REVISTA GIDONA 141 AGOST by Revista Gidona

GIDONA 141.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 12:25 Pรกgina 1

GiDONA

141

GIDONA 141.COBERTES.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:25 Página 2

Especialistes en estètica dental En els últims anys hi ha hagut una gran evolució en el món de l’estètica dental, especialment en tècniques i en millores dels materials, que els fan molt més estables al llarg del temps. Us presentem casos tractats a Clínica Cervera amb aquests procediments:

Reconstruccions amb compòsit Pacient que presentava desgastos severs i malposició dental. S’han reconstruït de manera transitòria totes les dents amb compòsit (composite), per testar l'estètica i la funcionalitat abans de fer un tractament més definitiu amb ceràmica.

Abans del tractament

Després del tractament

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:51 Página 3

Canvi de pont de ceràmica

TRACTAMENTS

Canvi de pont de ceràmica antic a incisius centrals i laterals. Aquest s’ha substituït per un nou pont de zirconi (lliure de metall) i s’han col·locat laminats de ceràmica als ullals.

PERIODÒNCIA IMPLANTS DENTALS Abans del tractament

Després del tractament

Ortodòncia i rehabilitació amb pròtesi sobre els implants Tractament multidisciplinari que es va realitzar amb ortodòncia, extracció d’incisiu central enquistat. Després d'alinear les dents es va col·locar un implant i una corona de ceràmica sobre l’implant a la zona de l’incisiu central i es va fer un emblanquiment de l’incisiu lateral per acabar de millorar-ne la tonalitat i l’estètica.

REHABILITACIÓ ORAL ESTÈTICA DENTAL: - Emblanquiment dental - Laminats de ceràmica - Estètica gingival - Rejoveniment dental

Abans del tractament

Després del tractament

Allargaments de corona, laminats de ceràmica El tractament realitzat consta de reconstruccions i incrustacions per augmentar la pèrdua de dimensió vertical de les dents desgastades. Es van realitzar allargaments de corona per millorar l'estètica de la dent amb el contorn de la geniva, i laminats de ceràmica a les dents anteriors.

Abans del tractament

Després del tractament

ORTODÒNCIA ODONTOPEDIATRIA PREVENCIÓ

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:51 Página 4

GiDONA|agost 2019

editorial >

Sense educació tot està perdut Semblava que la sentència exemplar als membres de La Manada que van violar una jove durant les festes de Sant Fermí, a Pamplona, podria ser un toc d’alerta a tots aquells homes que de manera violenta agredeixen sexualment dones. Però després dels fets que van passar el passat mes de juliol a Manresa, on una jove de 17 anys va ser agredida sexualment i violada diverses vegades per quatre joves en un pis ocupat al centre de capital del Bages, sembla que el càstig no condiciona els actes d’individus que de manera salvatge abusen i agredeixen una dona.

la llei del talió que molts familiars i amics de víctimes reclamen en moments de dolor. Tothom és responsable dels seus actes i mereix el càstig que el Codi penal estableix per a cada tipus de delicte. Però si volem que acabar amb la bestialitat de determinats delictes com les violacions, l’únic camí és l’educació. No hi ha més.

Sense educació tot està perdut. El càstig pel càstig està demostrat que no atura aquesta barbàrie. Ni, per descomptat,

sumari >

Opinions Notícies Dones sobre rodes Vivències Entrevista

Tendències Montse Ten Sonia Magazine Moda casaments Disseny joies Màrqueting Posa’t guapa Educació

Salut Sexologia Odontologia Plantes medicinals Osteopatia

8 20 44 46 52 56 60 62 63 64 65 66 68 69 70 72

Cultura Dones a la història Art Apunts cultura Anna Carreras Xarxes socials Decoració

Viatges Vevey

GiDONA: 15.000 exemplars distribuïts a subscriptors, quioscs, llibreries i a 1.500 punts d’interès a les comarques de Girona.

76 77 78 79 80 82 84

Delicatessen Notícies La sala

92 95

Un clàssic

La proposta

El vi La descoberta La recepta Guia restaurants

100 102 104 106

Director: Jordi Perich (direccio@gidona.com) Editor: Jordi Aparicio (edicio@gidona.com) PUBLICITAT: Tel. 617 30 60 30 revista@gidona.cat Disseny, maquetació i producció: Jordi Fanyanàs-Meritxell Prats - jfanyanas@gmail.com Correcció: Sara Borrell - www.elcorrector.es Impressió: Impremta Pagès Edita: Visit Serveis Turístics, SL Redacció, administració i publicitat: C/ Nord, 18 - 17455 Caldes de Malavella - Tel. 650 919 618 - gidona@gidona.com Diòsit legal: GI-672-2007 ©2006 GiDONA és una marca registrada. No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de la revista. GiDONA no comparteix necessàriament l’opinió dels seus col·laboradors. L’opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial. Col·laboradors: Montse Castaño (Opinió), Laura Servent (Opinió), Iolanda Sevillano (Opinió), Fundació Mona (Opinió), Oncolliga Girona (Opinió), Ma Àngels Pujals (Opinió), Montse Ten (Tendències Moda), Sònia Fernàndez (Magazine), Sandra Jordà (Casaments), Helena Frigola i Roser Collell (Shopping), Salvador Maresma (Disseny de joies), Montserrat Badosa (Trucs), Dolors Hortal (Estètica), Ester Mullera (Sexologia), Nadia Jiménez (Plantes), Estel·la Nevado i Raquel Rebollo (Osteopatia), Lia Brugué (Odontologia), Laura Cardona (Màrqueting), Susan Triviño (Educació), Anna Colomer (Apunts de Cultura), Quim Torra (Dones a la història), Anna Carreras (Cultura), Joana Reverter (Relats), Yolanda Expósito (Xarxes socials), Carmen Martínez (Decoració), Lluís Coll (La sala), Jaime Abel (El vi), Enric Herce (La recepta).

www.gidona.cat

segueix-nos

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:51 Pรกgina 5

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:51 Página 6

L’Hotel Peralada Wine Spa & Golf Es converteix en el segon hotel a Espanya que ha obtingut el Healthia Certification Aquest certificat s’ha obtingut gràcies a una sèrie de novetats implementades a l’oferta gastronòmica de l’hotel, que permeten alimentar-se saludablement en tots els àpats i en tots els punts de restauració de l’hotel. La certificació Healthia permet a l’hoste practicar una alimentació saludable en general i garanteix que les persones vegetarianes, amb diabetis, sobrepès o obesitat i/o hipercolesterolèmia també puguin continuar cuidant-se al llarg de la seva estada. Una de les eines que ofereix el Healthia Certification és una plataforma exclusiva per als hostes de l’hotel, a la qual es pot accedir a través d’un codi QR o enllaç, en què el client pot veure de manera específica quina és l’oferta saludable que ofereix l’establiment i on la pot trobar. Tota aquesta

oferta va acompanyada d’una sèrie de consells elaborats per dietistes-nutricionistes perquè l’hoste, si hi està interessat, pugui seguir una alimentació equilibrada i saludable.

La Norma Healthia està revisada pel CAEC-FEDN (Centro de Análisis de la Evidencia Científica de la Fundación Española de Dietistas-Nutricionistas). Els 313 requisits del protocol que revisa els punts de venda de l’hotel (bufet d’esmorzar, dinar i sopar, restaurants a la carta, bar i cafeteria, servei d’habitacions, menús de grups, minibar, amenities i lunch box, entre altres) són positius i no excloents. Mitjançant auditories es valora i garanteix el compliment i el manteniment dels requisits Healthia establerts per experts dietistes-nutricionistes.

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 7

Neixen les nits Peralada Jazz & Wine Imagina’t sopar a la terrassa de la piscina de l’Hotel Peralada Wine Spa & Golf, amb bandes de jazz tocant en directe i assaborint una espectacular gastronomia amb un maridatge de vins exclusius. Les Nits Peralada Jazz & Wine tenen tots aquests ingredients, que conviden a desconnectar les nits de juliol i agost a partir de les 21 hores en aquest marc espectacular.

Dijous 15 d’agost La protagonista serà la DOC Rioja, amb la prestigiosa Viña Salceda i XIII Lunas.

Dijous 22 d’agost L’alegria de l’estiu són sens dubte els escumosos, entre els quals prendran protagonisme la DO Cava i Champagne amb Caves Peralada, Privat i Champagne Taittinger.

Properes vetllades Peralada Jazz & Wine

Dijous 1 d’agost Gastronomia andalusa maridada amb DO Sierras de Málaga, amb els millors vins del celler La Melonera.

Dijous 8 d’agost Gastronomia mediterrània maridada amb la DO Empordà, amb els millors vins de Caves Peralada i Oliver Conti.

El nou Gym Boutique Golf Peralada Gym Boutique Golf Peralada és un nou centre esportiu de l’Hotel Peralada Wine Spa & Golf.

Amb sala de fitness totalment equipada amb màquines dissenyades per un entrenament personalitzat, en un espai amb llum natural i vistes al camp de golf. El centre també disposa d’una sala d’activitats dirigides i zona de descans.

Per reserves: 972 538 830 - www.hotelperalada.com

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 8

| opinió >

GiDONA|agost 2019

Elisabet Blanch Comunicació corporativa @eli_blanch

Primera fila

Tothom vol tenir el millor lloc a la platja: primera fila. Els més matiners gaudeixen de les primeres posicions. En arribar escullen les primeres places, conscients que són uns privilegiats frustrats, ja que, amb el pas de les hores, hauran de compartir l’espai que han triat amb persones de tarannà més tardà.

Els primers arriben i estiren la tovallola sobre la sorra encara freda per les temperatures de la nit. Són els primers de tastar l’aigua del mar i de dutxar-se. Són els artífexs i els creadors d’aquell rieró, d’un color tot sospitós, que es forma al voral de les dutxes. Després, ben dutxats i dessalats, es tomben a la seva tovallola per relaxar-se, llegir en pau, tafanejar a Twitter o badar mirant l’horitzó. A mesura que el sol pren altura, arriben els segons. Aquells que creuen que han matinat i que gairebé han sigut els primers. “Arribar aviat a la platja té la seva recompensa”, pensen. Busquen un lloc per situar-se i segueixen els mateixos rituals que els antecessors.

El sol puja fins a la seva màxima altura i, llavors, del no-res, apareixen la resta dels ocupants. Assedegats de sol i cervesa. Cerquen la millor posició. No la troben i, no satisfets

amb això, decideixen usurpar una part d’aquelles parades tan cotitzades. L’espai vital o la privacitat queden en un segon terme.

Altres ocupants, en veure que ja no hi ha parcel·les noves per crear o ocupar, decideixen obrir un nou flanc: la primera-primera línia de mar. Aquell punt on just les onades es fonen a la sorra i reculen de nou, mar endins.

Aquella zona que conviu entre la humitat, l’aigua calenta i les algues. Aquella zona ideal perquè els nens construeixin els seus castells de sorra o perquè els més atrevits juguin a pales. És just en aquell moment quan les primeres persones que han arribat recullen les seves coses i marxen. Ho fan cansats i atabalats de tanta gent. Entenen que tots tenim dret a gaudir de la platja i el mar, però els costa d’entendre que es faci d’una manera tan salvatge i desordenada. En aquest precís moment s’obra la veda. La primera línia ha quedat lliure. I el pròxim grup de persones a arribar s’afanya per conquerir aquell tros de sorra tan preuada. Molta sort, i que guanyi el més ràpid, o el més desvergonyit!

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 9

Disseny i Construcció de Piscines Manteniment i tractament d’aigües Venda de productes i accessoris Spas - Hidromassatges - Saunes Servei tècnic post-venda Equips d’electròlisi i PH automàtics Porxos i terrasses

TOTA LA INFORMACIÓ DE PISCINES SANT FELIU A LES TEVES MANS

Tenim punt de venda col·laborador a Girona: NOVA ADREÇA: C/ Mestral, 18 Poligon 2 - 17240 Llagostera - Tel. 972 82 01 35 info@piscinassantfeliu.com - www.piscinasantfeliu.com

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 10

| opinió >

GiDONA|agost 2019

Cristina Valsera Cap de Comunicació i coresponsable Dept. de Rescat i Rehabilitació de Fundació MONA

Un atles genètic per frenar el tràfic il·legal de ximpanzés

En Nico és el primer primat no humà diagnosticat amb la síndrome de Chiari. Va ser rescatat per la Fundació MONA del món de l’espectacle l’any 2004, però els traumes del seu passat i la seva condició de salut van fer que s’automutilés fins al punt de perdre quatre dits d’una mà. Va deixar aquesta conducta anormal gràcies a la seva recuperació psicològica i a la intervenció quirúrgica d’un equip de neurocirurgians de Girona, que van millorar-li la qualitat de vida.

Posteriorment, amb una mostra de sang d’en Nico, científics de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC UPF), en col·laboració amb el Max Planck Institute d’Alemanya, han estudiat el seu ADN en profunditat i han trobat evidències genètiques que ajuden a saber més d’aquesta síndrome, que afecta unes 6.000 persones a tot l’Estat.

Però aquest estudi, que fins i tot s’ha publicat a la prestigiosa revista científica Nature, ha estat només la punta de l’iceberg. S’ha fet dins el marc d’un ambiciós projecte que ha demostrat que, amb l’ADN dels ximpanzés confiscats del tràfic il·legal, ja és possible saber el seu lloc de procedència a l’Àfrica. Per poder arribar a aquest punt, l’equip d’investigadors fa anys que analitza milers de dades obtingudes de mostres fecals i de pèl d’exemplars salvatges, per posar sobre el mapa del continent africà les

característiques genètiques específiques de cada població de ximpanzés. Creuant aquestes dades amb les dels animals decomissats dins i fora de l’Àfrica, se sap, cada vegada amb més exactitud, el lloc del qual ells o els seus pares van ser capturats.

I tota aquesta informació aporta evidències per implicar més i millor els països d’origen, que avui dia generalment es renten les mans. I sobretot per dirigir millor els esforços internacionals de protecció de les espècies. Un projecte molt necessari i ambiciós per a la supervivència dels ximpanzés i que evidencia com es pot treballar per la conservació de la biodiversitat a milers de quilòmetres del lloc d’origen, amb les noves tècniques de què es disposa.

Si vols conèixer més, pots visitar el nostre web www.fundaciomona.org o bé, venir a conèixer el nostre treball. Reserva la teva plaça trucant al 972 477 618 o escriu-nos a visit@fundaciomona.org.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:52 Pรกgina 11

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 12

| opinió >

GiDONA|agost 2019

Montse Castaño Escriptora

Del negoci d’escriure i altres fantasies...

Anys que tinc, de sempre em recordo amb un bolígraf a la mà. Amb una màquina d’escriure sobre la taula. Amb un teclat sota els dits, anys més tard. Definint, descrivint, inventant, relatant, dibuixant històries... Com quelcom inherent a mi. Com respirar. Millor o pitjor. Amb inspiracions lentes i pausades o a glopades, sovint ennuegant-me, de vegades perdent l’alè... Relats breus, contes, retalls més o menys dignes que avui reposen, esgrogueïts, en un calaix d’aquell pis on vaig viure, condemnats a la foscor per sempre. Folis arrugats que van veure la mort prematura al fons de la temible paperera... Allà dormen el son etern de les lletres mai vistes, amb la veu del pare, atemorint-les, indignat per la gosadia: “Pepi, mira què ha escrit la teva filla!” Amb la veu de la mare, conciliadora, des de la cuina, intentant apaivagar el sentit: “Ricardo, ¡deja a la niña! Déjala que escriba, hombre, ¡si ya sabes que tiene mucha imaginación...!”.

I hores i hores i hores tancada en aquella habitació, al fons del passadís, amb la finestra abocada al carrer Roger de Flor, monjo templer i mercenari de fortuna, més tard, de qui se’n podrien escriure mil, d’històries. I somnis. Molts somnis il·luminats pels petits feixos de llum que s’escolaven per la persiana a mig tancar d’aquella cambra d’adolescent. (Sempre m’ha fet por la fosca).

I fantasies! Quantes fantasies al voltant de la passió que despertava en mi l’escriptura! Potser algun dia, potser algú, i llavors... Fantasies que m’han acompanyat fins avui, que ja pentino cabells blancs i lluito contra la gravetat, infal·lible, per cert! Però no tens un nom sonor, ni amics influents, ni padrins que t’avalin, o potser senzillament no ho fas prou bé i, al calaix, s’acumulen els escrits, amuntegats sense ordre ni concert... I no reps ni una trista resposta a les teves demandes, només de vegades un: “No encaixa dins la nostra línia editorial.”, que fins i tot aplaudeixes! “Punyeta, m’han contestat.”, penses...

I un dia (sense saber per què aquell dia concret i no un altre), el teu somni es fa realitat i la teva criatura, aquella feta de retalls del teu cor i de lletres i de nits perdudes, d’albades farcides de somnis i d’idees caçades al vol, un dia, aquell somni veu la llum. Edicions Cal·lígraf fa set anys. Fa set anys que fa brillar la llum dels somnis per a persones orfes com jo.

Petites editorials independents catalanes, allà on la literatura pren una nova dimensió. Allà on mor el negoci i comença la passió. Llarga vida! Paraula de gironina

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:52 Pรกgina 13

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 14

| opinió >

GiDONA|agost 2019

Iolanda Sevillano Filòloga catalana i responsable de continguts Twitter: @iolandasd

La presa i el depredador

“Monsieur Cousteau, per què a vostè els taurons no li fan por?” (Els Amics de les Arts) Al més profund de l’oceà neda sigil·losament el tauró. El tauró neda en solitari, no crea vincles, va a la seva. Pensa en ell, només en ell. Contínuament va detectant olors, fins i tot les més lleugeres, sempre cercant noves víctimes. Nedant amunt i avall, sempre amb aparença atabalada, viu la vida la foca. Conviu amb amigues de la seva mateixa espècie que li diuen “vigila”, però ella pensa que el mar està ple de meravelles i que res no li pot fer mal. A la vida hi ha foques i taurons. Cada dia, foques i taurons ens creuem pel carrer, interactuem i ens relacionem. Els taurons, depredadors, manipulen, menteixen i maltracten. Les foques, preses, cauen als paranys.

Generalment el depredador surt victoriós. Però, de tant en tant, el depredador creu que surt victoriós. De vegades, la foca s’allibera. La presa aprèn a esquivar els cops i els envits del depredador. Però no patiu pel depredador: aviat trobarà una altra presa. I la presa que s’ha lliurat aprèn la lliçó i no tornarà a caure en mans de cap depredador. El destí de la nova presa del depredador ja és una altra història.

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 15

Tinc síndrome metabòlica? L’obesitat és una malaltia crònica prevenible d’origen multifactorial que es caracteritza per l’acumulació excessiva de greix al cos. És un problema seriós de salut pública que va en augment. Segons la SEEDO (Societat Espanyola per l’Estudi de l’Obesitat) aproximadament el 28% de la població adulta espanyola és obesa. L’obesitat i la síndrome metabòlica estan relacionats: com més obesitat, més risc de síndrome metabòlica i més risc cardiovascular. El 77% dels homes i el 95% de les dones amb síndrome metabòlica són obesos.

Tinc síndrome metabòlica? Sí, si tens 3 dels factors següents: • Obesitat central. Circumferència de la cintura igual o superior als 102 cm en els homes, o igual o superior a 88 cm en les dones. • Triglicèrids en sang, en un nivell igual o superior a 150 mg/dl. • Colesterol-HDL en sang en un nivell inferior a 40 mg/dl en homes o inferior a 50 mg/dl en dones. • Glucosa en sang en dejuni en un nivell igual o superior a 100 mg/dl o estar en tractament amb antidiabètics orals. • Pressió arterial sistòlica igual o superior a 130 mmHg o pressió arterial diastòlica igual o superior a 85 mmHg, o bé estar en tractament amb fàrmacs antihipertensius.

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 16

| opinió >

GiDONA|agost 2019

M. Àngels Pujals Màster en Gestió de Destinacions Turístiques, Turisme Cultural i Gastronomia a la UdG

El turisme esportiu

El turisme esportiu s’ha convertit en una gran oportunitat de negoci per al sector turístic. Entenem per turisme esportiu tot aquell tipus de turisme en què es fa la pràctica d’activitats esportives en ambients naturals o la visita a un país o una ciutat per assistir a un esdeveniment o una competició esportiva. #turismeesportiu No hem d’oblidar que, com que és una activitat turística, hi ha una contractació de serveis, sigui una agència de viatges, un guia, etc.

Sent un concepte inventat en els anys 90, el turisme esportiu s’està consolidant com una important font d’ingressos per les empreses del sector, i moltes zones que es veien reprimides en el sentit turístic han pogut aprofitar l’oportunitat per créixer i enriquir-se. Algunes maneres de fer turisme esportiu:

CÓRRER

Cada vegada hi ha més gent que decideix córrer la marató o la mitja fora de la seva ciutat de residència. La més sol·licitada és la de Nova York, que cada any s’esgoten les inscripcions, de la mateixa manera que a París, Tòquio, Berlín o Boston. I, si no és per assistir a un esdeveniment o una competició, són molts els qui decideixen descobrir noves ciutats corrent, no per tenir presses, sinó per conèixer els principals atractius turístics per mitjà del running.

SENDERISME

Les rutes de senderisme ajuden a potenciar els comerços de les zones del voltant. El Camí de Sant Jaume és una de les rutes més populars de l’àmbit espanyol i es pot recórrer amb bicicleta, a peu o fins i tot a cavall. Si veiem les possibilitats més aventureres, el Nepal viu del turisme esportiu perquè totes les famílies dels xerpes depenen dels alpinistes decidits a escalar l’Everest i dels qui volen visitar la zona.

CICLISME

A part dels esports de risc com el paracaigudisme, el ciclisme és un esport que et permet tenir la possibilitat de gaudir del paisatge mentre fas esport. A més, el Tour de França s’ha convertit en una opció per als fans del ciclisme, ja que ofereix l’oportunitat d’aprofitar-lo i obrir etapes del recorregut per a cicloturistes durant l’any i, és clar, milers de persones es desplacen durant les dates del tour per veure els seus ciclistes favorits en acció.

La Fórmula 1, com el motociclisme, són dels esdeveniments esportius més populars, però també dels més cars.

La passió del motor és d’aquelles que se senten en l’ambient durant les competicions, sobretot amb els premis més importants del món.

El turisme esportiu no deixa de créixer

L’Agència Catalana de Turisme certifica amb el segell de Destinació de Turisme Esportiu els municipis de Catalunya que disposen d’infraestructures i serveis d’alta qualitat per a la pràctica de l’esport. I cal tenir en compte que l’esport és crucial per al desenvolupament sostenible i ecològic del turisme.

També podem parlar dels esdeveniments esportius com l’organització d’esdeveniments de caràcter esportiu que motiven la mobilització d’esportistes i/o aficionats a una determinada pràctica esportiva o les estades esportives: estades de clubs i equips esportius de diversa índole enfocades al desenvolupament d’entrenaments i pretemporades en destinacions i instal·lacions adaptades a les necessitats particulars de cada activitat i nivell de professionalització.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:52 Pรกgina 17

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 18

| opinió >

GiDONA|agost 2019

Autor:

Federació Catalana d’Entitats Contra el Càncer (FECEC)

Recomanacions per gaudir del sol i prevenir el càncer de pell aquest estiu A l’estiu, és el moment de sensibilitzar la societat de la importància de la prevenció i el diagnòstic precoç del càncer de pell. Més del 80% dels casos es podrien prevenir si s’evitessin l’exposició intensa al sol i les cremades cutànies, especialment durant la infància i l’adolescència. La prevenció passa per prendre consciència sobre el fet que qualsevol persona pot patir aquesta malaltia encara que no tingui cap factor de risc. La protecció solar és molt important.

Com protegir-se

• Convé començar a prendre el sol de manera gradual i augmentar l’exposició de manera progressiva.

• 30 minuts abans de prendre el sol, cal utilitzar crema fotoprotectora amb un índex 15 o superior. S’ha de renovar l’aplicació cada 2-3 hores i cada vegada que ens banyem. • La crema de protecció solar pot ser resistent a l’aigua. Si és water resistant (resistent a l’aigua) dura fins a 40 minuts, i si és waterproof (impermeable), fins a 80 minuts.

• Entre les dotze del migdia i les quatre de la tarda cal evitar estar llargues estones al sol. • S’han de buscar espais d’ombra i utilitzar barrets, roba de cotó, protector de llavis i ulleres de sol que protegeixin de les radiacions ultraviolades A/B. • Als nens cal posar-los barrets i roba de cotó, sobretot a prop de l’aigua.

• Als nadons no convé exposar-los directament a les radiacions solars, ja que la seva pell és més fina i es poden cremar amb més facilitat.

• Si està ennuvolat, l’efecte de les radiacions solars actua igualment. Cal seguir les mateixes mesures de protecció solar.

