat i desig de relaxarse.
• Exhalar el fum pel nas és senyal d’una persona molt segura de si mateixa i amb un gran autocontrol. És típic dels líders carismàtics i de qui sap bé el que està fent.
• Qui expulsa el fum bufant i per un lateral de la boca segurament no és una persona molt correcta ni lleial (tot i que alguns s’excusen dient que ho fan per no tirar el fum a la cara de la persona del davant, el correcte seria no tenir ningú davant mentre es fuma). • Si es consumeix el cigarret de pressa és perquè la persona no es troba massa tranquil·la ni serena. D’altra banda, qui expulsa lentament el fum és perquè està relaxat o busca estar-ho.
Com podeu comprovar, no és molt difícil convertir-se en un intèrpret del llenguatge corporal, tan sols cal ser observador, veure els gestos principals i els que els acompanyen per treure’n les conclusions.
54-63.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:50 Página 59
disseny de joies < moda |
GiDONA|juliol 2019
59
Transformació i disseny de joies. ‘Made in’ Girona Salvador Maresma
Dissenyador de joies info@mbosch.com / www.mbosch.com
He dedicat molt de temps intentant descobrir com ser més creatiu. Innovant, explorant camins tradicionals cap a la creativitat amb diferents tipus de llenguatges. Encara que tots aquests camins van despertar el meu esperit creatiu, em vaig adonar que no estava anant a l’arrel de l’assumpte.
Per realment aprofitar la nostra naturalesa creadora, n’hi ha prou que ens adonem d’una cosa: de les coses que ens envoltem, una pedra, els arbres, les fulles, el mar. O coses més artificials: edificis, façanes. Fins i tot creacions artístiques: un quadre, un monument. Moltes vegades no veiem el que estem mirant. Tots som artistes. Tu estàs creant tot el temps, simplement, perquè estàs viu.
Quan saps que estàs creant artísticament, t’involucres més en la teva vida, t’emociones. Comences a viure de manera més conscient el que estàs creant.
Per això, si t’animés a reciclar les joies i les pedres, siguin diamants o pedres de color, joies que saps que no faràs servir i que és molt probable que no tornis a lluir, aprofitales i transforma-les al teu gust. Deixa’t aconsellar per un joier
professional. Potser no caldrà fondre-les, només fer-los una polida, un mate diamantat o un mate fi, i li donarem aquell toc diferenciat.
Una foto, un dibuix, una idea... és el principi del procés de creació d’una joia per encàrrec.
La dissenyem amb la tecnologia 3D, i pots veure una simulació de la joia a mida real. Fem les teves joies, exclusives i úniques, amb la millor qualitat i sense que això representi una gran despesa. Equip, treball, creativitat, imaginació i tu, que ets la nostra raó de ser. #sihopotsimaginarhofemrealitat
54-63.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:50 Página 60
60
| moda > casaments
GiDONA|juliol 2019
Lluna de mel: 4 destinacions ‘top’ Sandra Jordà Wedding Center
Especialista en vestits de núvia i complements www.sandrajorda.com
De ben segur que el vostre casament serà fantàstic! I llavors, amb tots els nervis fora… toca relaxar-se! Potser no és una raó prou de pes per casar-se, però anar de lluna de mel és quasi tan important com el casament en si. És on comença la vostra gran aventura. No importa on aneu, qualsevol lloc és bo per començar aquest camí, però a continuació us deixo quatre llocs per a tots els gustos i que són un encert segur!
El Japó
Si voleu descobrir una cultura diferent de l’occidental, el Japó és el vostre destí. Un dels únics països que sap conviure en harmonia amb el seu gran passat històric i la modernitat més extrema.
Entre els seus destins bàsics hi podem destacar llocs com ara Tòquio (la capital), Osaka, Kyoto, Nagoya, Tsumago o Hakone. Menjar sushi, comprar tecnologia o admirar els temples religiosos i respirar pau interior. El país del sol naixent ho té absolutament tot per no avorrir-vos ni un segon.
Les Maldives
Al bell mig de l’oceà Índic, hi trobem el regne de les mil illes, el país més petit de tot el continent asiàtic. Al sud-oest de l’Índia,1.190 illes plenes de paisatges submarins de coral: les Maldives.
Les seves platges de somni i la seva aigua cristal·lina fan que sigui el lloc perfecte per relaxar-se i deixar-se cuidar. Esports aquàtics i passejades romàntiques en les seves llarguíssimes platges de sorra blanca durant la posta de sol converteixen aquestes fantàstiques illes en el còctel ideal per passar la vostra lluna de mel.
La costa oest dels EUA
Sovint associem els Estats Units amb grans metròpolis. Però res més lluny de la realitat. Només cal llogar un cotxe per endinsar-se en les infinites carreteres d’aquest fantàstic país i recórrer Califòrnia, Nevada i Arizona. Yosemite Valley, les magnífiques sequoies, el desert de Death Valley o el Gran Canyó del Colorado faran les delícies per als amants de la naturalesa per rematar-ho, això si, a l’Strip de Las Vegas. Un road trip de pel·lícula.
Kènia
Un dels països més desenvolupats del continent Africà. Kènia és el destí ideal per aquelles parelles que volen relaxació i aventura. Explorar aquesta joia de país no seria el mateix sense viure l’experiència d’un safari envoltat de la seva fauna salvatge. Una lluna de mel amb Jeep en plena sabana és una aventura única. Tranquil·litat i plaer és el que et promet aquest viatge de nuvis a la fi del món. I és que, a part de la sabana africana, també hi trobareu platges paradisíaques o zones muntanyoses que completen una rica i diversa naturalesa africana. Però sobretot, no us oblideu de les vacunes i els medicaments necessaris per viatjar a Kènia. I vosaltres, ja sabeu on anireu de lluna de mel? No dubteu d’assessorar-vos en una agència especialitzada per fer que el vostre viatge de noces sigui una experiència única i inoblidable més enllà del destí.
54-63.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:50 Página 61
Kamtxatka Una de les zones més salvatges de l’Extrem Orient, Kamtxatka, s’ha comparat amb el territori veí de més enllà de l’oceà, Alaska. Aïllada durant dècades pel recel de les autoritats soviètiques, a Kamtxatka s’hi troba una gran concentració de volcans, 29 dels quals són actius. Les diferents tribus autòctones, com ara els koriaks o els itelmens, centraven la seva activitat econòmica en la pastura de rens, la caça o la pesca. L’arribada dels russos al s. XVIII va suposar la progressiva aniquilació de la població local i la seva economia, fins a reduir-la a una nimietat folklòrica. A diferència de la civilització occidental, els pobles indígenes eren conscients de la seva dependència de l’entorn, i els seus rituals i els elements que veneraven demostren aquest respecte i harmonia vers els elements, el bosc, el riu i el gran depredador del territori, l’os. La duresa de l’orografia fa que qualsevol incursió en l’esplendorosa taigà sigui tota una aventura. L’activitat volcànica és constant i perceptible pel gran nombre de fonts d’aigües termals, així com la silueta dels 160 volcans que s’eleven per tot el territori, el qual amaga la famosa vall dels Guèisers, descoberta el 1941 per la geòloga Tatiana Ustinova. La gran riquesa natural de Kamtxatka, curulla d’ossos, rens, ants, martes i un llarg etcètera, la converteixen en un destí molt atractiu per a tots els qui vulguin descobrir un dels territoris més salvatges i impracticables de l’Extrem Orient rus.
54-63.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:50 Página 62
62
| educació >
GiDONA|juliol 2019
‘The world needs you to share her message’ Susan Triviño González Escriptora àrea Educació
Susan Triviño González
Greta, a partir de l’agost del 2018, va decidir faltar cada divendres de classe per anar a protestar davant de la seu del Parlament suec, fins que s’adoptin mesures reals per combatre el canvi climàtic.
“Actuar en consciència significa lluitar pel que consideres just. Totes les persones tenim l’obligació moral de fer el possible per millorar el món. La situació dels drets humans i la crisi climàtica van de la mà. No se’n pot resoldre una sense resoldre l’altra.”
Què estem deixant als nostres nens?
Greta Thunberg, nominada al Premi Nobel de la Pau amb tan sols 16 anys, no va dubtar el 2018 a protestar contra els governs del món que no fan res pel canvi climàtic. Afirma que la nostra civilització està sent sacrificada per un grup petit de persones que pasten fortunes, rics, com els del seu país, que viuen en i pel luxe. Diem que estimem els nostres nens, però els estem robant el futur davant dels seus propis ulls, afirma l’activista. Els líders polítics han ignorat en el passat la necessitat d’actuar i ho ignoren una altra vegada. El temps passa i les excuses també, continua declarant Greta en un dels seus discursos. El febrer del 2019, científics d’arreu de la Terra donen suport al moviment, el missatge d’aquesta gran lluitadora que ens fa pensar en referents per la humanitat com ara Mandela, Goodall, Maria Montessori i Gandhy. “Ara és el nostre torn”. Hem de parlar clar, ens diu, no podem resoldre la crisi si no la tractem com una crisi:
“The real power belongs to the people!”
Amnistia Internacional ha entregat el màxim guardó a Greta i al moviment d’activistes pel clima Divendres pel Futur. La pròpia Amnistia defineix el premi Ambaixador de Consciència com un homenatge a persones que han demostrat valentia i un lideratge extraordinaris en la defensa dels drets humans. I justament això és el que ella està demostrant al món sencer.
“Cada jove participant en el Divendres pel Futur representa el que significa actuar en consciència. Ens recorden que tenim molt més poder del que imaginem, i que cada persona pot ser part activa en la protecció dels drets humans enfront de la catàstrofe climàtica.”
Les monedes sempre tenen dues cares
El diari Libremercado sentencia que les idees de Greta Thunberg suposarien un súper impost de 60.000 milions d’euros l’any a Espanya. “Sólo tiene usted que escuchar algunos discursos de Thunberg, leer un par de sus artículos y… ¡voilà! Descubrirá su profunda ideología anticapitalista”. Altres medis titulen: “Protesten contra el canvi climàtic amb pancartes de plàstic i se’n van a un McDonald’s”.
El que necessitem i desitgem, si volem una vida de respecte pel món que ens envolta i, per tant, una vida de respecte per nosaltres mateixos i pels nostres fills, ho hem de lluitar amb passió i intel·ligència. Fixeu-vos en el Consell Econòmic i Social de l’ONU, que té per objectiu promoure la materialització de les tres dimensions del desenvolupament sostenible (econòmica, social i ambiental). Aquest òrgan constitueix una plataforma fonamental per fomentar el debat i el pensament innovador, aconseguir un consens sobre la forma d’avançar i coordinar els esforços encaminats a aconseguir els objectius. La feina no acaba conscienciant part de la població mundial de la necessitat d’actuar, ens hem de dotar de l’estructura i els recursos necessaris i sostenibles per poder actuar amb èxit.
El que tinc clar és que no hi ha somnis impossibles, com bé diuen, només hi ha voluntats més o menys fortes.
54-63.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:50 Página 63
GiDONA|juliol 2019
estètica < posa’t guapa |
63
El poder de la radiofreqüència
Descobreix la tecnologia més efectiva, segura i NO invasiva
Què és la radiofreqüència? Com funciona? Quina és la millor? Com s’aplica en els tractaments de bellesa no invasius? Aquestes són algunes de les preguntes que fa anys que explico per donar a conèixer una tecnologia molt efectiva i segura que no passa de moda. L’experiència ens ha demostrat de manera fefaent que la radiofreqüència dona resultats, i els vull compartir amb tu. Dolors Hortal Esteticista i psicòloga info@institutdh.com www.institutdh.com
Els anys passen i en el sector de la bellesa apareixen moltes tecnologies. Algunes es queden i demostren ser efectives i altres passen de moda sense gaire resultat. Com a professional, si he d’escollir una d’aquestes tecnologies no tinc cap dubte: em quedo amb els sistemes de radiofreqüència per la seva efectivitat, la seva seguretat i la seva aplicació no invasiva en qualsevol tractament corporal i facial. Per què radiofreqüència? Està clar, la radiofreqüència no només dona resultats, sinó que és una tecnologia molt versàtil que s’adapta a tots els tipus de tractaments estètics facials i corporals. Efecte antiedat en envelliment prematur, tractament d’arrugues i línies d’expressió, millora del relleu cutani, estries, cicatrius, recuperacions postoperatòries, fisioteràpia, remodelació corporal... Els tractaments no invasius, sense agulles ni infiltracions, que permeten dur a terme una tecnologia basada en la radiofreqüència són molt extensos, i podríem dir que gairebé tot el que vulguem millorar en el rostre i en el cos ho podem fer amb la radiofreqüència.
Venus Freeze, una novetat tecnològica basada en la radiofreqüència A l’Institut DH estem en evolució constant, incorporant als nostres tractaments corporals les últimes tecnologies basades en la radiofreqüència perquè els resultats són segurs, efectius i no invasius. L’última novetat que ja estem implementant s’anomena Venus Freeze, un nou equip de radiofreqüència multipolar amb polsos magnètics que incideixen en l’angiogènesi reforçant i estimulant la formació de nous vasos sanguinis i regenerant profundament els teixits. I això què vol dir?, et deus preguntar. És ben senzill, vol dir que
EL MEU CONSELL
aquesta radiofreqüència tan nova i efectiva eleva la temperatura de la zona tractada i provoca la formació natural de nou col·lagen i nova elastina. Així s’aconsegueix tensar i millorar l’elasticitat, la textura i la qualitat de la pell. La radiofreqüència Venus Freeze és eficaç en tota mena de pells, fins i tot en les més sensibles, i els tractaments es poden fer tot l’any amb resultats visibles des de la primera sessió, per això es considera un excel·lent tractament flash.
Tractaments VIP amb radiofreqüència L’experiència ens ha demostrat que la combinació de tecnologies és molt efectiva. I precisament aquesta és un altre dels avantatges que ofereix la radiofreqüència, la possibilitat de fer tractaments combinats amb resultats garantits amb cavitació, ultrasons, endotèrmia, electroteràpia, criolipòlisi, àcid hialurònic, pressoteràpia, oxigènesi, dermocosmètica i amb la Càpsula del Temps. A banda de la nova Venus Freeze, a l’Institut DH tenim més tecnologies basades en la radiofreqüència, que permeten fer tractaments facials i corporals efectius, segurs i no invasius: • RF Alma Laser és una tecnologia que actua escalfant de manera gradual el teixit dèrmic i subdèrmic per enfortir i remodelar tant superficialment com pel que fa al volum. Aquest escalfament fa que les fibres de col·lagen es contreguin i es multipliquin, de manera que corregeix la flacciditat i millora la qualitat de la pell. • RF Velashape combina en un sol equip el poder de la radiofreqüència bipolar amb el vacum o massatge mecànic, que fa un sistema de succió augmentant el metabolisme i afavorint un drenatge limfàtic i una millora de la pell corporal i facial. • RF D-finitive EVO és una radiofreqüència molt profunda que emet un camp electromagnètic capaç de regenerar els teixits sense causar cap efecte negatiu superficial. Amb la radiofreqüència profunda de D-finitive EVO, no només aconseguim reduir greix i remodelar, sinó que també refermem la pell.
