GIDONA 139.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:14 Pรกgina 1
GiDONA
139
GIDONA 139.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:14 Pรกgina 2
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 13:59 Pรกgina 3
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:59 Página 4
4
GiDONA|juny 2019
editorial >
Futures alcaldesses
La presència femenina en els primers llocs de les llistes electorals de cara a les eleccions municipals que es van celebrar el passat 26 de maig va a l’alça respecte al total obtingut en els anteriors comicis. Segons les dades de les eleccions del 2015, menys d’un 20% de les llistes gironines estaven encapçalades per dones, mentre que en aquests comicis el percentatge de dones capdavanteres arriba al 26,74%. Pel que fa als partits polítics que tenen representació a la demarcació, la CUP en primer lloc, i Junts per Catalunya (JxCat) en segon, són les dues formacions que tenen un major nombre de candidatures amb lideratge femení.
sumari >
Opinions Notícies Dones sobre rodes Vivències Emprenedores Tendències Montse Ten Sonia Magazine Moda casaments Shopping Disseny joies Màrqueting Posa’t guapa Educació
Salut Sexologia Odontologia Plantes medicinals Osteopatia Cultura Dones a la història
6 18 48 50 60 62 64 68 72 73 74 75
76
78 79 80 82 86
Curiós és el municipi de Vilafant, on es van presentar fins a quatre llistes dirigides per dones, d’un total de cinc. Una de les juntes electorals gironines que tenien més nombre de poblacions amb llistes liderades per dones és la de Santa Coloma de Farners, on ressalta el municipi de Riells i Viabrea, també amb quatre caps de llista que són dones, d’un total de set. També amb quatre candidatures amb dones al capdavant va ser Santa Coloma de Farners amb un total de sis, o Ripoll, amb quatre de sis alcaldables que són dones. Queda molt camí a fer però el municipalisme torna a ser capdavanter pel que fa a representació política femenina.
Art
88
Anna Carreras
91
Apunts cultura Xarxes socials Decoració
Viatges
La Bureba
Delicatessen
Notícies
90
92 94
96 104
109
En ruta
112
El vi
La descoberta Emblemàtics La recepta
Director: Jordi Perich (direccio@gidona.com) Editor: Jordi Aparicio (edicio@gidona.com) PUBLICITAT: Tel. 617 30 60 30 revista@gidona.cat Disseny, maquetació i producció: Jordi Fanyanàs-Meritxell Prats - jfanyanas@gmail.com Correcció: El Corrector - www.elcorrector.es Impressió: Impremta Pagès Edita: Visit Serveis Turístics, SL Redacció, administració i publicitat: C/ Nord, 18 - 17455 Caldes de Malavella - Tel. 650 919 618 - gidona@gidona.com Diòsit legal: GI-672-2007
La sala
La proposta
GiDONA: 15.000 exemplars distribuïts a subscriptors, quioscs, llibreries i a 1.500 punts d’interès a les comarques de Girona.
110
113
116
118
120
Guia de restaurants 122
©2006 GiDONA és una marca registrada. No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de la revista. GiDONA no comparteix necessàriament l’opinió dels seus col·laboradors. L’opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial. Col·laboradors: Montse Castaño (Opinió), Laura Servent (Opinió), Iolanda Sevillano (Opinió), Fundació Mona (Opinió), Oncolliga Girona (Opinió), Ma Àngels Pujals (Opinió), Montse Ten (Tendències Moda), Sònia Fernàndez (Magazine), Sandra Jordà (Casaments), Helena Frigola i Roser Collell (Shopping), Salvador Maresma (Disseny de joies), Montserrat Badosa (Trucs), Dolors Hortal (Estètica), Ester Mullera (Sexologia), Nadia Jiménez (Plantes), Estel·la Nevado i Raquel Rebollo (Osteopatia), (Lia Brugué (Odontologia), Laura Cardona (Màrqueting), Susan Triviño (Educació), Anna Colomer (Apunts de Cultura), Quim Torra (Dones a la història), Anna Carreras (Cultura), Joana Reverter (Relats), Yolanda Expósito (Xarxes socials), Carmen Martínez (Decoració), Lluís Coll (La sala), Jaime Abel (El vi), Enric Herce (La recepta).
www.gidona.cat
segueix-nos
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 13:59 Pรกgina 5
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:00 Página 6
6
| opinió >
GiDONA|juny 2019
Maria Padrell Investigadora de la Unitat de Recerca etològica de Fundació MONA
Són dretans els ximpanzés?
Però tornem als ximpanzés. Nombrosos estudis han avaluat les preferències manuals d’aquesta espècie, així com la d’altres grans simis. Els resultats d’aquestes investigacions semblen indicar que els ximpanzés, els bonobos i els goril·les presenten una certa tendència al domini de la mà dreta, tot i que no tan evident com en els humans, en els quals la proporció de dretans a escala mundial és propera el 90%. Això recolzaria la teoria que espècies filogenèticament pròximes a nosaltres ja exhibeixen cert grau de la lateralització i que, per tant, hi podria haver una continuïtat evolutiva entre aquest fenomen i l’extrema lateralització que observem en els humans.
Segurament aquesta us sembla una pregunta estranya i us pregunteu… quin interès podria tenir? Doncs bé, resulta que la lateralitat manual està vinculada amb la lateralització del cervell. Concretament, ser dretà està vinculat a la dominància de l’hemisferi esquerre i ser esquerrà, amb la de l’hemisferi dret, ja que moltes funcions motores estan controlades per la regió oposada del cervell. Sí, el cervell és complex i funciona al revés! Altres funcions cerebrals no motores, com per exemple el llenguatge, també estan lateralitzades, és a dir, es processen en un dels hemisferis. En concret, en la majoria dels humans les àrees relacionades amb el llenguatge es troben en l’hemisferi esquerre. Per tant, el desenvolupament del llenguatge i l’ús preferent de la mà dreta en la nostra espècie s’ha relacionat amb la dominància de l’hemisferi esquerre.
Ara ja tenim clar que el fet que la gran majoria de nosaltres siguem dretans no és una casualitat i que estudiar les preferències manuals ens pot informar sobre el funcionament del nostre cervell. Però de nou, per què ens podria interessar si els ximpanzés són dretans o esquerrans? Doncs entre altres coses, perquè són els nostres parents evolutius vius més propers i perquè encara que siguin capaços de vocalitzar, no parlen, no disposen de llenguatge. Per tant, estudiar les preferències manuals dels ximpanzés ens pot ajudar a entendre l’origen evolutiu de la lateralització cerebral i de la nostra capacitat de comunicar-nos mitjançant codis complexos. Per aquest mateix motiu, els paleontòlegs també estudien la lateralitat manual d’espècies d’homínids fòssils, tractant així de situar l’aparició del llenguatge en la nostra història evolutiva.
A banda, a escala individual sembla evident que els ximpanzés poden ser dretans o esquerrans. Aquestes preferències es posen de manifest quan els animals realitzen tasques bimanuals, en les quals una mà realitza una acció precisa i l’altra només fa de suport. Un exemple seria desenroscar el tap d’una ampolla. Als ximpanzés de Fundació Mona no els hem fet desenroscar taps, però sí que els hem preparat una tasca bimanual que, a més de permetre’ns estudiar les preferències manuals, també suposa un enriquiment per a ells: es tracta de tubs que s’omplen de mel i musli que ells han d’extreure amb el dit o fent servir un instrument mentre amb l’altra mà aguanten el tub. La mà amb què extreuen el menjar, doncs, és la dominant. Així hem descobert que entre els ximpanzés de Fundació Mona en tenim 10 de dretans i 4 d’esquerrans!
Si vols conèixer més, pots visitar el nostre web www.fundaciomona.org o bé, venir a conèixer el nostre treball. Reserva la teva plaça trucant al 972 477 618 o escriu-nos a visit@fundaciomona.org.
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:00 Página 7
Disseny i Construcció de Piscines Manteniment i tractament d’aigües Venda de productes i accessoris Spas - Hidromassatges - Saunes Servei tècnic post-venda Equips d’electròlisi i PH automàtics Porxos i terrasses
TOTA LA INFORMACIÓ DE PISCINES SANT FELIU A LES TEVES MANS
Tenim punt de venda col·laborador a Girona: NOVA ADREÇA: C/ Mestral, 18 Poligon 2 - 17240 Llagostera - Tel. 972 82 01 35 info@piscinassantfeliu.com - www.piscinasantfeliu.com
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:00 Página 8
8
| opinió >
GiDONA|juny 2019
Elisabet Blanch Comunicació corporativa @eli_blanch
Olors fresques, olors de juny
Arriba el meu mes de l’any preferit. El juny. Durant els pròxims trenta dies tot canviarà. La llum serà la protagonista dels dies, les temperatures pujaran fins a fer-nos necessari anar en màniga curta i els dies es faran més llargs que mai. En aquest moment tot desprèn una olor diferent, una olor de vida. Arriba el moment d’arreglar i guarnir jardins i terrasses. Omplirem tots els racons possibles de flors i plantes, que ens perfumaran certes estances de casa i, en global, canviaran l’olor dels carrers de la ciutat.
Arriba el moment de fer més vida a l’aire lliure i, això, m’encanta. Gaudir i aprofitar els moments de terrassa, de sopars a l’aire lliure i de passejades al vespre és tot un luxe. Pregunteuvos, si no, en quin altre moment de l’any es pot fer sense passar fred, mullar-vos o patir massa calor. La resposta és senzilla, durant el mes de juny.
Però més enllà de les meves preferències, també és el moment que tot floreix i tot reneix. El cicle vital del nostre ecosistema i també de la nostra salut mental es renova al juny. És el moment en què veiem més propers els merescuts dies de descans de vacances i ja planifiquem excursions i sortides amb els amics i la família.
Aquest juny, però, més enllà del renaixement de la vida, serà el moment de la desintoxicació electoral i de les tertúlies sobre el final de Joc de trons. Serà el moment ideal per escollir una altra sèrie televisiva que, d’entrada, ens decebrà mentre enyorem els Stark, els Baratheon, els Lannister i companyia. (Escric aquestes línies a falta de l’últim capítol de la sèrie. És a dir, que depèn de com acabi la saga em quedaran dues opcions: estimar els guionistes i ser feliç o encomanar-me a qualsevol altra sèrie per oxigenar el meu cervell, i les meves expectatives, i la meva lògica.) També serà el moment que els autònoms hagin de calcular la declaració del segon trimestre d’IVA. Recollirem tiquets i factures com si no hi hagués un demà i presentarem, religiosament, els nostres impostos. O possiblement serà el moment que els estudiants hagin de fer l’últim esforç per aprovar totes les assignatures i graduarse, serà el moment que podran entrar a la carrera universitària que volen o de finalitzar els estudis, penjar la motxilla i aprendre aquell ofici que tant els agrada.
Sigui com sigui el teu juny, et convido a gaudir-lo lentament. Passeja, estudia, planta flors, col·lecciona factures, repassa la cartellera de Netflix i, entre una cosa i l’altra, reserva una taula en una terrassa, reuneix-te amb qui vulguis i pren-te una cervesa ben fresqueta.
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:00 Pรกgina 9
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:00 Página 10
10
| opinió >
GiDONA|juny 2019
Montse Castaño Escriptora
En diem progrés...
Com les arrels d’un arbre mort, que sorgeixen de la terra, en la foscor de la nit, mentre la lluna plena il·lumina els bassals platejats, ondulats pel vent del nord que fissura la pell. Arrels, aparentment seques, que avancen sense aturador engolint l’esquarterat asfalt que s’estén, carretera enllà, travessant el poble que dorm silenciós. Com els tentacles d’un pop gegant que, en el mar embravit, sorgeixen entre les onades, avançant cap a la costa clivellada de llums incandescents, titil·lants dins l’escalfor de la llar, alienes al perill.
Com la remor temible de la marabunta organitzada que avança imparable, deixant rere seu un desert inanimat de mort, irrecuperable.
Esquarterant, destruint, malmetent... Així mateix. Així avança el progrés. I progressa devastant, protagonista absolut d’una pel·lícula de terror, amb molt pressupost, sense herois mítics que equilibrin la balança, dins un cinema farcit d’espectadors passius.
I mentre assistim impassibles al seu avanç implacable, amb un bol de crispetes a les mans, el món conegut es transforma i agonitza, emetent infinits i llastimosos avisos de socors, amagats rere el lent caminar de l’os vençut, dins la mirada llastimosa d’un primat, contingut en l’estrèpit del glaç trencat, boquejant irisat dins una bossa transparent... I quan surtin els crèdits i acabem les crispetes, senyores i senyors, probablement el llum -la llum- no tornarà.
Paraula de gironina
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:00 Pรกgina 11
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:00 Página 12
12
| opinió >
GiDONA|juny 2019
Un equip format per organitzadors de l’Oncoswim nedarà la travessia solidària
Dani Serra, Sergi Roure, Àlex Amorós i Gerard Alemany són els quatre integrants de l’equip, batejat amb el nom de Radikal Swim pel Triple Positiu. Es tracta de quatre nedadors experimentats que el 2011 van constituir el CN Radikal Swim i que el 2016 van decidir sumar esforços amb la Fundació Oncolliga Girona per impulsar el repte solidari Oncoswim, una travessia de 30 km en aigües obertes entre l’Estartit i Calella de Palafrugell que té com a objectiu recollir fons per a la recerca del càncer de mama triple negatiu. “La nostra idea és nedar plegats els 30 km per ajudar econòmicament al projecte a través de l’equip Radikal Swim pel triple positiu i per poder gaudir del recorregut tots junts”, ha explicat Gerard Alemany, director tècnic del CN Radikal Swim. Alemany ha afegit que fa temps que els seus companys no neden una distància llarga després d’haver estat pioners en la realització de grans reptes en aigües obertes i ara tenen moltes ganes de fer-ho plegats. De fet, ell és l’únic dels quatre que ha pogut nedar l’Oncoswim en les tres edicions anteriors, aconseguint fer-ho en 5 hores i 45 minuts l’edició del 2018, amb què fa fer el rècord de la prova.
En aquesta nedada prèvia els acompanyarà també el director d’Oncoswim, Lluís Comet, fent tasques de suport amb el caiac. Així doncs, els membres de l’organització de l’OncoSwim (CN Radikal Swim i la Fundació Oncolliga Girona)
completaran junts aquest repte una setmana abans que ho facin la resta d’equips, un total de 20, que s’han inscrit a l’edició d’aquest any. Per participar en el repte, cada equip ha de fer un donatiu mínim de 500 euros, tot i que en la majoria dels casos aquesta quantitat mínima s’acaba superant amb escreix. En aquests moments ja hi ha recaptats prop de 25.000 euros, una xifra que s’espera que continuarà augmentant en els pròxims dies. El mateix dia 1 de juny se celebrarà també la Milla Solidària, la versió més popular de l’Oncoswim, que consisteix a nedar el tram de Via Brava des de Llafranc fins a Calella de Palafrugell (1,5 km, aproximadament). La sortida de la Milla Solidària tindrà lloc a la tarda, amb l’objectiu que l’arribada dels nedadors coincideixi amb la dels primers equips de la travessia de 30 km. Tot el que es recapta amb l’Oncoswim i la Milla Solidària es destina a la investigació sobre el càncer de mama triple negatiu, un subtipus de càncer molt agressiu que afecta sobretot dones joves i que representa el 20% de tots els càncers de mama diagnosticats. Des de la primera edició, s’han aconseguit recaptar 50.000 euros per a aquesta recerca, en la qual participa un equip d’investigadors multidisciplinari de la UdG, l’Institut Català d’Oncologia i l’Hospital Dr. Josep Trueta.
Hi Sig per com po ten inc
•A •R •N •G
F
Ct BL
Quo d’ofe
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:00 Página 13
Nou Hyundai SANTA FE Crea moments únics en familia.
Hyundai PersonAll Rènting a particulars amb tot inclòs.
359 IVA inclòs · 48 mesos 10.000 km
sense entrada
Hi ha famílies modernes, famílies singulars, fins i tot hi ha famílies que semblen d’una altra galàxia. Sigui com sigui la teva família, el Nou Hyundai Santa Fe, amb les seves set places, és el SUV perfecte perquè visqueu junts moments inoblidables. I perquè, a més d’únics, siguin segurs, el Nou Santa Fe compta amb assistent de prevenció de l’angle mort, assistent de prevenció de col·lisions de transit posterior, assistent d’alerta de places de darrere ocupades i head-up display. A més, ara, també pots tenir-ho d’una manera única. Perquè amb Hyundai PersonAll, el rènting per a particulars amb tot inclòs, tens el teu Hyundai Santa Fe per 359€ al mes, amb: • Assegurança i manteniment • Reparacions • Neumàtics • Gestió de multes online
• Impostos inclosos • Assistència en carretera • I als 4 anys, estrena un altre Hyundai
FORNELLS MOTOR Ctra. Nacional II. km 710 - Tel. 972 47 51 40 - 17458 FORNELLS DE LA SELVA BLANES - BANYOLES - PALAFRUGELL Model Santa Fe CRDI 2.0 110,4kW (150CV) 4x2 ESSENCE 7S. Emissions CO2 (g/km): 173-228. Consum mixt (l/100km): 6,6-10. Valors de consums i emissions obtingudes segons el nou cicle d’homologació WLTP. Emissions CO2 (g/km): 153-215 obtingudes segons el cicle NEDC correlat. Quota de 35€/mes, IVA inclòs, durant 48 mesos i 10.000 km/any. Oferta de rènting vàlida fins al 31/05/2019 a Península i Balears. Disponible per a altres terminis i quilometratges. Les fotografies poden no coincidir amb la versió i/o equipament d’oferta. Operació subjecta a validació de risc. El producte Hyundai Rènting és un servei prestat per Arval Service Lease SA.
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:00 Página 14
14
| opinió >
GiDONA|juny 2019
Iolanda Sevillano Filòloga catalana i responsable de continguts Twitter: @iolandasd
“Estenc la mà i no hi ets” (Miquel Martí i Pol)
“I can't see me loving nobody but you for all my life. When you're with me, baby, the skies will be blue for all my life. Me and you, and you and me, no matter how they tossed the dice, it had to be, the only one for me is you, and you for me, so happy together.” (The Turtles) “Tinc un amor que és infinit. Que és tan petit que em cap al pit. Sempre és a prop, sempre és amb mi [...], que mai no creix ni es farà gran, que dorm molt poc i és portador de coses belles. Sempre dins meu, petit racó.” (Joanjo Bosk) Si em llegiu mes rere mes, us haureu adonat que aquesta vegada no encapçala l’article una cançó, sinó dues. La tria de la cançó sempre és acurada i, per aquest mes de juny, encara ho ha estat més.
Per què he triat la primera? Si vau veure el programa 30 minuts en el qual vaig participar, titulat “Sense batec”, recordareu que la cançó Happy together tancava el programa. Una elecció encertadíssima, en la meva humil opinió, i que em va fer posar la pell de gallina. Per tant, volia posar-la. Aprofito per encoratjar-vos a buscar a la web de TV3 el programa i mirar-lo, si no heu tingut ocasió. No us en penedireu, de debò. Per què he triat la segona? En Lluís Costa, excompany de Maristes i guitarra acústica i elèctrica de Joanjo Bosk, em va convidar a assistir al concert que van fer a La Planeta fa unes setmanes. Gràcies a ell, aquest va ser el primer acte formal on vaig anar després del naixement del meu fill. Havia intentat anar al teatre dues vegades, i totes dues vaig haver de regalar les entrades després de patir repetides crisis d’angoixa, només d’imaginar-me envoltada de tanta gent. Però rere el gest d’en Lluís vaig veure tanta empatia que això em va encoratjar. I sentir la lletra de la cançó que encapçala l’article em va fer plorar enfonsada al meu seient. Un plor càlid, trist, però, alhora, feliç i ple d’amor. El mateix amor que el cantant dedica a la seva filla és el que jo sento pel meu fill, i en Joanjo li va posar paraules i melodia. El 13 de juny farà 1 any que vaig parir, abraçar i, alhora, acomiadar-me del meu fill. Estrany en mi, però em costa trobar les paraules per expressar tot el que porto dins. Per tant, dono gràcies a Miquel Martí i Pol, The Turtles, Joanjo Bosk i Lluís Costa per posar lletra i música als meus sentiments.
Durant els mesos que vaig estar de baixa la psicòloga i la metgessa de capçalera em van dir: “Mai no tornaràs a ser la persona que eres”. Ara, un any més tard, m’adono que tenien raó. M’ha canviat la manera de veure la vida, les prioritats. M’omple una barreja estranya de tristor, molt d’amor i una tímida esperança que lentament es va obrint pas, demanant perdó i sense aixecar massa la vista de terra, per por del futur. I a tu, Ponç, fill meu, torno a estirar de Martí i Pol per dirte que “no tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi”.
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 15
1949-2019
Barroso Clínica Dental
70 anys cuidant la teva salut bucal a Girona Des que a l’any 1949 el Dr. Enric Barroso Baixeries va obrir la primera clínica al carrer del Carme, milers de pacients gironins satisfets han confiat la seva salut bucal
amb nosaltres, el que ha obligat a una ampliació i modernització de les insta·lacions,
ubicades des de ja fa 9 anys a la Pujada Creu de Palau. Durant tots aquests anys la professió ha experimentat una revolució en quant al enfoc dels tractaments i a la tec-
nologia aplicada, a la que l’equip liderat pels Drs. Barroso: Enric, Cristina i Albert no
només s’han adaptat, sino que també hi han contribuit havent encapçalat i publicat diferents línies d’investigació. Això ens permet oferir una odontologia de màxima
qualitat, buscant l’excel·lència per a complir amb les expectatives dels nostres pacients. En la nostra experiència rau la teva tranquil·litat.
Pujada Creu de Palau, 11-13 - 17003-Girona - T. 972 208 901 www.clinicabarroso.com
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 16
16
| opinió >
GiDONA|juny 2019
Ma. Àngels Pujals Regidora de Turisme, Hisenda i Promoció Econòmica Ajuntament de Tossa de Mar
Estiu del 2019 a Tossa de Mar La Rumba. Històricament, hi ha hagut divisió d’opinions sobre si la rumba catalana va ser una creació original del Pescadilla o bé d’en Peret. A Tossa, gràcies a Rumba Tres, la tenim viva. El triomf comercial de Peret arrossegarà alguns artistes més, com Los Amaya. Fins i tot la Trinca popularitza la rumba Mort de gana el 1973, un tema que acabarà sent un dels més representatius del grup.
A escala internacional, però, la rumba catalana sí que va obtenir una gran repercussió a final de la dècada gràcies als èxits dels Gipsy Kings, un grup format per gitanos catalans de la Provença que oferien un estil innovador en què mesclaven aquesta modalitat amb el flamenc i el pop.
Reserva’t els dies 28, 29 i 30 de juny a Tossa per gaudir del 4t Festival de Rumba i Música Catalana a Tossa. Rumba Tres, Els Manolos, No Somos Ná, Buhos i Portobello són els grups del festival.
El Festival de Rumba i Música Catalana de Tossa de Mar és un festival amb activitats per a tota la família. El festival, amb un gran concert a la platja Gran, és la millor manera de gaudir de la música i de la bellesa extraordinària de la vila vella de Tossa. Més informació: http://www.tossademar.cat/festivalrumba/
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 17
Plansun Ara amb magrana i te verd Plansun està dissenyat per ajudar a promoure i mantenir el bronzejat - El Coure contribueix a la pigmentació normal de la pell - La vitamina E contribueix a la protecció de les cèl·lules davant el dany oxidatiu. - La tirosina intervé en la síntesi de la melatonina, protegint la pell dels raigs ultraviolats. - Te verd té un alt poder antioxidant, i protegeix la pell del fotoenvelliment. - La magrana ajuda a mantenir el bronzejat més temps.
GAUDEIX
20% descompte
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 18
18
| notícies > actualitat > comarques gironines
GiDONA|juny 2019
El Festival Castell de Peralada porta ‘Voltaire/Rousseau, la disputa’ al Teatre Municipal de Girona
El passat 23 de maig, el Teatre Municipal de Girona va acollir l’espectacle teatral Voltaire/Rousseau, la disputa, dirigit i adaptat per Josep Maria Flotats a partir del text de Jean-François Prévand. Una coproducció del Centro Drámatico Nacional i Taller 75 que ha arribat a Girona de la mà del Festival Castell de Peralada amb la col·laboració de l’Ajuntament de Girona i Girona Cultura. Interpretada per Pere Ponce (Rousseau) i el mateix Flotats en el paper de Voltaire, l’obra és un combat d’alta volada entre dos dels filòsofs més importants del s. XVIII francès. Un enfrontament entre les seves idees, sobre Déu, la igualtat, l’educació, el paper de la dona a la societat i, també, sobre el mateix teatre. En definitiva, l’obra presenta a l’espectador dues maneres igualment generoses però molt diferents de concebre la societat. El text de Jean-François Prévand combina un alt nivell cultural amb un llenguatge senzill, a la vegada que compta amb l’atractiu de poder introduir-se una mica més a la ment de dos autèntics pesos pesants de la il·lustració. Quan s’aprofundeix en els seus respectius mons literaris, l’espectador s’adona que els seus posicionaments en la majoria d’aspectes són totalment oposats però, a la vegada, són honestos i totalment contemporanis. El text és fresc i brillant i la ironia és present al llarg de tota l’obra per tractar de la vida en si mateixa.
Voltaire/Rousseau ha arribat a Girona després de fer estada al Teatro María Guerrero de Madrid a principis de l’any passat
i al Teatre Tarragona el gener del 2019. El 24 de maig també es va poder veure al Teatre Auditori Sant Cugat.
Amb aquest espectacle, el Festival Castell de Peralada conclou la seva programació al Territori després que el passat 29 d’abril, coincidint amb el Dia Internacional de la Dansa, portés a l’espai cultural La Cate de Figueres l’espectacle Perseguint un somni, de la ballarina i coreògrafa Sol Picó. La propera cita serà el 4 de juliol amb el Ballet del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, que donarà el tret de sortida d’una nova edició del Festival, que durarà fins al 17 d’agost. www.festivalperalada.com
La Zona Jove Gironès ha impulsat el projecte ‘Em faig gran’
El Consell Comarcal del Gironès, durant aquest curs 2018-2019, a la Zona Jove Gironès, ha impulsat el projecte “Em faig gran”. És un projecte educatiu destinat a l’alumnat de 6è que finalitza la primària i començarà els estudis de secundària. En molts casos, deixaran el seu poble de referència. Amb l’objectiu de fomentar la interacció entre els joves de 6è i facilitar la descoberta de l’institut, s’organitza una jornada de jocs de coneixença en el nou centre de referència. Les escoles participants van ser les de Sant Jordi Desvalls, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Flaçà, Bordils i Celrà.
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 19
GiDONA|juny 2019
actualitat < notícies |
19
Els Centres de Distribució d’Aliments atenen 8.313 famílies a la província de Girona
El Centre de Distribució d’Aliments (CDA) ha presentat les dades sobre el repartiment d’aliments i acció social corresponents al 2018, el desè any d’activitat del projecte. L’acte s’ha celebrat al Centre de Distribució d’Aliments de Salt, un dels 10 centres actius a la província de Girona. Per primera vegada, seguint la línia d’empoderament i de foment de la participació del CDA, un grup d’usuaris, treballadors i voluntaris s’ha encarregat de la presentació de les dades del projecte. El CDA és fruit d’un conveni de col·laboració entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Dipsalut, Obra Social “la Caixa”, Fundació Banc dels Aliments i Càritas Diocesana de Girona, que n’és també l’entitat gestora. El projecte compta també amb la col·laboració dels ajuntaments, consells comarcals i consorcis.