• A la muntanya s’han d’extremar les mesures de protecció, ja que estem a més altura i la intensitat dels rajos solars és major.

• A l’aire lliure s’ha d’utilitzar sempre crema fotoprotectora mentre realitzem activitats.

El càncer de pell a Catalunya

El melanoma és el càncer de pell més agressiu i, tot i que és una malaltia poc freqüent, té una morbiditat i una mortalitat elevades. A Catalunya cada any se’n diagnostiquen uns 772 casos (426 en dones i 346 en homes) i representa el 2,7% de tots els tumors en les dones i l’1,5% en els homes. Afortunadament, la seva incidència tendeix a estabilitzar-se des de l’any 2000 i es preveu que es mantingui durant els propers cinc anys. En aquest sentit, es calcula que dels 337 casos detectats en homes el 2010 es passi a 407 casos l’any 2020, i dels 361 detectats en dones es passi a 344 casos. A més, la supervivència a cinc anys dels malalts diagnosticats de melanoma entre l’any 2000 i l’any 2004 va ser del 76% en homes i del 89% en dones.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:52 Pรกgina 19

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 20

| notícies > actualitat > comarques gironines

GiDONA|agost 2019

Mallorca al Castell de Peralada, o com vestir un palau en el s. XIX

Després d’una àrdua feina d’investigació per part de la biblioteca-arxiu del Castell de Peralada, s’ha conclòs que diferents mobles i elements arquitectònics del Castell de Peralada provenen de Mallorca.

La biblioteca-arxiu del Castell de Peralada i el Museu del Castell, situats dins del mateix Castell, formen part d’una fundació privada que s’encarrega de la conservació i la difusió de les diferents col·leccions que s’han creat en els anys, la gran majoria aportades per la família Suqué i Mateu. També es dediquen a la investigació i l’estudi constant de nova informació sobre la història del Castell. Fruit d’aquesta tasca i d’una continuada activitat de recerca a l’Arxiu del Regne de Mallorca, s’han descobert novetats relacionades amb la procedència de diferents elements que formen part del Castell de Peralada des de la seva reforma el segle XIX (de l’estat ruïnós en què es trobava a la imatge que disposem en l’actualitat), gràcies als nobles catalanomallorquins, els germans Rocabertí-Dameto, D. Antoni, comte de Savallà, i D. Tomàs, comte de Peralada.

En aquesta ocasió, l’aportació es focalitza en els vincles existents entre el Castell de Peralada i Mallorca, els quals encara avui es mantenen a la col·lecció peraladenca. Aquesta filiació mallorquina va acompanyada d’un reguitzell de novetats que es van donar a conèixer a la conferència que va tenir lloc en el Círculo Mallorquín, de Palma de Mallorca, el passat 28 d’octubre del 2018, institució presidida pel Sr. Ignacio Deyà, i que la Reial Acadèmia d’Estudis Mallorquins ha considerat oportú recollir a la seva reconeguda Memòria anual que acaba de veure la llum.

Sorprèn saber com, a finals del s. XIX, es traslladaren de Palma a Roses en vaixells, i després a Peralada, mobles mallorquins, quadres dels millors artistes autòctons i forans, tarongers, sements i material divers com “llenyam vermey”, pedra de Santanyí i altres pedres esculturades, etc., per bastir el que havia d’esdevenir el futur Palaci i millorar-ne tant la construcció com els acabats finals. A més de posar en relleu aquest transvasament, hi ha hagut alguna altra aportació transcendental. Una de les principals novetats ha estat la d’haver donat la correcta procedència

als finestrals renaixentistes del Pati d’Honor de Palaci, fins ara atribuïts al Castell de Savallà del Comtat (Tarragona), quan resulta que es van portar d’una de les millors cases senyorials de Palma: Ca Dona Aina, propietat dels Rocabertí-Dameto, que va ser enderrocada a la segona meitat del s. XIX. Ells preservaren els elements nobles per embellir el conjunt peraladenc. L’arxivera i bibliotecària del Castell de Peralada, Inés Padrosa, responsable d’aquest descobriment, comenta: “El més important per mi ha estat poder anar a consultar de manera presencial l’Arxiu del Regne de Mallorca, on es troba tota la documentació de forma detallada gràcies a factures i cartes que s’escrivien els comtes de Peralada i Savallà. Gràcies a una recerca constant realitzada des del 2010, hem pogut anar lligant la informació fins a extreure aquestes conclusions, que fan canviar la perspectiva sobre la procedència de moltes peces, com poden ser els finestrals més importants situats al Pati d’Honor o part del mobiliari. Es confirma que tots aquests realment provenen de Mallorca i que van permetre convertir el Castell en el Palaci que coneixem actualment.” “Un esperit cosmopolita que es va mantenir gràcies a l’adquisició de Damià Mateu per al seu fill Miguel, ja que va respectar l’essència del Castell i va continuar ampliant i aportant noves col·leccions”, conclou Padrosa.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:52 Pรกgina 21

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 22

| notícies > actualitat > comarques gironines

El RCD Espanyol inicia el cicle de pretemporades d’estiu a TorreMirona

L’hotel TorreMirona Relais Hotel Golf & Spa de Navata acull les sessions preparatòries de tres equips de futbol: el RCD Espanyol, el Toulouse FC i el FC Barcelona B. La primera entitat que s’hi va allotjar va ser el RCD Espanyol, entre el dilluns dia 8 de juliol i el dimecres 17. El conjunt que entrena David Gallego, nou tècnic de l’equip, va ser setè de Primera Divisió la temporada passada i aprofitarà l’estada a l’Empordà per preparar l’accés a l’Europa League. El RCD Espanyol ja coneix de primera mà TorreMirona perquè s’hi va allotjar per darrer cop el 2009, quan Mauricio Pochettino era l’entrenador.

L’hotel, equipat amb instal·lacions esportives d’alt nivell, està especialitzat a allotjar equips professionals de futbol per fer estades d’entrenaments intensius. El següent equip a allotjar-se a TorreMirona va ser el Toulouse FC, conjunt de la Ligue 1, la màxima categoria francesa, que s’hi va preparar a finals de juliol. Aquest és el tercer cop que el Toulouse s’allotja en el complex navatenc. Un altre dels equips que repetirà en el TorreMirona Relais Hotel Golf & Spa és el FC Barcelona B. El filial blaugrana, equip de la Segona Divisió B, hi estarà a principis d’agost. Històricament, TorreMirona ha acollit clubs com el FC Barcelona, el Villarreal FC, el Girona FC, l’Olympique de Marseille, el Girondins de Bordeaux, el Qatar SC, l’Halmstads BK, el FC BATE Borísov, el Gimnàstic de Tarragona, l’ADO Den Haag, el SC Young Fellows Juventus suís, l’AJ Auxerre, el FC Twente femení i una selecció del Golf Pèrsic.

GiDONA|agost 2019

Els teatres de St. Feliu de Guíxols, Palafrugell, Torroella de Montgrí, Banyoles i Bescanó seran les subseus de Temporada Alta 2019

Temporada Alta anuncia dos nous espectacles de la programació del Festival d’enguany, que tindrà lloc del 6 d’octubre al 9 de desembre. Es tracta de Casa de nines, 20 anys després, l’obra dirigida per Sílvia Munt i protagonitzada, entre altres, per Emma Vilarasau i Ramon Madaula; i La partida d’escacs, un text de Stefan Zweig versionat i dirigit per Ivan Morales i protagonitzat per Jordi Bosch. Els dos espectacles s’han estrenat recentment en el marc del Grec - Festival de Barcelona.

Aquestes dues noves propostes, juntament amb la ja anunciada La tendresa, de T de Teatre i Dagoll Dagom, formen part de la programació de les subseus del Festival. En aquesta edició, Temporada Alta tindrà programació en 5 poblacions gironines, a banda dels escenaris habituals de les ciutats de Girona i Salt. Les subseus són Banyoles, Bescanó, Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell i Torroella de Montgrí. En aquestes poblacions s’hi programaran 10 funcions de 5 espectacles. La tendresa

Altres espectacles que ja estan a la venda Aquestes propostes se sumen a la resta de programació que ja està a la venda. Amaia Romero i Manel faran, a Temporada Alta, els concerts de presentació a comarques gironines dels seus respectius àlbums, El Petit de Cal Eril tocarà cançons d’Energia fosca, Judit Neddermann acomiadarà la gira del disc Nua i Omara Portuondo presentarà un repertori de boleros, sons i filin cubà. A més, també hi ha a la venda les entrades pels concerts de Joan Dausà, Jane Birkin / Gainsbourg Symphonie Intime i El Pot Petit, que enguany compleix 10 anys sobre els escenaris.

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 23

GiDONA|agost 2019

actualitat < notícies |

El Príncep Albert de Mònaco inaugura l’exposició ‘Dalí, una història de la pintura’

El Príncep Albert II de Mònaco ha inaugurat una gran exposició de Salvador Dalí que ofereix una visió retrospectiva de la seva obra i revela la manera com aquesta s’inscriu en la història de la pintura del segle XX. La mostra ha estat organitzada per la Fundació Dalí i el Fòrum Grimaldi, juntament amb el Museu Reina Sofía de Madrid i el Museu Dalí de Sant Petersburg (Florida). A la inauguració hi han assistit també els presidents de Fòrum Grimaldi, Henri Fissore, i de la Fundació Dalí, Jordi Mercader, la directora dels Museus Dalí, i comissària de l’exposició, Montse Aguer, i patrons de la Fundació, entre aquests, la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Mariàngela Vilallonga. L’exposició, que té lloc al Fòrum Grimaldi fins al 8 de setembre, proposa un recorregut a través de 52 pintures, 28 dibuixos i 30 documents entre els quals hi ha manuscrits, llibres i revistes, 48 fotografies (principalment de Brassaï), 10 objectes del taller de Salvador Dalí i 10 documents audiovisuals. Organitzada amb motiu dels trenta anys de la mort de Salvador Dalí, la mostra ressegueix les influències que els grans mestres de la història de l’art van exercir sobre ell, així com la petjada que Dalí va deixar en els moviments pictòrics del segle XX. La coordinadora general de Dalí, una història de la pintura ha estat Catherine Alestchenkoff, del Fòrum Grimaldi, i de la Fundació Dalí hi han intervingut Montse Aguer, com a comissària; Laura Bartolomé, curadora, com a comissària adjunta, i Clara Silvestre, membre del Centre d’Estudis Dalinians, com a responsable de documentació.

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 24

| notícies > actualitat > comarques gironines

La 23a edició de la Beca Xiquet Sabater premia un estudiant amb 3.000 €

GiDONA|agost 2019

El Festival de Cap Roig confirma la venda de més de 36.000 entrades

El Festival de Cap Roig, organitzat per Clipper’s Live amb l’impuls de la Fundació Bancària ”La Caixa” i CaixaBank, confirma la venda ja de més de 36.000 entrades sumant les vendes dels diferents espectacles.

Juli Guiu, director del Festival, afirma que “poder començar el Festival amb aquestes xifres ens fa estar molt satisfets pel cartell presentat aquest any”. Els cinc sold out i les entrades pràcticament exhaurides en deu concerts més ens anticipen una gran edició. Seran 26 nits marcades per l’eclecticisme que ens caracteritza i que demostra la confiança d’un públic fidel que, any rere any, escull el Festival de Cap Roig com a referent de nits extraordinàries amb grans estrelles internacionals, nacionals i catalanes en un entorn incomparable de la Costa Brava. Recordem que ja s’han exhaurit de manera anticipada les entrades pels concerts de Diana Krall (20 de juliol), Silvia Pérez Cruz (21 juliol), Luis Fonsi (31 juliol), Morat (16 agost) i Aitana (18 agost). La Sala Xiquet Sabater de la Universitat de Girona (UdG) va acollir l’acte d’entrega de la Beca i de l’Ajut Xiquet Sabater, que atorga la Unió d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la Costa Brava Centre amb la col·laboració de l’Obra Social “La Caixa”, la Generalitat de Catalunya, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona i la Diputació de Girona.

En la seva 23a edició, la Beca Xiquet Sabater s’ha atorgat a Daniel Fontdeglòria per tal que pugui cursar el màster en Formació del Professorat a la UOC. Els membres del tribunal, que es van reunir el dimecres a l’Hotel Casamar de Llafranc, han concedit l’accèssit de 3.000 euros a Fontdeglòria després que el jurat hagi avaluat el seu treball de final de grau, titulat “El comportament del turista català i francès a una destinació de la costa catalana”. El treball de Daniel Fontdeglòria, que ha estat seleccionat com un dels millors per la mateixa Facultat de Turisme de la UdG, pretén descobrir quines són les principals diferències entre el turista francès i l’autòcton amb Palafrugell com a localització.

El festival va arrencar el divendres 12 de juliol amb el concert de Maluma i oferirà un total de 26 concerts fins al 21 d’agost als Jardins de Cap Roig, entre els municipis de Palafrugell i Mont-ras.

Ainhoa Arteta serà l’encarregada de clausurar el certamen, amb un recital solidari en benefici de l’associació AcompanyArt. El Festival de Cap Roig ha estat el primer festival del món a obtenir el segell Biosphere, un reconeixement basat en els criteris de sostenibilitat establerts en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides. A més a més, per segon any consecutiu, ha compensat les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:52 Pรกgina 25

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 26

| notícies > actualitat > comarques gironines

GiDONA|agost 2019

Manolo García inaugura el Festival de Porta Ferrada Manolo García ha estat l’encarregat d’inaugurar el festival de la Porta Ferrada a Sant Feliu de Guíxols amb un doble concert a l’Espai Port el passat 12 i 13 de juliol. El compositor i exmembre d’El Último de la Fila i del que va ser la seva primera banda, Los Burros, en aquells moments fent duet amb Quimi Portet, ja és un habitual del festival i va haver de programar un segon concert després d’haver esgotat ràpidament les entrades del primer. García va demostrar l’estima per Porta Ferrada i pels seus seguidors fent un resum dels seus grans hits, molts d’ells supervendes i autèntics himnes de la seva època, des de l’any 1993. Enguany, a més, també exhibeix les seves pintures, escultures i dibuixos en una mostra al monestir, que es podrà veure fins al mes d’agost. Es tracta d’una exposició que porta per títol “Poetes desafectes, excèntrics remers” i que mostra una de les altres grans passions de García, a banda de la música.

Manolo García va demostrar al seu primer concert, el passat divendres 12 de juliol, que es troba en una perfecta i envejable bona forma, en un concert amb una durada de 3 hores i amb la banda acústica que l’acompanya en aquesta nova gira, de la qual ja n’han fet prop de 30 concerts. Al llarg del concert es van poder escoltar alguns dels temes més emblemàtics dels seus àlbums en solitari, com Arena en los bolsillos, Para que no se duerman los sentidos o Geometría del Rayo, publicat l’any passat, però sense oblidar autèntics himnes de la seva generació com Insurrección, on tot el públic, dret, va acompanyar al músic quasi al final del concert, al voltant de dos quarts de 2 de la matinada.

Manolo García i la seva banda es van deixar la pell i ho van donar tot en aquesta inauguració del Festival Porta Ferrada,

no limitant-se als discrecionals bisos al final del concert, sinó creant un nou concert a partir dels bisos. Un concert per no oblidar i que per l’alegria dels seus fans va baixar en diverses ocasions a la platea, per estar més a prop d’ells.

La programació del Festival Porta Ferrada 2019 continua apostant per la diversitat d’estils: jazz, pop, rock, clàssica i el seu tradicional contrapunt de dansa. Una edició en què trobarem exclusives a Catalunya d’artistes internacionals com Patti Smith, The Human League, Melody Gardot, Salif Keïta i The Wailers… També estrenes com ara la presentació del muntatge sobre el mite de Noè de la prestigiosa companyia Mandalain Ballet Biarritz, la presència de Marea amb la seva gira i nou disc El Azogue, la trobada singular de Jordi Savall i Carlos Núñez en una nit de Diàlegs Celtes o el duende d’alt voltatge flamenc de José Mercé i Tomatito.

Èxit de la Splash Party de l’Espai Gironès Nombrosos nens i nenes acompanyats dels seus pares van participar en la Splash Party que es va dur a terme a l’Espai Gironès coincidint amb la campanya de rebaixes d’estiu. La nova i divertida activitat infantil, que tenia l’aigua com a protagonista, formava part de la programació de l’Espai Petits. Era la primera vegada que el centre comercial organitzava una activitat d’aquest tipus i la voluntat és donar-li continuïtat. La Splash Party, que estava guiada per diversos socorristes, simulava una petita platja paradisíaca, on s’ubicava un photocall amb flotadors i hamaques perquè els participants es poguessin fer fotografies.

A més, es va preveure un recorregut de jocs en què els més petits tenien la possibilitat de vestir-se de bussos i obtenir descomptes per comprar a les botigues col·laboradores. També es podia conduir un tauró teledirigit i fer un recorregut esquivant obstacles. L’activitat comptava amb un espai per poder fer divertides gu-

erres de globus d’aigua, jugar amb bombolles de sabó i pistoles d’aigua. Així mateix, tots els participants van poder gaudir d’una festa de l’escuma.

La Splash Party va incloure un original concurs amb reptes i preguntes per aconseguir regals i descomptes a les botigues col·laboradores.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 12:56 Pรกgina 27

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 28

| notícies > actualitat > comarques gironines

Els bessons de Blanes que van emocionar a ‘La Voz Kids’ triomfen amb un nou single

És possible que Antonio i Paco Cortés, dos bessons de Blanes de només 10 anys, coneguts artísticament com Los Gemelos Cortés, siguin dels gironins que tenen més reproduccions dels seus vídeos a YouTube. Van fer-se coneguts en la tercera edició de La Voz Kids, l’any 2017. Les seves actuacions a la televisió acumulen milions de visites: només l’audició a cegues en la qual van emocionar Rosario ja té 38 milions de reproduccions. Poc després del seu pas pel programa van publicar un disc (Tenemos derecho a soñar). Dos anys després, tornen a la càrrega amb el single Que levante la mano, el vídeo del qual ja han vist prop de 600.000 persones a YouTube.

Joaquim Roca pren possessió com a nou president del Consell Comarcal del Gironès

Joaquim Roca ja és el nou president del Consell Comarcal del Gironès, després d’haver pres possessió del càrrec en un ple extraordinari. La sala de plens del Consell Comarcal del Gironès es va omplir de convidats el passat 11 de juliol en el ple d’investidura del nou president comarcal. La seva candidatura va rebre el suport dels grups de Junts per Catalunya i ERC, obtenint 23 vots dels 33 totals.

En el seu discurs d’investidura, Roca va agrair la confiança dels grups de l’equip de govern del Consell i va comprometre’s a treballar per mantenir consensos polítics per fer avançar la comarca. Segons Roca, “Aquesta feina la farem amb rigor, transparència i honestedat, pensant en el territori que és la nostra comarca, el Gironès”.

GiDONA|agost 2019

Quimi Portet inaugura l’11a edició del Tempo sota les Estrelles

Aproximadament unes 900 persones van assistir a la inauguració del festival Tempo sota les Estrelles a la zona Village, ubicada al passeig Arqueològic de Girona, amb Quimi Portet com a artista convidat. Els ritmes de rock i pop barrejats amb lletres de tocs surrealistes i el seu peculiar sentit de l’humor van amenitzar la vetllada d’obertura d’un espai de restauració on se celebraran una trentena de concerts i activitats.

Fins a l’11 d’agost, el festival ha previst una programació musical variada amb concerts de pagament situats a la plaça dels Jurats i concerts gratuïts a la zona Village, permetent a tota classe de públic gaudir d’un esdeveniment plenament consolidat en el calendari cultural d’estiu de la ciutat.

L’artista saltenc Adrià Puntí, tot un referent de la música del territori i amb una amplíssima i llarga carrera musical, va aterrar a l’escenari de la plaça dels Jurats el 29 de juliol per presentar noves cançons i fer un repàs de les seves composicions més conegudes. El 30 de juliol va ser el torn de l’artista Bebe, que després de molts concerts, discs d’or, gires per mig món i incursions en el cinema, va tocar al festival per recordar els seus grans èxits i fer alguns tastets del que serà el seu nou disc.

També hem tingut la primera visita a Girona d’un artista en majúscules: Kevin Johansen, que va tocar el 31 de juliol. En Johansen trobem una barreja de música popular argentina i pop nord-americà amb pinzellades de rock que lluirà a través dels seus temes més coneguts i els del seu darrer disc acabat de publicar. L’1 d’agost és el guitarrista holandès resident a Barcelona, Clarence Bekker, qui agafa el relleu acompanyat de tota la seva banda per introduir el jazz i el soul de la millor qualitat amb un total de vuit músics inigualables.

Per tancar el cicle de concerts de l’Auditori Tempo, el 2 d’agost el feminisme i la rebel·lia de Christina Rosenvinge faran un repàs de l’evolució de la seva carrera musical, des dels inicis més comercials de movida de finals dels 80 fins al seu darrer disc, Un hombre rubio (2018), en el qual trobem una maduració artística i personal que l’han portat a ser una de les muses de l’indie espanyol i americà.

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 29

NOVETAT! EXCLUSIVA

Dona volum als llavis sense injeccions ni dolor (De 6 a 12 mesos de durada)

PREU: 275 €

PROMOCIÓ AGOST

195 €

Llavis PERFECTES Tractament revolucionari i innovador que també serveix per arrugues superficials i profundes, hiperpigmentacions, rejoveniment de la pell, lluminositat... I també realitzem altres serveis:

Làser mèdic / Microblading / Venus Swan (radiofreqüència) / Estètica oncològica / Drenatge (post-operatori) / Micropigmentació Extensions de pestanyes pèl a pèl / Coolifting / HIFU (Lifting sense cirurgia) / DERMAPEN (Inducció als concentrats).

Ctra. de Taialà, 15 - 17007 Girona - Tel. 972 20 62 81 - monicafallaestetica@gmail.com

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 30

| notícies > actualitat > girona

Un total de 20 nens i nenes saharauís passaran l’estiu a la ciutat

Girona acollirà aquest any un total de 20 nens i nenes saharauís, provinents dels camps de refugiats de Tindouf, que passaran tot l’estiu a la ciutat. El grup d’infants s’estarà dos mesos a Girona en el marc del programa Vacances en Pau, que organitza l’Associació Catalana d’Amics del Poble Saharuí - ACAPS Girona, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona i d’altres consistoris gironins. A la demarcació seran 34 els nens i les nenes del Sàhara que viuran acollits per famílies de diversos municipis del Gironès, el Pla de l’Estany, el Baix Empordà, la Garrotxa i la Selva interior.

GiDONA|agost 2019

L’alcaldessa de Girona rep el nou president de la Cambra de Comerç de Girona

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha rebut el president de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega. La trobada institucional és la primera que fan les dues autoritats des que Fàbrega va prendre possessió del càrrec, el passat 7 de juny. En la conversa, han tractat diversos temes relacionats amb el municipi, com ara la situació econòmica de la ciutat i les peticions del món empresarial.

Madrenas també ha explicat a Fàbrega detalls sobre el projecte de “Girona, territori tecnològic”, una iniciativa que pretén fer de Girona un espai on desenvolupar iniciatives tecnològiques i fomentar les vocacions en aquest camp entre els més joves. La Cambra formarà part de les institucions impulsores d’aquest projecte, segons han acordat Madrenas i Fàbrega.

Els infants saharauís que venen a Catalunya viuen en campaments de refugiats en unes condicions molt dures derivades del conflicte polític i, al llarg de l’estiu, fan d’ambaixadors de la causa saharauí. El municipi d’Algèria on viuen, Tindouf, és a la mateixa zona on hi ha la daira de Farsia, ciutat agermanada amb Girona des de l’any 1997.

Operatiu policial contra el frau elèctric al barri de la Font de la Pólvora

L’Ajuntament de Girona i la Generalitat de Catalunya van realitzar un dispositiu conjunt contra el frau elèctric al barri de la Font de la Pólvora, acompanyant els responsables tècnics de la companyia subministradora, per detectar casos de connexions il·legals i que posen en risc la seguretat dels veïns i les veïnes del barri. Van participar en l’operatiu uns 55 agents, 30 dels quals són del cos dels Mossos d’Esquadra i 25 de la Policia Municipal de Girona. El resultat ha sigut la detecció de 64 casos de frau en el subministrament elèctric, en els quals també s’hi han de

sumar diversos casos de frau en el subministrament d’aigua, repartits entre els carrers Roure, Mimosa, Avellaner, Castanyer i Llimoner, que és on es va desenvolupar l’operatiu policial. El dispositiu es produeix després de diversos episodis de talls de llum en sectors del barri, i d’un incendi en un comptador el diumenge 7 de juliol, que va obligar a desallotjar tot un bloc d’habitatges. Des de l’Ajuntament de Girona es continuaran les converses amb els col·lectius veïnals del barri així com amb la resta d’agents implicats en la gestió d’aquesta situació.

