Revista Gidona Febrer 2019 by Revista Gidona

GIDONA 135.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 14:01 Pรกgina 1

GiDONA

135

GIDONA 135.COBERTES.qxp_Maquetación 1 29/1/19 14:01 Página 2

PROGRAMA CARNAVAL 2019 DE PALAMÓS Dissabte 23 de febrer a les 21 h.

Sopar de presentació del Rei i Reina del Carnaval 2019

Dimecres 27 febrer a les 19 h.

Vesprà

Dijous 28 de febrer a les 10:30 h. Gran Rua Infantil Dijous 28 de febrer a les 21 h.

Ruta "Tu et menges el Carnaval"

Divendres 1 de març a les 6 h.

Gran Despertà

Dissabte 2 de març a les 15:30 h. Grandiosa Rua de Carnaval Diumenge 3 de març a les 20 h.

urs rss d'Exhibició d Exhib bicció de de Comparses Comparrsess Gran Concurs

Dimecres 6 de març a partir de les 17:30 h.

M rt i Enterrament Entte terrram ment de la Sardina Testament,, Mort

El Carnaval de Palamós és una de les festes d’hid’hivern més importants de Palamós i un dels carnar rna vals pioners de la Costa Brava. El cap de setmana mana de Carnaval es reparteix en la Gran Rua de la tarda arda del dissabte, el Ball de Disfresses de dissabte a la a nit i l’exhibició de comparses del diumenge. A PalaP Pala mós el Carnaval també s’instal·la al carrer amb l’ambientació de les botigues i les cercaviles com m la Vesprà i la Despertà.

Més informació: www.carnavaldepalamos.cat www.visitpalamos.cat

03-51.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:17 Pรกgina 3

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:17 Página 4

GiDONA|febrer 2019

editorial >

L’ascens del populisme

El populisme d’extrema dreta està assaltant el poder. Jair Bolsonaro ha estat una de les figures centrals de l’actualitat les darreres setmanes. La victòria de l’autoritarisme populista brasiler se suma a la de Donald Trump, a l’enfortiment del règim de Putin… i també a un degoteig de bons resultats, a la vella Europa, de formacions que van des de la dreta radical populista fins a l’extremisme filofeixista o neonazi. Què tenen en comú Salvini, Le Pen, Orbán, Vox, Ciudadanos o Alba Daurada? Els uneix un populisme que els votants no dubten a comprar. Els partits tradicionals no passen pel seu millor moment i haurem d’estar atents a les eleccions europees del mes de maig. Uns resultats que podrien dinamitar la mateixa Unió Europea.

sumari >

Opinions Notícies Dones sobre rodes Vivències Entrevista Tendències Montse Ten Sonia Magazine Moda casaments Disseny joies Els millors trucs Posa’t guapa Educació Màrqueting

Salut Guia Sexologia Odontologia Plantes medicinals

6 20 40 42 48 52 54 56 58 60 61 62 64

65 66 67 68

Osteopatia

Cultura Dones a la història Anna Carreras Relats Xarxes socials

Viatges Fiji

Delicatessen La sala Notícies La proposta En ruta

70 74 75 77 78

80 86 87 90 92

El vi 93 El producte 96 Escapada 98 La recepta 100 Guia de restaurants 102

GiDONA: 15.000 exemplars distribuïts a subscriptors, quioscs, llibreries i a 1.500 punts d’interès a les comarques de Girona. Director: Jordi Perich (direccio@gidona.com) Editor: Jordi Aparicio (edicio@gidona.com) PUBLICITAT: Tel. 617 30 60 30 revista@gidona.cat Disseny, maquetació i producció: Jordi Fanyanàs-Meritxell Prats - jfanyanas@gmail.com Correcció: L’Aula Espai d’Estudis - www.aulaespai.com Impressió: Impremta Pagès Edita: Visit Serveis Turístics, SL Redacció, administració i publicitat: C/ Nord, 18 - 17455 Caldes de Malavella - Tel. 650 919 618 - gidona@gidona.com Diòsit legal: GI-672-2007 ©2006 GiDONA és una marca registrada. No es permet la reproducció total o parcial dels continguts de la revista. GiDONA no comparteix necessàriament l’opinió dels seus col·laboradors. L’opinió de la revista és la que apareix a la seva editorial. Col·laboradors: Montse Castaño (Opinió), Laura Servent (Opinió), Iolanda Sevillano (Opinió), Fundació Mona (Opinió), Oncolliga Girona (Opinió), Ma Àngels Pujals (Opinió), Alícia Mirabent (Opinió), Clotilde Martínez (Opinió), Teresa Jordà (Opinió), Bàrbara Jorquera i Nicole Gulau (Moda), Montse Ten (Tendències Moda), Rosanna Gil (Tendències Moda), Sònia Fernàndez (Magazine), Dolors Hortal (Estètica), Susan Triviño (Educació), Mircat (Mascotes), Ma. Àngels Farreny (Coaching Respiració), Ester Mullera (Sexologia), Estel·la Nevado (Osteopatia), Lia Brugué (Odontologia), Laura Cardona (Màrqueting), Anna Colomer (Apunts de Cultura), Quim Torra (Dones a la història), Anna Carreras (Cultura), Joana Reverter (Relats), Yolanda Expósito (Xarxes socials), Carmen Martínez (Decoració), Enric Herce (La recepta).

www.gidona.cat

segueix-nos

03-51.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:17 Pรกgina 5

03-51.qxp_MaquetaciĂłn 1 29/1/19 13:17 PĂĄgina 6

| opiniĂł >

GiDONA|febrer 2019

Ma. Ă&#x20AC;ngels Pujals Regidora de Turisme, Hisenda i PromociĂł EconĂ˛mica Ajuntament de Tossa de Mar

Tossa i les seves tradicions Tot mirant el calendari, ja comenĂ§a un nou mes, el febrer. A Tossa de Mar hem deixat enrere la Festa Major dâ&#x20AC;&#x2122;hivern. La Festa Major ĂŠs la festa mĂŠs destacada dâ&#x20AC;&#x2122;un poble. La seva celebraciĂł a Catalunya es remunta com a mĂnim als segles XIIIâ&#x20AC;&#x201C;XIV i, tradicionalment, ha servit de punt de trobada dâ&#x20AC;&#x2122;una comunitat local que es reuneix a lâ&#x20AC;&#x2122;entorn dâ&#x20AC;&#x2122;un escenari comĂş, com ara una plaĂ§a o una esglĂŠsia. Tossa celebra dues festes majors: la Festa Major dâ&#x20AC;&#x2122;hivern, en honor a Sant VicenĂ§, patrĂł parroquial, el dia 22 de gener, i la Festa Major dâ&#x20AC;&#x2122;estiu, en honor a Sant Pere, patrĂł dels pescadors, el dia 29 de juny. Parlar de la Festa Major dâ&#x20AC;&#x2122;hivern vol dir parlar del Vot del Poble, del PelegrĂ. TambĂŠ hi ha una Tossa cultural, festiva, activa,Â que celebra les seves festes i tradicions mĂŠs antigues. Tossa ĂŠs una antiga poblaciĂł de pescadors amb un gran bagatge histĂ˛ric, avui convertida en coneguda destinaciĂł turĂstica de la Costa Brava.

Us deixo com ens ho expliquen a la pĂ gina web de lâ&#x20AC;&#x2122;oficina de turisme:

â&#x20AC;&#x153;Diu la tradiciĂł que, al segle XV, la pesta es va abatre sobre la vila i els tossencs varen demanar la intercessiĂł de Sant SebastiĂ , prometent que anirien cada any perpĂ¨tuament en pelegrinatge fins a la seva capella mĂŠs propera. Lâ&#x20AC;&#x2122;epidĂ¨mia desapareguĂŠ i els vilatans compliren el seu vot. Anys desprĂŠs, demanaren i reberen autoritzaciĂł eclesiĂ stica per enviar un sol home en representaciĂł de tot el poble fins a la capella dedicada a Sant SebastiĂ de Santa Coloma de Far-

ners, situada a 40 km de Tossa. AixĂ va nĂŠixer el PelegrĂ, i aixĂ ha continuat fins els nostres dies. Des de llavors enĂ§Ă , cada 20 de gener, el Pare PelegrĂ, en representaciĂł del poble, i tots aquells que el volen acompanyar, caminen fins la capella de Sant SebastiĂ de Sta. Coloma, i tornen a Tossa el dia segĂźent 21 gener. A l'arribada a Tossa, i desprĂŠs de resar el rosari a la capella dels Socors, se celebra una emotiva processĂł pels carrers del casc antic de la poblaciĂł, tot passant per davant d'un tram de les muralles ilÂˇluminades amb teieres de foc, que sâ&#x20AC;&#x2122;acaba a l'esglĂŠsia parroquial de Sant VicenĂ§. Per als tossencs, aquesta ĂŠs una tradiciĂł molt respectada, un acte de recolliment i de devociĂł religiosa. Les persones que fan el pelegrinatge ho fan empeses per alguna promesa personal, i molts caminen descalĂ§os durant lâ&#x20AC;&#x2122;itinerari, que es fa resant el rosari durant tot el trajecte. Qui va a seguir el PelegrĂ de Tossa pot ser creient o no, perĂ˛ es demana que tots respectin la tradiciĂł i la resta de pelegrins, i que no la confonguin amb una marxa popular, esportiva o festiva, ja que no ĂŠs en absolut lâ&#x20AC;&#x2122;esperit del pelegrinatge.â&#x20AC;? Doncs aquesta ĂŠs la tradiciĂł del PelegrĂ de Tossa.

Si voleu un llibre de Salvi Gascons i Bassas, 1982, Tossa i el seu pelegrĂ. TradiciĂł Ăşnica a Catalunya.

Andrea GonzĂĄlez Correctora, professora i directora de lâ&#x20AC;&#x2122;Aula Espai dâ&#x20AC;&#x2122;estudis de la Bisbal dâ&#x20AC;&#x2122;EmpordĂ .

Hi ha o hi han?

Segueixo insistint que si volem ser bons catalans hem de parlar i escriure bĂŠ la nostra llengua. Avui vull destacar un error que realitzem tant per escrit com oralment: el verb HAVERHI no tĂŠ plural. Ho saben inclĂşs els burros catalans: HI HA, HI HA, HI HA. Ă&#x2030;s incorrecte dir que *Hi han trenta mil entrades pel concert

o que *Ja no hi han ossos a les muntanyes catalanes. El correcte ĂŠs dir que HI HA trenta mil entrades i que ja no HI HA ossos. Encara que darrere el verb hi hagi un complement en plural, ĂŠs un verb invariable. Si els ases catalans ho saben fer, potser que ens esforcem a emular-los! đ&#x;&#x2DC;&#x2030;

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:17 Página 7

Disseny i Construcció de Piscines Manteniment i tractament d’aigües Venda de productes i accessoris Spas - Hidromassatges - Saunes Servei tècnic post-venda Equips d’electròlisi i PH automàtics Porxos i terrasses

TOTA LA INFORMACIÓ DE PISCINES SANT FELIU A LES TEVES MANS

DESCARREGA L’APLICACIÓ

Tenim punt de venda col·laborador a Girona: C/ Jaume Gras, 11 (cantonada a ctra. Girona, 183) - 17220 Sant Feliu de Guíxols Tel. 972 82 01 35 - Fax 972 32 43 51 - www.piscinasantfeliu.com

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:17 Página 8

| opinió >

GiDONA|febrer 2019

Elisabet Blanch Comunicació corporativa @eli_blanch

El Gat de Schrödinger

Fa pràcticament un segle que el físic austríac Erwin Schrödinger va treballar una paradoxa que defineix, entre altres coses, la complexitat del resultat de les decisions que es prenen. I ho va fer tenint en compte una premissa que diu que tot el que fem és fruit de l’atzar de la mecànica quàntica. Aquesta teoria es coneix com “El Gat de Schrödinger”. Segons la Viquipèdia, aquest experiment serveix per “il·lustrar la complexitat de primitives interpretacions al voltant de la mecànica quàntica, en traduir les conseqüències d'esdeveniments subatòmics a sistemes macroscòpics.”

Dit d’una altra manera, Schröndinger proposava tancar un gat viu dins d'una caixa d'acer acompanyat dels següents elements: un rellotge amb un martell enganxat a un comptador de temps on hi ha marcat el compte enrere d’una hora, i una substància radioactiva mortal. El rellotge i el martell estaven programats perquè un cop passat el temps, una hora, el martell es deixés anar i caigués al buit. Així doncs, passat aquest temps i com veiem a la fotografia, el martell podia trencar l’ampolla on hi havia el verí. Schröndinger va col·locar aquests objectes separats del gat per tal que estiguessin protegits i per evitar que el gat hi jugués i els accionés sense voler. Mai més ben dit... Tancava la caixa hermèticament i deixava passar el temps que marcava el rellotge, una hora. Passat aquest temps, Schrön-

dinger afirmava que hi havia un 50% de probabilitats que la substància radioactiva s’hagués activat pel cop de martell, hagués desintegrat el recipient i hagués matat el gat. Sona molt maquiavèl·lic però l’objectiu d’aquest experiment és el de veure com el gat, el comptador i la substància tòxica conviuen sense que ningú els manipuli. Lliures d’influències. S’hauria pogut comprovar d’una altra manera? Segurament sí... Així doncs, i deixant de banda la mecànica quàntica i el recargolat de Schröndinger, el gat té un 50% de possibilitats de sobreviure.

Sí o no. Viu o mort. Dreta o esquerra. Dins o fora. Blau o vermell? Amb aquesta teoria, Schröndinger plasma i deixa per escrit tot el que pot passar després de prendre una decisió. Serà bona o dolenta segons com l’assumeixis i com la vulguis viure. Vivim i optem per opcions que no sabem què ens depararan. A vegades surten bé i d’altres no tant. El resultat del que fem és incert però s’ha d’entomar de la millor manera i fer tot el possible perquè el gat estigui més viu que mai. Així, què creus? El gat és viu o mort?

Ah!, per cert, algú coneix la família Schrödinger per dir-los que els gats viuen millor en llibertat?

03-51.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:17 Pรกgina 9

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:17 Página 10

| opinió >

GiDONA|febrer 2019

Maria Padrell Investigadora de la Unitat de Recerca etològica de Fundació MONA

Joguines trencades

Una de les preguntes més formulades per part dels visitants que rebem a la Fundació Mona és per què els primats que hi viuen no es tornen al seu hàbitat natural, és a dir, per què no es reintrodueixen. És una pregunta molt lògica i una molt bona reflexió que tots ens hauríem de fer quan observem animals salvatges en captivitat. Què hi fan aquests ximpanzés i macacos, originaris d’Àfrica, a Riudellots de la Selva? Com han arribat fins aquí i per què s’hi han quedat?

Només així podran assolir un correcte desenvolupament psicològic i adquirir els coneixements i habilitats necessàries per sobreviure.

Doncs bé, la majoria han estat víctimes del tràfic il·legal, han estat venuts per esdevenir mascotes, actors de circ o fins i tot per aparèixer en anuncis a la televisió. També se’ls ha fet criar, perquè les cries són més fàcils de manipular i són les que habitualment es fan servir en el món de l’espectacle. Per tant, alguns dels primats que avui viuen en centres de recuperació ja han nascut en captivitat.

A la Fundació Mona els oferim una vida en les millors condicions possibles, cuidant-los, deshumanitzant-los i integrant-los en un grup social. En definitiva, deixant que siguin ximpanzés. Però tot i que ens esforcem al màxim per ferlos feliços, res pot canviar el fet que són joguines trencades d’uns nens capritxosos, els humans, que els han condemnat per sempre a una vida en captivitat.

Res ens agradaria més que poder retornar aquests animals al lloc on pertanyen, portar-los a casa. Tot i que en realitat alguns d’ells no han estat mai a l’Àfrica i no saben què és viure en llibertat. Però anem per parts. Responem primer a la pregunta: d’on surten els ximpanzés i macacos de la Fundació Mona?

No entrarem en detalls, però en la major part dels casos les condicions en què es trobaven deixaven molt a desitjar. Tot i que, paradoxalment, els antics propietaris es declaren amants dels animals, el problema acostuma a ser el desconeixement. El fet de no ser conscients que les necessitats d’un ximpanzé o d’un macaco no són les d’un gos o un gat, però tampoc les d’una persona. Són animals complexos social i cognitivament, que necessiten unes condicions específiques, i entre elles, una de les més importants és poder viure i créixer amb altres individus de la seva espècie.

Per tant, si alliberéssim un dels ximpanzés de la Fundació Mona en una selva d’Uganda, no només tindria dificultats per trobar aliment i identificar situacions de perill, sinó que a més, probablement estaria sol. Difícilment sabria com integrar-se en un grup de ximpanzés salvatges i difícilment l’acollirien. Les normes del joc a la selva són molt diferents i els ximpanzés que han nascut en captivitat no les coneixen. Aprendre-les implica dedicar-hi tota una vida, i ells han passat la major part de les seves envoltats d’humans, que els han ensenyat coses que de res servirien per sobreviure en llibertat.

Si vols conèixer més, pots visitar el nostre web www.fundaciomona.org o bé, venir a conèixer el nostre treball. Reserva la teva plaça trucant al 972 477 618 o escriu-nos a visit@fundaciomona.org.

03-51.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:17 Pรกgina 11

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:17 Página 12

| opinió >

GiDONA|febrer 2019

Autora:

Ma. Àngels Martínez Cap de premsa Fundació Oncolliga Girona

L’Oncotrail reparteix 174.303 euros entre sis hospitals gironins La Fundació Oncolliga Girona farà donació als hospitals gironins d’un total de 174.303 euros per millorar el confort i el diagnòstic dels malalts de càncer gràcies a les aportacions recollides en la darrera edició de l’Oncotrail, celebrada el 6 i 7 d’octubre del 2018. La sisena edició d’aquesta exigent cursa benèfica de 100 km. per equips va tornar a superar totes les expectatives, amb un total de 234 equips participants (36 més que en l’edició anterior) i una recaptació de 288.472 euros. En total, des de la seva primera edició l’any 2013, l’Oncotrail ha recollit un total de 912.373 euros. Com és tradicional, les entitats organitzadores -Fundació Oncolliga Girona, Club Atlètic Palafrugell i Agrupació Excursionista Palafrugell- van celebrar a mitjans de gener una presentació en la qual es va explicar a què s’han destinat els diners de l’edició del 2018. L’acte, celebrat al Museu del Suro de Palafrugell, va servir també per donar el tret de sortida a la setena edició de l’Oncotrail, prevista per als dies 5 i 6 d'octubre d’aquest any. L’Oncotrail és una cursa solidària de 100 km. per equips que té com a finalitat recaptar fons per millorar les condicions de vida dels malalts de càncer de les comarques gironines i els seus familiars. L’itinerari és circular i transcorre per paratges de mar i muntanya del Baix Empordà, amb sortida i arribada a Palafrugell. Una altra de les característiques que fan d’aquesta prova un esdeveniment esportiu i solidari únic és que l’organització va íntegrament a càrrec de voluntaris, prop de 600 entre avituallaments i logística, fisioterapeutes, podòlegs, serveis sanitaris i forestals.

La primera edició es va celebrar l’any 2013 i des d’aleshores el nombre d’equips participants i de donatius ha crescut de manera espectacular, passant dels 45 equips i 57.850 euros d’aquell primer any als 234 equips i 288.472 euros de recaptació de la darrera edició, celebrada l’octubre passat. Els diners es recapten a través de les aportacions solidàries dels equips, que han de fer un donatiu mínim de 1.000 euros per poder-hi participar, si bé són molts els que depassen amb escreix aquesta quantitat. En total, en les sis edicions celebrades fins ara s’han recaptat un total de 912.373 euros.

MILLORAR EL DIAGNÒSTIC I LA QUALITAT DE VIDA DELS MALALTS Del total de diners recaptats el 2018, la partida més gran, 174.303 euros, s’ha dedicat a cobrir necessitats dels hospitals gironins a les quals l’administració no pot arribar i que tindran una incidència directa en la millora del diagnòstic dels malalts de càncer així com en la seva qualitat de vida i

la dels seus familiars durant els períodes de tractament o d’ingrés hospitalari. La inversió més important és la destinada a l’Hospital de Santa Caterina, que podrà adquirir 20 llits gràcies als 49.547,08 euros, seguida dels Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà (SSIBE), amb un total de 48.944 euros que es destinaran a l’adquisició de colposcopis per a l’Hospital de Palamós i cinc ABS de la comarca. SSIBE és l’empresa que més equips va aportar a la darrera edició de l’Oncotrail, amb 8 grups de corredors integrats per treballadors de l’Hospital de Palamós i dels centres d’atenció primària. Per la seva part, la 5a i la 8a planta de l’Hospital Dr. Josep Trueta es beneficiaran d’un total de 41.817 euros, que es destinaran a l’adquisició d’un total de 18 butaques Decam. Els hospitals de Campdevànol (4.460 euros) i Figueres (15.534 euros) també podran millorar els seus equipaments, mentre que l’Hospital d’Olot rebrà 14.000 euros per a la contractació d’un psicòleg durant aproximadament un any. Una altra partida destacada és la que es destina a la investigació sobre el càncer. De moment, s’han reservat 38.000 euros de l’edició 2018 que se sumaran a una altra partida provinent del 2019 per destinar-la a un projecte de recerca encara per determinar. Per últim, un total de 76.169 euros s’han destinat a necessitats de la Fundació Oncolliga Girona, entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer i els seus familiars a l’àmbit de les comarques gironines.