A l’Institut DH tenim un mètode propi, el Global Body System, amb el qual diagnostiquem i combinem diferents tipologies de radiofreqüència i altres tecnologies no invasives adaptades a les teves necessitats específiques per obtenir els millors i més ràpids resultats, amb un tractament personalitzat. Deixa’t assessorar amb un diagnòstic gratuït i posa’t a les nostres mans!
64-71.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 64
64
| salut > sexologia
GiDONA|juliol 2019
Pacte de fidelitat Ester Mullera Godoy
Psicòloga clínica (col·l. 20.416), especialitzada en trastorns afectius i d’ansietat de l’adult. Sexòloga i terapeuta de parelles. ester.mullera@copc.cat www.estermullera.wix.com/sexualidad
Cada vegada més, anem obrint l’imaginari de les parelles. La parella tradicional ha anat experimentant canvis al llarg dels últims anys. La diversitat en les parelles sembla mostrar-nos un canvi, però ens seguim encallant en el mateix punt: la infidelitat. Intentar-la definir és complex i té moltes excepcions i mirades, tantes com persones hi ha al món. Però de manera unificada, s’ha intentat definir-la com l’incompliment d’un pacte, implícit o èxplicit, d’exclusivitat.
El primer error que cometen les persones és donar per fet que tenim la mateixa mirada, la mateixa definició, el mateix concepte que la parella. A vegades potser sembla que sigui una qüestió delicada, però el millor que podem fer és parlar-ne obertament. És a dir, expressar a la meva parella què és per mi la infidelitat, quines consideracions en tinc, quins determinats actes o comportaments són, des del meu punt de vista, infidelitat. És ben cert que no és el mateix un afer d’una nit de festa que tres mesos d’enganys. Però significa el mateix per cadascú de nosaltres?
Hi ha qui ja considera una infidelitat el fet de quedar amb una altra persona, pel simple fet de no dir-ho, encara que no hi hagi hagut res. De fet, si ens fixem en aquest últim exemple, podem observar que el que es posa en perill és la confiança. Hem de tenir en compte que les conseqüències d’una infidelitat són devastadores.
Quan l’altra persona descobreix l’engany o li expliquen, els sentiments que sorgeixen són complexos. Els primers que emergeixen són la ràbia, la impotència, la decepció, les pors, els dubtes i les incerteses. Tot això, acompanyat d’una davallada de confiança. A més a més, la inseguretat, la gelosia i la por que torni a passar s’apoderaran de la relació.
No podem evitar que una infidelitat passi, però sí que podem fer explícites les conseqüències que se’n podrien derivar. Treballar de manera conjunta per millorar la relació és un pilar bàsic.
64-71.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 65
GiDONA|juliol 2019
odontologia < salut |
65
La salut bucal durant l’embaràs Dra. Lia Brugué
Col·legiada núm. 3.131 B&V Clínica dental - Tel. 972 211 324 bivclinicadental@gmail.com
L’embaràs és un dels moments més emocionants de la vida. Moltes emocions i canvis hormonals es presenten en aquesta etapa, i és un moment per tenir cura de la salut en general, per tal que el nadó es desenvolupi de manera saludable. La salut bucodental per l’embarassada també és molt important, ja que la quantitat de canvis que es produeixen poden afectar en diferents àmbits, tant dental com gingival o periodontal.
Quins problemes bucals poden aparèixer durant l’embaràs?
Molts estudis recents demostren que hi ha una gran quantitat d’embarassades que experimenten gingivitis, coneguda com a gingivitis de l’embaràs, i que aquest fet afecta tant la dona com el futur nadó. Els principals símptomes que apareixen són les genives envermellides, sensibles, inflamades i amb sagnat abundant. Aquest tipus de gingivitis es presenta durant lembaràs a causa de l’elevació en el nivell d’hormones, fet que augmenta la reacció de les genives davant la presència de la placa bacteriana. No obstant això, les hormones no són la principal causa de la gingivitis, sinó que ho continuaria sent la placa bacteriana. Un altre risc que pateix l’embarassada és l’aparició de càries, que es deu, d’una banda, a la disminució de la saliva, que, com sabem, ens protegeix davant dels bacteris, i d’altra banda, a l’augment de l’acidesa bucal, sobretot en els primers mesos i en casos de nàusees i vòmits. En aquests casos d’acidesa bucal que és deguda als vòmits o a les nàusees dels primers mesos, és recomanable realitzar gàrgares amb aigua per restablir el pH bucal, i passats uns 30 minuts, raspallarse les dents, ja que d’aquesta manera no fem una erosió sobre l’esmalt dental.
Consells per a la salut bucal de l’embarassada
1. Informar el dentista de confiança de l’embaràs. D’aquesta manera, l’especialista informarà dels passos a seguir durant aquesta etapa i s’encarregarà del seguiment o del tractament en cas necessari. 2. Fer una revisió més una higiene bucodental cada 3 mesos. Convé realitzar una higiene bucodental trimestral, per tal de mantenir estable l’estat de les genives i de la boca en general. 3. Tenir cura d’una bona higiene bucal. Raspallar-se les dents després de cada àpat i fer ús del fil dental per netejar les zones interproximals de les dents, entre altres, són consells per mantenir una correcta salut oral.
4. És important en aquesta etapa, i sobretot en casos de gingivitis, fer servir un raspall adequat. Un raspall de duresa suau, amb uns filaments fins i que permetin netejar tant les dents com la geniva de manera adequada. S’ha de canviar el raspall cada 3 mesos.
5. Anar amb compte amb els excessos de sucre. És recomanable limitar el consum d’aliments amb un alt nivell de sucres i el fet de picar entre hores, que pot produir canvis a la saliva i augmentar el risc de patir càries. S’han de substituir els productes ensucrats per productes que fomenten la salut i el creixement, com la fruita, els làctics o els fruits secs. 6. Cal beure molta aigua, ja que, com hem comentat, durant l’embaràs es pot produir sequedat bucal o xerostomia, i comporta també un augment del risc de patir càries.
64-71.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 66
66
| salut > plantes medicinals
GiDONA|juliol 2019
Empelts en plantes hortícoles Nadia Jiménez Molina
Fitoterapeuta (terapeuta de plantes) i pagesa Facebook: "Nadia Plantas Aromaticas" Tel. 626 989 969
Els empelts en plantes hortícoles fins ara eren una pràctica poc coneguda, però en els últims anys s’està donant a conèixer gràcies als seus múltiples beneficis. Normalment pensem en els empelts com una cosa exclusiva dels arbres fruiters, i no és així, perquè actualment s’estan utilitzant moltíssim en plantes hortícoles com ara la tomata, l’albergínia, el cogombre, etc.
Les característiques bàsiques d’una planta empeltada són les següents: • Redueix els atacs de malalties, bacteris, fongs i problemes d’arrels. D’aquesta manera és molt més fàcil fer un hort ecològic.
• Aporta més vigor i fullatge a la planta i, com a conseqüència, el color del fruit millora. • S’aconsegueix escurçar el temps que es tarda a produir fruits, i a més afavoreix la productivitat i la mida del fruit.
• La planta és més resistent a climes i sòls (terres) que abans no ens haurien donat una bona productivitat.
Tècniques que es fan servir per empeltar L’empelt és un tipus de tècnica agrícola utilitzada amb finalitats agronòmiques o estètiques que ja s’utilitzava en civilitzacions antigues. Empeltar és l’operació de fer un empelt entre dues plantes: una és l’empelt (part que ens donarà els fruits) i l’altre el patró o portaempelt, que és la planta que té les arrels i sobre la qual s’uneix la varietat a empeltar (aquesta part de la planta servirà per aconseguir beneficis a la nostra planta, però no ens donarà fruits). En l’empeltada s’han d’unir les zones del càmbium dels dos exemplars, cosa que s’aconsegueix amb diverses tècniques i en uns moments determinats de la vegetació. Així s’aconsegueix que creixin com una única planta. Resumint, es cultiva una planta amb l’arrel d’una altra planta.
Per què es fan empelts hortícoles?
Doncs normalment el que es vol aconseguir és aprofitar les propietats beneficioses de les dues espècies empeltades, ja que el portaempelt o patró (part inferior) sol ser una espècie resistent a diverses plagues o malalties les quals la part empeltada és susceptible de contraure, o la seva resistència al medi és major perquè és més autòctona o més resistent al clima, per exemple, i proporciona a la varietat empeltada un suport més vigorós per poder créixer més i millor.
La part superior, la que va empeltada sobre el patró, sol ser una varietat molt bona i gustosa, però que no es desenvolupa en alguns llocs perquè és susceptible de patir malalties, o perquè el terra on es cultiva o el clima no són els adequats per la planta. Així doncs, combinant aquestes dues dimensions aconseguim un cultiu amb moltes qualitats
Fer un empelt hortícola és complicat, ja que la unió de l’empelt no és instantània. Han de passar uns quants dies fins que s’uneixin les dues parts, i durant aquest temps s’han de controlar molt les condicions d’humitat i temperatura, les quals han de ser constants durant la fase d’unió. Actualment hi ha diverses tècniques per fer empelts en espècies hortícoles: • empelt d’aproximació • empelt de pua o cunya • empelt d’empalme • empelt adossat
El més comú és l’empelt d’empalme. En aquesta tècnica es talla el patró en bisell per sota o per sobre dels cotilèdons. La varietat que es vol inserir es talla igual i amb el mateix angle que l’anterior, de manera que tingui el mateix diàmetre que el patró en el punt de tall. S’ajunten els dos brots unint-los amb una pinça especial.
64-71.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 67
GiDONA|juliol 2019
plantes < salut |
67
Les plantes hortícoles que s’empelten més són la tomata, el pebrot, l’albergínia, el cogombre, la síndria, el meló i el carbassó. En qualsevol cas, en totes les plantes el sistema d’empelt és semblant. L’única diferència a destacar és que, un cop empeltada, a la tomatera, quan ja s’ha unit l’empelt, se li talla el cap principal, i d’aquesta manera al cap d’uns dies creixen dos caps. Això es pot fer perquè el patró li dona molta força a l’empelt, així la planta té prou força per tenir dos caps i d’aquesta manera és molt més productiva. Això sí, Tomatera empeltada amb un sol cap en plantar les tomateres amb dos caps, haurem de tenir en compte deixar una distància entre de 80 cm o 1 metre entre elles, ja que ocuparan més espai d’amplada que les convencionals, les quals se solen plantar a 50 cm.
Planter de tomatera amb dos caps
64-71.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 68
68
| salut > osteopatia
GiDONA|juliol 2019
Els sentits ens fan créixer Estel·la Nevado Buenavida
Osteòpata i fisioterapeuta núm. col·l. 2.523 Osteopatia i fisioteràpia pediàtrica i per adults. enevadobuenavida@gmail.com. www.centredefisioterapia.com
Els sentits que es desenvolupen primer en el fetus són el sistema vestibular de l’oïda interna, el sentit del tacte i el sentit propioceptiu, que l’informa de com està col·locat dins de l’úter matern. Aquests sentits tenen un paper clau en el creixement del cervell del fetus i del nadó. L’oïda interna està estimulada pels moviments del cap, per la influència de la gravetat i pels moviments de la mare, per això és important que, si no ha de fer repòs, la mare faci vida normal. El seu moviment beneficia el nadó.
El fetus comença a bellugar-se aviat, a partir de les 18 setmanes, i és quan la mare pot notar que el seu bebè li fa patadetes. Aquests moviments són programats des de la part desenvolupada del sistema nerviós. Amb aquests moviments de cap, braços i cames anirà estimulant el seu sentit propioceptiu, per anar aprenent a moure el cos i ser conscient d’aquest. També l’estimularà quan es posi el polze a la boca o jugui amb les seves manetes amb el cordó umbilical. El sentit del tacte el treballarà gràcies al contacte amb les parets de l’úter i el líquid amniòtic. Quan el bebè neixi, aquestes condicions, adequades per la primera fase del desenvolupament, canviaran, de tal manera que s’haurà d’adaptar a un medi on li serà més difícil moure’s. Això explica els moviments bruscs i sense control que fan amb les extremitats, i per això el cap i tronc del nadó té molt menys moviment que quan estava al ventre matern. Si som conscients de la importància que té que un nounat
continuï rebent l’estimulació tàctil, propioceptiva i vestibular que tenia a l’interior del ventre matern, per afavorir el seu desenvolupament, serà més fàcil entendre que cal agafar els nens a coll, portar-los, fer-los massatges, bressolar-los, tocar-los, etc. Aquesta estimulació, feta amb amor, juntament amb l’activació del programa de moviments rítmics que els aniran apareixent espontàniament (voltejar, aixecar el cap quan està panxa avall, fer el balancí, girar sobre el melic, fer la croqueta...) ajudarà a un bon desenvolupament motor, de la parla, la visió, les emocions i les habilitats cognitives. Si hi ha dificultat perquè les àrees del cervell estiguin ben connectades entre elles, apareixeran comportaments d’impulsivitat i hiperactivitat, així com problemes d’atenció. Cal saber que, a part d’aquests factors que propicien el bon desenvolupament, també n’hi ha altres que l’interfereixen, i, per tant, cal tenir en compte aspectes mèdics com ara la prematuritat, factors hereditaris, infeccions els primers dies de vida o durant l’embaràs, lesions cerebrals durant el part i altres d’ambientals com les vacunes pels seus metalls pesants, radiacions electromagnètiques com les dels mòbils i altres aparells, metalls pesants com el mercuri i la falta d’estimulació tàctil, vestibular i propioceptiva que propiciaria passar molta estona en hamaques, cotxets, caminadors... perquè privarien el seu moviment lliure en una superfície. Per tant, quan algun nen, de manera habitual, sigui patós, xoqui amb les coses, li costi saltar, corri de manera estranya, se li escapi el pipí a les nits, s’assegui amb el cap recolzat a la mà i/o el peu sota el cul, li costi fer tombarelles, no li agradi caminar, sigui lent, tingui poca força o tingui molta laxitud a les articulacions, aquests símptomes ens poden indicar que, durant aquest procés de desenvolupament i interconnexió, hi ha hagut alguna dificultat. I s’haurà de fer un treball per poder reeducar aquests patrons que el nen no pot controlar.