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 31

Nova Zelanda Les primeres claus de la nostra visita als antípodes ens les proporciona l’illa Nord. Amb el seu atractiu paisatge costaner, les seves comunitats maoris que representen el patrimoni cultural del territori, les zones volcàniques de caràcter indòmit i les importants ciutats on podrem experimentar el poderós ritme urbà d’aquest modern país, l’illa Nord de Nova Zelanda ofereix al visitant la versió més plaent, civilitzada i suau de l’hemisferi sud. A l’illa Sud, entre els cims dels Alps i les aigües tempestuoses del mar de Tasmània, s’amaga una regió de naturalesa primigènia, coneguda des de fa ben poc per l’home. L’espectacle està assegurat amb les muntanyes nevades, els boscos humits, glaceres, llacs i fiords. Aquí hi ha el mont Cook, el cim més alt de l’illa, i el Milford Sound, que Rudyard Kipling va qualificar de vuitena meravella del món. Una gran part d’aquesta zona està considerada Patrimoni de la Humanitat. La península d’Otago, amb la seva important vida animal, és una referència notable en aquesta illa. El contrapunt final del viatge apareix a les planures meridionals i les emblemàtiques capitals britàniques del sud, Dunedin i Christchurch. Punts d’interès • La costa de Bay of Islands • Waitangi, bressol de la nació neozelandesa • Paihia, Russell i Waiopua Kauri Forest • La península de Coromandel amb el mont Paku • Bay of Plenty amb Tauranga i la capital del kiwi, The Puke • Rotorua, fenòmens geotermals • El P. N. Tongariro, l’excursió més bonica de l’hemisferi sud • El P. N. Abel Tasman i els seus camins costaners • Les formacions rocoses de Pancake Rocks • El paisatge alpí del P. N. Arthur Pass • Te Anau, el cor de Fiorland • El fiord Milford Sound • Les coves de Te Anau • El P. N. Del mont Cook.

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:52 Página 32

| notícies > actualitat > girona

GiDONA|agost 2019

Girona celebra el títol de campiones del món del Club Patinatge Artístic Girona 1896 2019

Girona va celebrar el títol de campiones del món del Club Patinatge Artístic (CPA) Girona, que va guanyar el World Roller Games Barcelona 2019 en categoria de grups de xou gran. Amb la victòria, les patinadores han establert un nou rècord esportiu pel club, que mai abans havia obtingut un campionat mundial. A més de campiones del món, l’espectacle “Bacterium” ha convertit aquest any les components del CPA Girona en campiones territorials, campiones de Catalunya, campiones d’Espanya, i campiones d’Europa. També els anys 2016, 2017 i 2018 les gironines van aconseguir el subcampionat del món.

Després de la recepció, que es va fer al despatx d’Alcaldia, les components de l’equip van sortir al balcó del consistori per adreçar-se a les desenes d’aficionats i aficionades que havien vingut a la plaça del Vi per celebrar el títol amb l’equip.

L’Ajuntament de Girona convoca el VII Concurs de Relats de Terror de La Marfà

L’Ajuntament de Girona convoca una nova edició el Concurs de Relats de Terror de La Marfà, una activitat de creació literària organitzada des de Biblioteques de Girona amb l’objectiu de promoure la participació i la creació literària entre el jovent de Girona i que pren com a temàtica de fons la por i el terror.

C/ Sta. Eugènia, 30 - Tel. 972 201 533 C/ Indústria, 36-38 “MAS XIRGU” Tel. 972 243 765 17005 GIRONA - M. 627 580 310 corcoy@corcoy.info

www.corcoy.info

A partir del 15 de juliol i fins al 15 d’octubre, persones d’entre 13 i 25 anys podran presentar relats curts, d’entre 1 i 3 pàgines, que expliquin històries inquietants i terrorífiques. Les obres competiran en dues categories diferents: la categoria A, per a joves de 13 a 16 anys, i la categoria B, per a joves de 17 a 25 anys.

Aquesta és la 7a edició, una iniciativa cultural que creix any rere any i que el passat 2018 va sumar més d’un centenar d’obres presentades. Totes les persones que vulguin participar-hi trobaran les bases al web www.bibliotequesdegirona.cat.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:53 Pรกgina 33

Girona. Bonastruc de Porta, 29 T. 972 223 140 / girona@grupvivaldi.com

Figueres. Nou, 186 T. 972 670 946 / figueres@grupvivaldi.com

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:53 Página 34

| notícies > actualitat > girona / figueres

L’entitat Música Antiga de Girona edita ‘Les 40 hores de Girona. Música eucarística dels segles XVII i XVIII’

El tinent d’alcaldia de l’Ajuntament de Girona, Carles Ribas, i el president i el director musical de l’entitat Música Antiga de Girona, Jaume Pinyol i Albert Bosch, han presentat l’edició del CD Les 40 hores de Girona. Música eucarística dels segles XVII i XVIII.

La publicació és el resultat de la gravació en directe del concert que va portar a terme la formació Música Antiga de Girona el 2 de desembre del 2018 a l’Auditori de la Mercè. Sota la direcció de Josep Vila Casañas, l’actuació va comptar amb la interpretació de Laia Frigolé (soprano I), Marta Garcia (soprano II), Hugo Bolívar (contralt), David Hernández (tenor), Daniel Regincós (violoncel barroc) i Albert Bosch (llaüt barroc).

L’edició del CD ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

GiDONA|agost 2019

L’Ajuntament de Figueres es presenta com a acusació popular al procediment que es deriva de l’operació al barri del Culubret

Després de l’operació policial conjunta entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Figueres contra les connexions fraudulentes a la xarxa elèctrica i les plantacions de marihuana que es va realitzar als barris de Sant Joan i del Culubret, l’Ajuntament de Figueres compareixerà com a acusació popular en la causa que se’n derivi.

El motiu d’aquesta compareixença és la defensa dels interessos dels veïns dels dos barris que han patit els talls de llum derivats de l’excés de consum provocats per les connexions il·legals a la xarxa elèctrica, i especialment per les plantacions de marihuana que també es connecten il·legalment. El problema dels talls de llum al barri del Culubret s’arrossega de fa anys i l’actual govern vol erradicar-lo, i aquesta compareixença és un pas més en aquest objectiu.

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 15:21 Página 35

GiDONA|agost 2019

actualitat < notícies |

El Festival Acústica presentarà artistes com La Pegatina, Fangoria o Oques Grasses

Del 29 d’agost a l’1 de setembre, Figueres tornarà a lluir amb el popular festival de Música Acústica, un dels més importants que se celebren a Girona tant per la importància dels artistes convidats com per la massiva assistència cadascun dels espectacles.

Aquest any hi ha confirmades les actuacions de bandes com ara La Pegatina (29/8), Oques Grasses (30/8), Fangoria (31/8), Buhos (31/8) i Delafé (31/8), entre altres artistes convidats.

El nou govern de Figueres, presidit per Agnès Lladó, s’estructurarà en tres grans àrees

Els quatre grups que configuren el nou govern de Figueres van presentar en roda de premsa el cartipàs per al proper mandat 2019-2023. Una organització estructurada en tres grans àrees (Progrés Econòmic i Atenció a les persones; Economia, i Territori i Espai Públic) i pensada especialment per impulsar la ciutat i millorar el dia a dia dels figuerencs.

Tots quatre han definit aquest cartipàs com una manera funcional d’organització per un govern fort i cohesionat que vol millorar des del primer dia la qualitat de vida dels figuerencs i alhora fer de Figueres una ciutat d’oportunitats.

Amb aquest cartipàs, l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó (ERC), tindrà les següents competències: Coordinació de les Àrees, Projectes Estratègics, Relacions Institucionals, Promoció de la Ciutat i Relacions Transfrontereres, Nova Ciutadania i les noves àrees de Drets Civils i Feminisme.

30€

Any / 12 números

Subscriu-te i cada mes et portarem a casa teva la revista líder de les comarques gironines, de qualitat i en català Envia’ns un correu electrònic a: gidona@gidona.cat o bé truca al tel. 617 306 030 / 650 919 618

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:53 Página 36

| notícies > actualitat > costa brava

GiDONA|agost 2019

Artistes internacionals s’inspiren a Tossa per crear art contemporani

Artistes internacionals contemporanis han escollit Tossa per inspirar-se a la població durant un mes emulant el que van fer fa anys Marc Chagall, André Masson, Georges Kars o Rafael Benet i que va convertir Tossa en la ‘Babel de les arts’.

Concretament, i sota el projecte “AIR.CAT: Artists in Residence Catalunya”, dos mentors del projecte (Gerard Smulevich i Dennis Hollingsworth) i dos convidats (Avital Yomdin i Alberto Barcia) estan des de mitjans de mes de juny a Tossa de retir artístic creant obra nova amb la finalitat d’exposar-la en el Museu Municipal de Tossa en una exposició anomenada “Litoral”, que es podrà visitar del 13 de juliol al 24 d’agost. Precisament, l’exposició s’anomenarà “Litoral” perquè tota l’obra que estan creant (l’Ajuntament els ha cedit l’espai Francesc Colomer com a estudi de creació) està inspirada en la fusió de la feina d’estudi i l’experiència vital que els suposa el contacte amb la costa i la natura de Tossa. En aquest sentit, durant tot el mes, combinen la creació a l’estudi amb activitats a l’exterior, com ara caminades al Massís de Cadiretes, sortides amb caiac per conèixer la costa tossenca, jornades d’immersió submarina o, fins i tot, desplaçaments per visitar la Sagrada Família, els Museus Miró i Picasso de Barcelona o conèixer la casaestudi de Salvador Dalí a Cadaqués.

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:53 Página 37

Lloguers Habitatges amb mobles i sense Locals comercials i magatzems Despatxos i naus industrials Places de pàrquing, etc. www.finquestrilla.com trilla@finquestrilla.com

A Figueres: C/ Sant Llàtzer, 9 Tel. 972 505 701 - 972 510 054 - Fax 972 502 250 A Roses: C/ Cap Norfeu, 16 (Dimarts i Divendres) - Tel. 972 255 415

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:53 Página 38

| notícies > actualitat > costa brava

GiDONA|agost 2019

L’exposició permanent del Terracotta Museu incorpora peces i material museogràfic de l’exposició ‘Can Salamó i els colors de la terrissa bisbalenca’ El 3 de març d’aquest 2019 es va inaugurar l’exposició temporal "Can Salamó i els colors de la terrissa bisbalenca" a la sala d’exposicions temporals del Terracotta Museu. Una mostra monogràfica produïda íntegrament pel Museu i dedicada a una de les terrisseries més emblemàtiques de la Bisbal, amb gairebé 250 anys de vida. Tal com estava previst, el 24 de juny es va tancar l’exposició. Durant les setze setmanes que va estar oberta la van visitar 2.781 persones.

La valoració dels visitants va ser molt positiva, sobretot per part del públic local, que va trobar un merescut homenatge a un obrador i a una família bisbalenca coneguda per haverse especialitzar en la terrissa acolorida en els típics colors de la ceràmica tradicional de la Bisbal (el vermell, el blanc palla i el verd). Una exposició que va en línia de complir un els objectius primordials del museu: la difusió i la valorització de la ceràmica de la Bisbal. En aquest sentit, caldria incloure les mostres d’anys anteriors, com ara la dedicada a la família Vilà-Clara (2018) i la d’Antònia Roig (2017).

Val a dir que actualment l’equip del museu ja està preparant una nova exposició temporal de temàtica local, dedicada a Eusebi Díaz Costa (1909 - 1964), un dels ceramistes que més van contribuir al reconeixement de la ceràmica decorativa bisbalenca.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:53 Pรกgina 39

DIMARTS DIMECRES

7,50

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:53 Página 40

| notícies > actualitat > costa brava

GiDONA|agost 2019

La festa major de Platja d’Aro 2019 proposa 37 activitats del 14 al 18 d’agost amb la música, l’esport i les activitats familiars com a grans protagonistes

Maruja Limón, Gertrudis, Miqui Puig DJ, Orquestra Maribel, Els Cremats, Els Montgrins...

Fiesta a la plaça Major (19 h) i observació astronòmica amb telescopis a càrrec Astroempordà al passeig Marítim - C/ Verdaguer (22 h).

La majoria dels concerts es concentraran a la plaça del Mil·lenari i començaran el dimecres 14 d’agost amb Gospel d’Aro (21 h); Maruja Limón (22.30 h) i Gertrudis (0.30 h), grup capdavanter de la rumba-rock en català. L’endemà, el dijous 15 d’agost, serà el torn d’Abba The New Experience (22.30 h) i les sessions de Miqui Puig com a discjòquei amb hits de tots els temps (mitjanit). El divendres 16 d’agost actuarà l’Orquestra Maribel (23 h). El dissabte 17 d’agost, concert amb The Otis Redding Show (22.30 h). El diumenge 18 d’agost hi haurà el tradicional doble programa amb concert i ball de l’Orquestra Montgrins (20 h i 23.30 h).

Altres espais amb actuacions són la plaça Major, on el dijous 15 d’agost hi haurà sardanes (19 h) i havaneres (22.30 h). La zona nord de la platja Gran, a Cavall Bernat, acollirà el divendres 16 d’agost (23 h) un nou concert del Festival Nits de Jazz amb The Django Orchestra (23 h). La festa major també ha programat diverses activitats de caràcter familiar. El dimecres 14 d’agost, un concurs de captura de síndries a la platja Gran-Cavall Bernat (10-13 h), tallers de maquillatge i de pintura amb sorra de colors al passeig Marítim - C/ Verdaguer (18-20 h) i la instal·lació i espectacle “El secret de la Nanna”, de la Cia. Anna Roca a la plaça Major (18-21 h). El dijous 15 d’agost hi haurà batucada i espectacle itinerant amb la mascota de turisme familiar del municipi, en Xalarí, al passeig Marítim (20 h) i cinema a la fresca amb Los Increíbles 2 als jardins del Centre Cívic Vicenç Bou (22 h). El divendres 16 d’agost, animació infantil amb Balambambú, de la Cia. El Gat Pentina a la plaça Major (19 h). El dissabte 17 d’agost, animació infantil amb La Xarranca i els seus jocs gegants, poblet d’oficis i tallers de cuina a la plaça Major (18-21 h). L’endemà, diumenge 18 d’agost, hi haurà animació infantil amb Soy La

Les activitats esportives d’enguany són, primer, el dijous 15 d’agost amb una sessió de natació guiada a la Via Brava de Cavall Bernat (9 h) i la Caminada Nocturna Solidària de la Vall d’Aro a favor de l’Associació Oncolliga (inscripció 2 euros) amb sortida i arribada des de la Sala Polivalent de Castell d’Aro (22 h - Inscripcions: 21-21.30 h). Tot seguit, el dissabte 17 d’agost hi haurà el tradicional torneig de Vòlei Costa Brava a la Platja Gran-Riuet (8-20 h).

Altres propostes de caràcter popular i participatiu són: el dimecres 14 i el divendres 16 d’agost, Fira de Brocanters a la plaça dels Estanys (9-20 h). També hi haurà tres visites guiades: el dijous 15 d’agost, escultòrica, al Parc dels Estanys (19 h); el divendres 16 d’agost, al camí de ronda de Platja d’Aro i la vil·la romana de Pla de Palol, en castellà i francès (19 h) i el dissabte 17 d’agost, naturalista, al Parc dels Estanys amb el Grup Natura Sterna (19 h).

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:53 Pรกgina 41

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:53 Página 42

Empreses Vols donar una imatge de qualitat i professionalitat? Un llenguatge correcte també forma part de la teva marca.

| notícies > actualitat > costa brava

GiDONA|agost 2019

Palafrugell dona la benvinguda als infants saharauís que passen l’estiu al Baix Empordà

Pàgines web Vols atraure clients potencials? Les errades donen una impressió de deixadesa i poden dissuadir els visitants.

Estudiants No vols que les faltes d’ortografia et facin abaixar la nota dels treballs? Podem ajudar-te per menys del que t’imagines.

Escriptors Vols publicar la teva obra? No n’hi ha prou amb un contingut d’interès; els textos també han d’estar ben escrits.

No permetis que un text pobre o amb errades repercuteixi negativament en la imatge que vols donar.

is l teus escrit Els i atge! l teva im són la 618 033 111 / info@elcorrector.es

www.elcorrector.es

L’Ajuntament de Palafrugell ha ofert una recepció institucional als infants saharauís acollits aquest estiu per famílies del Baix Empordà. La majoria d’aquests nens i nenes provenen dels campaments de refugiats de Tindouf situats al desert algerià, bàsicament provinents de la daira de Bu Craa, agermanada amb Palafrugell.

Enguany, un total de set infants saharauís passaran l’estiu al Baix Empordà, en concret, dues nenes i un nen a Palafrugell. La seva estada s’allargarà fins a finals del mes d’agost dins el projecte denominat Vacances en Pau, coordinat per l’entitat ACAPS, membre de la Taula de Solidaritat i Cooperació, i en cas de Palafrugell amb la col·laboració de l’Ajuntament.

L’objectiu d’aquest projecte és facilitar que diversos nens i nenes sahrauís tinguin la possibilitat de passar les vacances en un entorn diferent, així com donar a conèixer la realitat del poble saharauí mitjançant l’arribada dels infants i la seva relació amb les famílies autòctones.

Tossa suspèn durant sis mesos donar noves llicències d’habitatges d’ús turístic

L’Ajuntament de Tossa ha aprovat suspendre durant sis mesos el fet de donar noves llicències d’habitatges d’ús turístic en tot el terme municipal. L’objectiu d’aquesta mesura, segons l’alcaldessa, Imma Colom, és “ordenar la situació i combatre les pràctiques il·legals que provoquen una clara competència deslleial cap a l’empresari que sí que fa bé la seva feina”.

I és que, al dia d’avui, i segons dades de l’Oficina de Turisme, l’Ajuntament té comptabilitzats 1.181 habitatges d’aquestes característiques amb una capacitat per a 7.089 persones que, de mitjana, fan una estada de set dies a la població. Cal recordar que els habitatges d’ús turístic (HUT) són aquells habitatges ja moblats i dotats per a la seva ocupació immediata, llogats per estades de temporada que no superen els 31 dies.

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:53 Pรกgina 43

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:53 Página 44

| dones sobre rodes >

GiDONA|agost 2019

Dones i cotxes Susanna Vila

www.redboxsport.com

Una discriminació que ve de lluny

Desgraciadament, el món del motor és encara avui un reducte masculí en què les dones han estat invisibilitzades i ignorades, sovint sexualitzades i fins i tot utilitzades com un reclam publicitari durant les competicions o les presentacions de nous models de cotxes o motos.

Encara avui, el sostre de vidre és una realitat punyent en el món del motor, i cap gran empresa automobilística està dirigida per una dona. A més, tot i ser un sector estratègic de la indústria dels principals països occidentals, el món de l’automòbil és un dels espais menys proclius a generar espais d’igualtat real entre dones i homes.

Inventores ignorades

Amb tot, el paper protagonista de la dona en la història de l’automoció també ha estat silenciat i ignorat (si no interessadament oblidat) al llarg dels anys. Així doncs, poca gent sap que els netejaparabrises són un invent de la nord-americana Mary Anderson durant la Primera Guerra Mundial (1916), o que la pilot britànica Dorothy Levitt va inventar el retrovisor l’any 1905, just després de batre el rècord de velocitat del seu temps, amb una punta de 146 km/h.

Menció a banda mereix el cas de l’actriu canadenca Florence Lawrence, una gran apassionada dels cotxes que a inicis del segle XX va inventar un sistema accionat per botons que permetia indicar la direcció cap on el cotxe volia girar, per avisar la resta de conductors i vianants de les seves intencions. Encara hi ha més: Lawrence també va idear un sistema que accionava un avís o estop quan el conductor accionava el pedal de fre. Desgraciadament, cap dels invents de Lawrence va ser patentat, i les seves idees van ser preses pels grans fabricants nord-americans, que van evolucionar el sistema fins als intermitents o els llums de frenada actuals.

Conductores oblidades

El primer cotxe de la història el va conduir una dona. I una dona va ser la primera que va omplir el dipòsit de gasolina d’un cotxe. Bertha Benz (esposa de Karl Benz) va convertir-se, l’any 1888, en la primera persona a fer una ruta al volant d’un vehicle impulsat per un motor d’explosió, el Patent-Motorwagen Tryp III. L’alemanya va fer un viatge de més de 100 quilòmetres entre les ciutats de Mannheim i Pforzheim el 5 d’agost del 1888.

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:53 Página 45

GiDONA|agost 2019

< dones sobre rodes |

OBRIM BOTIGA VIRTUAL www.saisbikes.com Hi trobaràs tot el que busques sobre el món de les bicicletes Model: ite Zaskar 9R El

Durant el seu trajecte, Bertha Benz va refrigerar el motor del seu cotxe en diverses ocasions aprofitant els rierols que trobava pel camí, i va proveir de gasolina en diverses ocasions. Va anar anotant diversos punts millorables, que va fer veure al seu marit per perfeccionar el seu model d’automòbil. Encara avui hi ha una ruta que recull el primer viatge de la història, que va ser decisiu per perfeccionar i millorar els primers automòbils de la història, els MercedesBenz.

Onze anys després de la gesta de Bertha Benz, la nord-americana Genevra Delphine Mudge es va convertir en la primera pilot de la història en conduir el seu cotxe pels carrers i els circuits urbans de la ciutat de Nova York. Era l’any 1899 i la novaiorquesa també va convertir-se en la primera dona amb permís de conduir als Estats Units. Com es pot observar, la llista de dones amb un pes rellevant dins de la història de l’automoció és llarga i plena de referents femenins, però gairebé sempre silenciats en un sector en què s’han perpetuat els estereotips de gènere. Tot i això, els estudis recents demostren que les dones escullen millor quin tipus de cotxe convé o que fins i tot condueixen millor que els homes, ja que estadísticament pateixen menys accidents, cometen menys infraccions i reben menys multes.

Model: ASR Carbon

Som distribuïdors

a Girona

I TAMBÉ TENIM ACCESSORIS I RECANVIS MOTO - SCOOTER - QUAD - JET SKY

GRAN ASSORTIMENT EN CASCS JUVENILS C/ Pedret 31-35 · 17007 Girona Tel. 972 200 736 · Fax 972 218 697 info@saispower.com

www.saispower.com www.saisbikes.com

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:53 Página 46

| vivències >

GiDONA|agost 2019

Empresària

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:53 Página 47

GiDONA|agost 2019

carmen cambil < vivències |

Alguns ja em coneixeu, soc la Carmen del KDA; el saló de bellesa que va revolucionar Platja d’Aro l’any 2014. Fa uns tres anys aquí, a la revista, ja us el vaig presentar. Però com que tot sempre evoluciona, la nostra família també ha crescut i ara tenim el germà petit, KDA Market, del qual us en parlaré més endavant.

Pel que fa als trets més rellevants de la meva personalitat i de la meva manera de ser, d’intensa i revolucionaria, ho soc. És a dir, que tinc la capacitat de fer inoblidable i divertida qualsevol situació. Em vaig introduir en el món empresarial als 21 anys i ara, als 34, disposo de dues empreses: una és el saló KDA, on podràs gaudir de sessions de bellesa completes i de canvis de look irresistibles... I l’altra, que va néixer el 2017 i és a tan sols 20 metres del saló, és el KDA Market, on un munt de primeres marques en cosmètica capil·lar i productes de bellesa t’esperen a preus molt competitius. A part, hi trobaràs un racó amb roba estiuenca i accessoris molt top per estar a l’última. I finalment, l’estrella de la casa, un banc solar d’alta pressió amb el qual, a més de sortir-ne bronzejat, et podràs relaxar. No creus que són la combinació perfecta, tots aquests serveis en el mateix local en el nucli de Platja d’Aro?

Els meus pares van morir quan jo era petita, així que m’ha tocat espavilar-me moltíssim al llarg de la meva vida, però gràcies a això he tingut molt per donar. Tot i les carències que vaig tenir i que em van fer créixer amb un sabor agredolç, els meus àngels sempre m’han donat forces per tirar endavant.

Per molts obstacles que m’he trobat pel camí, mai no m’he rendit. Soc una lluitadora nata, amb o sense, però a les adversitats m’hi enfronto amb dents i ungles, perquè una persona que no lluita és una persona que no avança. I malgrat les circumstàncies i els moments de duresa viscuts, puc dir que soc una noia amb sort.