Durant el 2018, els CDAs han atès 8.313 famílies i fins a 24.948 persones n’han estat beneficiàries. Els diversos centres de la província han distribuït més d’1.900.000 kg d’aliments a través de 107.239 cistelles per a famílies de tota la província que no disposen de recursos suficients per cobrir les necessitats alimentàries de manera adequada. Les xifres indiquen una estabilitat respecte del 2017, amb una lleugera disminució tant de famílies ateses com de cistelles distribuïdes. Tanmateix, l’oferta formativa dels CDAs dobla la de l’any anterior i els participants d’aquestes propostes s’han triplicat. Fins a 1.102 famílies han participat en alguna de les 76 accions formatives organitzades des del projecte. Aquests espais formatius, que tenen un format molt pràctic amb tallers i càpsules formatives que inclouen un vídeo que s’ha projectat durant la presentació, permeten treballar la corresponsabilitat de les persones ateses. A part de la formació, totes les famílies compten amb acompanyament personalitzat mentre són ateses al CDA.
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 20
20
| notícies > actualitat > comarques gironines
GiDONA|juny 2019
Guardonen la restauració d’una masia a Sant Feliu de Boada i la conservació al Parc Natural dels Ports L’Associació Greta (Grup de Recuperacio i Estudi de la Tradicio Arquitectonica) ha lliurat els guardons de la primera edició dels Premis d’Arquitectura Tradicional Toni Cobos, que tenen per objectiu posar en valor les iniciatives de preservació del patrimoni arquitectònic popular del país.
El Premi Toni Cobos 2018 a la intervenció en l’arquitectura tradicional s’ha lliurat a una restauració d’una masia particular del municipi de Sant Feliu de Boada. Segons es detalla a la resolució del jurat, “la rehabilitació d’aquest antic mas s’ha realitzat amb tècniques i materials tradicionals, s’ha respectat la fàbrica existent i segueix mantenint el seu caràcter tradicional, tant al cos principal com als edificis auxiliars”. Aquest guardó es lliura a obres finalitzades, fetes amb coneixement i respecte al patrimoni arquitectonic anonim, les tecniques constructives i els materials que les han fet possible, que permeten preservar per a les futures generacions aquest llegat i al mateix temps responen als reptes i les necessitats actuals. El Premi Toni Cobos 2018 a les iniciatives que posen en valor l’arquitectura tradicional s’ha concedit al programa de conservació del patrimoni arquitectònic del Parc Natural dels Ports. Segons el jurat, el treball que s’ha presentat és el resultat de combinar tot un seguit d’estudis (inventari, estudi històric i caracterització) centrats en l’arquitectura tradicional del Parc Natural dels Ports.
Circus Arts Foundation projecta a Besalú el major equipament patrimonial sobre les Arts del Circ al continent europeu
Circusland és la nova infraestructura cultural impulsada per Circus Arts Foundations que té previst reunificar els dos edificis de tres plantes de les dependències de l’antic monestir benedictí de Sant Pere, a Besalú, per instal·lar-hi el major equipament patrimonial sobre les Arts del Circ al continent europeu. En ple rendiment, el projecte podrà arribar a comptar amb més de 1.000 m2 d’espais exteriors i 3.000 m2 dedicats a exposició, tallers pedagògics, espectacles, arxiu, biblioteca, centre d’estudis, oficines i d’altres dependències pròpies d’un equipament cultural de referència internacional.
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:01 Pรกgina 21
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 22
22
| notícies > actualitat > comarques gironines
GiDONA|juny 2019
2a edició de les Viandes d’Estiu a Vilablareix
Imagineu-vos una nit d’estiu a l’aire lliure, envoltats de familiars, parelles, amics i coneguts en un ambient festiu amb música, espectacles, restaurants i food trucks. Així són les Viandes d’Estiu de Vilablareix.
El dissabte 29 de juny se celebrarà la segona edició d’aquest esdeveniment, que reuneix restaurants locals i food trucks a la plaça de l’U d’Octubre, al costat del Centre Cultural Can Gruart.
L’origen de les Viandes d’Estiu són els Tastets de Tardor, un esdeveniment que es feia juntament amb la Fira de la Tardor com a punt de trobada per a la gent del poble, perquè poguessin tastar els plats dels diferents restaurants del municipi que hi participaven. Segons la regidora de Cultura, Marta Fusté: “A causa de la climatologia de la tardor, quan sol ploure, l’any passat vam decidir traslladar-ho al mes de juny, abans que la gent fes les vacances i quan els nens han acabat les classes”. D’aquesta manera, el concepte segueix essent el mateix, amb els restaurants del poble implicats, però en un ambient d’estiu i bon temps.
La regidora de cultura i festes afegeix: “Hi ha música en directe, també un espectacle infantil, i tothom pot sopar al seu gust, sigui a peu dret, en taules i cadires o fins i tot a la zona de chill-out”. De fet, a les vuit del vespre hi haurà l’espectacle familiar «Cabaret de circ vintage», de la companyia Toniton. Es tracta d’un espectacle de tipus cabaret en el qual tres personatges desenvoluparan diferents disciplines de circ, com són l’humor, l’acrobàcia i els malabars. A les deu de la nit serà moment de gaudir de la música de Laduda Ofender, un grup musical que proposa assaborir versions de diferents gèneres com el reggae, el soul o el rock, adaptats a guitarra, calaix i veus.
Si vols passar una nit d’estiu d’anunci, vine a Vilablareix i gaudeix de les Viandes!
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:01 Pรกgina 23
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 24
24
| notícies > actualitat > comarques gironines
GiDONA|juny 2019
Torna Expocasió Girona els dies 7, 8 i 9 de juny a Fornells de la Selva
autocaravanes i quads d’ocasió, seminous, gerència i de km 0. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Fornells de la Selva, més de 460 cotxes i 150 motos estaran en exposició i venda, la majoria amb promocions i ofertes que ofereixen els expositors presents -la majoria, concessionaris oficials-, la qual cosa representa una garantia en el tracte i en el servei de postvenda. Tots els vehicles estaran revisats i garantits. L’entrada és gratuïta i l’horari d’obertura al públic és de 10 a 20 h. A més, hi haurà una zona de bar. El diumenge 9 de juny al matí hi haurà una concentració de cotxes clàssics a càrrec de l’Associació Avall, i s’espera que hi hagi més activitats i sorpreses.
El mercat d’ocasió Els dies 7, 8 i 9 de juny del 2019 se celebrarà l’11a edició d’Expocasió Girona, la fira del vehicle d’ocasió a Fornells de la Selva. La fira canvia de lloc respecte a l’any passat i es realitzarà al carrer Pla de la Seva, un espai molt més gran, el mateix on es va realitzar la Fira de Km 0 el passat mes de setembre (darrere la zona dels concessionaris). Enguany, participen en la fira 15 expositors de cotxes, 4 de motos i, com a novetat, hi haurà 1 expositor de quads i buguis i també una zona destinada a autocaravanes. Amb una superfície total d’uns 10.000 m2, els visitants trobaran una àmplia oferta de cotxes, furgonetes, motos,
El cotxe d’ocasió continua sent la primera opció de compra per la majoria dels conductors espanyols. Amb una relació superior a 1,5 vehicles d’ocasió venuts per cada cotxe nou matriculat, el sector del vehicle d’ocasió gaudeix d’una salut excel·lent en el mercat espanyol. Els cotxes seminous amb una edat compresa entre 0 i 3 anys són els que més creixement estan experimentant en els últims temps, segons les dades de la consultora MSI per a la patronal dels concessionaris Faconauto. Durant el primer trimestre de 2019 les vendes de cotxes d’ocasió a Espanya han arribat a les 498.830 unitats, un 3,2% més que en el mateix període de l’exercici anterior.
El Premi Quim Masó obre la convocatòria de la 13a edició tenen temps fins al 25 de juny.
L’1 de juny s’ha obert la convocatòria per presentar-se a la 13a edició del Premi Quim Masó, que impulsa projectes de producció teatral. Les propostes han de consistir en el projecte per a l’escenificació d’un text original, sigui escrit originalment en llengua catalana o la versió o adaptació d’un text escrit en una altra llengua. Les companyies, productores, autors o intèrprets que vulguin presentar-s’hi
Creat en reconeixement a l’actor, director i productor teatral gironí Quim Masó i impulsat per la Fundació La Ciutat Invisible i la Comissió Organitzadora del Premi Quim Masó, es tracta del primer premi que finança la producció d’espectacles teatrals en llengua catalana. Des de la seva creació l’any 2006, s’ha consolidat com una plataforma de suport i projecció per a companyies, productores, autors i directors en llengua catalana. El guardó és de periodicitat anual i impulsa projectes no estrenats prèviament.
El premi preveu una dotació econòmica de 40.000 euros, l’estrena del projecte guanyador a Temporada Alta 2020 i l’exhibició de l’obra dins la programació del Teatre Nacional de Catalunya. Com sempre, el guanyador de l’edició es farà públic aquesta tardor mateix, en el marc de Temporada Alta.
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:01 Pรกgina 25
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 26
26
| notícies > actualitat > comarques gironines
GiDONA|juny 2019
Onze escoles de l’Alt Empordà han participat en la Jornada Escolar d’Anellament de Pollets de Cigonyes al Parc del Castell de Peralada El passat 31 de maig, el Parc del Castell de Peralada va acollir la novena edició de la Jornada Escolar d’Anellament de Pollets de Cigonyes. Una activitat de caràcter pedagògic i naturalista, en la qual, aquest any, han participat 11 escoles de la comarca. Aquest any, la jornada s’ha integrat dins la Setmana de la Natura, organitzada pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i la Xarxa de Voluntariat
Ambiental de Catalunya (aquí representada per l’APNAE).
Es tracta d’un procés que s’explica empíricament a l’alumnat i en què fins i tot poden tocar a les aus acabades de néixer. A més, l’activitat inclou un programa pedagògic que demana als alumnes i els professors fer un treball previ a les aules seguint un material educatiu que els subministrem des de Fundació Peralada per conèixer les cigonyes, i en què cada alumne ha de complimentar una fitxa pedagògica a més de fer un dibuix d’una cigonya. Un dibuix que concorre en un concurs del qual l’organització de l’esdeveniment en tria els tres millors i atorga uns premis durant la jornada. L’objectiu de tot plegat és despertar en l’alumnat l’amor per la natura i pels animals, i alhora gaudir d’un dia de treball de camp a l’aire lliure. Aquest 2019 han comptat amb uns 450 alumnes en edats compreses entre els 3 i els 12 anys provinents d’onze centres educatius de la contrada.
Espai Gironès celebra el 14è aniversari
El passat 25 de maig va fer 14 anys que l’Espai Gironès, gestionat per Multi Spain Management S.A, va obrir les seves portes per convertir-se en el centre comercial de referència de les comarques gironines. I per celebrar l’efemèride farà un gran obsequi als seus clients per la seva fidelitat. Per aquest motiu, es va poder participar en el sorteig d’un viatge al Japó per a dues persones que s’articula d’una original manera ja que està vinculat a una mena de pou dels desitjos. La iniciativa s’emmarca en la campanya Temps de Desitjos
que el Centre Comercial impulsà el mes de maig amb l’objectiu de crear sinèrgies entre la Mostra “Girona, Temps de Flors” i el desig de moltes persones de fer un viatge lluny, en aquest cas al Japó. A més, la proposta està en sintonia amb la filosofia del Centre de participar en les activitats del teixit gironí. La proposta de l’Espai Gironès inclou un segon sorteig d’un circuit termal i massatge per a dues persones al balneari Aqva Gerunda.
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:01 Pรกgina 27
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 28
28
| notícies > actualitat > girona
GiDONA|juny 2019
El canal de YouTube del CRDI supera les 300.000 visualitzacions coincidint amb el 8è aniversari de la seva creació El 18 de maig del 2011, el Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona va decidir obrir un canal a YouTube amb l’objectiu d’aprofitar aquesta plataforma per compartir vídeos a través de la xarxa i ampliar així els recursos per a la difusió dels fons audiovisuals custodiats al CRDI. El canal compta actualment amb 687 vídeos publicats, dels quals se n’han fet 308.745 visualitzacions, que sumen un total aproximat de 12.365 hores de visualització, segons les dades analítiques que ofereix la mateixa plataforma YouTube. Aquests vídeos són una selecció dels fons audiovisuals que custodia el CRDI i representen una petita part dels prop de 30.000 vídeos que es poden consultar en línia a través del web del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP) o a través del portal Europeana. El vídeo que ha tingut més visualitzacions (13.738) és el titulat Visca els tres reis, un reportatge de la cavalcada de
Reis del 1989 realitzat per Televisió de Girona, mentre que el vídeo amb més minuts de visualització (48.970 minuts) és el titulat Girona, la mirada al segle XX, un documental produït per l’Ajuntament de Girona que recorre en imatges la història de la ciutat durant el segle passat.
El Servei Municipal d’Ocupació engega el cicle de conferències “Ocupació en clau de gènere” El Servei Municipal d’Ocupació de l’Ajuntament de Girona engega el cicle de conferències “Ocupació en clau de gènere”. Aquesta iniciativa té com a objectiu crear un espai de reflexió i formació sobre l’ocupació i el mercat laboral amb clau de gènere dirigit a tota la ciutadania.
La primera activitat es va programar el passat 22 de maig, amb la jornada “La (r)evolució laboral de les dones. El mercat laboral des d’una perspectiva de gènere”. La ponència inaugural per contextualitzar l’escenari actual, sota el nom de “Mercat laboral i feminització de la pobresa”, va anar a càrrec de la directora de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic, Sandra Ezquerra, en què va fer una revisió de la panoràmica general de la situació de les dones al mercat laboral i es va concentrar en l’anàlisi de la relació entre la discriminació de gènere i la feminització de la pobresa. En el marc del primer cicle de conferències “Ocupació en clau de gènere” està previst programar dues jornades més fins a finals d’any i organitzar diferents tallers pràctics a fi i efecte de donar eines i recursos a empreses i ciutadania per identificar les desigualtats de gènere i crear entorns laborals més igualitaris i justos. La propera jornada serà el dia 19 de juny a les 10 h a l’Espai Marfà i porta per títol “Les polítiques de gènere a les organitzacions. Més enllà de l’aplicació per llei”. L’objectiu
d’aquesta segona jornada és presentar iniciatives que s’estan portant a terme en organitzacions de diferents àmbits, cooperatives, l’Administració pública i empreses, per tal d’incorporar el valor de la igualtat com a cultura de l’organització, i no només com a mesura per complir la llei.
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:01 Pรกgina 29
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 30
30
| notícies > actualitat > girona
GiDONA|juny 2019
Girona celebra una nova edició de la Setmana del Voluntariat
Girona va celebrar per sisè any consecutiu la Setmana del Voluntariat. La Federació Catalana del Voluntariat Social, amb el suport de l’Ajuntament de Girona, van programar del 20 al 26 de maig una desena d’activitats per fer visible la tasca de les entitats de la ciutat. La Setmana del Voluntariat va començar el passat 20 de maig amb la conferència “Com han influït els moviments socials en la transformació de la ciutat?”, que va pronunciar l’historiador i exacalde de Girona, Joaquim Nadal. L’acte es va fer al CaixaForum Girona. En el marc de la Setmana es van fer tallers de respiració, caminades, cinefòrums i col·loquis i es van lliurar els premis del Concurs de Relats de Voluntariat Social. La programació d’actes es va tancar diumenge 26 de maig amb la 8a Cursa Solidària Les Gavarres.
L’alcaldessa de Girona rep l’equip júnior femení de bàsquet del Citylift GEiEG Uni Girona, subcampiones d’Espanya
L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va rebre l’equip júnior femení de bàsquet del Citylift GEiEG Uni Girona, que ha assolit recentment el subcampionat d’Espanya de la categoria. L’acte de reconeixement ha comptat amb la participació del president del GEiEG, Francesc Cayuela, i de l’entrenador de l’equip, Dalmau Carles. A més, també han assistit a l’acte vuit de les onze jugadores de l’equip i altres membres del club i de la junta directiva de l’entitat, a banda de familiars i amistats de les esportistes.
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:01 Pรกgina 31
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 32
32
| notícies > actualitat > girona
GiDONA|juny 2019
Girona, Temps de Flors consolida la xifra al voltant de 250.000 visitants
La 64a edició de Girona, Temps de Flors ha mantingut la xifra de visitants dels darrers anys i ha consolidat les 250.000 persones que arriben a la ciutat cada maig per gaudir de l’esdeveniment floral. Enguany es calcula que han visitat la ciutat 255.000 persones, cinc mil més que l’any anterior. Això sí, les visites s’han repartit entre els nou dies de la mostra, amb un lleuger repunt els caps de setmana, però s’han reduït notablement els pics de congestió.
Pel que fa a la procedència dels visitants, un 63,76% han vingut de Catalunya i de l’Estat espanyol (l’any passat eren un 69,95%), i la resta (36,24%) d’altres països, entre els quals destaca França (un 17,25% dels visitants, una xifra superior a l’11,51% de l’any passat) i el Regne Unit (5,24%, un punt més que el 2018, que era el 4,12%). Una de les dades destacades d’aquesta edició ha estat l’augment del nombre de plantes i flors en els projectes. Aquest any hi ha hagut 93.831 unitats de flor, vint mil més que l’any passat (73.513) i tres cops més que el 2017 (27.880 unitats) i que el 2016 (23.350 unitats).
L’Ajuntament de Girona ha editat aquest any el llibre fotogràfic de la 64a edició de Girona, Temps de Flors, que ja es pot adquirir a l’Oficina de Turisme de la rambla de la Llibertat. La publicació és l’única que recull anualment, en textos i imatges, els muntatges de cada edició de l’exposició floral gironina. La dissenyadora gironina Lara Pujol és la coordinadora del projecte i autora del disseny i d’algunes de les fotografies del llibre. Els fotògrafs Joan Altés i Job Vermeulen completen la relació de fotògrafs que participen en la publicació. El projecte va néixer el 2013 i des de llavors s’han exhaurit els exemplars que s’han editat cada any.
Per altra banda, el muntatge de la sabateria Giralt ha guanyat el primer premi del 15è Concurs d’Aparadorisme i Decoració Interior que es fa cada any coincidint amb Girona, Temps de Flors. Enguany hi han participat 58 establiments. El segon premi ha estat per Inter 4 Estudi i el tercer premi per a Montgràfic. Aquest any s’han concedit també tres accèssits: per a la botiga Plastic Store, per a Lacorbata i per a Montserrat Lacomba. El premi popular, que s’atorga al projecte que ha obtingut més vots a través de Facebook, ha estat per a Ortopèdia Soler (308 vots).
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:01 Pรกgina 33
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 34
34
3
| notícies > actualitat > girona
GiDONA|juny 2019
Una quarantena de propostes d’art contemporani omplen Girona durant l’Inund’Art 2019 1896 2019
La 14a edició del festival Inund’Art té lloc a la ciutat del 31 de maig al 2 de juny i compta amb la participació d’una quarantena de propostes contemporànies relacionades amb les arts visuals. Concretament, el programa inclou una quinzena d’exposicions en edificis públics i centres d’art; cinc instal·lacions al carrer; una desena de performances o accions a l’aire lliure i cinc recorreguts sensitius, així com propostes per a tota la família amb una programació exclusiva sota el títol “Mini-art”. A més, la mostra també preveu multiplicitat de disciplines, siguin instal·lacions, fotografia, vídeo, música, pintura o escultura.
C/ Sta. Eugènia, 30 - Tel. 972 201 533 C/ Indústria, 36-38 “MAS XIRGU” Tel. 972 243 765 17005 GIRONA - M. 627 580 310 corcoy@corcoy.info
www.corcoy.info
D’una banda, hi ha el projecte “The dreamers”, dels artistes Raquel Moron i Karim Sabni. Es tracta d’una coproducció amb el Centre Cívic Barri Vell-Mercadal, que s’ha fet amb la col·laboració de la Plataforma Girona Acull i que consisteix en un recorregut vivencial protagonitzat per cinc joves MENAs (menors estrangers no acompanyats). D’altra banda, el festival programa la proposta Plácido Mo #Girona, de Magda Puig, un recorregut guiat per l’art urbà de la ciutat per descobrir petites intervencions artístiques sota el guiatge de la veu de persones sense sostre. En aquesta iniciativa artística hi col·laboren l’Associació Som Sostre i el Centre d’Acollida i Serveis Socials La Sopa.
A més, aquest any el festival ha programat per primera vegada el cicle “Miniart”, que inclou tallers, instal·lacions i recorreguts sensitius per a tota la família amb la voluntat d’arribar a tots els públics, i també ha engegat la creació d’un postgrau inèdit sobre la creació de recorreguts sensitius. El curs formatiu es porta a terme amb la col·laboració de la Universitat de Girona i el col·lectiu Teatro de los Sentidos, i pretén aconseguir que l’alumnat acabi presentant els seus treballs finals durant les futures edicions d’Inund’ART.
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 35
Sud-àfrica, Lesotho i Swazilàndia El nom de Sud-àfrica encara recorda els anys durs de racisme organitzat: l’apartheid, i juntament amb aquest és difícil no evocar la figura carismàtica de Nelson Mandela i la seva lluita pels drets civils. Però la Sud-àfrica d’avui és un país ple de contrastos: una nació com l’arc de Sant Martí, de naturalesa espectacular, que es pot descobrir en un viatge intens i amable. I es pot completar el panorama amb visites als regnes de Lesotho i Swazilàndia. Dels afortunadament antics records a Johannesburg i Soweto, podem passar a l’espectacle natural del congost de Blue River, el tercer engorjat més llarg del món, o el salt d’aigua de Tugela, el segon més alt del planeta en les impressionants muntanyes Drakensberg. El ben conegut Parc Nacional Kruger ens presenta els anomenats big five (lleó, lleopard, elefant, búfal i rinoceront), on són necessaris uns dies per gaudir de la fauna i poder apropar-nos-hi. A la costa ens esperen coves, pingüins, estampes boniques i fins i tot, amb una mica de sort, el tauró blanc, sempre a prop del cap de Bona Esperança. És visita obligatòria també, a la Ciutat del Cap, l’antiga Taverna dels Set Mars, ubicada en un dels paratges més espectaculars del món i avui convertida en referència mundial de la modernitat i el disseny. Punts d’interès: La cosmopolita i bonica Ciutat del Cap, la història de l’apartheid a Soweto i Robben Island, el congost de Blue River, el Parc Nacional Kruger, el regne de Swazilàndia i la seva fauna a Mlilwane, i el salt d’aigua de Tugela.
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 36
36
| notícies > actualitat > figueres
GiDONA|juny 2019
Figueres celebra la 7a Fira de la Gent Gran amb la participació de més de 40 entitats locals
Figueres es va omplir d’activitats durant la setmana del 20 al 26 de maig, amb motiu de la Fira de la Gent Gran. La fira va començar els actes el 20 de maig, amb el col·loqui “Gent gran i exclusió social”, on van participar diverses entitats de Figueres. Durant la setmana van tenir lloc diversos tallers, xerrades i visites guiades, com el taller de capacitats digitals, la visita guiada “Els arbres sèniors de Figueres”, a càrrec del biòleg Josep Maria Dacosta, el cinefòrum sobre la pel·lícula Ballant la vida o la xerrada del cap del cos de Bombers, el Sr. Josep Mateu Fer, que va repassar la història dels Bombers de Figueres. La celebració de la 7a Fira de la Gent Gran de Figueres va continuar amb la tradicional Fira d’Entitats a la Rambla, on es van mostrar diferents unitats dels Mossos d’Esquadra i la Protecció Civil de Figueres, a més d’espectacles variats en els quals hi van participar més de 15 entitats i en què també es van oferir visites guiades a l’exposició “El país dels cuiners. De Ca la Teta a elBulli”, al Museu de l’Empordà. La Fira va cloure el diumenge amb l’audició de sardanes, un dinar popular obert a tota la gent gran de Figueres i la comarca, i el ball amb l’orquestra Boogie Woggie.
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 37
Lloguers Habitatges amb mobles i sense Locals comercials i magatzems Despatxos i naus industrials Places de pàrquing, etc. www.finquestrilla.com trilla@finquestrilla.com
A Figueres: C/ Sant Llàtzer, 9 Tel. 972 505 701 - 972 510 054 - Fax 972 502 250 A Roses: C/ Cap Norfeu, 16 (Dimarts i Divendres) - Tel. 972 255 415
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 38
38
GiDONA|juny 2019
| notícies > actualitat > figueres
El Museu del Joguet va a l’escola
El Museu del Joguet de Catalunya és un espai d’aprenentatge i d’experiència cultural en què el patrimoni esdevé una eina d’educació, de socialització i de comunicació al servei de la comunitat. A més, el museu també ofereix el seu suport i els recursos de què disposa per proporcionar experiències d’aprenentatge als centres educatius. Així, durant el segon trimestre el Museu ha col·laborat en el projecte “El pas del temps amb les joguines”, dels cicles infantil i inicial de l’escola Pous i Pagès de Figueres. L’escola Josep Pous i Pagès és un centre de màxima complexitat que acull l’alumnat dels barris del Culubret i de Sant Joan de Figueres. Actualment, l’escola té 204 alumnes d’educació infantil i primària, amb un 75% d’alumnat de la comunitat gitana i la resta, de la comunitat àrab. Aquest projecte es va realitzar durant la setmana del 18 al 22 de març amb l’objectiu d’identificar els canvis dels alumnes amb el pas del temps, així com els del seu entorn més proper: en el cas dels nens i les nenes d’educació infantil i cicle inicial, a través dels joguets; en el dels alumnes de cicle
mitjà, dels mitjans de transport; i en els de cicle superior, dels balls i la música al llarg dels anys. La setmana del projecte es va cloure amb l’exposició, a l’escola, del treball fet en un museu. Una setmana després es va realitzar la inauguració, amb els guies de cicle superior. No obstant això, veient l’èxit del museu, encara segueix obert per a noves visites.
Lliurament dels Premis Emprenedors Alt Empordà 2019 L’objectiu dels premis és la promoció de la iniciativa emprenedora a la comarca, la difusió de la innovació i el reconeixement al valor afegit que aporten les persones que ho fan possible. El castell de Sant Ferran va acollir el lliurament dels Premis Emprenedors Alt Empordà 2019.
Els premis han arribat a la seva onzena edició estrenant la categoria del Premi a la Innovació Turística, que se l’ha endut Xavier Abad pel programari informàtic que pretén millorar la gestió turística de l’accessibilitat i la inclusió social a través del Tourism for All. Aquest nou premi vol distingir l’empresari o empresària que hagi estat capaç d’innovar en producte, servei o processos en el sector turisme. En total, s’han presentat dinou projectes; cinc per a la Millor Idea de Negoci, deu pel Premi Emprenedor, un per a propostes d’Innovació i tres per a la recentment estrenada categoria d’Innovació Turística. Els guanyadors són:
- Premi a la Millor Idea de Negoci. Dins la categoria de batxillerat i cicles formatius: “La cua del bar” (Alba Torrent, Joana Coll, Judit Domínguez, Hajar Khamar i Judit Romera), per l’eina informàtica per gestionar cues per reduir les esperes dels usuaris. A la categoria de l’ESO, “Ezquistop” (Eliana Carolina, Fàtima Zahra), per l’aplicació per ajudar persones que tenen esquizofrènia i que tenen dificultats per comunicar el seu estat emocional.
- Premi Emprenedor/a. “Dermavision” (Enric Campmol i Narcís Ricart), pel dispositiu consistent en una cabina equipada amb un sistema avançat de visió capaç de capturar imatges clíniques i dermatoscòpiques de forma automàtica per tal de detectar de manera més ràpida els melanomes (càncer de pell).