64-71.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 69
GiDONA|juliol 2019
osteopatia < salut |
69
La importància de la quarantena
Raquel Rebollo Bentzen Fisioterapeuta i Osteòpata núm. col·l. 3.576 Especialitat: uroginecologia i fisiosexologia www.centredefisioterapia.com
Felicitats, mami! Acabes de donar a llum, per fi tens el teu nadó entre els braços, però t’adones que ara tot gira al voltant del nadó. Només tenim ulls per aquesta personeta que acaba de néixer i que necessita tota la nostra atenció. Però què passa amb la mare? Què passa amb la seva salut? El postpart és una etapa crucial pel sòl pelvià de la dona, i com es visqui la quarantena serà primordial per l’estat de salut del sòl pelvià i per la seva recuperació.
Avui dia moltes mares que acaben de donar a llum viuen aquesta etapa de postpart com un acte social. Ja no estan durant els primers quaranta dies de vida del seu nadó a casa, reposant i deixant-se cuidar; volen sortir al carrer, quedar amb més persones, passejar i posar-se en forma al més ràpid possible. Potser és perquè avui dia les xarxes socials i les influencers que surten en els mitjans de comunicació donen molta importància a recuperar la silueta en temps rècord just després d’haver parit!
Està clar que ens hem de cuidar, que cal tenir una bona rutina d’exercicis i que ens hem d’alimentar correctament (sobretot durant l’embaràs i el postpart), però no ens tornem boges! Després del part el cos necessita el seu temps i cal respectar aquest temps de recuperació. Posar-se en forma després del part és important, però el teu perineu i els abdominals necessiten molta atenció abans no passis a l’acció.
Durant la primera setmana de postpart és quan es produeix el moment de màxima involució uterina. L’úter va disminuint la seva mida, es van eliminant les restes de l’endometri i a poc a poc va tornant a la seva posició inicial. Aquest procés pot durar pocs dies o setmanes. És per això
que durant la quarantena cal que la mare estigui al màxim de temps possible estirada, evitant estar estones a peu dret o fent llargues caminades, per afavorir que tots els òrgans situats dins de la pelvis tornin a la seva posició inicial i que el pes de les vísceres abdominals no afebleixin encara més el sòl pelvià.
Recomanacions per cuidar el sol pelvià en el postpart:
• Descansa, descansa i descansa! Aquest punt és súper important, cal dormir tot el que puguis. És una etapa esgotadora i cal que recuperis energia descansant. El teu cos i la teva ment ho agrairan. • Durant la quarantena, estigues estirada al màxim de temps possible! Aquest punt és crucial per després poder recuperar bé la musculatura del sòl pelvià i de l’abdomen. • Cuida en tot moment la teva postura: quan estiguis estirada, asseguda, donant el pit, agafant el nadó, etc.
• Procura no fer esforços. Amb això no em refereixo només a no agafar pesos, em refereixo també en com t’estires i t’aixeques del llit o de la cadira, sense augmentar la pressió del perineu. • Protegeix el teu sòl pelvià contraient els músculs del perineu i activant el transvers de l’abdomen. • Exercita el sòl pelvià per afavorir-ne la recuperació.
Totes aquestes recomanacions les ensenyem i practiquem a les classes de prepart que realitzem els fisioterapeutes especialitzats en reeducació abdominopelviana. Durant l’embaràs és important visitar una persona fisioterapeuta especialitzada en sòl pelvià, que t’ensenyi quins exercicis pots fer durant l’embaràs, així com el que pots fer la primera setmana just després de donar a llum i durant la quarantena. I un cop passats aquests quaranta o seixanta dies, visita un fisioterapeuta perquè et faci una valoració de l’abdomen, el sòl pelvià i la postura, i perquè t’indiqui quins són els exercicis més indicats per al teu cas.
64-71.qxd_Maquetaciรณn 1 26/6/19 9:51 Pรกgina 70
64-71.qxd_Maquetaciรณn 1 26/6/19 9:51 Pรกgina 71
72-86.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 72
72
| dones a la història >
GiDONA|juliol 2019
99 noms de dones a la història Quim Torra
Locutor, divulgador torraquim@gmail.com
Aquest és el meu article número 100 a GiDona. Fins ara, nou anys ininterromputs divulgant quelcom de les vides de dones a la història. Han aparegut dones literates, pintores, científiques, religioses, de la reialesa, de la faràndula… per donar i per vendre! Algunes, quan va aparèixer el seu article, estaven vives. Sempre he dit que els homenatges s’han de fer en vida. Aquí teniu el llistat de les dites dones. Aprofito l’ocasió per demanar a la lectora o al lector la seva opinió, en definitiva, per saber si els ha agradat o no. La meva adreça electrònica és aquesta: torraquim@gmail.com. Gràcies. Llistat de dones a la història:
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. 19. 20. 21. 22. 23. 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. 34. 35. 36. 37. 38. 39.
Margarita Colom, poeta Anna Maria Dalí, escriptora Madeleine Carroll, actriu de cinema Isabel Vilà, sindicalista Carmen Amaya, bailaora Mela Muter, pintora Cándida Pérez, compositora Maria Castanyer, poeta Emilia Xargay, pintora-escultora Caterina Albert, escriptora Victoria dels Àngels, cantant d’òpera Aurora Bertrana, escriptora Montserrat Llonch, pintora Agustina Rexach, escriptora Lidia Nogués de Costa, peixatera Llúcia Jonama, heroïna de Sta. Bàrbara Gala, musa i esposa de Salvador Dalí Remedios Varo, pintora Sibil·la de Fortià, reina Mercè Rodoreda, escriptora Llucieta Canyà, escriptora Maria Gay, fundadora de Germanetes St. Josep Ava Gardner, actriu cinema Francina Boris, locutora Montserrat Vayreda, poeta Ermessenda, comtessa Maria Montessori, pedagoga Margarida Xirgu, actriu de teatre Lola Anglada, escriptora Isabel la Catòlica, reina Juana de Jugan, monja fundadora d’asil de pobres Joana Enríquez, reina Montserrat Roig, escriptora Maria Aurèlia Campany, escriptora Madame Curie, química Edith Piaff, cantant Evita, presidenta d’Argentina Shirley Temple, actriu de cinema Nati Mistral, cantant i actriu de teatre
40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50. 51. 52. 53. 54. 55. 56. 57. 58. 59. 60. 61. 62. 63. 64. 65. 66. 67. 68. 69. 70. 71. 72. 73. 74. 75. 76. 77. 78. 79. 80. 81. 82. 83. 84. 85. 86. 87. 88. 89. 90. 91. 92. 93. 94. 95. 96. 97. 98. 99.
Valentina Tereshkova, cosmonauta Maria Àngels Anglada, escriptora Ayn Rand, filòsofa George Sand, novel·lista i amant de Chopin Rosa Leveroni, escriptora Sara Bernhardt, actriu de teatre Irene Sendler, infermera a camps nazis Dolores, inspiradora d’una jota Mary Santpere, artista Mariana Pineda, heroïna Clara Campoamor, feminista Olga Ramos, cupletista Teresa de Jesús, santa Lliberada Ferrarons, santa Ana de Mendoza, princesa Celestina Vigneaux, pedagoga Imperio Argentina, cantant i actriu Agatha Christie, novel·lista Maria Callas, soprano Ana Frank, nena jueva Carmen de Burgos, periodista Frida Kahlo, pintora Indira Ghandi, primera ministra Isabel II, reina Rosalind Franklin, científica La Monyos, personatge popular Chavela Vargas, cantant Magdalena Aulina Saurina, religiosa Gloria Lasso, cantant Teresa de Calcuta, santa Montserrat Caballé, soprano Celia Cruz, cantant Pinito del Oro, trapezista Rita la Cantaora, cantant de coplas Montserrat Tresserres, nedadora Joana I, reina Marie Brizard, emprenedora Maria Anna Mozart, compositora Ana Maria Matute, escriptora Frederica Montseny, sindicalista Carmen Sevilla, actriu Joan Baez, cantant Concha Velasco, artista Margot Moles, atleta Marilyn Monroe, actriu de cinema Coco Chanel, dissenyadora Joaquima Vedruna, religiosa Amelia Mary Earhart, aviadora Jacqueline Kennedy, primera dama americana Nuria Feliu, cantant Maria Zambrano, filòsofa Sara Montiel, actriu de cinema Dolores Ibarruri, política Artemisia, pintora Baccara, duet femení Mae West, actriu-cantant Mata Hari, espia Amanda Lear, musa de Dalí La Chata, infanta Massiel, cantant i artista
72-86.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 73
GiDONA|juliol 2019
A l’estudi de... Josep M. Ortega
RP i comunicació Comissari d’exposicions
Aquest cop ens endinsem en l’estudi de l’escultora i gravadora Mercè Riba, barcelonina de naixement i empordanesa arrelada des de fa més de 40 anys.
Mercè Riba ens rep al seu estudi taller situat al barri del Puig, un agrupament de masies, algunes dels segles XVII-XVIII del veïnat de Llampaies, prop de Camallera. “Fa quaranta anys, el 1979, vaig arribar aquí procedent de Barcelona, on vaig néixer -ens diu-, i aquí és on he realitzat la meva obra, primer en un espai força petit i ombrívol i, més tard, vaig poder arreglar aquest espai, que és on treballo”. Val a dir que Mercè Riba, com a escultora, necessita per a la seva feina un espai gran, ja que sol fer força treballs de grans dimensions. El seu estudi actual està orientat al sud, d’esquena a la tramuntana, envoltat d’un pati des d’on es veuen camps de conreus i petits boscos de pins dispersos entre els conreus i les suaus ondulacions dels camps de l’Empordà. Ha plogut fa una estona però llueix un sol espectacular i un cel net de núvols, blau i clar de primavera que s’estén per damunt nostre. De fet, ara, a la primavera i a l’estiu, “treballo enmig dels dos espais, entre el taller i el pati, tant per la facilitat per la meva feina, que de vegades fa pols, com per poder gaudir d’aquestes vistes i del cel empordanès”, ens diu.
L’estudi, o potser hauríem de dir més aviat taller, gairebé no té parets: totes les superfícies estan ocupades per prestatges plens d’eines, estris, atuells i obres seves en diferents mides i materials per aquí i per allà, com un mena de cambra de les meravelles. “Per mi és com un desordre planificat, ja que sempre sé on tinc cada cosa i em sento acompanyada”. De fet, per companyia, compta quasi sempre amb la d’un gatet negre, en Lennin, que entra i surt quan vol i salta entre les peces i dos antics taulells de fuster que utilitza de suport per a les eines que necessita quan està treballant. L’altra companyia li dona la ràdio, que “escolto mentre treballo, especialment música clàssica a Ràdio 3 i La competència, dels Òscars, a RAC 1”. Ens diu que li agrada tant aquest programa que “de vegades em programo la feina en funció de l’horari d’emissió”. Mercè Riba es va titular en escultura a l’Escola Massana (1976) i en pintura a la Facultat de Belles Arts (1980). Entre el 1978 i el 1982 forma part del col·lectiu d’artistes Taller Nou, amb el qual s’inicia en les tècniques calcogràfiques. És autora d’una obra profunda i intimista dins de la figuració expressionista.
Des del 1973 exposa les seves obres tant dins del país (Barcelona, Madrid, Bilbao, Girona, Figueres, Berga, Vic i Cadaqués) com a l’estranger (Nova York, Ginebra, Stuttgart,
< art |
73
Mercè Riba Luxemburg, Brussel·les, Anvers, Gant i Sant Genís de Fontanes). Entre el 1980 i el 1991 va donar classes de gravat i modelatge a Girona, Osca, la Bisbal i la Universitat de Barcelona. Pel que fa a la seva obra pública, ha realitzat diverses obres de gran format, com el Sant Jordi i el drac, a la plaça de Catalunya, de Figueres; El llançador de Llampaies, a la plaça Major del seu poble; Monument a Josep Irla, a la plaça Josep Irla, de Girona; el Sant Lleí, escultura de marbre i resina a Sant Antoni de Vilamajor, Barcelona; el Crist de braços oberts, talla directa sobre fusta de til·ler, i Verge maternal, peça en terracota policromada per a l’església de Sant Antoni de Vilamajor, Barcelona, entre altres. Com a dibuixant i gravadora, ha il·lustrat amb dibuixos i gravats els llibres de bibliòfil Cabaret, Contes comestibles (vol. 1 i vol. 2) i Trànsit, i recentment ha realitzat el llibre d’artista Errant. Actualment el seu projecte immediat és “la realització i publicació de dos nous llibres, que giraran entorn de l’escultura -ens comenta-, encara que sempre surt algun encàrrec o alguna mostra per aquí o per allà, com ara la mostra col·lectiva que, amb el títol de Verd, va tenir lloc al Km7 Espai d’Art, de Saus, o la participació en l’exposició ‘Mulheres e cidadania’ a Porto (Portugal)”. Per als seus dibuixos i gravats, l’artista disposa d’un altre espai annex on poder treballar, així com d’una gran sala on exposa de manera permanent part de la seva obra. Acabarem amb unes paraules que li va dedicar l’historiador de l’art Francesc Miralles el 2002: “Mercè Riba, en aquests moments en què una bona part de l’art es decanta cap a l’espectacle i el buit, ens torna a un moment en el qual la passió íntima enllaça amb la societat i amb l’art. Per això la seva obra ens colpeix interiorment. I es converteix en consciència social.” Per saber més d’aquesta artista us podeu adreçar al seu web: www.merceriba.com
72-86.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 74
74
| apunts de cultura >
3 llibres
Anna Colomer
GiDONA|juliol 2019
La nostra proposta: tres lectures recomanades! Llibres on les dones són protagonistes. Si voleu recomanar qualsevol apunt cultural, envieu un correu a gidona@gidona.com
Una llibreria a Berlín Autora: Françoise Frenkel Edicions de 1984, 2019, 320 pàg.
Françoise Frenkel, llibretera francòfila, jueva d’origen polonès, esdevé tot d’una conscient de la follia de l’Alemanya nazi, cosa que l’obliga a marxar-ne i a refugiar-se a França. Però això és només l’inici d’un viatge erràtic: publicada el 1945, Una llibreria a Berlín és el testimoni en primera persona del desassossec dels jueus que, tot i víctimes de les persecucions, fins a l’últim moment van veure en la França dels drets de l’home un recer de l’antisemitisme que assotava tot Centreeuropa, però que el govern col·laboracionista de Vichy va convertir en un parany que en portaria molts als camps de concentració i a la mort.
La dansa del rellotge Autora: Anne Tyler Edicions Proa, 2019, 320 pàg.