Vaig néixer un 22 de novembre. Sempre havia pensat que era una bona data per fer anys. Exactament 32 anys després va arribar al món la raó de la meva existència. En aquell moment la meva vida va fer un gir absolut. Aquell dia tan especial, celebrant el meu aniversari, entre infermeres i doctors… arribava en Maks, el meu fill, amb la seva pell blanca i la seva olor de vida. Era màgia, però el millor de tot és que era meu. Res no és comparable amb la intensitat d’aquell sentiment. És la millor decisió que he pres mai amb el meu marit, en Denis, el millor home que he conegut, el meu amic de batalles i la persona que m’ha acompanyat en les aventures i les situacions més emocionants de la meva vida. Era mare i havia creat la meva pròpia família... i tot allò era perfecte. Però ara venia el més bo, treball, família i gairebé

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:53 Página 48

| vivències > carmen cambil

GiDONA|agost 2019

Primeres marques en cosmètica capil·lar i productes de bellesa t’esperen a preus molt competitius

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:53 Página 49

GiDONA|agost 2019

A finals del 2019 s’editarà el meu llibre, on hi trobareu la Carmen en estat pur sense ajuda. Bé, doncs, com podia compaginar dos negocis amb la vida de mama? El més important (i és clau perquè tot surti bé) és l’organització. Tot i això, hi ha moltes vegades que haig de recórrer a l’ajuda de cangurs perquè es quedin estones amb el petit i fer veritables filigranes per poder arribar a tot. Evidentment, hi ha vegades en què l’estrès sembla que podrà amb tu, però de mica en mica tot va col·locant-se.

Haig de dir que tinc la gran sort i la tranquil·litat de comptar amb un equip professional i ben qualificat que ajuda a poder tenir una mica més de marge en aquest sentit. Som una petita gran família! I estic molt contenta de poder exercir del que més m’agrada i, alhora, criar el meu fill. No hi ha preu per això. Diuen que no pots marxar d’aquesta vida sense haver fet aquestes tres coses: una és plantar un arbre, cosa que jo vaig fer a l’escola quan era petita; la segona és tenir un fill, que ha sigut l’experiència més extraordinària que he viscut mai. I la tercera és escriure un llibre. Bé!, doncs si tot va segons es preveu, a finals del 2019 s’editarà el meu llibre. D’on neix aquesta idea? Des de ben petita havia escoltat allò que la meva vida era per escriure’n una novel·la. Per les dificultats viscudes i per com n’havia estat, de peculiar, l’estructura familiar, no havia de ser tan difícil escriure-ho tot en un paper, no? Doncs no us enganyaré: fàcil no ha estat. La primera qüestió és el temps. Combinar-ho tot i encara tenir temps per escriure. Però a les nits o durant les migdiades del petit Maks trobo el moment per fer-ho.

En el llibre hi trobareu la Carmen en estat pur, la forta, la lluitadora, la guerrera però la sensible a la vegada. Està fet amb el cor, és intens, però la veritat és que és de la mateixa manera que la meva història. Plasmar la meva vida, els meus dolors més intensos, les meves pors i les meves alegries ha estat més que gratificant. Amb aquest llibre tanco capítols. Curo la meva ànima i el més important és que espero que, caigui a les mans que caigui, tothom pugui gaudir llegint-lo, pugui entendre’m o almenys no jutjar-me. En aquelles planes, qui no em conegui o qui cregui conèixer-me ho podrà fer de veritat. Així que gràcies, univers, un cop més. Tot és on ha d’estar i tot és perfecte com és. Lluitarem com fins ara i sobretot gaudirem de la vida.

carmen cambil < vivències |

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:54 Página 50

| vivències > carmen cambil

GiDONA|agost 2019

Soc forta, lluitadora, guerrera, però sensible a la vegada

03-55.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:54 Pรกgina 51

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:54 Página 52

| entrevista >

GiDONA|agost 2019

Foto: Elm Murcia

Biòloga marina i protagonista de l’anunci d’Estrella Damm

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:54 Página 53

GiDONA|agost 2019

clàudia auladell < entrevista |

descobrir una espècie el 2014! És extraordinari! Busquem vida a Mart però aquí encara tenim mil coses que desconeixem. I allà vaig dir: “Jo vull estudiar amb aquest home”.

Ets biòloga marina i amb 28 anys tens una formació i un currículum espectaculars… De fet, soc biòloga ambiental, graduada a la Universitat Autònoma de Barcelona i em vaig especialitzar en biologia marina a l’últim any de carrera, que vaig anar a Canàries amb una beca europea i a la Universitat de La Laguna a Tenerife. Totes les assignatures optatives les vaig fer de biologia marina. Aquesta universitat canària és de les més reconegudes en aquesta disciplina i, a més, les illes disposen d’un extraordinari fons marí per fer submarinisme, cosa que vaig aprofitar.

I et vas marcar l’objectiu de fer el màster a la Universitat de St. Andrews, a Escòcia, el més prestigiós del món... Justament aquest home és un dels professors del màster de mamífers marins (dofins, balenes, foques, zífids...) a la universitat escocesa. Pensa que un màster d’aquestes característiques només es fa a Escòcia i a Miami. Per tant, és molt sol·licitat i necessites bones notes acadèmiques, moltíssim currículum, experiència, un anglès perfecte... Per aquest motiu, vaig començar a buscar voluntariats, beques per anar agafant experiència i poder optar a una plaça del màster. Per això vaig estar a Irlanda, a la Universitat de Cork, durant sis mesos estudiant les marsopes, uns dofins molt petits, i l’impacte que té el gasoducte de la petrolera Shell. Va ser el meu primer contacte amb empreses, que

Aquest tema t’ha atret des de sempre? Des de ben petita. Pensa que vaig néixer i visc a Sant Feliu de Guíxols, i tenir el mar al costat i sortir amb la barca de l’avi a pescar uriços, fer submarinisme o simplement a navegar m’ha influenciat. Quan vaig començar la carrera sabia que volia ser biòloga de bota, de treball en el territori, més que de bata, tancada en un laboratori. L’avi tenia una passió per la mar molt gran i just després de morir, l’àvia em va voler pagar el títol de submarinisme amb 16 anys. I quan vaig començar a fer-ho ja sabia que em dedicaria a això!

I comences a fer feines de voluntariat i projectes per agafar currículum... Quan acabes la carrera necessites treballar per posar en pràctica diferents coneixements adquirits. Són feines de voluntariat, que moltes vegades no estan remunerades però que ajuden a començar a fer currículum. Una de les primeres col·laboracions la vaig fer en una empresa de ferris, amb qui la universitat té un conveni, on els biòlegs ens situem al pont de comandament del vaixell i fem estudis buscant cetacis durant les set hores de trajecte. Però sobretot em va marcar un projecte a l’illa d’El Hierro, on una parella d’investigadors, ella nascuda a Madrid però resident a Tenerife i ell escocès, tenen un conveni entre la Universitat de La Laguna i la de St. Andrews, a Escòcia, respectivament, per l’estudi dels zífids, que són de la família dels dofins, i que viuen a molta més profunditat. Són molt difícils d’estudiar i són uns grans desconeguts. I justament El Hierro és una de les zones del món amb més exemplars de zífids, que se situen a la mar de Las Calmas. Això em va superar: un animal de 6 metres, que n’hi hagi tants al món i que nosaltres no sapiguem que existeixen... és increïble! Pensa que es va

moltes vegades fan estudis de cara a la galeria i quan els expliques l’impacte negatiu que té no et fan cas. És decebedor! És el dia a dia dels biòlegs marins que necessiten viure d’empreses privades. Fas l’informe i mai en fan cas.

Vas començar a voltar pel món agafant experiència sempre amb l’objectiu de poder entrar al màster que volies fer... Així és. Vaig estar a les Açores per fer un estudi de l’impacte del turisme sobre les colònies de cetacis, que n’hi ha moltes, i hi ha moltes empreses que fan avistaments de cetacis i et permeten nedar amb els dofins. Vaig començar a fer al-

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:54 Página 54

| entrevista > clàudia auladell

tres projectes de voluntariat a Irlanda i vaig aconseguir una beca per anar a Mèxic, per estudiar el comportament de l’anomenada ballena jorobada i crear conscienciació de l’ecoturisme en un petit poble prop d’Acapulco, al Pacífic. Vaig tornar a Irlanda i vaig fer-hi recerca. I, finalment, vaig aconseguir ser admesa per cursar el màster a la Universitat de St. Andrews. Vaig fer la tesi dels zífids amb els millors investigadors del món en cada especialitat i creia que a partir d’allà tot seria més planer, més fàcil, però no. Tot segueix igual: molt poques oportunitats, molta competitivitat i poc finançament. Després del màster vaig trobar feina a Madeira, mal pagada, durant tres mesos, i a partir de llavors he estat trampejant, amb feines curtes, ajudant amics... Vaig fer un estudi a Cadaqués per estudiar els dofins d’aquí, i malgrat ser un contracte curt, la feina realitzada va ser genial. Ara estic en pràctiques a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols com a tècnica de Medi Ambient. Estic contenta d’estar al meu poble, amb la meva família i els amics, però no és el que jo vull fer. De moment m’estan negant totes les sol·licituds de doctorat que voldria fer, però aquí estic, continuo lluitant!

GiDONA|agost 2019

I amb tot això apareix l’anunci d’Estrella Damm d’aquest estiu. Com contacten amb tu? De fet, una amiga em va etiquetar a Instagram on se sol·licitava un treball remunerat per una biòloga marina, amant del surf i del submarinisme, per fer un voluntariat a Grècia amb tortugues la setmana següent. Això era l’última setmana de maig. Em va encantar la idea. No posava res d’anunci, ni de televisió, ni res, i vaig enviar el currículum. Em van sol·licitar que enviés una foto meva de cara i de perfil i vaig estar preseleccionada. Això era un dijous i ja em van explicar que era per l’anunci d’estiu d’Estrella Damm, que es tractava que una biòloga marina anés a fer un voluntariat de tortugues a Grècia en format de documental. Un treball ben pagat, cobrant drets d’imatge, etc. No m’ho acabava de creure! I em truquen l’endemà per fer-me una entrevista per Skype i el diumenge em comuniquen que he estat seleccionada i que haig de marxar aquell mateix dia. Tot molt de pressa, massa. Vaig desconfiar una mica perquè sembla estrany que el mateix dia que et diuen que t’agafen hagis de marxar cap a Grècia! No sabia res del projecte perquè el contacte el va fer la productora que s’encarregava del documental.

03-55.qxp_Maquetación 1 24/7/19 11:54 Página 55

GiDONA|agost 2019

clàudia auladell < entrevista |

Un dijous et contacten i aquell mateix diumenge agafes un vol de matinada direcció a Grècia. Així és. Vam arribar a Cefalònia, l’illa on van gravar la meva part de l’espot d’Estrella Damm, el dilluns al matí, on hi ha la seu d’una organització que es dedica a la conservació de les tortugues. L’argument era simple: una biòloga que va a fer feines de voluntariat amb les tortugues marines de la Mediterrània. El rodatge va durar dos dies, amb unes jornades molt intenses que començaven a les 4 de la matinada i vam acabar el rodatge alliberant les tortugues, i tot l’equip de rodatge plorant per tota la tensió acumulada durant els dos dies de filmació. Tothom va acabar molt content i vaig rebre felicitacions per part de tot l’equip de rodatge. Hem creat, crec, una amistat. Et consideres una persona amb sort? Em molesta molt quan em diuen que soc una dona amb sort i la primera que m’ho diu és la meva mare! Crec que soc una persona persistent, tossuda, ben preparada i sobretot molt treballadora. Perquè si no, no m’hauria passat tot això. Que potser sembla molt bonic això de viatjar, però quan et trobes feines precàries, mal pagades, sola a l’altra punta del món, em plantejo sovint si no seria millor tenir una vida més normal i planificada. Però després torno a acceptar feines perquè gaudeixo amb el que faig i sobretot perquè estic molt conscienciada amb el medi ambient. Ens estem carregant el planeta, si no fem accions radicals i ràpides... Quins són els teus projectes de futur? M’agradaria dedicar-me a la docència i a la recerca. De fet, vull fer un doctorat, que és el pas previ per poder ser professora universitària. Ara la Universitat de Barcelona ha creat la carrera de Biologia Marina i crec que és una bona notícia, i espero que la Universitat de Girona faci alguna cosa perquè no tenen departament de Biologia Marina malgrat tenir el que tenim a la nostra costa. Pensa que només un 1% de totes les dones que són biòlogues marines aconsegueixen ser catedràtiques, i pensa que és una carrera en què les dones són majoria absoluta. Això em fa tenir certa por pel meu futur. La desigualtat continua sent ben patent a les universitats, i més en aquest món de la biologia marina.

Vols afegir alguna cosa més? Necessito dir que espero que aquest espot publicitari no només conscienciï la gent, sinó que la gent faci el click, faci el canvi. I ho ha de fer de manera urgent. 250 científics de l’ONU acaben de publicar un estudi en què diuen que l’any 2050 la Terra ja no serà habitable: llocs de cultiu àrids, la contaminació del mar, dels peixos, de les plantes... Pensa que ens estem menjant cada dia els microplàstics que porten els peixos. Diuen que cada setmana estem ingerint l’equivalent a una targeta de crèdit en plàstics per persona. Hem arribat a un punt d’inflexió en què o el planeta acaba tal com el veiem, o fem un canvi ja, tothom, i sortim del conformisme i de la tonteria en què vivim, amb les palletes al gintònic, comprant bosses de plàstic al súper, bevent orxata amb gots de plàstic, amb l’aigua en ampolles i comprant carn, fruita i verdures envasades a les grans superfícies. Això s’ha d’acabar!

56-67.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:57 Página 56

| moda > tendències

GiDONA|agost 2019

Bàsics d’agost Montse Ten

Comunicadora de moda i tendències https://www.facebook.com/webMODAGIRONA

Arriba el mes de l’any més esperat, ja que l’agost és l’època de l’any en què bona part dels catalans i catalanes fan les vacances; així que per molts i moltes el veritable estiu comença ara, quan comença el temps lliure per gaudir-lo. Algunes tendències d’estiu que no poden faltar a la maleta són:

1. Una bossa xarxa. Les bosses xarxa tenen un preu molt accessible i serveixen per tot: per anar a fer la compra o per dur la tovallola i la crema solar a la platja, i segons el color i el grau de sofisticació, fins i tot serveixen com a bossa nocturna. Com que són completament plegables, són molt pràctiques, sobretot per dur-les de viatge, ja que moltes companyies aèries només deixen dur una sola bossa com a equipatge de mà, i aquesta bossa et cap ben plegada a qualsevol racó o butxaca de la maleta o motxilla. N’hi ha des de les més bàsiques, 100% de roba, que deixen a la vista el contingut de l’interior de la bossa, fins a les més sofisticades, amb folre interior i cremallera. En pots trobar també amb nansa rígida i amb detalls originals com borles o serrells.

2. Ulleres de sol cat-eye. Les ulleres amb muntura d’ull de gata són una de les tendències de la temporada. Ja van ser tendència als anys 50. De fet, podem trobar imatges de la Marilyn Monroe lluint-ne. Tenen un aire molt retro i, com el seu nom indica, tenen la forma allargada com els ulls dels gats. En podem trobar de més amples o de més estretes i en forma ovalada o quadrada.

3. Diadema anys 80. Les diademes amples d’estil dels anys 80 estan de moda. En pots trobar de diferents materials, colors i estampats, i són molt pràctiques a l’estiu, quan eixugar o planxar els cabells fa més mandra que mai, i sovint sortim de casa amb els cabells molls i despentinats, i també per sortir de l’aigua a la platja o a la piscina.

4. La faldilla midi. Una altra peça que torna del passat, i és que en la moda tot torna. La faldilla midi acaba per sota dels genolls però per sobre dels turmells, la pots dur sobre un banyador o un bodi, combinada amb un top, amb la samarreta per dintre o com més t’agradi.

56-67.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:57 Página 57

GiDONA|agost 2019

tendències < moda |

5. La sabata de punta i taló quadrat. Les sandàlies per excel·lència d’aquest estiu són amb taló quadrat mitjà (ni molt alt ni molt baix), amb puntera quadrada i tires. Com que van agafades i tenen un taló moderat, són força còmodes.

6. Teixit elàstic niu d’abella. Un altre clàssic de la infància que torna és el teixit elàstic frunzit anomenat niu d’abella. Sempre queda molt bé de la part del pit, tinguis la talla que tinguis.

Ja només et queda gaudir d’unes increïbles vacances a l’última moda!

56-67.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:58 Página 58

Saber triar el millor model, el color que més afavoreix i la tela adequada per aquelles ocasions tan especials, ja no ha de suposar cap més maldecap. Al taller de modisteria de Ferrer Manel hi ha la solució.

Fem col·leccions per a botigues i empreses Ens desplacem al vostre domicili per prendre mides.

56-67.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:58 Página 59

A la nostra botiga en línia trobaràs tot un luxe a l’abast de tothom. Les noves col·leccions, nous dissenys amb l'elegància i la qualitat que caracteritza totes les nostres creacions.

http://ferrermanel.com

També ens podem fer càrrec de l’assessorament i elaboració de complements com les bosses de mà, saquets o estoigs i fulards que freqüentment completen la indumentària i donen el cop d’esveltesa definitiva.

17780 Garriguella Tel. 972 531 860 626 83 28 05 info@ferrermanel.com

TONI TRUEBA Fotògraf 625 541 502 / contacto@tonitrueba.com www.tonitrueba.com

Toni Trueba Photography Toni Trueba Fotografía

@truebatoni

56-67.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:58 Página 60

@sonialafem

4 3

1. Pintaungles rosa fluor de la marca China Glaze. 2. Collaret fluor de Zara.

3. La top-model Alessandra Ambrosio amb shorts fluorescents taronges. 4. Bossa d’espart amb detalls fluor d’Etsy.

5. Llibre recomanat per l’estiu de la Marian Rojas Estapé, Com fer que et passin coses bones. 6. Biquini rosa d’aquesta temporada, de Bershka. 7. Banyador groc fluor de Romwe.

8. Pintallavis de Kiko Milano en tonalitat rosa fluorescent.

9. La top Alessandra Ambrosio amb arracades fluor.

10. Al festival Coachella 2019 també es van veure els tons àcids i fluorescents.

BEAUTY

56-67.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:58 Página 61

@sonialafem

< El nou oli de bellesa facial La Belle Lune és un elixir de nit ple d’antioxidants i vitamines per rejovenir. El podeu trobar en línia a www.biosplendor.com.

< L’ombra Première Gloss, de Chanel, és una edició limitada que es pot utilitzar com a ombra d’ulls i també com a il·luminador.

Terracota Poudre Libre Minerale, de Guerlain. Són unes pólvores bronzejadores que deixen a la pell un acabat bronzejat, lluminós i molt natural.

< Aquesta és la nova eau de toilette de Loewe. És una varietat d’Aire, però es diu Fantasia. És fresca i plena de notes àcides com la llimona.

56-67.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:58 Página 62

| moda > casaments

GiDONA|agost 2019

5 consells per sobreviure a un casament a l’agost

3. Ulleres de sol Per què no portar un accessori tan de moda en un casament? Si vols anar a l’última, completa el teu look amb unes ulleres de sol cat-eye. Tingues en compte d’utilitzar ulleres de sol amb bona protecció, perquè si no, és com si no en portessis.

Sandra Jordà Wedding Center

Especialista en vestits de núvia i complements www.sandrajorda.com

És cert que el mes d’agost no és el mes amb més casaments de l’any, probablement perquè es dona el fet que molta gent fa vacances. Ara bé, si estàs convidada en aquest mes tan calorós, aquí tens 5 consells per sobreviure a un casament a l’agost:

1.Vestits frescos i lleugers

Opta per vestits de teixits naturals que no s’enganxin a la pell i de colors estiuencs, pastels i clars. I estampats! Els colors clars reflecteixen la llum del sol i no l’absorbeixen. Per descomptat, evita el color blanc, tret que sigui un casament a la platja amb dress code eivissenc i et puguis permetre aquest color. Si no, deixa aquest protagonisme a la núvia!

2. Pameles i tocats

Les pameles i els tocats són el complement estrella dels casaments d’estiu i acabaran de completar el teu look. Ara bé, cal tenir en compte l’hora i l’estil de la cerimònia. El protocol dicta que podem optar pel tocat en qualsevol moment del dia. I si el casament és al migdia o a principi de la tarda, podem escollir entre la pamela o un tocat. Són tendència els maxillaços, les diademes de l’estil dels anys 80, les corones florals, pameles de palla natural trenada o els tocats amb reixeta.

4. Pell protegida i maquillatge fresc

A l’estiu els casaments solen ser a l’exterior, així que no t’oblidis de dur una crema hidratant amb factor de protecció solar de mida viatge dins la bossa de mà. Un maquillatge fresc i natural és perfecte per estar radiant aquell dia. Utilitza productes en pols i de llarga duració. Existeixen tovalloletes antibrillantors per tal de matisar la pell i que faran que la suor no sigui un problema.

5. El ventall I per quan el sol fa pujar la temperatura, un ventall o un pai-pai són la solució. No ocupen gaire espai a la bossa de mà i es poden convertir en un complement imprescindible.

Un consell extra! Hidrata’t bé. Les altes temperatures i l’alcohol deshidraten. De ben segur que brindareu molts cops, però no oblidis de beure molta aigua!

56-67.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:58 Página 63

disseny de joies < moda |

GiDONA|agost 2019

Les joies d’estiu. Summer 2019 Salvador Maresma

Dissenyador de joies info@mbosch.com / www.mbosch.com

Les joies són per tot l’any, però ara a l’estiu és quan resulten especialment desitjables. La nostra pell està més bronzejada i és quan les podem lluir més, amb els escots, les mànigues curtes... així fem que la joia sigui un complement perfecte per l’època estival. Destaquen les joies amb un toc de color. Els safirs, per exemple, poden ser de blau, groc, taronja o vermell. El més desitjat són els tons blaus, com l’aigua marina, el topazi blau, el topazi Blue London (aquest de color blau marí, un dels blaus més bonics). El penjoll és la joia reina de l’estiu, amb la teva inicial, un diamant o més d’un. La tendència ens guia cap a un estil de penjolls petits, clàssics, elegants. Fins i tot en podem portar un, dos o tres alhora.

Les polseres i els rellotges també són uns dels complements que llueixen més aquesta època de l’any, com ara polseres amb fil i nus macramés amb or i diamants, i rellotges minimalistes. A M Bosch, reciclem les teves joies. Et dissenyem i fabriquem unes joies úniques i exclusives. Transforma les teves joies en dissenys actuals. T’ensenyarem en 3D la teva nova joia abans de ser fabricada. Si ho pots imaginar, ho fem realitat.

56-67.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:58 Página 64

| màrqueting >

GiDONA|agost 2019

Em sents o m’escoltes? Laura Cardona Saldaña

Màrqueting, publicitat, comunicació i protocol

Aprendre a escoltar és una de les decisions més intel·ligents que algú pot prendre al llarg de la seva vida. T’has trobat mai amb aquest tipus de persones que només parlen, i parlen, i parlen, i parlen...? Per descomptat, d’elles mateixes, és clar. És esgotador!

Hi ha gent que no sap escoltar i no et deixarà intervenir en el seu monòleg, per molt assertiu que et mostris.

Parlar amb persones que no saben escoltar

És molt frustrant quedar amb un amic, un company de feina, un familiar o inclús la teva parella, i que aquesta persona només sàpiga parlar i parlar com si no hi hagués un demà. Una conversa no pot ser un monòleg, però hi ha persones que no ho entenen i converteixen qualsevol oportunitat en una conferència. I, per descomptat, una conferència en la qual tu no tens cap opció d’intervenir. A vegades és fascinant escoltar una història o una vivència que algú explica apassionadament. Però alerta!, només a vegades, i tenint la possibilitat que qui escolta pugui fer aportacions o, almenys preguntar, quan alguna cosa li crida l’atenció. Però existeix gent (massa) que no sap escoltar i no et deixarà parlar. I, sincerament, a part d’esgotador és una falta de respecte.

Et va sonant aquest perfil de persones, veritat? Segur que ja n’has identificat unes quantes del teu entorn. Parlen sense parar i, quan fan una pausa per agafar aire, tu aprofites per intentar dir alguna cosa, però sol ser difícil o impossible. T’interrompen amb brusquedat, sense fer el mínim gest d’interès cap a tu (sovint elevant el seu to de veu per sobrepassar el teu) i continuen amb el seu monòleg.

Com pots saber si una persona no sap escoltar? Reconèixer aquest tipus de persones és molt senzill: • No et permeten intervenir en la conversa.

• No et permeten parlar de temes que t’interessen a tu; sempre estan centrats en els seus temes (que, a més, solen ser bastant repetitius). Els més comuns són els èxits dels seus fills o els seus propis, la seva parella, el que han fet, els llocs on han estat... • No paren cap mena d’atenció al que dius, quan aconsegueixes dir alguna cosa, és clar.