- Premi a la Innovació. “Batlle Arquitectura” (David Batlle), per la realització del projecte d’obra en 3D i oferint la possibilitat de projectar-lo amb ulleres de realitat virtual a través d’una app descarregada gratuïtament al mòbil. - Premi a la Innovació Turística. “BIM Consultors” (Xavier Abad), pel programari informàtic (Programari d’Accessibilitat Turística) creat específicament per millorar la gestió turística de l’accessibilitat i la inclusió social a traves del Tourism for All.
- Premi Jove Empresari/a. “Miguel Vilchez”, per VIMAT Ignifugats, SL.
L’onzena edició dels Premis Emprenedors de l’Alt Empordà 2019 ha sigut impulsada per l’Ajuntament de Figueres, l’Ajuntament de Roses, l’Associació d’Empresaris i Emprenedors de Girona, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, el Setmanari de l’Alt Empordà i l’Associació Fòrum Imagina. Els premis també compten amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, Catalunya Emprèn, la UE Fons Social Europeu i el Servei Educatiu de l'’Alt Empordà.
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:01 Pรกgina 39
Tot en instruments musicals
Girona. Bonastruc de Porta, 29 T. 972 223 140 / girona@grupvivaldi.com Figueres. Nou, 186 T. 972 670 946 / figueres@grupvivaldi.com
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 40
40
| notícies > actualitat > figueres
GiDONA|juny 2019
La delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya acull l’exposició ‘Sigurd Lewerentz, 44 fotografies del viatge a Itàlia’
El passat 24 de maig es va inaugurar a la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC de Figueres) l’exposició “Sigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia”, amb una conferència a càrrec de l’arquitecte Josep M. Torra Pla. La mostra, que forma part del cicle L’Àlbum de l’Arquitecte, recull una selecció de 44 fotografies de l’arxiu personal de l’arquitecte suec procedents del DM DigitaltMuseum, fetes durant el viatge que va fer a Itàlia l’any 1909, i es podrà veure a Figueres fins al 15 de setembre.
“La fotografia mira cap a fora, per veure-hi a dins”, ens diu Robert Frank, i en aquesta frase hi podem trobar resumit el sentit que es vol donar a aquest cicle d’exposicions de fotografia. Una reflexió sobre com la realitat es presenta a la mirada i sobre la validesa de la fotografia per aprofundir en el coneixement i transmetre significats. Les fotografies que es mostraran en les diverses exposicions seran les mirades més intimes i personals d’uns arquitectes que en algun moment de la seva vida han agafat una càmera.
Aquesta mostra, que és la primera del cicle L’Àlbum de l’Arquitecte, inicia la seva itinerància després de passar per la Demarcació de Girona del COAC el passat mes de febrer.
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:01 Pรกgina 41
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 42
42
Empreses Vols donar una imatge de qualitat i professionalitat? Un llenguatge correcte també forma part de la teva marca.
Pàgines web Vols atraure clients potencials? Les errades donen una impressió de deixadesa i poden dissuadir els visitants.
Estudiants No vols que les faltes d’ortografia et facin abaixar la nota dels treballs? Podem ajudar-te per menys del que t’imagines.
Escriptors Vols publicar la teva obra? No n’hi ha prou amb un contingut d’interès; els textos també han d’estar ben escrits.
No permetis que un text pobre o amb errades repercuteixi negativament en la imatge que vols donar.
is l teus escrit Els i atge! l teva im són la 618 033 111 / info@elcorrector.es
www.elcorrector.es
| notícies > actualitat > figueres
GiDONA|juny 2019
La Fundació Dalí difon una guia secreta per descobrir curiositats dels seus museus
Amb motiu del 115è aniversari del naixement de Salvador Dalí, la Fundació publica a les xarxes socials una “guia secreta” per descobrir les curiositats dels museus del triangle dalinià. La iniciativa, que va començar l’11 de maig i que s’estendrà fins a finals d’any, consisteix a desvelar detalls desconeguts dels tres museus Dalí. Aquesta Guia secreta dels museus Dalí es desenvolupa principalment al perfil de Facebook de la Fundació.
L’objectiu de la iniciativa és materialitzar un vell desig de Salvador Dalí: crear una guia per als admiradors del seu art, fentho, ara, amb la participació de la comunitat virtual. Recollirà un total de 24 obres i elements que es publicaran cada setmana, dotze dels quals es presentaran en format audiovisual. D’aquesta manera, apunts més acadèmics conviuran amb opinions i comentaris d’usuaris que contribuiran a donar vida a l’acció.
El misteri, el secret i l’enigma van associats a la vida i l’obra de Salvador Dalí. El mateix artista l’any 1976 va començar una Guía secreta del Teatro-Museo Dalí, però l’anhel de donar a conèixer els elements enigmàtics de la seva última gran obra va quedar en suspens. Ara, des de la Fundació Dalí, es vol seguir revelant als espectadors alguns dels secrets, desplegant la mirada al triangle dalinià. Cada setmana es destacarà una obra, un espai o un objecte decoratiu, per oferir noves perspectives que permetin entendre millor aquests tres espais.
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:01 Pรกgina 43
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 44
44
| notícies > actualitat > costa brava
Tossa potencia el turisme esportiu
L’Ajuntament de Tossa ha creat un tríptic informatiu que descriu les principals instal·lacions esportives municipals en el marc de la seva aposta per potenciar el turisme esportiu. El tríptic explica les característiques i situa en un mapa local set instal·lacions esportives: el camp de futbol, el pavelló poliesportiu, la piscina municipal, el parc de Calistènia, l’skate park, la pista poliesportiva vermella i el centre d’acollida BTT. El tríptic s’ha editat en versió única a quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès, i es distribuirà des de l’Oficina de Turisme. El tríptic també es podrà descarregar en línia des de l’apartat de Publicacions de la pàgina web de l’Oficina de Turisme.
GiDONA|juny 2019
La Càtedra Oceans i Salut Humana de Roses presenta l’exposició Mar, Salut i Benestar a Ca l’Anita
L’Ajuntament de Roses, la Confraria de Pescadors de Roses, el Gremi de Peixaters de Catalunya i la Universitat de Girona, ofereixen l’exposició ‘Mar, Salut i Benestar’ de la Càtedra Oceans i Salut Humana, que es podrà veure del 22 de maig al 16 de juny a Ca l’Anita de Roses.
Experts en biologia marina, medicina, salut, veterinària i ciències socials, molts dels quals pertanyen a universitats, centres de recerca, hospitals, administracions i ONGs de Catalunya, han col·laborat amb la Càtedra Oceans i Salut Humana en aquesta exposició que descobreix els lligams que existeixen entre els ecosistemes marins i la salut de les persones.
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:01 Pรกgina 45
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 46
46
| notícies > actualitat > costa brava
GiDONA|juny 2019
Torna el Festival Xalaro d’espectacles familiars a Platja d’Aro
Els dies 21, 22 i 23 de juny, Platja d’Aro es prepara per celebrar el primer festival de la Costa Brava dedicat al públic familiar. El festival manté l’ambició en la programació amb 16 propostes de 15 companyies i artistes, entre els quals destaquen Obeses, Peyu, Reggae per Xics, Cie Okidok, The Beatbix Collective o Xiula. El Festival Xalaro és una iniciativa de la regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro per consolidar l’acreditació del municipi com a destinació familiar. Per segon any consecutiu, la programació s’amplia també a divendres a la tarda. Durant tres dies, els espectacles combinen diverses tècniques i es reparteixen en cinc espais escènics del passeig Marítim de Platja d’Aro, que prenen el nom d’elements marins: Cavallet de Mar, Cranc, Pop, Estrella i Peixet; i com a complement, la plaça Major de la vila (Medusa), situada a tan sols 50 metres de la façana costanera. També es pot gaudir durant els tres dies de la gimcana “On és en Xalarí?”, una proposta que porta el nom de la mascota del turisme familiar del municipi: amb l’ajuda d’un plànol cal buscar-lo dibuixat en una dotzena de petites plaques
instal·lades en els punts més emblemàtics de Platja d’Aro. En cadascuna hi ha un codi numèric que cal anotar en el mateix planell i, un cop completades totes, cal lliurar-lo a l’Oficina de Turisme, on es rebrà un regal commemoratiu.
El Festival Xalaro 2019 forma part de la cinquena edició d’Estereofònics, la marca que aplega, des de l’any 2015, tots els festivals, actuacions i espectacles musicals d’estiu al municipi, i que enguany ofereix un global de 82 concerts en 113 dies, de l’1 de juny al 21 de setembre de 2019, majoritàriament gratuïts, a l’aire lliure i de múltiples gèneres: del jazz a la música de cambra, tot passant pel surf o el rock’n’roll. Més informació a www.xalaro.cat i www.estereofonics.com
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:01 Pรกgina 47
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 48
48
| dones sobre rodes >
GiDONA|juny 2019
Sally Halterman Una pionera del motociclisme
Al 1937 aquesta dona va entrar als registres de la història per ser la primera dona que va aconseguir el carnet de moto. Malgrat que es té constància que la dona, des de principis del segle XX, es va iniciar en l’ús de la motocicleta, no va haver-hi legalitat fins l’arribada de la petita Sally.
L’americana va pujar per primer cop a una moto cap a l’any 1928, moment en què va intentar aconseguir la llicència, però les excuses s’acumulaven. Primer va ser per l’edat i després la principal raó que esgrimien eren els 39 quilos de pes i els 1,5 metres de Halterman. Absurditats com aquestes va haver de sentir Sally Halterman durant prop de 10 anys fins que el 15 de setembre de1937 aconseguís la llicència a la capital, Washington. Aquell dia Sally Halterman, cansada per les contínues objeccions per part del funcionari encarregat d’emetre les llicències, va arribar amb el seu advocat. En aquell temps l’examinador pujava a la moto amb l’aspirant per tal d’avaluar el candidat, i aquest es va negar a pujar en una moto conduïda per una dona. Va ser llavors quan l’advocat es dirigí a l’examinador i li va suggerir que es limités a observar el pilotatge de la Sally. Arribava la seva oportunitat, però
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:01 Página 49
GiDONA|juny 2019
< dones sobre rodes
49
OBRIM BOTIGA VIRTUAL www.saisbikes.com Hi trobaràs tot el que busques sobre el món de les bicicletes Model: ite Zaskar 9R El
malgrat haver realitzat un examen perfecte, on es va definir la seva conducció equilibrada i es valorava el coneixement que tenia de la seva moto, va tornar a aparèixer una nova excusa: l’examinador va al·legar que no havia vist la dona engegar la seva moto i pensava que una noia tan menuda no podria tenir la força necessària per fer-ho. L’examinador va quedar bocabadat quan Sally, sense pensar-ho dues vegades i amb una gran facilitat, va posar en marxa la seva Harley Davidson a la primera. Aquesta és la història de Sally Halterman i com va aconseguir la primera llicència per conduir motocicleta als EE.UU. i a la resta del món. Després va passar a formar part del DC Motorcycle Club sent la primera i única dona en formar part d’aquell selecte club de motards. Una dona pionera, rebel, contestatària, valenta i independent, sense por a lluitar pels seus drets i amb la força per combatre i perseguir els seus somnis. Una icona per a la dona i pel món del motor.
Model: ASR Carbon
Som distribuïdors
a Girona
I TAMBÉ TENIM ACCESSORIS I RECANVIS MOTO - SCOOTER - QUAD - JET SKY
GRAN ASSORTIMENT EN CASCS JUVENILS C/ Pedret 31-35 · 17007 Girona Tel. 972 200 736 · Fax 972 218 697 info@saispower.com
www.saispower.com www.saisbikes.com
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:02 Página 50
50
| vivències >
Carme Sala
Directora de Semic Girona
GiDONA|juny 2019
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:02 Página 51
GiDONA|juny 2019
A vegades penso com seria la meva vida si el meu pare no hagués mort quan tenia 12 anys. Òbviament tindria la mateixa constitució, valors i educació, però hagués emprès un recorregut vital diferent, ergo seria una altra Carme.
Aquest va ser el meu principal punt d’inflexió vital, seguit d’ésser mare molt jove. Això m’ha forjat, em va convertir en una persona lluitadora i forta, que sobre una base optimista i apassionada de sèrie, m’ha fet arribar fins aquí, i estic super contenta del resultat!
Sóc el fruit, com tots nosaltres, de com he viscut i interpretat la meva història. Haver nascut i haver-me criat en una família gironina, amb valors molt arrelats on es palpava l’amor i el respecte, on ens van educar al meu germà i a mi en una immensa curiositat pel coneixement, amb responsabilitat social i especialment vers la família i un mateix. Unes bones bases, que m’han impulsat a ser qui sóc.
Un pare exitós fet a ell mateix, de quan un començava en una empresa des de baix i arribava al més alt. La mare i la tia Paquita amb les que podies comptar sempre. L’escola de monges on vaig ser una estudiant “molt aplicada” com deien, tot i passar-me força temps al passadís: “Sala, salga de la clase” i vinga, cap al passadís, recolzada a la paret, sempre per xerrar. Haver viscut la Transició espanyola d’adolescent, els moviments estudiantils dels grans, tots tan guapos i amb els cabells llargs fent “sentades” davant dels “grisos” i jo mirant amb aquells ulls de nena que desperta a la vida i que se la vol menjar a queixalades.
Crec que l’educació que vàrem rebre a casa ens van ensenyar a aprendre i admirar, i em vaig apassionar. Apassionada per la història, les arts, les ciutats, els amics, la família, el conèixer món, el meu preciós mar turquesa, aquella cervesa gelada, la llibertat.... en definitiva, apassionada per la vida i la bellesa.
Vaig ser mare jove i de seguida vaig saber què era el món empresarial. Abans dels 20 anys ja tenia amb el pare del meus fills un petit restaurant-bar molt “cucu” a L’Escala. Bufffff quin patiment aixecar una negoci de zero, anar a dormir tard i llevar-se aviat per portar el nen a la guarderia. “Durete”, però era un repte (i una necessitat) i com tots els desafiaments el volia superar. Sempre m’han agradat els reptes.
Aquest va ser el primer negoci i d’ell vaig aprendre que aquest món no era fàcil, però que lluitant i amb un punt de sort podia funcionar. No va anar bé, tampoc del tot malament, però va servir de lliçó empresarial. Allà vaig aprendre moltes coses, com per exemple: que es molt difícil que la societat s’adapti al teu negoci, habitualment cal que adaptis el teu negoci als canvis de la societat (o ets Steve Jobs, jeje).
Va ser aleshores quan vaig començar en el que m’ha estat un clàssic professional: treballar en mons masculins. Vaig entrar al món de l’automòbil portant l’exposició de cotxes Alfa-Romeo, allà vaig ampliar coneixements tant bàsics i alhora complexos i difícils com l’atenció telefònica o la comercial, les primeres decisions morals relatives als negocis i les primeres victòries dels valors ( i alguna derrota, “of course”).
carme sala < vivències |
51
Recordo que per aquesta època em van fer una carta astral i deia que em dedicaria a “l’Alta Tecnologia”, imagineu lo lluny que estava de la informàtica que vaig pensar que aniria a treballar a una central nuclear!! Ja em veia fent les maletes cap a Vandellós i jo que era del “Nuclear, no gràcies!”
Amb 24 anys li vaig dir al meu cap que volia ocupar la plaça vacant de Cap de Vendes, em va mirar, es va posar a riure i em va dir: “Jove i dona?? Per favor!” Aleshores vaig saber que aquesta primera dificultat només seria això, un primer entrebanc, i un dia seria Directiva, malgrat ser dona i mare.
Quan jo vaig començar, el famós “sostre de vidre”, que ens tapa a les dones per arribar a càrrecs directius, era directament “un sostre de formigó”. Hem aconseguit afinar-lo i demostrar que es pot ser mare responsable sense renunciar a la teva carrera professional, però hi ha molt camí per endavant, molt a fer i en molts àmbits, un d’ells és trencar els estereotips masculins del directiu i construir una imatge de dona, mare i executiva. Masses anys mimetitzant-nos en el seu rol per poder ésser acceptades, hem de marcar el nostre estil, el de dona empoderada i lliure.
Als 29 anys amb en Josep, el pare dels meus fills, i el seu soci vàrem crear Sistemes CAD, la primera empresa gironina que portava el CAD a Girona, com bé deia el seu eslògan. Va ser una gran idea del Josep, era just el moment de deixar de dibuixar a mà i portar el sistema de dibuixar per ordinador a les nostres comarques.
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:02 Página 52
52
| vivències > carme sala
GiDONA|juny 2019
com ells. Ara ja són grans i independents, en Bru, afectuós, amb una ment ràpida i brillant, comunicador nat, és llicenciat en ADE i màster, i exerceix de professor i assessor empresarial i emocional. L’Eva, amb intel·ligència emocional de sèrie, dolça i llesta, és mestra especialitzada en música, psicòloga i màster. Hem intentat seguir la premissa que la millor educació és donar eines emocionals per fer que els fills siguin autosuficients a la vida, sabent acceptar i superar els reptes i dificultats intrínsecs a la mateixa, i va, i en això també aproven amb nota! Sistemes CAD em va fer una professional, una directiva resilient, amb una capacitat creadora de productes i solucions i capaç de cohesionar equips humans, desprès això sí, de “pifiar-la” com la que més, de caure un cop i un altre, aprendre i aixecar-me de nou.
Amb un esforç diari de tot l’equip de l’empresa i la confiança dels nostres clients, vàrem aconseguir tirar-la endavant durant quasi 27 anys, i fer-la referent del sector a les nostres comarques. Vaig anar creixent dins l’empresa, fins a vicegerent, després gerent i el 2007 ja la dirigia sola. L’època de la crisi no va ser “moco de pavo”, però es va superar seguint la dita de l’anglès del segle XVIII Samuel Johnson: “El èxit es seguir endavant sempre”.
A l’inici de la crisi va morir el meu germà de càncer amb 45 anys, es la segona vivència que més he patit i que més m’ha costat superar. El 2013 vaig superar jo mateixa un càncer amb bon pronòstic però “lluitadet”. Aquests vivències no són neutres, però són comuns a quasi tots, són l’esdevenir humà i encara que pugi semblar un oxímoron, et porten un regal: el fet que sents a dins la teva pell la fugacitat vital, per tant, si ho encamines bé, encara vius la vida amb més consciència i la gaudeixes com mai. I si la pots gaudir amb família i amics molt millor. Con deia l’anunci: “No sin mis amigos”.
Hi ha una frase que en part regeix la meva vida i que m’agrada perquè ens fa que en siguem els protagonistes, es d’Epicteto ( segle I): “No importa el que passa, importa com et prens el que et passa”. L’empresa va fer 25 anys i s’havia d’adaptar a la nova època, aleshores, vaig estudiar les diferents opcions per aconseguir els nous reptes del mercat informàtic gironí i aquest estudi va donar un resultat clar: Era necessari que arribés a Girona una oficina d’una gran empresa informàtica.
Al cap de 6 mesos ja no érem només una empresa de CAD sinó una empresa informàtica.... ahhhhh o sigui que lo de “l’Alta Tecnologia” no anava per les nuclears??, doncs correcte! Vaig tenir a la meva filla, ja tenia nen i nena i em sentia una mare a la que somreia la fortuna. Res m’ha fet mai tant feliç
Aquella dona que de jove havia estat tant reticent al canvi, que l’havia percebut com quelcom negatiu, tenia que fer-ne un d’important. Em vaig donar temps, temps de reflexió i vaig decidir canviar, de nou.
Res m’ha enriquit tant com el canvi, com sortir i eixamplar escenaris vitals i professionals. Recomano a tothom que no tingui por al canvi, que si el vol fer o creu que l’ha de fer, s’hi llanci. Aleshores amb aquella estrella que em sol acompanyar, va aparèixer la primera conversa amb Semic, amb qui ja col·la-
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:26 Página 53
GiDONA|juny 2019
carme sala < vivències |
53
borava, i de seguida vaig veure que acompliríem amb escreix el que necessitava el mercat gironí, amb Semic aconseguiríem el mixt ideal: empresa gran i amb oficina aquí: La 1a oficina a Girona d’una gran empresa informàtica.
Els nostres clients de Girona es mereixien el millor, havien estat al nostre costat durant dècades i ells son el nostre focus, la base de tota empresa, ara podrien rebre un servei de gran nivell des d’aquí mateix, i podríem arribar a clients que fins ara no ens era possible. Què és Semic? Doncs, una de les més gran empreses informàtiques de l’estat, una empresa catalana amb un equip de quasi 350 persones i 7 oficines: Lleida, Barcelona, Madrid, Girona, Sevilla, Saragossa i Andorra i una facturació de 66 milions d’euros el passat 2018. Comercialitzem el nostre portfoli estructurant-l’ho en 5 Línies de Negoci:
En la línia de Proveïdors de tecnologia proposem als nostres clients equips informàtics, des dels de llocs de treball: ordinadors, monitors, portàtils, com els de sistemes: servidors, sistemes de còpies o de seguretat, softwares de diferents marques, etc.. Especialment treballem amb HP, Lenovo, Apple i som servei tècnic oficial de les 3 marques. Estem homologats per l’ACM i el CSUC, entre altres estaments. En la d’Especialistes en Infraestructures els meus companys enginyers especialistes de Prevenda, analitzen i assessoren tenint present les casuístiques i dimensionant la proposta per la instal·lació de infraestructures de servidors, emmagatzemament, sistemes de còpies de seguretat en local o al núvol, cablatge, etc.. En aquest apartat treballem especialment amb HPE, Aruba, Fortinet, etc.. Essent Servei Tècnic oficial d’HPE i Aruba i un dels 3 únics distribuïdors Platinum de l’estat.
La 3a línia és la corresponent als Serveis Gestionats, o sigui, us podem vendre el que us calgui com un servei, el famós “aas” o “As a Service”. En aquest cas des de un pc, com un Firewall, com una impressora. Respecte a la impressió tenim una marca pròpia “JustPrint” amb més de 23.000 impressores gestionades amb sistema AaS (també dit de pagament per ús o a preu per còpia...tantes sigles, jeje). En aquesta línia i a les nostres comarques portem el servei d’impressió gestionada de tota la UDG (Universitat de Girona), inclosos els Centres de Reprografia, on hi tenim 7 companys de Semic per donar servei a tota la comunitat universitària.
I finalment la línia de Software empresarial: SAP Business One, programació web, intranets, etc. i la de Software per l’administració local: on distribuïm amb una altra marca pròpia “Ecityclic”, es retroalimenten i amb elles comercialitzem softwares propis o desenvolupem a mida. Som l’única empresa catalana que actualment crea i subministra software per les nostres corporacions i ens públics, disposant també d’un conveni especial amb l’AOC. Per mi, veure que contribuïm a la millora de la societat mitjançant la tecnologia i fer-ho en equip, es motiu d’orgull i ho dic de forma “solemne”. Això es demostra especialment en
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:02 Página 54
54
GiDONA|juny 2019
| vivències > carme sala
les nostres 2 especialitzacions o Verticals: Sanitat i Educació, on distribuïm solucions i productes específics pel sector, des de monitors aptes per quiròfans, com tauletes tàctils pels nens de P3, passant per tablets pels infermer@s o impressores 3D perquè els estudiants de Primària puguin deixar créixer la seva creativitat. Només us puc dir que el meu dia a dia i el de l’equip de Girona ha millorat de forma substancial i en tots els àmbits des de que som Semic, des d’aconseguir millors condicions econòmiques pels nostres clients gràcies al volum de facturació de Semic, a poder donar servei de qualitat. En un món tan complex com el IT disposar d’estructures tècniques amb enginyers i tècnics certificats al més alt nivell, especialitzats cadascú en la seva àrea i amb un pla de carrera, es fonamental.
La informàtica encara no ha fet un segle, però ja s’ha acabat això de que un informàtic ho pot resoldre tot, des de configurar-te el Iphone fins a fer sortir albarans del teu ERP o virtualitzar-te un server, no, la especialització tècnica es la clau i no s’adquireix únicament amb formació, si no amb experiència, l’expertise es imprescindible per assolir amb èxit projectes de dificultat tècnica. Per mi el més important de Semic és el talent i l’actitud de tot l’equip humà, dels meus companys, es una barreja de coneixement, disposició, respecte, humilitat i treball en equip. La professionalitat i el focus en la satisfacció del client es traspua a cada correu, cada Skype, cada reunió, cada projecte. Tot això em diu dia darrera dia que ha estat un encert, perquè com deia Ken Blanchard “Cap de nosaltres es tant intel·ligent com tots nosaltres junts”.
“El que diuen de mi els que em coneixen”
Fills:
“És inspirador sentir que la nostra mare cada dia es més humana, menys perfecta i més feliç” Bru Monge - Professor i assessor empresarial i emocional. Eva MongeMestra de música i psicòloga.
Amics:
“La Carme per mi es una dona dolça, sincera, sensible i forta alhora, intel·ligent, divertida... Una amiga que no falla, suavitza els moments difícils i converteix en extraordinaris els bons moments” Elisenda Vidal. Strategic Planner at HP LF Production “La Carme es una dona leader amb molta energia, intrèpida, forta, lliure, sense complexes, que afronta la vida amb il·lusió i ambició, però alhora dolça, sensible i tendre, amiga dels seus amics. Capaç de conquerir el món si s’ho proposa. Algú a qui respecto professionalment i encara més com a ésser humà” Ernest Sales. Consejero Delegado K-tuin. Ex-Senior Vicepresident HP.
Relacions professionals:
“La Carme Sala es una excel·lent professional, que es comercial nostra des de fa molts anys i que la destacaria, entre altres coneixements i habilitats, la que es més important per qualsevol organització quan treballa amb els seus proveïdors, que és l’empatia, i això fa que la veiem com un soci tecnològic, un company de viatge” Dídac López. CIO Universitat de Girona UdG
“La Carme és positivitat absoluta i aconsegueix portar a terme qualsevol projecte amb una gran professionalitat i constància” Cristina Fernández - Sales Manager Retail Tech Data “Quan vaig decidir incorporar la zona de Girona a Semic, tenia la certesa de que amb la Carme al capdavant de l’oficina, tant els temes interns com els dels clients de les comarques gironines, estarien en mans d’una persona altament capaç, integra, perseverant i amb aptituds pel treball en equip. Ara puc dir que aquesta certesa està més que confirmada”. Oscar López. Director General SEMIC SA
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:02 Página 55
Fira del Vehicle d’Ocasió
COTXES, FURGONETES AUTOCARAVANES, QUADS REVISATS i GARANTITS
S O T O M i ZONA
10.000 m2 EXPOSICIÓ
7 , 8 i 9 JUNY 2019 FORNELLS DE LA SELVA Darrere concessionaris
VILABLAREIX
ix
are
abl
Vil Av.
P
roc Fer del rer Car
r Pla
GIRONA
ACTIVITATS i SORPRESES!!
N-IIa Zona CONCESSIONARIS Fornells de la Selva
Car re
P
de l a Se
P
arril
va
P
Entrada gratuïta. De 10 a 20 h Servei de bar. Fàcil aparcament
BARCELONA AP7
Col·labora
AJUNTAMENT DE FORNELLS DE LA SELVA
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:02 Página 56
56
| entrevista >
GiDONA|juny 2019
Enginyera tècnica industrial i membre de la Junta del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona
“Una persona que qüestiona les coses podria ser un bon enginyer”
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:02 Página 57
GiDONA|juny 2019
anna arnau < entrevista |
57
Fa molts anys que estàs vinculada al Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Girona? Segurament més de 15 anys, ocupant diferents responsabilitats dins la Junta del Col·legi, com pot ser la Comissió de Noves Energies, Medi ambient i cultural i social i les activitats de promoció pròpies del Col·legi fora de l’àmbit tècnic, vocalies... Sempre m’ha agradat estar vinculada al Col·legi tant en l’àmbit associatiu com a escala professional. Per un enginyer, estar col·legiat és molt important.