LES INSCRIPCIONS JA ESTAN OBERTES Les inscripcions per a la 7a edició de l’Oncotrail ja estan obertes, tot i que de moment només per als equips que ja hi van participar l’any passat. A partir de l’1 de març, les inscripcions estaran obertes per a tothom. La plataforma d’inscripcions i donacions està habilitada a www.oncotrail.cat.

03-51.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:17 Pรกgina 13

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:17 Página 14

| opinió >

GiDONA|febrer 2019

Iolanda Sevillano Filòloga catalana i responsable de continguts Twitter: @iolandasd

Posar ordre

“Ara mateix em tens impressionat. La caixa on guardes totes les respostes... Abracadabra, desapareixem! I no, no em busquis que ara estic al meu infern”, Blaumut No cal esperar la nit de Cap d’Any per donar un nou rumb a la nostra vida. Però no us estic descobrint res de nou, oi que no? Tothom embogeix la nit del 31 de desembre fent una llista de nous propòsits. No us enfonseu si ara que comença febrer ja esteu fallant estrepitosament. Per donar un tomb a la nostra manera de fer no cal un dia clau al calendari: calen ganes, moltes ganes. I prou. Bé, no: també cal constància, però no us vull aclaparar abans d’hora. Per començar, amb les ganes en fem prou.

Un dia ens adonem que volem canviar una cosa, potser moure una persona de lloc. Genial, endavant! Ja tenim les ganes i, efectivament, ho fem. Modifiquem una actitud en concret que veiem que no ens anava del tot bé: decidim reduir el nombre de cigarretes que fem al dia, acordem que amb 3 tes al dia ja n’hi ha prou (mai ho aconseguiré, en necessito més!), determinem que ens llevarem més d’hora, més d’hora (personalment més d’hora no em puc llevar, aquest us el cedeixo, crec que a les 6 ja està prou bé!), concloem que ens allunyarem d’una persona concreta de la nostra vida... Tot seguit, però, apareix la constància. Aquesta és la que realment marcarà la diferència entre un pensament fugaç que ha ocupat la nostra ment durant uns minuts o un objectiu seriós. Passen els dies, passen els mesos, i el nostre consum de tabac s’ha reduït de manera efectiva? Passen els mesos i, de veritat, et lleves més aviat? Tenint present que avançar el salt del llit 10 minuts no compta. Aquests objectius són més o menys fàcils. Els podem aconseguir o no. El més complicat és quan tenen a veure amb altres persones.

Perquè, oh sí!, ens podem allunyar. Això és fàcil. Tan senzill com viure a un altre lloc, aïllar-te sense xarxes socials, mirar a una altra banda si ens creuem pel carrer... Això és el més fàcil. Però sempre, sempre, sempre, hi ha un moment al dia que estem sols amb els nostres pensaments. Podem fugir, podem passejar pel camp, podem sortir en bici, podem emprendre noves aficions, podem amagar-nos rere noves amistats, oh sí. Però sempre hi ha un moment que la nostra ment campa lliure i ens xiuxiueja la incòmoda veritat. I quina és? Doncs que, si li donem una importància desmesurada a alguna xorrada, cal aturar-nos i reflexionar: segu-

rament ens vam equivocar fent algun canvi. La nostra ment és l’única que sempre ens diu tota la veritat. Hi ha poca gent que sempre ens canta la veritat, es lo que hay, i acostumem a apartar-la. De la nostra ment, per sort, no ens en podem deslliurar.

03-51.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:17 Pรกgina 15

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:17 Página 16

| opinió >

GiDONA|febrer 2019

Montse Castaño Escriptora

Llarga vida als llibres

Sóc afortunada. Són tants els desitjos que dibuixem cada primer de gener que avui, a vint dies escassos de l’inici de l’any, em sento afortunada.

Cap desig se’m fa més present en aquestes dates. Sortir del meu món, proper i petit, i endinsar-me en indrets insospitats, topar-me amb gent diferent, enamorar-me de racons desconeguts, d’actituds oposades, de formes distants de veure la vida. Vull conèixer la història dels països que trepitjo, submergir-me en les seves olors, plorar amb les situacions tràgiques que s’hi viuen i sentir-me envoltada de gent de tots colors... Vull assaborir la seva gastronomia o passar gana i set i fred i, amb ells com a companys de viatge, sentir-me viva.. En poc temps, he omplert els meus pulmons amb l’aire glaçat a la plaça roja de Moscou i m’he desplaçat en un tren atrotinat fins a l’antiga Leningrad. En arribar a Nevski he observat l’agulla daurada sobre l’Almirallat i he gaudit de la veu glaçada del Genet de Bronze a la plaça de les Arts, mentre em recitava poemes humitejant amb el seu alè la meva galta “Jo us he estimat: potser l’amor encara no s’ha extingit del tot en el meu cor. Però que això mai més ja no us contorbi: que amb res no vull donarvos desconhort. Us he estimat, silent, sense esperança, sofrint el mal del tímid i el gelós; us he estimat tan tendrament i franca com vulgui Déu que algú us estimi mai” i, amb les seves paraules vibrants encara a cau d’orella, he creuat antics camins per bastir de viandes la seva terra assetjada.

He passejat per la França ocupada, he respirat la por dels seus habitants en un París en blanc i negre, despullat del seu glamur. He traginat aviadors aliats pels Pirineus camí d’Espanya sota les ordres d’un Rossinyol, petit i delicat, determinat i insistent que m’ha enamorat. I he besat els seus llavis sabent que, probablement, aquella seria l’última vegada...

He menjat el fruit del Baobab i m’he assegut a la seva ombra, mentre sentia llunyans els plors de la nena de pell d’atzabeja, quan les dones del poblat li practicaven l’ablació. Una mutila-

ció salvatge, ancestral i injusta. I he xisclat amb ella i he sagnat i he plorat i he comprès com n’és de difícil néixer dins una pell de dona al continent africà. I m’he ofegat, enfonsant-me en la meva impotència. Gràcies, companys de viatge, pel regal immens d’aquestes aventures. Us rendeixo des d’aquí el meu amor etern. A Montserrat Roig, Aleksandr Puixkin, Kristin Hannah, Maite Carranza... I a tots els que d’una forma o una altra omplireu, de ben segur, el meu món de vida. PARAULA DE GIRONINA. @viladelllibre @visitlescala #viladellibre #viulesviles

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 17

Memopol Plus Hi ha determinats períodes en la vida, tant quotidians com professionals, que exigeixen un major rendiment intel·lectual així com l’aprofitament al màxim de les nostres capacitats. El període d'exàmens o oposicions sol ser una d’aquestes èpoques. Memopol Plus és un complement alimentari que dona suport i reforç a l’activitat cerebral: millora la concentració, la memòria i el rendiment intel·lectual en general. Indicacions: • Com a mesura preventiva cerebrovascular. • Apte per la gent gran i per a persones de totes les edats. • Utilitzar en casos de distracció o deteriorament de la memòria. • Enforteix el sistema nerviós central. • Estudiants: tant en èpoques d’exàmens com durant tot el curs. • Treballadors que pel seu dia a dia necessiten un alt rendiment intel·lectual. Composició: Mirtil, Groseller negre, Gelea Reial, Fosfatidilcolina, Magnesi, Acetil-Carnitina, L-Glutamina, Taurina, vitamines B1, B2, B5, B12, E, àcid fòlic, Biotina (B7). Ús: Prendre el contingut d’1 ampolla en dejú. SABÍEU QUE... Totes les vitamines del complex B intervenen en el procés de producció de neurotransmissors, específicament la B1 (la trobem en carn de porc i llevat de cervesa), B6 (meló, pollastre i plàtan) i la B12 (fetge, ous i formatge). Aquesta última és molt important per contrarestar l’estrès i enfortir l’agilitat intel·lectual. Memopol conté tot aquest complex de vitamines... t’hi apuntes???

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 18

TRACTAMENTS AMB ORTODÒNCIA

ABANS

DESPRÉS

Pacient infantil d’11 anys d’edat amb un dèficit mandibular i ressalt augmentat. Es corregeix amb un aparell removible funcional seguit d’un tractament d’ortodòncia fixa amb brackets metàl·lics.

ABANS

DESPRÉS

Pacient adulta de 53 anys d’edat amb apinyament, s’aconsegueix l’alineació mitjançant brackets estètics, seguit d’un emblanquiment dental i reconstruccions estètiques de les vores incisals.

ABANS

DESPRÉS

Pacient adulta de 69 anys d’edat amb apinyament i mossegada creuada, que mitjançant l’ortodòncia invisible i les reconstruccions dels desgastos es millora l’oclusió i la posició de les seves peces.

Carrer del Migdia, 53 baixos · 17003 Girona · info@clinicacervera.es · www.clinicacervera.cat

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 19

Clinica Cervera és una clínica multidisciplinar en tota l’extensió d’aquesta paraula, on es resolen, en equip, des de casos senzills fins als més complexes que requereixen planificació i intervenció conjunta dels diferents especialistes. L’ortodòncia en el pacient adult s’acompanya de l’odontologia restauradora, estètica i implantològica per recuperar la forma, anatomia, o rehabilitar peces absents. Ens preocupem d’observar i decidir cada pas del tractament tenint en compte les aspiracions que cada pacient pot tenir abans de començar-lo. Segons la fisiologia de cada persona aconsellem què seria millor pel seu cas: - Ortodòncia amb brackets: Els brackets utilitzats a Clinica Cervera són brackets moderns, petits i amb acabats fins i arrodonits, oferint l’avantatge d’una major rapidesa en el tractament. - Ortodòncia invisible: L’Invisalign és un sistema d’ortodòncia transparent i pràcticament invisible, oferint comoditat, higiene i estètica. Són alineadors fets a mida a partir d’un programa digital en 3D.

Segueix-nos

TRACTAMENTS

PERIODÒNCIA IMPLANTS DENTALS REHABILITACIÓ ORAL ESTÈTICA DENTAL: - Emblanquiment dental - Laminats de ceràmica - Estètica gingival - Rejoveniment dental

ORTODÒNCIA ODONTOPEDIATRIA PREVENCIÓ

http://www.facebook.com/ClinicaCerveraGirona clinica_cervera

Telèfon d’atenció al pacient: 972 211 727 Carrer del Migdia, 53 baixos · 17003 Girona · info@clinicacervera.es · www.clinicacervera.cat

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 20

| notícies > actualitat > comarques gironines

GiDONA|febrer 2019

Mazoni s’uneix al cartell dels Concerts de Prop del Casino de Peralada

Després de l’exitosa inauguració dels Concerts de Prop de Casino Peralada amb l’actuació de Núria Graham, que va aplegar més d’un centenar de persones, l’organització del cicle ha confirmat Mazoni com a proper artista programat.

El cantautor de la Bisbal d’Empordà serà el protagonista, el proper divendres 22 de febrer a les 23 h., d’un concert en petit comitè en el qual repassarà les cançons dels seus darrers dos treballs: “Carn, os i tot inclòs” (2017), enregistrat en format completament acústic, i el recopilatori "Cançons robades" (2018).

Amb la voluntat d’oferir una proposta musical basada en la música de qualitat feta al país i en la complicitat entre el públic i els artistes, els Concerts de Prop ofereixen la possibilitat de gaudir de les actuacions d’algunes de les millors bandes catalanes de pop-rock a l’interior d’un castell del segle XIV i amb un aforament limitat d’un centenar de places per nit.

Un dels trets diferencials dels Concerts de Prop és la incògnita sobre els artistes que conformen el cartell. Aquests s’aniran desvetllant progressivament, de manera que durant cada actuació es donarà a conèixer el nom de la següent banda. Amb aquest sistema es pretén premiar el públic que assisteixi als concerts, ja que a banda de ser els primers en conèixer el proper grup, gaudiran també d’un descompte per adquirir la seva entrada. Les entrades, que tenen un preu de 17€, es poden adquirir al web www.casinoperalada.com/ca/concerts-de-prop

Sis hospitals gironins rebran 174.303 € de l’Oncotrail 2018 per equipar els serveis d’oncologia amb llits, butaques i aparells de diagnosi

La Fundació Oncolliga Girona farà donació als hospitals gironins d’un total de 174.303 euros per millorar el confort i el diagnòstic dels malalts de càncer gràcies a les aportacions recollides en la darrera edició de l’Oncotrail, celebrada el 6 i 7 d’octubre del 2018. La sisena edició d’aquesta exigent cursa benèfica de 100 km. per equips va tornar a superar totes les expectatives, amb un total de 234 equips participants (36 més que en l’edició anterior) i una recaptació de 288.472 euros. En total, des de la seva primera edició l’any 2013, l’Oncotrail ha recollit un total de 912.373 euros.

Com és tradicional, les entitats organitzadores -Fundació Oncolliga Girona, Club Atlètic Palafrugell i Agrupació Excursionista Palafrugell- han explicat avui a què s’han destinat els diners de l’edició del 2018 en una roda de premsa celebrada al Museu del Suro de Palafrugell que ha servit també per donar el tret de sortida a la setena edició, prevista per als dies 5 i 6 d’octubre d’aquest any. Els organitzadors han estat acompanyats per l'alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer i el delegat de Cooperació Esportiva de la Diputació de Girona, Carles Salgas. També ha participat en l’acte Xavi Garcia Amadó, veí de Vic i membre del Keep Fighting Team, un equip que ha participat en totes les edicions de l’Oncotrail, amb l’objectiu d’explicar aquesta prova tan especial des del punt de vista dels participants.

L’Oncotrail és una cursa solidària de 100 km. per equips que té com a finalitat recaptar fons per millorar les condicions de vida dels malalts de càncer de les comarques gironines i els seus familiars. L’itinerari és circular i transcorre per paratges de mar i muntanya del Baix Empordà, amb sortida i arribada a Palafrugell. Una altra de les característiques que fan d’aquesta prova un esdeveniment esportiu i solidari únic és que l’organització va íntegrament a càrrec de voluntaris, prop de 600 entre avituallaments i logística, fisioterapeutes, podòlegs, serveis sanitaris i forestals.

03-51.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:18 Pรกgina 21

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 22

| notícies > actualitat > comarques gironines

GiDONA|febrer 2019

L’Espai Gironès lliura 10.000€ de la campanya solidària de Nadal a la Fundació Pasqual Maragall

La campanya “Missatge a l’espai. Per un futur que tothom recordi” ha recollit 2.000 missatges que s’han convertit en donatius a l’entitat Totes les activitats programades en el marc de la campanya solidària de Nadal han tingut una gran acollida. La projecció benèfica als Odeon Multicines de la pel·lícula “Bicicleta, cullera, poma” dirigida per Carles Bosch i protagonitzada per Pasqual Maragall va reunir més d’un centenar d’assistents. A més, s’han dut a terme dues xerrades sobre l’Alzheimer i la investigació d’aquesta malaltia i la projecció gratuïta de la pel·lícula “El diario de Noa”. D’altra banda, en el marc de la campanya cada setmana el Centre Comercial ha sortejat entre tots els participants una pel·lícula en DVD relacionada amb l’Alzheimer. La iniciativa ha comptat amb el músic Pep Poblet i l’actor i director teatral Martí Peraferrer com a padrins.

L’Espai Gironès ha fet entrega a la Fundació Pasqual Maragall d’un xec de 10.000 euros aconseguits per mitjà de la campanya solidària de Nadal “Missatge a l’espai. Per un futur que tothom recordi” perquè l’entitat els destini a la investigació de l’Alzheimer, una malaltia que afecta 1 de cada 10 persones majors de 65 anys i que suposa un cost mitjà de 22.000 euros per malalt a Catalunya.

Els responsables del Centre Comercial estan molt satisfets d’haver assolit l’objectiu que s’havien marcat a l’inici de la campanya d’arribar a aquests 10.000 euros per poder-los donar a la Fundació Pasqual Maragall. També agraeixen la gran implicació de la població en la iniciativa que consistia en escriure, en una pantalla instal·lada al centre, el record que no es voldria oblidar mai. En total s’han recollit 2.000 missatges que s’han transformat en donatius a la Fundació. A l’acte d’entrega del xec ha assistit el gerent de l’Espai Gironès, Pau Jordà, i la neuropsicòloga de la Fundació Pasqual Maragall, Glòria Mas.

Missatges a l’espai interestel·lar

L’Espai Gironès ha recollit tots els missatges rebuts en un USB i els ha enviat a l’espai interestel.lar per mitjà d’una empresa especialitzada. I d’aquí a de deu anys el Centre enviarà un e-mail a cada participant amb el record que hagin deixat escrit. És la primera acció d’aquestes característiques que es porta a terme en un centre comercial i la intenció és assegurar que aquests records perdurin en el temps en una acció simbòlica que s’emmarca en la lluita contra l’Alzheimer.

ESPAI GIRONÈS Espai Gironès està situat en una zona d’expansió urbanística del municipi de Salt que limita amb Girona i al costat de l’autopista AP-7. L’ excepcional ubicació del centre permet que la seva àrea d’influència directa sigui de 400.000 habitants i que pugui generar una afluència de més de 10

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 23

GiDONA|febrer 2019

actualitat < notícies |

milions de visitants a l’any. Disposa de 40.000 metres quadrats de superfície distribuïts en dues plantes on hi ha instal·lats operadors líders com Fnac, Odeón Multicines, Caprabo, Zara, Drim, H&M, Oysho, Massimo Dutti, Bershka, Pull & Bear , Springfield, Desigual, Mango, Alain Afflelou i Sprinter, JD Sports, i Brighty&Co , entre d’altres. El centre comercial Espai Gironès compta amb 2.500 places d’aparcament gratuït.

MULTI SPAIN MANAGEMENT

Multi Spain Management SA realitza la gestió integral del centre comercial que comprèn els serveis de gerència, gestió patrimonial i re-comercialització del mateix, construint relacions de confiança amb els arrendataris (de tots els sectors) i la propietat, alhora que fomenta la modernització i la reestructuració constant del centre comercial gràcies al control efectiu dels seus resultats. Multi Spain Management pertany al grup Multi Corporation, empresa líder en el sector immobiliari, que en l'actualitat és propietari i / o gestiona centres comercials de gran qualitat a Europa i Turquia, incrementant el valor dels seus actius, convertint-los en un catalitzador del creixement econòmic i la regeneració social de les ciutats i regions on s'ubiquen. Multi és propietari i/o gestiona 130 centres comercials, que reben 400 milions de visitants cada any, que gasten una quantitat estimada de 4.000 milions d'euros en més de 6.000 botigues, restaurants i zones d'oci en més de 2.000.000 m² SBA. Multi compta amb més de 650 professionals qualificats, que presten serveis de qualitat altament especialitzats en 14 països europeus, inclosa Turquia (on és la major empresa propietària i de gestió de centres comercials). Multi disposa d'un estudi d'arquitectura, T&T Design, que dissenya tots els conceptes arquitectònics i de desenvolupament urbanístic del grup amb un segell únic. Des de la seva fundació el 1982, els seus projectes han estat reconeguts internacionalment per la seva naturalesa innovadora, qualitat arquitectònica, sostenibilitat i profunda sensibilitat pels entorns locals treballant constantment en la gestió d'estratègies ambientals per reforçar la seva política de sostenibilitat incrementant l’ecoeficiència dels projectes.

FUNDACIÓ PASQUAL MARAGALL

Aquest 2018 es compleixen 10 anys de la creació de la Fundació Pasqual Maragall. Una dècada més tard, la Fundació compta amb un centre d’investigació, el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), on treballen més de 50 investigadors i professionals en projectes per avançar en la detecció precoç i la prevenció d’aquesta malaltia. Gràcies al suport de la Fundació Bancària ”la Caixa”, el centre disposa d’una cohort formada per 2.700 voluntaris sans, l’estudi Alfa, que participen en els seus estudis d’investigació per a la prevenció de l’Alzheimer. Per fer possible aquests estudis, la Fundació compta amb el suport d’una quinzena d’entitats i una base social de més de 20.000 socis que contribueixen econòmicament a la continuïtat del projecte.

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 24

| notícies > actualitat > comarques gironines

GiDONA|febrer 2019

Es publica el primer mapa de turisme accessible de la Costa Brava i el Pirineu de Girona

Play & Train

El mapa tàctil i auditiu presenta una selecció de quinze atractius turístics de la Costa Brava i el Pirineu de Girona adaptats i visitables per a persones amb diversitat funcional. El material conté informació en Braille i un codi QR per a mòbil a través del qual es pot accedir al contingut del mapa en versió auditiva i en cinc idiomes. El Patronat de Turisme Costa Brava ha editat 3.000 mapes per distribuir-los en accions promocionals i fires de turisme i entre la seixantena d’oficines de turisme de les comarques gironines i associacions de persones amb discapacitat.