• Si per casualitat aconsegueixes parlar, simplement esperen que acabis i continuen el seu monòleg com si no haguessis dit res. • Si dius alguna cosa, perceps amb claredat que no t’escolten, sinó que estan pensant en la propera història que et volen explicar. • Rarament et pregunten: “com estàs?”, “què t’expliques?”, “com t’ha anat el dia?”...

• I si t’ho arriben a preguntar, no escolten la resposta. És només una manera de començar el seu monòleg, no és que els interessi com estàs en realitat. • En moltes ocasions exigeixen atenció i contacte visual constant. Si no el tenen poden inclús reclamar-lo mitjançant contacte físic: et posen una mà a l’espatlla, et toquen el braç amistosament i gestos d’aquesta mena. Si apartes per un segon la mirada... toc! Contacte i reclam d’atenció.

• Responen a tot de la mateixa manera: “doncs jo...”, “a mi...”, “jo crec que...”, etc. Sempre amb el famós yo, mi, me, conmigo. Per exemple: li dius que has vist una pel·lícula i et respon: “Doncs jo he vist tal altra”. Li dius que estàs estudiant xinès i et respon: “Doncs jo tinc previst anar a la Xina l’any vinent”. Li dius que estàs constipat i et respon: “Doncs si sabessis com he estat jo aquest cap de setmana amb l’esquena”. • Mai no tiraran del fil d’un tema de conversa que tu treguis. Qualsevol tema de conversa que encetis serà reconduït i transformat en un dels seus tres o quatre temes habituals.

Ja veus, esgotador, avorrit i cansat intentar parlar amb algú així, no creus?

Ara que ja coneixes el perfil podràs reconèixer, esquivar i, sobretot, no caure en aquest comportament. I recorda: Ens van dotar de dues orelles i una sola boca, justament per escoltar el doble del que parlem.

56-67.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:58 Página 65

GiDONA|agost 2019

estètica < posa’t guapa |

La pell no fa vacances, cuida-la!

Consells per tenir cura de la teva pell aquest estiu

No descansa i a l’estiu treballa més que mai. Aquests dies la teva pell facial i corporal està fent moltes hores extres i l’has de cuidar molt bé per evitar que s’estressi i els excessos li passin factura. Sol, calor, platja, piscina, muntanya i moltes hores d’activitat de nit i dia. Així és l’estiu i necessites donar-li a la teva pell un plus de cures especial. Si ho fas a curt i a llarg termini, ho agrairàs. Dolors Hortal Esteticista i psicòloga info@institutdh.com www.institutdh.com

A l’estiu tota cuca viu, i la pell ho nota. Llargues jornades d’exposició al sol, de contacte amb el clor, amb la sal, amb la suor... El cutis i el cos estan permanentment exposats als rajos ultraviolats i hem de tenir en compte que cal tenir-ne una cura especial per evitar conseqüències negatives.

Com tenir cura de la pell a l’estiu?

Segur que aquest titular l’has llegit moltíssimes vegades i deus pensar que ja saps la lliçó: protecció, protecció i més protecció. Sí, efectivament és així, però els meus consells van més enllà. No només cal protegir, sinó que també cal fer prevenir. Prevenció i protecció per no haver de curar. I com ho fem, com podem protegir la pell i prevenir els efectes negatius dels agents nocius? Així:

• Evita exposar-te al sol a les hores centrals del dia. Entre les 11 i les 16 h els rajos ultraviolats són de màxima intensitat i és recomanable evitar-los.

• Protecció solar sempre. Aplicar protectors solars a la pell ha de ser un hàbit total a l’estiu, no només quan ens exposem al sol de la platja, la piscina o la muntanya. Quan caminem pel carrer també rebem els rajos ultraviolats i cal protegir la pell. • Escull cremes solar intel·ligents que aprofitin els beneficis del sol. La línia solar d’Institut Esthederm són cremes

d’una qualitat excel·lent que han estat premiades pels Beauty Awards i es mencionen a les millors revistes del món. Amb les cremes tradicionals no ens cremem perquè actuen com si ens apliquéssim una màscara invisible de guix a la cara i al cos. Dit d’altra manera: les cremes amb SPF anul·len o bloquegen els rajos solars de manera total i no ens deixen aprofitar els seus beneficis. En definitiva, amb el sistema de protecció solar convencional es fa una sobreprotecció del sistema de defenses naturals de la pell. En canvi, les cremes solars intel·ligents d’Institut Esthederm aprofiten tots els beneficis de la llum i el sol i, alhora, protegeixen la pell dels efectes nocius dels rajos ultraviolats i fan prevenció antienvelliment. • Hidrata’t. En aquesta època de l’any perdem molta més humitat corporal i l’hem de recuperar bevent més aigua i líquids. Porta sempre un bidonet o una ampolleta d’aigua amb tu i no esperis a tenir molta set per veure’n un bon glop. • Exfolia’t. Els agents nocius que interactuen amb la pell fan més necessari que mai exfoliar-la al llarg de l’estiu per eliminar els residus i mantenir-la sana i bonica. Utilitza exfoliants de cara i cos naturals i deixa’t assessorar per experts com nosaltres. Pots fer una exfoliació intensa a cabina i fer un manteniment a casa setmanalment.

• Dona-li vitamines a la pell. En tot moment és important aplicar cosmètics a la pell facial i corporal que l’ajudin a prevenir l’envelliment i a recuperar elasticitat, la fermesa i la vitalitat. Però a l’estiu cal donarli un plus de vitamines que l’ajudin a mantenir-se saludable i bonica. Deixa’t assessorar amb un diagnòstic personalitzat de la teva pell abans d’escollir les cremes més adequades.

EL MEU CONSELL No oblidis els meus consells per cuidar la teva pell i gaudeix el teu estiu!

56-67.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:58 Página 66

| educació >

GiDONA|agost 2019

Les ‘nanas’ de les fàbriques Susan Triviño González Escriptora àrea Educació

Susan Triviño González

Assumpta Montellà, historiadora i autora de rotunds èxits com La maternitat d’Elna (Ara Llibres, 2005) i El silenci dels telers (Ara llibres, 2012), ens arrenca de la nostra modernitat i ens transporta als telers catalans del segle XIX i XX, on moltes de les nostres àvies i mares van ser nenes amb trenes recollides al cap, perquè les màquines no s’empassessin la seva infància, encara més.

L’Assumpta és una escriptora d’aquelles que et fan tocar la història amb una naturalitat esfereïdora. Està compromesa amb la realitat que han viscut les nostres famílies, en una terra de supervivència. No és que la nostra, la d’ara, sigui una realitat menys autèntica; possiblement l’escassetat material d’abans fes que augmentés el valor de les coses que tenien i que vivien, com quan un cec desenvolupa la seva oïda per sobre de la mitjana.

La maternitat d’Elna

Elisabeth Eidenbenz Fa un parell d’anys va arribar a les meves mans La maternitat d’Elna, on l’increïble protagonista, Elisabeth Eidenbenz, lluita per millorar les condicions deplorables als camps de refugiats de la Guerra Civil. Els vençuts pressionaven la frontera francesa, fins al punt, diu la revista Sàpiens, que semblava que deixarien Catalunya buida. És la mateixa revista la que va recuperar un document on figura el compromís de l’autor d’El cant dels ocells, del català internacional Pau Casals, d’ajudar a les exiliades catalanes i on agraïa la tasca d’Eidenbenz. Les dones prenyades eren enviades als estables, enmig de fems i palla. Un cop naixia el nen eren tornats als camps de concentració. Sàpiens explica la història a través del record i la veu d’una supervivent del camp d’Argelers, Mercè Domènech:

“Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava dia i nit de gana. Quan es rendia de tant de plorar s’adormia i ella l’escalfava amb el cos. Les mantes que tenien sovint estaven xopes de la pluja. Quan sortia el sol, l’enterrava a l’arena fins deixar-li només el caparró; la sorra li feia de manta. Però al cap d’uns dies, el nadó es va morir de fred i de gana.” Elisabeth Eidenbenz va salvar 597 nadons de la mort.

El silenci dels telers

“M’enfilava a la caixa de bitlles perquè no arribava als telers, i duia trenes, però me les lligava al cap amb un ganxet perquè podien quedar atrapades als telers.” (El silenci dels telers) La meva sogra em parla de quan era una nena amb dues cues i

treballava a les fàbriques tèxtils de Sabadell. “Teníem uns 13 anys quan començàvem com petits coloms al món de les fàbriques del tèxtil, que passava a ser el nostre món, és clar. Ens deien les nanas: “Nana ven aquí y limpia esto, nana ves y trae un trozo de hielo de la tienda, nana barre, nana, nana…”. Recorda el fred de l’hivern i el pes, sobre tot el pes de les bobines de llana. De les vivències a les fàbriques de les dones que va entrevistar l’Assumpta Montellà n’extreus unes idees que, encara que semblin a primera vista contràries, són les dues cares d’una mateixa moneda: l’extraordinari de l’ordinari! Hi ha testimonis com el de la Filomena que, a la pregunta de la historiadora de si “estava contenta, de viure a la colònia?”, ella respon que “sí, molt contenta”. En canvi, la seva filla Montserrat dona una altra resposta colpidora: “El que passava a les colònies amb les dones era indigne i immoral, i el qui digui el contrari menteix!”. Amb el salari del cap de família no n’hi havia prou. Per poder alimentar-se calia que la dona i els fills ajudessin a l’economia familiar. Els pocs cèntims que rebien les nenes eren ven rebuts per part de la família, encara que per això haguessin de ser explotades fins a l’extenuació.

“La proletaria tal vez a los cinco años va al colegio dos o tres años, le enseñarán poco y mal lo que al cabo de otros dos o tres años habrá olvidado, a los siete u ocho años se le acaba el colegio y es mandada a una fábrica o taller o de sirvienta a casa del burgués que explota al padre o alguno de sus hermanos, si es en la fábrica empezará a las seis de la mañana y concluirá a las siete de la noche la jornada de una explotación bárbara antihumana donde la mujer queda aniquilada, pierde toda voluntad, toda energía, vuelve del trabajo pálida, débil, triste, temblorosa, tiene el rostro demacrado, parece que acabara de salir del lecho del dolor donde estuviera a punto de sucumbir.” (Article publicat a El Obrero Balear el 14 d’abril del 1906) El testimoni d’aquestes nenes, des de fa més de 150 anys fins a les darreres, que ja són àvies, formen part del que avui som com a dones i com a treballadores. Testimonis vitals per saber d’on venim i cap on volem dirigir les nostres vides com a societat.

56-67.qxd_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:58 Pรกgina 67

68-75.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:59 Página 68

| salut > sexologia

GiDONA|agost 2019

Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+ Ester Mullera Godoy

Psicòloga clínica (col·l. 20.416), especialitzada en trastorns afectius i d’ansietat de l’adult. Sexòloga i terapeuta de parelles. ester.mullera@copc.cat www.estermullera.wix.com/sexualidad

El passat 28 de juny, va ser el Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+. És més conegut com a Dia de l’Orgull Gai. Últimament he pogut observar i escoltar molts prejudicis i dubtes respecte a per què existeix un dia de l’orgull gai i en canvi, no hi ha un dia de l’orgull heterosexual. Primer de tot hauríem de saber que en aquest dia es visualitzen de manera pública totes les accions, conductes i expressions que insten a la falta de tolerància, a la violència i a la repressió dels col·lectius de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals i altres orientacions sexuals o identitats de gènere. De fet, fa molt de temps que les persones d’aquests col·lectius s’han considerat socialment marginades i oprimides. I això ha facilitat que s’hi produeixen conductes LGBTIQ-fòbiques.

De manera més clara, la repressió més extrema que han patit és l’assassinat. És a dir, ningú matarà una persona si socialment és reconeguda com a heterosexual però, en canvi, sí que hi ha hagut assassinats de persones que havien mostrat la seva homosexualitat públicament. Tot i que la repressió i la discriminació la reben cada dia. Per posar un exemple: el passat 3 de juliol a Barcelona un home va insultar, agredir i amenaçar una parella de lesbianes que eren amb el seu fill de 4 anys a la terrassa d’un bar. És per això que es fa visible aquest dia. És important aclarir conceptes:

1. Primer hem de diferenciar els sexes biològics:

a. Dones. Amb cromosomes XX, que tenen vagina i ovaris. b. Homes. Amb cromosomes XY, que tenen penis i testicles. c. Intersexuals. Amb combinacions de cromosomes X i Y, coneguts erròniament com els hermafrodites. Poden presentar genitals ambigus en néixer. Poden tenir un ovari i un testicle. La dificultat en aquestes identitats és que quan neixen els poden etiquetar d’homes i a l’adolescència desenvolupar caràcters de dona, com per exemple, el creixement de les mames.

2. El segon dels termes és l’expressió de gènere, és a dir, la manera com cada persona decideix mostrar-se a la societat, agafant els rols que la societat imposa del que creu que ha de ser una dona i el que ha de ser un home. Aquí és on cauen milers d’estereotips que van en contra de l’expressió lliure de cada persona. Essent culturalment definit, trobem:

a. Gènere femení. b. Gènere masculí. c. Androgínia. És una persona en la qual no queda clar quin paper típic de la masculinitat o la feminitat de la seva societat presenta.

3. El tercer terme és la identitat de gènere, és la manera que cada persona té per identificar-se amb una expressió de gènere. Aquí hi trobem: a. La identitat d’home. b. La identitat de dona. c. Els transsexuals. La seva identitat de gènere no coincideix amb la identitat sexual que se li atorga amb criteris biològics. És a dir, per exemple, que una persona senti que és un home però físicament és una dona. I per tant, es poden sentir atrapats en un cos que no els pertoca. 4. Per acabar, trobaríem l’orientació sexual, és la manera d’expressar l’estimació física, emocional i sexual cap a la resta de les persones que m’envolten. Aquí hi trobaríem: a. L’heterosexualitat. Sentir-me atret de manera física i emocional per persones del sexe contrari. b. L’homosexualitat. Sentir-me atret de manera física i emocional per persones del mateix sexe que jo. Inclou gais (homes que se senten atrets per homes) i lesbianes (dones que se senten atretes per dones). c. La bisexualitat. Persones que se senten atretes per tots els sexes i gèneres.

Ja fa temps que les persones professionals que ens dediquem, entre altres coses, a l’educació afectiva-sexual a les escoles expressem la necessitat de fomentar relacions lliures de violències masclistes, per començar, i violències LGBTI-fòbiques per continuar. Hem de fomentar relacions lliures de violència i de prejudicis. L’amor, les preferències sexuals, les orientacions sexuals, etc. no ens fan ser diferents, sinó que ens recorden la diversitat afectiva i sexual en la qual convivim. Si deixéssim de tenir por de la diferència, deixaríem d’exercir una violència per eliminar-la.

Per tant, si eduquem en la diversitat, serem més tolerants, deixarem de pressionar als altres i a nosaltres mateixos, farem del respecte la base incondicional de les relacions i deixaríem coexistir totes les formes possibles d’estimar i relacionar-nos sexualment.

68-75.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:59 Página 69

GiDONA|agost 2019

odontologia < salut |

Què passa quan he perdut una dent? Dra. Lia Brugué

Col·legiada núm. 3.131 B&V Clínica dental - Tel. 972 211 324 bivclinicadental@gmail.com

Tot i que cada vegada tenim més informació sobre la salut bucodental, encara hi ha una gran part de la població que no visita el dentista fins que no té dolor o molèsties. Aquest fet provoca que en la majoria d’ocasions sigui tard per preservar una peça dental i que no puguem optar per tractaments més senzills, menys invasius i més econòmics. No obstant això, el problema no és tan sols el fet de perdre la dent, sinó que moltes persones opten per no substituir les dents perdudes, sobretot en zones menys visibles, sense ser conscients de l’efecte en cadena que això pot provocar.

Migració dental produïda per absència d’un queixal

Tal com podem observar a la imatge, en el cas que la dent perduda sigui inferior, la dent superior a aquesta pot dirigirse en direcció inferior i les laterals poden migrar per ocupar l’espai perdut.

Quan perdem una dent, s’eleva el risc que perdem més peces dentals veïnes, perquè és probable que aquestes hagin perdut el suport periodontal i que es moguin molt més de pressa, ocupant part de l’espai que ha deixat la dent absent i produint una migració dental.

Un altre problema és la dificultat per la masticació, sobretot quan perdem premolars o molars, ja que són les que realitzen més pressió i força a l’hora de triturar els aliments. Per tant, si perdem els queixals, les altres peces hauran de treballar més, i això produir desgast, dolor i altres conseqüències en l’estómac derivades d’una masticació deficient. En el cas de dents de la zona anterior, el més visible és l’estètica, però també afecta amb importància la funcionalitat i la fonètica, ja que produeix dificultats per tallar els aliments i per pronunciar alguns sons i lletres. També provoca la pèrdua del contorn del llavi i envelliment facial prematur.

Hem de tenir clar que cada dent està posicionada de manera estratègica, com un engranatge perfecte, i que cada peça té la seva funció. La pèrdua de dents implica també una pèrdua d’autoestima i confiança a l’hora de somriure i de gaudir de les relacions personals de forma natural.

Per tant, quan perdem una dent, sigui per un traumatisme o per una malaltia bucal, s’ha de substituir al més aviat possible, mitjançant la col·locació d’un implant o la realització de corones, i així evitar aquestes conseqüències derivades de l’absència dental.

68-75.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:59 Página 70

| salut > plantes medicinals

GiDONA|agost 2019

Alfàbrega (‘Ocimum basilicum’) Nadia Jiménez Molina

Fitoterapeuta (terapeuta de plantes) i pagesa Facebook: "Nadia Plantas Aromaticas" Tel. 626 989 969

Aquesta planta tan coneguda sol ser una de les reines de l’estiu, sigui per menjar a les amanides de tomata i mozzarella, per fer la famosa salsa pesto, per evitar que ens piquin els mosquits, per fer infusions digestives, etc. Podria escriure un llibre sencer sobre aquesta planta, ja que cultivo moltes plantes i de moltes varietats diferents, i la faig servir molt a la cuina i com a medicinal. A continuació us faré un resum de l’alfàbrega i dels seus usos medicinals i gastronòmics.

L’alfàbrega és una planta aromàtica i medicinal originària de l’Índia. Les plantes es reprodueixen per llavors, que se solen plantar entrada la primavera. I per poder collir el màxim de fulles, a mesura que creixen s’han d’anar tallant els caps i les flors quan surten, perquè la planta pugui rebrotar perfecta i fer-se ben gran, ampla i vigorosa. No s’han d’arrencar mai les fulles soltes, perquè si no, la planta seguiria alimentant la tija i no tindria prou força per rebrotar correctament, i la planta al final es quedaria pelada. S’adapta a tota classe de terres, però prefereix terres fèrtils, arenoses o argiloses. S’ha de vigilar amb els excessos d’aigua, perquè pateix de podridures. Sempre és millor que passi un xic de set que no pas que tingui un excés d’aigua. El marc de plantació és cada 40 cm o 60 cm. És anual. Prefereix ser plantada al sol i en un test grandet o a terra, i si això no és possible i el test és petit, llavors agraeix unes hores d’ombra. Les varietats més conegudes són:

Alfàbrega de fulla verda ampla. Aquesta és la varietat més coneguda i la més fàcil de trobar al mercat. La farem servir per tot: per la cuina, contra els mosquits i com a medicinal.

Alfàbrega de fulla petita. És la segona més coneguda. Aquesta té la característica que creix de forma rodona i apinyada. És típic fer-la servir contra els mosquits (tot i que totes les alfàbregues es poden fer servir pels mosquits). El seu ús és més típic en jardineria i no es fa servir tant pel menjar, ja que unes fulles a l’amanida estan bé, però en excés amarga i per això no es recomana usar-la. I com a medicinal tampoc es fa servir gaire.

Alfàbrega púrpura, de fulla lila ampla. Aquesta varietat és bastant desconeguda però cada vegada més l’estem introduint a la gastronomia; el seu sabor més suau i el seu color lilós fan d’aquesta alfàbrega un gran descobriment a les nostres cuines. Cada vegada és més fàcil trobar-la als mercats i us aconsello que la tasteu. També la podeu fer servir contra els mosquits i com a planta medicinal. N’existeixen altres varietats, com ara l’alfàbrega de llimona, de canyella, de tulasi, de fulla mamut, de sacre, etc. Hi ha varietats molt bones i especials però molt difícils de trobar als nostres mercats.

L’alfàbrega i els mosquits

Tots els tipus d’alfàbrega ens protegeixen dels mosquits, ja que si tenim una planta a prop, els mosquits aniran a picar l’alfàbrega en comptes de venir cap a nosaltres. Per això, és adequat posar-les a les finestres perquè no entrin o posar-les una mica apartades de nosaltres a les terrasses perquè vagin cap on hi ha la planta. Tradicionalment es planta entre les tomates o altres fruits, per evitar que aquests siguin picats pels mosquits i per la papallona, que fa posta d’ous i després erugues, que es mengen les tomates o els altres fruits.

Propietats medicinals

És una planta molt digestiva, antigasos, aperitiva, antiinflamatòria, antisèptica, antibacteriana, analgèsica, diürètica, antitusiva, afrodisíaca, galactògena, cicatritzant, etc. Està indicada pels casos següents:

• Combat malestars digestius, espasmes gastrointestinals, gasos, sensació d’empatx, nàusees, etc. • Tradicionalment es feia servir juntament amb la farigola per eliminar paràsits i cucs intestinals. • Estimula els sucs gàstrics i desperta la gana. • Conjuntament amb altres plantes, és ideal per combatre la tos irritativa, per infeccions respiratòries, faringitis, bronquitis, etc. • Millora la circulació sanguínia. • Millora les llagues bucals, les úlceres i les genives. • Prevé la caiguda dels cabells. • És un bon antidepressiu i també es fa servir com a afrodisíaca. • Afavoreix la producció de llet durant la lactància, juntament amb l’ortiga.

68-75.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:59 Página 71

GiDONA|agost 2019

plantes < salut |

• Alleuja el mal de cap i la migranya. • Elimina toxines i retencions de líquids. • Alleuja dolors menstruals. • Per deixar de fumar es poden mastegar les seves fulles fresques.

Gastronomia

L’alfàbrega s’utilitza com a condiment i aromatitzant en molts països. Es pot fer servir fresca o seca. El sabor de les fulles fresques recorda al del clau, mentre que el de les fulles seques s’assembla més al del curri. La fem servir fresca per donar sabor a les amanides, pastes i pizzes, però també per peixos, carns, ous, salses, croquetes, mandonguilles, pastes vegetals, etc. S’ha d’utilitzar amb moderació, ja que si es cuina el seu sabor augmenta. La salsa amb alfàbrega més coneguda és la salsa pesto. Us en deixo una recepta: Ingredients: fulles d’alfàbrega fresca, oli d’oliva, pinyons (també s’hi poden barrejar anacards o ametlles, o substituir-los), formatge parmesà i all (opcional). Elaboració: es posa tot en un recipient, s’hi passa el túrmix i llestos. Tenim salsa pesto per la pasta o per condimentar altres plats.

Utilitzar l’alfàbrega per cuinar no només ens serveix pel seu sabor, també per les propietats medicinals que hem vist abans i, a més, és altament nutritiva, ja que és molt rica en calci. Una cullerada d’alfàbrega conté la mateixa quantitat de calci que un got de llet. També és rica en potassi i tiamina, com moltes altres plantes aromàtiques. I és que les plantes aromàtiques són la fitoteràpia amagada a la cuina.

Com es congela

Com que la planta d’alfàbrega s’asseca i mor a l’hivern a causa del fred, és possible congelar-la per poder utilitzar-la tot l’any. La millor manera de congelar-la és posar les fulles fresques senceres o tallades en un motlle de fer glaçons, emplenant el motlle dues terceres parts del volum amb la planta i cobrint-la amb oli. Després es tapa amb paper film i tot seguit es posa al congelador. Es pot fer amb moltes altres aromàtiques. En el cas de l’alfàbrega, és ideal per posar-la directament sense descongelar a l’amanida, la pasta, la pizza, a la salsa de tomata, quan estem bullint la pasta, etc., o descongelar-la i acabar-hi de posar ingredients per fer el pesto, per exemple.

Creences

L’alfàbrega sempre s’ha considerat una planta sagrada a moltes cultures, i és considerada símbol de felicitat i prosperitat. A banda, és considerada símbol de l’amor. També es creu que atrau els esperits de la llum i que espanta els esperits malignes. Si plantem una alfàbrega a la nostra terrassa, al jardí o a l’hort, transmet energia positiva i fa que la resta de plantes creixin millor. I si es regala a amics, es diu que porta bona sort.