La carrera d’enginyeria ha estat considerada majoritàriament un estudi masculí, en què la gran majoria dels alumnes eren homes. Què et va dur a estudiar una enginyeria? I encara ara, malauradament, són uns estudis en què la gran majoria dels alumnes continuen sent homes. No et sé dir ben bé per què vaig estudiar aquesta carrera. A mi m’anava bé tot: m’encantaven les matemàtiques però també la música. Però el meu pare és enginyer i vulguis o no vaig patir certa pressió.
Per tant, quan vas començar a estudiar enginyeria no sabies a què et dedicaries o cap a quina branca tiraries? Absolutament cert. Quan acabes la carrera, el que ara són graus, no tens clar a quin sector dedicar-te. De fet, la meva primera feina va ser al món de les aigües residuals, portant el manteniment dins el Consorci de la Costa Brava. És un tema molt específic que durant la carrera era una assignatura de tercer. Hi vaig estar prop de 17 anys i ho vaig deixar perquè tenia ganes de fer projectes més de lliure exercent, com a consultora de diferents projectes i assessorament municipal. Això fa que t’hagis de reciclar en diferents especialitats i sobretot estudiar molt, perquè a cada projecte hi ha decrets, normatives, reglaments, instruccions, etc. Per tant, segurament per la meva manera de ser, vaig optar per complicar-me més la vida en detriment d’una feina fixa en un consorci públic.
Uns estudis amb molta sortida, però, tot i això, la dona no acaba d’estar seduïda pels estudis d’enginyeria... I no et sé dir el perquè! Per què hi ha més dones que homes estudiant medecina? Pensa que, quan estudiava, dels 140 alumnes només dos érem dones. I també així ho indiquen els nostres col·legiats, que de 917 que hi ha en total, només 74 som dones. Encara són uns estudis en què la dona, per diferents raons, no acaba de ser seduïda. I sí, té moltes sortides. Jo l’enginyer el veig com algú que et soluciona les coses pràctiques, t’ajuda tècnicament en el dia a dia, començant per qui vol obrir una botiga, perquè tècnicament has de demanar uns plànols, sol·licitar una llicència... fins a activitats més complicades. Hi ha un ventall molt ampli.
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:02 Página 58
58
| entrevista > anna arnau
GiDONA|juny 2019
Cal estar col·legiat per exercir d’enginyer? Sempre s’està obligat a col·legiació, independentment d’on desenvolupis l’activitat professional: empresa, administració pública, compte propi… a totes les modalitats és col·legiació obligatòria. A banda els col·legiats tenen molts avantatges tant pel que fa a cursos com per estar al dia amb les normatives i els reglaments o pel lloguer d’equips tècnics.
Els estudis d’enginyeria han canviat molt des que tu estudiaves? Moltíssim! Fa 25 anys hi havia mecànica, electrònica, química i estructures. Ara pensa que tens la biomedicina, tota la branca informàtica o la industrial, que continua sent la més àmplia. Ara tot està molt més especialitzat, amb fins a 42 graus diferents d’enginyeria! L’enginyeria et dona un coixí de coneixement molt ampli i et dona possibilitats de treballar on sigui, sigui en ajuntaments, consells comarcals, empreses, fàbriques, consultories...
El Col·legi ha tingut sempre una mentalitat d’obrir-se a la societat, de voler visualitzar la professió en diferents àmbits... Per descomptat! Mai hem volgut ser sectaris i des de sempre hem volgut ser part de la societat, en aquest cas, gironina, propera. Col·laborem amb Girona Temps de Flors i amb qualsevol activitat ciutadana. Aquí la feina del nostre degà és importantíssima i tots els membres de la junta treballem justament per a això, per visualitzar el col·legi i donar-lo a conèixer a tots els àmbits possibles, fins i tot al de la comunicació, donant el nostre punt de vista tècnic de diferents actuacions en mitjans de comunicació. Volem opinar de coses que formen part de la nostra vida quotidiana en l’àmbit gironí.
Us desplaceu a instituts per tal de donar a conèixer l’enginyeria als alumnes? Així és! Aquesta és una activitat que fem des de fa dos anys amb alumnes que estan fent 4t d’ESO, que és el moment en què han de triar si faran un batxillerat de ciències, tècnic o humanístic. Fem xerrades explicant què és el que fa un enginyer, i sorprenentment ens trobem amb molts alumnes interessats. El batxillerat tecnològic és el que menys alumnes engresca. I si un alumne vol fer una enginyeria, ha de fer el batxillerat tecnològic. I per por, per pensar que pot ser difícil, hi ha molt pocs alumnes: per cada 30 que agafen el batxillerat científic, només 10 agafen el tecnològic. Jo no considero que l’enginyeria siguin uns estudis difícils. O, si més no, no més que uns de medecina, veterinària o dret. Com definiries un enginyer? Una persona que vol desgranar el què, que es qüestiona totes les coses, que busca un per què, una explicació i una arribada a la conclusió. La persona que es qüestiona les coses segurament podria tenir per professió l’enginyeria. Un advocat és interpretar, llegir, tenir capacitat de memòria. Enginyeria ve d’enginy. Són perfils molt determinats. Sí que és cert que hi ha enginyeries molt tècniques, com la de ponts i camins o mines, però a vegades la cosa més simple pot comportar una gran complexitat, com pot ser l’obertura d’un hotel que ha estat tancat durant molts anys. Qui dissenya i qui tirarà endavant aquella obra no és un arquitecte, sinó un enginyer.
03-61.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:02 Pรกgina 59
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:02 Página 60
60
| emprenedores >
GiDONA|juny 2019
Mariona Maset
Propietària d’InQuiets (Figueres)
InQuiets, per tant, va molt més enllà de la simple botiga per a nadons? Exacte! Som pioners tant pel que fa a l’espai com al concepte, que està molt pensat. Per exemple, tenim la pasta de dents ecològica, sense gluten, productes per a la cura i, sobretot, productes molt sans i naturals per als nadons, joguines de fusta o magnètiques i també roba amb uns preus acurats i no excessius. I tot en un espai molt ampli, còmode i amb facilitats d’aparcament. Estem al costat de la benzinera i l’àrea de servei Maset. Vau inaugurar el passat mes de març amb una molt bona acollida... A tota la gent li està agradant el nostre espai InQuiets. Tant pel que fa a la decoració, molt nòrdica, com per la comoditat, els productes que oferim i els serveis. Intentem tenir marques que a Figueres no hi siguin. Malgrat que encara no soc mare, la idea de tenir una botiga per a nadons amb una filosofia totalment diferent em va engrescar molt. La roba és sempre de km 0, feta a Catalunya, les joguines són fetes a mà...
Què és InQuiets? Una botiga per als nadons? Un univers per a pares i nens? Una ludoteca amb espai per a compres? Doncs segurament és una mica de tot això que has dit. És una botiga on pots trobar tot el que necessitis per al teu nadó, incloent-hi joguines i jocs de totes les edats (que procurem que tots siguin sanes i sostenibles amb el medi ambient), cotxets, roba de llit, matalassos, mobiliari, moda per a nadons, també pots fer la llista de naixement, etc. De fet, és una botiga única a Vilafant on es pot jugar i comprar a la vegada.
I a part teniu un espai lúdic, El Racó de l’InQuiet... Així és! És un espai familiar on venen els pares a jugar amb els nens. Hi estan una hora i mitja fent joc lliure, amb joguines adaptades a les seves necessitats, i a la vegada hi fem xerrades, tallers, contes, ioga, etc. adreçats a famílies i educadors. És una manera perquè pares i nens puguin provar els diferents jocs que tenim a la botiga i puguin interactuar entre ells. A vegades costa trobar un espai d’aquestes característiques i s’ha creat perquè les famílies es trobin i parlin entre elles.
03-61.qxp_Maquetación 1 27/5/19 14:02 Página 61
GiDONA|juny 2019
< emprenedores |
61
Quin tipus de xerrades feu en aquest espai lúdic de la botiga? És un espai de joc lliure destinat a famílies amb nens de 0-7 anys, i en l’horari de la botiga tothom hi pot venir. Hi ha joguines i, a banda, hem començat a fer-hi xerrades i tallers per ajudar els pares i les mares en qüestions del prepart, el postpart i la salut. Ara hem organitzat un calendari: cada dilluns fem ioga familiar, està tenint molt èxit, i els dimecres fem massatge infantil. També vam fer un taller de contes, en què va venir molta gent. A més, oferirem un espai de cangurs on els nens estan entretinguts amb diferents propostes educatives, per si les mares o els pares han d’anar a comprar o a fer gestions. Volem donar un servei integral i facilitar la vida a pares i mares. Els tallers de contes i de manualitats els fa la Isabel, que és educadora infantil i treballa amb mi a InQuiets, i per les xerrades més específiques vindran professionals de Figueres i dels voltants. Teniu una pàgina web on expliqueu la vostra filosofia? Sí, a www.inquietsstore.com. Aviat tindrem el servei de venda en línia justament per l’exclusivitat dels nostres productes. A part, disposem de xarxes socials amb perfils a Facebook i Instagram, on expliquem el dia a dia de les nostres activitats.
Som curiosos, inquiets i molt feliços! Vine a descobrir les novetats i joguines de platja que tenim preparats per tu
www.inquietsstore.com
Ctra. de Besalú a Roses, 8 11740 Vilafant 972 28 44 27 - 676 32 68 97 hola@inquietsstore.com
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 62
62
| moda > tendències
GiDONA|juny 2019
Moda estival Montse Ten
Comunicadora de moda i tendències https://www.facebook.com/webMODAGIRONA
El mes de juny inaugurem l’estació més calorosa de l’any, l’estiu i també la moda fresqueta de teixits lleugers i vaporosos que l’acompanya. Com canta Dàmaris Gelabert, “comença l’estiu, aprofita i viu, salta, canta, balla i riu. Pinta un sol, que ja és estiu!”. I nosaltres us portem vuit tendències per aprofitar l’estiu al màxim, anant còmodes i fresques i sense renunciar a l’estil.
En roba de bany, l’estampat estrella són les ratlles, ja que ajuden a estilitzar i aconsegueixen crear un efecte visual reduct
Una de les peces més pràctiques i fresques és el vestit llarg bohemi; és una peça poc cenyida i relaxada, apta per qualsevol hora del dia.
H&M
Zara
El clàssic little black dress o vestit negre curt es reinventa ara amb les mànigues com a protagonistes, com les bufades de l’estil dels anys 80 o les folklòriques amb volants.
El calçat més còmode de l’estiu són les trekking sandals o ugly sandals, sandàlies esportives amb tires i velcros que subjecten el peu per caminar i viatjar.
Zara
Zara
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 63
GiDONA|juny 2019
tendències < moda |
63
Els complements de l’estiu són els braçalets de turmell, ja que l’estiu és l’època idònia per lluir-los. Ens ajuden a ressaltar aquesta part del cos i a donar protagonisme al calçat. També destaquen les bosses, els cabassos, els clutch i els barrets fets de materials naturals com ara la palla, la ràfia o l’espart.
Zara
Escot quadrat. Les samarretes amb escot quadrat són una de les novetats d’aquest estiu.
Zara
Els pantalons que triomfen aquest estiu són els cropped (per sobre el turmell), els de lli amb pinces i, pels esdeveniments més elegants, els pantalons amples setinats i sedosos.
Zara
En moda ocular, destaquen les ulleres de sol d’estil pantalla, que recorden les que duia la cantant Lady Gaga. Oakley
Saint Laurent
Ja podeu preparar l’armari per un estiu de pel·lícula.
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 64
@sonialafem
6
MINT 3
4
7
1
10
1 Bossa de mà amb pompons en color mint, de Tarifa Bag 2
8
5 9
2. Perfum Acqua di Gioia, de Giorgio Armani
3. La bloguera @annamavridis amb un del seus outfits en verd mint 4. Torradora vintage de la marca Smeg en color mint
5. @mimi_blog amb bijuteria de @rosa_bielsa 6. Raspall pels cabells especial platja yoga mint, de www.regincoshair.com 7. Penjoll en forma de papallona de plata i diamant, de @mikoradiamonds 8. Un altre dels looks de @annamavridis
9. @mimi_blog amb vestit de punt de @lemonadeshoplloret 10. Menta, el llibre que parla sobre la felicitat, de l’autora Angélica Gorodischer
62-77.qxd_Maquetaciรณn 1 27/5/19 13:27 Pรกgina 65
BEAUTY
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 66
@sonialafem
NOVETAT
Pintallavis permanent en diferents tons, de My Look Cosmetics
Pintaungles en color mint de la marca Essie
Aigua de perfum Cactus Garden, de Louis Vuitton
Pólvores bronzejadores amb pinzell de Younique, amb aplicador incorporat i protecció solar SPF 25, ideals per l’estiu, Touch Behold
Maquillatge d’Estee Lauder Double Wear 24 h
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 67
Ctra. de Taialà, 15 17007 Girona Tel. 972 20 62 81 monicafallaestetica@gmail.com
I també realitzem altres serveis:
Làser mèdic / Microblading / Venus Swan (radiofreqüència) / Estètica oncològica / Micropigmentació Drenatge (post-operatori) / Extensions de pestanyes pèl a pèl / Coolifting / HIFU (Lifting sense cirurgia) DERMAPEN (Inducció als concentrats).
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 68
68
| moda > casaments
GiDONA|juny 2019
Pentinats per a núvies i convidades Sandra Jordà Wedding Center
Especialista en vestits de núvia i complements www.sandrajorda.com
Si ja tens el vestit dels teus somnis i els complements, ara només et queda escollir el recollit per acabar amb el teu look pel casament.
Aquest mes hem seleccionat els pentinats per a núvies i convidades més moderns i afavoridors.
MONYO BAIX DESPENTINAT
És una de les apostes més segures. Són els pentinats més romàntics i dolços. Un look natural i informal que s’ha convertit en una de les tendències més vistes en els casaments. Posa-hi un passador i aconseguiràs el toc especial que vols per al teu pentinat de núvia o convidada.
Pentinat de @lanoviamasguapa
TRENES
Sempre hem associat les trenes a un pentinat senzill i infantil, però res més lluny de la realitat! Les trenes fan que el teu pentinat sigui elegant i glamurós. Les podem utilitzar en semirecollits o monyos, en una cua o amb el cabell solt. N’hi ha de molts estils diferents: d’arrel, d’espiga, a l’holandesa... per a tots els gustos!
segueix pàgina 70
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 69
Llueix una pell espectacular amb tractaments personalitzats de cosmètica natural certificada, acompanyats de massatges amb maderoteràpia
Tel. 972 006 437 C/ Maluquer Salvador 16 GIRONA info@som-natura.com
www.som-natura.com
C/ Josep Maria Prat, 8 - Girona 972 64 79 93
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 70
70
| moda > casaments
GiDONA|juny 2019
CUES
Cues altes, amb ondes, amb trenes... des de la més senzilla fins a la més sofisticada. Pot ser l’opció ideal per a una núvia. Aquest tipus de pentinat està molt de moda. Les cues són còmodes i, afavoridores, i a més i donen un aire fresc i modern al teu look nupcial.
Sé que és difícil decidir-se per un pentinat, per això aquí entra el paper tan important de l’estilista, qui t’aconsellarà sobre quin tipus de pentinat et fa afavorir més el teu look. Pensa a ensenyar-li el vestit, perquè d’aquest en dependrà molt el pentinat! I no oblidis que els tocats, les agulles i les corones poden ser el complement ideal per a tots aquests tipus de pentinats.
Pentinat de @lanoviamasguapa
62-77.qxd_Maquetaciรณn 1 27/5/19 13:27 Pรกgina 71
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 72
72
| moda > shopping
GiDONA|juny 2019
Treballes el marxandatge visual? Helena Frigola i Roser Collell Propietàries de Helpmyshop www.helpmyshop.es
T’has preguntat mai si els productes estan estratègicament col·locats a les prestatgeries de la botiga? El comerciant ha de ser creatiu i conscient quan realitza la distribució dels productes al seu establiment. En tot negoci existeixen tres tipus de productes: estrella, imant i impuls. Aleshores, segons com es col·loquin a dins, la botiga pot generar un increment substancial de les vendes. • El producte estrella és el que li interessa més vendre al comerciant, de manera que s’ha de situar a les zones calentes del local. • El producte imant és el que atrau l’atenció del client. El situarem en aparadors o combinat amb productes estrella. • El producte impuls és el que es compra sense necessitat. El situarem a les zones de caixa o d’emprovadors.
El marxandatge visual és una disciplina que ens ajudarà a guiar el client per la botiga i a impulsar les vendes. El podríem anomenar com el venedor silenciós. L’equip de HelpMyShop, a continuació, et volem citar algunes de les raons per les quals és bo treballar el marxandatge visual. La rotació d’estoc. En sectors com el de la moda és molt recomanable, ja que pots anar combinant diferents colors i sempre semblarà que han arribat novetats a la botiga. D’aquesta manera no hauràs d’invertir tan sovint en productes nous. Cridar l’atenció del client. Es pot fer mitjançant expositors estratègicament col·locats a l’entrada de la botiga amb productes cridaners o de preu més assequible.
El que és visual ha d’estar en coherència amb la resta de l’estratègia de comunicació i, especialment, ha de ser d’acord amb la imatge gràfica de la companyia. Per exemple, si tens una imatge de marca sostenible, el punt de venda també ho ha de reflectir, perquè si no estaràs confonent els teus clients.
Pensar en el client. És molt important saber quin target de client tens al negoci, i en funció d’això, es pot anar realitzant el marxandatge visual. Evidentment, no és el mateix una botiga d’alta gamma que una de preus més assequibles. Tot i que el grup Inditex ha trencat aquesta norma. Les seves botigues són de luxe amb un producte assequible. Segurament aquesta podria ser una de les raons del seu èxit. Diferenciar-se sempre és beneficiós. Sorprendre amb els aparadors. Més enllà dels clàssics motius nadalencs al desembre i gener, dels cartells de rebaixes en època de descomptes i dels canvis clàssics per temporades, l’acceleració dels ritmes de la moda reclama més varietat també als aparadors. És molt important tenir un calendari d’aparadors amb tots els dies més importants o les campanyes. T’ajudarà a tenir una bona planificació i sempre sorprendràs els clients. El pròxim article analitzarem quins aspectes del marxandatge visual no ens ajuden a la botiga i com es poden corregir. Finalment, vull recordar-vos que si tens algun dubte o necessites algun consell ens pots escriure a la nostra web.
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 73
disseny de joies < moda |
GiDONA|juny 2019
73
Joies de Girona. Disseny M Bosch Salvador Maresma
Dissenyador de joies info@mbosch.com / www.mbosch.com
Un regal únic al món: ningú més en tot el planeta portarà una joia igual. No tenim models predefinits, sinó que els creem des de zero. Volem ferte una peça realment exclusiva. Més que una peça de joieria, és una petita obra d’art.
Un encert segur: les joies personalitzades sempre arriben al cor. Perquè no les has triat d’un catàleg intentant ajustar-te als gustos de la persona que estimes, sinó que l’has creat especialment per a ella o ell. És la manera més romàntica i emotiva de dir-li a aquesta persona el que sents. Sense límits en el disseny. Durant molts anys hem dissenyat i fabricat tota mena de joies personalitzades. No tenim límit, podem dissenyar el que sigui. Un dibuix, una foto, un esbós o simplement el que ens expliquis que vols. Podràs veure la peça fins i tot abans de fabricar-la. No tinguis por que el resultat sigui diferent del que esperaves.
Amb el nostre sistema de modelatge en 3D, veuràs el disseny virtual de la joia en fotos i vídeo abans que l’enviem a fabricar. I podràs retocar i canviar el que vulguis. Satisfacció garantida. Sabem que encantarà, i enamorarà la persona que la rebi. Per això, oferim una garantia de satisfacció del 100%. Si quan la tinguis a les mans no t’agrada, no pateixis: ens la quedarem i te’n farem una de nova o la canviarem.
El procés per adquirir una de les nostres joies exclusives és molt més senzill del que puguis pensar. Primer contactes amb nosaltres i ens expliques el que vols. Després et fem un pressupost sense compromís del que ens demanes. Un cop ho acceptes, comencem a dissenyar. Desenvolupem la teva idea, i t’assessorem amb propostes per arribar al millor resultat. A continuació, dissenyem un model virtual de la peça perquè puguis veure-la en viu i modificar el que vulguis. I finalment, la fabriquem. #sihopotsimaginarhofemrealitat
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 74
74
| màrqueting >
GiDONA|juny 2019
El llenguatge no verbal en la fotografia Laura Cardona Saldaña
Màrqueting, Publicitat, Comunicació i Protocol
Tot just encetem el juny i s’acosten les vacances, els viatges, els records, les trobades amb amics, els sopars amb la família... moments que, de ben segur, voldrem congelar amb una foto. I ens en farem, no moltes, moltíssimes, i les enviarem, les compartirem, les penjarem... i en rebrem moltíssimes més. El cos parla, comunica i expressa, i molt més del que ens pensem. Ja us he parlat en diverses ocasions del llenguatge corporal. Doncs bé, avui ho faré per descriure aquesta eina que podeu utilitzar a les vostres fotos per plasmar l’emoció, el sentiment o l’estat que desitgeu transmetre.
Tots sabem que cada gest pot significar quelcom específic i que això també pot variar en funció de la cultura o de la situació. Però també és cert que hi ha determinats gestos, postures o expressions corporals que ens transmeten sensacions sense haver de ser cap expert en la matèria. Segur que alguna vegada has sabut que algú proper no estava d’humor per molt que et digués el contrari, i segur que va ser sense necessitat d’analitzar si tenia els braços en una determinada postura o posava les mans en una determinada zona de la cara; era quelcom més intuïtiu. Doncs ara imagina si, a més, resulta que coneixes el significat de determinats gestos o postures. T’ho explico? En una fotografia no podem captar el to de veu, però sí que podem transmetre aquest to amb un gest o amb més d’un. Ara mateix veurem el que signifiquen o ens transmeten alguns d’aquests. El somriure. El primer que podem pensar és que un somriure sempre transmetrà alegria, però no sempre és així. Un somriure lleu o forçat ens indicarà més inseguretat que cap altra cosa, així com falta de confiança o inclús timidesa. També pot indicar que s’amaga alguna cosa que no es vol compartir amb la resta. Un somriure més ampli i natural demostrarà alegria i plaer. Ah!, i alerta amb els somriures de mig costat, serveixen per mostrar sarcasme.
El riure. Perquè no és el mateix el riure que el somriure, oi? El riure pot indicar molt més que alegria. Pot parlar-nos de diversió i d’una major felicitat. És aquell que, gairebé segur, contagia l’espectador, que també acaba somrient. Les mans a la cintura o en gerra. Indiquen seguretat, confiança i disposició per aconseguir el que es vulgui.
Avorriment. Un badall, la cara recolzada a les mans i la mirada perduda són signes inconfusibles que la persona de la imatge està avorrida.
Timidesa. Amagar-se darrere d’algun objecte, tapar-se la cara amb les mans o no mirar directament a la càmera demostren timidesa, inseguretat. Pots aconseguir una actitud defensiva amb els braços plegats i abaixant la mirada.
Si el que vols és mostrar agressivitat, el que has de fer és arrufar el nas, ensenyar les dents, tensar el cos i/o estrènyer els punys. Qualsevol d’aquests gestos indiquen agressivitat.
Sensualitat. Una mirada fixa, mossegar-se el llavi inferior o bé tocar-se els cabells, els llavis o alguna part del cos. No sempre cal ensenyar el cos per mostrar sensualitat. Nerviosisme. El podem representar mossegant-nos les ungles o amb els dits a la boca i desviant la mirada de la càmera.
Domini i seguretat. Amb les cames separades i el cos ben dret, les mans ficades a les butxaques però amb els dits polses fora o les mans entrellaçades a l’esquena amb la mirada al front. Qualsevol d’aquests gestos denoten domini i inclús superioritat. Concentració. Amb una mà a la barbeta i la mirada centrada en un punt concret.
Incomoditat. Es mostra amb la mirada al front i les celles aixecades.
Seguretat en si mateix i superioritat. Assegut amb els braços en alt i les mans al clatell. I si aixeques els peus sobre la taula, la sensació es multiplica per 10! (És la típica pose dels caps a les pel·lis.) I tu, com poses a les teves fotos?
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 75
GiDONA|juny 2019
estètica < posa’t guapa |
75
“Bioslimming”, el millor tractament exprés
Remodelació corporal natural amb resultats visibles des de la 1a sessió
Confirmat: funciona, i molt! El tractament reductor i anticel·lulític de les celebrities de Hollywood està causant furor. Actrius com Kate Winslet, Jessica Alba, Amy Poehler, Jennifer Aniston o Evan Rachel Wood recorren al bioslimming i han demostrat la seva efectivitat. Aquest programa de remodelació corporal absolutament revolucionari permet remodelar, reduir greix i cel·lulitis i tonificar la pell en cada sessió, sense aparells i de manera natural, gràcies a la combinació de diferents extractes de plantes i olis essencials provats científicament. Dolors Hortal Esteticista i Psicòloga info@institutdh.com www.institutdh.com
Com funciona el bioslimming? Es tracta d’un tractament 100% manual i natural, que no s’aplica amb aparells i no causa molèsties. El bioslimming redueix greix, tonifica i referma la teva silueta amb resultats garantits des de la primera sessió. La base són els massatges enèrgics amb moviments drenants que es realitzen per tot el cos amb la combinació de diferents extractes de plantes i olis essencials. L’objectiu és afavorir el retorn limfàtic per potenciar l’efecte drenant del tractament i l’activació de les zones fredes on s’acumula la cel·lulitis. Una de les claus de l’èxit d’aquest innovador tractament és la substitució de les venes de compressió per un film osmòtic, que fa que el tractament sigui molt més efectiu per remodelar la silueta des de la primera sessió.
Un tractament 100% natural El bioslimming segueix un protocol molt efectiu i els resultats són visibles de manera molt ràpida. El ritual comença amb l’aplicació d’un gel amb una base d’algues i olis essencials que s’aplica amb un massatge per tot el cos per activar la microcirculació. Després, es continua amb una aplicació manual amb manipu-
EL MEU CONSELL
lacions drenants per la zona de les cames, els glutis, l’abdomen i els braços amb un gel amb agents termoactivadors que actua sobre els dipòsits de greix, i suavitza l’aspecte de la pell. Tot seguit, es deixen actuar els gels aplicats durant 40 minuts, amb les zones tractades cobertes amb una lleugera capa de film osmòtic. En aquest període de temps es produeix una hiperèmia, una estimulació de la circulació sanguínia que facilita l’eliminació de toxines acumulades. Finalment, es retira el film osmòtic i s’aplica un embolcall d’efecte fred amb acció refermant i tonificant que ajuda a desinflar i drenar amb actius com el mentol, la cua de cavall, l’hamamelis i l’eucaliptus.
El millor tractament exprés Amb el bioslimming, des de la primera sessió es comencen a veure els canvis en la silueta. I a mesura que avança el tractament, la reducció es fa cada vegada més visible, amb una figura remodelada i una pell més llisa. I és que els principis actius 100% naturals del tractament continuen actuant hores després de l’aplicació i, per això, és molt positiu realitzar algun tipus d’activitat física després de la sessió a cabina. Estudis clínics han confirmat que el 98% de les dones i els homes van notar un gran canvi en la reducció de greix, la remodelació de la silueta, la tonificació i l’atenuació de la pell de taronja, i a banda, el 100% va trobar molt agradable el tractament.