La Willa és una dona de vora seixanta anys que viu retirada amb el seu segon marit a Arizona. De petita, la relació amb la seva mare va marcar-la molt, la mare de la Willa era una dona imprevisible que acostumava a marxar de casa sense dir res. La Willa va anar a la universitat i es va fer lingüista, però no va poder acabar la carrera perquè es va quedar embarassada del seu primer fill, en Sean, i va acabar ensenyant anglès a immigrants. Anys després que el seu primer marit morís en un accident de cotxe, la Willa rep la trucada d’una veïna de l’antiga parella del Sean, la Denise. La dona li explica que la Denise ha rebut un tret a la cama i que algú ha de cuidar la Cheryl, la filla de la Denise. La Willa viatja a Baltimore, es fa càrrec de la nena i, en contra de tot pronòstic troba, en aquesta família monoparental que no té res a veure amb ella, una nova raó de viure i el seu veritable lloc al món.
El conte de la serventa Autora: Margaret Atwood Editorial: Quaderns Crema, 2018, 360 pàg.
L’Offred viu a la República de Galaad, un règim totalitari i teocràtic basat en el control del cos femení per part del govern. En un futur no gaire llunyà, assolat per una natalitat en declivi, les dones fèrtils com ella només tenen una missió a la vida: garantir la descendència de l’elit dominant. El seu relat descarnat, a estones fred i irònic, d’altres vehement, desvelarà les tenebres d’una societat que es pretén virtuosa i ens demostrarà que ni l’estat més repressor pot contenir el desig de llibertat.
72-86.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 75
GiDONA|juliol 2019
< cultura |
75
La perruca rosa Anna Carreras Escriptora
A la pel·lícula Lost in Translation, dirigida per Sofia Coppola l’any 2003 i interpretada amb una destresa excepcional per Scarlett Johansson i Bill Murray s’hi parla d’amor, de solitud i d’autoconeixement. En Bob és un actor famós en hores baixes que viatja a Tòquio per fer una campanya publicitària de whisky. La Charlotte és una jove acabada de llicenciar en Filosofia i de casar-se amb un fotògraf d’èxit bastant llardós, una mena d’hipster lleuger i pseudomodernet. Tots dos s’allotgen al mateix hotel de luxe a la capital del Japó. Sota l’aparença d’una comèdia romàntica, Coppola ens submergeix en una melangia radical blava com ella sola. La pel·lícula abandona la frivolitat a l’ús i exposa els petits moments de joia i les grans connexions que podem arribar a establir amb segons qui enmig de tanta misèria i solitud. Lost in Translation. Perduts en la traducció. Perduts i incompresos per l’entorn, en Bob i la Charlotte es fonen i, a estones, es fan u. Perduts no només perquè són en un país d’idioma desconegut ple de brogit i de neons en cadena, sinó perquè no es comuniquen amb fluïdesa ni amb el seu entorn immediat. Un cinquantí i una filòsofa de vint-
i-pocs que s’agraden d’una manera senzilla i real, sense enamoraments passionals ni castells de focs. El seu és un amor de mirades cansades a l’ascensor, de somriures sincers enmig d’una conversa. Una intimitat sensual als antípodes del sexe. La millor de les escenes de la pel·lícula és la del karaoke. La Charlotte canta a casa d’uns coneguts amb una perruca rosa de tall cleopàtric i serrell deliciós, absolutament seductora. Sense dir res, són els ulls qui parlen. Els silencis parlen. La perruca parla. La tendresa parla. Que ella recolzi el cap amb la perruca a l’espatlla d’ell sense dir-se res. Aquesta escena parla. I molt.
En Bob i la Charlotte es completen, no només perquè estan sols i es fan companyia, sinó perquè tenen una personalitat complementària, com Oniria i Insomnia dels Love of Lesbian. La Charlotte gasta un esperit assossegat i pregon que va més enllà de la seva edat. Gaudeix de l’aïllament i la calma, el passeig i la contemplació asocial, i no se sent atreta per l’escàndol i el glamur de l’extravertida Tòquio, una metròpoli que, com Nova York, no dorm mai. Ella és una outsider, no té els mateixos interessos que el seu marit i, per contra, la mirada li brilla com als feliços pocs que somnien en un canvi vital. Aquesta actitud anima en Bob, li facilita l’explosió del seu millor sentit de l’humor. En resum: en Bob se sent més viu al costat de la singular Charlotte. La necessita com l’aire. La bellesa i la tristesa de tot plegat és que quan se separen cadascú a la seva habitació d’hotel es retroben amb el propi buit existencial, insadollable, infinit.
No hi ha neó ni extravagància ni acció desfermada, a Lost in Translation. Tot és naturalitat i elegància, com en un envelat de festa major on les bombetes de colors són una cadena d’instants de bellesa visual, de Pantone fred ruixat pel pes melancòlic, ombrívol, de poca llum. Quan la Charlotte, des d’una solitud crònica, mira per la finestra de l’habitació de l’hotel impersonal en què s’allotja hi veu una ciutat borrosa, capitalista, superficial. Ella és poesia. I el món no la sap llegir.
72-86.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 76
76
| xarxes socials >
GiDONA|juliol 2019
6 consells per vendre a Instagram Yolanda Expósito
Community manager i fotògrafa professional info@yolandaeb.com Tel. 691 239 725 www.yolandaeb.com
Vols vendre productes i/o serveis del teu negoci, però no saps ni per on començar? Amb aquests consells tindràs mitja feina feta. Vinga, pren nota!
Consell #1 - Optimitza el teu perfil d’empresa d’Instagram
Una foto de perfil. Tria una foto on aparegui la marca (com un logotip), que faci que la teva empresa sigui fàcil d’identificar.
Una biografia ben elaborada. La teva biografia ha d’incloure una descripció clara de la teva empresa que arribi al públic. Fes-li saber exactament què ofereixes.
Un enllaç a la teva botiga. La secció URL de la teva biografia és l’únic enllaç per fer clic que pots agregar a la teva pàgina d’Instagram, així que assegura’t d’usar-lo! Aquest és un excel·lent lloc per atreure trànsit des de les teves publicacions individuals i històries d’Instagram. Crear un URL únic també et donarà l’oportunitat de fer un seguiment de les visites a la teva pàgina web des d’Instagram.
Una vegada hagis configurat el teu perfil empresarial a Instagram, podràs decidir quant desitges gastar, on vols que es vegi l’anunci i per quant temps desitges que funcioni. Instagram permet a les empreses una varietat d’opcions de segmentació per adaptar-se millor a les necessitats de la teva empresa.
Consell #3 - Crea històries d’Instagram amb enllaços a productes
Les històries d’Instagram són l’oportunitat perfecta perquè les empreses interactuïn amb el públic de manera més freqüent i personal. Moltes marques usen les històries per capturar els seus productes en acció, promocionar ofertes especials o exhibir articles nous.
L’algorisme d’Instagram ara també té en compte totes les interaccions que reps en les teves històries d’Instagram, com els comentaris i les respostes, o quan les teves històries s’envien a algú. Així que, com més interactuï un usuari amb les teves històries, més probabilitats haurà que els teus posts apareguin en la seva pàgina d’inici d’Instagram o feed.
Consell #2 - Utilitza els anuncis d’Instagram per arribar al teu públic objectiu
Consell #4 - Crea un feed d’Instagram que inciti a comprar
Amb els continus canvis en l’algoritme d’Instagram i una major competència perquè es vegi el contingut, els anuncis d’Instagram s’han convertit en una part fonamental de l’estratègia de màrqueting d’Instagram per a les empreses.
Hem de posar-ho molt fàcil perquè l’usuari arribi ràpidament a la compra. Aprofita la funció de compres d’Instagram que permet a les empreses etiquetar els productes que estan disponibles per a la venda (mitjançant la pàgina de Facebook), i després permet que els usuaris els com-
72-86.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 77
GiDONA|juliol 2019
< xarxes socials |
77
prin directament dins de l’aplicació.
Consell #5 - Ofereix promocions només per Instagram Instagram és el lloc perfecte per promocionar una oferta, fer el llançament d’un nou producte o oferir un codi de descompte exclusiu per als teus seguidors. Pots agregar la informació de la teva promoció en una llegenda de foto o en les històries d’Instagram, animant els usuaris a fer clic en l’enllaç de la teva biografia per a així aprofitar l’oferta. Hem de fer sentir especial l’usuari.
Consell #6 - Estableix aliances amb influenciadors d’Instagram
Actualment, els consumidors ja no confien en la publicitat tradicional, sinó que confien en les persones. Per això, el màrqueting d’influenciadors brinda a les marques una oportunitat única per arribar a un públic especialitzat i compromès.
Si no tens el pressupost per associar-te amb un gran influencer, considera buscar un microinfluenciador. Aquests influencers tenen una quantitat significativa de seguidors, però no massiva, que oscil·la entre 1.000 i 100.000 seguidors. Els microinfluenciadors solen estar molt més disposats a fer un acord en espècie, intercanviant productes per promocions. Si ets una empresa petita, invertir en microinfluenciadors podria ser una excel·lent manera d’atreure clients potencials a la teva pàgina. Comencem?
I si tens qualsevol pregunta, no dubtis a contactar-nos. Som especialistes en xarxes socials. info@yolandaeb.com Tel. +34 691 239 725
I al proper article... “Obert per vacances” (Què fer amb les xarxes a l’estiu?).
72-86.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 78
78
| decoració >
GiDONA|juliol 2019
El canvi d’armari Carmen Martínez de Trincheria
Interiorista - Col·legiada núm. 1.310 Vocal de la Junta del Col·legi de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Girona
Ara que tindrem uns dies de vacances, és el moment ideal per fer el canvi d’armari amb calma i per pensar en la possibilitat de llençar o donar la roba que no utilitzem i veure quina hem de substituir. És el moment ideal per reorganitzar l’interior dels armaris; una pràctica que hauríem de realitzar dos cops l’any, a la primavera i a la tardor, coincidint amb l’arribada de les temporades de calor i fred, respectivament. Però si encara no has tingut temps de fer-ho, aprofita els dies de vacances! El primer que hauràs de fer és seleccionar què et poses i què no utilitzes. Moltes vegades agafem tant d’afecte a algunes peces que és dificilíssim desfer-se’n, ens passa a tots! No obstant això, és fonamental per mantenir l’ordre dels armaris, ja que les cases no són magatzems i no es pot conservar tot indefinidament.
Recorda que un armari ordenat repercuteix en el nostre estil: moltes vegades vestim sempre igual perquè no veiem bé tota la roba que hi ha emmagatzemada. Però per poder organitzar bé un armari, abans cal haver pensat i dissenyat adequadament la distribució interior segons les nostres preferències en la manera de vestir. No és el mateix espai el que necessitarem per penjar vestits, camises i jaquetes que el de roba més informal, com ara texans i samarretes. L’elecció del nostre armari ideal serà el que més s’ajusti al que realment ens cal, i això no és una tasca fàcil. L’armari ha de ser atractiu i funcional i s’ha d’ajustar no només a les nostres necessitats d’espai, sinó també d’organització.
La varietat d’armaris que hi ha al mercat és molt àmplia: armaris encastats (ideals per estalviar espai), armaris exempts, armaris fets a mida, armaris personalitzats amb fotografies, vinils o que incorporin, fins i tot, la televisió. En primer lloc, cal que siguem molt conscients i analítics amb l’espai de què disposem, la qual cosa ens pot motivar a decantar-nos per un armari encastat o un que no ho és i, evidentment, el seu sistema d’obertura. De la mateixa manera, hem de reflexionar sobre quin tipus d’objectes són els que emmagatzemarem en l’interior, i si doblegarem les peces o si les penjarem.
Un altre punt a tenir en compte és el seu estil i color. Una opció és comprar un armari que combini amb la decoració del dormitori, o al contrari, podem optar per triar un armari d’un estil totalment diferent per trencar una mica amb l’ambient i donar una nota d’originalitat a l’habitació. En això ens pot orientar perfectament un interiorista, que és qui donarà el punt d’originalitat que busquem i alhora ens aconsellarà sobre com treure el màxim rendiment a l’habitació. Un cop tinguem clar què hi guardarem i com ho farem, serà l’hora de dissenyar l’estructura de l’armari per tal de treureli el màxim partit als metres de què disposem. Si per sort disposes d’una habitació extra, i pots tenir un vestidor, has de tenir en compte, també, el disseny de la il·luminació. Cada punt de llum ha d’estar molt estudiat per tal d’il·luminar correctament cada zona. També s’estudiarà on convé ubicar el mirall i la resta de mobles auxiliars, per tal de no produir ombres i visualitzar sense esforç tots els teus complements. I ara, el profund dilema: què penjar i què plegar. Camises, pantalons de vestir i americanes és millor que vagin penjats, i així ens estalviarem planxar de més. Els vestits i les camises només es poden plegar quan fem la maleta per viatjar. Per tant, cal que sempre els pengem en penjadors gruixuts, perquè no es deformin les espatlles.
Llenceu els penjadors de metall prims i invertiu en uns bons penjadors de fusta o amb formes per a les mànigues (a Ikea n’hi ha a molt bon preu). Escollir-los tots de la mateixa mida i forma donarà unitat visual a l’armari. No necessitareu penjadors per a les samarretes, que és millor plegar-les en lleixes. Els jerseis de llana o de punt, així com la roba elàstica, senzillament no poden anar penjats, perquè es deformarien pel seu propi pes.
72-86.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 79
< decoració |
GiDONA|juliol 2019
Classifica les peces per tipus i color. Mira de col·locar al teu armari dues barres, una a dalt i una a baix. A la de dalt, col·loca-hi camises i roba similar, organitzades per tipus (sense màniga, màniga curta, màniga llarga) i per colors; comença amb les peces de color blanc, i continua amb les de tons clars, tons foscos i, finalment, les negres. A la barra de sota, col·loca-hi els pantalons i les faldilles. D’aquesta manera, cada matí en obrir l’armari obtindràs una impressió visual de com combinen millor les teves peces de roba. En lleixes i calaixos col·loca-hi les samarretes i les peces de punt, guardades per tipus i colors. Personalment, considero que són millors les lleixes que els calaixos, ja que permeten veure quines peces tenim a primera vista. També hauries de tenir un compartiment per a peces més llargues, com ara vestits i abrics.
Utilitza fundes de plàstic per guardar les peces més delicades que no utilitzaràs en els pròxims mesos, així es conservaran millor. La roba que s’ha d’emmagatzemar plegada i que no utilitzaràs aquesta temporada pots guardar-la en caixes grans, i col·locar-les a la part superior de l’armari, que sovint
79
sol ser el lloc de més difícil accés. Hi ha moltes mides i colors, perquè puguis triar les que millor s’adaptin al teu estil.