68-75.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:59 Página 72

| salut > osteopatia

GiDONA|agost 2019

Per què cal vetllar el primer any de vida Estel·la Nevado Buenavida

Osteòpata i fisioterapeuta núm. col·l. 2.523 Osteopatia i fisioteràpia pediàtrica i per a adults. enevadobuenavida@gmail.com. www.centredefisioterapia.com

Quan neix un nadó, té tot un món per explorar i descobrir, totalment diferent del medi on s’ha engendrat i ha crescut al llarg de l’embaràs. En el ventre matern ha crescut en un medi aquós, en el qual s’ha pogut bellugar i alimentar, i viure les emocions de la mare. Quan està dins el ventre matern, es posen en funcionament uns moviments reflexos molt concrets, amb la finalitat d’anar creant connexions nervioses en el sistema nerviós i generar estímuls als seus sentits. És important que la mare estigui bé físicament i emocionalment, perquè el nadó no tingui cap sensació de perill ni s’aturi el seu moviment espontani o fins i tot la seva nutrició. El moviment és vida. En el moment del part hi ha un altre patró de moviments que faran possible que el bebè tingui la capacitat de poder sortir pel canal del part. A partir d’aquí, s’aniran presentant nous moviments repetitius amb l’objectiu d’anar cablejant el sistema nerviós pel futur.

Tan bon punt neix, el nadó necessita ser bressat i agafat, sentir el batec del cor i moure el seu cos. Serà interessant que l’anem col·locant a sobre nostre i anar-lo posant panxa avall a moments, perquè vagi intentant aixecar el cap enrere. Ens interessa que vagi perdent aquesta postura tancada en flexió de cap que ha tingut durant tot l’embaràs. Aquesta extensió, que ja dominarà cap als dos mesos, vindrà seguida que començarà a aixecar també el pit de terra. Per aconseguir això ja haurem hagut de prendre la decisió que li cal passar estones a terra per poder explorar les seves possibilitats.

Als 4 mesos, quan estigui panxa avall, ja aixecarà els peus, les mans i els braços, també; els pares diran que ja fa l’avió. En aconseguir això ja estem vetllant per la seva bona atenció, concentració, control d’esfínters, bona visió... així que vagi creixent. Quan ja pugui controlar que no s’aixequin les cames de terra en aixecar la part superior del tronc panxa avall, podrà començar a voltejar cap als dos llocs, que això serà entorn als 6 mesos. Començarà ja a moure el cul lateralment quan estigui panxa avall, i això li permetrà poder començar el seu primer desplaçament circular panxa avall sobre el melic, perquè en moure el cul a un costat i l’altre es flexionarà una cama i l’altra, i podrà girar. A continuació ja sorgirà el desplaçament endavant, el reptat. Cap als 8 mesos començarà a aixecar el cul i portar-lo cap als talons estirant els braços i a portar el pes cap a davant flexionant els braços i portant el pes cap a les mans. Aquest moviment serà important que el repeteixi. Aconseguir aquest moviment ens garanteix que de gran tingui una bona postura, una bona relació entre pensament i sentiment, seure bé a la cadira, una bona capacitat lectora, poder fer tombarelles, etc., i serà important perquè faci un bon gateig. Quan comenci a fer desplaçaments de peu els primers han de ser laterals amb un suport on es pugui aguantar, i una vegada ja ho domini començarà a dirigir-se en totes les direccions. Ja veiem que els moviments que fan no són casuals i la nostra feina i la dels pares és acompanyar que el nen els faci. És molt important, per a això, que deixem el nen a terra. El bebè ho té tot, només cal oferir-li l’oportunitat d’expressar-ho, però sobretot no convé hiperestimular-lo per no irritar el seu sistema. Cal que passi per totes les fases de desenvolupament, però no molt ràpid, i no convé col·locar-lo en una posició que no hagi aconseguit per ell mateix, si no, costarà tornar enrere a aconseguir fases que no s’hagin fet.

Els nens necessiten molt de contacte. A vegades n’hi ha que en deixar-los ploren molt, i potser en aquests casos caldrà fer una separació progressiva i no deixar-los directament a terra. A vegades hi ha nens que, si se’ls agafa i belluga per calmar-los quan ploren, encara ploren més. Mai no hem de pensar que això és un rebuig, pot ser que hi hagi una irritació de la part del sistema nerviós que regula els moviments i en aquest cas serà millor acariciar-lo perquè es calmi. En condicions normals, les carícies i el moviment suau els relaxa molt.

68-75.qxd_Maquetación 1 24/7/19 11:59 Página 73

osteopatia < salut |

GiDONA|agost 2019

Síndrome del ciclista Raquel Rebollo Bentzen

Fisioterapeuta i Osteòpata núm. col·l. 3.576 Especialitat: uroginecologia i fisiosexologia www.centredefisioterapia.com

El ciclisme no és un esport d’impacte, és per això que el considerem un esport segur pel sòl pelvià. Però si estem sobre el seient de la bicicleta molta estona seguida, i a més es tracta d’un seient inadequat, les conseqüències pel nostre perineu poden ser molt molestes. La neuràlgia del pudend o síndrome del ciclista és una patologia poc freqüent però que sorgeix per culpa de la compressió, el sobreestirament o un traumatisme directe (o microtraumatisme repetitiu) del nervi pudend i que causa molèsties o dolor crònic en el perineu, zona genital i perianal. El nervi pudend passa a través d’aquesta zona que acabem de comentar. Si aquest nervi es veu comprimit o irritat una durant llarga estona mentre realitzem determinades pràctiques esportives (com per exemple ciclisme), es pot veure afectat i pot generar un dolor que pot arribar a ser tan invalidant que seure en una cadira és un autèntic suplici!

Quina simptomatologia presenta? El principal símptoma d’aquesta neuropatia és dolor en la zona genial, dolor que empitjora quan estem asseguts, i que pot afectar un costat o tots dos. També pot causar molèstia en orinar, defecar o durant les relacions sexuals (en la zona del clítoris en el cas de les dones, o en el penis en el cas dels homes), cremor, picor, formigueig i alteració de la sensibilitat de la zona. Fins i tot es pot arribar a notar una sensació de descàrrega elèctrica molt desagradable a la zona del gluti o darrere la cuixa.

Ull!, que tinguis dolor a la zona perineal o en el clítoris no significa que tinguis una neuràlgia del pudend. De fet, existeixen altres possibles causes: vulvodínia, lesions d’altres músculs com el maluc o la regió lumbar, etc.

Quines causes són les més comunes? Moltes vegades és a causa del fet que la musculatura per on passa aquest nervi (per exemple, els glutis) està excessivament tonificada, aquesta tensió pressiona el nervi i això provoca dolor. O per culpa d’una pressió mantinguda del seient de la bici, que ha acabat comprimint el nervi. Una altra situació en la qual es pot lesionar el nervi pudend pot ser durant el part. Si hi ha hagut un sobreestirament del nervi a causa d'una lesió obstètrica (per exemple, per l’ús d’espàtules) pot afectar les branques nervioses del pudend. Com es pot tractar aquesta síndrome des de la fisioteràpia? Un fisioterapeuta especialitzat en sòl pelvià pot ajudar a millorar i solucionar considerablement molts casos de neuràlgies del pudend. La fisioteràpia té tot un ventall de tècniques indicades per aquests casos, com ara l’ús de tècniques de teràpia manual per descomprimir la tensió que es produeix en el nervi, la punció seca sobre els punts gatell actius, electroteràpia, gimnàstica abdominal hipopressiva, estiraments, diatèrmia, ensenyar exercicis específics per relaxar tota la musculatura implicada, així com donar una sèrie de consells d’hàbits quotidians abans no s’hagi d’arribar a passar per quiròfan.

68-75.qxd_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:59 Pรกgina 74

68-75.qxd_Maquetaciรณn 1 24/7/19 11:59 Pรกgina 75

76-90.qxd_Maquetación 1 24/7/19 12:01 Página 76

| dones a la història >

GiDONA|agost 2019

Rosa Maria Sardà, artista Quim Torra

Locutor, divulgador torraquim@gmail.com

Rosa Maria Sardà és una excel·lent actriu, amb valor afegit, és autodidacta. Va començar a fer teatre amateur al barri barceloní d’Horta. El 1962 es va passar ja al teatre professional. Ho va fer amb una obra d’Alfonso Paso, Cena de matrimonios, i tot seguit va entrar a la companyia d’Alejandro Ulloa.

El 1975 va protagonitzar a televisió l’obra Una vella coneguda olor, de Josep Maria Benet. Al cinema, ja el 1979, cal fer esment d’El vicari d’Olot, de Ventura Pons.

No podem oblidar, dels anys 80, les seves intervencions cinematogràfiques en cintes com ara Moros y cristianos, del 1987, del director José Luis García Berlanga. I no podem, de cap manera, obviar un programa de televisió que va causar furor: Ahí te quiero ver. Dels Premis Goya, n’ha estat presentadora en moltes ocasions, el 1993, el 1998, el 2001, el 2009 i el 2010. Ha intervingut a pel·lícules tan importants com Todo sobre mi madre, de Pedro Almodóvar, del 1999, i també Ocho apellidos catalanes, del 2015.

De personalitat l’artista en té, ja que al passat 2017 va renunciar a rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, una concessió del 1994. Unes notes biogràfiques: Rosa Maria Sardà va néixer a Barcelona el 30 de juliol del 1941. Es va casar amb Josep Maria Mainat, membre de La Trinca, i van tenir un fill, en Pol.

Permeteu-me que inclogui un llistat, encara que reduït, de la seva extensa filmografia: El vicari d’Olot (1980), La ràdio folla (1986), Moros y cristianos (1987), Un submarí a les tovalles (1990), ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? (1992), Alegre ma non troppo (1994), Suspiros de España y Portugal (1995), El efecto mariposa (1995), Caricias (1997), Airbag (1997), La niña de tus ojos (1998), Amigo/Amado (1998), Todo sobre mi madre (1999), Anita no pierde el tren (2000), A mi madre le gustan las mujeres (2002), Chuecatown (2007), Barcelona (un mapa) (2007), Maktub (2011), Ocho apellidos catalanes (2015), La reina de España (2016).

76-90.qxd_Maquetación 1 24/7/19 12:01 Página 77

GiDONA|agost 2019

A l’estudi de... Josep M. Ortega

RP i comunicació Comissari d’exposicions

La Mariona Terrats s’inicia en el món de l’art l’any 1999, quan obté el títol de graduada superior en Tècniques Pictòriques i Pintura Mural a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona. El curs 2000-2001 obté una beca Erasmus a la Universitat Politècnica d’Atenes (Grècia). El 2003 obté la llicenciatura en Belles Arts a la facultat de Barcelona i el 2007 realitza un postgrau en Artteràpia a la Universitat de Girona. Aquell mateix any guanya una de les beques-ajudes per a joves artistes, de la Fundació Fita, de Girona, on presenta l’exposició “Les pedres també respiren”. Durant aquella època guanya diversos premis i realitza diferents exposicions individuals i col·lectives, mentre algunes de les seves obres són seleccionades i escollides a diferents premis de pintura, que consoliden el seu treball en les diferents modalitats que conrea: pintura, escultura i instal·lacions de land art a la natura, tècniques que segueix treballant. “Tot i això, actualment, em sento més còmoda amb la pintura a l’oli”, ens diu. També ens explica que “m’agrada molt la faceta didàctica, faig classes d’iniciació al dibuix i de pintura per a adults, treballant en contacte directe amb la gent”, cursos que realitza actualment en diferents centres de Girona. També va ser membre fundadora de l’associació d’art Blaublau, col·lectiu obert de cinc artistes en el qual encara milita i que vol ser com una mena de plataforma per a projectes artístics, de pintura, videoinstal·lacions, etc.

Nascuda a Barcelona, la Mariona va estar durant uns anys a la Garrotxa i des de fa una quinzena d’anys viu i treballa a Girona. “Després de molt cercar i preguntar aquí i allà, vam trobar una petita masia ideal per a les meves necessitats, que comparteixo amb altres artistes”. La masia és a l’idíl·lic paratge de la vall de Sant Daniel, al peu de les Gavarres i a tocar mateix del Galligants, envoltada de vegetació i amb la serenor de les fonts i els rierols que s’hi troben. Només d’entrar a l’estudi, un antic garatge reconvertit ens saluda al so d’un cucut, mentre per fora, tot prenent la fresca, vigila la Dada, una vella gossa, i es passeja parsimoniosament la Rita, la gata de la casa. “Sempre

< art |

Mariona Terrats

passegen per aquí, sense entrar-hi, com respectant l’espai de treball”, ens comenta la Mariona Terrat en entrar al seu estudi. Només d’entrar, el primer que ens sorprèn és la lluminositat de l’espai, un espai dominat al centre pel cavallet on treballa actualment en un bodegó floral. A les parets pengen obres seves i en un racó, una taula de treball on reposen ordenadament pinzells, pintures i la paleta amb els colors encara recents de l’obra que està pintant ara. Trobant-se com es troba envoltada de fauna i flora, no és estrany que aquests siguin els principals temes de les seves obres, en què predomina la vegetació i el pas del temps. En sortir de l’estudi em trobo amb l’hort per un costat i un galliner amb gallines ponedores per l’altre, i llavors és quan m’adono que l’aire que es respira per Sant Daniel, a més de ser artístic, enganxa! Per acabar, ens diu que, pel que fa als seus projectes, “m’agrada anar pintant al meu aire, sense dates ni terminis i, quan crec que tinc material per mostrar llavors l’exposo”. Ens continua explicant que “el que segur que faré serà seguir amb les classes el nou curs i anar pintant i treballant. Sempre he de fer alguna cosa, soc molt activa i creativa”.

76-90.qxd_Maquetación 1 24/7/19 12:01 Página 78

| apunts de cultura >

3 llibres

Anna Colomer

GiDONA|agost 2019

La nostra proposta: tres lectures recomanades! Llibres on les dones són protagonistes. Si voleu recomanar qualsevol apunt cultural, envieu un correu a gidona@gidona.com

Bonnie Norwick Autora: Narcís Serra Llovera Edicions Gregal, 2019,156 pàg.

L’Elisenda se n’ha anat de casa. Ha deixat una nota al marit, un missatge a l’editor i ha trucat a l’institut on imparteix classes d’anglès. Fa trenta anys va acceptar entrar en el joc d’una mentida que s’ha fet massa grossa, i ara no sap què ha de fer. Havia escrit una novel•la, però no gosava publicar-la per no passar davant del seu marit. El seu amic Pere, amb l’ajuda d’una editora, la Moira, li va oferir una solució: convertir-se en traductora d’obres de literatura anglesa, entre les quals hi ha les d’una autora que ningú no coneix i que signa amb el nom de Bonnie Norwick. Ara aquesta mentida la desborda, no sap què ha de fer. Tem les conseqüències de revelar el seu secret i alhora no vol seguir vivint com fins ara.

Records del futur Autora: Siri Hustvedt Edicions 62, 2019, 408 pàg.

Siri Hustvedt es posa en la pell d’una escriptora ja gran que, esperonada per la trobada d’un quadern de notes antic, evoca els records del seu primer any a Nova York, el 1978, quan acabada d’arribar de Minnesota, sola i sense ni cinc, descobreix les múltiples possibilitats que li ofereix la ciutat. A més, les converses misterioses d’una veïna, la Lucy Brite, que la jove sent a través de la fina paret de l’apartament, l’intriguen. I com que cada cop són confessions més íntimes i sinistres s’obsedeix a descobrir la veritat de la dona que viu a la porta del costat.

Canto jo i la muntanya balla Autora: Irene Solà Editorial: Anagrama, 2019, 192 pàg.

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida.

76-90.qxd_Maquetación 1 24/7/19 12:01 Página 79

GiDONA|agost 2019

< cultura |

Rosalía, una veu empoderada Anna Carreras Escriptora

Rosalía Vila Tobella és una bona artista. Sense debat ni discussió. Ho és per una raó molt senzilla: quan al segle vint-i-u algú aconsegueix fer quelcom nou, des de la llibertat absoluta i amb un cap ben moblat, cal celebrar-ho i valorar-ne l’esforç. Rosalía té vint-i-cinc anys i no és només la noia de les ungles llargues que ara sona pertot. Ella representa l’empoderament femení en un estil d’estils que, per tradició, s’ha associat a l’home. Estudiosa del flamenc, l’artista de Sant Esteve Sesrovires (Barcelona) desenterra càntics antics en una gran tasca d’arqueologia i s’apropa a ritmes que li són aliens. Fusiona les arrels flamenques, l’ètnia gitana i la rumba catalana amb el mal anomenat trap, hi afegeix percussions africanes i ho arrodoneix amb el cúmul d’influències i referències musicals que, al llarg de la seva vida, li han fet pòsit al subconscient. Unes pautes híbrides que, sens dubte, han sorprès els puristes. Una dealer que dona merda de la bona. Que capta molta gent amb el ritme de la seva música i, a continuació, li clava un missatge contundent, feminista i concís. Després de Los Ángeles (2017) i El mal querer (2018), dos discos absolutament diferents (Rosalía opina que darrere de cada projecte hi ha d’haver una investigació prèvia i que la repetició només fa part de l’avorriment), arriba Fucking Money Man (2019), un projecte que conté una cançó en català, “Milionària”, on es qüestiona la importància real dels diners, en una mena de relació universal humana d’amor-odi cap als pistrincs, l’autèntic verí de la societat. La tornada, enganxosa com ella sola, recorda el “Monkey Man”

d’Amy Winehouse. Poca broma. I ara que és a dalt de tot (perquè a banda de talent té un màrqueting acollonant al darrere), l’artista catalana pot permetre’s el luxe d’opinar sobre el mal que fan els calés. A ella no li han regalat res. Des dels tretze anys (i d’això en fa més de deu) ha estat estudiant, preparant-se, viatjant, coneixent, llegint, escoltant. Si la sentiu parlar a les entrevistes, els vostres prejudicis absurds i els vostres insults infantils us cauran a terra en cascada. No hi veureu cap diva, sinó una dona preparada, educada, intel·ligent i sensible que, des de la candidesa i la il·lusió, ha arribat a les vostres vides. Podeu escoltar-la o no. Us pot agradar o no. Però deixareu d’anomenar-la txoni, oportunista o producte de masses sense tenir ni puta idea de res.

I les ungles, estimades, són un símbol de feminitat, l’arma contra el masclisme: al videoclip de la cançó “Aute Cuture”, afirma que els talons són pigues per matar; els serrells, les trenes per matar; i l’eyeliner, un lleopard per matar. Iconografia femenina al servei de la lluita feminista. Ho veieu, no? A la tornada esgarrapa el rostre d’un paio que va de sobrat i li diu: “Uñas de Dvine, ya me las han copiado / Que te las clavo, niño, ten cuidado / A otros como tú ya los he dominado / Vas cargado de oro, espérame sentado”. Una rèplica potent de la famosa “Y el anillo pá cuando”, de Jennifer López, on sembla que tota dona viu i espera el moment de casar-se per tenir la vida solucionada. Com si l’objectiu final fos que un paio et demani la mà. No: les mans de Rosalía punxen, esgarrapen i protegeixen la gran dona que hi ha al darrere. Llàstima que porti abrics de pell...

76-90.qxd_Maquetación 1 24/7/19 12:01 Página 80

| xarxes socials >

Aquest agost, prepara el teu negoci Yolanda Expósito

Community manager i fotògrafa professional info@yolandaeb.com Tel. 691 239 725 www.yolandaeb.com

El mes d’agost és el moment perfecte per preparar i planificar tot el que necessitarem després de la tornada de vacances. Aprofita aquests dies per preparar la teva empresa en tot el que és relatiu al tema online (xarxes socials, pàgina web, e-mail màrqueting...). Nosaltres t’ajudem.

Xarxes socials A hores d’ara, suposem que ja no cal remarcar la importància d’estar present a internet i a les xarxes socials. Si el teu negoci no té un perfil professional, és com si no existís. Però, encara avui, són molts els negocis que es resisteixen a caure en les urpes del Sr. Facebook, Instagram o Twitter

GiDONA|agost 2019

76-90.qxd_Maquetación 1 24/7/19 12:01 Página 81

GiDONA|agost 2019

< xarxes socials |

(per exemple), al·legant que això no serveix per res i és una pèrdua de temps i diners.

Des de Yolandaeb Marketing de Proximitat, t’aconsellem que apostis per un perfil professional a la xarxa o les xarxes en què hi hagi el teu client objectiu. No cal estar a totes, però sí a les que, després de fer un petit estudi, puguin aportar-te visibilitat, fidelització i, a la llarga, nous clients. Però no tot val i el teu perfil és el teu aparador. Has de mostrar un perfil de bona qualitat, amb dades de contacte correctes, imatges professionals, etc.

Pàgina web

És com la nostra targeta de presentació. Estar a les xarxes socials és indispensable, però si alguna vegada fallen no tindríem res, així que necessitem una pàgina web.

Aquesta web no cal que sigui molt complexa. Ara es porten les webs dinàmiques, amb bones imatges, conceptes clars, intuïtives, fresques i ràpides. Aposta per un Wordpress, que podràs autogestionar de manera senzilla.

E-mail de màrqueting

Potser el mailing és una de les eines que més conversió aporta. En aquest correu enviat periòdicament, informarem els nostres subscriptors d’ofertes, promocions i nous productes, i també aportarem consells i contingut de valor per no convertir-nos en spam.

Enviar un correu correcte, professional i que aconsegueixi atreure el nostre client és molt important i, moltes vegades, et frena pensar que tot aquest tema és massa complex i massa car. Aquest estiu, hem estat pensant en tot això i us hem preparat uns paquets molt especials perquè tot sigui més fàcil.

76-90.qxd_Maquetación 1 24/7/19 12:01 Página 82

| decoració >

GiDONA|agost 2019

El rebedor

La targeta de presentació de casa teva Carmen Martínez de Trincheria Interiorista - Col·legiada núm. 1.310 Vocal de la Junta del Col·legi de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Girona

La majoria de vegades donem poca importància als rebedors, i això és un greu error! Penseu que és la primera cosa que veurem en entrar a casa i la primera que veuran els nostres convidats. Aquesta primera impressió és molt important, i per això dic que el rebedor és la targeta de presentació de casa nostra.

Crec que és important que la decoració del rebedor sigui una continuïtat del que trobarem a dintre i que reflecteixi la personalitat i l’estil del propietari. A més, compleix amb una funcionalitat molt important en relació amb l’estat d’ànim: quan arribem cansats de la feina, o si no hem tingut un bon dia, en entrar a casa ens hauríem de trobar amb un espai de calma, casa nostra ens ha de rebre amb un ambient tranquil·litzador, càlid i acollidor. El rebedor és qui ens rep, és l’espai que ens ha d’ajudar a deixar els problemes a fora. L’hauríem de decorar amb coses que per nosaltres tinguin un significat especial o ens ajudin a recrear-lo, com ara una làmpada de llum càlida, una foto d’algú a qui estimem o un quadre d’un lloc que per

nosaltres sigui especial. En fi, objectes que ens ajudin a donar-nos la benvinguda i que ens ajudin a pensar que “per fi soc a casa!”.

Tampoc no s’ha de deixar de banda el seu paper funcional, ja que sol ser el lloc on deixem les claus, la correspondència i els complements com ara els guants, els mocadors, la bufanda, el paraigua o les bosses. Obrir la porta i gaudir al moment d’un espai acollidor és possible i fàcil, només has de tenir en compte algun d’aquests detalls:

El més important és que no donis cap centímetre per perdut i que, per petita que sigui l’entrada a casa teva, intentis trobar un racó per posar-hi una banqueta o una lleixa on col·locar un quadre o un mirall que faci les funcions de rebedor. Però alerta: tampoc ho carreguis! El rebedor i les zones de pas adjacents poden esdevenir un espai vital de connexió a les habitacions de la resta de la casa. Per no recarregar en excés, assegura’t abans que l’ample de pas és d’almenys 90 cm. Un altre punt a tenir en compte és que, en entrar en un lloc, la mirada es dirigeix cap a la dreta i cap endavant. Per això, si es pot, situa els mobles i els altres elements decoratius a aquest costat. Un dels problemes més freqüents que ens trobem a l’hora de decorar el rebedor és que aquest sol ser generalment un espai de reduïdes dimensions, de manera que els mobles han de ser també de mides petites. Però, a més, és

76-90.qxd_Maquetación 1 24/7/19 12:01 Página 83

< decoració |

GiDONA|agost 2019

una zona de pas, i per tant és imprescindible un estudi previ del moviment, perquè la decoració no resulti incòmoda al trànsit. Per engrandir visualment aquest espai, podem posar-hi amb un mirall o un conjunt de miralls (actualment estan molt de moda els miralls retro en forma de sol i, si pot ser, amb una mica de pàtina antiga). Una altra solució és pintar o empaperar una de les parets de diferent color que les altres per així donar la sensació de profunditat, i col·locar aquí els mobles o la decoració que hem triat.