D’acord amb l’estratègia de màrqueting i promoció del Patronat de Turisme Costa Brava Girona de la Diputació de Girona, el mapa accessible de la Costa Brava i el Pirineu de Girona neix de la iniciativa de l’entitat per posicionar la demarcació de Girona com a destinació de turisme per a tothom en el Mediterrani. El mapa tàctil i auditiu presenta quinze punts d’interès accessibles de la Costa Brava i el Pirineu de Girona, com són les estacions d’esquí de la Molina i Masella, l’estany de Banyoles, les viles medievals de Pals i Peratallada, el poblat ibèric d’Ullastret, la vall i el santuari de Núria, la Vila Vella

de Tossa de Mar, el casc antic de Girona, els parcs naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, el Montseny, els Aiguamolls de l’Empordà i Cadí Moixeró, el Castell de Gala Dalí de Púbol i el Teatre-Museu Dalí de Figueres, les ruïnes d’Empúries, el monestir de Sant Pere de Rodes, les vies verdes, els jardins de la Selva Marítima: Marimurtra i Santa Clotilde, Besalú i Santa Pau. Catorze punts d’interès turístic del plànol són accessibles per a persones amb cadira de rodes. També, d’aquests quinze punts, nou ho són per a persones amb discapacitat visual, tres per a persones amb discapacitat auditiva i un per a persones amb discapacitat psíquica o cognitiva.

D’una part, el mapa està escrit en Braille, en català, i consta de diversos relleus, amb el qual les persones amb discapacitat visual poden intuir diversos continguts i, d’altra part, un codi QR mitjançant el qual des d’un mòbil o tauleta es pot accedir a una audioguia en línia en cinc idiomes —català, castellà, francès, anglès i alemany—, que reprodueix el text la informació de cada punt del mapa. Aquests continguts s’aniran actualitzant a mesura que l’oferta de turisme accessible vagi augmentant.

Play & Train

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 25

GiDONA|febrer 2019

actualitat < notícies |

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona s’ha inspirat en destinacions com Bilbao, Madrid i Benidorm per produir aquest material i ha encarregat el projecte a l’empresa Puntodis, especialitzada en l’accessibilitat en la comunicació. Inicialment es produeixen 3.000 mapes accessibles, que a partir del mes de febrer es distribuiran entre la seixantena oficines de turisme de les comarques gironines, consells comarcals, associacions de persones amb discapacitat i biblioteques.

La Costa Brava i el Pirineu de Girona, destinació de turisme inclusiva

Des de fa nou anys el Patronat de Turisme Costa Brava Girona treballa amb els organismes públics, les empreses gironines i diverses organitzacions com ara Once, Mifas, Multi Capacitats, Associació gironina dels sords i Elsa Integració perquè la demarcació esdevingui una destinació turística per a tothom capdavantera al Mediterrani. A més, a escala internacional la Costa Brava forma part de la European Network for Accessible Tourism. En aquest sentit, l’entitat està amatent a les necessitats del mercat turístic, de la demanda, i també té en compte les qüestions socials donat que el segment del turisme inclusiu és un segment de mercat en creixement i que contribueix a la desestacionalització. Actualment la demarcació de Girona està adaptant la seva oferta turística a la diversitat funcional dels seus clients: s’amplien les places d’allotjament accessible; se suprimeixen barreres arquitectòniques en gran part dels espais turístics del territori; es millora l’accessibilitat a les platges introduint una vintena de cadires amfíbies als municipis costaners; proliferen les empreses d’activitats que ofereixen productes per a tothom, que conviden a gaudir sense estar condicionats per les habilitats funcionals personals (com ara esquí, vela, globus aerostàtic, caiac, hípica, submarinisme, bicicleta, parapent, etc.), entre d’altres.

En els darrers anys, el Patronat de Turisme ha dut a terme una sèrie d’actuacions enfocades a estimular i impulsar la creació de nous productes turístics a la destinació dirigits a clients amb diversitat funcional i directament ha produït la primera guia en Braille de la Costa Brava (2010); ha dut a terme un estudi de diagnosi d’accessibilitat en 700 empreses turístiques gironines; ha creat continguts audiovisuals; ha adquirit tres cadires Joëllete per a cedir-les als parcs naturals del Montseny, la Zona Volcànica de la Garrotxa, i el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter; ha organitzat jornades de sensibilització i viatges de premsa i bloguers; ha participat en fires de turisme i congressos especialitzats, entre d’altres. En el decurs de 2019 es treballarà en la redacció d’un manual de bones pràctiques per a establiments, es posarà en funcionament un blog turístic en dos idiomes, s’organitzaran jornades de formació, es programarà la visita d’un editor anglès de guies turístiques accessibles de Lonely Planet i es contribuirà a promoure futures iniciatives privades especifiques de la demarcació de Girona.

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 26

| notícies > actualitat > girona

GiDONA|febrer 2019

Es presenta el llibre “Ferran Rahola i Auguet. Caricatures de l’exili català del 1939 i altres dibuixos”

El llibre Ferran Rahola i Auguet. Caricatures de l’exili català del 1939 i altres dibuixos és una selecció de dibuixos procedents del fons documental que Pompeu Rahola i Fabra va donar, ara fa un any, a l’Ajuntament de Girona. L’edició de la publicació ha anat a càrrec del mateix Pompeu Rahola i Fabra, fill de Ferran Rahola.

El llibre conté caricatures dels catalans que Ferran Rahola va conèixer durant el seu exili a França, des del seu confinament al camp de Bram fins a les ciutats on va viure: Montpeller, Perpinyà i Reims. Les caricatures, entre les quals destaquen les de Pau Casals, Pompeu Fabra, Josep M. Corredor, Carles Pi Sunyer, Carles Rahola, Antoni Rovira i Virgili, Miquel Santaló, Josep Tarradellas o Eugeni Xammar, s’acompanyen d’una notació biogràfica de cada personatge. A més, el llibre conté una biografia de Ferran Rahola escrita pel seu fill.

Ferran Rahola i Auguet va néixer a Girona el 14 de maig del 1914. Era fill de l’escriptor Carles Rahola i Llorens, executat per l’exèrcit franquista el 15 de març del 1939, i de Rosa Auguet i Farró, filla d’un negociant de vins i licors del barri del Pont Major. A les acaballes de la Guerra Civil, al febrer del 1939, va creuar la frontera francesa i va ser allotjat al camp d'Argelers d’on sortiria, més tard, amb destí a Bram. Finalment es va instal·lar a Montpeller. A França va tenir diverses ocupacions, fins que va esdevenir representant comercial de l’empresa Savonnerie Perpignanaise. L'any 1942 es va casar amb Dolors Fabra, filla de Pompeu Fabra, del qual va esdevenir un actiu col·laborador. El 1954 va canviar de feina i es va traslladar a Reims juntament amb la seva família, on va viure fins la seva mort, l'any 1994.

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 27

Productes selectes. Exquisidesa i exclusivitat

• Eriçons de mar • Gemes d’eriçó de mar congelades • Conserves d’eriçó de mar • Algues marines

www.erismar.com Parc d’Activitats Económiques de Calonge. Parcel·la 6 Nau 2. 17251 CALONGE. Girona. Tel./Fax 972 661 755

• Anèmona de mar • Caviar de truita • Caviar de salmó • Lloms de sardina fumada

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 28

| notícies > actualitat > girona

GiDONA|febrer 2019

Víctor García continuarà vinculat a la ciutat de Girona i compatibilitzarà la tasca d’assessorament amb el càrrec de director artístic del Gran Teatre del Liceu

Víctor García de Gomar continuarà vinculat a la ciutat de Girona i compatibilitzarà la seva tasca com a assessor artístic de música clàssica de l’Auditori de Girona i director del Festival Nits de Clàssica amb el càrrec de director artístic del Gran Teatre del Liceu, on s’incorporarà a partir del proper setembre. El vincle de Víctor García amb la ciutat de Girona va començar l’any 2001 al Festival de Músiques Religioses i del Món, del qual va ser programador i director artístic. Víctor García ha estat el programador i director artístic de música clàssica de l’Auditori de Girona des de la seva inauguració, i director artístic del Festival Nits de Clàssica.

L’any 2012 es va incorporar a l’equip del Palau de la Música Catalana com a director artístic adjunt de la institució i, des d’aquell moment, ha compaginat la seva tasca al Palau de la Música amb la d’assessorament artístic de l’Auditori de Girona i la de direcció del Festival Nits de Clàssica.

La Policia Municipal de Girona rep un reconeixement per la seva tasca de mediació de conflictes

La Policia Municipal de Girona va rebre el Premi ADR i Mediació a la millor pràctica en mediació i altres mitjans de resolució de conflictes impulsada per l’Administració local de Catalunya. Concretament, el guardó reconeix la bona feina feta per la policia gironina amb el projecte Facilitadors 3.0.

La iniciativa Facilitadors 3.0 va néixer el 2016 amb l’objectiu de detectar els conflictes, sobretot en l’àmbit del ciberassetjament, en les escoles i els instituts de Girona. En el marc del projecte, des de la Policia Municipal es forma a diversos alumnes de cada centre perquè siguin referents en el seu institut o escola per a la resta d’alumnat a l’hora de denunciar casos de ciberassetjament o d’assetjament. Aquests alumnes referents, o facilitadors, comuniquen després a la Policia els casos que els arriben.

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 29

Uganda La perla d’Àfrica, com la va denominar Henry Morton Stanley i després Winston Churchill, fa honor al seu nom. Menys conegut que Kenia o Tanzània, membres també de la comunitat de l’Àfrica de l’Est, junt a Ruanda i Burundi, va ser nomenada l’any 2012 com a primer destí turístic per Lonely Planet i al 2013 va ser catalogada com un dels 20 millors destins del món per National Geographic. Tot i així, la seva població de goril·les orientals de muntanya va creixent i hi ha 400 exemplars en el bosc impenetrable de Bwindi, segons el cens de 201, gairebé la meitat de la població mundial, gràcies a la bona gestió dels recursos naturals a les zones protegides i al creixement del turisme. Però Uganda ens ofereix molt més: també hi podem veure els big five elefants, lleons, lleopards, rinoceronts, búfals i fins a un total de 330 mamífers. Uganda també ens ofereix, als amants de l’ornitologia, poder observar dins el seu territori més de la meitat d’espècies d’aus de la població del continent africà. El país, que està situat entre els grans llacs del centre d’Àfrica, es caracteritza pels seus espectaculars paisatges, les cataractes Karuma i Murchison, on el Nil BLanc cau en el seu viatge des de les seves tan buscades fonts a l’actual Jinja, al llac Victoria, fins el delta del llac Alberto o el canal de Kazinga. Entre els llacs Eduardo i Jorge existeix una de les concentracions d’hipopòtams més grans d’Àfrica, a part dels exemplars colossals de cocodrils del Nil. Totes aquestes grans superfícies d’aigua queden recolzades per les mítiques Muntanyes de la Lluna de Ptolomeu, la serralada del Rwenzori a la frontera de la República Democràtica del Congo, amb neu tot l’any i amb el tercer pic més alt del continent africà, el Margherita Peak. A altres llocs del país encara podem trobar ètnies que mantenen els seus costums i tradicions, com els Karamojong i els IK, grups tribals pastoralistes, habitants del Bosc de Bwindi, al sud-oest. Un país que ens porta records de les grans exploracions d’Àfrica, amb noms que han quedat gravats a la història del continent, com David Livingstone, Richard Francis Burton, John Hanning Speke, Henry Morton Stanley, Samuel Baker, Florenze Ssász i tants altres, no deixa lloc a la indiferència.

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 30

| notícies > actualitat > girona

GiDONA|febrer 2019

L’Ajuntament de Girona presenta el projecte de renaturalització del castell de Montjuïc

L’Ajuntament de Girona ha presentat el projecte de renaturalització del castell de Montjuïc. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; la regidora d’Igualtat, Drets Socials i Habitatge i regidora del barri, Eva Palau, i el regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, han estat els encarregats d’explicar la proposta als veïns i veïnes del barri de Montjuïc amb l’arquitecta encarregada del projecte, Olga Felip.

Les actuacions consistiran, per un costat, en l’adaptació dels camins d’accés per aconseguir un itinerari accessible en la fortificació i, per l’altre, en el condicionament de la zona al voltant de la cisterna per crear un nou espai públic per al barri, que sigui alhora un punt cultural i d’estada a l’aire lliure i que sigui respectuós i integrat amb l’entorn. El projecte vol conservar l’atmosfera natural actual del castell, que forma part de la història, la cultura i el passat de la ciutat, però fer-lo més amable i fomentar els seus usos. Per assolir aquests objectius, es consolidarà i s’acotarà el recorregut que uneix l’aparcament i la zona verda del nord-est amb l’accés sud del castell, amb la intenció de potenciar el circuit que connecta el Barri Vell amb el barri de Montjuïc a peu. També es vol recuperar la infraes-

tructura de la cisterna com a espai escènic i cultural per poder-hi desenvolupar activitats i esdeveniments diversos.

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 31

GiDONA|febrer 2019

actualitat < notícies |

La Policia Municipal de Girona homenatja les persones que han destacat per defensar la seguretat pública durant el 2018

L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va presidir la Diada de la Policia Municipal de Girona. La jornada va servir per distingir els membres de la Policia i la ciutadania a títol individual que durant l’any han destacat amb la seva actuació en defensa dels drets fonamentals i de la seguretat pública.

Un dels reconeixements de la jornada ha estat per la gossa Blanca, que va rebre la creu d’honor al mèrit policial per la seva trajectòria a la Unitat Canina de la Policia Municipal (amb més de 3.000 actes aixecades i 70 detencions per delictes contra la seguretat pública) i per haver contribuït al prestigi i bona imatge del cos de la Policia Municipal de Girona.

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 32

| notícies > actualitat > figueres

“Desconcerto” al Teatre El Jardí de Figueres

El proper dissabte dia 2 de febrer, arriba DESCONCERTO, al Teatre El Jardí de Figueres, el segon espectacle de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà sota la direcció de Jordí Purtí.

Aquest nou repte és la continuació de Concerto a Tempo d’Umore (estrenat al 2014, amb 250 funcions i que va rebre el premi a la millor direcció a la Fira de Feten 2018, amb presència al Festival Fringe Edimburg, Festival Off Avinyó, Temporada al Teatre Fernán Gómez de Madrid i al Teatre Condal de Barcelona i que enguany té previstes gires per Alemanya, Shanghai, Hong Kong i Lima). DESCONCERTO es va estrenar al Teatre Condal de Barcelona al setembre de 2017 amb una bona acollida de crítica i públic, amb més de 50 funcions, i aquest any estarà a la Mostra de Teatre d’Igualada.

GiDONA|febrer 2019

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 33

Lloguers Habitatges amb mobles i sense Locals comercials i magatzems Despatxos i naus industrials Places de pàrquing, etc. www.finquestrilla.com trilla@finquestrilla.com

A Figueres: C/ Sant Llàtzer, 9 Tel. 972 505 701 - 972 510 054 - Fax 972 502 250 A Roses: C/ Cap Norfeu, 16 (Dimarts i Divendres) - Tel. 972 255 415

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 34

| notícies > actualitat > costa brava

GiDONA|febrer 2019

Cap jove sense feina i amb qualitat a Palafrugell

Des d’aquest any, l’àrea de Joventut impulsa el programa “Referent d’Ocupació Juvenil”, una unitat especialitzada en ocupació juvenil que dona atenció al col·lectiu jove en el seu procés d’orientació i/o assessorament formatiu i laboral i la seva transició al mercat de treball. El programa es desenvoluparà comptant amb la col·laboració dels centres educatius, el Centre Municipal d’Educació, Centres d’Atenció Primària, l’àrea de Benestar Social, l’Institut de Promoció Econòmica i empreses del sector privat.

El servei ofereix atenció directa d’informació i orientació formativa i ocupacional a joves de 16 a 29 anys. També s’acompanya en el disseny d’itineraris formatius i/o laborals personalitzats i en la millora de competències d’accés a l’ocupació oferint els recursos més convenients en funció de les característiques personals i/o socials de cadascú. Aquest programa es porta a terme gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de Palafrugell, el Servei d’Ocupació de Catalunya, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.

Alfred García, primer avançament del festival Portalblau 2019, de L’Escala

El popular cantant, músic i compositor Alfred García actuarà a la dotzena edició del Festival de Música i Art a la Mediterrània Portalblau que se celebrarà aquest estiu a l’Escala. L’actuació tindrà lloc el 26 de juliol en un marc incomparable: el Fòrum Romà del jaciment d’Empúries. L’aforament està limitat a poc més de 1.500 persones i les entrades ja s’han posat a la venda al web del festival (www.portalblau.cat).

El concert forma part de la gira que Alfred García està realitzant per presentar el seu àlbum de debut 1016, publicat per Universal Music Spain i que ja és disc d’or. La gira del seu nou treball ofereix al públic una experiència molt personal que inclou tots els temes del nou àlbum i afegeix algunes cançons especials per ell. Alfred ha creat els arranjaments musicals especialment per al xou, i compta amb una posada en escena íntima i una producció molt treballada.

Conegut popularment per la seva participació en el programa Operación Triunfo 2017, Alfred s’està consolidant en molt poc temps com un dels artistes de referència del nostre país. Malgrat la seva joventut, és un cantant amb un ampli bagatge musical; un músic molt complet -toca el trombó, la bateria, el baix, el piano i la guitarra-, i un compositor singular que signa 15 de les 16 cançons del seu primer treball, que s’ha auto produït. En aquest primer treball, Alfred García confirma el caràcter eclèctic d’una per-

sonalitat molt creativa que desborda talent. Malgrat que el rock és l’estil predominant, s’hi barregen un munt d’influències dels seus cantants i estils preferits: des del rap d’Eminem, passant per la música negra, soul i R&B de Michael Jackson, Stevie Wonder o George Benson, fins els més grans cantautors com Bob Dylan, John Mayer o Ed Sheeran.

03-51.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:18 Pรกgina 35

Nou, 186 17600 FIGUERES T. 972 67 09 46 figueres@grupvivaldi.com Bonastruc de Porta, 29 17001 GIRONA T. 972 22 31 40 girona@grupvivaldi.com

www.grupvivaldi.com GrupVivaldiRockIClassica VivaldiGrup

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 36

| notícies > actualitat > costa brava

GiDONA|febrer 2019

42a edició del Carnaval de Platja d’Aro amb una vintena d’activitats i la recuperació del Ball de la Dona

Gran Rua de Carrosses i Comparses dissabte 2 de març amb més de 8.000 euros en premis Dissabte 23 de febrer Sopar de Colles de Carnaval 21 h. Palau d’Esports i Congressos Obert a tothom amb la participació activa dels Carnestoltes d’anys anteriors Tiquet: 13 €. Menú infantil: 10 € Venda anticipada: Oficina de Turisme de Platja d’Aro (data límit: 15 de febrer) Presentació de Colles de Carnaval de Platja d’Aro 23 h. Palau d’Esports i Congressos Cada colla realitzarà una actuació coreogràfica còmica / musical Ball. Disco Móvil Platja d’Aro

Diumenge 24 de febrer Trobada Infantil amb Animació. Soy La Fiesta 11 h. Avinguda de Platja d’Aro. S’Agaró Xocolatada per a tothom (davant Televisió Costa Brava), comitiva fins a la Plaça Sant Pol i tot seguit, festa d’animació amb la Colla dels Reis Carnestoltes Concentració de Colles Locals 17 h. Plaça de l’Ajuntament

Canvi d’Atributs entre els Reis Carnestoltes. 18 h. Avinguda de S’Agaró (recinte tancat)

Rumba catalana i cremat. 18.30 h. Avinguda de S’Agaró (recinte tancat) Dimecres 27 de febrer Cercavila Infantil amb la Colla dels Reis Carnestoltes 11 h. Llar d’Infants de Castell d’Aro 11 h. Llar d’Infants de Platja d’Aro Botifarrada Popular 21 h. Palau d’Esports i Congressos Tiquet: 1 euro. Venda anticipada: Oficina de Turisme de Platja d’Aro Disco Móvil Platja d’Aro

Dijous 28 de febrer Despertada General a Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró

05 h. Diversos carrers de la població Pregó dels Reis Carnestoltes 12 h. Plaça de l’Ajuntament Tot seguit, aperitiu popular

“La Segona Hora” de RAC1. Emissió en Directe. 13-14 h. Sala d’Actes de l’Ajuntament. Realització del programa radiofònic conduït per Quim Morales, de cara al públic Arrossada Popular 14 h. Palau d’Esports i Congressos Tiquet: 5 euros. Venda anticipada: Oficina de Turisme de Platja d’Aro Disco Móvil Platja d’Aro

Plantada de Carrosses de Colles Locals. 18 h. Avinguda de S’Agaró (recinte tancat)

Ball de la Dona 2.0 Palau d’Esports i Congressos 23 h. Obertura de portes 23.30 h. Grup Cayena 00.30 h. Orquestra Di-Versiones Entrada: 9 €. Venda anticipada: Oficina de Turisme. Aforament limitat. Majors de 16 anys

Dissabte 2 de març Gran Rua de Carnaval de Carrosses i Comparses

11 h. Rua d’exhibició (colles fora concurs) 16 h. Rua de Carnaval (colles a concurs) Sortida: Plaça de la Sardana i recorregut habitual (Avinguda del Cavall Bernat i Avinguda de S’Agaró) Ball Popular. Conjunt Wasa 00 h. Palau d’Esports i Congressos

Lliurament de Premis de la Gran Rua de Carnaval de Carrosses i Comparses 01.30 h. Palau d’Esports i Congressos

Diumenge 3 de març Jocs Gegants. Jugantots 11-14 h. C/ Mossèn Cinto Verdaguer (davant l’Ajuntament) Música al Carrer. Bufant Fort Street Band 12 h. Avinguda de S’Agaró Rua de Colles Locals 12 h. Castell d’Aro

Animació de Carrer. Actua Produccions. “El Petit Lilo” 17 h. Avinguda de S’Agaró

Dimecres 6 de març Enterrament de la Sardina 19.30 h. Plaça de l’Ajuntament. Platja d’Aro. Concentració, cercavila i sardinada popular.