També és important tenir cura de la neteja de l’armari per evitar les olors que de vegades es desprenen de la roba. Un saquet amb essències o un ambientador agradable contribuiran a fer del teu armari un lloc més agradable. I per acabar, un consell: si, com tanta gent, comparteixes armari amb la teva parella, és inevitable que la cosa es compliqui. Una mala organització és susceptible de provocar tota una Guerra dels Rose. L’ideal? Separació de béns: el 50% de l’espai per a cada un. Si us porteu molt bé (però molt, molt bé), us podeu permetre el luxe de compartir alguna lleixa.
Un consell per als nois: no somieu tenir més espai que nosaltres! En tot cas, succeeix a l’inrevés, ja que les noies portem anys d’avantatge en el consum de moda. I si la cosa es complica, només puc dir que estalvieu i feu un vestidor propi decorat de manera personal i molt masculina per tal que elles no hi entrin mai!
Girofinques Interiorisme Pl. Marquès de Camps, 11, baixos - 17001 GIRONA - Tel. 972 22 46 68 - www.girofinquesinteriorisme.com
72-86.qxd_Maquetaciรณn 1 26/6/19 9:51 Pรกgina 80
80
| viatges >
GiDONA|juliol 2019
Jordi Aparicio edicio@gidona.com www.gidona.cat
Bruges
Una ciutat de conte i extremadament borgonyona
72-86.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 81
GiDONA|juliol 2019
< viatges |
81
Bruges és una ciutat que enamora. Situada a Flandes, al nord-est de Bèlgica, aquesta imprescindible ciutat que s’emplena de visitants durant el dia, amb turistes que busquen, amb pressa, les seves instantànies que penjaran a les xarxes socials, es buida, incomprensiblement, al vespre, quan la munió de turistes ha marxat, amb massa pressa. És un error no fer nit (o nits) a Bruges, una petita ciutat amb poc més de 100.000 habitants, on els carros de cavalls i les bicis han tret, amablement, els cotxes del centre històric i l’han fet ser Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Agradables botigues amb tot luxe de detalls es converteixen en verdaders museus del petit comerç, juntament amb un increïble patrimoni i l’arquitectura urbana que l’envolta. Perdre’s per Bruges és, segurament, la millor opció que ha de tenir tot visitant en aquesta ciutat i ara, amb la inauguració de l’espectacular Museu de Gruuthuse, la seva visita és obligatòria.
72-86.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 82
82
| viatges >
La prosperitat de Bruges va arribar en forma de tempesta una nit del 1134, quan la força de l’aigua va obrir un canal natural, el Zwin, que la connectava amb el mar del Nord. Allò va convertir Bruges en un dels ports més importants de l’Europa medieval i en un punt d’atracció per pintors. La pèrdua del port al segle XVI va causar la decadència i va contribuir a preservar el fantàstic nucli històric fins al dia d’avui. I segurament el millor inici per passejar per Bruges és el Minnewater o llac dels Enamorats. En el seu parc es fan concerts a l’estiu i servia de moll per les embarcacions que feien la ruta Bruges-Gant als segles XIV i XV. És aquí on trobarem el famós beateri, el Begijnhof, molt ben conservat i l’indret on es veuen les tres torres que ajudaran a orientar-se entre l’irregular traçat de carrers empedrats i les desenes de ponts (brugge, en neerlandès). La torre més alta que albirem, de 123 metres, és la de l’església de Nostra Senyora de Bruges (segle XIII); la segona pertany a la catedral de Sant Salvador (també del segle XIII), i finalment, l’última és l’icònic Belfort, símbol del poder econòmic de les ciutats flamenques durant l’Edat Mitjana. I és que a Bruges durant l’Edat d’Or van passar moltes coses, entre altres, la primera borsa del món, amb la invenció de les lletres de canvi, que dona una pista del gran poder econòmic que va arribar a tenir Bruges sent la ciutat, juntament amb Venècia, més rica de l’Europa del segle XVI.
El Museu de Gruuthuse, obert des del mes de maig
Però segurament és la inauguració del reformat i impressionant Palau Gruuthuse, reconvertit ara en museu, el que
GiDONA|juliol 2019
fa encara més atractiva la visita a Bruges. El Museu de Gruuthuse va obrir les portes el passat mes de maig, després d’una exhaustiva restauració que va durar molts anys. Aquí s’ofereix al visitant una experiència de museu personalitzada, en què es coneixerà la història de Bruges des de l’Edat Mitjana mitjançant una selecció d’obres mestres. La capella de Louis Gruuthuse, un monument únic a Europa, és de visita obligada. Va ser construïda com un oratori per aquest cavaller burgundi i el seu palau connectava directament amb el cor gòtic de l’església, de manera que podia seguir la missa sense sortir de casa. El fil conductor de la col·lecció del Museu de Gruuthuse és el lema familiar de Louis Gruuthuse: plus est en vous, que significa que hi ha sempre “més” dins la persona per donar. I segurament és la característica més borgonyona de la Bruges de tots els temps.
El bressol dels grans mestres flamencs
A banda de botigues artesanals i de xocolateries (no hem d’oblidar que n’és una de les capitals), de passejar pels canals observant tot quedant bocabadats l’impressionant patrimoni urbà i religiós, a Bruges, més que a cap lloc, cal anar als museus, on trobarem obres mestres dels més grans artistes flamencs de l’Edat d’Or i on sempre s’inauguren grans exposicions úniques al món. A partir d’un matrimoni molt ben concertat, la cort de Borgonya es va unir al comtat de Flandes. Els ducs de Borgonya es trobaven molt a gust a Bruges i s’allotjaven al luxós Prin-
72-86.qxd_Maquetaciรณn 1 26/6/19 9:51 Pรกgina 83
GiDONA|juliol 2019
< viatges |
83
72-86.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:51 Página 84
84
| viatges >
senhof, l’actual Dukes’ Palace, el meravellós i únic hotel de 5 estrelles de la ciutat. El seu bon gust i la inclinació per la pompositat van fer que encarreguessin projectes a grans artistes com ara Jan Van Eyck, que va ser el pintor de la cort que va exercir gran influència a grandiosos artistes com Hans Memling, les obres del qual es poden admirar, entre altres llocs, al Museu Groeninge i a l’Hospital de Sant Joan, el que va ser el més antic d’Europa, la visita del qual és d’obligat compliment. En el cas, per exemple, de l’Hospital de Sant Joan (Sint-Janshospitaal), entre el 4 d’abril i el 6 de setembre alberga l’exposició de “Memling Now: Hans Memling en l’art contemporani”. Aquesta exposició arranca de la pintura de Hans Memling, que pertanyia als pintors més importants de la Bruges burgúndia, pintava fins a tres peces per l’altar i les seves obres es troben entre les millors obres d’art dels primitius flamencs, així com de l’Arqueta de Santa Úrsula, de renom internacional.
Però en aquest recinte que representa l’hospital més antic d’Europa, amb peces que recorden el seu passat, també s’hi exhibeix una exposició exclusiva sota el nom “De Mena, Murillo i Zurbarán, mestres del Barroc espanyol”. Una col·lecció meravellosa del segle XVII en què s’exhibeixen 20 escultures religioses i pintures plenes de passió. Una oportunitat única i poc coneguda d’aquests artistes espanyols del Segle d’Or espanyol. Aquesta exposició estarà oberta fins al 6 d’octubre d’aquest any.
No serà fins al 2020 que s’inaugurarà l’exposició “Jan Van Eyck in Bruges”, al Museu Groeninge, una exposició consagrada a dues obres mestres del pintor de la cort bur-
GiDONA|juliol 2019
gundi, de les quals Bruges mostra La verge i el canònic Joris van der Paele i el Retrat de Margaretha van Eyck, la seva esposa. L’exposició permetrà descobrir Jan van Eyck en la seva etapa a Bruges i es materialitza a la plaça que rep el seu nom amb la seva hieràtica estàtua en plena Academiestraat.
En definitiva, el primer error pel visitant neòfit de Bruges és voler-la visitar en un sol dia, sense fer-hi nit: no sabeu el que us perdeu! Bruges és una ciutat de conte, i els seus canals i la seva arquitectura amb els teulats de les cases punxegudes conviden a passejar-hi. És una ciutat de somni, amb molts trams exclusius per a vianants, bicicletes i carruatges de cavalls, una manera peculiar de conèixer la part vella de Bruges, farcida de mercats, com l’extraordinari Mercat d’Antiquaris, que tots els caps de setmana para al llarg de la meravellosa Rambla, al carrer Dijver, a tocar del riu. Tot el centre de Bruges està declarat per la UNESCO com a Patrimoni Mundial de la Humanitat i, per tant, passejar pels seus vells carrers, amb els seus canals com a referència, és una manera de reviure constantment el passat ric, medieval, d’aquesta ciutat de Flandes. Però Bruges és també la capital de la xocolateria artesanal de tota Bèlgica i la mostren amb orgull; i és al llarg de carrers com el de Mariastraat on diferents artesans talladors recorden el que va ser el centre neuràlgic del comerç dels diamants, ara arrabassat per Anvers. Són moltes les activitats a fer a Bruges a banda de visitar els museus. Una excursió en vaixell pels seus canals o pujar al Belfort, el campanar, a tocar de la plaça Major (Markt), amb una alçària de 83 metres, que fa que pujar 366 esglaons tingui la seva recompensa: observar la ciutat com mai més la veuràs. És un dels must imprescindibles de Bruges.
72-86.qxd_Maquetaciรณn 1 26/6/19 9:52 Pรกgina 85
GiDONA|juliol 2019
< viatges |
85
72-86.qxd_Maquetación 1 26/6/19 9:52 Página 86
86
| viatges >
Com arribar
Des de Girona, la companyia Ryanair disposa de dues connexions directes a Brussel·les, tant a l’aeroport de Zaventem com al de Charleroi (www.ryanair.com). Des de Barcelona, Brussels Airlines és la millor opció per volar a l’aeroport internacional de Brussel·les-Zaventem (www.brusselsairlines.com).
Des de l’aeroport de Zaventem surten trens directes a Bruges cada hora.
On dormir
L’Hotel Dukes’ Palace és l’únic 5 estrelles de Bruges. Un hotel carregat d’història, ja que és l’antiga residència de la noblesa borgonyona, situat al cor de Bruges (www.hoteldukespalace.com).
Per a més informació Sobre Bruges: www.visitbruges.be
GiDONA|juliol 2019
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:52 Página 87
SUPLEMENT GASTRONÒMIC DE GiDONA
Núm. 82
La proposta
Castelló d’Empúries
El personatge
La descoberta
Ses Negres Begur
Foto. Restaurant Emporium
Emporium
Jordi Ribas El vi
Clos d’Agon La recepta
Esqueixada de bacallà
Restaurant de producte
Les Corones L’Estartit
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:52 Página 88
88
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
| notícies > actualitat
El Museu de l’Empordà celebra la jornada ‘Repensar el menjar. De la cuina de mercat a la cinquena gamma’ El passat 27 d’abril s’inaugurava al Museu de l’Empordà l’exposició "El país dels cuiners. De Ca la Teta a elBulli", un recorregut a través de l’evolució de la cuina i la gastronomia a l’Alt Empordà i la influència que ha tingut en els avui considerats millors restaurants del món.
En relació amb aquesta exposició, es va programar una jornada orientada a tots els públics, però sobretot a les persones interessades en la gastronomia i l’alimentació, que va inaugurar Ferran Adrià parlant de l’"Accent empordanès d’elBulli". El professor de filosofia de la ciència de la Universitat Autònoma de Barcelona va reflexionar sobre innovació i pensament al voltant de l’activitat gastronòmica. Vicent Marquès va parlar del seu treball sobre la Història de la cuina catalana i occitana, una enciclopèdia de 10 volums que ha editat recentment Edicions Sidillà. El periodista gastronòmic Salvador Garcia-Arbós va dedicar la seva ponència a parlar dels valors en la utilització dels productes de proximitat, i Clara Antúnez, nutricionista i
sommelier, va destacar els maridatges amb Aigua de Vilajuïga, empresa col·laboradora del projecte. Els torns de la tarda van ser per dues taules dinamitzades per les periodistes Carme Gasull i Paula Molés, la primera, dialogant amb Carme Ruscalleda i Núria Serrat per preguntar-se la raó de la manca de dones xef en el panorama de l’alta cuina, i la segona, amb Mateu Casañas i Jordi Subirós, els hereus dels clàssics. L’objectiu d’aquesta jornada va ser reflexionar al voltant del menjar, el mercat, l’ofici de la cuina i els reptes de futur que es plantegen en aquests espais.
La cuina de l’Empordanet col·labora en el llibre “Història de la cuina catalana i occitana” de Vicent Marqués
pilar la història de la gastronomia del nostre país.
Història de la cuina catalana i occitana és un volum que inclou 200 monografies i més de 300 receptes de salses, aperitius, amanides i sopes. Acompanyades de les il·lustracions de Montse Mayol, les prop de 1.000 pàgines del llibre no només expliquen els processos d’elaboració de les receptes. L’obra de Marqués sobretot esdevé un recorregut històric, filològic, literari i cultural de dues cuines germanes com són la catalana i l’occitana.
40 anys de feina
La Cuina de l’Empordanet ha col·laborat en l’edició del llibre Història de la cuina catalana i occitana, del valencià Vicent Marqués, al Museu del Suro de Palafrugell. El xef del restaurant Casamar de Llafranc, Quim Casellas, i el xef del restaurant La Plaça de Madremanya i president de La Cuina de l’Empordanet, Vicenç Fajardo, van intervenir en un col•loqui sobre cuina, i van aprofitar per elogiar la tasca de Vicent Marqués, que ha dedicat tota la seva vida a reco-
Abans de la seva jubilació, Vicent Marqués es dedicava a la cuina i, paral·lelament, també escrivia llibres d’àmbit gastronòmic. La idea de recopilar la història de la cuina catalana i occitana va sorgir fa 40 anys, quan va iniciar una recerca de dades, que encara avui segueix en procés. El resultat és Història de la cuina catalana i occitana (Edicions Sidillà), una obra mestra que ajuda a preservar la història d’uns lligams que van més enllà de la cuina.
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:52 Página 89
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
actualitat < notícies |
89
David Steegmann explica com afecta el menjar a la casa i a la ciutat El passat 20 de juny, l’Arxiu Municipal d’Olot va acollir la segona presentació de la IV edició del cicle de conferències sínTESIS Arquitectòniques, programat pel Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC. En aquesta ocasió, va ser David Steegmann Mangrané, doctor arquitecte per Universitat Politècnica de Catalunya el 2017, qui va presentar la seva tesi doctoral, amb el títol "Ciudad, casa, comida. Una aproximación poliédrica a los límites entre lo público y lo privado”. Aquest treball té l’objectiu posar en relleu la influència del menjar a la casa i a la ciutat, i centra l’estudi en els països de l’oest industrialitzat, on els costums alimentaris, en gran part per l’existència d’una mateixa base de creences religioses i uns nivells similars de desenvolupament, resulten comparables.