Si vols remodelar el teu cos amb garantia i seguretat i busques un tractament ràpid i 100% natural sense aparatologia, el bioslimming és ideal per a tu. Un tractament corporal molt efectiu anticel·lulític, detox, reductor i refermant amb resultats garantits. La pauta més recomanada és de 6 sessions, cadascuna de 60 minuts. Des de la primera sessió notaràs els resultats que ja noten les estrelles de Hollywood.
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 76
76
| educació >
GiDONA|juny 2019
SIEI, Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva
Si eduquem per acceptar la diversitat com quelcom normal, no serà necessari parlar d’inclusió, sinó de convivència.
Susan Triviño González Escriptora àrea educació Susan Triviño González
Avui soc la convidada de l’Institut Santiago Sobrequés i Vidal de Girona. Em donen la benvinguda la psicopedagoga Anna Imbers Cubero i la psicòloga Consol Bañeres Toledano. Com a totes les entrevistes que faig, la connexió de les mirades i l’empatia van augmentant a mesura que van explicant les seves funcions a l’institut, a mesura que van explicant la seva història amb els joves que estic a punt de conèixer.
Decideixo dividir l’entrevista en tres punts de vista: el punt de vista de l’Anna i la Consol com a persones i professionals de l’educació, el punt de vista dels joves del grup-classe, amb els qui viurem una experiència vibrant i, per últim, encara que són els primers beneficiaris i principals protagonistes del sistema SIEI, el grup de joves que estan empenyent l’educació cap a una nova dimensió. L’Anna i la Consol comencen amb un aclariment de les sigles: fins ara hi havia les USEE (significa Unitat de Suport d’Educació Especial), en canvi, actualment parlem de SIEI, Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva. És significativament important que es posi l’accent en la paraula suport, m’expliquen,
en comptes d’unitat, entesa com una agrupació de joves en un lloc concret, com diferenciat. L’objectiu és donar suport als joves beneficiaris d’aquest programa, ells són alumnes del grup-classe però amb suport. No són ells qui permanentment marxen fora del grup base per les seves diferències d’aprenentatge, sinó que la psicòloga i la psicopedagoga els acompanyen. Hi ha matèries troncals que desenvolupen amb un grup reduït, i això els permet millores individualitzades, però la resta de matèries les fan amb els seus companys de la classe. Aquesta evolució del nom, d’USEE a SIEI, em fa pensar en la meva arrel, l’escola bressol on s’ha lluitat i es continua lluitant per transformar el concepte i la pràctica de guarderia a escola bressol.
62-77.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:27 Página 77
GiDONA|juny 2019
< educació |
77
estic davant d’un grup actiu que té ganes de participar. Uns diuen que sí altres, que no són pocs, diuen que no. La següent pregunta que els faig és si ells fan alguna cosa per canviar allò que no els agrada, ja que admeto que és una postura molt còmoda, la que tenim els humans, de donar la responsabilitat de tots els nostres mals als altres. Ells alçaven veus dient: “Per què hauríem d’intentar-ho, si no canviarà res?” Ho heu provat?, us heu organitzat entre vosaltres per dissenyar un pla i plantejar-ho als professors?, o a la direcció? No aconseguirem mai res si partim del no, ens plantem al no i ens queixem del no. La nostra trobada va ser curta però intensa. La conversa comença a agafar color, la mirada de la Consol transmet tendresa i l’acompanya la seva veu. Ho valoro, a les escoles no sempre sobren aquests ingredients. Quan els pregunto què millorarien del sistema actual del SIEI, tenen clars dos punts: el primer és la ràtio d’alumnes, ja que es fa molt difícil atendre la diversitat amb una mitjana de 33,34 alumnes al grup-classe. L’altre punt és la informació. A algunes famílies i a alguns professors els costa entendre que el SIEI, la psicòloga i la psicopedagoga formen part de la classe, així com que els alumnes del SIEI són alumnes de la classe, que no venen de fora de l’institut per interrompre el funcionament de les aules. Per tant, la informació ha d’arribar a tothom, però la formació entre l’equip del personal docent dels instituts també. La inclusió es converteix en més que un repte si, a més de vèncer els obstacles habituals que comporta, la psicopedagoga i la psicòloga han de justificar la necessitat de la seva presència a l’institut. Recordo l’entrevista a l’Ángeles, la directora dels pallassos del Trueta: ella em parlava d’una situació similar amb part del personal sanitari. Ells no havien de justificar la seva feina, la necessitat de la seva presència; en canvi, els pallassos que sanen amb el riure sí que ho han de fer.
L’Anna i la Consol m’acompanyen perquè conegui els joves del grup-classe. M’esperen a l’aula amb el professor de plàstica, Vicens Casassas. Em porta records del meu pas per l’institut, aquells professors que et deixen un bon record dels teus anys plens d’hormones i rebel·lia. La foto que em trobo quan arribo a l’aula és la de qualsevol institut, amb tots els alumnes disposats en quadrícula rere les seves taules, esperant amb cara de son a l’adult que es presenta davant d’ells. Com sempre, el primer que faig és canviar l’estructura de la classe, els faig aixecar i arrepleguem tropes. D’aquesta manera tots estem més a prop del que volem: parlar i ser escoltats, escoltar i pensar sobre el que escoltem. La primera pregunta que els faig és si consideren que la inclusió és real. Aleshores la classe s’anima,
Per acabar, vaig anar a conèixer en petit comitè el grup del SIEI acompanyada de la Consol i l’Anna. Em van agradar moltes coses d’aquesta entrevista, com ara la implicació de la psicòloga i de la psicopedagoga. Trobar implicació en qualsevol ofici no és fàcil, i quan veia com es dirigia l’Anna als joves, transmetia valor, valorava la persona que tenia al costat per sobre de la seva condició d’alumne. Aquesta influència per part de l’alumne mai no s’oblida i, sense ser-ne conscient, és un regal que tornes a regalar tu mateix a algú altre, creant invisibles xarxes de valors sense les quals qualsevol societat tindria els dies comptats. Al petit grup-classe li faig la primera pregunta de l’entrevista, com se senten. I em responen que senzillament feliços. Sincerament, m’esperava una altra resposta, ja que aquests joves
de vegades també han de justificar que són alumnes del grupclasse com qualsevol dels seus companys. Són joves alumnes que poden haver escoltat dels seus companys que són ximplets, i ja sabem tots la importància que té l’acceptació del grup. Ximplets? Em fa pensar en la paraula simple, i ells estan plens de moltes coses però no trobo per enlloc la seva simplicitat. Estan plens d’idees, d’entusiasme, quan t’expliquen el seu dia a dia, i trobo en ells agraïment a la Consol i l’Anna per la seva feina. Felicitat, entusiasme i agraïment, no està malament, no?
Ara toca acomiadar-nos i torno al grup-classe per recollir les meves coses. Em trobo amb una imatge vibrant. La classe s’ha reunit per dissenyar un pla per canviar coses, aquelles de les quals es queixaven en el debat. La imatge de la reunió me l’emporto posada de vestit. Haig de donar les gràcies a la Consol i l’Anna per la feina que fan i perquè en els moments complicats recordin que necessitem la seva presència, la seva influència i fe perquè els instituts no siguin tan sols un lloc de pas, una simple transició entre l’estat infantil i l’adult de la persona, sinó un espai vital de creixement, on tots tinguem la possibilitat de valorar i ser valorats.
78-85.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:28 Página 78
78
| salut > sexologia
GiDONA|juny 2019
La reorganització del temps amb l’arribada d’una criatura Ester Mullera Godoy
Psicòloga clínica (col. 20416), especialitzada en Trastorns afectius i d’ansietat de l’adult. Sexòloga i terapeuta de parelles. ester.mullera@copc.cat www.estermullera.wix.com/sexualidad
En el diari Ara, han obert una sessió que s’anomena Maternitat sense filtres. Em va semblar molt interessant que es pugui donar veu a les experiències infinites de les dones que han sigut mares. La maternitat idealitzada i romàntica també és quelcom que ens han venut des de fa molt de temps. És a dir, aquella maternitat lligada al fet que l’embaràs serà ideal, sinònim de cap molèstia; el part serà fantàstic; i per últim, que el nadó serà tan bo que quasi no us adonareu que hi és. És molt important trencar amb aquesta idea i construir-ne una de nova. Jo crec que el millor és que cada dona construeixi la seva pròpia manera d’afrontar l’arribada d’un nadó. Amb les seves il·lusions, amb els seus projectes, amb les seves angoixes i les seves pors. Per a cadascú de nosaltres, l’arribada d’un nadó pot significar moltes coses. Tan diverses com els nostres gustos. No creieu que el millor és trencar amb una idea ideal d’embaràs i criança, i començar a imaginar-nos-ho de manera individualitzada?
Perquè com moltes persones saben, no és el mateix una nit sense dormir que 6 mesos. No és el mateix una setmana de còlics del nadó que 4 mesos de constants mals de panxa. No és el mateix que plori poc o que plori molt. Cada nadó també és únic. No creieu que estaria bé modificar aquesta creença? Cada procés de maternitat i paternitat és únic. Per tant, també és important tenir en compte que quan arriba una criatura en una família: 1. Hi haurà una persona més a la família. 2. Hi haurà una pèrdua del temps individual i de parella. Aquestes dues premisses no són ni bones ni dolentes, simple-
ment són dues obvietats. La parella pateix una transformació, i si no n’hem parlat abans, ens pot passar que el nadó ocupi tot el temps de què disposem i la parella, a poc a poc, es vagi consumit. I això es pot traduir en discussions, malestars, manca de comunicació i una possible ruptura.
El que jo recomanaria és poder-ne parlar obertament amb la parella, de com podeu trobar moments de trobar-vos, però no només per parlar del nadó, sinó de com esteu portant l’arribada d’aquest. Quines coses us passen, què esteu sentint en aquest procés, quines coses trobareu a faltar o com intentareu fer les quedades en parella. És a dir, si teniu possibles cangurs, avis i àvies, tiets o titetes disponibles per quedar-se’l una estoneta. És molt important mantenir la intimitat en la parella. Cuidar-vos i amanyagar-vos, en la mesura del possible, de la mateixa manera que abans de l’arribada del nadó. En definitiva, segurament les relacions sexuals disminueixen, però això no vol dir que no puguem passar estones de carícies, abraçades, de petons, de xerrades llargues i de passejades per tornar a connectar-nos com a parella i no com a pares.
78-85.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:28 Página 79
GiDONA|juny 2019
odontologia < salut |
79
La salut bucal durant l’embaràs Dra. Lia Brugué
Col·legiada núm. 3131 B&V Clínica dental - Tel. 972 21 13 24 bivclinicadental@gmail.com
L’embaràs és un dels moments més emocionants de la vida. Moltes emocions i canvis hormonals es presenten en aquesta etapa, i és un moment per tenir cura de la salut en general, per tal que el nadó es desenvolupi de manera saludable. La salut bucodental per l’embarassada també és molt important, ja que la quantitat de canvis que es produeixen poden afectar en diferents àmbits, tant dental com gingival o periodontal.
Quins problemes bucals poden aparèixer durant l’embaràs?
Molts estudis recents demostren que hi ha una gran quantitat d’embarassades que experimenten gingivitis, coneguda com a gingivitis de l’embaràs, i que aquest fet afecta tant la dona com el futur nadó. Els principals símptomes que apareixen són les genives envermellides, sensibles, inflamades i amb sagnat abundant. Aquest tipus de gingivitis es presenta durant lembaràs a causa de l’elevació en el nivell d’hormones, fet que augmenta la reacció de les genives davant la presència de la placa bacteriana. No obstant això, les hormones no són la principal causa de la gingivitis, sinó que ho continuaria sent la placa bacteriana. Un altre risc que pateix l’embarassada és l’aparició de càries, que es deu, d’una banda, a la disminució de la saliva, que, com sabem, ens protegeix davant dels bacteris, i d’altra banda, a l’augment de l’acidesa bucal, sobretot en els primers mesos i en casos de nàusees i vòmits. En aquests casos d’acidesa bucal que és deguda als vòmits o a les nàusees dels primers mesos, és recomanable realitzar gàrgares amb aigua per restablir el pH bucal, i passats uns 30 minuts, raspallarse les dents, ja que d’aquesta manera no fem una erosió sobre l’esmalt dental.
Consells per a la salut bucal de l’embarassada
1. Informar el dentista de confiança de l’embaràs. D’aquesta manera, l’especialista informarà dels passos a seguir durant aquesta etapa i s’encarregarà del seguiment o del tractament en cas necessari. 2. Fer una revisió més una higiene bucodental cada 3 mesos. Convé realitzar una higiene bucodental trimestral, per tal de mantenir estable l’estat de les genives i de la boca en general. 3. Tenir cura d’una bona higiene bucal. Raspallar-se les dents després de cada àpat i fer ús del fil dental per netejar les zones interproximals de les dents, entre altres, són consells per mantenir una correcta salut oral.
4. És important en aquesta etapa, i sobretot en casos de gingivitis, fer servir un raspall adequat. Un raspall de duresa suau, amb uns filaments fins i que permetin netejar tant les dents com la geniva de manera adequada. S’ha de canviar el raspall cada 3 mesos.
5. Anar amb compte amb els excessos de sucre. És recomanable limitar el consum d’aliments amb un alt nivell de sucres i el fet de picar entre hores, que pot produir canvis a la saliva i augmentar el risc de patir càries. S’han de substituir els productes ensucrats per productes que fomenten la salut i el creixement, com la fruita, els làctics o els fruits secs. 6. Cal beure molta aigua, ja que, com hem comentat, durant l’embaràs es pot produir sequedat bucal o xerostomia, i comporta també un augment del risc de patir càries.
78-85.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:28 Página 80
80
| salut > plantes medicinals
GiDONA|juny 2019
Les plantes medicinals de la ratafia Nadia Jiménez Molina
Fitoterapeuta (terapeuta de plantes) i pagesa Facebook: "Nadia Plantas Aromaticas" Tel. 626 989 969
Ja ha arribat el mes de juny, i amb aquest, el moment ideal de fer ratafia. Cada any per Sant Joan és típic a molts pobles de Catalunya fer sortides de camp per recol·lectar plantes i preparar el licor de ratafia. Aquesta beguda alcohòlica composta d’herbes, espècies i fruits macerats en aiguardent representava, a l’Edat Mitjana, l’elixir medicinal de monestirs i masies. Diu la llegenda, segons mossèn Cinto Verdaguer, que la ratafia fou inventada per un pagès català, que la va oferir a tres bisbes en un brindis per segellar un pacte. Rata fiat seria una expressió usada per dir queda firmat en llatí. Trobem, però, referències de licors d’aiguardent adobat amb herbes aromàtiques i medicinals, que es deixen reposar a sol i serena, des de principis del segle XVII a monestirs d’arreu d’Europa. Els monjos haurien conservat així, en alcohol, els principis actius de les plantes medicinals durant tot l’any. El licor feia alhora de digestiu, aperitiu, desinfectant i tonificant. Primer de tot cal remarcar que trobem tantes receptes i maneres de fer ratafia com persones hi ha, i fins i tot més. Per aquest motiu, a continuació us en faré una descripció genèrica. La ratafia és una beguda d’autor i això fa que els ingredients s’acabin posant al gust, sempre respectant uns paràmetres que a continuació us detallaré. Recordem que hi ha ratafies monogràfiques (de poniol, magnòlia…), però aquí ens centrarem en la ratafia catalana o ratafia de nous.
Partint de les 40 espècies que es consideren indispensables, més enllà de les 70 que trobem a les llistes tradicionals, podem arribar a trobar més de 200 espècies diferents que es poden fer servir per elaborar la ratafia. Per tant, com deia, és una beguda per fer al gust i provar diferents combinacions, sigui perquè trobem unes herbes en concret al bosc, perquè les tenim plantades a casa, les anem a comprar al mercat o al nostre herbolari, etc. Podem provar de fer-ne diverses ampolles diferents i anotar en una llista els ingredients que hi hem posat, així l’any següent podrem seguir les pautes de la varietat que ens hagi agradat més.
Preparació de la ratafia
L’aiguardent. Un costum molt generalitzat, per la seva facilitat i practicitat, és utilitzar qualsevol dels aiguardents anisats pre-
parats per elaborar ratafia. Sovint els trobem ja ensucrats i aromatitzats amb anís (per tant, no caldrà afegir-ne posteriorment quan fem la ratafia). El xarop (només en el cas que necessiteu rebaixar l’aiguardent). És l’element que dona cos al licor i també es coneix amb el nom d’almívar. S’obté per dissolució de sucre en aigua calenta. Si es vol aconseguir un licor totalment transparent i llampant, s’ha d’aconseguir un xarop ben clarificat.
Les nous verdes. El fruit de la noguera, la nou, és l’element indispensable per a l’elaboració de la ratafia catalana; es recull pels volts de Sant Joan. Hi ha qui l’aixafa i qui només hi posa la pela, que és la que dona color al licor (la part interior li dona un gust més amarg). La quantitat de nous per cada litre d’alcohol és molt variable segons la recepta, hi ha gent que en posa 2 o 3 per litre o inclús qui en posa 10 per litre. Les espècies i altres. Les espècies més utilitzades són la nou moscada, els clavells, l’anís estrellat, el comí, la canyella i el gingebre. També la pela de llimona o taronja, el cafè en gra i sucre al gust (aquest es pot posar a l’inici o afegir-lo després, quan la ratafia ja estigui feta).
Cal tenir cura de no excedir-se en cap element, ja que d’altra manera la ratafia pot sortir amargant o bé pot notar-se massa un sol gust, tot i que hi ha receptes de ratafia que són monogràfiques d’espècies. Recordem que alguns preparats anisats ja porten anís estrellat i no caldrà posar-ne. Haurem de tenir en compte que, en funció del grau que s’hagi de rebaixar, caldrà posar-hi més quantitat d’herbes i nous perquè no ens quedi fluixa d’aroma i gust. Les herbes. El veritable secret està en la selecció i combinació de desenes d’herbes diferents. S’ha de procurar escollir les que ens agradin més o les que puguem aconseguir. A les receptes bàsiques, agafem les que siguin més oloroses d’entre les mentolades i les cítriques o les que tinguin propietats digestives i estomacals, ja que la ratafia s’acostuma a prendre després dels àpats, amb les postres, Tot i això, hi ha receptes en què s’utilitzen herbes de tot tipus de propietats medicinals. Es poden posar les plantes seques o fresques. Elaboració En una garrafa de vidre (millor de boca ampla i que pugui contenir més litres d’aiguardent dels que farem servir), posem totes les herbes que hem escollit, les espècies i els fruits, i seguidament hi aboquem l’aiguardent. Tapem la garrafa i ho deixem macerar durant uns quaranta dies a sol i serena (això vol dir en un lloc amb claredat però no amb sol directe), i de tant en tant es xinxolla (remena). Passat aquest temps, es cola amb un paper de filtre o amb un drap de fil i s’hi afegeix, si cal, el xarop en fred per aconseguir
78-85.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:28 Página 81
GiDONA|juny 2019
plantes < salut |
81
la dolçor i la graduació desitjades. Després es deixa envellir durant un parell de mesos en una garrafa de vidre. Com que durant el procés d’envelliment acostuma a quedar tèrbola, abans d’embotellar-la convé tornar a filtrar-la. A continuació us deixo una llista amb les herbes, les espècies i els fruits més utilitzats per fer la ratafia catalana.
Alfàbrega (Ocimum basilicum), Ametller (Prunus amygdalus), Anís estrellat (Ilicium verum), Anet (Anethum graveolens), Aranyó (Prunus spinosa), Arç blanc (Crataegus monogyna), Avet (Abies alba), Berbena (Verbena officinalis), Boixac (Calendula officinalis), Blat de moro (Zea mays), Borratja (Borago officinalis), Bracera (Centaurea aspera), Camamilla (Matricaria chamomilla), Canyella (Cinnamomum zeylanicum), Caps d’ase o tomanyí (Lavandula stoechas), Cardamom (Elettaria cardamomum), Cascall (Papaver somniferum), Cirera d’arboç (Arbutus unedo), Cirera silvestre o cultivada (Prunus avium, Prunus cerasus), Clau o clavell (Eugenia caryophillus, Sinzygium aromaticum), Codony (Cydonia oblonga), Comí (Cuminum cyminum), Coriandre (Coriandrum sativum), Cua de cavall (Equisetum arvense), Cua de gat (Sideritis angustifolia), Donzell (Artemisia absinthium), Esbarzer (Rubus fruticosus), Espernallac o santolina (Santolina chamaecyparissus), Espígol (Lavandula angustifolia), Estragó (Artemisa dracunculus) Eucaliptus (Eucalyptus globulus), Farigola (Thymus vulgaris), Fonoll (Foeniculum vulgare), Freixe (Fraxinus oxycarpa), Garrofa (Ceratonia siliqua), Ginebró (Juniperus communis), Ginesta (Spartium junceum), Gerd (Rudus idaeus), Gingebre (Zingiber officinale), Grosella vermella (Ribes rubrum) Herba cost (Tanacetum balsamita), Herba de Sant Joan (Hypericum perforatum), Hisop (Hysopus officinalis), Llentiscle (Pistacia lentiscus), Llimoner (Citrus limonum), Llorer (Laurus nobilis), Maduixa de bosc (Fragaria vesca), Magraner (Punica granatum), Magnòlia (Magnolia grandiflora), Malva (Malva sylvestris), Malva reial (Althaea rosea), Marduix (Origanum majorana), Marialluïsa (Lippia triphylla, Lippia citriodora), Matafaluga (Pimpinella anisum), Menta borda (Menta suaveolens), Menta pebrera (Menta piperita), Milfulles (Achillea millefolium), Murta (Myrtus communis), Nepta (Nepeta cataria), Noguera (Juglans regia), Olivera (Olea europaea), Orenga (Origanum vulgare), Ortiga (Urtica dioica), Pastanaga (Daucus carota), Pi blanc (Pinus halepensis, Pinus pinaster, Pinus pinea, Pinus sylvestris), Plantatge (Plantago lanceolata, Plantago major), Poliol (Mentha pulegium), Regalèssia (Glycyrrhiza glabra), Romaní (Rosmarinus officinalis), Rosella (Papauer rhoeas), Ruda (Ruta graveolens), Sàlvia (Salvia officinalis), Saüc (Sambucus nigra), Sajolida (Satureja montana), Sempreviva (Helichrysum stoechas), Estèvia (Stevia rebaudiana), Taronger agre (Citrus aurantium), Tarongina (Melissa officinalis), Te de roca (Jasonia saxatilis), Til·la (Tilia cordata), Viola (Viola odorata). Aquestes són les més emprades, però n’hi ha moltes més!
Com veieu, és un tema molt intens i que dona per molt, el de la ratafia. No tingueu por de fer la vostra pròpia recepta, i pregunteu els dubtes si no sabeu quina part s’utilitza d’alguna planta: demaneu-ho al vostre herbolari de confiança, als amics experts, consulteu llibres o internet, i també teniu el meu número de telèfon. Gaudiu i sigueu creatius!
78-85.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:28 Página 82
82
| salut > osteopatia
GiDONA|juny 2019
Desenvolupem el nostre potencial Estel·la Nevado Buenavida
Osteòpata i Fisioterapeuta núm. col. 2523 Osteopatia i Fisioteràpia pediàtrica i per adults. enevadobuenavida@gmail.com. www.centredefisioterapia.com
És important que la ment estigui serena i equilibrada per poder connectar i desenvolupar el potencial que hi ha dins de cada persona. El soroll mental fa viure amb ansietat, i d’aquesta manera no permet connectar amb un mateix.
“Tot ésser humà, si s’ho proposa, pot ser escultor del seu propi cervell.” (Ramón y Cajal)
El cervell és el que processa els sentiments i les emocions, i s’ha de poder arribar a estar bé, en pau amb el que sentim i ens fa emocionar; si no és així, cal un treball. Però hi ha persones que no canvien, no estan disposades a fer el que s’ha de fer per canviar, no tenen el nivell d’inspiració i motivació per comprometre’s, ni tenen l’estratègia per seguir un camí, ni disciplina per incorporar certes pràctiques en el dia a dia per obtenir canvis que els facin millorar. Quan un veu possibilitats i s’inspira, i veu uns passos a seguir i s’entrena cada dia, llavors es produiran noves vies nervioses en el cervell, noves neurones i connexions, sobretot en els hipocamps que controlen els nuclis amigdalins, que són centres de la por, i és per aquest motiu que es veuen les coses amb menys por i més optimisme. És també per això que la intel·ligència, tal com l’entenem tots, amb esforç i constància, es pot expandir i permet progressar.
Per tant, la neurociència demostra que per canviar i aconseguir el màxim potencial d’un mateix cal viure amb passió, entusiasme, confiança en nosaltres mateixos i en les nostres possibilitats, i amb compromís per entrenar dia a dia. Així passarem de la teoria a la pràctica.
Així doncs, hem de fer que els nostres fills se sentin estimats i valorats, que vegin que confiem en ells i en les seves capacitats. Això els mantindrà l’autoestima alta i els pot fer avançar molt. Hem d’assegurar les futures generacions. Amb els nostres fills a vegades som molt protectors. És normal que s’equivoquin i experimentin dolor i frustracions, si no fos així, no els deixaríem evolucionar. Alhora hem de valorar-los, desafiar-los i acompanyar-los perquè no se sentin sols davant dels reptes, perquè si se senten acompanyats s’atreviran molt més. La por que puguin tenir ells -i nosaltresl’hem de veure com una aliada, perquè la por és el límit de la zona de confort, i més enllà hi ha els seus i els nostres somnis. La por dona un nivell d’alerta, d’atenció i d’eficiència que ajuda a fer les coses noves bé. Nosaltres hem d’actuar amb coherència, els fem de mirall, perquè ells faran el que vegin, no el que els diguem.
Ja hem vist, doncs, que és molt important l’actitud de la persona per aconseguir el seu potencial en aquesta vida, i l’osteopatia és una bona aliada en el camí del creixement personal ja des de ben petits. Els nostres nivells d’actuació són el fet de treballar les cicatrius que deixen les emocions en els teixits, disminuir les pors limitadores treballant sobre els centres que la regulen, disminuir les tensions que pateix el sistema nerviós, normalitzar la funció nerviosa, contrarestar els factors generadors de l’estrès, eliminar els estancaments circulatoris i afavorir-ne el reg sanguini, normalitzar la fluctuació del líquid cefalorraquidi, alliberar la tensió membranosa i corregir les lesions articulars cranials. L’osteòpata té cura que l’estructura cerebral estigui al màxim d’equilibrada possible perquè la seva funció pugui ser òptima i els resultats del treball personal puguin ser més ràpids.
78-85.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:28 Página 83
osteopatia < salut |
GiDONA|juny 2019
83
Embaràs i hemorroides Raquel Rebollo Bentzen
Fisioterapeuta i Osteòpata núm. col. 3576 Especialitat: Uroginecologia i Fisiosexologia www.centredefisioterapia.com
Durant l’embaràs es produeixen molts canvis fisiològics. Uns dels símptomes més freqüents, però que poques dones reconeixen, són les maleïdes hemorroides. Les hemorroides són varius (venes inflades) del recte, i poden arribar a ser molt doloroses. Solen aparèixer durant el tercer trimestre, ja que és quan hi ha un augment considerable de la pressió de l’úter sobre les venes hemorroidals i sobre la zona pèlvica en general. Un cop s’ha creat la variu de la vena pèlvica, no la podem fer desaparèixer (a menys que un metge coloproctòleg practiqui una cirurgia), però sí que podem aconseguir que baixi la inflamació i el dolor i que quedi en estat latent. Com podem saber si tenim hemorroides? Un dels signes més clars d’hemorroides és la irritació a la zona de l’anus, picor, coïssor o molèsties al voltant d’aquesta zona, sobretot en el moment de defecar. Aquesta coïssor pot durar minuts o inclús hores després d’anar de ventre. Altres signes poden ser la presència d’una mica de sang vermellosa en el paper higiènic en el moment de netejarnos. Això ens indica que hi ha una petita ferida o fissura i cal consultar-ho amb el metge (coloproctòleg) per tal de posar-hi remei. Si ens mirem la zona perianal (al voltant de l’anus) amb un mirall, podrem observar un petit bony de la mida d’una llentia o un cigró. A vegades, fins i tot, podem percebre la secreció de moc que prové de la mucosa anal.