03-51.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:18 Pรกgina 37

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 38

| notícies > actualitat > costa brava

Amb l’inici de l’any, torna a La Garoinada

GiDONA|febrer 2019

La campanya gastronòmica, la més antiga de Catalunya, celebra el seu 28è aniversari. Amb l’inici d’any, torna una de les campanyes gastronòmiques més emblemàtiques de Catalunya: La Garoinada, que enguany celebrarà el seu 28è aniversari.

La Garoinada 2019 tindrà lloc de l’11 de gener fins a finals del mes de març i, com és habitual, hi participen una desena de restaurants del municipi.

Els restaurants oferiran un menú que consisteix en un entrant de garoines, un primer plat a triar entre un platillo amb escarfoxes o bé un plat alternatiu diferent en cada restaurant, unes postres de poma i cafè. Aquests menús aniran maridats amb vins del celler Espelt. El preu del menú variarà entre 40€ i 45€, depenent de l‘establiment.

A banda, i com ja va sent habitual, s’han dissenyat diferents fórmules molt competitives per venir a passar un cap de setmana de Garoinada a Palafrugell que inclouen el menú i l’allotjament en algun dels prestigiosos hotels del municipi, sortides en vaixell d’època (el Rafael) per conèixer l’entorn i un tiquet de Palafrugell+, un innovador producte que permet visitar els diferents equipaments culturals del municipi amb un sol passi (Fundació Josep Pla, Fundació Vila Casas Can Mario, Museu del Suro i Jardí Botànic del Cap Roig). També s’inclou un val de descompte a Vins i Licors Grau, patrocinador de la campanya.

03-51.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:18 Pรกgina 39

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:18 Página 40

| dones sobre rodes >

GiDONA|febrer 2019

Susanna Vila www.redboxsport.com

RAQUEL ESCAJA

24 anys, Tres Cantos (Madrid)

com a enginyera i poder arribar a competicions del més alt nivell a campionats europeus i mundials que, malgrat que sé que és molt difícil, s’han de lluitar i anar pas a pas. La meva meta final és treballar com a enginyera de Fórmula 1, tot i que he desenvolupat molt interès per categories mundials com el WTCR. Has tingut alguna dificultat pel fet de ser dona? Mai. A tots els equips he demostrat que puc ajudar i ells mai ho han dubtat. No és habitual veure dones enginyeres d’equips de competició.

Quins van ser els teus inicis dins el món del motor? Des de ben petita m’ha agradat el món del motor i em vaig començar interessant per la Fórmula 1. Vaig aprendre els sistemes de seguretat al pilot, reglaments, comparava cotxes de diferents temporades, els canvis de reglament de neumàtics... I a mesura que passaven els anys, la Fórmula 1 continuava sent la meva fixació fins el punt que a l’hora d’escollir els estudis vaig investigar quins eren els millors per poder arribar a treballar en un equip de competició. Vaig fer el grau d’enginyeria en disseny industrial i desenvolupament del producte i em vaig especialitzar amb el màster de vehicles de competició. I la família què hi deia? Sempre em van fer costat i quan vaig decidir estudiar el grau tenien totalment assumit que em dedicaria al món del motor. Sempre em van recolzar per aconseguir la meva meta.

Quan et va arribar la primera oportunitat d’entrar a treballar en un equip? Justament a les pràctiques del màster de vehicles de competició vaig entrar a treballar amb l’equip SMC Junior Motorsport, dirigit pel pilot Gonzalo Martín de Andrés. Quines ambicions tens? Després de treballar la meva primera temporada en competició no vull parar, vull créixer temporada a temporada

Fer assistència implica viatjar i conèixer circuits de primer nivell com el de Montmeló. Treballar a Montmeló va ser un somni per mi. Hi vaig anar a l’última cursa de la passada temporada, a fer assistència. Em vaig trobar amb unes instal·lacions de primer nivell, còmodes, amb boxs amplis i idonis per gestionar el desgast de vehicles. Com et defineixes? Sóc una persona curiosa, treballadora i ambiciosa. M’agrada proposar-me reptes i aconseguir-los amb esforç.

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:19 Página 41

GiDONA|febrer 2019

< dones sobre rodes

OBRIM BOTIGA VIRTUAL www.saisbikes.com Hi trobaràs tot el que busques sobre el món de les bicicletes Model: ite Zaskar 9R El

Quines proves heu guanyat? Hem guanyat el campionat d’Espanya de resistència amb el Peugeot 308 TCR, i amb el Clio IV, les proves del Circuit del Jarama. En diferents proves d’aquest campionat hem aconseguit diferents pòdiums amb el Peugeot RCZ. A més a més, al Campionat RACE de turismes hem aconseguit diferents victòries amb el Clio IV. A més, el meu equip realitza internament amb els seus pilots la SMC Junior Challenge, on gestionàvem fins a 15 cotxes a cada cursa. Què diries a les dones que com tu volen dedicar-se al món del motor de competició? Que no es frenin. Si els agrada i tenen ambició, que tirin endavant amb els seus somnis. Pel fet de ser dones no ens ha d’aturar aconseguir qualsevol fita en el món del motor de competició.

Model: ASR Carbon

Som distribuïdors

a Girona

I TAMBÉ TENIM ACCESSORIS I RECANVIS MOTO - SCOOTER - QUAD - JET SKY

GRAN ASSORTIMENT EN CASCS JUVENILS C/ Pedret 31-35 · 17007 Girona Tel. 972 200 736 · Fax 972 218 697 info@saispower.com

www.saispower.com www.saisbikes.com

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:19 Página 42

| vivències >

Fisioterapeuta i Osteòpata Pelviperineal

GiDONA|febrer 2019

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:19 Página 43

GiDONA|febrer 2019

raquel rebollo < vivències |

Em dic Raquel Rebollo Bentzen, Fisioterapeuta i Osteòpata especialitzada en rehabilitació abdomino-pelviana i en fisiosexologia. Sóc gironina amb una part de sang nòrdica, ja que la meva mare és de Noruega, concretament de les illes Lofoten. Gràcies a tenir-hi família, he tingut l’oportunitat de visitar el país al llarg de la meva vida. Sempre m’han encantat els seus paisatges, els fiords, el color de les seves muntanyes, l’aire tan pur i l’ambient que s’hi respira. Crec que és per tot això que sempre que hi he anat he tornat amb les idees més clares que mai.

Una vegada diplomada en Fisioteràpia per la Universitat Ramon Llull, de seguida em vaig interessar per la branca de la Urologia i la Ginecologia, en la preparació al part, l’activitat física durant l’embaràs i en la recuperació postpart. Mentre m’anava formant vaig estar treballant en diferents àmbits, tant en el sector públic com en el privat. De tots i cadascun dels llocs on he treballat he après moltíssim, tant dels pacients, com dels companys i companyes de feina i dels caps que he tingut. Totes les experiències viscudes, tant si han sigut bones com si no ho han sigut tant, m’han ajudat a créixer com a persona i com a professional. Moguda per les meves inquietuds, no en tenia prou amb la Fisioteràpia i vaig començar a estudiar Osteopatia a l’EOB (Escola d’Osteopatia de Barcelona). Em convenç

“El coneixement és poder”.

Sir Francis Bacon

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:19 Página 44

| vivències > raquel rebollo

GiDONA|febrer 2019

molt l’enfocament d’aquesta ciència, ja que treballem des d’un abordatge holístic, promovent o recuperant l’equilibri mecànic del conjunt dels teixits corporals musculoesquelètics, nerviosos, viscerals, circulatoris, etc., tot mitjançant tècniques purament manuals. L’Osteopatia ajuda al nostre cos a funcionar en òptimes condicions i, en el cas dels infants, també a què creixi equilibradament. Nosaltres, els terapeutes, no curem, el que fem és ajudar el cos a despertar la seva pròpia capacitat d’autocuració. Just quan vaig començar els estudis d’Osteopatia vaig muntar la meva pròpia consulta. Van ser quatre anys molt intensos, ja que poc abans de començar el tercer curs vaig tenir el meu primer fill. No tenia ni tres setmanes de vida que ja el portava a classe! Sort que era un nadó molt dormilega i només plorava quan volia pit. Fer-ho tot alhora: treballar, estudiar i ser mare per primer cop va ser dur, però gràcies al suport del meu marit i de les companyes de classe, vaig aconseguir acabar els estudis d’Osteopatia. D’aquells anys van sorgir unes amistats que duraran tota la vida.

Un cop acabats els meus estudis d’Osteopatia vaig tenir el meu segon fill i posteriorment em vaig especialitzar en Fisiosexologia, ja que a la consulta em trobava amb molts casos que presentaven una disfunció urològica o ginecològica que anava acompanyada també d’una disfunció se-

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:19 Página 45

GiDONA|febrer 2019

raquel rebollo < vivències |

“Tota disfunció s’ha de tractar, no s’ha de normalitzar. Confonem el normal amb l’habitual” xual. La Fisioteràpia té un paper important però poc conegut en el tractament de les disfuncions sexuals i del sòl pelvià.

La Fisiosexologia és una branca de la fisioteràpia que s’encarrega de rehabilitar o millorar la funció eròtica de les persones. Va ser creada pel Dr. M. Caufriez (creador també de la famosa Gimnàstica Abdominal Hipopressiva). La sexualitat té 2 funcions diferents: la funció reproductiva i la funció eròtica és a dir, la capacitat de sentir plaer. Moltes vegades aquesta capacitat d’experimentar plaer es veu pertorbada per una causa psicològica o una causa orgànica. Així doncs, veiem que les disfuncions sexuals també són físiques perquè poden tenir un origen musculoesquelètic, funcional, psicomotor, sistèmic o hormonal i és en aquests casos on podem intervenir els fisioterapeutes especialitzats en Fisiosexologia.

Com tractem aquestes disfuncions sexuals d’origen físic? Doncs mitjançant tècniques corporals (somatoemocionals) que harmonitzen la funció eròtica; tècniques d’educació i de coneixement de la fisiologia sexual; conscienciació perineal; exercicis de tonificació o de re-

laxació muscular, reequilibrant el sistema articular i muscular de la pelvis i lumbars, flexibilitzant els teixits; exercici terapèutic; massatge sensorial; gimnàstica abdominal hipopressiva; biofeedback; radiofreqüència o electroestimulació. Pel que fa a la teràpia amb radiofreqüència, des de fa tres anys l’aplico per tractar de manera més ràpida i eficaç les cicatrius de les cesàries i les episiotomies, també em dona excel·lents resultats per les fibrosis, la sequedat vaginal, la congestió pèlvica, les hemorroides, les fissures vaginals o anals, les inflamacions i per prevenir la prostatitis.

Les disfuncions que normalment tracto a la consulta són urològiques (incontinència urinària, anal o de gasos), obstètriques (prolapses, cicatrius, debilitat del sòl pèlvic, recuperació de la faixa abdominal, etc.) i sexuals (vaginismes, anorgàsmia, disparèunia, vulvodínia, problemes d’erecció i ejaculació precoç). Però també tracto altres disfuncions, com ara mal d’esquena, dolors articulars, dolor pèlvic crònic, disfuncions de l’ATM, tendinitis, etc.

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:19 Página 46

| vivències > raquel rebollo

GiDONA|febrer 2019

“Tota disfunció té prevenció, solució o pal·liació” Tinc la fortuna d’estar envoltada de col·laboradors de confiança als quals puc derivar pacients quan és necessari, com ara una psicòloga- sexòloga, una osteòpata infantil i d’adults, un instructor de pilates, una acupuntora i una naturòpata. Tenir diversos punts de vista terapèutics enriqueix el procés de recuperació de les persones que atenem i acompanyem, accelera la seva millora i a nosaltres ens fa créixer com a professionals i com a persones. Crec que és molt important educar sobre la salut, invertir esforços en divulgació i prevenció; per això, a més de fer tractaments a la consulta, fa un any que col·laboro amb aquesta revista escrivint un article cada mes sobre la salut del SÒL PELVIÀ.

Aquest any també m’he estrenat com a col·laboradora externa de la Universitat Tecnocampus de Mataró, impartint l’assignatura de Fisioteràpia en Urologia i Ginecologia pels estudiants de Fisioteràpia i CAFE. M’està resultant una experiència molt enriquidora i satisfactòria. Estic molt contenta amb la meva professió, amb ganes de continuar aprenent i en constant procés formatiu perquè per mi el més important és donar la màxima qualitat de tractament, que la persona se senti ben atesa; però que també prengui consciència del que li passa i per què li passa. Li ensenyem com funciona el seu cos i a partir d’aquí anem a la recerca de solucions, fent-lo responsable del seu propi cos i de la seva recuperació. El tractament no només es fa a la consulta, la persona s’ha d’implicar i dedicar un temps a la seva salut per aconseguir millorar-la al màxim.

Ctra. Santa Eugènia, 102 B, baixos 2 17006 Girona - Tel. 627 569 729 info@centredefisioterapia.com

- Fisioterapeuta pelviperineal - Osteòpata - Fisiosexologia - Gimnàstica Abdominal Hipopressives - Gimnàstica pre i postpart - Pilates

www.centredefisioterapia.com

03-51.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:19 Pรกgina 47

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:19 Página 48

| entrevista >

GiDONA|febrer 2019

Jordi Aparicio edicio@gidona.com www.gidona.cat

Cristina Simó Presidenta del Moviment Democràtic de les Dones

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:19 Página 49

GiDONA|febrer 2019

cristina simó < entrevista |

negoci de la prostitució. Quan una dona és esclava o víctima de violència masclista no és conscient de la seva situació real que pateix perquè viu dependent. En canvi, les dones que han sortit d’aquest món són persones que ajuden a veure el problema de dins un cop alliberades.

Què és el Moviment Democràtic de les Dones? És una organització feminista a nivell estatal, amb delegacions a diferents territoris, que treballa per la igualtat entre homes i dones lluitant per conquerir els drets que encara ens neguen. Aquest moviment es va crear durant l’època franquista, per lluitar contra el feixisme i a favor dels drets de les dones. L’origen són les dones comunistes i va ser el germen dels moviments feministes a tot l’estat espanyol. Què ha passat perquè el 2018 hagi estat el gran any de mobilitzacions feministes no només a casa nostra sinó a tot el món? Hi ha tot un camí des que el moviment feminista va aconseguir tirar enrere la llei Gallardón, on es volia fer retrocedir la llei de l’avortament, i amb el cessament d’aquest ministre del PP és quan a Espanya ens adonem de la força que té aquest moviment sempre i quan es mobilitzi. Aquí prenem consciència. I fora també hi ha moviments que generen respostes positives com el que va passar a Polònia amb la llei de l’avortament, a Argentina, als EE.UU... Quan hi ha mobilitzacions unitàries hi ha resultats palpables. I passa a tot arreu. El moviment feminista ara a Espanya és tan transversal que fins i tot va poder penetrar a partits conservadors com és el PP i que va provocar la dimissió d’un ministre seu. El tema de l’avortament com un dels drets de les dones és important, però a part hi ha la bretxa salarial, que continua sent escandalosa per la igualtat entre homes i dones; la violència de gènere, que si aquí és un drama, en països de l’Amèrica llatina sembla estar normalitzat per les morts diàries de dones a mans dels seus marits, i el tema de la prostitució, que estem lluitant per tal d’abolir-la.

No voleu legalitzar la prostitució, com vol fer per exemple el govern de l’Ada Colau a Barcelona, sinó que la voleu abolir... Som abolicionistes i tenim com a referent el model suec, que considera la prostitució com violència masclista, com una explotació sexual i no la considera un treball. La majoria de dones que s’hi dediquen provenen d’un negoci de tràfic de dones o de la vulnerabilitat social en què viuen, i per tant no existeix la voluntarietat a l’hora d’exercir la prostitució en la gran majoria dels casos. Heu parlat amb el col·lectiu de dones prostitutes per saber la seva opinió? Nosaltres hem parlat amb dones supervivents d’aquest

Però l’abolir és resoldre el problema de la prostitució? No seria millor legalitzar-la per assolir els drets i deures de les persones que es dediquen a la que, diuen, és la professió més antiga del món? Regularitzar l’esclavisme? Cap dona neix per ser puta ni cap dona voluntàriament vol ser puta. Fer veure com a normal una explotació sexual pot ser pervers. Quan un home va amb una prostituta busca plaer, però la dona busca diners. Per tant aquell home està pagant per una violació. És diferent prohibir que abolir. El prohibicionisme multa les dones que es dediquen a la prostitució i l’abolicionisme considera que les dones són víctimes de la seva situació i vol que aquestes dones es puguin reincorporar a la societat com a dones i no com a prostitutes. A més cal fer un treball educatiu, sobretot d’educació sexual. Amb l’abolicionisme als homes se’ls multa i se’ls reeduca. No es multa la víctima. I per aquells que diuen que l’abolicionisme no és progressista, tan sols posaré un exemple: l’abolició de l’esclavitud va ser una mesura progressista, a l’igual que l’abolició del treball infantil. Per tant, des de la nostra perspectiva progressista també volem abolir l’explotació sexual. Us heu plantejat fer el salt a la política després de la gran resposta en les mobilitzacions que van haver-hi l’any passat tant a Catalunya com a Espanya? No! Perquè al Moviment Democràtic de les Dones hi ha molta diversitat. Som una entitat transversal amb afiliades que estan en partits diferents. Volem ser un lobby,

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:19 Página 50

| entrevista > cristina simó

un moviment que pressioni els partits, que són en definitiva els que representen el poder legislatiu. Pretenem estar a tot arreu. Estem creixent en diversitat de dones amb diferents ideals polítics. I això ens fa més grans. No volem deixar de ser el que som, un grup de pressió important i totalment mobilitzat. Volem fer prendre consciència a totes les dones, però també als homes, de la situació de desigualtat que patim.

El Moviment ha liderat la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic. Explica’ns la seva finalitat. Són municipis que a través del ple municipal s’han adherit a aquesta xarxa, que simbolitza que són poblacions lliures de tràfic i explotació sexual. Quan vàrem iniciar aquesta xarxa, abans que res havíem d’influir en els partits polítics, implicar la ciutadania i portar el debat als ajuntaments, que són els ens més directes amb els ciutadans. A Catalunya hi ha 40 municipis adherits a la xarxa de municipis lliures de tràfic i també hi ha la Diputació de Barcelona. A nivell de tot l’estat som més de 100 municipis, 7 diputacions i 1 Parlament autonòmic, que és el de Navarra. I tots han incorporat la prostitució com un tipus de violència de gènere. Tot això fa que els municipis hagin de canviar les ordenances, com és el cas de Sils, on abans es prohibia a les dones estar a les carreteres exercint la prostitució i a partir de l’entrada a la xarxa es va modificar aquest aspecte i no les poden multar ni expulsar. Tan sols se les informa dels seus drets i que el municipi on estan és un poble lliure de prostitució i de tràfic de dones i se les informa que s’hi poden acollir com a víctimes de la violència masclista. Per altra banda, a l’home que s’atura per pagar el servei de la prostituta se’l multa. I aquesta multa s’ha de fer efectiva al moment o bé rebrà la denúncia per correu ordinari al seu domicili. I aquests diners recaptats ajudaran les dones que vulguin sortir d’aquesta situació. També esteu en contra dels anomenats “ventres de lloguer”. Estem en contra de qualsevol mercantilització del cos de les dones en qualsevol aspecte i entenem que el tema dels mal anomenats “ventres de lloguer”, que en realitat són “úters de lloguer”, es fa des de la vulnerabilitat social. Les dones voluntàriament no es posen a parir per

GiDONA|febrer 2019

altres parelles. I amb el que s’ha d’acabar és justament amb la vulnerabilitat social i la pobresa que porten a les dones a sotmetre’s a un tracte vexatori amb el seu cos.

Com es pot aturar la violència masclista en la societat? Mentre hi hagi desigualtat hi haurà una situació de superioritat de l’un contra l’altra. I per tant, s’ha de lluitar contra la desigualtat per una banda i apostar en l’educació, que no s’ha d’oblidar que és la base. Els governs haurien de posar tots els esforços perquè hi hagués co-educació a les escoles. És a dir, educar en igualtat. Tenim escoles mixtes però no es co-educa a tot arreu. Jo sóc mestra i estic educant en igualtat, però majoritàriament no es fa...

I com es co-educa o s’educa en igualtat a les escoles? Posant en valor el que aporten els nens i el que aporten les nenes. Posant en valor el que aporten les dones i els homes en la societat. I això no es fa com s’ha de fer a les escoles. No és un problema dels mestres, sinó que no formen als mestres per co-educar. Tenim contes sexistes a les escoles, cal treballar el llenguatge inclusiu des de petits, que no es parli sempre d’ELS mestres, podem parlar de LA mainada en comptes d’ELS nens, i d’aquesta manera evitar invisibilitzar les dones. Això va calant i va creant un sentiment d’inferioritat en les nenes. I si a sobre tenen un entorn (literatura, programes de TV, mitjans de comunicació...) que no ajuda, no reforcem la igualtat a l’escola ni a la societat. Només es canvien les coses si hi ha consciència.