Can Xapes es consolida com un espai gastronòmic que alhora és escola de formació professional
lligat a un compromís social per formar professionalment jovent en situacions de vulnerabilitat i amb dificultats per accedir al món de la formació reglada o el treball. D’aquesta manera, la cuina i la sala de Can Xapes funcionen com una escola per tal que joves puguin aprendre l’ofici de cuinar i les normes bàsiques del món laboral.
El passat 11 de juny, es va complir el primer any de la reobertura de Can Xapes, després que romangués durant 8 anys tancat, des que va abaixar la persiana el 2010. Rere l’impuls d’aquesta nova etapa hi ha l’entitat gironina AD’Iniciatives Socials, una associació sense afany de lucre que treballa per a la millora del benestar de la infància, l’adolescència i les seves famílies, a través de programes i serveis especialitzats, orientat a la prevenció, l’atenció i la protecció. Amb la reobertura, AD’Iniciatives Socials ha volgut conjugar l’experiència i el valor de Can Xapes amb un projecte culinari
Recuperar l’essència d’un restaurant històric, i més La singularitat del renaixement de Can Xapes no és sols reobrir un restaurant que havia funcionat en una altra època. És empeltar-se de la història del Quim Vicens i la Carme Coll.
Un restaurant sense ànim de lucre Durant els tres primers anys, va funcionar només com a escola: tot l’engranatge real d’un restaurant i d’una sala al servei de les promocions d’estudiants que s’hi formaven per aprendre l’ofici. Però l’any passat, després d’un banc de proves, es va optar per reobrir Can Xapes al públic i es va optar per la contractació d’un equip de professionals que gestiona actualment el restaurant. Can Xapes és, doncs, un restaurant concebut com un espai gastronòmic on les propostes de cuina es basen en l’excel·lència del producte, l’alta qualitat i la proximitat.
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:52 Página 90
90
| la sala >
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
Lluís Coll Nicolau Professor de Serveis en Restauració Escola d’Hostaleria de Girona www.professionalsdesala.com
No et deixis prendre el pèl, aquest estiu!
Durant els mesos d’estiu, aprofitant que acostumem a estar més relaxats i de vacances, és quan abunden les estafes en bars i restaurants. Per la manca d’informació, alguns hotelers s’aprofiten de la bona fe dels comensals per cobrar alguns serveis del tot il·legals.
Subministrar medicaments, cobrar per utilitzar els lavabos, negar-se a acceptar bitllets grans, compartir menús i tota una llarga llista de situacions que poden comportar malentesos. Molts clients callen per vergonya o desconeixement i paguen, però que no us enganyin! Suplement pel servei de pa. El pa només es pot cobrar si figura a la llista de preus (carta). En qualsevol cas, no s’hauria de servir si el client no el demana. Per cert, si es cobra per cada peça, no descartis que el preu augmenti si s’acaba i se’n sol·licita més.
Suplement pel gel. A més de ser del tot ridícul, és il·legal. L’únic supòsit, per exemple, seria que en un bar el cafè amb gel aparegui més car que un cafè sol. Però demanar glaçons per l’aigua o el refresc i que ens els cobrin és rotundament il·legal. Cobrar per cobert. Tot i que cada vegada passa menys, fa uns anys era del tot habitual l’aparició del concepte pa i cobert. La llei en aquest sentit és molt clara: no es pot cobrar res que resulti necessari per la prestació del servei.
IVA. Està totalment prohibit no incloure l’IVA en els preus de la carta. La llei és molt clara en aquest aspecte: sempre cal indicar el preu final complet. Per tant, et pots negar a pagar més de l’import que has llegit al costat de cada plat.
PSM (preu segons mercat). Pot ser habitual i raonable que cada certs dies, o fins i tot diàriament, canviïn els preus de carns, peixos i mariscs en funció del preu del mercat. Però això no exclou que no sigui necessari indicar el preu exacte. El bar o restaurant haurà d’actualitzar els preus sempre que sigui necessari.
Plats del dia. És molt comú aquella frase del maître de: “A part de la carta, tenim un gall de Sant Pere fresquíssim”, però mai ens diuen el preu. Doncs això tampoc no està permès, ja que de qualsevol plat se n’ha d’indicar el preu a la carta, al menú o en algun altre llistat.
Cobrar per conceptes no sol·licitats. És un bon detall, per exemple, servir un aperitiu, unes olivetes o un xarrup sense que el client ho hagi sol·licitat. Però en cap cas ens poden cobrar per aquests serveis no comandats expressament pel consumidor. Preus diferents a la barra i a la terrassa. Demanar una consumició a la terrassa pot comportar un suplement en el preu. Però obligatòriament s’ha d’indicar exactament el preu a la carta, desglossat.
87-106.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 9:53 Pรกgina 91
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 92
92
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
| la proposta >
Emporium
(Castelló d’Empúries)
La història familiar d’èxit continua Text i fotos : Jordi Aparicio i Jordi Perich gidona@gidona.com www.gidona.cat
Castelló d’Empúries representa el mar i la muntanya. La sortida al mar d’aquest municipi la trobem a Empuriabrava, encara que el poble resta a l’interior, a l’altre costat de l’autovia de Roses, on trobem un univers medieval amb l’extraordinària basílica de Santa Maria com a cap i casal del municipi alt-empordanès. I aquest mar i aquesta muntanya són també una de les característiques presents en aquest magnífic establiment familiar que vam poder visitar a mitjans del mes de juny.
La família Jordà va decidir, fa més de cinquanta anys, obrir un hotel-restaurant a peu de l’antiga carretera que portava a Roses des de Figueres. Ja des d’un bon principi van voler apostar per la qualitat amb propostes de cuina tradicional empordanesa gràcies a l’àvia Elvira, que, segons diuen, era una extraordinària cuinera. El pare d’en Salvador Jordà, propietari actual de l’establiment juntament amb la seva dona, Elena Giró, va seguir oferint aquesta cuina basada en l’entorn, en la qual no faltaven mai els peus de porc, la sarsuela, els fantàstics, diuen, calamars a la romana i, en definitiva, diferents platillos de tota la vida. Era un temps en què es buscava volum de feina, fer molts menús i que els clients
quedessin satisfets. Molta feina, feta amb tots els integrants de la família, l’autèntic baluard d’aquest restaurant.
Fa més deu anys, amb la tercera generació de l’Emporium en marxa, Salvador Jordà i la seva dona, Elena Giró, van decidir fer un canvi en la proposta del restaurant. Va començar una revolució tranquil·la, amb una idea clara: o ens reinventem o morim. Es van marcar l’objectiu d’oferir una alta cuina de producte, en la qual la tradició i els sabors persistissin, donant via lliure a la creativitat amb coccions precises i presentacions molt visuals. La proposta va anar agafant solidesa, de mica en mica, picant molta pedra, però no va ser fins al 2010, amb l’entrada també dels fills, els bessons Joan i Màrius, que el projecte va tenir cara i ulls. La família altre cop!
I el 2016, com vam presagiar des d’aquestes mateixes pàgines, van rebre un dels guardons que més feliços els ha fet i que ha donat sentit a tota aquesta revolució tranquil·la. Assolir 1 estrella de la Guia Michelin, la més prestigiosa que hi ha al món, malgrat els seus sempre desdibuixats criteris, va ser un bàlsam i un reconeixement a la feina que van plantejar en Salvador i l’Elena i que van materialitzar amb la seva incorporació, els seus dos fills, en Màrius i en Joan. Ara són ells dos qui estan a la cuina. Els que creen, interpreten i versionen plats molt personals en què el producte de qualitat sempre hi és present, com en els seus mars i muntanyes.
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 93
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
Com a prova d’això, vam tastar el menú anomenat Mar i Muntanya, a un preu de 79 euros, malgrat que en disposen d’un més llarg (a 105 euros) i un de més curt (a 59 euros). I ens vam trobar plats d’alt nivell gastronòmic, molt gustosos, amb molt bon producte de qualitat i presentacions molt visuals. I sí, el mar i muntanya continua present a cadascun dels plats, com ara amb les gambes blanques de Roses presentades a sobre d’un personalíssim ajo blanco. Mar i muntanya, sí, i també simbiosi nord-sud. O amb la vedella de l’Albera, curada en sal i presentada amb anxoves i botàriga, el segon entrant fred i que fa despertar la personalíssima cuina dels bessons Jordà Giró. També és fantàstic el seu morro de bacallà, amb la seva cocotxa, acompanyat d’espàrrec blanc, i cigrons. Un altre personalíssim mar i muntanya, fugint, això sí, dels potents sofregits de ceba i tomata que solen ser la base dels mars i muntanyes tradicionals. Aquí, tal qual, producte del mar combinat amb producte de la terra. Bones combinacions. Meravellosos productes! I el menú finalitza amb l’espatlleta de cabrit lletó amb caviar i sardina fumada. Un espectacle de sabors en boca extremadament ben harmonitzats. Un plat excel·lent que els dignifica com allò que són: un restaurant d’alt nivell gastronòmic. Però al costat de la renovada sala ha aparegut un bistró amb menús a 15 euros que pugen a 20 euros els caps de setmana. I on continuen servint esmorzars i bons entrepans a partir de les 6 del matí. I acaben de reformar l’antic hostal, reconvertint-lo en un hotel amb encant, amb espaioses habitacions modernes i amb bon gust. Ningú no els ha regalat res. Són, senzillament, una família que reinverteix els beneficis i s’endeuta en el seu propi negoci, apostant per la qualitat i pels seus clients. La família Jordà-Giró continua fent història. Una història que encara no està escrita, però en què la família continuarà sent el pal de paller de l’èxit de l’Emporium. Que així sigui!
Restaurant Emporium C/ Santa Clara, 31 - Tel. 972 250 593 Castelló d’Empúries www.emporiumhotel.com
emporium < la proposta |
93
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 94
94
| la proposta > emporium
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
Arribant a Emporium Restaurant, a Castelló d’Empúries, amb... el nou Renault Scénic
La nova generació del Renault Scénic ja es pot provar al concessionari Santiago Juandó, així com la versió més llarga, el Grand Scénic. El monovolum més popular de la marca francesa apareix amb importants millores d’espai tant per als passatgers com per a la càrrega; pel seu disseny, tant interior com exterior, i, finalment, apareix amb un equipament i una tecnologia totalment innovadors, en què sobten sobretot les impressionants llandes de 20” que venen de sèrie en tots els seus models. El Renault Scénic apareix definitivament nou en tots els aspectes! Per la seva part, la gamma de motors del nou Renault Scénic es comercialitzarà amb dos motors de benzina de 115 i 130 CV de canvi manual, i un total de sis combinacions en què no faltaran els dCi de 95 i 110 CV (manual i automàtic), de 130 i de 160 CV (amb canvi de doble embragament EDC) i fins i tot un model híbrid que encara no està al mercat. El nou Scénic hereta la pantalla vertical del seu germà gran, l’Espace, de 8,7”, amb un alt grau de connectivitat, de modes de conducció (Renault Multi Sense), control de
creuer, frenada d’emergència amb detecció de vianants, càmera d’aparcament, connexió automàtica de fars i sensors d’aparcament a tot el voltant del vehicle, entre molts i molts altres sistemes de seguretat i confort. Una autèntica meravella de la tècnica.
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 95
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
< el vi |
95
Jaime Abel Varón Sommelier sommelier_jaime_abel
Jaime Abel Varón
Fotografies: Jordi Perich - gidona@gidona.com
Clos d’Agon
El celler dels vins diferents a l’Empordà
Clos d’Agon és un celler que està fonamentat al Mas Gil, una antiga masia del 1792 ubicada en el parc natural de les Gavarres, al Baix Empordà. El celler està situat a cent metres d’altitud i amb una orientació sud-oest, protegida per una important extensió muntanyosa de boscos. La superfície total de la finca està formada per 42 hectàrees, 16 de les quals estan destinades al cultiu d’una àmplia varietat de raïms internacionals, repartides en 29 parcel·les. Al centre de vinya hi trobem el celler i una antiga masia centenària, que conté una assolellada i bonica terrassa amb vistes al mar.
L’any 2002 van començar els treballs de construcció d’un celler més gran que l’existent fins aleshores, projecte que va ser una realitat l’any 2006.
La història moderna del Clos d’Agon (sense deixar d’oblidar l’antic Mas Gil) comença l’any 1987, quan un matrimoni d’origen franc-belga decideixen comprar aquella antiga masia amb 350 anys d’història a l’esquena. En aquells moments, la masia estava formada per 12 hectàrees de vinyes plantades de la varietat híbrida (una combinació de dos ceps de Vitis), en conducció vas i amb un marc de cultiu força estret.
Philippe Dambois, prestigiós per diversos projectes vitivinícoles, decideix donar un tomb important al celler. Assessorat pels seus amics Pierre Galet i André Crespy, de la Universitat de Montpeller, substitueix les vinyes velles en vas per vinyes en conducció espatllera, que van ser unes de les primeres en terres catalanes. Aquest no seria l’únic canvi que es va produir en aquell mo-
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 96
96
| el vi >
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
ment, ja que Dambois, fidel amant de les varietats típiques franceses i especialment captivat per les bordeleses i de la vall del Roine, va decidir plantar-ne vuit hectàrees, sempre sota la supervisió d’en Crespy.
Als anys 90, Dambois decideix vendre l’explotació, i és aleshores quan el projecte passa a ser propietat d’un grup de sis amics suïssos (quatre en l’actualitat), amb una dèria en comú: la passió pel vi. Clos d’Agon estava predestinat a ser un referent per la qualitat dels seus vins, elaborats amb varietats que mai ningú havia tingut a la zona, varietats que s’expressen en consonància amb l’entorn mediterrani, donant lloc a vins únics i de gran prestigi.