Quins són els motius pels quals tenim hemorroides? L’estrenyiment i les hemorroides van molt relacionats, perquè aquest augment de pressió que es produeix sobre el recte i el perineu impedeix el bon drenatge de les venes hemorroidals i n’afavoreix la congestió. Altres motius són el sobrepès, estar asseguda o quieta durant molta estona, portar roba massa ajustada, la falta d’exercici i una mala alimentació. Què podem fer per prevenir les hemorroides o evitar que s’irritin de nou, en cas que ja en tinguem? • Com ja hem dit, el restrenyiment és la causa principal, així doncs, el primer que cal fer és evitar-lo i procurar no fer esforços a l’hora d’anar de ventre. La nostra posició en el moment de defecar és molt important. La millor postura és mantenint els genolls més amunt que els malucs (a la gatzoneta). I no ens oblidem de la higiene anal. El millor és netejar-se amb aigua i evitar les tovalloletes irritants (les que contenen alcohol o perfum). • L’alimentació és primordial. Aigua, sucs naturals i una
dieta rica en fibra faran que les deposicions siguin toves i que no hàgim de fer força per expulsar-les. Però no tota la fibra val, la millor fibra l’aconseguim consumint fruita, verdura i hortalisses de temporada! També cal reduir la sal, evitar els aliments picants i la xocolata, res de cafè ni d’alcohol i no excedir-te amb els làctics. • L’exercici és també primordial durant l’embaràs. No només per controlar el pes i mantenir el bon estat de salut de la mare, sinó també per la salut del nadó. Cal moure’s i evitar estar molta estona en la mateixa postura per tal de descongestionar aquesta pelvis. • I com a remeis casolans, l’aplicació de fred local amb una compresa de gel (coldpack) embolicada amb un drap col·locat uns minuts sobre la zona afectada (10-15 minuts), uns quants cops al dia, si és necessari, també ajuda molt. Igual que els banys d’aigua tíbia amb sals calmants en un bidet o una palangana de plàstic.
Com et pot ajudar la fisioteràpia, si tens hemorroides? Com a fisioterapeutes especialitzats en sòl pelvià, podem ajudar-te a fer baixar aquesta inflamació amb un drenatge sobre la zona bulbar per tal de descongestionar la zona pèlvica, ensenyar-te exercicis específics per aconseguir alliberar la pelvis i ensenyar-te a fer-te tu sola aquest bombeig o drenatge bulbar. Després del part ja podem aplicar altres tècniques per desinflamar la zona, com ara l’aplicació de diatèrmia, un aparell amb el qual obtenim molt bons resultats en casos d’hemorroides, fissures anals, episiotomies, etc.
78-85.qxd_Maquetaciรณn 1 27/5/19 13:28 Pรกgina 84
78-85.qxd_Maquetaciรณn 1 27/5/19 13:28 Pรกgina 85
86-102.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:29 Página 86
86
| dones a la història >
GiDONA|juny 2019
Massiel, cantant Quim Torra
Locutor, divulgador
Aquest passat hivern, a la Casa de Cultura de Girona, s’exhibia una exposició de Juana Biarnés, fotògrafa. Hi vaig detectar un lapsus a l’indicador d’una de les moltes fotos exposades. Era la de Joan Manuel Serrat, llegint la portada del diari Pueblo: “Serrat a Eurovisión, 1969”. NO, errada, ja que era un any abans, el 1968. No m’estendré en el perquè no hi va anar aquest artista i en canvi, al seu lloc, va anar-hi una noieta quasi desconeguda llavors, cantant La, la, la, amb lletra i música del Dúo Dinámico per guanyar merescudament. Era María de los Ángeles Félix Santamaría Espinosa, que va néixer a Madrid el 2 d’agost del 1947, coneguda artísticament com a Massiel. El seu pare era el promotor musical Emilio Santamaría. La seva primera actuació pública va tenir lloc el 1966 interpretant Di que no. Aquell mateix any va participar en el Festival de Viña del Mar, a Xile, i també al de Ma-
llorca, i va guanyar el premi de la crítica amb Rufo el pescador. El 1967, amb els temes de Luis Eduardo Aute Rosas en el mar i Aleluya nº 1, se li van obrir uns camins insospitats a Hispanoamèrica.
Ja he parlat del 1968 i del festival d’Eurovisió, només cal recordar una data i un lloc: el 5 d’abril i el Royal Albert Hall de Londres. Milions d’espanyols pendents de la retransmissió per TVE i satisfacció total en una Espanya en què tothom era feliç. Feliç i molt satisfeta estava l’artista madrilenya després del triomf eurovisiu, que es va convertir en artista internacional interpretant obres de Bertolt Brecht i de Shakespeare. Amb el pas dels anys, el seu estil musical ha anat des de la cançó de protesta fins a les ranxeres mexicanes, i ha gravat més de 50 discs. El punt final de la seva carrera musical va ser l’any 1996. El 2005, amb motiu de la gala del 50è aniversari del festival d’Eurovisó, emès des de Copenhaguen, va ser presentada pel contrincant d’aquell llunyà festival del 1968, Cliff Richard. Massiel es va casar amb el doctor Luis Recatero, i separada va tenir una relació amb el polític i periodista Carlos Zayas, amb qui ha tingut el seu únic fill, Aitor Carlos, nascut el dia 1 de juny del 1977.
Alguns singles i EPs de Massiel: Di que no / No sé por qué / Llueve / No comprendo (1966); Él era mi amigo / Sé que ríes al pensar (1966); Rosas en el mar / Llueve / Las estrellas lo sabrán / Hasta mañana (1967); Aleluya nº 1 (1967); La moza de los ojos tristes / Mirlos, molinos y sol (1967); La, la, la / Pensamientos, sentimientos (1968); La, la, la (alemany, 1968); La, la, la (francès, 1968), La, la, la / He gives me love (La, la, la) (1968); Deja la flor / Sol de medianoche (1968); Las rocas y el mar / Vida y muerte (1968); Niños y hombres / A espaldas de mi pueblo (1968); Amén / Ay volar (1969); Canciones / Cómo cantan las sirenas (1969); Detrás de la montaña / Viejo marino (1970); Veinte aniversario: Palabras (1971); Balada de María Sanders / Balada de la comodidad (1972); Tu me preguntas si soy feliz / Para vivir (1977); Que te perdí, que te vas (1978); El Noa-Noa / El Amor (1981); Eres / De 7 a 9 (1982); Tiempos difíciles / Loca (1982); Marinero / Otra mujer (1983); Brindaremos por él / Ay la nena (1983); Más fuerte / Basta de peleas (1983); Volverán / Hoy me he propuesto pensar en ti (1986); Deslizes (1990); Sueños (1990); Loco de Zamba (1990); El Suceso (1990).
86-102.qxd_Maquetaciรณn 1 27/5/19 13:29 Pรกgina 87
86-102.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:29 Página 88
88
| art >
GiDONA|juny 2019
A l’estudi de... Josep M. Ortega
RP i comunicació Comissari d’exposicions
Alba Roqueta
aiguada (gouache) i acrílic -“sempre sobre lli, que és més agradable de treballar”, ens diu-, i escultura, i fins i tot va pintar una obra seva sobre un helicòpter. Les obres de l’Alba Roqueta s’han exposat a Santa Cristina d’Aro; a Ca la Pruna, de Pals (2013); a la capella de Sant Antoni, de Torroella de Montgrí (2014); al celler Espelt, de Vilajuïga; a la Mediateca de Ceret (2015), a Brión (la Corunya) i, el passat mes de desembre, al castell de Benedormiens, de Castell d’Aro. Actualment treballa per a una propera exposició a Andorra.
Quedem amb l’Alba a la masia familiar del segle XV, situada al bell mig de la Vall d’Aro, a Castell d’Aro, on té instal·lat el seu estudi en unes dependències de la planta baixa. Es tracta d’una sala ampla, molt il·luminada, de murs gruixuts de pedra i parets blanques on l’artista realitza les seves obres. L’Alba és nascuda a Artés (Bages), però “des de fa 40 anys visc a terres gironines, concretament a Castell d’Aro, on he après diferents tècniques d’art i on he realitzat la meva obra”. L’Alba Roqueta es va iniciar com a pintora amb Domènec Fita a l’Expoart de Girona, a qui va seguir un recorregut artístic amb el dibuixant Avallone, a l’Escola Massana de Barcelona; al Centre Cultural La Mercè, de Girona, i al Cercle Artístic Sant Lluc, també a Barcelona, i als tallers d’altres artistes gironins. L’any 2006 una obra seva va obtenir una menció especial al prestigiós premi de pintura internacional Francisco de Zurbarán que atorga la Diputació de Càceres. Des del 2012 l’Alba Roqueta ha estat la comissària de la Trobada d’Art de Galícia a l’Empordà, “un intercanvi artístic entre pintors de Galícia i l’Empordà, a Castell-Platja d'Aro, perquè els catalans coneguin l'art gallec, que té una torna amb la visita d’artistes empordanesos a terres gallegues”.
El seu espai de treball, el seu estudi, està envoltat de les seves obres recents i dos cavallets que aguanten les obres en què treballa actualment, i hi té una tauleta auxiliar on guarda ordenadament els pinzells i les pintures, i un parell més amb croquis, esbossos, proves de disseny, etc. La música de Chopin i les cançons d’Andrea Bocelli l’acompanyen mentre treballa a l’estudi, juntament amb la companyia física d’en Xano, un tranquil gos santbernat, i un paraguaià de bonic plomatge, de nom Lloro, que solen estar sempre voltant per l’estudi fent-li companyia. Pel que fa a la seva obra, l’Alba ha conreat diferents tècniques, i això la fa una artista multidisciplinària amb dibuix, grafit i tinta,
Ha rebut nombrosos premis per la seva obra i, a més del ja esmentat premi Francisco de Zurbarán, el 2006 es va seleccionar una de les seves obres al Premi de Dibuix Joan Cos, i el 2007 per a la Biennal Internacional Josep Amat i per al Cercle Artístic de Sant Lluc.
Igualment, hem de destacar de la seva producció la realització de les pintures de sis alcaldes d’Artés, una mostra de retrats, les sèries “Adagio”, “Rostres”, “Blaus”, “Insectes” i, més recentment, la sèrie “Dansa i Gaudí”, on fusiona el tema de la dansa amb escenaris del món gaudinià. Les seves obres reflecteixen una certa tendresa, barrejada amb un esclat de colors molt vius i forts, i una mena d’apassionament per les flors, les coses vives i, sobretot, pels cossos i els insectes, petits animalons que estan gairebé sempre presents en moltes de les seves obres, sense oblidar els nus femenins, que, segons l’artista, “són una mica la meva especialitat”. Esperem que aquesta secció us hagi ajudat a conèixer una mica més i millor aquesta artista del llapis i els pinzells.
86-102.qxd_Maquetaciรณn 1 27/5/19 13:29 Pรกgina 89
86-102.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:29 Página 90
90
| apunts de cultura >
3 llibres
Anna Colomer
GiDONA|juny 2019
La nostra proposta: tres lectures recomanades! Llibres on les dones són protagonistes. Si voleu recomanar qualsevol apunt cultural, envieu un correu a gidona@gidona.com
Una història negra
Autora: Antonella Lattanzi Editorial: La Campana, 2018, 256 pàg.
Primer acte: Roma. Una família infeliç. La Carla, en Vito i tres fills. Dos adolescents i una nena petita. El pare, en Vito, que fa vint anys que maltracta la dona, el troben mort en un abocador. La principal sospitosa és la Carla, la dona. I se l’enduen detinguda a la presó, en espera del judici. Ella al·lega que l’ha matat en defensa pròpia. Segon acte: un gran judici mediàtic. La fiscal construeix un relat en què la Carla ha planejat el crim amb molts mesos d’antelació i a sang freda. La premsa destrossa la Carla, l’anomenen la Mantis religiosa. Ningú se la creu, només la defensen les seves companyes de la presó. “Sabem que tot és culpa del teu exmarit, estem amb tu, Carla.” Tercer acte: la Carla és una criminal? La Carla és una santa? Arriben les revelacions. I aquí no hi ha ni dos ni tres girs. N’hi ha, com a mínim, cinc. I tots encaixen. Els fills, els parents i els amants. Tots hi juguen el seu paper.
Caballero Jack. Los diarios de Anne Lister Autora: Anne Lister Editorial: Ménades, 2019, 456 pàg.
Amb una mirada més enllà de moltes convencions, Anne Lister va escriure, de manera sistemàtica i minuciosa fins a la seva mort, els seus diaris; en aquests recull les seves experiències personals i quotidianes -dibuixant així el paisatge social, econòmic, polític i geogràfic de la seva època-, i els detalls de les seves relacions amb altres dones.
Dones invisibles
Autora: M. Lluïsa Latorre Editorial: Viena Edicions, 2011, 240 pàg.
La història convencional ens diu que, en el transcurs dels segles, no hi va haver dones rellevants: ni científiques, ni artistes, ni inventores, ni filòsofes, ni polítiques... i que les escassíssimes excepcions simplement o bé eren esposes de grans homes (perquè ja se sap que rere un gran home sempre hi ha una gran dona), o bé eren dones malicioses, falses, intrigants o deslleials. Però en aquest llibre Maria Lluïsa Latorre demostra d’una manera incontestable que no és així.
86-102.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:29 Página 91
GiDONA|juny 2019
< cultura |
91
Virginia Woolf, escriptora feminista Anna Carreras Escriptora
L’escriptora britànica Virginia Woolf (1882-1941), massa genial per passar desapercebuda, va ser un dels màxims símbols del feminisme literari del segle XX, especialment amb el seu assaig Una habitació pròpia, publicat l’any 1929, on exposa les dificultats a les quals s’enfronta una dona escriptora, un camp que era essencialment masculí i que encara avui no és del tot equitatiu. Una de les principals característiques de l’escriptura de Virginia Woolf és la presència de les emocions femenines i la interpretació del món des d’uns ulls de dona. La seva aportació a la literatura moderna va ser el recurs del monòleg interior i el flux de consciència que, en ple boom de la psicoanàlisi, li va donar profunditat a la construcció dels seus personatges i la va apropar a James Joyce, Marcel Proust, Franz Kafka i Thomas Mann. Tots homes, sí. La manera d’escriure i de pensar de Woolf la va portar a ser inspiració i influència del moviment feminista liberal
sufragista. A les seves novel·les, l’escriptora londinenca no escatimava parlar de la violència dels homes sobre les dones per tal de reprimir-les de manera política i intel·lectual. Al recull de conferències sobre la dona i la literatura titulat Una habitació pròpia, l’autora diu: “Una dona ha de tenir diners i habitació pròpia si vol escriure ficció”, fent referència a la necessària independència econòmica de tota dona que pretengui deixar volar la seva creativitat i el seu intel·lecte. En nombroses ocasions, Virginia Woolf va criticar el sistema patriarcal com la base que sustenta la propietat privada i el món laboral, minat d’hipocresia, cobdícia i servilisme.
L’autora de La senyora Dalloway es va rebel·lar contra l’educació tradicional que havia rebut a casa seva i va proposar una mirada diferent sobre la masculinitat i sobre la feminitat. Per això, avançada als seus temps, va tocar temes com el lesbianisme i la bisexualitat, el desafiament a les convencions socials i el poder de la dona a l’hora de comandar la pròpia llibertat sexual. Potser perquè els seus germans grans van abusar d’ella quan era petita, Virginia Woolf escrivia com escrivia, enfonsada en el més gran dels buits emocionals i amb una repugnància absoluta cap a l’espècie masculina. A Una habitació pròpia apareix una imatge metafòrica molt representativa que compara la dona amb un mirall màgic que distorsiona la realitat a favor de l’home: l’aparent inferioritat de la dona fa que l’home creixi, veient-se més fort, intel·ligent i poderós del que realment és. Recordo que a la meva novel·la eròtica Encén el llum, la protagonista, la Blanca, es pintava els llavis només al centre de la boca, per tal que, a l’hora de fer una fel·lació, a l’home li semblés que tenia un penis descomunal. Estratègies.
86-102.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:29 Página 92
92
| xarxes socials >
GiDONA|juny 2019
Per què no m’estima Instagram? Yolanda Expósito
Community manager i fotògrafa professional info@yolandaeb.com T. 691 239 725 www.yolandaeb.com
No sé si a tu et passa el mateix que a mi, però amb l’Instagram existeix una relació d’amor-odi que no sé ben bé on arribarà.
I és que mai no saps com funcionarà el que publicaràs… O sí? Perquè, sabies que hi ha coses que fem diàriament que ens penalitzen a l’Instagram? I què significa això de penalitzar? Podem fer alguna cosa per superar l’algoritme d’Instagram? Avui t’ajudarem a millorar el teu Instagram amb uns simples tips per no fer enfadar el Sr. Instagram.
Primer de tot, entendrem la penalització a l’Instagram com el càstig que ens limita l’exposició en cercadors. D’aquesta manera, les publicacions només són visibles pels nostres usuaris (com a màxim un 10% d’ells).
Què no has de fer, perquè no et penalitzin?
- Modificar el contingut del teu post durant les primeres 24 h.
- Eliminar un post (una foto) per tornar-lo a publicar de seguida.
86-102.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:29 Página 93
GiDONA|juny 2019
< xarxes socials |
93
- Utilitzar moltes etiquetes en una publicació o utilitzar-les de manera repetitiva en tots els teus posts (se’n recomanen entre 5 i 10).
- Estar molt de temps sense publicar i no tenir una periodicitat establerta. - A l’hora de contestar els comentaris dels nostres seguidors, ser massa breu. Intenta començar un debat. - Utilitzar etiquetes prohibides. No cal que siguin específicament sobre violència o actes prohibits, també poden ser prohibides per haver-se considerat spam.
- Treballar amb vots i/o comprar seguidors. Aquestes penalitzacions duren uns quants dies, així que no pateixis. Però si Instagram creu que el teu compte pot ser una amenaça, pot arribar a eliminar-te el compte!
Ara que ja tenim controlades les coses que no hem de fer perquè Instagram no ens castigui, mirem el següent:
Què pots fer per superar l’algoritme d’Instagram?
- Si tens molts seguidors que no interactuen amb tu, és millor eliminar aquests seguidors fantasma. Això farà augmentar el teu engagement. - A l’hora de comentar i contestar, intenta fer-ho amb un mínim de 4 paraules.
- És important contestar de pressa durant els primers 30 minuts de cada publicació.
- Si tens un perfil professional, podràs mirar les estadístiques i saber quines són les teves millors hores per publicar. Intenta fer-li cas! - Com més temps estigui el seguidor al teu post, millor! Publica vídeos, carrusels d’imatges i textos amb bones descripcions.
- Fomenta la interacció. Fes preguntes, demana opinions... - Contesta tots els comentaris i, sempre que puguis, intenta crear el debat, amb interacció.
- Utilitza bé les històries (a l’anterior article et vam explicar com havies de fer-ho). - Troba les etiquetes adequades al teu post i podràs aconseguir likes i comentaris de perfils que no et segueixen.
- Has de tenir una freqüència per publicar. Si passes molt de temps sense publicar res, el teu abast serà menor que si publiques amb una freqüència determinada.
I amb això ja tenim eines per millorar la presència a Instagram. Esperem que us hagi ajudat i per qualsevol dubte o consulta, us esperem a Yolandaeb · Màrqueting de proximitat.
86-102.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:29 Página 94
94
| decoració >
GiDONA|juny 2019
Terrasses per gaudir-les Carmen Martínez de Trincheria
Interiorista - Col·legiada núm. 1.310 Vocal de la Junta del Col·legi de Dissenyadors d’Interiors i Decoradors de Girona
Són molts els clients que es posen en contacte amb nosaltres per demanar-nos que els dissenyem i pressupostem un paviment de fusta d’exterior, tant en jardins de cases unifamiliars i xalets com en àtics i terrasses. Després de moltes consultes, veiem que els dubtes i les preguntes que ens fan són gairebé sempre molt similars, per la qual cosa he pensat escriure un article explicant les característiques i els avantatges de tenir aquest tipus de paviments a l’exterior.
L’objectiu sempre és el mateix: aprofitar la terrassa al màxim, que estigui bonica tot l’any i que requereixi poc manteniment... que ja treballem molt a la feina per arribar a casa i haver de continuar!, en definitiva, la terrassa ha d’estar pensada per gaudir-la. Per això insistim que la base de tot és un bon disseny, i és que quan planifiquem i dissenyem, sempre comencem analitzant les possibilitats concretes de cada espai i el que cada propietari ens demana, d’aquesta manera assegurem un bon resultat per tal de garantir una bona inversió. La proposta que fem s’ajusta a les necessitats de cada cas per tal d’aconseguir que el jardí o la terrassa sigui tot un èxit.
5 bones raons per instal·lar fusta en àtics i terrasses
Acabat càlid, bonic i de gran qualitat estètica. En aquest sentit, la fusta d’exterior té pocs competidors, i és que és un material que sempre queda bé. La fusta natural té diferents colors segons quina sigui la seva procedència: ipé, teca, bambú, pi... i en fusta tecnològica trobem una àmplia gamma de colors i textures. Sigui quin sigui el tipus de fusta d’exterior, aconseguim decorar els espais amb aquest toc càlid i sensual que només la fusta proporciona. Poques sensacions són tan agradables com caminar descalç per un bon terra de fusta. Tant les fustes naturals com les de tipus compòsit (tecnològica) queden perfectes en exteriors. Durabilitat i resistència. És important ressenyar que tot el que instal·lem a l’exterior està exposat a condicions ambientals dures o molt dures, i la intempèrie danya tots els materials de manera que els de baixa qualitat es degraden amb relativa facilitat. El gran avantatge de la fusta enfront d’altres materials és que envelleix amb molta dignitat, especialment la fusta natural, i permet que amb una posada a punt de poliment i oliat quedi com nova, així que encara que pensem que és un material delicat, la veritat és que és perfecte per a l’exterior.
Mides i colors per a tots els gustos. A més de diferents tons de fusta segons la procedència, avui dia al mercat hi ha disponibles diverses opcions de colors gràcies a la fusta de tipus tecnològic, colors que van des de gris, negre, mel o marrons fins a blaus, grocs o liles... i amb opcions de textures que van des del llis fins a diferents estriats. La gamma de colors i acabats ens permet jugar amb el disseny i aconseguir un total look per a la nostra terrassa. Continuïtat visual i ocultació de desguassos i pendents excessius. La fusta es col·loca sobre una subestructura amb la qual anivellem el terra. Amb això aconseguim espais exteriors totalment plans que eviten que els mobles quedin coixos, a més, aquesta instal·lació sobre el paviment existent assegura que evitem problemes d’humitats. Un altre avantatge és que queden ocults desguassos (es deixen registres per a possibles revisions) que moltes vegades trobem enmig de la terrassa i estèticament són poc agradables.
Versatilitat. Podem folrar qualsevol superfície i crear diferents elements: testos, mobles, baguls… i crear espais totalment integrats amb el mateix material. La fusta és un material que permet un ampli ventall de possibilitats i que té un preu molt més assequible del que pot semblar. Serà una inversió que farà que vulguis passar més temps a la terrassa i que, a més, revaloritza la teva propietat. Segur que un futur comprador apreciarà que el jardí o el teu àtic siguin un espai de qualitat i summament aprofitable.
86-102.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:29 Página 95
< decoració |
GiDONA|juny 2019
5 coses importants que has de tenir en compte a l’hora de triar fusta d’exterior:
Preu. És una de les qüestions que més preocupen. La fusta és un material de cost mitjà-alt i en certa manera és lògic, ja que és un material de qualitat. Tant la fusta natural com la tecnològica passen per un processat (assecat i tractaments per evitar plagues en el cas de les fustes naturals, i la seva producció en les tecnològiques). Quant a les fustes naturals de procedència tropical, tenen controls de duanes i d’importació, de manera que els costos són elevats, però comparat amb altres tipus de materials i veient el resultat, el preu comença a no semblar tan elevat si el comparem amb una pedra natural o un porcellànic d’alta gamma.
El nostre consell és que si vols instal·lar fusta d’exterior a la teva terrassa, a l’àtic o al jardí, que pensis a contractar un equip de disseny que t’assessori. El cost d’aquest servei serà un percentatge molt petit comparat amb la despesa que realitzaràs i et poden ajudar tant amb l’execució com amb el disseny de l’espai exterior que vols arreglar.
Sostenibilitat. Encara que en el passat l’ús de fusta tropical no certificada i sense control va devastar boscos a causa d’un mercat poc respectuós, l’extracció d’aquest material pot ser racional i ecològic. Una adequada certificació i una gestió sostenible dels boscos perquè siguin econòmicament rendibles són la millor garantia que la fusta és un material amb futur. Per això és important apostar per proveïdors seriosos que ens presentin tots els avals i les garanties que el material és sostenible i que s’han respectat totes les normes vigents.
95
(quan és fusta natural, ja que la tecnològica no té manteniment), però és tan senzill com passar un oli nutritiu un cop l’any. A més, és aconsellable donar un cop de mànega si la calor és excessiva, sobretot en climes molt secs, ja que la fusta es deshidrata amb facilitat.
Disseny. Sí, insistim, perquè un bon disseny és fonamental per a un bon resultat. Cal tenir en compte que el material és lineal, així que compte amb les corbes. Es poden fer, però han d’estar ben plantejades. El replanteig dels talls i de la direcció de les làmines de fusta ens permet, des del disseny, donar un toc especial a les nostres terrasses i jardins. Tipus de fusta d’exterior. Fonamentalment distingim entre la natural i la tecnològica (compòsit), que és un conglomerat de polímers i encenalls de fusta, normalment procedent de neteja de boscos o restes de l’aprofitament de serradores. Fustes naturals o fustes tecnològiques com ara Visendum o Fiberon... en cada cas cal estudiar quin tipus de fusta és més adequat i com cal posar-la, però per la seva qualitat i pel resultat, instal·lar fusta en el teu jardí és una bona opció. A més, les noves fustes tecnològiques ens permeten oblidar-nos del manteniment i optar per una àmplia gamma de colors que segur que t’enamoraran.
Manteniment. El manteniment és el punt feble d’aquest material perquè espanta sentir que existeix i és necessari
Girofinques Interiorisme
Pl. Marquès de Camps, 11, baixos - 17001 GIRONA - Tel. 972 22 46 68 - www.girofinquesinteriorisme.com
86-102.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:29 Página 96
96
| viatges >
GiDONA|juny 2019
Jordi Aparicio edicio@gidona.com www.gidona.cat
El tresor de Burgos més oblidat
86-102.qxd_Maquetaciรณn 1 27/5/19 13:29 Pรกgina 97
GiDONA|juny 2019
< viatges |
97
10 raons per visitar la regiรณ de La Bureba
86-102.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:29 Página 98
98
| viatges >
GiDONA|juny 2019
Al nord-est de la província de Burgos ens trobem amb la comarca de La Bureba. Un territori de pas al costat de terres de La Rioja i d’Àlaba que connecta el nord amb el centre peninsular. I segurament la seva riquesa patrimonial ve donada pel pas de celtes i romans, que van deixar la seva petjada amb monuments excepcionals i únics com el monestir de Sant Salvador d’Oña. Però també per ser terra de pas del Camí de Sant Jaume, de la ruta del nord que ve de França i que actualment continua travessant la comarca amb milers de pelegrins que anualment fan parada a diferents punts de La Bureba. Pobles com Frías, Poza de la Sal -on va néixer Félix Rodríguez de la Fuente-, Oña o la seva capital, Briviesca, són parades bàsiques per fer la ruta. Amanit amb turisme actiu per les antigues mines de Puras de Villafranca, amb una excepcional i rica gastronomia que té el lletó, l’olla podrida i la botifarra de sang com a capçaleres, amb el famós jaciment proper d’Atapuerca i amb allotjaments amb encant, la comarca de La Bureba mereix per si sola un viatge. I per aquest motiu et deixem 10 propostes que no pots deixar de fer quan visitis aquesta comarca imprescindible de la província de Burgos.