03-51.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:19 Página 51

GRUP GESTIÓ ASSESSORIA D’EMPRESES

Fiscal - comptable - Jurídic - laboral - auditoria - assegurances - consultoria - gestoria

NOVES REFORMES EN LA LLEI D’ARRENDAMENT

recentment ha entrat en vigor un reial decret-llei, que pretén dinamitzar l’arrendament destinat a habitatge. d’entre les mesures incorporades, podem destacar les seguE ents: • durada mínima del contracte. la norma introdueix per primer cop la distinció de règim segons que l’arrendador sigui persona física o jurídica. per les primeres, el termini mínim serà de 5 anys, mentre que per les segones s’incrementa ﬁns als set anys. d’aquesta manera, els contractes celebrats per un termini inferior podran prorrogar-se a instàncies de l’arrendatari ﬁns a aquest mínim.

• s’eleva, d’un a tres la durada de la pròrroga legal tàcita, sense distinció, en aquest cas, entre particulars i empreses.

• en matèria de despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte, s’atribueixen a l’arrendador que sigui persona jurídica, llevat que els serveis hagin estat contractats per iniciativa directa de l’arrendatari.

• es limita la garantia addicional a la ﬁança en aquells contractes que no excedeixin la durada mínima. així Girona c. ultònia, 2 - 17002 girona t. 972 20 50 04

ara, a banda de la mensualitat de renda en concepte de ﬁança legal obligatòria, les parts no podran pactar una garantia addicional (en forma de dipòsit, aval bancari o qualsevol altra) per un import superior a dues mensualitats de renda.

• la reforma afecta també el procediment conegut popularment com “desnonament exprés”, que afecta a la rapidesa del procediment.

• Finalment, a nivell tributari, es declaren exempts a l’impost de transmissions patrimonials els contractes de lloguer d’habitatges, tribut que fins ara havia d’ingressar l’arrendatari. així mateix, s’estableixen les condicions per tal de què un immoble pugui qualificar-se com habitatge desocupat a efectes d’aplicar en el futur recàrrecs a la quota de l’impost sobre béns immobles. la norma tracta, doncs, de reforçar la posició contractual de l’arrendatari i augmentar l’oferta d’habitatge en lloguer, si bé les restriccions establertes a la voluntat contractual poden perjudicar als propietaris, que disposaran de menys garanties de cobrament, i més dificultats per finalitzar els contractes.

Delegacions Figueres sant Feliu de guíxols palamós tossa de mar platja d’aro l’estartit roses

Segueix-nos a www.gestiogirona.com

info@gestiogirona.com

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:23 Página 52

| moda > tendències

Calçat 2019 Montse Ten

Comunicadora de moda i tendències https://www.facebook.com/webMODAGIRONA

Aquest febrer ens volem centrar en una part molt important del vestuari, una que no entén de pes ni de talles: el calçat! I és que, com va dir la periodista italiana Anna Dello Russo, “Podria ser feliç despullada sempre i quan portés el parell de sabates adequat”. I és que les sabates ajuden a definir el nostre estil, inclús poden ser les protagonistes d’un look. Saps quin és el calçat d’aquesta temporada? Et mostrem a continuació set tendències, les que han tingut la sort de calar i colar-se en quasi tots els armaris aquest hivern. 1) Les botes d’estil militar urbanes, com les clàssiques Dr. Martens amb sola d’amortiment d’aire, són tendència, i totes les marques han tret els seus propis models, amb diferents materials, tonalitats, amb o sense cordons, amb més o menys centímetres de sola, etc. Ja tens les teves?

2) Les sabates i botins d’estampat animal print, ja sigui en tota la peça o en el taló o el rivet. L’estampat de lleopard, serp o zebra porta tota la temporada de moda, l’hem vist en múltiples peces de vestir i també ha arribat a les sabates.

GiDONA|febrer 2019

3) Les sabates joia planes i còmodes, ja siguin del tipus ballarines (flexibles i de punta rodona), merceditas (es corden amb cinta i sivella), manoletinas (de sola més dura) o francesetes (amb llacet davant), les d’strass i pedreria són una opció molt femenina i elegant, sense necessitat de fer servir sabates de taló per arreglar-nos.

4) Les botes d’estil Cowboy són tendència aquest hivern, les pots combinar molt bé amb vestits de flors i amb texans pitillo.

5) Els botins glitter, brilli-brilli o purpurina són els botins (rígids o botí-mitjó) de festa per excel·lència i poden convertir-se en els protagonistes de l’outfit de les nits d’hivern.

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:23 Página 53

GiDONA|febrer 2019

tendències < moda |

6) Les botes de muntanya urbanes són unes de les botes que més veiem aquest hivern, són d’inspiració alpina amb cordons i aplicacions metal·litzades i en algunes ocasions fins i tot amb taló quadrat.

7) Les Chunky sneakers són un nou concepte de sabatilles esportives amb grans soles de goma de diferents formes, que es van posar de moda els anys noranta i que tornen amb molta força. Hi ha qui afirma que combinen amb tot. Per què no provar-ho, oi?

I ara que ja som conscients de la importància d’escollir el calçat adequat, cal revisar si el tenim al nostre armari.

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:23 Página 54

@sonialafem

5 4

1 3 8

1. Abric de pèl sintètic de @mango

2. Coll pelut, sintètic de @uterque

3. Bossa d’imitació pell de @ parfois 2

4. @figtny, la blogger del moment de NY, amb un outfit de pèl 9

5. Estora imitació pell d’@amazon

6. Botins animal print de @mango

7. Una altra proposta amb abric de pèl de la blogger @figtny

8. Protector de llavis de la casa @bobbybrown

9. @figtny amb un altre abric de pèl 10. El nou perfum de Gucci #inbloom de nèctar de flors.

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:23 Página 55

@sonialafem

El febrer és època de rebaixes i podem trobar articles a molt bon preu. És una temptació no caure-hi i acabar comprant coses que no necessitem. Avui la Noemí (@mimi_blog a les xarxes socials) ens dona unes pautes per anar de rebaixes i que les nostres compres siguin peces que puguem utilitzar per la nova temporada: • El color blanc serà protagonista absolut aquesta primavera. Aprofita a comprar camises, pantalons i sabates en tons clars. • L’animal print ens tornarà a acompanyar una temporada més .

• L’estil Cowboy ,les botes camperes venen amb molta força. • Un toc fluor en els nostres outfits. • Les faldilles midi i prisades.

• El Tye Dye torna amb el bon temps.

Així que si trobeu alguna d’aquestes peces a les rebaixes, no ho dubteu, seran la tendència d’aquesta primavera.

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:23 Página 56

| moda > casaments

Tres tendències per a nuvis

GiDONA|febrer 2019

Sandra Jordà Wedding Center

Especialista en vestits de núvia i complements www.sandrajorda.com

És cert que en un casament el nuvi sempre tendeix a quedar en segon pla. No ens enganyem: la núvia, quasi bé sempre, acapara tot el protagonisme. Ara bé, això no treu que els futurs marits també vulguin anar a l’última!

Vegem, doncs, les novetats en vestits de nuvi per aquest 2019:

Un toc de color!

Una de les tendències per aquest any són els vestits amb estampats. Un vestit clàssic però amb una barreja trencadora amb què el nuvi no passarà desapercebut i alhora anirà ben elegant. Els estampats poden ser de jaquard, quadres o amb tocs de colors.

Vestit d’Arax Gazzo

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:24 Página 57

casaments < moda |

GiDONA|febrer 2019

Adeu a la corbata Cada cop són més els nuvis que decideixen trencar amb les normes establertes i apostar per la “pajarita”.

Temps enrere, el llaç estava reservat per esdeveniments de gala. Avui dia, tenim una gran varietat d’estampats, colors i materials. Fins i tot les podem trobar de fusta o metacrilat.

També, els clàssics tirants de goma venen fort aquesta temporada i es poden conjuntar amb el nostre llaç.

Llaços de Mr. Pajaritus

Els clàssics mai passen de moda L’esmoquin és el conjunt que cada cop escullen més nuvis pel dia del seu casament. Avui dia, el podem trobar de diferents colors. Des dels més clàssics, com els blau marí o negre, o de colors més clars pels nuvis més moderns.

CITA PRÈVIA

Vestits d’Arax Gazzo

C/ Canal, 1 (Banyoles) T. 972 580 790 / 619 616 848 www.traccionuvis.com

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:24 Página 58

| moda > disseny de joies

GiDONA|febrer 2019

Aliances

Salvador Maresma Dissenyador de joies info@mbosch.com / www.mbosch.com

El casament d’una parella és un moment únic i irrepetible. Es té precisió i cura del mínim detall: les flors, el vestit, la decoració, el lloc, el menjar i per suposat, l’aliança, que és la joia estrella d’aquesta celebració.

El seu origen es remet a l’antic Egipte, quan entre ells ja existia la tradició d’intercanviar-se els anells i això significava que les ànimes de la parella quedaven lligades. Durant l’Imperi Romà es va mantenir el costum, amb la diferència que els anells de ferro eren pels plebeus i els anells d’or o plata eren per la noblesa i les classes altes.

Aquesta tradició s’ha anat transmetent al llarg de la història fins a arribar a l’actualitat, on continuem mantenint el costum

i és un acte que simbolitza l’amor de la parella. Un fet que no podem obviar, ja que l’amor sempre ha estat un dels motors de la història de la humanitat.

A Mbosch donem molta importància a l’elaboració d’aquesta joia, per tant tot el procés de creació és important. Des de la idea que es té d’aliança, el disseny en 3D i l’elaboració artesanal de l’anell. A la joieria podem realitzar l’aliança que sempre has desitjat, el disseny és processat digitalment en format 3D i la producció és completament artesanal en el nostre taller. Ens agrada escoltar el client i traslladar aquesta informació al procés de creació, tot elaborant una peça única i irrepetible per aquest dia tan especial. Un complement únic que portaràs amb tu sempre, significatiu d’un moment màgic que representa la unió sentimental entre dues persones. #sihopotsimaginarhofemrealitat

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:24 Página 59

NOVETAT! EXCLUSIVA

Dona volum als llavis sense injeccions ni dolor (De 6 a 12 mesos de durada)

Llavis PERFECTES Tractament revolucionari i innovador que també serveix per arrugues superficials i profundes, hiperpigmentacions, rejoveniment de la pell, lluminositat... I també realitzem altres serveis:

Làser mèdic / Microblanding / Venus Swan (radiofreqüència) / Estètica oncològica / Drenatge (postoperatori) / Micropigmentació Extensions de pestanyes pèl a pèl / Coolífting / HIFU (Lífting sense cirurgia) / DERMAPEN (Inducció als concentrats).

Ctra. de Taialà, 15 - 17007 Girona - Tel. 972 20 62 81 - monicafallaestetica@gmail.com

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:42 Página 60

| els millors trucs >

GiDONA|febrer 2019

Els millors trucs Montserrat Badosa Calverol Envia’ns el teu truc a gidona@gidona.com

Genives inflamades

Si tens les genives molt vermelles, inflamades, et fan molt mal i sagnen quan raspalles les dents, prova de glopejar aquest remei: escalfa un got d'aigua, li tires una cullerada de sal, ho remenes i deixes refredar una mica; aleshores glopeges durant trenta segons i ho escups. La sal actua com un bon antisèptic, millora la circulació de la zona i també ajuda a expulsar les restes d'aliments que han quedat atrapats a dins. Fes-ho tres vegades al dia fins la seva recuperació.

Plantes raquítiques - fertilitzant

Les plantes són éssers vius i com a tals necessiten aigua, vitamines i minerals per poder créixer i subsistir. Que presentin un aspecte ufanós és degut a la constància, dedicació i acondicionament del lloc adequat per gaudir-ne tot l'any. Per poder complir aquests requisits cal de tant en tant afegir a la terra tot aquest complement extra que tu mateix pots fer: posa en una batedora una pela de plàtan, un grapat de marro de cafè i tres closques d'ou. Veuràs quin canvi.

Sabates de taló sense dolor

Tens un compromís i no tens més remei que posar-te talons alts, als quals no estàs acostumada. No pateixis, hi ha una solució perquè aguantis tot el que calgui sense patir de mal de peus: agafa un tallet d'esparadrap i uneix el penúltim i antepenúltim (quart i tercer) dits. Tot un truc per reforçar el lligament i el múscul que fa mantenir la planta en equilibri, així com evitar la sobrecàrrega de l'arc anterior o coixinet falàngic.

Reduir l’ansietat per menjar

Després de les festes has agafat algun quilo de més i no saps com treure'l del damunt. La mecànica de menjar en abundància fa que l'estómac s'eixampli i hi càpiga més aliment de l’acostumat. El problema és que volem fer una mica de règim però no tenim voluntat i la gana ens fa córrer. Si et trobes en un moment crític i no saps com enganyar la teva ànsia de menjar, agafa una branqueta de vainilla i la mastegues fins que n'extreguis tota l'essència. Prova-ho.

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:43 Página 61

GiDONA|febrer 2019

estètica < posa’t guapa |

Microblanding i micropigmentació

Maquillatge semi permanent i permanent per millorar la mirada

Potser ja n’has sentit a parlar. Em refereixo a la micropigmentació i al microblanding, uns tractaments estètics que cada vegada tenen més demanda. Vols saber en què consisteixen, com s’apliquen i quin és el més adequat per a tu? A l’Institut DH ja formen part dels nostres serveis i te’n vull donar tots els detalls. Dolors Hortal Esteticista i psicòloga info@institutdh.com www.institutdh.com

El microblanding i la micropigmentació són tècniques de maquillatge semi permanent i permanent que s’utilitzen per millorar l’estètica dels rostres i especialment l’estètica de la mirada. La micropigmentació permet ressaltar les celles i també el contorn dels ulls i els llavis, mentre que el microblanding es sol aplicar més en les celles, redefinint-les amb la tècnica del pèl a pèl. Cada vegada hi ha més persones amb celles amb poc pèl i amb manca de color i de forma que opten per aquests tractaments per millorar-ne el seu aspecte. I els resultats són espectaculars: unes celles perfectes i més simetria en la mirada.

SEMBLANTS, PERÒ DIFERENTS Si n’has sentit a parlar i encara no saps per quina optar, pren nota. Són dues tècniques semblants que apliquen pigment a nivell epidèrmic, però de forma diferent. Les dues permeten millorar, harmonitzar, corregir i ressaltar determinats trets facials. Però la durada del tractament, l’aplicació i els resultats són diferents.

EL MICROBLANDING Durada: En aquest cas el tractament té menor durada, per això es considera semi permanent. La durada també depèn de les característiques de cada persona i oscil·la entre els 12 i els 18 mesos. Aplicació: Per realitzar una tractament de microblanding s’utilitza una ploma

EL MEU CONSELL

metàl·lica anomenada tibori que conté un capçal d’un sol ús format per micro agulles que implanten el pigment sobre l’epidermis. En aquest tractament és l’especialista qui fa la força mecànica sobre la ploma, sense intervenció d’energia elèctrica. Resultats: El resultat és menys durador, però és molt natural gràcies a les dimensions de les micro agulles que, pel fet de ser fines, proporcionen grans resultats, redefinint les celles amb la tècnica del pèl a pèl.

LA MICROPIGMENTACIÓ Durada: Tot i que no dura tota la vida, la micropigmentació es considera un procediment “permanent”. La durada depèn de les característiques de cada persona (el tipus de pell, la tolerància al pigment, etc.) i oscil·la entre els 2 i els 4 anys. Aplicació: Per realitzar una micropigmentació s’utilitza un demògraf. Es tracta d’un dispositiu elèctric amb forma de bolígraf en el qual es col·loca un aplicador de pigment esterilitzat i d’un sol ús. Aquest aplicador en forma d’agulla implanta el pigment sobre l’epidermis. Resultats: El resultat és durador i existeixen infinitat d’aplicadors amb diferent dimensió d’agulla que proporcionen un resultat molt natural. TRACTAMENT COMBINAT Una opció també pot ser combinar la micropigmentació i el microblanding en un sol mètode. Mitjançant la combinació dels dos tractaments aconseguirem una durabilitat de la micropigmentació i la naturalitat del microblanding en un sol tractament.

Si no saps quin tractament escollir, vine i t’assessorarem. Mirarem quin aspecte vols millorar i destacar del teu rostre i t’aconsellarem la micropigmentació, el microblanding o bé la combinació d’ambdós tractaments. Tu decideixes i nosaltres ens hi posem.

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:24 Página 62

| educació >

GiDONA|febrer 2019

Susan Triviño González Escriptora àrea educació Susan Triviño González

Teresa Puig i Miquel Talent científic, diamants en brut

Com vas sentir la crida com a investigadora? No va ser per passió pròpia que vaig obrir aquesta porta a la biomedicina, sinó que va ser una professora de bioquímica, Teresa Sels (IES A: Deulofeu, Figueres), amb la seva passió per la química i la biologia, qui em va seduir. Sabia que volia dedicar-me a l’àmbit de la salut però no sabia en quina de les seves àrees, i la passió de la meva professora em va marcar alguna de les rutes. Conèixer el per què de les malalties des d’una dimensió molecular i genètica i poder respondre perquès, coms i quants vaig veure que em motivava molt, més que el tracte directe amb el pacient.

El secret de l’èxit a l’hora de cercar i trobar dianes terapèutiques quin és? “Per ajudar el pacient se l’ha de conèixer tant a ell com a les entranyes de la malaltia que pateix per així afeblir-la, debilitant els seus punts forts i eliminant els seus punts febles. Les batalles es guanyen quan coneixes el teu adversari i quan infanteria, artilleria, cavalleria i voluntaris estan units per un objectiu comú”. Anònim americà Equips de recerca multidisciplinaris, mitjans de difusió, químics, farmacèutics, enginyers, oncòlegs, centres mul-

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:24 Página 63

< educació |

GiDONA|febrer 2019

ticèntrics, hospitals... Gent diversa, en i amb espais diferents, compartint coneixement i recursos, la millor manera d’aconseguir noves dianes terapèutiques i nous tractaments és treballant en equip.

El poderós treball en equip i l’ONCOen3D Segons la nota de premsa que varen distribuir per part del Departament de Publicitat i Relacions Públiques de la nostra Universitat de Girona, coordinat per la Sílvia Espinosa i Mirabet, a partir d’un projecte d’enginyeria biomèdica, heu desenvolupat un sistema pioner que permet reduir els

costos de l’experimentació i, per tant, incrementar la recerca oncològica.

Heu unit el Grup de Recerca de Noves Dianes Terapèutiques, el qual lideres, amb el Grup de Recerca en Enginyeria de Producte, Procés i Producció, liderat per Joaquim de Ciurana. I d’aquesta unió ha sorgit l’increïble ONCOen3D, que consisteix en aïllar cèl·lules mare tumorals a partir de materials impresos en 3D. Aquesta recerca pot ser clau per la lluita contra el càncer de mama més agressiu i les seves recaigudes (metàstasis).

Participants en el projecte ONCOen3D

ORGULL DE VALQUÍRIES I GUERRERS “Aprenent Mestre

– Quan va arribar la pesta, érem tan impotents como ho és la platja davant l’avanç del mar (...). Mai dubteu de la vostra vocació? - A l’aixecar-me i al dormir, la resta del dia treballo massa per pensar en això.”

A Girona els investigadors no ho tenim fàcil. Els nostres recursos humans, materials i logístics són limitats, aquesta situació mantinguda en el temps ens dilueix l’energia, ens desgasta. Però sempre poso l’exemple de les dues carreres de 10 kilòmetres, la primera en línia recta, calçat adequat i sense obstacles, l’altra amb pujades i baixades, amb les bambes fetes malbé i amb grans sots i rocs. Nosaltres, a Girona, som dels que correm la segona carrera, per això, quan aconseguim arribar ens sentim doblement orgullosos. Actualment, però, considerem que els recursos han millorat en comparació amb aquests darrers anys. És clau que la nostra Universitat de Girona continuï apostant de manera clara per la investigació. La ciutat de Girona ha d’apostar per fer seva la causa dels avanços mèdics, que polítics i ciutadans treballin en equip i participin de quelcom tan necessari com és donar i millorar la qualitat vida, perquè...

Noah Gordon El Metge

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:24 Página 64

| màrqueting >

GiDONA|febrer 2019

Per què els rellotges dels anuncis sempre marquen les 10:10? Laura Cardona Saldaña

Màrqueting, Publicitat, Comunicació i Protocol

Us havíeu adonat que els rellotges que s’anuncien sempre marquen les deu i deu? Bé, si som precisos i justos, en ocasions també marquen les deu i vuit, les deu i nou o les tres menys deu. El perquè d’aquest fet no és res que els estudiants de publicitat no haguem estudiat durant els nostres anys de carrera o que el lector més curiós no sabés ja, però tot i així, no deixa de ser una dada curiosa que encara pot haver passat desapercebuda per molts altres.

El fet no és casualitat ni producte de l’atzar. La raó respon a qüestions psicològiques i estètiques que estan més que comprovades pels estudiosos del màrqueting i utilitzades en publicitat en funció de la manera en què els humans percebem les imatges. La disposició dels elements, els seus angles, línies i colors determinen la manera com percebem una imatge i la traducció que fem d’aquests elements ens farà catalogar-la com a agradable o no (i tot això sense pràcticament adonar-nos-en).

tinuació de l’altra (les 12:30), ja que semblaria que només n’hi ha una.

• També queden descartades les que tenen les agulles molt a prop, les que formen angle en la meitat inferior de l’esfera (sembla una cara trista) o les que ocupen només una de les meitats laterals de l’esfera. Totes elles són poc atractives, segons els estàndards publicitaris.