Per l’escassetat d’espai, la decoració del rebedor sol tenir el punt àlgid en el tractament de parets (paper pintat, miralls, quadres), terres (catifes) i sostres (làmpades), ja que de vegades resulta impossible col·locar gaires mobles.

En els espais petits la funcionalitat és el punt més important a tenir en compte, ja que segurament l’escàs espai del rebedor és el reflex dels problemes d’espai que ens trobarem a la resta de l’habitatge, i per això les possibilitats d’ús de cada element que hi puguem aportar són fonamentals. Així doncs, el moble on deixar les claus pot tractar-se alhora d’un moble sabater, d’una petita llibreria o d’una calaixera on guardar els guants, mocadors o paraigües... Si tenim la sort de tenir un gran rebedor, en què se’ns permeti posar qualsevol moble i fer realitat totes les nostres idees decoratives, cal tenir cura de no cometre l’error d’incloure un excés de mobles inútils només pel fet d’omplir. En aquests casos en què l’espai juga a favor nostre, ha de prevaler per sobre de tot el disseny de cada objecte decoratiu. És aconsellable optar per poques peces, però que continguin una important càrrega decorativa i que per si

mateixes siguin capaces d’omplir espais amplis i buits, i no tenir la necessitat de continuar incloent mobles que no necessitem o que no serveixen per a res.

Pel que fa a l’estil, per petit que sigui el nostre rebedor, ha de reflectir l’essència de la decoració interior de casa nostra, i assemblar-se a l’estil imperant a la sala o al dormitori. Per això podem valer-nos tant dels mobles utilitzats en aquests espais com dels colors o dels mateixos accessoris: miralls, catifes, gerros, obres d’art, llums... Tant si és modern, clàssic o minimalista, el rebedor ha de tenir un aire acollidor que faci que tant els convidats com les persones que viuen a casa se sentin còmodes. Us deixo unes fotos d’estils molt diferents perquè us inspireu a l’hora de decorar la vostra entrada.

Girofinques Interiorisme Pl. Marquès de Camps, 11, baixos - 17001 GIRONA - Tel. 972 22 46 68 - www.girofinquesinteriorisme.com

76-90.qxd_Maquetación 1 24/7/19 12:01 Página 84

Vevey

La festa dels viticultors a 84

| viatges >

GiDONA|agost 2019

(Suïssa)

torna com cada 20 anys

76-90.qxd_Maquetación 1 24/7/19 12:01 Página 85

GiDONA|agost 2019

< viatges |

Jordi Aparicio edicio@gidona.com www.gidona.cat

La Fête des Vignerons 2019 té lloc a Vevey, a la regió suïssa de Vaud - llac Léman, del 18 de juliol a l’11 d’agost, i és el punt culminant pels treballadors vinícoles davant de milers d’espectadors reunits en un recinte on se’ls ret homenatge. La curiositat d’aquesta celebració és que es du a terme un sol cop a cada generació, és a dir, cada 20 anys, a Vevey, davant del llac Léman i dels Alps, i està organitzada per la Fraternitat de Viticultors des del segle XVII. Així doncs, estem al davant d’una festa autèntica i genuïna, única a tot el món, en què la memòria i la identitat de la regió queda palesa a cada racó. Des del 2016 és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO i l’exclusivitat ve donada perquè les últimes edicions de la Festa dels Viticultors es van celebrar el 1955, el 1977 i l’última el 1999. Per tant, aquesta serà la primera del segle XXI i la dotzena edició de tota la seva història!

76-90.qxd_Maquetación 1 24/7/19 12:01 Página 86

| viatges >

La Fraternitat de Viticultors La història d’aquesta festa té els orígens al segle XVII, quan la Fraternitat de Viticultors organitzava anualment una desfilada per la ciutat. Aquesta festivitat va anar adquirint importància amb el pas del temps, fins que a mitjans del segle XIX una partitura escrita va substituir els diferents càntics. La festa va anar adquirint rellevància i atreia cada cop més públic. La direcció artística d’aquest any ha estat confiada al director escènic Daniele Finzi, responsable de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Sotxi del 2014. Un recinte impressionant i màgic és el centre d’aquesta manifestació d’homenatge als treballadors de les vinyes. El recinte central té unes dimensions d’una piscina olímpica, de 1.400 m2, aproximadament, i disposa de quatre escenaris elevats, on diferents escales els connecten duplicant la superfície. Estem, per tant, al davant d’un espectacle únic i exclusiu, que s’inspira en les terrasses de vinyes que envolten tot el llac Léman i amb l’elegància pròpia d’un teatre. Més de 6.000 figurants donen vida i color en aquesta festa de viticultors gràcies al ritme i l’ambient que el director escènic imposa i en què els vestits tradicionals agafen tot el protagonisme. Faldilles multicolors en el més pur estil cancan, nens disfressats de marietes i formigues cantants són algunes escenes que el públic veurà a cada jornada. Cada vestit és exclusiu, autèntiques obres d’art signades per la

GiDONA|agost 2019

dissenyadora romana Giovanna Buzzi, responsable durant molts anys del teatre l’Escala de Milà.

Però el viticultor és el màxim rei de la festa. La Fraternitat de Viticultors de Vevey, l’associació que organitza aquesta festa, visita tres cops l’any més de 270 hectàrees de parcel·les de la regió i atorga les seves qualificacions als vinyaters, d’acord amb l’avaluació del seu treball a les vinyes, a la terra i a la perícia en la recol·lecció del raïm. Cada tres anys els millors vinyaters obtenen el seu premi, malgrat que cada 25 anys, en el marc de la Festa dels Viticultors, és on reconeix amb molta més importància la seva feina. En total es venen prop de 400.000 entrades per tots els dies que dura la festa, del 18 de juliol a l’11 d’agost, a un preu que oscila entre els 79 i els 299 francs suïssos. D’aquesta manera, es converteix en un espectacle únic i al qual cal assistir almenys un cop a la vida!

76-90.qxd_Maquetaciรณn 1 24/7/19 12:01 Pรกgina 87

GiDONA|agost 2019

< viatges |

76-90.qxd_Maquetación 1 24/7/19 12:01 Página 88

| viatges >

GiDONA|agost 2019

Aprofitar les diferents activitats de la regió de Vaud durant els mesos d’agost i setembre

Lausanne Jardins: del 15 de Lausanne à Table! Fins al juny al 12 d’octubre mes de desembre Lausanne Jardins és un esdeveniment cultural que conjuga el paisatgisme i la reflexió sobre la ciutat olímpica de Lausana. Al llarg de l’estiu es proposa la incorporació de jardins dins l’espai urbà de la ciutat suïssa a la vora del llac Léman. D’aquesta manera, carrers, places, façanes, terrenys abandonats o teulats apareixen amb un altre caire, totalment inundats pel paisatgisme dels seus responsables. En aquesta edició del 2019 la temàtica és la del camp obert, i s’hi han presentat 136 projectes provinents d’especialistes de Suïssa, Espanya i Rússia, entre molts d’altres països. D’aquests, només una vintena han estat seleccionats per convertir-se en jardins durant aquest 2019. L’accés és gratuït les 24 hores del dia durant els quatre mesos que dura l’exposició Lausanne Jardins, des de mitjans de juny fins al mes d’octubre (www.lausannejardins.ch).

L’associació Lausanne à Table! sedueix els turistes més gurmets quan visiten la capital del Cantó de Vaud i els seus voltants. Durant el 2019 se celebraran més de 80 esdeveniments culinaris destinats als amants de la bona cuina en la vuitena edició d’aquest Lausanne à Table!. Combinant la cuina regional i les últimes tendències, la fondue i el menjar de carrer, l’artesania culinària local i l’experimentació gastronòmica. Tot està obert per sorprendre el visitant i donar a conèixer tot el que els cuiners de la regió de Vaud estan fent. Una regió amb un alt potencial gastronòmic gràcies a les seves desenes de restaurants tradicionals i restaurants gastronòmics amb altes puntuacions a les guies Gault Millou i Michelin. Hi ha infinitat d’activitats, que van des de passejades gastronòmiques fins a dinars esportius, tallers culinaris, degustacions de productes locals, cerveses tradicionals artesanals i vins. Una ocasió magnífica per descobrir tot el que la regió de Vaud pot arribar a donar (www.lausanneatable.ch).

76-90.qxd_Maquetaciรณn 1 24/7/19 12:01 Pรกgina 89

GiDONA|agost 2019

< viatges |

76-90.qxd_Maquetación 1 24/7/19 12:01 Página 90

| viatges >

Més informació: www.myswitzerland.com, la pàgina oficial (també en castellà) de turisme a Suïssa amb infinitats de rutes i propostes per realitzar el viatge.

GiDONA|agost 2019

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 91

SUPLEMENT GASTRONÒMIC DE GiDONA

Núm. 83

La proposta

Castell Peralada Restaurant

Un clàssic

Casamar Foto: Restaurant Casamar

Llafranc

La descoberta

L’Eixida, Peratallada La sala

Diferents tipus de clients La recepta

Bescuit gelat amb nous i ratafia

El vi

La Vinyeta

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 92

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

| notícies > actualitat

Inauguració del restaurant Si No Fos

l’artesà Carlos Piernas, de grans peces de carns de Lyo de Madrid, que disposa d’un madurador propi i bon peix salvatge per fer a la brasa, de la llotja de Blanes. Una carta curta, atractiva i que anirà pujant d’intensitat amb els suggeriments que cada dia, segons el mercat, aniran apareixent a la carta.

Una decoració agradable, amb la idea de plats per compartir, que promet ser un revulsiu a l’oferta gastronòmica de la ciutat de Girona.

El passat 19 de juliol es va inaugurar un nou restaurant amb aires de bistrot al centre de Girona. Es tracta del restaurant Si No Fos, situat a la plaça de Catalunya, on Marc Ramos, cuiner amb llarga experiència a restaurants com Sant Pere del Bosc, Hotel Mercer de Barcelona i últimament com a segon del restaurant Gresca de Barcelona, del xef Rafa Peña, obre una nova etapa com a xef. El propietari, Xavi Manresa, l’empresari de les botigues de degustació Porcus, es va fixar en ell amb la idea de traslladar el concepte de producte de qualitat, ben tractat, amb ganes de sorprendre i sobretot de fer gaudir els seus clients.

Disposa d’embotits de gran qualitat com ara pernil i embotits ibèrics Joselito, llonganissa de Riera Ordeix i les millors conserves del país, al costat del salmó fumat Carpier, de

Es presenta la nova guia del col·lectiu la Cuina de l’Empordanet

La Cuina de l’Empordanet ha presentat la seva nova guia de restaurants en un acte que s’ha fet a la Barraca dels Liris de Tamariu i que ha comptat amb la presència dels xefs dels 20 restaurants que formen part del col·lectiu gastronòmic empordanès, i del seu president, Vicenç Fajardo.

Si l’any passat es va presentar una guia renovada (en format apaïsat), enguany s’han actualitzat els continguts i s’hi ha incorporat el restaurant Godard de s’Agaró. Amb l’entrada d’aquest establiment, la família de la Cuina de l’Empordanet retorna a la vintena d’integrants.

La guia, que s’ha editat en dues versions (una en català i en francès, i l’altra en castellà i en anglès) té una tirada de 20.000 exemplars.

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 93

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

actualitat < notícies |

Es Portal Hotel Gastronòmic oferirà noves propostes com a empresa adherida al Parc Natural del Montgrí Es Portal Hotel Gastronòmic farà accions gastronòmiques entorn del Parc Natural del Montgrí per posar en valor els productes, els productors, la cuina i el territori. Les noves propostes es faran com a nova empresa adherida al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter en el marc de la Carta Europea de Turisme Sostenible. Joan Carles Sànchez i Susanna Figueras van recollir el certificat que acredita Es Portal Hotel Gastronòmic com a empresa adherida en un acte que es va fer al Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí, i que va ser presidit pel director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, i pel president de la Junta Rectora del Parc, Narcís Coll.

“De fet, compartim la majoria, si no tots, els principis d’aquesta carta. Moltes de les persones que ens visiten ho fan pel patrimoni natural i cultural que tenim. No cal que en cantem les virtuts, tots les coneixem”, ha dit Joan Carles Sànchez en ser-li lliurada la certificació. I ha afegit que “cal tenir clar que això no és per casualitat. És per la feina que durant generacions alguns dels productors, pagesos, pescadors, i més recentment, el Parc i altres, fan. Ens fan de jardiners, de paisatgistes, una tasca molt valuosa endreçant i conservant aquest paisatge”.

és d’agrair la feina que es fa des del Parc i els anima a seguir ajudant les empreses a poder-se adherir a aquest projecte. I fer-ho de manera que això sigui possible generació rere generació.

“No hem d’oblidar que la nostra primera prioritat és fer que els nostres negocis rutllin”, afegeix Joan Carles Sànchez. “Però a nosaltres ens sembla que és estratègic i és la nostra responsabilitat funcionar cuidant el que ens envolta, donant-li valor i explicant-ho als que ens visiten, o transformar-ho perquè ho puguin tastar”. El xef i propietari d’Es Portal Hotel Gastronòmic també considera que

Està situat en un edifici restaurat que respecta l’arquitectura tradicional, una masia del segle s. XVI, completament restaurada, que conserva elements constructius del gòtic renaixentista. S’hi ha prioritzat la utilització d’elements naturals com la pedra, la fusta i el ferro. Forma part de Petits Grans Hotels de Catalunya.

“Donem suport al desenvolupament local i a la conservació del patrimoni”, explica Susanna Figueras, copropietària d’Es Portal Hotel Gastronòmic, “amb la promoció i la venda de productes locals, contractant personal local i organitzant activitats per als clients entorn de l’establiment a través d’empreses locals”.

Es Portal Hotel Gastronòmic disposa de nou habitacions i un restaurant gastronòmic que forma part del col·lectiu de la Cuina de l’Empordanet, està recomanat a la Guia Michelin i forma part de la Ruta del Vi, i a més té el distintiu de Cuina Catalana. Fa poques setmanes va recollir, de mans del president del Consell Comarcal del Baix Empordà, el distintiu de qualitat Turística en Destinació, Sicted.

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 94

| notícies > actualitat

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

Els vins de Perelada lideren el rànquing Peñín 2020 dels vins més puntuats a l’Empordà La Guia Peñín realitza un tast anual amb més d’11.500 vins. Es tracta de la publicació de referència per als professionals i aficionats del món del vi, i classifica els vins segons la puntuació obtinguda. Perelada ha aconseguit que 21 dels seus vins hagin estat considerats excel·lents, en obtenir entre 90 i 94 punts, i un d’ells, Finca Garbet 2015, com a vi excepcional amb 95 punts. Finca Garbet 2015 ha nascut en una vinya espectacular de 12,8 hectàrees al nord del cap de Creus, la qual va començar a plantar-se l’any 1997. La seva singularitat no respon només a la seva ubicació, sinó també, d’una banda, al fet que el mar

reforça la seva insolació, ja que rep el reflex de la llum solar, la qual actua, a més, com a regulador tèrmic, i d’altra banda, també al vent, la tramuntana, que exerceix un control natural de les plagues i permet reduir al mínim l’ús de fitosanitaris. A la vinya hi trobem 41.900 ceps de syrah, cabernet sauvignon, merlot, cabernet franc i garnatxa.

A més a més, el celler lidera el rànquing dels vins més puntuats de la DO Empordà. Sobresurten les puntuacions obtingudes pels vins com Finca Malaveïna 2016 i Finca Espolla 2016, que han aconseguit 93 punts.

Com a caves, destaca el Perelada Gran Claustro Cuvée Especial Brut Nature Gran Reserva 2012, amb 93 punts. Elaborat amb pinot noir, chardonnay, xarel·lo, macabeu i parellada, mostra un color groguenc brillant i una aroma de lies fines, amb caràcter, fruita madura, pastisseria, floral, i en boca és saborós, amb bombolla fina i equilibrat. De la gamma Stars, el cava Stars Brut Nature Reserva 2016 ha aconseguit 90 punts, i els caves Perelada Cuvée Especial Brut Nature 2015 i Perelada Cuvée Especial Rosé 2016 han obtingut 91 i 90 punts, respectivament.

Inauguració del restaurant El Foc, de Bordils

La família Ferré, propietaris del magnífic restaurant El Principal de l’Eixample, a Barcelona, i de Can Miquel, a cala Montgó de l’Escala, acaben d’inaugurar un nou restaurant a Bordils, El Foc, on la brasa i els bons productes fets amb aquesta són el fil conductor. Verdures, carn de vedella i de porc, peix de la llotja de Roses i fins i tot fruita són alguns dels plats que es podran tastar en aquest nou restaurant, que vol reivindicar la cuina del foc a terra, de pagès, amb els millors productes de la zona i amb un bon preu.

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 95

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

< la sala |

Lluís Coll Nicolau Professor de Serveis en Restauració Escola d’Hostaleria de Girona www.professionalsdesala.com

Diferents tipus de clients en un restaurant

A qualsevol restaurant es treballa per aconseguir que el client visqui una gran experiència. Que surti content i satisfet hauria de ser el gran objectiu de qualsevol establiment, ja que, si això passa, segurament tindrà ganes de repetir i, evidentment, la seva opinió serà bona i la traslladarà a amics i familiars, i fins i tot en farà difusió a través de les xarxes socials. Aconseguir-ho no és fàcil, requereix molt d’esforç i treball en què tot l’equip se n’ha de sentir partícip: cuina, sala, màrqueting, administració, etc. Cal crear una oferta atractiva, amb plats únics, oferir un servei impecable, realitzar una bona promoció de l’establiment... tot ha de ser perfecte. Cal focalitzar els esforços amb el nostre públic objectiu, adequar l’establiment a aquest públic. Si no es té clar el tipus de clientela a la qual s’enfoca el local, es pot convertir en un autèntic fracàs. Per tant, el més important és conèixer els diferents tipus de clients que ens podem trobar en un negoci de restauració i així saber com cal tractar-los en diferents situacions.

Client lent. És el tipus de comensal que necessita molt de temps per decidir què prendrà. A aquests cal tractarlos amb educació, mantenint certa distància i evitant gestos que puguin molestar-los. Cal respectar el seu ritme i espai, per així convertir-los en fidels al nostre establiment. Client reservat. Espera que el cambrer li parli amb un to de veu baix i vol rebre un tracte exquisit però amb certa distància. Acostumen a ser rutinaris: sempre volen seure a la mateixa taula, venen el mateix dia i fins i tot mengen els mateixos plats.

Client líder. És el típic comensal que vol ser el protagonista de la taula. Coneix els plats, els vins i el personal, i fins i tot demana per la resta. En aquest cas el contacte visual és molt important, ja que sempre necessitarà quelcom. Un tracte educat i un llenguatge verbal clar i concís poden evitar molts problemes.

Client desconfiat. Per norma sempre desconfiarà dels suggeriments del cambrer. Sempre té tendència a pensar que el volen enganyar: per preu, per qualitat, etc. És un tipus de client que demana que li demostris que pot confiar en nosaltres. Cal tenir l’habilitat d’aconseguir que confiï en nosaltres, i així serà el nostre millor client.

Client foodie. Aquest és molt receptiu i està disposat a tastar tot el que li recomanem. És molt fàcil d’impressionar i molt agraït. Alhora, és molt analític en tots els aspectes: la decoració, el menjar, el servei, etc. Si aconseguim la seva satisfacció, serà dels nostres millors ambaixadors.

Client crític. És el tipus de client més temut de l’establiment. Té tendència a criticar-ho tot: el menjar, el servei, l’espai, etc. L’única cosa que podem fer és estar molt atents de les seves exigències. Guanyar-se la seva confiança no és una tasca senzilla, així que molta paciència. Client amistós. Per ell, la confiança és el més important. Li agrada sentir-se com a casa, parlar, explicar anècdotes, fer preguntes, etc. I ho farà tant amb els seus convidats com amb el personal del restaurant. Valora que el personal el conegui, el cridi pel seu nom. És molt fàcil aconseguir que aquesta classe de clients siguin fidels, però cal donar-los un tracte amable i proper. I tu, amb quin tipus de client t’identifiques?

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 96

| la proposta >

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

Castell Peralada Restaurant Pujant esglaons a l’escala de l’excel·lència Text i fotos : Jordi Aparicio i Jordi Perich gidona@gidona.com www.gidona.cat

Discurs, professionalitat, bon gust i exclusivitat són segurament els adjectius que millor defineixen el Castell Peralada Restaurant, al capdavant del qual hi ha Xavier Sagristà i Toni Gerez, xef i cap de sala, respectivament, i que representen un dels duets gastronòmics més fidels de tota la història de la gastronomia del nostre país. I és que fa més de 30 anys que Sagristà i Gerez cavalquen junts, com un bon matrimoni, aportant excel·lència allà on van. Es van conèixer a El Bulli sent, un, la mà dreta de Ferran Adrià, i l’altre, la mà dreta de Juli Soler. Després vindria l’aventura al mític Mas Pau, a Avinyonet de Puigventós, on durant 20 anys van assolir i conservar la seva estrella de la Guia Michelin. Però tot té un final, i a causa de les desavinences amb la propietat del Mas van deixar aquell projecte amb la necessitat d’emprendre’n un altre. Començar de nou amb una motxilla ben carregada de saviesa, experiència i saber fer. I allà estava, com si els estigués esperant, el Grup Peralada, que necessitava poder disposar d’un espai d’alta gastronomia dins el magnífic edifici que representa el Castell de Peralada.

Em diuen que es van posar d’acord de seguida: el Grup Peralada els oferia un espai exclusiu, bellament decorat per la interiorista Sandra Tarruella dins el castell, i ells oferien continuar amb tot el que havien estat fent al llarg de tots aquests anys de lluita per assolir l’excel·lència gastronòmica. I fa dos anys, l’edició espanyola de la Guia Michelin els va tornar l’estrella que havien perdut amb el tancament del Mas Pau i fent el que sempre han fet: un magnífic acolliment, un servei atent i professional i uns plats que neixen de la tradició catalana i empordanesa, però passats pel filtre de la creativitat, actualitzant-los amb bon gust i sempre amb un discurs al darrere. Aquí tot està pensat perquè el client gaudeixi de l’espai, elegant i sobri a l’interior, perfecte per la tardor i l’hivern, així com d’una magnífica terrassa amb vistes al llac poblat per cignes per les càlides nits d’estiu.

Ens serveix un primer snack dels set que tenen al seu nou menú de degustació i ja veig les estrelles que poblen els jardins del castell. Es tracta d’un cruixent de gambeta i algues que em teletransporta a Cadis. Un sublim mos que em re-

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 97

Delicatessen |GiDONA|agost 2019 corda les tortitas de camarones que han fet famosa la zona costanera d’aquesta província andalusa. Però en vindran d’altres de nivell, com els encenalls de vedella, com si es tractés d’un rosbif, amb crustacis, el bunyol de bacallà amb salsa verda o l’imprescindible rotlle de peus de porc amb bou de mar. Xavier Sagristà ens sorprèn amb una sopa freda de meló, fugint dels massa repetitius gaspatxos, que el presenta amb cloïsses, magnífiques, i ramallo de mar, una alga amb un profund sabor a percebe que ens apropa molt a la filosofia de cuina de Sagristà: utilitzar productes de qualitat sense emmascarar-los, amb textures perfectes, bona combinació de pocs ingredients i una aparent senzillesa malgrat la complexitat de cada plat. I presenta un altre plat fred agafant com a referència un calamar amb ceba i presentant el calamar com un caneló farcit d’un potent sofregit de ceba. Fred, refrescant, com si d’una amanida es tractés. Però ve un dels reis de les nostres costes, el roger, amb tot el gust que té aquest magnífic peix de roca, presentat net d’espines amb una suau crema de formatge Saüll de La Xiquella, que torna a ser un fantàstic mos al paladar. El menú acaba amb un producte fetitxe per Xavier Sagristà com és l’ànec d’aglà, extraordinari plat, presentat com una trilogia, primer en terrina i algues i amb una brandada, fet amb les cuixes i el foie-gras; després l’agulla d’ànec, que vol representar l’anxova, un pèl salada jugant amb aroma d’anxoves però sense voler que es trobi, i finalment el magret marcat al punt. Un dels moments culminants del menú és quan Toni Gerez presenta davant del client el carro de formatges, un dels més importants d’Espanya, amb prop de 70 referències, totes artesanes, provinents de França, Catalunya, Espanya, Itàlia i algun d’anglès, amb alguns fins i tot afinats pel mestre Gerez. Això fa que sigui un lloc de pelegrinatge ineludible per a tot amant dels formatges.

Després vindran els apartats de postres, d’on destaquem el fantàstic d’albergínia escalivada amb tocs de xocolata, cafè i whisky, que tot i que pot sobtar quan el llegeixes al menú, s’harmonitza a la perfecció al paladar. Creativitat i bon gust. Exclusivitat i senzillesa malgrat la complexitat de tots i cadascun dels plats. Una oda al bon producte, a vegades senzill i que fa ressaltar la feina del cuiner. I tot amb el millor acolliment i servei que un comensal experimentat en alta gastronomia pot trobar.