El 1988 comença l’etapa fulminant de Clos d’Agon de la mà de qui són avui els actuals propietaris: Frank Ebinger (Casa del Vino, Zurich), Silvio Denz (Château Faugères, Château Rocheyron, Château Lafaurie-Peyraguey, Montepeloso i Denz Wine), Alfons Niedhart (Dr. Spengler) i Jurg Maurer. Aquest grup d’amics va fixar el seu objectiu en un dels enòlegs més prestigiosos a escala mundial, Peter Sisseck, conegut per encapçalar projectes immortals com ara Pingus i Hacienda Monasterio, i Clos d’Algon no en seria l’excepció. És en aquest moment quan aquest extraordinari alquimista comença un nou projecte encarat cap a un augment de la pro-
ducció de vins de qualitat, amb l’augment de la superfície de plantació, recuperant antics bancals en les parts més altes de la finca, i amb la construcció d’un nou celler dissenyat per l’arquitecte Jesús Manzanares, un arquitecte de reconegut prestigi que ha estat l’artífex de cellers tan emblemàtics com Bodegas Pago de los Capellanes, Bodegas Mauro, Bodegas Álvaro Palacios i Bodegas Aalto, entre altres.
Actualment, el director tècnic Miguel Coronado, assessorat per l’enòleg Peter Sisseck, segueixe treballant per intentar treure el màxim rendiment al terrer particular de Clos d’Algon, i amb això seguir elaborant grans vins que es caracteritzin per un marcat estil i qualitat.
Al Clos d’Algon tot és perfecte, cadascun dels components juga un paper important: l’equip humà, el celler, l’entorn, els vins i sobretot la matèria primera. Una matèria primera que es reflecteix en un ampli ventall de varietats foranes, començant per les negres com ara caberent franc, syrah, cabernet sauvignon, petit verdot, merlot, i entre les blanques, viognier, roussanne i marsanne. La plantació més recent va ser el 2019, amb la incorporació de garnatxa negra, garnatxa blanca i garnatxa gris.
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 97
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
< el vi |
97
El treball a la vinya se centra a fer una selecció dels brots descavallats, el desfullatge i, si és necessari, l’aclariment del raïm, un control exhaustiu de la maduració, la decisió precisa del moment òptim de la verema i la recol·lecció manual en caixes de 15 kg. Les sales de fermentació posseeixen dipòsits d’acer termoregulats.
Les sales de criança i malolàctica, completament climatitzades, es troben a ambdós costats de la sala de fermentació. La zona de recepció està en una escala superior, el que els permet treballar per gravetat en quasi tot el procés.
És així com sorgeixen els seus extraordinaris vins de prestigi, qualitat i varietat, que no han passat desapercebuts i han estat distingits i elogiats per periodistes especialitzats a escala internacional com ara Robert Parker, James Suckling, Stephen Tanzer, José Peñín i Mario Scheuermann. Cal esmentar que el Clos d’Agon Blanc 2006 va ser nomenat millor vi blanc d’Espanya per la revista Wine Advocate, i l’Amic Rosat 2015 com el millor rosat de Catalunya en els premis Vinari 2016. El celler està emparat per dues denominacions d’origen, com són la DO Catalunya i la DO Empordà, i elabora vins de reconeguda qualitat, amb una àmplia gamma de diversos clients.
• Clos d’Agon Selecció Especial. És un vi negre seleccionat de les millors barriques, on s’ofereix una edició limitada d’ampolles amb un estil bordelès però sense presència de syrah.
Clos d’Agon Blanc 2014
• Clos d’Agon Syrah. És la posada en escena del celler per oferir un vi monovarietal d’aquesta varietat de gran qualitat.
• Clos Valmanya. És un acoblament atípic de dues varietats com són el merlot i la syrah, però que genera un vi exuberant i amb molta personalitat.
Finalment, el celler ens presenta la gamma Amic, una línia de vins més comercials en què hi trobem vi blanc, rosat i negre.
Així és Clos d’Agon, un celler que és a la meravellosa zona de Calonge, a la Costa Brava. Un paratge immillorable d’històriques oliveres i arbres exòtics que fixen la mirada en una cultura llegendària que guarda una estreta relació amb el vi.
Marsanne, roussanne, viognier
Vi blanc d’aspecte net i brillant, de color groc palla d’intensitat alta, reflexes daurats i tons oliva, llàgrima gruixuda i abundant de caiguda lenta.
En el primer nas és net i franc en aromes, d’intensitat i complexitat alta, aromes de fruita blanca com la pera molt madura i algunes notes de violetes marcides. En un segon nas destaca la fruita amb os, com el préssec molt madur, compota d’albercoc i mel vella, sobre un fons que recorda l’ametlla torrada i les fulles d’eucaliptus sec. En boca és llarg a l’atac, amb una bona acidesa, d’intensitat i complexitat alta.
En el pas per boca es mostra un vi voluminós i amb molta untuositat, gras, amb bona estructura, amb unes notes iodades i salines.
En el retro nasal arriben records de raïm botrititzat sec, i en segueix destacant un final amb bona presència d’acidesa, notes iodades i salines combinades amb fruits secs torrats com ara l’avellana i l’ametlla.
Ideal per maridar amb: • Un filet de porc amb préssecs rostits. • Plàtans flamejats amb rom i ametlles. Temperatura ideal: 12 °C Tipus de copa: borgonya
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 98
98
| el personatge >
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
L’honestedat de Jordi Ribas, del restaurant Sol Blanc (Pals) Text i fotos: Jordi Aparicio i Jordi Perich gidona@gidona.com www.gidona.cat
La filosofia
Jordi Ribas és un amant, abans que res, del producte. No li importa haver-lo d’anar a buscar a fora si la qualitat s’ho mereix. I adapta la carta a la seva passió per la cuina, una passió que no veu sovint a molts restaurants tant d’aquí com de fora.
És per aquest motiu que proliferen també a l’Empordà restaurants de baixa qualitat, de menjar ràpid: “Si no apostes per la qualitat, tindràs un client de poca qualitat”, denuncia Jordi Ribas. “Per obrir un restaurant s’haurien de requerir uns mínims, i aquí la feina hauria de ser del govern i dels ajuntaments, i que les associacions de restaurants pressionessin. Però no es fa”. Segons Ribas, el jovent ja no valora una cuina de qualitat. No volen gastar-se més de 10 o 12 euros, i això és així perquè no els ensenyem a casa, perquè els col·legis donen uns càterings de baixa qualitat, perquè en general no hi ha una cultura gastronòmica. “Pocs restaurants neixen des de la passió que tenim pocs restauradors, perquè si no hi ha passió és absurd mantenir un restaurant obert tot l’any, treballant cada dia moltíssimes hores i amb l’estrès que comporta”, afirma Jordi Ribas.
Nous plats i plats de sempre: l’evolució del Sol Blanc
Nous plats acompanyaran aquesta nova etapa estiuenca del Sol Blanc. Pel que fa a entrants pensats per compartir, estrenem una amanida d’enciams i cabdells, en què totes les verdures són del nostre hort, i verat marinat amb sal. També estrenem una truita dròpola, servida en llauna amb alls tendres de l’hort i llagostins a dauets amb una emulsió dels seus caps, i la truita poc feta per sobre. També introduirem una pasta fresca feta amb una base de tomata de l’hort tallat concassé i oli d’oliva de l’Empordà, i llobregant escaldat només 2 minuts i pelat tallat en trossos grans. La pasta fresca la fem nosaltres amb farina de Tramuntana i farina d’arròs, i queda una massa molt bona. També oferirem un pernil d’ànec fumat a casa amb una coca gruixuda amb escalivada amb romesco i alguna verdura crua de l’hort. El roast beef el mantenim canviant el foie-gras de l’hivern pel formatge, així com el nostre tàrtar de gambes.
Amb el nou carro continuarà fent el clàssic steak tartare amb el filet de vedella i davant del client, i, a més, continuarà oferint els txuletons, “malgrat que ara en diem mitjanes de vedella, perquè ara hi traiem l’os i les parts més dures, així com el greix, i queda la part alta de l’entrecot. I queda el centre de la mitjana, el tall més exclusiu de la vedella o de la vaca”. A més, “hem incorporat un madurador de carn a la vista dels clients amb les diferents peces que venem, totes amb maduracions controlades”. Pel que fa a la carn, continuen apostant pel filet Wellington, que continua tenint molt d’èxit entre els seus clients. I “continuem oferint el xai lletó del nostre proveïdor, Pauet de Jafre”, desossat i marcat a la brasa. Amb els ossos fent un fondo de xai lletó i acabant la cocció al forn. D’aquesta manera obvien coure’l a baixa temperatura, que, de fet, se n’està fent un abús en molts establiments, i així, en canvi, s’aconsegueix una peça tova per dins però cruixent per fora. Pel que fa a les postres, Jordi Ribas comenta que no pot tocar res. “El nostre coulant de galetes Oreo i Maria, i sobretot
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 99
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
el nostre xuixo fet al moment, són les estrelles”. Jordi Ribas va ser el pioner d’oferir per postres el xuixo, fet a casa i de manera acadèmica, i són molts els restaurants que han copiat aquesta proposta. També destaca l’ensaïmada bèstia amb xocolata, oli i sal i la seva versió del pastís de formatge, fet amb recuit de l’Empordà i fet amb una crema de formatges del seu carro. “I sobretot continuem amb el nostre nou carro de formatges, en què en presentem fins a 20 varietats, tots catalans.”
Els arrossos
I, com sempre, hi seran presents els omnipresents arrossos, la gran marca de la casa “Sempre de l’Estany de Pals, el millor productor d’arròs de Pals i extremadament honest. Ens agrada molt treballar l’arròs perquè estem envoltats d’arrossars, i el fem de totes maneres: sec, caldós, en Papillotte, en llauna... Mirem que els nostres clients els gaudeixin, i com a novetat, a la carta presentaré un nou arròs servit amb àmfora i donaré un servei especial amb un arròs un pèl fumat, amb peix de roca, que promet ser espectacular!”
Jordi Ribas comenta que “a vegades vols créixer i fer coses noves, però el client et va limitant i no podem deixar d’oferir l’arròs d’espardenyes, que és el més car de la carta perquè hi posem 125 grams d’espardenyes per persona i està fet amb l’arròs bomba cultivat a l’Estany de Pals. La qualitat i la quantitat té un cost, i el client ho sap”. El de calamar i pollastre és el que té més èxit de tots els que fan, i sobretot els brutals, que són amb producte de qualitat i de temporada, fets amb una llauna amb molt poc gruix d’arròs. Tots els arrossos els podem fer per una persona menys el brutal, que és per a dues persones com a mínim. Però també són molts els incondicionals que aposten pel seu peix a la brasa amb un acompanyament d’arròs a banda.
Els suggeriments, un dels secrets del Sol Blanc
“El nostre joc són els suggeriments fora de carta. No solem canviar gaire sovint de carta justament perquè si m’arriba un producte de temporada o microtemporada, no s’hi és a temps”. Aquesta és la filosofia de Jordi Ribas, la qualitat per damunt de tot. “Jo vull veure els meus clients repetir cada setmana, aquesta és la meva finalitat, i per aquest motiu els suggeriments de temporada o microtemporada són el nostre tret distintiu, en què la varietat és el que anima a repetir.”
< el personatge |
99
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 100
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
100 | la descoberta >
Ses Negres (Platja de Sa Riera, Begur) Un ‘xiringuito’ amb un alt nivell de cuina Text i fotos: Jordi Aparicio i Jordi Perich gidona@gidona.com www.gidona.cat
Quan els propietaris del renovat Hostal Ses Negres, un clàssic de la Platja de Sa Riera, a Begur, van proposar al cuiner Vicenç Fajardo, propietari del Restaurant la Plaça i de Saó Càtering, fer-se càrrec del restaurant que acull aquest hostal, ja sabien que el camí que havien triat no era un altre que el de l’excel·lència. De fet, la propietat, dos joves empresaris d’èxit, Josep Moya i Rafa Serra, ja eren clients seus de La Plaça i sabien perfectament el que volien pel Ses Negres. L’hostal, totalment renovat aquest 2019, amb molt de gust i amb aire inconfusiblement eivissenc, està dirigit per la Cèlia Blázquez, que, amb la cap de sala, la Berta Dotu, i en Vicenç Fajardo, fan un trident molt potent. La sala del restaurant Ses Negres disposa de dos ambients, un dins l’establiment, amb una marcada atmosfera de l’estil
d’Eivissa, i l’altre a la terrassa, davant del mar, a tocar de la sorra de Sa Riera, amb un aire de xiringuito amb estil, i amb unes vistes privilegiades a les illes Medes i al cap de Creus. El Ses Negres no neix com un restaurant de temporada estiuenca, sinó que la propietat vol obrir des de Setmana Santa fins a octubre o novembre, ajudant d’aquesta manera a desestacionalitzar un indret com Sa Riera i motivant, d’aquesta manera, a cohesionar a tot l’equip de sala i cuina.
Malgrat que la casa mare de Vicenç Fajardo continua a La Plaça i al servei de Saó Càtering, un dels més prestigiosos del país, ell sap que un simple assessorament no funciona sense una profunda implicació. Per aquesta raó, no només ha dissenyat la carta i els diferents plats de suggeriments,
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 101
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
sinó que també tot el personal de cuina és seu, i per tant, estarà molt vinculat a aquesta seva nova casa.
Una atractiva carta dividida en plats per compartir, brasa, planxa i arrossos, en què podem trobar magnífiques creacions com ara l’albergínia escalivada, formatge d’ovella i all negre, que representarà, estic convençut, un dels must del Ses Negres. Grandiós plat. Altres plats que semblen teletransportats de La Plaça són els daus de tonyina bluefin amb tomàquet, festuc i alvocat. I també plats en què el producte d’alta qualitat és el protagonista, com les ostres Amélie del núm. 2 amb Ponzu. No es poden deixar de tastar els musclos a la brasa o el pop de roca a la brasa amb papada, patata i romesco, que es converteix en una delícia al paladar.
I com no podria ser d’una altra manera, trobant-nos al lloc que ens trobem, ofereix tres tipus d’arrossos secs. D’aquests, vam poder tastar el de calamar i salsitxes coronat amb uns escamarlans posats a l’últim moment, amb una mínima cocció, que representa tot el que Fajardo vol transmetre en aquesta nova aventura: senzillesa, qualitat i una bona cuina. Bones postres com el seu cheese cake, el fantàstic pastís de formatge, que, si esteu sopant, us farà albirar totes les estrelles del firmament des de la galàxia Fajardo. Un xiringuito no ha d’estar renyit amb la qualitat. I, almenys, al Ses Negres s’abandona el concepte de mediocritat que sol poblar molts establiments a peu de platja, oferint aquí un alt nivell de cuina amb una bona relació de qualitat-preu.