• Quan el rellotge disposa de l’agulla dels segons, aquesta senyalarà als 25 o als 35, perquè marcar els 30, per exemple (que seria la posició que dividiria el cercle en 3 parts iguals) deixaria la imatge massa rígida, i aquest petit desviament lateral trenca el dibuix purament matemàtic. I així, per eliminació, les 10:10 resulta l’hora perfecta perquè un rellotge llueixi la seva millor cara. Tant és així, que a l’argot publicitari se la coneix com la “happy hour”.

Quins són aquests motius que fan que aquesta hora sigui la ideal? • En primer lloc, les manetes situades a les 10:10 dibuixen una “V” de victòria, un tic d’encert o un somriure (i res d’això és casualitat). Elements, tots ells, que transmeten un missatge positiu a possibles compradors. • Aquesta disposició de les agulles permet apreciar el disseny del rellotge, la seva esfera, els números, la marca i també distingir l’agulla més gran de la petita. • La disposició de les manetes no tapa el possible calendari, normalment ubicat a les nou (esquerra) o a les tres (dreta).

• Tampoc tapa el logo del fabricant, normalment situat sota les dotze, o al lateral dret de l’esfera.

• Difícilment trobarem un anunci de rellotges on les manetes estiguin una sobre l’altra (com podria ser les 12:00 o les 18:30, per exemple); o una a con-

11 12 1 10 9 8

2 3 4 7 6 5

52-65.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:24 Página 65

GiDONA|febrer 2019

Presentant aquest

VAL

et farem un c u i d a

l a

t e v a

p e l l

10% dte.

Tractaments facials

Tractaments corporals personalitzats Tractaments amb aparatologia

Massatges / Depilacions dona i home

Manicures / Pedicures / Solàrium / Peelings i altres...!

C/ Carles Rahola,17, baixos (Davant Hipercor) 17003 GIRONA - Tel. 972 228 007 newderm22@gmail.com - Facebook: estetica newderm

Som un equip al qual ens agrada la nostra feina, i això es transmet en el tracte i el bon resultat!

Diagnòstic Facial / Corporal GRATUÏT

Venus Swann: Rejoveniment Tèrmic i Magnètic

Tecnologia d’última generació: - Eliminació de Tatuatges - Lífting Hifu Facial i Corporal - Liposonix, Mesopen - Cryocool med

Tractaments Corporals Disseny de Celles amb Fil Depilacions amb Cera Làser Díode Manicures / Pedicures Acupuntura i Quiropràctic Massatges (Relaxants-Terapèutics)

Especialistes en Tractaments Facials. Higiene Facial + Hidratació Facial Antiage / Acne, etc.

Plaça Poeta Marquina, 4 - 17002 Girona - Tel. 972 202286 i 640257548

Francesc Macià, 59 - Salt - Tel. 636 005 794 verticalfit.girona@gmail.com Verticalfit Girona - Pole Dance&Fitness

@verticalfit.girona

| 65

66-73.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:25 Página 66

| salut > sexologia

GiDONA|febrer 2019

Fantasies sexuals Ester Mullera Godoy

Psicòloga clínica (col. 20416), especialitzada en Trastorns afectius i d’ansietat de l’adult. Sexòloga i terapeuta de parelles. ester.mullera@copc.cat www.estermullera.wix.com/sexualidad

És molt difícil poder quantificar quanta imaginació som capaces de projectar les persones. Sabem que si podem imaginar una situació, ens serà més fàcil afrontar-la.

En l’àmbit sexual a vegades sorgeix una pregunta: si tinc fantasies amb altres persones i tinc parella, li he d’explicar? El primer que ens hem de plantejar és si volem compartirla. No és obligatori explicar-la, les fantasies són íntimes i individuals, és una decisió que cada persona ha de prendre. No hem de compartir si no volem, o inclús si sabem del cert que explicar-la ens pot causar un problema. Ara bé, es poden utilitzar les imatges per demanar una situació similar amb la parella, per exemple.

El 95% de les persones, tant homes com dones, tenen fantasies sexuals. Així ho anunciaven en el Projecte Tabú: Todas nuestras fantasías sexuales al descubierto, de Georgina Burgos. Sabem que la imaginació es pot escapar de les lleis i normes de la societat, és a dir, que construïm emocions, sentiments, escenes amb molts de detalls que a vegades poden ser difícils d’explicar.

En les relacions de parella, les fantasies sexuals poden ser un al·licient en les relacions sexuals. Ho podem transformar en un relat eròtic, que pot arribar a donar-nos plaer, només pel fet de compartir-ho.

En el llibre Fantasías eróticas sólo para nosotras, la Georgina Burgos, dona uns consells i tècniques per poder crear fantasies sexuals. A vegades, pot resultar difícil imaginar escenes sexuals si no ho hem fet mai, per això aquest llibre ajuda a fer-ho. Aprofitant les seves tècniques, us deixo quatre pinzellades de com crear-ne una:

Tanqueu els ulls i imagineu-vos que esteu a la cadira de la directora d’una escena d’una pel·lícula eròtica. Podeu escollir l’escenari que vulgueu: platja, muntanya, lloc públic o privat. Un cop decidit el lloc, s’ha de decidir quin moment de dia és, i per tant, saber si hi ha llum solar o, pel contrari, llum artificial, o llum d’espelmes. Al lloc que hem d'escollir li fan falta mobles o complements per ambientar. Ara és el moment d’imaginar-nos qui seran els personatges. Hi volem participar? Volem ser actriu? Quantes persones voleu que surtin? Quins sexes hi ha?

I a partir de les persones que escollim que surtin, ens plategem: com van vestits, què diuen, què senten, quins

objectes hi ha al voltant. Comenceu a utilitzar els cinc sentits; utilitzeu l’olfacte, per exemple: si estan a la platja, imagineu l'olor de la humitat, de les cremes solars, del foc encès si és a un refugi, etc. I el gust, per exemple: si hi ha dues persones jugant amb les llengües, quin sabor té la pell? És salada? Dolça? etc. Un cop que ja està creada l’escena, el més detallada possible, comença l’acció. Què passa? Qui comença? De quina manera? Quin diàleg hi ha? Quin és l’objectiu de cada personatge? La imaginació al poder, el fil conductor de l’escena pot anar canviant d’escenari i de personatges. Tot és permès.

L’objectiu final de la pel·lícula és la pràctica de la imaginació, el plaer i l’excitació d’una mateixa. Això no vol dir que cada vegada que alguna persona té una fantasia hagi d’acabar masturbant-se ni tenint sexe, simplement pot servir per estimular la capacitat imaginativa de cadascú. Les fantasies sexuals són un recurs molt valuós que cal practicar, conservar i, en un últim terme, si es vol, compatir. Per últim, cal recordar que l’imaginari de cadascú és únic i intransferible i, a vegades, succeeix que el que una persona s’imagina, xoca amb les lleis que ha creat. El que és més important és viure amb naturalitat les fantasies i no oblidar que és un món imaginari i que en qualsevol moment es pot tornar a la realitat.

66-73.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:25 Página 67

GiDONA|febrer 2019

odontologia < salut |

La relació entre salut bucodental i la salut general de l’organisme Dra. Lia Brugué

Col·legiada núm. 3131 B&V Clínica dental - Tel. 972 21 13 24 bivclinicadental@gmail.com

Actualment, la relació entre la salut bucodental i la salut general no sols no es discuteix, sinó que hi ha molts estudis que ja han demostrat la seva relació. Tant les manifestacions de la nostra boca poden afectar al sistema en general, com el que ens passa al nostre organisme pot tenir efectes a la boca. Per tant, podem dir que la salut bucodental és molt important i que pot afectar altres nivells del nostre organisme. Dins la nostra cavitat oral, hi conviuen diverses bactèries i microorganismes que solen provocar la càries, les malalties periodontals o altres malalties sistèmiques que afecten la salut en general, i que podem controlar mitjançant un correcte raspallat i l’ús de fil dental, és a dir, mantenint un correcta salut oral.

Quan aquestes bactèries proliferen de manera excessiva, poden ocasionar infeccions a les genives entre altres problemes, i d’aquesta manera, la cavitat oral es pot convertir fàcilment en una entrada de microorganismes al torrent sanguini i també al sistema respiratori. La boca ens pot donar signes i símptomes d’una patologia, inclús hi ha algunes malalties que tenen les seves primeres manifestacions a la cavitat oral, sobretot les relacionades amb el sistema immunològic, com per exemple la SIDA o el LUPUS. No obstant, s’han de tenir en compte altres malalties, com per exemple la diabetis o les malalties respiratòries, ja que s’ha demostrat que els pacients amb una diabetis no controlada tenen tres vegades més de probabilitats de patir

malalties periodontals que un pacient amb una diabetis controlada, i alhora, una persona amb malaltia periodontal té més probabilitats de patir una diabetis no controlada o una malaltia respiratòria. També s’ha de fer un incís a la repercussió que té sobre la salut bucal la presa d’alguns medicaments que es prenen de forma habitual per malalties sistèmiques com la hipertensió, la diabetis o l’insomni. Alguns d’aquests medicaments poden provocar xerostomia, col·loquialment coneguda com a “sequedat bucal” o falta de saliva. Aquesta disminució del flux salival també genera diversos problemes com un augment de la càries o infeccions bucals ocasionades per agents oportunistes com la Candida Albicans. I totes aquestes són possibles conseqüències de perdre la barrera protectora que ens proporciona la saliva. En conclusió, podem afirmar que la boca és una finestra per la nostra salut general, i que ens pot donar pistes sobre altres afeccions que pugui patir el nostre organisme.

Per tant, és convenient mantenir una correcta salut bucodental i sobretot en casos de malalties prèvies que, com hem vist, poden afectar-hi directament.

66-73.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:25 Página 68

| salut > plantes medicinals

GiDONA|febrer 2019

Plantes per la tristesa i la depressió Nadia Jiménez Molina

Fitoterapeuta (terapeuta de plantes) i pagesa Facebook: "Nadia Plantas Aromaticas" Tel. 626 989 969

Quan parlem de TRISTESA o DEPRESSIÓ hem de diferenciar:

La tristesa és una emoció més del nostre cos amb la qual hem de conviure moltes vegades. No és dolent estar trist, i no ens ha de preocupar en excés que un mateix o algú altre estigui trist durant uns dies. Podem estar tristos per un motiu en concret, com per exemple que no ens ha sortit bé una feina; perquè estem sotmesos a molt estrès i nervis i això, a mes a més, ens pot provocar insomni; perquè hem tingut una desil·lusió, hem perdut una persona important... o també podem estar tristos sense cap motiu aparent, ja sigui per un canvi hormonal o perquè aquell dia no ens hem aixecat amb ànims. A més, a moltes persones els canvis d'estació, l’arribada del fred i el mal temps, les pluges, etc. també els influeixen molt en l'estat d’ànim. Sigui pel que sigui, la tristesa és molt comú a les nostres vides, moltes vegades més del que ens agradaria. En canvi la depressió és un trastorn psicològic en què la persona, per diferents causes i raons, manifesta diferents símptomes com poden ser tristesa, apatia, angoixa, etc. És a dir, la tristesa és només un dels símptomes de la depressió Sigui quina sigui la situació en què ens trobem, hi ha plantes que ens poden ajudar a millorar el nostre estat d’ànim, com són:

Perico Hypericum perforatum és la planta per excel·lència en casos de tristesa i depressió i també la més estudiada. És molt coneguda com a herba de Sant Joan o “espantadimonis”. És antidepressiva, inclús en alguns països molts psiquiatres la recepten en depressions lleus abans de provar amb fàrmacs. També té propietats antiinflamatòries, emol·lients i digestives. Està especialment indicada en casos de depressions lleus, terrors nocturns, picors nervioses, ansietat, i per altra banda, al ser tan antiinflamatòria, també es fa servir per tot tipus de cops, cremades, llagues, etc. També es fa servir per trastorns i còlics menstruals. Dosi: en infusió, 1 cullerada sopera per 1 got d'aigua. Fins a 2 infusions al dia. També es pot fer oleomacerat per aplicar en cops i cremades (el mes d'octubre de 2018 vaig explicar com fer oleomacerats).

Contraindicacions: malauradament, són moltes les contraindicacions: consultar al metge en cas d’embaràs, lactància i nens. No prendre ni aplicar 6 hores abans de prendre el sol, perquè aquesta planta conté hipericina i causa fotosensibilitat i ens podríem cremar. No es pot prendre amb anticonceptives perquè contraresta els efectes anticonceptius; tampoc és compatible amb altres antidepressius i ansiolítics ni amb medicaments antiretrovirals (sida).

Damiana Turnera diffusa Planta que creix al centre i sud d’Amèrica. Se li atribueixen propietats antidepressives i molt afrodisíaques. Està indicada en casos de depressions lleus, estrès, atacs de pànic i disfuncions sexuals femenines i masculines. També es fa servir en casos d'infeccions urinàries i com a laxant suau. Dosi:1 cullerada de postres de les fulles per cada got d'aigua. 2o 3 infusions al dia. Contraindicacions: evitar durant l’embaràs, lactància i nens. No la poden prendre persones amb problemes de tiroides. Evitar persones amb anèmia o deficiència de ferro i persones amb trastorns de la personalitat com esquizofrènia, trastorn bipolar, etc. Sajolida Satureja montana: Planta que també ens ajudarà a canviar el nostre estat d’ànim. Sobretot és coneguda per les seves propietats com a digestiva, carmitativa, antiinflamatòria, antisèptica, aperitiva i afrodisíaca (a l’Edat Mitjana inclús es va prohibir plantar-la als convents). Indicada per digestions difícils i pesades, diarrees, indigestions, gasos i inapetència. També per la fatiga, cansament, dolors de genives i queixals, pels refredats, per picades d’insecte, etc. A més, és un condiment culinari molt apreciat pel seu gust característic: es pot posar a carns, peixos, salses, verdures, etc. Molt coneguda també per adobar olives. Dosi: en infusió, 1 cullerada de postres per got d’aigua. Ideal quan surten dents als bebès, es pot anar mullant el xumet a la infusió. Contraindicacions: sense contraindicacions.

66-73.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:25 Página 69

GiDONA|febrer 2019

plantes < salut |

Romani. Rosmarinus officinalis: se li atribueixen propietats antidepressives i estimulants, ajuda a oxigenar el cervell. A més, és un poderós antiinflamatori, digestiu, antibacterià, etc. Està indicat en casos de tristesa i depressions lleus i per fatiga i astènia. També s'utilitza per la caiguda del cabell, dolors musculars, insuficiència biliar, espasmes digestius, etc. Dosi:1 cullerada sopera per 1 got d'aigua. Es prenen 2 o 3 infusions al dia. També es pot fer oleomacerat i aplicar en dolors musculars, fer massatges per artritis, artrosi, per rampes a les cames, etc. Contraindicacions: no prendre durant l’embaràs ni lactància. Evitar durant els tractaments amb homeopatia perquè es poden contrarestar efectes. Salvia. Salvia officinalis: considerada la planta de la dona, ja que ens regula hormonalment, ens pot ser de molta ajuda en estats de tristesa deguts a canvis hormonals. A més, té propietats digestives, antireumàtiques, és astringent, antisèptica, hipoglucemiant, febrífuga, etc. Està indicada en estats de tristesa sobretot deguts a canvis hormonals, per a menstruacions irregulars, menopausa, angines, febre, tos, diarrees, inflamacions bucals, diabetis, per esgotament nerviós, etc. Dosi: 1 cullerada de postres per 1 got d'aigua. Contraindicacions: no prendre durant l’embaràs i lactància, ni nens. No prendre persones amb insuficiència renal. També trobem plantes especialment indicades en cas d'estrès, ansietat i insomni que també ens poden ajudar en estats nerviosos, d'insomni i tristesa. Aquí només us les enumero, però si busqueu per internet el mes de juny de 2018 de la revista, trobareu molta més informació sobre cada una de les plantes.

Passiflora. Passiflora Incarnata Tarongina. Melissa Officinalis Ma Lluïsa. Lippia citrodora Flor de taronger. Agre Citrus aurantium Rosella. Papauer Rhoeas Espígol. Lavandula angustifolia Arç blanc. Crataegus oxycantha Valeriana. Valeriana officinalis Til·la. Tilia x europaea

I si, pel contrari, estem molts apàtics, decaiguts i sense ganes de fer res, també tenim plantes estimulants, de les quals us parlaré en pròxims articles, com per exemple:

Ginseng. Panax Ginseng Eleuterococ. Eleutherococcus senticosus de les quals us en parlare en pròxims articles-

És ideal combinar diferents plantes en una infusió, llavors la dosi per norma general serà una cullerada sopera per 1 got d’aigua.

66-73.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:25 Página 70

| salut > osteopatia

GiDONA|febrer 2019

Quan tot molesta Estel·la Nevado Buenavida

Osteòpata i Fisioterapeuta núm. col. 2523 Osteopatia i Fisioteràpia pediàtrica i per adults. enevadobuenavida@gmail.com. www.centredefisioterapia.com

Quan un nen presenta dificultats, aquestes les solem valorar a nivell psicomotriu, físic, a nivell d’aprenentatge, intel·lectual, a nivell intern bioquímic, hormonal...

Hi ha una àrea que a vegades potser costa de tenir present a l’hora de reconèixer àrees de dificultat, que és el processament sensorial. La informació sensitiva que arriba a través de la vista, de l’oïda, de la pell, de l’olfacte s’ha de processar, igual que la informació que prové de l’interior: sensació de cansament, de dolor...

Ens adonem que hi ha nens que tenen una excessiva tolerància al dolor, altres que no el toleren gens, i igualment amb els sorolls, intensitats de llum i teixits en contacte amb la pell. En aquests casos passa que les fibres conductores de la sensibilitat són massa o poc sensibles. Ens podem imaginar quins imputs envia un cervell amb aquest processament de la informació sensitiva? En aquests nens els dificulta molt l’aprenentatge, perquè si volen, per exemple, estudiar el seu cervell, els informa constantment de com n’és de sorollós el ventilador, de com d’intensa és la llum de la làmpada, que el mitjó dret està tort i que l’etiqueta de la samarreta molesta... Tenen tan presents aquestes influències externes que no poden estar per res més. Amb aquesta incomoditat constant poden ser nens hiperactius i amb dèficit d’atenció. Igualment potser el seu sistema nerviós necessita tenir imputs constantment i per això s’hauran de mossegar les ungles, mossegar la roba... Altres manifestacions són que alguns necessiten sentir-se molt premuts per sentir-se bé, necessiten un joc molt dur, molt físic; a d’altres una carícia suau els serà massa; altres, per relaxar-se i poder dormir, necessitaran 3 mantes a sobre o bé fregar el cap amb el coixí. A alguns nens a vegades el món exterior

se’ls torna atabalador, excessiu, perquè no es poden alliberar de tot el que els molesta.

A nivell de cicle infantil, en general són nens als quals els costa tenir amics, els molesten els sorolls, les olors, tenen rabietes importants, es mouen constantment, els costa dormir, menjar i vestir-se, no els agrada mocar-se, dutxar-se, han de tocar- ho tot...

A nivell de primària, poden ser més agressius, més solitaris, els pot costar dibuixar i escriure perquè no poden deixar anar les sensacions que els molesten, es sobrepassen amb tanta informació, no els agrada que els pintin la cara...

És bo que hi hagi un equip multidisciplinari que els ajudi i acompanyi. A nivell d’Osteopatia els podem ajudar treballant el seu sistema nerviós, ja que la sensació és que el seu sistema nerviós està comprimit, i podem ajudar-los perquè aquest es vagi expandint, perquè el nen ho vagi sentint i experimentant i li generi una situació de més tranquil·litat. Els ajudem així a sentir el seu cos, que té un límit, i que el sentin, perquè sovint no senten on ells acaben i per això necessiten estar tocant la gent i les coses constantment. Paral·lelament, essent conscient de què els molesta, facilitar-los ajudes els farà estar més relaxats i còmodes en el seu entorn; uns taps a les orelles per estudiar, una roba que estigui feta d’una teixit que no molesti; en nens que necessiten sentir un ímput sensorial profund, muntar a cavall, saltar als llits elàstics, portar jaquetes pesades...

66-73.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:25 Página 71

osteopatia < salut |

GiDONA|febrer 2019

Atròfia i sequedat vaginal Raquel Rebollo Bentzen

Fisioterapeuta i Osteòpata núm. col. 3576 Especialitat: Uroginecologia i Fisiosexologia www.centredefisioterapia.com

Quan parlem d’atròfia i de sequedat vaginal, la majoria de les persones pensen en la MENOPAUSA, però hi ha més factors que poden provocar una falta de lubricació vaginal: l’embaràs i el postpart, la lactància, segons en quin moment del cicle menstrual et trobis, la falta d’excitació o fins i tot factors externs com ara certs medicaments, com neteges els teus genitals o si tens estrès o depressió. I si pensem en un “culpable”, en “qui” pensem normalment? En les HORMONES, concretament en els ESTRÒGENS. I sí, efectivament, la disminució d’estrògens genera una disminució del to muscular i acaba atrofiant la vagina. Però la LUBRICACIÓ no depèn només del sistema hormonal, depèn també del SISTEMA CIRCULATORI i de com arriba de bé la sang als nostres genitals; i sobre aquest sistema, els Fisioterapeutes especialistes en rehabilitació abdòmino-perineal tenim molt a fer-hi! La sequedat vaginal és un problema molt més freqüent del que imaginem. I no, la solució no són els lubricants ni els hidratants vaginals. Sí que en un moment determinat poden alleujar la picor o el dolor durant la penetració, però no són la solució.