1) Briviesca la capital, patrimoni i... apostes!
Coneguda com la Bien Trazada pel singular disseny urbanístic dels seus carrers, Briviesca, la capital de La Bureba, es va aixecar a la vora del riu Oca. Passeja per la plaça Major i fes-te una obligada foto al seu templete. Cases senyorials que ens transporten a un passat esplendorós de la població es barregen amb el palau de Soto del Guzmán, l’actual Ajuntament, amb l’església de San Martín o amb el convent renaixentista de Santa Clara, que amaga una joia espectacular com és el seu retaule del segle XVI. Però Briviesca també amaga una tradició en què el joc i les apostes són encara ben vives, com passa durant les festes de Santa Casilda, on la tabera, un joc amb molts segles de tradició, aixeca passions. La taba és un os de xai irregular que a manera de dau es llança i, si s’aconsegueix una posició, guanya o perd el jugador, amb apostes que a vegades superen els 4.000 euros! (www.turismo.briviesca.es)
2) Un dels monestirs més importants del món a Oña!
Oña va néixer com una fortificació estratègica en el fons d’una vall, i avui dia aquest poble medieval a la ribera del riu Oca conserva un atractiu patrimoni extraordinàriament ben conservat i que té l’impressionant monestir de San Salvador com la seva gran joia. De fet, visitar-lo justifica el viatge des de qualsevol part d’Europa. Fundat el 1033 pels monjos benedictins, la riquesa patrimonial d’aquest monestir impressiona, sigui pels quatre retaules dels segles XVII i XVIII, pels frescos del mur de l’epístola del segle XIV, per l’orgue amb més de 1.100 tubs, pel panteó reial on reposen les restes de dos reis castellans i diversos nobles, per l’altar principal presidit per un gran retaule o pel magnífic claustre d’estil gòtic del segle XVI. L’escalinata d’entrada al monestir ja denota que estem davant d’un dels grans monuments religiosos europeus magníficament ben conservat, i no s’entén que pugui quedar en l’oblit dels visitants, ja no de Burgos, sinó del sud d’Europa en general. (www.monasteriodeoña.com)
86-102.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:29 Página 99
GiDONA|juny 2019
3) Poza de la Sal, el balcó de La Bureba: entre un castell, la sal i Félix Rodríguez de la Fuente
Els aires medievals de Poza de la Sal han suportat el pas del temps i fan que aquest poble empedrat sigui un autèntic escenari de contes. El castell dels Rojas presideix el poble, inexpugnable i des d’on es pot visualitzar tot l’encant paisatgístic de la comarca de La Bureba. Amb els seus pobles, els seus camps i les seves muntanyes. El poble s’ha de gaudir passejant per dins de la muralla, que l’ha fet ser declarat Conjunt Històric i Artístic. Cases de pedra amb entramats de fusta, amb edificis de gran bellesa com ara l’església gòtica de San Cosme i San Damián; l’Ajuntament, del segle XIII, i, per descomptat, la plaça Vella i la plaça Nova, seu del mercat setmanal. Però el que diferencia Poza de la Sal de qualsevol altre poble de província és justament la sal, que li dona el nom, i que és on els romans van crear la salinera. Disposa d’un centre d’interpretació de Las Salinas, ubicat en el que va ser la Casa d’Administració de les Reals Salines, datat del segle XVIII i amb un alt valor didàctic. Però segurament el que més fama ha donat a Poza de la Sal és la seva condició de ser el poble natal de Félix Rodríguez de la Fuente, el famós naturalista i director d’El hombre y la Tierra, un dels programes de televisió amb més audiència a Espanya i on se li ret un homenatge a l’espai mediambiental amb el seu nom, que trobem a l’oficina de turisme. De fet, en veure les àligues sobrevolant el castell dels Rojas un s’adona de per què aquell home que va estudiar per dentista es va convertir en un mite dels documentals de natura dels anys 70 i 80. (www.pozadelasalturismo.es)
4) Belorado: el Titànic i la Primera Guerra Mundial, els grans protagonistes?
El Museo Internacional de Radiotrasmisión Inocencio Bocanegra és un dels més importants del món. Una col·lecció de més de 500 peces originals i on s’ha recreat tant un conjunt de trinxeres de la Primera Guerra Mundial com part del Titànic, que va naufragar en aigües de l’Atlàntic nord. I s’ha fet justament per explicar algunes de les diferents peces de radio-transmissors que es presenten.
< viatges |
99
Trobem recreacions del despatx oval de la Casa Blanca, de l’arribada de l’home a la lluna i fins i tot un helicòpter i un tanc dels anys 60 a l’exterior del museu. A més, Belorado és una etapa del Camí de Sant Jaume, i per aquest motiu el poble s’emplena de pelegrins provinents de qualsevol part del món que segueixen les petges que personalitats d’arreu han volgut deixar als carrers de Belorado. (www.belorado.org)
5) Sentir-se com un miner
El complex miner de Puros de Villafranca va proporcionar durant anys una pirolusita de gran qualitat, de la qual s’obté el manganès i que s’utilitzava per fabricar acer inoxidable i oxidants, i durant el segle XIX va ser l’explotació més productiva. El 1968 van tancar les instal·lacions i van quedar en desús. No va ser fins al 2008 quan van rehabilitar-ne les galeries per, finalment, obrir-les al públic el 2011. La visita que proposa l’empresa de turisme actiu Beloaventura (www.beloaventura.org) és justament sentirse com un miner, experimentant les dures condicions de treball que tenien amb molta fred, humitat i absència de llum. El recorregut és apte per a tota la família i a les antigues oficines es realitza una recreació dels components químics de la pirolusita. Aquesta empresa també ofereix recorreguts més especialitzats per la cova de Fuentemolinos, la cinquena cova més important del món en conglomerat calís, on es pot gaudir de tresors geològics com els gurs, excèntriques estalactites i estalagmites i totes les sensacions pròpies del món subterrani.
86-102.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:29 Página 100
100 | viatges >
6) Visca la morcilla de Burgos! La tradició culinària burgalesa
Si algun producte ha donat més fama, no només a la comarca de La Bureba, sinó a tota la província de Burgos, és la seva botifarra de sang. De fet, podem dir que cada poble té la seva especialitat i no a tot arreu en menjarem del mateix tipus. El que sí que són iguals són els seus ingredients mare, com ara l’arròs, la sang de porc, la ceba, la sal, el pebre i el llard. Algunes seran més picants, unes altres seran més especiades, però al cap i a la fi el botifarró el trobarem a totes les taules de la comarca de La Bureba, on tampoc faltarà el xoriço o el picadillo fet amb la carn especiada del xoriç tot desfet. Però no només de porc viu el burgalès i el turista, i així el xai és també un ingredient que trobarem arreu, cuinat de diferents maneres. El xai de llet de La Bureba té una indicació geogràfica protegida, i a les cartes el trobarem sota el nom de lechazo, fet sempre a foc lent en un forn de llenya. Aquests plats i molts més els podrem tastar amb una qualitat excepcional al modest restaurant La Italiana, a la població minera de Cerezo del Río Tirón. La Chelo, l’excepcional cuinera, i el seu marit, en Vicente, propietaris de l’establiment, només viuen per fer feliços els seus clients.
Però cuina tradicional són també els plats de cullera, potents guisats per calmar la fred d’aquestes terres. I bona prova d’això n’és l’olla podrida, que etimològicament ve d’‘olla poderida’, dels poderosos, perquè només ells podien apropar-se a aquest plat. L’ingredient principal són les mongetes vermelles d’Ibeas i tots els ingredients de matança, coneguts aquí com a sacramentos, on no falta la botifarra de sang, el xoriço, la cansalada, el costelló i una pilota feta a partir de pa, entre altres ingredients. Tot i que serveix per combatre la fred pel seu alt component calòric, és un plat que molts restaurants també preparen durant els mesos d’estiu. I segurament un dels millors restaurants de tot Burgos i un dels més emblemàtics per tastar-la és Los Claveles, a Ibeas de Juarros, un establiment familiar de la família Martínez, el qual actualment regenta la tercera generació, amb la Raquel i en Santi a la cuina. (www.restaurantelosclaveles.es).
Burgos està present a dues denominacions d’origen de vins. Una és compartida, amb la DO Ribera del Duero, en la part on es produeix vi dins territori burgalès, i una altra és pròpia de Burgos, la DO Ribera de Arlanza, establerta a partir del 2005.
GiDONA|juny 2019
7) La ciutat més petita d’Espanya és a Burgos!
Frías és coneguda com la ciutat més petita d’Espanya gràcies al títol de ciutat que li va atorgar el rei Joan II de Castella, i el continua mantenint malgrat no arribar als 300 habitants! Però sigui com sigui, Frías mereix ser visitada per la seva bellesa medieval, pel seu espectacular castell i per les seves cases penjades. Si bé Frías és la ciutat més petita d’Espanya, Monasterio de Rodilla és una ciutat d’on va desaparèixer el monestir però que continua conservant tant el nom com, sobretot, l’ermita de Nuestra Señora del Valle, del segle XIII, que és tot del que queda del Monasterio de Rodilla. D’estil romànic i perfectament ben conservada, l’ermita està en un paratge bucòlic on sembla protegida pel castell del Comte de Bureba, que l’observa altivament des de dalt de la muntanya. Convida a una passejada i fins i tot a un pícnic gràcies a les barbacoes i les taules que s’hi han instal·lat. (www.monasterioderodilla.es)
8) El Camí de Sant Jaume passa per La Bureba!
Segurament l’afluència més gran de visitants a La Bureba és gràcies als pelegrins que passen pel Camí de Sant Jaume en direcció a Santiago de Compostel·la, provinents de França. Per aquesta raó, molts pobles i el seu patrimoni artístic s’han pogut mantenir i enriquir amb el pas constant de pelegrins de qualsevol part del món. La ruta que passa per La Bureba és el camí conegut com la via Baiona, que, procedent del País Basc, arriba al Condado de Treviño i a Miranda de Ebro. El Camí de Sant Jaume està declarat com el Primer Itinerari Cultural Europeu i és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
86-102.qxd_Maquetaciรณn 1 27/5/19 13:30 Pรกgina 101
GiDONA|juny 2019
< viatges | 101
86-102.qxd_Maquetación 1 27/5/19 13:30 Página 102
102 | viatges >
GiDONA|juny 2019
9) Atapuerca, Patrimoni de la Humanitat
Els jaciments de la Serra d’Atapuerca s’han convertit en un referent mundial pel que fa a l’evolució humana per la gran quantitat i qualitat de restes fòssils trobats, que confirmen la presència humana des de fa més 1 milió d’anys. Per aquest motiu, la UNESCO els va declarar Patrimoni de la Humanitat. S’hi poden fer visites guiades individuals o de grup, i aquestes visites poden completar-se amb una experiència més didàctica i apta per a tota la família al Parc Arqueològic, amb una recreació de com vivien els nostres avantpassats. (www.atapuerca.org)
Dades d’interès
10) Dormir a l’antic palauet d’un bisbe
Són diverses les opcions d’allotjament de què disposa la comarca de La Bureba, sigui en càmpings, albergs, pensions o allotjaments amb encant. I segurament una de les millors opcions per fer nit sigui a un antic palauet a Quintanilla de San García, a la que era la casa del bisbe, ara reconvertida en turisme rural de qualitat de 4 estrelles amb molt d’encant. A un preu mitjà de 70 euros, el confort, el disseny, el bon gust i la bellesa del Palacete del Obispo, situat al costat de l’església del poble, són motius de pes per recomanar-lo. A més, disposa d’un jacuzzi, idoni per acabar una dura la jornada per La Bureba, tot pensant tornar a visitar aquest tros imprescindible de la província de Burgos. (www.elpalacetedelobispo.com)
Com arribar? La companyia Air Nostrum disposa de tres vols setmanals des de Barcelona fins a Burgos, en un vol d’1 hora escassa. Un mitjà ràpid si es té poc temps per recórrer La Bureba. (www.airnostrum.es) El cotxe continua sent imprescindible per desplaçar-se pels diferents pobles de la regió. Si es vol arribar des de Catalunya s’hauran d’invertir un mínim de 6 hores. Per a més informació de la comarca de La Bureba i de tots els atractius turístics de Burgos: www.turismoburgos.org
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:31 Página 103
SUPLEMENT GASTRONÒMIC DE GiDONA
Núm. 81
La proposta
Figueres
Casa Teva Sant Feliu de Guíxols
Restaurants emblemàtics
Santa Llúcia Roses Foto. Restaurant Casa Teva
El Motel
La descoberta
La recepta
Crema de meló amb pernil El vi
Cooperativa Agrícola de Garriguella La sala
La moda del gintònic
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:31 Página 104
104 | notícies > actualitat
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
Girem la Truita per l’ELA, un emotiu sopar solidari al restaurant Sa Cova de Platja d’Aro El passat 25 de maig, el restaurant Sa Cova de Platja d’Aro va viure un dels moments solidaris més emotius dels que es recorden a la Costa Brava. Josep Maria Portas, xef del Sa Cova, juntament amb Quim Casellas, del restaurant Casamar de Llafranc, va protagonitzar un sopar a quatre mans amb una finalitat solidària: recaptar fons per l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) a partir del projecte que lidera Pau Torres i la seva dona, la Gina. L’any 2013 tot va canviar per en Pau Torres i la seva família. De sobte, va començar a sentir que li faltava força a les cames. El diagnòstic va ser d’esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia que no té cura. Junt amb la seva esposa, la Gina, aquest jove tarragoní va decidir cofundar Ilusión+ amb la finalitat d’aportat recursos econòmics a tres entitats que treballen per divulgar les conegudes com a malalties rares i cercar vies d’investigació, com són la Miquel Valls, la Fundació Esclerosi Múltiple i la Fundació Noelia. El mitjà per arribar a aconseguir fons és el vi.
neurones”. Explica que, “en conèixer-la, vam començar a afrontar noves realitats i nous reptes, els mateixos que han dictat l’estil de vida de tota la família”. En Pau ha explicat que “pateixo una malaltia degenerativa que fa que en tres o quatre anys potser ja no sigui aquí”. Junt amb la Gina, va decidir crear Ilusión+. “Ara vivim amb la il·lusió de rebre bones notícies, d’ajuts acompanyats de solidaritat i de respostes basades en la investigació”. La notícia que patia ELA li va arribar quan vivia a la Xina, país on va residir vuit anys amb la Gina. La parella té dos fills, la Montse i en Ferran, i tots quatre donen nom als vins que petits viticultors elaboren per a Ilusión+ i que aquesta organització distribueix per a la venda amb la finalitat de recaptar fons.
A la ciutat de Tarragona, Ilusión+ va arribar a acords amb els restaurants Sol-Ric, Barquet i La Platja, i amb els cellers Jordà, Rovira i Vino-vi; a Cambrils, amb Flor de Sal, i a Riudoms, amb L’Hortet. Les ampolles solidàries també es poden trobar en punts de distribució de Barcelona. En Pau Torres explica que, quan va saber de la malaltia que patia, “i davant la incertesa amb què vivíem, vam començar a buscar la causa del deteriorament de les
En el web www.ilusionmas.com es detalla la filosofia del projecte. “Ilusión+ neix de la idea de crear un vi de qualitat amb responsabilitat social, que pretén recaptar fons destinats al projecte de la fundació que seleccioneu, per ajudar familiars, o projectes concrets, o invertir en la investigació de malalties neurodegeneratives com l’ELA, malaltia que afecta un dels dos emprenedors d’aquest projecte”.
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:31 Página 105
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
actualitat < notícies | 105
En el poc més d’any i mig d’existència, Ilusión+ ha fet un llarg recorregut i ha estat protagonista en programes com El Món a Rac1, que condueix Jordi Basté, o España Directo, de Televisió Espanyola. El passat mes de desembre la Càtedra Konecta li va concedir un dels cinc premis que atorga a emprenedors amb discapacitat per la seva iniciativa.
El sopar solidari que ha organitzat el restaurant Sa Cova de Platja d’Aro juntament amb el seu xef, Josep Maria Portas, i la complicitat de Quim Casellas, cuiner amb una estrella Michelin del restaurant Casamar de Llafranc, és un pas més per dotar de fons aquesta iniciativa solidària, que té com a únic objectiu que l’ELA deixi de ser una malaltia incurable. El menú va consistir en raviolis de brandada de bacallà; moll de l’os amb favetes, botifarra negra, cansalada i popets; turbot al forn a la crema de porros; xai lletó amb cre-
mós de boniato; i, per acabar, poma al forn i unes postres fet per a l’ocasió i que donaven nom al sopar solidari: Gira la truita a l’ELA.
La solidaritat, un cop més, va fer que el restaurant Sa Cova registrés un ple absolut, i els assistents van aprofitar per comprar els vins solidaris que van regar el sopar.
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:31 Página 106
106 | notícies > actualitat
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
10a edició de la campanya gastronòmica ELS FIDEUS A LA CASSOLA. Mil i una maneres de fer-los a Tossa. De l’1 al 30 de juny del 2019 Durant tot el mes de juny, 13 restaurants de Tossa de Mar, que formen part del col·lectiu que potencia la cuina tradicional tossenca, participaran en la 10a edició de la campanya gastronòmica dels Fideus a la Cassola, un plat que ha estat present des de sempre a les llars de Tossa. Era costum que cada mestressa seguís les receptes de la seva pròpia tradició familiar i que, segons l’època de l’any, la preparés amb uns ingredients o uns altres, a vegades amb productes del mar, d’altres amb productes de la terra o, fins i tot, barrejant productes de les dues procedències.
Els restaurants que s’han adherit a la campanya d’enguany us proposen recuperar algunes d’aquestes receptes amb un menú complet de tres plats, amb un entrant, un plat principal de fideus a la cassola a escollir entre un mínim de dues varietats diferents, unes postres i aigua, vi o refresc.
Algunes de les opcions que s’oferiran són, entre altres: fideus mariners a l’estil de Tossa; fideus de cullera amb lluerna; fideus a la cassola amb llobregant; fideus de senyoret, tot net i pelat; fideus amb verduretes de temporada; fideus amb costelló, salsitxa i galeres pelades amb puntets d’allioli de safrà; fideus a la cassola amb llamàntol i cloïsses, a la crema de marisc; fideus negres amb sèpia i gamba de Blanes; fideus amb escamarlans; fideus al carbó; fideus amb carxofes i calamarsets; fideus amb cabra de mar; fideus a la cassola amb llagosta, etc. Els establiments que participen en aquesta edició són: Bahia, Can Carlus, Can Pini, Capri, Castell Vell, El Petit de Can Carlus, L’Ajustada, Marina, Mestre d’Aixa, Sa Barca, Sa Muralla, Victòria i Víctor. Més informació: Oficina de Turisme de Tossa de Mar www.infotossa.com
103-122.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 13:31 Pรกgina 107
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:31 Página 108
108 | notícies > actualitat
Arrels del Vi celebra un any històric de la DO Empordà, el 8 i 9 de juny a Sant Martí d’Empúries, i el 15 de juny a Barcelona, amb més cellers que mai
Arrels del Vi, la fira vitivinícola més esperada de l’Empordà, celebra la XII edició el 8 i 9 de juny a Sant Martí d’Empúries (l’Escala) amb 28 cellers de la DO Empordà i 1 celler convidat del Rosselló. I el 15 de juny, celebra la Festa de la DO Empordà a Barcelona, al jardí del Palau Robert, portant 24 cellers empordanesos, 1 celler convidat del Rosselló i un munt d’activitats per tastar, gaudir, aprendre i viure el món vitivinícola empordanès a la ciutat comtal. Organitzada per Dominic Abernethy, defensor del vi empordanès, i per Tess Oriol i Carlos Krauel de TOCK Projects, Arrels del Vi s’ha consolidat com l’única fira professional de vins de la DO Empordà oberta al públic general amb onze edicions a St. Martí d’Empúries i tres a Barcelona. La Fira suposa una oportunitat irrepetible per gaudir d’un tast obert en copa Riedel de més de 100 referències de vi de la DO Empordà de gamma alta en un entorn excepcional, conèixer de primera mà els propietaris i enòlegs dels millors cellers empordanesos i comprar a preu de celler els excel·lents vins de qualitat i amb personalitat pròpia de la DO Empordà.
30€
Any / 12 números
Subscriu-te i cada mes et portarem a casa teva la revista líder de les comarques gironines, de qualitat i en català Envia’ns un correu electrònic a: gidona@gidona.cat o bé truca al tel. 617 306 030 / 650 919 618
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:31 Página 109
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
la sala | 109
Lluís Coll Nicolau Professor de Serveis en Restauració Escola d’Hostaleria de Girona lcoll6@xtec.cat
La moda del gintònic
És una realitat que el gintònic s’ha convertit en la beguda de moda per excel·lència. Va néixer sent un simple combinat amb ginebra, gel, tònica i una pell de llimona, i ja s’ha convertit en tot un univers gastronòmic de colors, aromes i sabors. El motiu pel qual s’ha convertit en una beguda de moda és, segurament, perquè el consumidor se la pot personalitzar. Cadascú té l’oportunitat de fer-se el seu gintònic únic i especial. Això és degut principalment a la possibilitat d’escollir el tipus de ginebra, la tònica i l’acompanyament. Depenent d’això, es pot gaudir d’una beguda més cítrica, seca o floral.
Fa uns anys era un simple combinat servit en got de tub que es relacionava amb persones grans, més properes a la tercera edat. El gust amarg d’aquesta beguda era molt poc apreciat per la majoria de joves. Avui, però, és tot un món d’opcions i varietats; s’ha transformat en un combinat imprescindible per molts de nosaltres.
Història
La ginebra va néixer a Holanda, inicialment amb finalitats estrictament medicinals. Tradicionalment s’atribueix al Dr. Franciscus de la Boe, Sylvius, que en el segle XVI va elaborar a la ciutat de Leyden un elixir a partir de la destil·lació d’un alcohol prèviament macerat amb baies de ginebró. En els segles posteriors, el seu consum es va estendre per tot el món i acabaria sent molt apreciada a Anglaterra, gràcies al paper impulsor de Guillem d’Orange, l’holandès que va pujar al tron britànic el 1689. Així es van crear els precedents perquè James Burrough fundés a principis del XIX, en aquest país, el Beefeater, i creés la fórmula de la ginebra seca o London Dry.
Com es prepara el gintònic perfecte 1. La copa perfecta i ben freda. La copa ha de ser de boca ampla perquè permeti desprendre les aromes. S’hi han d’afegir quatre o cinc glaçons i moure’ls fins que el vas estigui ben fred, i finalment cal eliminar l’aigua sobrant per no aigualir la beguda.
2. L’alcohol i la mesura. És molt important aconseguir que ⅕ part de la copa sigui ginebra i ⅘ parts siguin de tònica. Això es controla fàcilment amb un mesurador o jigger. Normalment se n’introdueixen 5 cl per un gintònic, tot i que les mesures poden variar entre els 4 i 6 cl. Una qüestió d’equilibri. 3. El perfum. Afegeix els botànics recomanats per obtenir la copa perfecta: pell de cítrics, flors, llavors, etc. És molt important no utilitzar més de dos botànics per copa, ja que en la destil·lació de la ginebra ja se n’utilitzen, i aquests podrien emmascarar el sabor real de la ginebra. L’objectiu és que les aromes es barregin amb l’alcohol i desprenguin la seva fragància.
4. La tònica. Tot i que hi ha molts sistemes, la millor manera de servir-la és molt freda i a poc a poc per no trencar la bombolla. Amb una cullera llarga o bé, amb molt de compte, sobre els glaçons, és la millor opció. 5. La decoració i el toc final. Finalment, només cal moure suaument de dalt a baix amb la cullera per barrejar els ingredients i no trencar la bombolla. Per acabar, una pell de cítric li aportarà el toc fresc necessari. Després de 30 segons, tots els ingredients estaran barrejats harmònicament i el gintònic estarà preparat per degustar.
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:31 Página 110
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
110 | la proposta >
El Motel
(Figueres)
ETERN
Text i fotos : Jordi Aparicio i Jordi Perich gidona@gidona.com www.gidona.cat
Em trobo novament a El Motel Empordà de Figueres, un restaurant amb ànima, on tot sembla que flueixi naturalment, des de l’acollida fins al comiat. Aquest és segurament el tret que diferencia El Motel d’altres restaurants. Potser alguns amb estrella, altres segurament amb ingredients i productes caríssims, però pocs, poquíssims restaurants, ja no a Catalunya, sinó a tot Europa, tindran l’ànima, l’escola, el saber fer i la filosofia que té aquest restaurant situat als afores de Figueres i que continua representant un dels estàndards de l’alta gastronomia de Catalunya. I a part, què carai!, que s’hi menja molt bé!
Amb motiu de l’excel·lent exposició al Museu de l’Empordà de Figueres “El país de cuiners”, calia fer-hi una nova visita per tastar el menú que acompanyarà durant la vigència de l’exposició -que acabarà el 15 de setembre- a tothom qui vulgui tastar els plats clàssics de la cuina d’aquest imprescindible restaurant. I és que com no podria ser cap altra manera, El Motel té un gran protagonisme per tot el que va representar Josep Mercader, un cuiner avançat al seu temps, un creador, un avantguardista i un revolucionari. Josep Mercader va crear El Motel el 1961 amb la intenció de reeditar la cuina catalana tradicional bevent de la inspiració francesa i la nouvelle cuisine. I la seva manera d’entendre la cuina va fer que el 1974 la prestigiosa Guia Michelin, en aquells temps una total desconeguda pel públic en general, li atorgués una estrella. La mort sobtada de Mercader el 1979 va fer que el seu gendre, Jaume Subirós, agafés les regnes, i que amb la saviesa que també el caracteritza continués amb l’esperit fundacional d’El Motel, fent evolucionar la cuina del seu sogre però sense voler fer mai cap revolució. De fet, El Motel va conservar l’estrella durant 25 anys, dels quals només 5 van ser en vida del seu fundador, Josep Mercader.
És un dilluns qualsevol del mes de maig i em trobo una sala gairebé plena. Amb gent de totes les edats, famílies de turistes i parelles joves i grans. La salut d’El Motel està perfecta. I me n’alegro! I em porta les espines d’anxova fregides. Un plat que Mercader va crear el 1973 i que té una total vigència en ple segle XXI. Una creació d’un geni avançat al seu temps en uns moments en què sembla que el més cool i el més guai és posar a taula uns snacks, però Josep Mercader els va posar a taula fa més de 50 anys. Amb la valentia que tan sols tenen els grans creadors. I és que, a quina ment se li acudiria en un restaurant d’alta gastronomia, de gran prestigi, servir un plat d’aprofitament, pensar a enfarinar poc les espines, fregir-les al punt i que es converteixin en un finíssim tast en boca, amb un gran sabor i amb el cruixent que denota una bona execució?