Restaurant Ses Negres C/ del Mar, 8 - Platja de Sa Riera (Begur) Tel. 649 715 171 - www.hostalsesnegres.com
ses negres < la descoberta | 101
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 102
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
102 | restaurants de producte >
Les Corones
(l’Estartit)
L’ambaixador de Getaria a la Costa Brava Text i fotos: Jordi Aparicio i Jordi Perich gidona@gidona.com www.gidona.cat
La població guipuscoana de Getaria és famosa per tots els amants de la cuina perquè la majoria dels establiments estan especialitzats en peixos a la brasa, que els cuinen en graelles situades a fora de l’establiment. La qualitat de les peces que arriben al seu port pesquer provinents del Cantàbric fan feliços a tots els comensals que cada dia s’apleguen per menjar aquesta especialitat pròpia del País Basc.
A Catalunya segurament el màxim referent de peix a la brasa el trobem a l’Estartit, al restaurant Les Corones, on el seu propietari, Pere Miquel Carreras, ha aconseguit traslladar tota la màgia del producte a la brasa a la Costa Brava. Segurament per això l’anomenen l’ambaixador de Getaria a la Costa Brava. I ho fa des de fa més de 10 anys després de visitar el restaurant L’Astillero d’aquesta població guipuscoana. Els seus propietaris li van ensenyar totes les tècniques, fins i tot la miraculosa aigua de Lourdes amb la que banyen el peix a la brasa. Els punts de cocció, la matèria primera i sobretot els estris per coure el peix són les bases. I per aquest motiu es va comprar les graelles i les besugueres a un ferrer de Getaria que és el proveïdor per a tots els res-
taurants de la zona. Volia que l’experiència de fer un àpat a Les Corones fos la mateixa que hom pot gaudir a les millors parrillas de Getaria. I ho ha aconseguit. I tant que ho ha aconseguit!
Pere Miquel Carreras m’explica que la graella representa el desembarcament de la manera de cuinar dels pescadors a la mar. Quan els mariners arribaven a port amb peix que els hi corresponia s’aturaven a la taverna per fer uns vins amb els amics i de tant en quan demanaven al propietari de la taverna que els hi cuinés el peix. Però mica en mica aquests propietaris, savis i bons comerciants , van posar unes graelles a fora perquè els pescadors es coguessin ells mateixos el peix al seu gust. I així ho feien. Però allò flairava tant bé que de seguida els clients volien allò mateix que feien els pescadors a fora. I per aquest motiu tots els restaurants de Getaria tenen les graelles a fora del restaurant, adossades a la façana i ocupant les voreres.
Mentre Pere Miquel Carreras ens explica aquesta anècdota arriba a taula un besuc de piga, el més saborós que podem trobar i que s’identifica per la piga que tenen a la zona de la galta, fet, com mana la tradició en aquest imprescindible restaurant de l’Estartit, a la brasa. Prové, com la majoria dels peixos que té a carta o per encàrrec, d’aigües del Cantàbric, malgrat que si el preu ho permet també en té de la Mediterrània. El peix del Cantàbric, ens explica, manté una regularitat
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 103
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
de preu que fa que a Les Corones es fugi sempre del maleit concepte PSM, és a dir, preu segons mercat.
La graella és una manera de cuinar que sembla fàcil però que no ho és. I més si parlem de peixos amb punts de cocció molt crítics. Aquí no hi ha ni comandaments ni botons, ni medidors de temperatura ni rellotges. És tot un joc d’habilitats (pujar i baixar la graella, ajuntar i separar les brases...) i de conèixer a la perfecció la matèria primera que es posa a la graella. I tot amb un estri imprescindible i que alhora és el logotip del restaurant Les Corones: les besugueres. Una graella amb forma de peix i on hi quep tota la peça i que fa més fàcil la manipulació de la béstia.
El besuc de la piga que sàviament neteja la Juani , l’experimentada cambrera del restaurant Les Corones, davant nostre, és un dels més exclusius que hi podrem trobar, malgrat que no sempre està disponible. El mercat té aquests inconvenients. Però juntament amb el besuc, el turbot, el gall de Sant Pere, el sard reial o el mero són els peixos més demandats, que els couen enters i un cop nets davant del client
< restaurants de producte | 103
deixen el cap i si és turbot les espines laterals per tal de ser menjats amb les mans. Tota una tradició! Un sabor excels gràcies també al toc final fet amb una barreja d’oli, sal i diferents cítrics, l’aigua de Lourdes, que Pere Miquel Carreras, com de fet tots els cuiners de Getaria, amaga gelosament el seu secret i segueix sense desvetllar-me-la!
Cal dir que les anxoves confitades a casa, les majestuoses raves, potes de calamar, gens olioses, fregides al punt, amb una dolçor espectacular i la textura que un bon calamar ha de tenir són alguns del entrants que s’hi ha de menjar. Bons els tartars de gamba i salmó i meravellosos postres fets per una pastisseria de Peralada dels que destaco un excel·lent pastís de formatge. La sala comandada per la dona d’en Pere Miquel, Àngels Clotas, és propera, amable i professional en un espai magnífic, luxós i còmode. Curta carta de vins que es complementa per després de l’àpat amb una rica carta de licors del que destaquem la magnífica col·lecció de roms en especial el seu Don Papa filipí.
Un restaurant obligat per ser descobert, per tornar-hi i repetir tantes vegades com ganes tinguem d’enfrontar-nos a un espectacle com són el peixos a la graella. Altament recomanat i profundament addictiu! Un restaurant recomanat per la Guia Michelin i per un servidor.
Restaurant Les Corones Av. Roma, 50 - L’Estartit - Tel 972 750 099 www.lescorones.com
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 104
104 | la recepta >
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
L’esqueixada de bacallà Enric Herce
Xef del Restaurant Aurum Hotel & Spa Cala del Pi *****
Als catalans ens agrada el bacallà, ens agrada molt. De fet, juntament amb Portugal, és on el receptari d’aquesta saladura és més extens i exquisit. També hi ha una bona cuina de bacallà a Italià i a França, sobretot a la Provença, tots aquests, països de tradició cristiana; perquè com és ben sabut, la cuina d’aquest peix salat és un regal, entre moltes cometes, de l’església catòlica, que a l’edat mitjana va imposar el dejú quaresmal. Això va fer que la indústria dels bacallaners augmentés espectacularment, beneficiant sobretot els mariners i els armadors bascos, històrics pescadors de bacallà en competència amb els pescadors nòrdics, amb l’avantatge que els bascos tenien sal i podien conservar millor les seves captures, cosa que els permetia anar a cercar-la més lluny. Curiosament, als països nòrdics productors de bacallà només es consumeix en fresc, com qualsevol altre peix. I ens agrada tot i de totes maneres. En cuinem el morro o el llom, la part més gruixuda amb innumerables receptes:
amb samfaina, amb cigrons, a la llauna, amb tomàquet i amb una infinitat de fórmules. Amb la penca i la ventresca, talls més econòmics però a vessar de gelatina, totes aquelles receptes del tipus pil-pil, que requereixen aquella untuositat enganxifosa que tant ens suggereix. Encara més econòmica és la cua, tan sols bullida amb patates o cigrons, i un raig d’oli d’oliva, és clar, deliciosa. Talls més complicats i alhora atractius pel cuiner o la cuinera, com les cocotxes, les galtes, que s’han de guisar o també arrebossar aconseguint una fritura plena de textures i matisos. Fins i tot les tripes, que ja requereixen una cuina més experta, formant part de plats exquisidíssims de mar i muntanya, com el més barroc de la cuina catalana: el niu, veritable paradigma de la cuina del país. Aquest ample receptari és possible, a més de per la gran imaginació col·lectiva dels cuiners i cuineres catalans, per l’experta tasca dels bacallaners, ofici que no existeix a cap altre país del món. Aquesta circumstància descriu perfectament la importància que els catalans donem a les coses del menjar.
Entre la infinitat de receptes de bacallà a Catalunya, l’esqueixada és amb tota probabilitat la que ens diferencia clarament de la resta dels països bacallaners. I és que a cap d’aquests hi ha un plat semblant. Una recepta d’origen clarament humil, com ho eren tots els plats de bacallà, i rural, que amb el pas dels temps, i a mesura que el preu d’aquesta salaó el situava al mateix nivell d’altres peixos nobles, s’anava incorporant a la carta dels restaurants. La recepta tradicional és senzilla de fer i resulta extraordinària quan els ingredients que la componen són els millors. Tal com ja diu l’enunciat, el bacallà ha de ser esqueixat, que vol dir pessigat, o estripat, amb els dits, mai amb ganivet, com fem tot sovint els cuiners professionals. Es pot fer amb el bacallà salat i remullar-lo després, o un cop dessalat. Això sí, és importantíssim el punt de sal. Ni salat, ni fat!, doncs no hi ha peix més avorrit que un bacallà massa dessalat. Amb un bon raig d’oli d’oliva, ja tindríem l’amanida, però generalment se sol guarnir amb ceba, tallada molt fina, sigui blanca, de Figueres (molt millor) o tendra, o per què no, escalivada; una mica de tomàquet, en rodelles o a daus, prèviament pelat i sense llavors i un grapadet d’olives negres, per exemple d’Aragó, o per què no, d’aquelles olioses de Kalamata. A partir d’aquí, el que vulguem o ens vingui de gust: unes tires de pebrot escalivat, unes rodanxes d’ou dur, unes anxoves de l’Escala... o fins i tot unes mongetes del ganxet bullides. És clar que llavors tindrem un empedrat, un altre de les amanides clàssiques de la cuina catalana, juntament amb l’escalivada, el poti-poti i d’altres que conformen un ample, apetitós i fresc ventall de plats estiuencs.
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 105
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
< la recepta | 105
Esqueixada de bacallà
Ingredients per 4 pers.
Elaboració
400 g de llom de bacallà, dessalat al punt, sense pell ni espines
Primer de tot, esqueixeu el bacallà amb els dits i reserveu-lo en fred.
2 tomàquets madurs però ferms 1 ceba gran escalivada
200 g d’olives negres desossades 50 ml d’oli d’oliva extra verge
100 g de mesclum (o la barreja de fulles que us agradi més) Oli d’oliva extra verge avoe Sal i pebre blanc
Vinagreta de remolatxa
50 g de remolatxa cuita amb 250 ml d’oli d’oliva 0,4°
50 ml de vinagre de Xerès Sal i pebre negre
Tritureu tot i passeu-ho per un colador.
A continuació, peleu els tomàquets i traieu-los tant les llavors com l’aigua de vegetació. Picoleu-los en dauets, salpebreu-los i ruixeu-los amb oli. Reserveulos en fred. Després peleu la ceba escalivada, salpebreu-la i ruixeu-la amb oli. Reserveu-la en fred, també.
Tot seguit, tritureu les olives desossades amb l’oli verge fins a obtenir una crema ben fina. Poseu-la a punt de sal i pebre i reserveu-la en fred.
Finalment, poseu al plat un cèrcol, metàl·lic o de plàstic, de 5 cm d’alçària. A dins, disposeu-hi, en primer lloc, uns 3 cm de bacallà. A sobre d’aquest, una capa de puré d’oliva; a sobre, una capa de ceba, i finalment una capa de tomàquet. Després retireu el cèrcol i col·loqueu al costat un buquet d’amanida. Per acabar, ruixeu-ho amb la vinagreta de remolatxa i decoreu-ho amb unes fulles de julivert i cerfull ben fresques. Serviu aquest plat ben fresc.
Tots els ingredients habituals de la tradicional esqueixada de bacallà, conjuntats de manera que es faciliti la degustació conjunta de tots aquests sense que perdin la seva pròpia personalitat. Aquest seria un exemple perfecte de com actualitzar una recepta tradicional sense que perdi gens ni mica el seu concepte original, cosa que no sempre és possible ni, molt menys, convenient.
87-106.qxp_Maquetación 1 26/6/19 9:53 Página 106
106 | guia de restaurants >
Guia de restaurants
Delicatessen |GiDONA|juliol 2019
Si vol publicar el seu establiment truqui al telèfon 617 306 030 o bé enviï un correu electrònic a gidona@gidona.com
Siloc
Ctra. Àngels, km.2 | La Creueta (Girona) | Tel. 972 468 481 info@restaurantsiloc.com | www.restaurantsiloc.com Dijous a dilluns de 13 a 16.00h. De dijous a dissabte de 20.30 a 23h Vols sorprendre o que et sorprenguin? Busques un lloc amb encant, amb història, amb natura i diferent a la resta? A 5 minuts de Girona, al mig de la natura. T’esperem a Siloc Restaurant, on et servirem il·lusió, creativitat, disseny, qualitat i quantitat a cada plat. T’oferim un el·laborat menú diari per 16,50€ o 24,50€ i una innovadora carta cada dia de la setmana que no et deixarà indiferent; i el cap de setmana un menú especial de 26,50€. Personalitzem el teu casament, la cel·lebració o la trobada al teu gust i possibilitats.
Ca la Maria de Mollet de Peralada
C/ Unió, 5 | Mollet de Peralada | Tel. 972 563 382 www.restaurantcalamaria.net Durant 50 anys, el Restaurant Ca la Maria de Mollet de Peralada ha estat regentat per la família Barris, oferint-vos una cuina casolana i empordanesa basada en els plats catalans i de temporada. Situat des de 1986 en un fantàstic celler que data de 1736, amb espectaculars arcs, que conserva l’ambient típic del país en un entorn acollidor.
Can Mià Palol de Revardit | Tel. 972 594 246 | www.peremia.com Plats casolans. Criança pròpia de les aus a l’entron del restaurant. Entre els plats a recomanar es fan notar molt positivament els embotits fets a casa, les aus de tota mena rostides a la cassola segons receptes familiars, els cargols, el cabrit i el xai (a la brasa, principalment). Els pica-piques són esplèndids i molt variats. En cas de voler algun plat de peix, cal encarregarlo anticipadament.
Sancho Panza Ctra. N-II km 9a | 17730 Hostalets de Llers | Tel. 972 505 639 info@restaurantsanchopanza.com 50 anys de cuina tradicional i mediterrània. Un entorn agradable, carta molt variada amb bona relació qualitat preu i menú diari de dilluns a diumenge. Menús i preus especials per grups i empreses. Per a més informació i reserves: 972 50 56 39
GIDONA 140.COBERTES.qxp_Maquetación 1 26/6/19 10:08 Página 2
Especialistes en estètica dental En els últims anys hi ha hagut una gran evolució en el món de l’estètica dental, especialment en tècniques i en millores dels materials, que els fan molt més estables al llarg del temps. Us presentem casos tractats a Clínica Cervera amb aquests procediments:
Reconstruccions amb compòsit Pacient que presentava desgastos severs i malposició dental. S’han reconstruït de manera transitòria totes les dents amb compòsit (composite), per testar l'estètica i la funcionalitat abans de fer un tractament més definitiu amb ceràmica.
Abans del tractament
Després del tractament
O
GIDONA 140.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 26/6/19 10:07 Pรกgina 1
GiDONA
140