Un lloc per repetir tantes vegades com es vulgui o es pugui. El Castell Peralada Restaurant puja un esglaó a l’escala de l’excel·lència. I jo, content de veure gaudir aquest duet màgic de la cuina de casa nostra. Felicitats!

Castell Peralada Restaurant Tel. 972 522 040

www.castellperaladarestaurant.com

castell peralada restaurant < la proposta |

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 98

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

| un clàssic >

Casamar

(Llafranc)

Un salt cap al producte Text i fotos : Jordi Aparicio i Jordi Perich gidona@gidona.com www.gidona.cat

Segurament una de les tendències de la gastronomia actual és anar fugint cada cop més de tècniques de cuina termonuclears i donar més valor al producte de qualitat, a vegades exclusiu, ben tractat i presentant-lo sovint aparentment nu de tècniques. En paraules de Josep Pla seria fugir de collonades, és a dir, fugir del show que moltes vegades no aporta res a un determinat plat. Cal utilitzar escumes, gelatines, nitrogen líquid o esferificacions per donar més valor a un plat? Si serveixen per realçar-lo, benvinguts siguin. Si tan sols són per donar aparença de creativitat, és millor obviar-los. L’absurditat de la tècnica per la tècnica, del fet que un xef se senti obligat a utilitzar-les perquè si no sembla que no està fent una cuina d’autor, és sinònim de poca personalitat gastronòmica, i fugir-ne quan ets un restaurant amb estrella Michelin és un acte de valentia. Segurament aquesta és la impressió que ens va deixar el nostre pas, un any més, pel restaurant Casamar, a Llafranc, on Quim Casellas evoluciona cada cop més en la senda de la cuina del producte, finament ben tractat, en què els sabors profunds emplenen el paladar dels seus clients. Sense voler demostrar

res, mostrant-se transparent amb allò que té ganes de fer i amb personalitat.

El primer que trobem a la seva nova proposta per l’estiu és una carta molt atractiva i dos tipus de menú: un de curt, pensat per compartir i acabat amb un arròs amb cloïsses de Carril i safrà, i un de més llarg, en què Casellas demostra valentia oferint la majoria de plats freds i amb un component clar de fer gaudir el client. Això mateix passa ja amb els aperitius, on presenta un Bao amb galta de porc rostida per ser menjada a desenes. O amb l’escamarlà, presentat cru i lleugerament escaldat amb un caldo suau de caps de gamba. Quina meravella! O què dir del refrescant ajoblanco amb poma i gamba blanca de Palamós crua, en què descobreix un producte deliciós però poc valorat.

Mirades al sud, mirades al seu Empordà i mirades a l’altra banda de l’Atlàntic es van repetint al llarg del menú. Com passa amb el seu cebiche de corball, amb un toc molt suau de coriandre un punt picant i una meravellosa llet de tigre.

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 99

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

No és amant de la cuina de fusió. Quim Caselles aposta per una cuina actual i moltes vegades, diu, “el fet de tenir personal de fins a set nacionalitats a la cuina, inconscientment, et porta cap a un camí o un altre”. Però ell vol jugar al seu joc i presenta una disfrutona ensalada russa amb cabra de mar gallega, la famosa cranca de l’Atlàntic del seu proveïdor de confiança, Laureano, i acabada amb caviar. Més producte i menys emmascarament com a nova filosofia de futur, i malgrat que Casellas mai ha estat un cuiner a qui li hagi agradat embolcallar massa un bon producte, en aquest nou menú estiuenc del 2019 es reafirma fins a portar-lo a l’extrem, com passa amb la seva caldereta marinera, on presenta marisc gallec com ara els musclos i les cloïsses de Carril, les més grans i saboroses del mercat, amb una senyora espardenya de la nostra costa i tot mullat amb un potent fondo de cap de gambes, on no falta la tradició catalana del sofregit de ceba, la picada i un puré de patata de forquilla.

L’àpat acaba amb el Sunday roast, amb el qual ens torna a sorprendre perquè moltes vegades res és com t’ho imagines: fuig d’un rostit català de diumenge calent i potent en ple mes de juliol, i el presenta fred, com si d’un rosbif es tractés, amb diferents textures de tomata, escalunya i diferents espècies.

A sala tot continua funcionant a la perfecció amb la Maria Casellas molt professional, atenta a totes i cadascuna de les taules, i sempre amb un somriure a la boca, amb un personal jove i entregat, i amb l’Àlex Peiró oferint una espectacular carta de vins, amb més de 500 referències. Ell, sempre que pot, descobreix rareses i exclusivitats de l’Empordà, com va ser el Paciència Ancestral, de Còsmic Vinyaters, un vi escumós natural de cultiu ecològic i fermentat en àmfora d’argila, que va aguantar perfectament quasi tot l’àpat.

La família Casellas continua en plena forma i el Casamar continua sent, com sempre dic, un dels restaurants estrellats amb les millors vistes del món, en una terrassa amb vistes a la petita badia de Llafranc. Personalitat, amabilitat, tendresa, discurs, qualitat i exclusivitat. Així és aquest imprescindible restaurant de la Costa Brava.

Restaurant Casamar C/ del Nero, 3 - Llafranc, Girona - 972 300 104 www.hotelcasamar.net

casamar < un clàssic |

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 100

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

100 | el vi >

Jaime Abel Varón Sommelier sommelier_jaime_abel

Jaime Abel Varón

Fotografies: Jordi Perich - gidona@gidona.com

la vinyeta El celler de la constant evolució

Un dels projectes més joves i alhora més dinàmics de l’Empordà neix de la mà de Marta Pedra i Josep Serra, dos joves inquiets i emprenedors que han fet realitat un somni, un projecte, i per què no dir-ho, una aventura marcada per l’amor i la passió pel vi, i que avui dia té un nom propi: Celler La Vinyeta.

És ben segur que podria començar a explicar aquesta història d’una altra manera, però seguint la línia editorial de GiDona, per què no fer tribut a una dona que ha decidit aparcar, de moment, un petit somni a la Conca de Barberà per fer realitat un altre projecte al costat d’un empordanès, en aquesta terra on tot és perfecte, l’Empordà. La Marta prové d’una nissaga d’enòlegs. El seu avi i el seu besavi havien regentat un negoci de destil·lació, mentre que el seu pare es va dedicar a plantar i tenir cura de la vinya després del pas de la fil·loxera.

Envoltada d’enòlegs i de viticultors, de ben segur que el destí de la Marta no podia ser un altre que el d’elaborar vi a la Conca de Barberà, però, sense adonar-se’n, Cupido va colpir el seu cor, i ben aviat es va enamorar d’un jove empordanès anomenat Josep Serra. Un jove ben plantat, agosarat i intrèpid que havia estudiat ciències ambientals i que tot, i que la seva intenció era la de continuar amb el negoci familiar, que eren carnisseries, va decidir fer una segona carrera universitària com a enginyer agrònom amb l’especialitat en enologia. Junts formaven un binomi perfecte per fer realitat el seu somni.

Tot va començar l’any 2002, quan en Josep va adquirir, a un pagès de la zona, quatre hectàrees de vinyes velles. En aquells moments la parella estava finalitzant els seus estudis, i una de les condicions que van posar va ser que l’agricultor es fes càrrec de la vinya de dilluns a divendres, i el cap de setmana serien ells dos els qui s’encarregarien de tenir cura de les vinyes. Garnatxes i carinyenes de més de cinquanta anys veien com aquests dos enamorats preparaven el seu niu d’amor, igual que farien les orenetes, i alhora iniciaven un projecte de vida que donaria els seus fruits en un futur molt proper.

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 101

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

< el vi | 101

Posteriorment, l’any 2004 la parella va adquirir una finca a Mollet de Peralada, i ni tan sols els dubtes de la gent dels voltants no van ser obstacle perquè continuessin creient en el seu projecte. Es tractava de terrenys totalment verges on mai ningú abans havia plantat vinyes, però l’any 2006 el seu gran somni es va fer realitat, el projecte es consolidava amb la construcció del Celler, i tres anys després la Vinyeta entrava a formar part dels primers cellers a practicar la producció integrada, un sistema que afavoreix i respecta el medi ambient. Sembla que va ser ahir, quan se servien a les taules dels restaurants empordanesos els primers vins d’aquest Celler, l’Heus blanc i el negre Llavors, i que vam ser testimonis del naixement de Puntiapart al voltant de l’any 2007.

Avui en dia, el celler consta de 65 hectàrees de vinya plantada amb una gran diversitat de varietats, entre les quals hi trobem samsó, syrah, garnatxa tinta, merlot, cabernet franc, cabernet sauvignon, macabeu, garnatxa blanca, malvasia, xarel·lo i muscat; totes aquestes sota el règim de viticultura ecològica. El celler mou un volum de dues-centes mil ampolles l’any, i amb presència en diversos països europeus, tot i que la major part de la producció es destina al mercat nacional.

El darrer projecte que ha nascut d’aquest celler s’anomena Els monos i es tracta d’un treball que fan en col·laboració amb la Fundació Mona, una fundació ubicada a Riudellots de la Selva que es dedica a recuperar simis que han estat en captiveri i/o a circs. El Celler la Vinyeta s’ha sensibilitzat amb aquesta causa i, a banda dels donatius que realitza a aquesta fundació, cada any dissenya una etiqueta amb la imatge d’un dels animals que han estat en captiveri. Enguany els afortunats han estat els monos Pipa i Bea, que coincideixen en el nom

dels vins: el primer, un blanc de la varietat malvasia, i el segon, un vi negre de la varietat monestrell. Ambdues varietats es troben dins d’un procés de recuperació a l’Empordà, igual que els protagonistes de la Fundació.

La Vinyeta es troba en constant innovació i evolució, i compta amb un alt grau d’autoexigència al voltant de la filosofia de l’agricultura ecològica i el respecte pel medi ambient, fet que els ha portat a no només produir vi, sinó que es dediquen a l’explotació d’altres productes com ara l’oli, la producció d’ous ecològics amb la incorporació de més de 1.500 gallines autòctones de l’Empordà, així com un ramat d’ovelles que treballen la vinya durant tres mesos a l’hivern. I la resta de l’any tenen previst començar a produir formatge d’ovella, un petit rusc d’abelles que els permetrà una mínima producció de mel i, per si no en tinguessin prou, els caps de setmana ofereixen visites guiades a tota mena de públic, oferint la possibilitat d’allotjament i esmorzar inclòs. En definitiva, un celler digne d’admirar en tots els sentits.

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 102

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

102 | la descoberta >

L’Eixida

(Peratallada)

Text i fotos: Jordi Aparicio i Jordi Perich gidona@gidona.com www.gidona.cat

Toni González, el propietari del restaurant L’Eixida, sempre ha tingut al cap obrir un restaurant gastronòmic amb la idea de fer gaudir els seus clients. Empresari d’èxit a la seva cafeteria El Passadís, de Palafrugell, que porta amb la seva dona, Cristina Martínez, va comprar una espectacular finca ara fa 3 anys en un dels pobles medievals de l’Empordanet més imprescindibles, Peratallada, per fer el seu somni realitat.

Fent un petit stage de cuina al restaurant Casamar de Llafranc va conèixer Zigor Saurina, un jove cuiner que ja apuntava maneres a la casa de Quim Casellas. Venia del Celler de Can Roca, on va estar treballant durant 2 anys, i després d’estar 2 anys al Casamar emprenia un nou aprenentatge a Casa Urola, al barri vell de Sant Sebastià, al País Basc, on des de sempre s’ha fet una alta cuina tradicional basca. Va conèixer la Maria Ràfols, la seva parella, que estava estudiant al Basque Culinary Center, i després de 2 anys i mig al País Basc van rebre l’oferta d’en Toni González perquè es fessin càrrec de la cuina del restaurant L’Eixida, que acabava de rehabilitar l’arquitecta Anna Sabrià. I van tornar a l’Empordà per crear junts, tots tres, el nucli de L’Eixida, la nova carta i la filosofia d’aquest restaurant que es va inaugurar sense fer massa fressa ara fa poc menys de 2 mesos.

La filosofia de cuina la tenien clara: gaudir amb el que fan, fer gaudir els seus clients amb plats amb producte de qualitat ben tractat, sense embolcallar-lo amb tècniques que moltes vegades no aporten res al plat, amb una idea de cuina d’autors amb personalitat, sabent on són, l’Empordà, i sent molt sincers amb la seva proposta gastronòmica. Malgrat que a tot restaurant que comença li cal un rodatge, ens vam trobar amb una proposta madurada, amb plats d’autor, fugint de còpies estèrils i aportant un plus d’imaginació. Com, de fet, va passar amb el seu particular gaspatxo, de tomata, com mana la tradició, texturitzat amb avellanes moltes i amb una base de migas castellanes i un gelat de formatge de cabra. Apuntant maneres!

Bo el tàrtar de tonyina de molta qualitat amb gingebre, i una altra vegada sorprenent el laminat de vedella curada amb sal amb emulsió de mostassa, volent donar una volta al típic carpaccio que, de fet, no ho és perquè la carn no és crua, sinó que està curada per ells mateixos. Fantàstic producte gallec, com les seves enormes navalles a la brasa mullades al final amb vermut, i impressionant el seu verat (un producte meravellós si es tracta amb passió i mestratge), marcat amb bufador i lacat amb una salsa teriyaki

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 103

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

de ratafia. Un plat que auguro que serà un clàssic de L’Eixida i, per un servidor, un dels tops de la carta.

Correcte l’arròs sec del productor artesanal de Pals Albert Grassot (potser arribaria a la perfecció amb un plus de potència del sofregit de ceba?), coronat amb unes excepcionals i exclusives sepionetes i salicòrnia. Servit al punt. Grenyal. Com déu mana. I vam acabar amb una magnífica costella Black Angus cuita durant 18 hores al buit, gens pesada de pair, malgrat que el dinar es feia a la magnífica terrassa del restaurant un dia de molta calor, amb una salsa demi glacé de carn i acompanyada d’una maionesa de xipotle per donar-li un toc picant i divertit.

Bones postres: no deixeu de tastar el seu polo de mojito, alcoholitzat al moment amb rom, o la bona i gustosa versió del pa amb oli i xocolata.

I tot juntament amb un servei a sala jove, professional i desimbolt que fa que L’Eixida sigui un restaurant per tenir en compte a la zona i del qual, n’estic convençut, sentirem a parlar. No ha nascut per fer simplement temporada, sinó que ha vingut per quedar-se. Felicitats!

Restaurant L’Eixida Carrer del Forn, 4 - Peratallada - 972 634 806 www.leixidarestaurant.com

l’eixida < la descoberta | 103

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 104

104 | la recepta >

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

Els gelats són per l’estiu? Enric Herce

Xef del Restaurant Aurum Hotel & Spa Cala del Pi *****

Sembla molt evident que a l’estiu el consum de gelats és més cobejable i satisfactori que a la resta de l’any. Fins i tot podríem assegurar que la sola presència dels expedidors als carrers i les places de les nostres ciutats, amb les seves pissarres multicolors, configuren un paisatge netament estiuenc. Tal vegada sigui perquè, amb l’arribada dels primers dies freds, aquesta mena de negocis temporals desapareixen sense deixar cap rastre. I tot i que podem trobar amb facilitat bones gelateries al nostre país, algunes de gran prestigi, i que a tots els centres comercials s’ofereixen diversos tipus de gelats, també és cert que el consum en cau en picat. Això succeeix habitualment i curiosament a aquells països de climes càlids, tot al contrari dels països nòrdics més freds, on el consum de gelat és regular durant tot l’any. Cal dir que la cuina professional, la restauració pública, ofereix gelats en les seves cartes de postres durant tot l’any, sigui en si mateix o formant part de postres més complexes.

Fent una pinzellada sobre la història dels gelats, més que res per constatar que la seva presència en la gastronomia és molt antiga, sembla que trobem els primers orígens en l’antiga Babilònia i que personatges històrics com ara Alexandre el Gran eren molt aficionats a les postres gelades, i fins i tot Cleòpatra els feia servir als seus banquets, faraònics, és clar. Perses i després àrabs, que dominaven la fabricació i la conservació de gel, també servien postres que podríem dir que eren precursores dels gelats, i sobretot dels sorbets actuals. Més recentment, l’any 1686, Francesco Procopio, sicilià, va obrir un establiment a París, anomenat Cafè Procope, que va adquirir molta fama pels cafès i gelats que oferia. Tanta, que va ser cridat a la cort del rei Lluís XIV, per ser felicitat pel mateix monarca. Sembla que en aquesta època van començar a fer-se gelats de vainilla i xocolata, i després els de crema de llet fins a arribar als gelats actuals.

Arribat aquest punt, caldria discernir en els diferents tipus de gelat. Podríem dir que el món del gelat es divideix en dos grans blocs: d’una banda, els que s’elaboren amb llet i altres productes làctics, i de l’altra, els elaborats amb aigua i fruita, normalment anomenats sorbets. Aquests dos grans grups es classifiquen en grups més específics depenent del tipus i la proporció d’ingredients, una classificació regulada legalment a molts països. En general, podem parlar de gelats de llet o de crema, de vegades feta o enriquida amb ou, amb diferents aromes, fruites fresques o seques, cacaus i xocolates. A partir d’aquest concepte, és evident que la imaginació dels gelaters ha fet que als sabors clàssics de sempre (xocolata, vainilla, maduixa i altres fruites, avellana, etc.) s’hi hagin sumat incomptables sabors, colors i fins i tot textures. Una peculiaritat catalana és que els gelaters elaboren a l’hivern el gelat de torró. Aquesta mena de gelats són elaborats mitjançant màquines geladores que van glaçant la crema sense parar de remenar-la, insuflant aire alhora, per aconseguir que sigui cremosa, sense vidres de gel. Els sorbets de fruita es componen bàsicament d’un puré de fuita endolcit amb diferents proporcions de sucre.

Hi ha alguns tipus de gelat que poden elaborar-se sense màquina geladora, i són els que obtenen la cremositat amb la incorporació de nata muntada o clares d’ou en forma de merengue: totes dues preparacions aporten alhora l’aire i la mantegositat necessària a la crema per glaçar-se sense necessitat de batre. Aquests gelats formen part de la gelateria més clàssica de la cuina francesa i internacional, amb preparacions en forma de bombes gelades, mousses o parfaits. A Catalunya, també tenim exemples remarcables, com el gelat de crema o mantecado. Un d’aquests tipus de gelat, el bescuit gelat, va ser un grandíssim clàssic en els anys 70, i era una de les postres més habituals en tota mena de celebracions, quasi sempre regat (és a dir, ja servit en el plat davant el comensal) amb xocolata calenta. El nom d’aquest gelat tan cremós ve del fet que la primera part de la seva preparació és la mateixa de la d’un bescuit, bizcocho o pa de pessic, en català, i era i és perfumat amb diferents licors, o també sovint amb cafè, a més de la clàssica vainilla i llimona. Com altres grans postres molt habituals als restaurants dels anys 70 i 80, el bescuit gelat pràcticament ha desaparegut, però, tot i això, són unes grans postres i hi ha una fórmula perquè pugueu fer aquest gelat a casa sense màquina geladora. Us proposo una recepta perfumada amb ratafia, ben catalana, i en comptes de la xocolata calenta (que la podem deixar per l’hivern) inclou una salsa ben fresca de maduixa i fruits vermells. Quedareu d’allò més bé!

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 105

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

< la recepta | 105

Bescuit gelat amb nous i ratafia Ingredients per 12 unitats - 6 ous - 400 g de sucre - 500 ml de nata de 35° - 150 g de nous pelades - 50 cc de ratafia - Aroma de vainilla Per la salsa i l’acabat

- 250 g de maduixes netes - 100 g de sucre

- 250 g de fruits del bosc al vostre gust (gerds, aranyons, mores, groselles...)

Elaboració Poseu 50 g de sucre en una paella amb dues o tres cullerades d'aigua. A continuació, feu-lo bullir fins que es comenci a caramel·litzar. Tot seguit, afegiu-hi les nous, remeneu-les fins que quedin daurades i disposeu-les sobre un paper de forn fins que es refredin bé. Després separeu-ne una dotzena per decorar, i tritureu la resta toscament, no massa fines. Reserveu-les. A continuació, poseu en un cassó o en una paella 250 g de sucre amb un raig d'aigua. Poseu-la al foc, remeneu-ho un moment i feu-ho bullir fins als 125 °C, que és més o menys quan la bombolla que es fa ja és grosseta.

Mentrestant, separeu els rovells i les clares en dos recipients diferents. Bateu amb una batedora elèctrica els rovells, juntament amb unes gotes d’essència de vainilla, fins a blanquejar-los, i quan tingueu el sucre a punt, aneu-lo afegint a poc a poc, en un rajolí fi, fins a incorporar-lo tot. Continueu batent fins que es refredi per complet. Us quedarà una crema prou espessa. Aleshores, afegiu-hi la ratafia, bateu-la 1 minut més i reserveu-la. Tot seguit, bateu les clares a punt de neu afegint-hi 100 g de sucre a poc a poc. Reserveu-les. Després bateu la nata fins a muntar-la i reserveu-la, també.

Per acabar, ajunteu totes les preparacions en un gran bol. Poseu-hi primer els rovells muntats. A continuació, i amb moviments evolvents, afegiu-hi la nata, i després feu el mateix amb les clares a punt de neu. Finalment, incorporeu-hi les nous picadetes i repartiu-les bé. Ompliu els motlles o els gots de plàstic que hàgiu triat i poseu-los al congelador almenys unes 12 hores. Per fer la salsa, tritureu amb una batedora elèctrica les maduixes juntament amb el sucre. Passeu-les per un colador fi i reserveu-les en fred.

Serviu els bescuits gelats guarnits amb una barreja dels fruits del bosc i regueu-los davant els comensals amb la salsa de maduixa. Feu-ho al moment de menjar-los, tenint en compte que són gelats molt cremosos i que es desfaran més ràpidament que els industrials. Podeu decorar-los amb unes fulles fresques de menta.

91-106.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:03 Página 106

106 | guia de restaurants >

Guia de restaurants

Delicatessen |GiDONA|agost 2019

Si vol publicar el seu establiment truqui al telèfon 617 306 030 o bé enviï un correu electrònic a gidona@gidona.com

Siloc

Ctra. Àngels, km.2 | La Creueta (Girona) | Tel. 972 468 481 info@restaurantsiloc.com | www.restaurantsiloc.com Dijous a dilluns de 13 a 16.00h. De dijous a dissabte de 20.30 a 23h Vols sorprendre o que et sorprenguin? Busques un lloc amb encant, amb història, amb natura i diferent a la resta? A 5 minuts de Girona, al mig de la natura. T’esperem a Siloc Restaurant, on et servirem il·lusió, creativitat, disseny, qualitat i quantitat a cada plat. T’oferim un el·laborat menú diari per 16,50€ o 24,50€ i una innovadora carta cada dia de la setmana que no et deixarà indiferent; i el cap de setmana un menú especial de 26,50€. Personalitzem el teu casament, la cel·lebració o la trobada al teu gust i possibilitats.

Ca la Maria de Mollet de Peralada

C/ Unió, 5 | Mollet de Peralada | Tel. 972 563 382 www.restaurantcalamaria.net Durant 50 anys, el Restaurant Ca la Maria de Mollet de Peralada ha estat regentat per la família Barris, oferint-vos una cuina casolana i empordanesa basada en els plats catalans i de temporada. Situat des de 1986 en un fantàstic celler que data de 1736, amb espectaculars arcs, que conserva l’ambient típic del país en un entorn acollidor.

Can Mià Palol de Revardit | Tel. 972 594 246 | www.peremia.com Plats casolans. Criança pròpia de les aus a l’entron del restaurant. Entre els plats a recomanar es fan notar molt positivament els embotits fets a casa, les aus de tota mena rostides a la cassola segons receptes familiars, els cargols, el cabrit i el xai (a la brasa, principalment). Els pica-piques són esplèndids i molt variats. En cas de voler algun plat de peix, cal encarregarlo anticipadament.

Sancho Panza Ctra. N-II km 9a | 17730 Hostalets de Llers | Tel. 972 505 639 info@restaurantsanchopanza.com 50 anys de cuina tradicional i mediterrània. Un entorn agradable, carta molt variada amb bona relació qualitat preu i menú diari de dilluns a diumenge. Menús i preus especials per grups i empreses. Per a més informació i reserves: 972 50 56 39

GIDONA 141.COBERTES.qxp_Maquetación 1 24/7/19 12:25 Página 2

Abans del tractament

Després del tractament

GIDONA 141.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 24/7/19 12:25 Pรกgina 1

GiDONA

141