Jaume Subirós s’apropa a la meva taula i em diu que “els meus quatre fills han treballat a casa partir dels 14 anys, i a partir dels 17, a fora. Jo sempre els he dit que a fora aprendrien coses que mai haurien vist a casa, però que sobretot haurien d’aprendre les que mai han de fer”. Saber què no fer és tan important o més que saber el que cal fer. Saviesa en estat pur. I em serveix l’amanida de favetes que també va crear el 1973 Mercader. Versionar i actualitzar un plat de cullera, tradicional, com les faves a la catalana, amb una amanida fresca on no hi falten peus de porc i cansalada, va ser també una creació i una revolució, i es converteix en un digne plat modern en ple 2019. Quina visió, Déu!
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:31 Página 111
Delicatessen |GiDONA|juny 2019 “Petits detalls, grans conseqüències”. Aquesta és la filosofia que també va aprendre Subirós del seu sogre i que ha inculcat als seus quatre fills. Tots han passat per la cuina i per la sala i s’han imbuït de l’ètica, no seguint la moda, sinó l’estil. Gaudir del que fan per fer comprendre als clients la filosofia d’El Motel. I Joan Manté, el mític maître d’El Motel em presenta un plat que Josep Mercader va crear el 1974, el bacallà a la mussolina d’alls, segurament un dels plats més copiats i versionats de la gastronomia catalana. Que gran!
Jaume Subirós sap que ningú és etern, i malgrat estar en plenitud, agafant comandes, saludant els clients, entrant a la cuina, revisant plat per plat abans que arribi al comensal, ja pensa en la continuïtat a El Motel. A la cuina hi ha en Jordi, el seu fill gran, que després de fer stages a restaurants francesos, de dirigir durant una pila d’anys l’altre establiment que gestionen, l’Almadrava Park a Roses, està cridat a continuar la feina del pare al capdavant d’El Motel. Perquè justament és continuïtat, no canvi. El seu magnífic carro de formatges i el suculent carro de pastissos que dia a dia elaboren a casa és el millor final que un amant de la gastronomia pot desitjar. Afable, conversador, empordanès. Jaume Subirós em comenta que Paul Bocuse li va dir un dia que si a la vida pots treballar del que realment has escollit, possiblement no hauràs de treballar cap dia de la teva vida. “I aquí estic amb aquesta història: no haig de treballar mai, jo!”
El Motel Empordà Av. de Salvador Dalí, 170 - Tel. 972 500 562 www.elmotelrestaurant.com
el motel < la proposta | 111
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:31 Página 112
112 | la proposta > el motel
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
Arribant a El Motel de Figueres amb... el nou Renault Scénic
La nova generació del Renault Scénic ja es pot provar al concessionari Santiago Juandó, així com la versió més llarga, el Grand Scénic. El monovolum més popular de la marca francesa apareix amb importants millores d’espai tant per als passatgers com per a la càrrega; pel seu disseny, tant interior com exterior i, finalment, apareix amb un equipament i una tecnologia totalment innovadors, en què sobten sobretot les impressionants llandes de 20” que venen de sèrie en tots els seus models. El Renault Scénic es presenta definitivament nou en tots els aspectes!
Per la seva part, la gamma de motors del nou Renault Scénic es comercialitzarà amb dos motors de benzina de 115 i 130 CV de canvi manual, i amb un total de sis combinacions en què no hi faltaran els dCi de 95 i 110 CV (manual i automàtic), de 130 i 160 CV (amb canvi de doble embragament EDC) i fins i tot un model híbrid que encara no està al mercat. El nou Scénic hereta la pantalla vertical del seu germà gran, l’Espace de 8,7”, amb un alt grau de connectivitat,
de modes de conducció (Renault Multi Sense), control de creuer, frenada d’emergència amb detecció de vianants, càmera d’aparcament, connexió automàtica de fars i sensors d’aparcament a tot el voltant del vehicle, entre molts i molts altres sistemes de seguretat i confort. Una autèntica meravella de la tècnica.
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:32 Página 113
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
< el vi | 113
Jaime Abel Varón Sommelier sommelier_jaime_abel
Jaime Abel Varón
Fotografies: Jordi Perich - gidona@gidona.com
Cooperativa Agrícola de Garriguella, tradició i innovació
L’Empordà ha estat tradicionalment un important territori vitivinícola. Aquest fet va provocar que existissin petits viticultors que havien de fer un sobreesforç per mantenir vives les seves vinyes, i protegir-les de les inclemències del temps i de les contínues invasions de malalties. Tot això no els facilitava la feina, ja que els seus recursos per fer front a aquests contratemps eren escassos.
La malmesa economia de l’època els va obligar a buscar una solució, i fruit d’això, l’any 1963 un grup de viticultors de Garriguella van fundar la Cooperativa Agrícola de Garriguella com una alternativa per fer front a aquelles dificultats i problemes.
Amb molt esforç i sacrifici, van veure fet realitat el seu somni de crear un celler elaborador de vins, i el seu èxit es va consolidar quan l’any 1975 el Ministeri d’Agricultura va aprovar la DO Empordà.
Fruit d’aquest esperit inquiet, la il·lusió, la passió i el treball en equip, cinquanta anys després de la seva creació, aquesta cooperativa ha fet realitat un projecte molt ambiciós: ha potenciat la seva identitat com a poble tradicionalment vinícola. L’Alt Empordà no només és una demarcació geogràfica, és un meravellós paisatge de vinyes i bressol d’una àmplia, variada, preuada i reconeguda mundialment gastronomia. Amb tot això, la Cooperativa ha contribuït a destacar una de les zones enogastronòmiques més representatives del nostre país.
Amb la seva dedicació diària han aconseguit consolidar una economia estable que contribueix a la creació de llocs de treball i a potenciar la riquesa d’aquest país. Ara per ara, és considerada com una forma de vida que els permet gaudir del seu entorn i la seva natura, i convertir tot això en un producte excepcional d’elevat valor cultural, com és el vi de l’Empordà.
Des dels inicis fins avui, la Cooperativa ha esdevingut una revolució representativa de la seva filosofia de treball, passant d’un celler tradicional on tot el vi que s’elaborava es venia a granel a un celler innovador on es combina aquesta venda amb la de vi embotellat.
Actualment està formada per 63 socis i compta amb una important extensió de vinyes a l’Alt Empordà, al voltant de 224 hectàrees, d’entre les quals el 70% són vinyes velles, fet que constitueix un valor afegit a la qualitat del vi.
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:32 Página 114
114 | el vi >
Entre les varietats de raïm negre plantades, destaquen la garnatxa vermella, la garnatxa negra, el samsó i l’ull de llebre, entre altres, i el ventall de blanc el formen, almenys, el macabeu i el moscatell. El celler compta amb unes instal·lacions de darrera tecnologia, d’entre les quals destaca un filtre tangencial, possiblement únic a l’Empordà, un equip valorat en uns 90.000 euros que permet filtrar el vi sense alterar-lo i sense extreure aromes. La producció aproximada és d’un milió dos-cents mil quilograms de raïm, amb els quals s’elaboren uns vuit-cents mil litres de vi anuals.
Disposa, també, d’una sala de criança subterrània dotada de barriques i botes de roure per a la conservació i l’envelliment del vi de manera natural. A més, destaca un magatzem que incorpora una central fotovoltaica per produir part de l’energia elèctrica que consumeix, de manera respectuosa amb el medi ambient. Pel que fa a l’exportació, la Cooperativa treballa diàriament per ampliar els seus horitzons vers el mercat internacional.
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
Els països que més demanen els seus vins són Holanda, Polònia, la República Txeca, Lituània, Dinamarca, Bèlgica, Noruega i els Estats Units, cosa que repercuteix favorablement en un augment de l’exportació, que ha passat aquest any a ser d’un 13% del total de la producció, respecte del 9% de l’any anterior.
Celler Gerisena, vins que emocionen
Dins d’aquest macroprojecte, la Cooperativa de Garriguella ha creat una línia de vins exclusius amb nom propi: es tracta del Celler Gerisena. Per entendre aquest agosarat projecte hem de retrocedir en el temps.
Fa més de 2.000 anys, els grecs i els romans van introduir a l’Empordà l’ús de recipients fets de terrissa. Aquests utensilis tenien diferents usos, mentre uns es destinaven a fer-
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:32 Página 115
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
mentar el raïm i elaborar el vi, altres, com les àmfores, s’utilitzaven per transportar-lo.
Aquesta mil·lenària tècnica de producció vinícola ha reviscut de la mà d’alguns cellers de l’Empordà, entre altres, el Celler Gerisena, amb la idea d’oferir vins que destaquen per la seva mineralitat, frescor i els seus aromes primaris, és a dir, els aromes propis de cada varietat.
D’entre les seves elaboracions, aquest celler produeix un vi dolç a partir de la varietat samsó sobremadurada en àmfores de terracota de 145 litres fetes a mà. Les àmfores no tenen cap mena de revestiment o vitrificació de superfície, fet que fa que la seva estructura porosa permeti un intercanvi líquid-gas entre el vi i l’ambient, produint una aportació lenta i concentrada d’oxigen alhora que el vi experimenta una concentració per evaporació. El Celler Gerisena també s’endinsa a l’important món de les cerveses artesanes amb el naixement de la Rauxa Empordanesa, que s’elabora amb una part del millor most sense fermentar de l’espumós de Gerisena, la millor malta de les civades de l’Empordà i un toc de llúpol americà.
Properament també veurà la llum un nou projecte, un licor espumós Gerisena, que sortirà amb el nom d’Ànima de Gerisena, una beguda espirituosa que es fa a partir de la maceració de fruites, plantes i espècies en alcohol neutre, de procedència de la destil·lació de melasses de la canya de sucre. Això és la Cooperativa de Garriguella, un projecte fet realitat, en constant evolució i innovació, sense deixar de banda la tradició i el ferm compromís amb la seva gent i el seu territori.
< el vi | 115
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:32 Página 116
116 | la descoberta >
Casa Teva (Sant Feliu de Guíxols) Ha nascut una estrella! Text i fotos : Jordi Aparicio i Jordi Perich gidona@gidona.com www.gidona.cat
Les altes expectatives a l’hora d’acudir a un restaurant solen ser males conselleres per tot allò que un es pot arribar a esperar i que a l’hora de la veritat, tot i haver menjat d’allò més bé, no arriba als punts que un mateix s’havia marcat. Una cosa ben diferent és descobrir un establiment del qual no tens massa referències i hi menges per sobre del nivell que t’havies plantejat abans d’entrar, amb un resultat que pot arribar a ser memorable, únic i sorprenent. Com, de fet, va passar al restaurant que ens ocupa, el Casa Teva, dels germans Juan i Shirley Arrúa, a primera línia davant del mar, a l’extrem sud de Sant Feliu de Guíxols.
Juan Arrúa reconeix que una de les seves passions des de ben petit és la cuina. Va deixar el seu Paraguai natal, va arribar a Sant Feliu de Guíxols als 17 anys i de seguida va començar a treballar al malaurat Mas Sicars de Castell d’Aro. Allà va conèixer un dels cinc magnífics, cinc cuiners que van representar la llavor del que seria la Cuina de l’Empordanet, com és el sempre recordat Jordi Budó, xef i propietari del restaurant Can Toni, també de la població ganxona. Va veure en Arrúa un diamant en brut i el va ajudar a fer-lo entrar a Els Tinars, gràcies a l’amistat del seu amic i un altre dels cinc magnífics, Eduard Gascons. Va començar com a ajudant de cuina i realment tot el potencial que va veure Budó en ell es va fer realitat quan va arribar a ser la mà dreta de Marc Gascons, un dels cuiners més imprescindibles de la gastronomia catalana actual. A Els Tinars s’hi va passar prop de 15 anys, però la seva ambició de tenir el propi restaurant el va dur, ara fa tres anys, a inaugurar el Casa Teva.
Casa Teva és, eminentment, un restaurant de producte de qualitat, afinada amb perfectes execucions, gustosa, on el xef Juan Arrúa fuig de complicacions i que té per l’objectiu fer gaudir els seus clients. La seva oferta la divideix en la carta fixa i una carta de suggeriments, amb plats de tall clàssic molt atractius i on rarament trobarem més de tres ingredients en cadascun. De fet, és una carta que recorda els seus anys a Els Tinars, allà és on ho va aprendre tot, amb combinacions de productes, mestratge i excel·lència, i el toc personal d’Arrúa fa que estiguem davant d’un restaurant imprescindible. Magnífica l’ostra Gillardeau amb caviar, que s’interpreta com el mar a la boca (es pot demanar res més?). Productes
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:32 Página 117
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
excel·lents com ho és la seva tonyina, que la presenta en duet, en tàrtar i tataki, o els excelsos espàrrecs blancs, ara que n’és la temporada, acompanyats d’una muntanyeta de caviar Beluga i amb un fons de mantega noisette feta amb formatge manxego. Quin tast, Déu!
Plats de tall més clàssic i molt acadèmics són també imprescindibles del Casa Teva, com les múrgoles a la crema amb foie-gras o la brutalitat de l’ou pochée amb perrochikos, els adorats moixerons com els coneixem a Catalunya, popular, fi i molt apreciat a la gastronomia basca. Memorable el llamàntol blau amb els últims pèsols de llàgrima, aquest cop no del Maresme, sinó d’una petita pagesa de Cassà de la Selva, o els minipopets perfectament cuits i que es converteixen en un plat exclusiu pels pocs exemplars que n’arriben a la llotja. I tot això sense oblidar el magnífic caneló de pollastre rostit amb una beixamel feta de ceps i suc de rostit, o l’immillorable arròs sec d’espardenyes i cansalada ibèrica, que directament et fa veure el cel de Sant Feliu de Guíxols. La sala, malgrat disposar d’un servei senzill, es complementa amb la simpatia i la professionalitat de Shirley Arrúa, la germana del xef i copropietària del restaurant, amb bon domini d’una carta de vins curta però amb caldos gens habituals, com és el cas del Secretos, un Godello de la DO Valdeorras de Galícia, un Castro Candaz, un Mencía de la DO Ribeira Sacra o, per acabar, un correcte i desconegut Champagne Cattier, el Brut Quartz.
Aneu al restaurant Casa Teva de Sant Feliu de Guíxols i gaudiu-ne sense presses. Ens ho agraireu. Estem convençuts que ha nascut una estrella.
Restaurant Casa Teva Pl. de Ferran Agulló, 3 - Sant Feliu de Guíxols Tel: 872 267 901
casa teva < la descoberta | 117
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 16:03 Página 118
118 | restaurants emblemàtics >
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
Restaurant Santa Llúcia
(Platja de l’Almadrava, Roses)
Text i fotos : Jordi Aparicio i Jordi Perich gidona@gidona.com www.gidona.cat
Som en un país on menjar a peu de platja pot convertir-se en un terrible malson, gastronòmicament parlant, pels alts preus que es contraposen moltes vegades amb una baixa qualitat; on, malgrat tenir la llotja relativament a prop, utilitzen producte congelat barat; on el servei poc professional pot fer espatllar l’àpat, o on els sabors dels fregits fan difícil distingir si estàs menjant carn o peix... Però malgrat tot, i sortosament, sempre hi ha gent professional, amb criteri i ganes de fer bé les coses, ajustant al màxim una bona relació de qualitat-preu, amb un excel·lent producte, un bon servei professional i fins i tot, una minoria, amb estovalles de fil. I tot això últim passa al restaurant que ens ocupa, el Santa Llúcia, de la família Aguilà-Casamitjana, obert fa més de 55 anys en una platja paradisíaca, a l’Almadrava, a Roses, a tocar del Parc Natural del Cap de Creus.
Els avis d’en Guillem Casamitjana, actual director de l’establiment, van comprar uns terrenys a la platja de l’Almadrava a principis de la dècada dels anys 60, quan tot just començava el boom turístic a la Costa Brava. Van construir-hi uns apartaments per donar acollida a la nombrosa família durant els mesos d’estiu. Però de seguida van veure la possibilitat de negoci i els van començar a llogar en temporada alhora que instal·laven un restaurant a peu de platja amb un inconfusible aire de xiringuito. Malgrat que en Guillem és el responsable de tot el complex d’apartaments, la propietat continua en mans de la família i sobretot de la seva mare, Margarita Aguilà Santa Lucía, que va ser qui va voler donar excel·lència a un restaurant de platja amb un bon ser-
vei professional i amb bons productes de la llotja de Roses. Fruit d’això, el restaurant Santa Llúcia (que agafa el nom en homenatge al cognom de l’àvia), ha estat des de sempre un lloc de pelegrinatge de grans cuiners del país, des de Ferran Adrià i Juli Soler fins a Nandu Jubany o Fina Puigdevall. El lloc, paradisíac, s’ho val, i l’oferta, digníssima, també.
Guillem Casamitjana no volia que el restaurant estigués només obert en temporada i va invertir de valent per tenirlo obert tot l’any. No va voler fer l’agost, sinó treballar 12 mesos l’any, oferint productes de proximitat i de temporada. Criteri i professionalitat. I la qualitat ja s’intueix amb uns perfectes calamars a la romana; sí, a la romana, fugint de ferlos a l’andalusa, que requereixen molta menys feina. Ens diu que són molts els clients que venen expressament al Santa Llúcia per tastar-los. I no ens estranya! Com passa amb l’esqueixada de bacallà, producte especialment seleccionat per una bacallanera de Barcelona, autèntica capital del bacallà salat.
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 16:03 Página 119
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
I ens porta unes gambes i uns escamarlans de Roses, fets amb una ràpida cocció, escaldant-los amb aigua de mar, que resulten inoblidables. “Ahir a la llotja estaven molt bé de preu”, comenta. Amb aquest productàs, cal alguna cosa més? També serveix un lluç de palangre a l’oli, com si es tractés d’un pil-pil, que fa veure les estrelles. “Coneixeu el negrito?”, i davant la nostra negativa ens porta aquest peix que viu a les profunditats marines, lleig com el que més, de pell negra i que resulta ser d’una finor que ens apropa a la textura del millor mero. Perfectament cuinat a la planxa i servit al punt. Sorpresa i reverències. Excel·lència feta de la manera més natural. Sense amagar res. No fa falta.
Guillem Casamitjana s’enorgulleix de fer milers de paelles al llarg de l’any. Segurament és el seu plat més recurrent, juntament, diuen, amb una de les millors fideuàs que es poden menjar a la Costa Brava. Un arròs sec potent, fet amb un bon sofregit i amb un meravellós brou de galeres. “Les coses es fan bé o no es fan”. I sobretot, no deixeu de tastar el seu pastís Tatin de pomes, servit tebi, com manen els cànons gastronòmics.
Un servei professional, atent, amb una curta però valuosa carta de vins en què predominen els caldos de la DO Empordà, com no podria ser d’una altra manera, en un establiment on es prima la proximitat. “Hem sabut ensenyar a clients estrangers que els vins de casa nostra estan a nivells de qualitat excepcionals. Pocs, per no dir ningú, demanen un rioja.”
Ens comenta que cada 1 de gener obren el restaurant per donar la benvinguda al nou any i que cada any l’emplenen. De fet, pot haver-hi algun millor pla per aquest dia que venir a la platja de l’Almadrava a gaudir d’un bon producte i d’aquest idíl·lic paisatge?
Restaurant Santa Llúcia Av. José Díaz Pacheco, 72, Roses - Tel. 972 25 51 05 www.santallucia.com
< restaurants emblemàtics | 119
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:32 Página 120
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
120 | la recepta >
Meló amb pernil Enric Herce
Xef del Restaurant Aurum Hotel & Spa Cala del Pi *****
Semblaria, en una primera impressió, que el meló amb pernil és un d’aquells plats disparats i poc assenyats, més propi de la carta d’un restaurant turístic que d’un de gastronòmic. De fet, aquesta sorprenent combinació de dolç i salat –res estranya a la cuina catalana– ha estat permanentment a les cartes de tots els restaurants de platja i càmpings des dels anys seixanta, i tothom en un moment o altre l’ha tastat. Fins i tot, en alguns moments, era present al menú de molts casaments i comunions, a part de la seva inevitable presència en tots els bufets d’hotel. Doncs la realitat és que, lluny d’aquesta creença, aquest plat és genuí de la cuina espanyola, això si, provinent de la cuina italiana. La tradició diu que ja al segle XV, a moltes regions italianes, es prenia el meló com a entremès, amb una mica de sal, i més tard acompanyat o guarnit amb mortadel·la, salami o prosciutto de Parma, a les regions d’Emília i la Romanya. A Espanya, gran consumidora de melons que van portar els àrabs, va arribar poc després, al segle XVII, amb la lògica variació del pernil de Parma per un clarament superior pernil ibèric, cosa que va fer que de seguida es considerés com un plat propi. Aquest plat va arribar a ser molt popular, tant per la gent del país com pels estrangers que el visitaven. A França, sobretot, ho va ser tant que fins i tot allà es va batejar com meló a l’espanyola. Tot fins que va arribar la nova cuina, cuina d’autor, molecular, etc., que el van desplaçar a cuines marginals o poc elegants de paradeta de platja i semblants. Pel camí, molts cuiners van intentar fer, com amb altres plats populars, com el còctel de gambes o la truita de patates, diferents versions més o menys complicades, més o menys encertades, per poder continuar presentant aquest plat als clients –que mai han deixat de sol·licitar-lo– i salvar
la seva dignitat professional. En algun cas, cal dir-ho, ho van fer amb gran èxit d’execució i critica, com passa amb el consomé d’ibèric amb esterificacions de meló del gran Adrià, o amb granissat, com va fer el no menys gran Joan Roca.
En tot cas, l’evidència diu que aquest plat, amb la seva senzillesa, continua vigent i present en moltíssimes taules estiuenques. Sigui en la seva presentació clàssica de dos talls de meló coberts d’uns talls de pernil, o posat en boles embolicades, o en broquetes, de vegades clavades sobre el mateix meló buidat en forma d’eriçó dolç-salat. El meló amb pernil té dues complicacions. La primera, i tal vegada més important, és la de la qualitat; i això es refereix als dos productes que el formen. Tot sovint el meló no és bo, està poc madur, no és dolç o ho és massa. I al pernil li passa el mateix, en aquest cas amb molta més freqüència; habitualment es fa servir un d’aquells pernils que són més aviat carn de porc curada, amb més gust del plàstic que l’embolicava que res més. La segona dificultat és relativa a la degustació: és un plat que s’ha de preparar i consumir de seguida, abans que la inevitable humitat del meló no humitegi el pernil, perquè si això succeeix, per més bo que sigui aquest, retornarà al seu estat original, que és el de carn crua salada. Per tant, cal un bon meló, un bon pell de gripau, per exemple, i un bon pernil, el millor que ens puguem, permetre. Tallem el meló com ens agradi més, el posem al plat, el voltem amb el pernil, i a menjar-s’ho immediatament. I si voleu una presentació més sofisticada –allò que us deia abans–, us en proposo una en forma de crema, que és una altra manera deliciosa i refrescant de consumir meló a l’estiu, que és quan toca.
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:32 Página 121
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
< la recepta | 121
Crema de meló amb pernil
Ingredients per 4 o 6 persones 1 meló
150 g de pernil
(el que vulgueu o pugeu)
1 kg d’ossos de pernil
(o l’os d’un pernil que hàgiu menjat)
5 fulles de gelatina
20 dc de nata liquida de 35° 1 llesca de pa de pagès Fulles fresques
(menta, farigola llimonera, julivert, cerfull...)
Elaboració Primer poseu els ossos de pernil en una olla i cobriu-los amb 3 litres d’aigua. Poseu-los a bullir a foc fort i, quan bulli, abaixeu el foc i manteniu la cocció almenys tres hores. A continuació, coleu el brou i torneu a bullir-lo. Ha de reduir fins a obtenir només mig litre de brou de pernil. Coleu-lo i refredeu-lo a la nevera. Quan sigui ben fred, s’hi haurà fet a sobre una capa fina amb el greix. Traieu-la amb cura. Després, poseu les cinc fulles de gelatina en remull. Escalfeu el brou de pernil i desfeu-hi a dins les fulles de gelatina ben espremudes. Deixeu-ho refredar a la nevera. Aquest pas el podeu fer el dia abans o dos o tres dies abans. Poseu el pernil escampat sobre un paper de forn en una safata i coeu-lo al forn a uns 150° una mitja hora, fins que quedi ben crocant. Després deixeu-lo refredar. Tot seguit, peleu curosament el meló, tra-
ieu-li les llavors i poseu-lo tallat a trossos a la gerra de la batedora. A banda, traieuli la crosta al pa, talleu-lo a trossos i poseu-lo a dins de la gerra amb el meló. A continuació, afegiu-hi la nata i tritureuho fins a obtenir una crema fina. En acabat, coleu-ho per un xinès, si voleu que sigui una crema més fina, i reserveu-la en fred. En el moment de servir, primer poseu la crema als plats. Després talleu la gelatina de pernil en daus i repartiu-los. Tot seguit, esmicoleu una mica el pernil crocant i poseu-lo també per sobre. I finalment, decoreu-ho amb unes quantes fulles fresques d’herbes aromàtiques al vostre gust, i serviu-ho de seguida.
Podeu deixar el pernil tal qual, fent unes virolles, sense fer-lo crocant. També podeu afegir-hi pinyons torrats o ametlles. Aquesta crema funciona perfectament sola com un gaspatxo, sense cap guarniment.
103-122.qxp_Maquetación 1 27/5/19 13:32 Página 122
122 | guia de restaurants >
Guia de restaurants
Delicatessen |GiDONA|juny 2019
Si vol publicar el seu establiment truqui al telèfon 617 30 60 30 o bé enviï un correu electrònic a gidona@gidona.com
Siloc
Ctra. Àngels, km.2 | La Creueta (Girona) | Tel. 972 46 84 81 info@restaurantsiloc.com | www.restaurantsiloc.com Dijous a dilluns de 13 a 16.00h. De dijous a dissabte de 20.30 a 23h Vols sorprendre o que et sorprenguin? Busques un lloc amb encant, amb història, amb natura i diferent a la resta? A 5 minuts de Girona, al mig de la natura. T’esperem a Siloc Restaurant, on et servirem il·lusió, creativitat, disseny, qualitat i quantitat a cada plat. T’oferim un el·laborat menú diari per 16,50€ o 24,50€ i una innovadora carta cada dia de la setmana que no et deixarà indiferent; i el cap de setmana un menú especial de 26,50€. Personalitzem el teu casament, la cel·lebració o la trobada al teu gust i possibilitats.
Ca la Maria de Mollet de Peralada
C/ Unió, 5 | Mollet de Peralada | Tel. 972 563 382 www.restaurantcalamaria.net Durant 50 anys, el Restaurant Ca la Maria de Mollet de Peralada ha estat regentat per la família Barris, oferint-vos una cuina casolana i empordanesa basada en els plats catalans i de temporada. Situat des de 1986 en un fantàstic celler que data de 1736, amb espectaculars arcs, que conserva l’ambient típic del país en un entorn acollidor.
Can Mià Palol de Revardit | Tel. 972 59 42 46 | www.peremia.com Plats casolans. Criança pròpia de les aus a l’entron del restaurant. Entre els plats a recomanar es fan notar molt positivament els embotits fets a casa, les aus de tota mena rostides a la cassola segons receptes familiars, els cargols, el cabrit i el xai (a la brasa, principalment). Els pica-piques són esplèndids i molt variats. En cas de voler algun plat de peix, cal encarregarlo anticipadament.
Sancho Panza Ctra. N-II km 9a | 17730 Hostalets de Llers | Tel. 972 505 639 info@restaurantsanchopanza.com 50 anys de cuina tradicional i mediterrània. Un entorn agradable, carta molt variada amb bona relació qualitat preu i menú diari de dilluns a diumenge. Menús i preus especials per grups i empreses. Per a més informació i reserves: 972 50 56 39
GIDONA 139.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:14 Pรกgina 2
GIDONA 139.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 27/5/19 14:14 Pรกgina 1
GiDONA
139