La sequedat vaginal no és una causa, és una conseqüència d'ATRÒFIA VAGINAL. I què és el que li passa a un teixit quan s'atrofia? Es torna més rígid, hi ha una falta de segregació de les mucoses i els receptors hormonals disminueixen. En definitiva, és un teixit "trist", poc nodrit. I què necessita qualsevol teixit per estar més "content"? Una bona nutrició, una bona oxigenació, que estigui ben hidratat, que rebi sang correctament i que sigui capaç de drenar o expulsar els productes de desfet. Necessita una bona elasticitat (recordeu que la vagina és un òrgan molt elàstic!), el múscul necessita ser capaç de contraure's bé i tenir un bon to. Per aconseguir tot això cal que prenguem atenció als nostres teixits, que prenguem consciència del nostre cos. Cal tocar, mirar, moure i sentir tot el nostre cos! On està la vagina? En el sòl pèlvic. Hem de conèixer el nostre SÒL PÈLVIC i entendre que forma part de l'esfera abdòmino-pèlvica. Cal treballar doncs sobre aquesta esfera abdominal i pèlvica, no només el que hi ha entre les cames. Cal tenir una bona postura, uns abdominals treballats correctament (sobretot el múscul transvers de l'abdomen), una higiene perineal respectuosa, utilitzar roba interior de cotó perquè els teixits transpirin, evitar els salvaslips i les compreses (no deixen transpirar), evi-

tar la roba interior cenyida, els pantalons estrets i el restrenyiment, beure 1,5 litres d'aigua al dia i moure’ns, res de vida sedentària! I no ens oblidem de les RELACIONS SEXUALS, sigui sola o acompanyada. L’ús de vibradors augmenta la lubricació en dones de totes les edats. També t’ajudaran els exercicis de Kegel, uns preliminars adequats o recórrer a fantasies sexuals.

És fisiològic que el nostre cos es vagi atrofiant amb el pas del temps, que canviï…, i la vagina també canvia, però tenim eines per pal·liar aquests canvis, aquesta falta de lubricació. Cal tenir una correcta hidratació vaginal, perquè ens permet estar més protegides de cara a tenir infeccions o candidiasi, no hi haurà picor i és un dels factors que farà que puguis gaudir més de les relacions sexuals. El SÒL PÈLVIC està a les nostres mans, CUIDEM-LO!

66-73.qxd_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:25 Pรกgina 72

66-73.qxd_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:25 Pรกgina 73

74-84.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:26 Página 74

| dones a la història >

GiDONA|febrer 2019

Mae West, actriu i cantant Quim Torra

Locutor, divulgador

Avui us convido a entrar al Teatre Museu Dalí de Figueres, en concret a la súper coneguda sala Mae West. Dalí, juntament amb l’arquitecte-dissenyador Òscar Tusquets, va idear per aquest espai, el 1974, el “sofà-saliva-llavis”. Un treball que ja als anteriors anys 30 el cèlebre pintor havia creat amb la tècnica de la doble imatge “Retrat de Mae West”.

I dedicat a Mae West va l’article d’avui. El seu nom: Mary Jane West. Va néixer a Brooklyn, New York, l’agost de 1893 i va morir a Hollywood, Los Ángeles, el novembre de 1980. Va ser actriu, cantant i guionista. Dotada de gran ironia i també d’unes corbes sinuoses i provocatives, el seu estil va escandalitzar durant dues dècades (1920-40),dins el context d’una època gris als Estats Units per la “Llei seca”. De la seva infància se sap que la seva mare li va donar classes de cant i ball, que va debutar al teatre amateur als 7 anys, per ser coneguda al 14 com “baby vamp”, una nena

vestida i maquillada com una vampiressa. Posteriorment se la va conèixer com a Mae West.

Va tenir vàries parelles al llarg de la seva vida, encara que es va casar una sola vegada. Diverses fonts diuen que acabats de complir els 18 anys, el 1911, va contraure matrimoni amb Frank Szatkus, conegut per Frank Wallace, un actor de vodevil; però van viure junts poc temps, i per això Mae va callar sempre respecte el seu estat civil. El 1927 la premsa va publicar la notícia, i la pròpia Mae la negà fins que al cap de deu anys, el 1937, ho va reconèixer. Algun periodista va divulgar altres versions de la seva vida com que s’havia casat el 1914 amb l’acordionista Guido Deiro, amb qui va coincidir molts anys en gires d’espectacles. I segons aquestes fonts, es van divorciar el 1920. Les dates de la seva llarga relació possiblement siguin certes, encara que el més probable és que Mae i Guido no arribessin a casar-se per no incórrer en bigàmia, ja que estava legalment casada amb Frank Wallace. El 1927 va ser detinguda i condemnada a uns dies de presó per corrompre la joventut amb la seva exitosa obra “Sex”. Una altra de les seves més exitoses obres va ser “The Drag”, dedicada a l’homosexualitat i anunciant el seu muntatge a Nova York; però la Societat per la supressió del vici li ho va impedir… Pocs anys després, el 1932, va fitxar per la Paramount, i va salvar aquesta companyia de la bancarrota al recaptar, amb la seva pel·lícula “Night After Night”, més de dos milions de dòlars en un temps rècord: tres mesos.

74-84.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:26 Página 75

GiDONA|febrer 2019

Saiola

Anna Carreras Escriptora

La Saiola es diu així, pobreta, perquè la seva mare era una historiadora un pèl excèntrica especialitzada en la mitologia de les dones d’aigua i les fonts boscanes. En no haver-hi pare reconegut, la decisió va ser acceptada per unanimitat. La mare de la Saiola estava tan enderiada amb els éssers màgics de la cultura catalana que va arribar a pensar que en podria conèixer alguna, d’aquestes dones. Estava convençuda que, tard o d’hora, podria parlar amb elles, descobrir-ne els secrets més amagats de primera mà i compartir-hi infusions sedants al voltant d’una pedra a peu de torrent. Hi va haver una època en què recorria gorgs, estanys, rius i fonts silvestres. Fins i tot s’aturava, delerosa d’aparicions, en cada bassa del camí, no fos cas que en el pot petit hi hagués, realment, la bona confitura. En alguna gruta humitosa, la mare de la Saiola devia fer-hi alguna cosa més que emmirallar-se en un llac subterrani de cristall perquè al cap de nou mesos d’aquella darrera excursió asceta va parir la bella Saiola. La nena, amb els ulls immensos d’un color verd maragda que es van anar enfosquint amb els anys i les decepcions, de seguida va aprendre a conviure amb aquell més enllà que la seva mare insistia en portar més ençà. Casa seva estava plena de reproduccions, llibres, figures i mòbils voladors que reverenciaven aquelles dones d’aigua que feien vida entre les fonts. I llunes plenes i varetes de llenya d’avellaner (l’única fusta apta per als encisos) per parets i prestatgeries. Quan als tres anys li va preguntar per què li havia posat aquest nom tan singular, la seva mare li va respondre que no va tenir ovaris per posar-li noms com encantada, dríada, goja, ondina, lamiak o fada i que per això va triar Saiola, que és una surgència intermitent de la Serra de l’Obac, una font que recull misteris, juntament amb la Font Falsa, la Pedregosa o la Barbotera. Però que la Saiola és l’aiguaneix que, després d’èpoques de pluges, genera un cabal més abundant. A més, diu la llegenda que la Font de Saiola comunica amb un llac interior. I per acabar, doncs ben clar: li va semblar un nom que desprenia confiança i familiaritat perquè era el nom d’una varietat de figa rodona. Que sonava a terra i que l’havia llegit una vegada en un llibre preciós ambientat a l’època medieval que es deia El sot del cavall. (Saiola és la protagonista de la meva novel·la Fesme la permanent, publicada a l’editorial El Cep i la Nansa)

< cultura |

74-84.qxd_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:26 Pรกgina 76

74-84.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:26 Página 77

< relats |

GiDONA|febrer 2019

Dissabte feiner Joana Reverter

arka_gi@hotmail.com

Dos quarts de set del matí. Toca el despertador. M’aixeco i gairebé a les palpentes faig el recorregut cap al bany. Em rento la cara i em poso el banyador. De camí a la piscina m’acompanyen els llums de la nit, algun cotxe despistat i algun camió de recollida de les escombraries.

La Devesa encara dorm. Les fulles no es mouen. No corre ni un bri d’aire. Albiro a l’horitzó que el dia serà clar. La Catedral i Sant Feliu despunten com sanefes retallades darrere el casc antic. Cap forn de pa obert encara, pocs llums a les finestres. Hi ha una pau que sura per la ciutat. Només alguna parada del mercat es desvetlla, a poc a poc i sense pausa. Fa fred. Poso la ràdio del cotxe i la Diana Krall m’acompanya. Estreno l’aigua. Em rep com una carícia enguantada. Llisco i estiro el cos. Em penjo dels braçals i miro el rellotge. Passen deu minuts de les set. Els dos socorristes encara no tenen els ulls oberts del tot.

Confio en els seus reflexos… Cinc crol, cinc braça i 10 d’esquena. Un quilòmetre al sac. Falten cinc minuts per les vuit.

Entro a la dutxa a les vuit i en surto passats vint minuts. El sol ha despuntat i ha pintat la ciutat gris de colors.

Els cotxes tenen una pressa diferent a la dels dies d’entre setmana. El mercat és una barreja bigarrada d’olors. Les branques dels plataners dringuen amb suavitat. La Catedral té la cara neta. Un cel blau s’ha instal·lat com un llençol immens. Net. Persegueixo l’olor de cafè i un cop tinc la tassa als llavis, tanco els ulls i voldria que aquest instant, com tants d’altres, no s’esvaís mai. El cos despert i l’olor que m’embriaga. Fitxo quan passen dos minuts de les nou. Em queden moltes hores per endavant d’aquest dissabte feiner.

74-84.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:44 Página 78

| xarxes socials >

GiDONA|febrer 2019

Augmenta vendes i millora l’atenció al client amb whatsapp Yolanda Expósito

Community manager i fotògrafa professional info@yolandaeb.com T. 691 239 725 www.yolandaeb.com

Sabies que una persona inverteix unes 3 h. diàries a les XXSS com a mitjana? Això vol dir que les nostres xarxes són el millor aparador que puguem tenir i les hem de cuidar moltíssim. Dintre d’aquestes xarxes, es troba el whatsapp, que ara ha tret la seva versió per a empreses i que aconsellem que comencis a utilitzar ja abans que ho faci tothom!

WHATSAPP BUSINESS? El coneixes? N’ets usuari@?

Quins beneficis ens aporta?

• Possibilitat de comunicar-se ràpida i senzillament amb més de 1.300 milions d’usuaris que usen WhatsApp.

• Els clients no necessiten descarregar el WhatsApp Business, poden usar WhatsApp convencional. • Expandir fronteres i cridar l’atenció d’una base de consumidors més gran. • Guanyar més diners.

• Ofereix una manera ràpida i senzilla per als clients de marcar les seves ordres com a lliurades, pagar i, fins i tot, realitzar alguna queixa.

74-84.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:26 Página 79

GiDONA|febrer 2019

< xarxes socials |

• Lliurament d’estadístiques de tota mena, amb la qual cosa podràs conèixer millor els teus clients, les seves accions i les seves decisions en funció de la teva marca. • Té un sistema d’etiquetatge que organitza i diversifica grups d’usuari i converses.

• Estalvia temps gràcies als missatges automatitzats que reduiran la quantitat d’atenció que has de dedicar a l’aplicació per resoldre els dubtes i exigències dels teus clients.

• Usa la missatgeria de text més coneguda i usada del món. Podràs donar l’oportunitat daurada als teus clients, amb una de les solucions més esperades dels últims anys. Com comencem?

Aquí teniu una guia fàcil i ràpida per començar a usar WhatsApp Business: • Ingressa a la Play Store i descàrrega l’app de Whatsapp Business (pròximament a iOS i Apple Store).

• Accepta els termes i condicions de l’aplicació i també la política de privacitat.

• Verifica el teu número telefònic, no pots usar el mateix número telefònic que vas usar al WhatsApp tradicional, per la qual cosa et convé registrar-hi un número de telèfon vinculat a la teva empresa.

• Col·loca la informació del teu negoci, el seu nom, la foto de perfil, l’hora en la qual el negoci està obert i més per crear un perfil professional per als teus consumidors.

• Llest! Ja pots usar el teu compte, però abans has de crear un perfil (a “ajustes de empresa”) per generar confiança als teus clients. Errors que cal evitar:

• No enviar missatges sense permís del client (han d’haver atorgat el consentiment de les seves dades de contacte).

• Utilitzar el teu número personal com a Whatsapp d’empresa. • Operar tu mateix@ aquest canal si no tens el temps ni el coneixement suficient (millor deixar-ho en mans de professionals). • Saturar de missatges i fer-ho fora d’horari laboral.

• Contestar els missatges sense preparació ni metodologia.

• Enviar llargs missatges amb només lletres (farà que sigui avorrit i el client ni se’ls mirarà).

• Utilitzar-ho només com a eina de venda (hem d’aportar un servei de qualitat al client).

Nota: També podràs inserir el xat de Whatsapp Business dins la teva web (molt interessant!!!). Si creus que aquest servei és perfecte pel teu negoci però no saps ni per on començar, nosaltres t’ajudem. Contacta’ns al info@yolandaeb.com o al Telèfon 691 239 725.

74-84.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:26 Página 80

| viatges >

GiDONA|febrer 2019

Paradís tropical Article de Jordi Canal-Soler

Fiji, platja i molt més

Si algú menciona l’arxipèlag de les Fiji, segurament ens vindrà al cap una imatge de platges infinites de sorra daurada, vorejades de palmeres de capçades voleiant en la brisa marina i banyades per un oceà d’aigües cristal·lines. I Fiji és això. Per aquesta raó s’hi han filmat pel·lícules com Nàufrag, amb Tom Hanks. Però també és molt més que només platges. És també natura, amb diverses espècies endèmiques com la iguana de Fiji, per exemple, que va ser descoberta precisament per un herpetòleg que la va identificar com una espècie nova en unes imatges de la pel·lícula La llacuna blava, amb Brooke Shields, també rodada a les illes. I les Fiji també són paisatges, i les selves interiors de Viti Levu, la més gran de les més de tres-centes illes que formen l’arxipèlag, que és tan gran i espessa que durant la Segona Guerra Mundial els exèrcits britànics i australians les van fer servir per entrenar-s’hi de cara a les batalles del sud-est asiàtic.

74-84.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:26 Página 81

GiDONA|febrer 2019

Suva, ciutat moderna

La capital del país és Suva, una dinàmica i populosa ciutat amb un dels ports més importants del Pacífic. S’hi mescla l’ordre introduït pels anglesos (el país va ser colònia britànica entre 1874 i 1970) amb el caos controlat dels melanesis originals i dels indis que hi van venir a treballar. L’aeroport internacional proper ha convertit Fiji en un hub per a les altres illes menors dels voltants, amb connexions freqüents amb Nova Zelanda, Austràlia, Vanuatu, Papua Nova Guinea, Samoa i Tonga. És per això que, dins de la regió, Fiji és dels països més avançats i oberts al canvi. El centre de la ciutat és l’Albert Park, una gran esplanada d’herba que s’utilitza per a grans esdeveniments i que el 1928 va ser el lloc escollit per l’aviador Charles Kingsford Smith i la tripulació del Southern Cross per una de les escales del primer vol trans-Pacífic entre els Estats Units i Austràlia. Davant del parc hi ha la seu del Govern, i entre el parc i el mar s’alça la blanca i l’elegant silueta del Grand Pacific Hotel, establiment predilecte de reis, presidents, ministres, actors i famosos des que va ser inaugurat el 1914. Actualment aquest hotel de luxe encara segueix sent un lloc de referència a tot el Pacífic i val la pena passar pel seu bar a última hora de la tarda per prendre un Mai Tai a la terrassa

< viatges |

que hi ha davant de la piscina. En una cerimònia diària que es realitza a la posta de sol, un grup d’homes vestits amb faldilles d’herba fa sonar tambors frenèticament mentre encenen les torxes que il·luminaran la zona al vespre. Així anaven vestits els primers homes que van arribar a l’arxipèlag, fa més de cinc mil anys. Amb el pas del temps, van agafar alguns trets dels polinesis de les illes veïnes, cosa que ha donat una cultura i tradicions úniques al Pacífic. Al Museu de Fiji a Suva podem veure alguns dels primers objectes que van crear els habitants de les Fiji i a la sala principal hi podrem admirar la silueta gràcil de la Ratu Finau, l’última drua construïda, una de les ràpides canoes amb què solcaven els mars.

74-84.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:26 Página 82

| viatges >

Un passat caníbal

Però potser l’objecte més curiós de tot el museu són les restes de les sabates de Thomas Baker, un missioner americà que el 1867 es va endinsar a l’interior de Viti Levu per convertir els pobles indígenes. La cosa no va acabar gaire bé: Baker i els seus companys van ser assassinats i devorats per caníbals, i només van quedar les sabates del missioner. El canibalisme va ser present a les illes des del seu inici, i encara avui en dia forma part del folklore. A les botigues de records es venen figuretes de guerrers amb ossos lligats als cabells, i una espècie de forquilles amb les quals menjaven antigament la carn humana. Al nord del país es pot visitar la tomba d’Udre Udre, un guerrer que té el curiós rècord Guinness per haver-se menjat quasi 900 persones.

Podem explorar part d’aquest passat caníbal visitant la cova de Naihehe, prop del riu Sigatoka. És un lloc sagrat, i per poder-hi accedir encara s’ha de demanar permís a una de les famílies que protegeixen el recinte. Totes les trobades, a Fiji, incorporen la cerimònia de la yaqona o kava, així que aquesta serà una excusa perfecta per provar aquesta beguda feta amb l’arrel d’una planta emparentada amb el pebre. El seu gust recorda la regalèssia, però és lleugerament anestèsica i notarem que ens desapareix la sensibilitat a la llengua. Quan haguem acceptat el vas de kava que ens ofereixin, també ens donaran permís per visitar la cova. Al fons d’un penya-segat de roca de marbre, accedirem a l’interior per una entrada molt baixa, però de seguida s’eixampla per convertir-se en una enorme cavitat que en temps de perill podia acollir les més de quatre-centes persones que s’hi refugiaven durant les guerres tribals. Aquí també diuen que hi ha un forn caníbal, una espècie d’altar per poder coure la carn, però sembla més cosa d’històries per a turistes.

Ovalau, els inicis de Fiji

A uns 60 quilòmetres en línia recta des de Suva hi trobem la petita illa d’Ovalau. En una època en què la majoria de les illes de l’arxipèlag eren poblades per tribus caníbals hostils, els habitants d’Ovalau van acceptar els primers homes blancs que van arribar-hi. Així va néixer el 1820 Levuka, la primera ciutat i capital de Fiji. Les seves cases, esglésies i magatzems de fusta encara es mantenen en peu i formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO com a millor exemple d’un assentament europeu al Pacífic. Aquí van arribar a principis del segle XIX baleners, comerciants de sàndal i de cogombres de mar, exportadors de copra, missioners... No tots els indígenes hi van estar d’acord: els habitants de Lovoni es van rebel·lar contra els europeus i van patir els atacs d’altres illes favorables als homes blancs. El poble ja s’ha pacificat des de fa anys, però encara conserven moltes de les tradicions més ancestrals de Fiji, entre d’altres coses, el coneixement de les plantes medicinals. Una de les activitats més interessants que es poden fer a Ovalau és apuntar-se al tour de l’Epineri Bole,

GiDONA|febrer 2019

un expert en botànica tradicional. L’excursió travessa quasi tota l’illa fins l’interior del volcà central, on hi ha Lovoni, el poble on viu l’Epineri. Mentre dura l’ascensió, per l’interior d’una selva espessa, el guia va identificant totes les plantes d’ús medicinal que la saviesa tradicional ha permès conèixer fins avui. “Per què anar a la farmàcia si aquí tens tot el necessari per curar-te?”, pregunta. Hi ha plantes per tractar el mal de cap o el mal de queixal, d’altres per parar una diarrea o provocar-la. Fins i tot hi reconeix una planta que serveix per provocar el part de les dones amb bebès arribats a termini. L’excursió acaba en una casa particular de Lovoni, on som convidats a gaudir d’un dinar tradicional cuit en el famós lovo, una espècie de forn excavat al terra on s’hi afegeixen pedres calentes que couen el menjar embolicat en fulles que hi posen a sobre. Després d’unes quantes hores tapat i coent-se al vapor, en surten unes menges boníssimes: peix, porc, gambes, taro, iuca, coco, plàtans... Per què havien de menjar-se humans si cada dia podien menjar aquestes delícies?

El peu de Fiji

Podem acabar aquest viatge per Fiji en una platja molt especial. A l’oest de Viti Levu hi trobarem First Landing, un resort de luxoses cabanes al costat del mar, ombrejades per palmeres, amb les millors postes de sol de l’arxipèlag i un mar tranquil que ve a llepar la sorra davant la porta de les habitacions. És un lloc paradisíac, i amb molta història. Segons les llegendes de Fiji, aquest va ser el lloc que els primers homes que van arribar a les illes van triar per desembarcar. D’aquí ve el nom en anglès de l’hotel i d’aquí també en ve la forma d’una de les illes més espectaculars i úniques del món, el petit illot artificial que han construït davant de la platja. Des de dalt del cel, a vista de dron, podem veure la silueta pètria d’una enorme petjada, un peu gegantí que ens recorda la primera passa que els humans van realitzar en aquestes illes singulars de Fiji que són molt més que només platges...

74-84.qxd_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:26 Pรกgina 83

GiDONA|febrer 2019

< viatges |

74-84.qxd_Maquetación 1 29/1/19 13:26 Página 84

| viatges >

GUIA DE BUTXACA Com anar-hi:

Fiji Airways té connexions amb els principals aeroports del Pacífic, de manera que la millor manera de volar a Suva és via Austràlia, Nova Zelanda, Singapur o Hong Kong. On Dormir: A Suva: The Grand Pacific Hotel, hotel de luxe situat entre el mar i Albert Park. www.grandpacifichotel.com.fj

A Naihehe: Outrigger Fiji Beach Resort. Un dels hotels de platja més elegants de Viti Levu, amb casetes semblants a les cabanes tradicionals. www.outriggerfiji.com

A First Landing: First Landing Resort. A part de comptar amb una situació excel·lent a l’oest de l’illa principal, davant la platja hi ha el famós illot en forma de peu. www.firstlandingresort.com On Menjar:

A Suva: Governors (www.governorsfiji.com). En una casa històrica decorada amb memorabília del Pacífic, aquest restaurant ofereix plats de les diferents illes de l’arxipèlag modernitzats. A Levuka: Whale’s Tale, un restaurant senzill però acollidor on es reuneix el grup d’expatriats d’Ovalau i on es fa una de les millors kokoda (peix marinat en llet de coco) de les illes. Per a més informació: Oficina de Turisme de Fiji www.fiji.travel

GiDONA|febrer 2019

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 85

SUPLEMENT GASTRONÒMIC DE GiDONA

La proposta

L’Aliança d’Anglès El vi

Torres

Núm. 77

Escapada gastronòmica

Narbona i Les Grands Buﬀets El producte

La tòfona de la Vall del Llémena

La sala

Les copes La recepta

Foto: Restaurant L’Aliança

Oca amb peres

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 86

| la sala >

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019

Lluís Coll Nicolau Professor de Serveis en Restauració Escola d’Hostaleria de Girona lcoll6@xtec.cat

Tipus de copes i la seva utilització Les copes que s’utilitzen per servir les begudes són l’eina ideal per apreciar-les en la seva plenitud. A través d’elles no només les podem degustar, sinó que les podem observar amb detall i apreciar les seves aromes. No és necessari servir els vins amb la cristalleria més cara per gaudir-los més i millor. No obstant això, existeixen uns principis bàsics que cal tenir en compte per escollir la copa adequada.

La col·locació de la cristalleria

• Les copes es col·loquen sempre davant del plat.

• Es comença per l’esquerra amb la copa d’aigua (al centre del plat de presentació), seguida de la copa de vi negre, copa de vi blanc i per acabar a la dreta amb la copa d’escumós, si s’escau. • La forma pot ser lineal, en paral·lel amb el costat de la taula, en diagonal o el·lipse depenent de l’espai disponible entre els comensals.

Característiques de les copes • Utilitzar copes de cristall senzill i transparent. Les copes amb colors o amb relleus poden ser molt boniques però distorsionen l’aparença del vi, per tant ens podrien perjudicar en la fase visual.

• Les formes adequades són les rodones, profundes i amples en el calze, que tinguin una boca lleugerament estreta per concentrar les aromes. La seva profunditat i forma rodona ens permet agitar el vi amb major seguretat. • Normalment, les copes de vi negre acostumen a ser més grans que les de blanc. No obstant això, no es pot generalitzar, ja que s’hauria d’analitzar cada perfil concret de vi. • Els vins escumosos cal servir-los en copes tipus flauta. Amb aquesta copa, es conserva millor el carbònic i permet apreciar les bombolles de forma adequada. A més, contribueix a conservar les aromes molt més temps, ja que en aquests vins les aromes són més volàtils.

El protocol amb les copes

• Cal netejar-se bé els llavis abans de beure i també al acabar. No cal fregar, n’hi ha prou amb pressionar lleugerament amb el tovalló contra els llavis. • No xuclar, evitar fer sorolls al beure. Només s’accepta fer soroll en tastos de vins.

• Els glops han de ser curts, i s’ha de deixar la copa a la taula abans del següent glop. • No beure mai la copa d’un sol glop. Tampoc apurar la copa. Deixar un últim glop abans de tornar a omplir. • Les copes es subjecten sempre per la tija o el peu, per no escalfar el vi.

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 87

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019 < actualitat |

Una demostració de pesca artesana i un showcooking inauguren les IV Jornades Gastronòmiques de l’angula del Ter

Els restaurants de Pals Sa Punta, Sol Blanc i Es Portal Hotel Gastronòmic són els protagonistes de les IV Jornades Gastronòmiques de L’Angula del Ter i del Rec del Molí de Pals. La presentació, feta a la gola del Ter, va comptar amb una demostració de com es pesquen les angules del Ter i un “showcooking”. Els xefs dels restaurants que hi participen, Ivan Beumala, Jordi Ribas i Joan Carles Sànchez també han elaborat ‘in situ’ un arròs amb angula del Ter i anguila. Les jornades s’allargaran fins el proper 24 de febrer i compten amb la col·laboració dels cellers Mas Geli (Pals) i Mas Oller (Torrent), que avui han sigut presents a la presentació.

El pescador d’Angula del Ter, Juli Carbó, ha explicat que aquest any està essent una molt bona temporada. Si es manté una certa bonança i les condicions meteorològiques no ho impedeixen, aquesta podria ser una bona temporada semblant a la de 2017. Juli Carbó ha fet una demostració de com es fa la pesca de l’angula del Ter, una pesca artesanal i regulada amb 8 mesos de veda. La temporada de pesca de l’angula està previst que es tanqui a principis de març. Els plats que es podran degustar durant aquestes jornades presenten una dotzena d’elaboracions diferents. Tots els restaurants presenten les angules a la bilbaïna, que és la forma com la majoria de clients les demanen. Tot i això, es podran degustar plats com Truita dròpola amb Angules i panxeta, Pasta fresca amb angules i ou, Arròs de Pals cremós, Estofat de peus de porc desossats amb angules de muntanya en el seu suc i angules de mar saltades o l’Arròs Carneroli de l’Estany de Pals al safrà amb garoines i formatge “El Set” de Mas Marcè amb angules del Ter.

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 88

| actualitat >

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019

La setena edició de Sopars Maridats augura un nou èxit i suma un nou producte empordanès a la proposta

Els restaurants dels col·lectius La Cuina de l’Empordanet i La Cuina del Vent oferiran sopars maridats amb vins dels cellers de la DO Empordà Cada divendres -del 8 de febrer al 31 de maig- se serviran un total de 30 àpats, i els preus per persona oscil·laran entre els 45 i 65 euros El dilluns 4 de febrer es va presentar la 7a edició de la campanya gastronòmica “Sopars Maridats”. L’acte, que es va celebrar a l’Hotel Carlemany de Girona, va comptar amb la presència dels representants dels col·lectius gastronòmics La Cuina de l’Empordanet i La Cuina del Vent, i de la DO Empordà.

Un cop acabades les intervencions del president de La Cuina de l’Empordanet, Vicenç Fajardo; del gerent de La Cuina del Vent, Carles Tubert; i del president de la DO Empordà, Xavier Albertí, els assistents van poder gaudir d’uns tastets elaborats pels dos col·lectius amb vins dels cellers de la DO Empordà.

Els sopars de la campanya tindran lloc cada divendres del 8 de febrer al 31 de maig (excepte per Setmana Santa). En total 30 àpats confeccionats per parelles formades per un cuiner i un cellerer, que treballaran conjuntament per oferir la millor combinació entre els plats i els vins que formen el menú.

Els àpats dels “Sopars Maridats” es realitzaran als diferents restaurants de La Cuina de l’Empordanet i La Cuina del Vent, i sempre amb l’acompanyament dels vins dels cellers de la DO Empordà. Els preus dels sopars oscil·laran entre els 45 i 65 euros (IVA inclòs), i les reserves es podran fer trucant directament a cada restaurant.

Durant els “Sopars Maridats” d’enguany, la Poma de Girona tindrà un gran protagonisme, i totes les elaboracions inclouran aquesta fruita tan típica de les comarques gironines. De fet, l’elecció de la Poma de Girona com a fil conductor de la campanya no és casual. L’aposta per la proximitat i la qualitat del producte han sigut raons de pes per incorporar-la dins la campanya gastronòmica. Enguany, els Olis de l’Empordà (DOP) també seran presents en els sopars maridats.

Presència de la Poma de Girona

La zona de producció de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Poma de Girona està situada en els camps de les comarques del Baix Empordà, l’Alt Empordà i el Gironès. Les sinergies entre les principals cooperatives del sector va fer que el 1987 es creés l’agrupació Poma de Girona. Ja el

2003, en una clara aposta per la qualitat del producte, es va impulsar el segell d’IGP.

Malgrat els canvis en el sector i l’augment de la competència, la Poma de Girona s’ha consolidat tot mantenint la seva essència. La proximitat i la producció sostenible també són part de l’èxit d’aquesta marca. Actualment, Poma de Girona produeix quatre varietats: Golden, Red Delicious, Gala i Granny Smith.

Origen dels “Sopars Maridats”

Aquesta campanya va néixer amb l’objectiu d’oferir una proposta gastronòmica en un sentit total, empordanesa i d’alta qualitat. També d’enfortir i consolidar relacions entre els cellers i els restaurants, que són els dos col·lectius que fonamenten la riquesa de la gastronomia empordanesa. Així com d’aconseguir dinamitzar el sector en una època de l’any on hi ha poc moviment turístic a la zona, mobilitzant els públics locals i nacionals.

Al website www.soparsmaridats.com els usuaris podran trobar i descarregar tota la informació sobre la campanya i les notícies, així com els menús, que s’aniran penjant esglaonadament atès que aquests estan elaborats amb productes de temporada. Les etiquetes que es promouran perquè els usuaris participin de la campanya a les xarxes socials seran: #soparsmaridats2019 #cuinaempordanet #cuinadelvent i #doemporda.

85-102.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 13:27 Pรกgina 89

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 90

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019

| la proposta >

L’Aliança

d’Anglès

El renaixement d’un clàssic Jordi Perich i Jordi Aparicio gidona@gidona.com www.gidona.cat

“Tota creació necessita de la memòria o de la tradició per aprofundir en la seva pròpia originalitat”. Així, ras i curt, explicava Santi Santamaria al seu polèmic llibre “La Cocina al Desnudo”, que l’esgotament de la cuina molecular era un fracàs de la cuina moderna, que no ha sabut trobar un llenguatge propi després de la “nouvelle cuisine”. Santamaria, en la seva lluita aferrissada contra Ferran Adrià, defensava una alta cuina vinculada a la tradició i segurament, amb el pas dels anys, aquesta és la tendència que marca l’actual cuina dels grans i millors restaurants, on el producte de qualitat, les versions dels clàssics posats al dia, la creativitat on la tècnica està al servei del plat i no a l’inrevés, és l’oferta generalitzada en l’alta restauració. I això és justament el que vaig trobar a l’última visita feta el passat mes de gener a l’Aliança d’Anglès, de la mà del nou xef Àlex Carrera. Carrera, als seus 32 anys, va arribar a aquest clàssic de l’alta restauració gironina el passat mes de juny amb la idea d’evolucionar sense revolucionar. Després de 5 anys i mig al Celler de Can Roca, sent cap de totes les partides del restaurant, va decidir fer aquest pas per créixer i fer un

canvi de cicle després de ser un dels cuiners amb més trajectòria al restaurant dels germans Roca. Allà és on Àlex Carrera va conèixer la Cristina Feliu, la filla d’en Lluís Feliu, un dels grans cuiners catalans i l’ànima màter de l’Aliança, que després de la sobtada mort del seu pare volia saber més sobre organització i gestió del restaurant. En Joan Roca li va obrir les portes de casa seva, fruit també de l’estima i del respecte que tenia per en Lluís, i allà va aparèixer, com passa en els millors relats romàntics, la complicitat entre el xef i la cap de sala. Àlex Carrera aporta creativitat, academicisme i bon gust, volent seguir la filosofia de L’Aliança, en una carta amb plats totalment nous dels quals rescata dues icòniques creacions de Lluís Feliu com són els peus de porc amb sobrassada i samfaina i l’arròs de safrà i espardenyes volent retre d’aquesta manera un homenatge al que va ser xef i propietari de l’Aliança. Dos plats que, malgrat la dificultat de no tenir cap fitxa de producció ni recepta escrita (Lluís Feliu no guardava ressenyes de cap plat seu), literalment broda.

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 91

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019

Però els nous plats que es poden tastar al seu nou menú degustació impressionen tant pel producte de qualitat i per la seves execucions com per la seva extraordinària relació qualitat/preu, on el menú llarg es situa als 65€ i el curt a 39€. Creacions com les delicioses cocotxes de lluç al cava, la impressionant ventresca de tonyina amb suc de pebrot escalivat o el que està cridat a convertirse en un nou clàssic de la nova Aliança com són els xipirons, orella de porc confitada i cigrons, fent una aclucada d’ull a un original i exclusiu platillo empordanès. Producte de qualitat, sabor, coccions precises, execucions perfectes i presentacions meravelloses. Què més es pot demanar?

El nou menú degustació continua amb el turbot amb bledes i coliflor, que malgrat ser estranys companys de viatge de la bèstia l’acompanyen a la perfecció. Però és la royale d’ànec amb peres, un plat que beu de la tradició empordanesa, potent, saborós i creatiu, que fa que ens acabem tornant a enamorar de L’Aliança. El colomí d’Araiz amb polpa de cacau crua, remolatxa i regalèssia, amb una perfecta cocció, posa punt i final a aquest deliciós i llarg menú degustació amb 15 passis. De les 3 postres que presenta, sens dubte és el milfulls de formatge de Maó i gelat de codony el que més impressiona pel seu sabor i creativitat, a mig camí entre el clàssic formatge amb codony i el millor pastís de formatge del País Basc. Una sala dirigida per la Cristina Feliu amb un tracte proper i professional i on no hi falten la seva germana Marina i el seu oncle, Josep Maria, que malgrat els seus més de 70 anys continua sent una institució dirigint la carta de vins, que torna a créixer, així com la seva licoreria, a l’alçada dels millors restaurants que hagi pogut visitar.

“Tota creació necessita de la memòria o de la tradició per aprofundir en la seva pròpia originalitat”. Així ho deia el plorat Santi Santamaria i així ho fa Àlex Carrera en aquest restaurant que vol continuar sent familiar i un referent de l’alta gastronomia catalana. Felicitats!

Restaurant L’Aliança C/ Jacint Verdaguer, 3 - Anglès - Tel. 972 420 156 www.alianca1919.com

l’aliança < la proposta |

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 92

| la proposta > l’aliança

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019

Arribant al restaurant l’Aliança d’Anglès amb el Renault Megane RS

Magnífic disseny còmode, innovador i sobretot potent és el que representa el Renault Megane RS, que vàrem poder provar amb total satisfacció.

Amb un funcionament agradable, el Megane compta amb un nivell d’equipament amb els acabats Life, Intens, Zen, GT Line, Bose, RS i RS Trophy: climatitzador, ordinador de bord amb gran pantalla que inclou tot tipus de connectivitat i GPS, l’assistent d’engegada en pendent, el programador de velocitat, a banda de la connexió Bluetooth i els sistemes de seguretat propis de la marca. Fantàstic disseny tant interior com exterior, i en cada racó s’aprecien els detalls sport; sobresurten els magnífics i embolcallants seients Recaro, que li donen un aire de competició i alhora extremadament còmode.

En la versió GT, el xassís compta amb el mateix sistema 4Control que el del Renault Talisman, cosa que permet que el Megane Sport RS sigui l’únic model de la seva classe en què les 4 rodes són directrius.

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:46 Página 93

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019

< el vi |

Jaime Abel Varón Sommelier sommelier_jaime_abel Jaime Abel Varón

TORRES Un celler tan viu com el mateix vi El Sr. Jaime Torres Vendrell, al voltant del 1870, posà la primera pedra d’aquest projecte, sense por a equivocar-se i convençut que el vi que feia aquell celler que construïen traspassaria les fronteres en una gran expansió del vi català.

De totes les epopeies que he llegit, són moltes les que em conviden a reflexionar, i una d’elles és aquella escena en què Agamenon es reuneix amb Aquil·les després de prendre el control de la platja de la impenetrable Troia. “La història recorda els reis, no els soldats”, deia Agamenon a Aquil·les subjectant una copa de vi.

El Sr. Miguel Torres Carbó, subjectant una copa de Mas La Plana, diria: “la història recorda les persones”.

Miguel Agustín Torres no només certifica les paraules del seu pare, sinó que hi afegeix: “Perquè hi hagi història, hem d’estar compromesos amb el medi ambient”.

Sr. Jaime Torres, 1a generació

Quanta raó tenia, l’èxit de les bodegues Torres estava predestinat, la qualitat dels seus vins aviat aconseguiria la fama i els reconeixements amb mencions honorífiques a nivell mundial. El somni es feia realitat.

A principis del segle XX la firma Torres creixia a passos de gegant i l’èxit d’aquell primer període va culminar amb la “Cruz de Isabel la Católica”, reconeixement que va atorgar Alfons XIII al Sr. Jaime Torres pel prestigi dels seus vins.

Sr. Miguel Torres Carbó amb la seva esposa Sra. Margarita Riera Puig

Però per poder entendre aquesta barreja de raïm i fusta, hem de retrocedir en el temps.

El vi sempre ha estat un silenciós testimoni de tots els grans esdeveniments a través dels temps. Un bagul que guarda les paraules que s’han dit, sobre els secrets més amagats i els pensaments més profunds.

La història de les Bodegues Torres es remunta a cent cinquanta anys enrere, al mateix lloc on la terra ha parit les seves vinyes, i on el murmuri del vent explica la història d'una família que va començar a construir un somni.

Al 1939, durant la Guerra civil, el celler va patir un brutal bombardeig que el va deixar gairebé reduït a cendres, però malgrat tots els entrebancs la il·lusió, el compromís i l’esforç de les persones van fer possible que tornés a ressorgir com si es tractés d’una au fènix. És per això que història i persones van de la mà, perquè són el fonament de Bodegas Torres i pilars importants de la família. Un dels seus lemes a l’actualitat és que “sabem que la millor manera de mantenir viva la història que amaga cada ampolla és compartint-la amb els que, al igual que nosaltres, entenen que estimar el vi és una forma de celebrar la vida”.

Apropant-nos més cap a la tercera generació, el celler experimenta un nou canvi amb el Sr. Miguel Torres Carbó i la Sra. Margarita Riera Puig. Ells van ser els pioners en introduir les varietats forànies a Catalunya, perquè estaven convençuts que les condicions de clima i sòl eren favora-

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 94

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019

| el vi >

Mas La Plana

bles perquè prosperessin aquelles varietats franceses, el raïm blanc Chardonnay i el negre Cabernet Sauvignon.

D’aquesta manera neix Mas La Plana, un Cabernet Sauvignon que marcant pas al so dels tambors liderava els recent nascuts “vins excepcionals”, que reflecteixen la personalitat del terrer. Aquesta fou la primera revolució del vi que va desmuntar la teoria que afirmava que “el Penedès és terra de vins blancs”. De la mateixa manera que Mas La Plana s’obria camí, també ho feia Miguel Agustín Torres. El celler contava ja amb instal·lacions modernes per la seva època, amb coves subterrànies per la criança del vi, i ja es començava a parlar de “vins ecològics i moderns”.

Al 1996 Miguel Torres comença l’expansió del vi català per tota la geografia espanyola, oferint vins de qualitat.

En l’actualitat, la presència en més de 150 països al voltant del món i més de 2000 hectàrees de vinyes avalen la qualitat

dels vins de Bodegas Torres, perquè “els vins més excepcionals només es poden obtenir de les millors vinyes”.

Waltraud és una d’aquestes vinyes, ubicada al Penedès superior, on es conrea la varietat Riesling, que dona lloc a un dels vins mítics de la història del celler que porta el mateix nom.

Miguel Torres, en la seva passió pel vi i embriagat d’amor, va voler representar una al·legoria elaborant un vi en honor de la seva esposa, elaborant un vi al que va anomenar Waltraud, un vi blanc fet a Catalunya amb una varietat alemanya, la Riesling. El vi representava la unió entre un català i una dona amb arrels germàniques.

Waltraud Maczassek, una dona nascuda a Frankfurt, ciutat solcada per vinyes on es produeixen els millors Riesling del món, va créixer en una regió on la cultura del vi ja formava part de la seva vida quotidiana, el seu destí estava escrit, seria la dona que portaria felicitat i grans canvis a la vida de Miguel Agustín Torres. Bodegues Torres a Vilafranca del Penedès

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 95

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019 Després del matrimoni, la senyora Waltraud va dedicar gran part de la seva vida ajudant el seu marit al celler i, a mesura que anava passant el temps, es feia més sàvia i àgil en el negoci.

< el vi |

Família Torres 4a i 5a generació

Un dia, el seu sogre, el Sr. Miguel Torres Carbó, la va animar a donar un pas important en el món de la gestió internacional, estava il·lusionat amb internacionalitzar els vins de Bodegues Torres. Així que la senyora Waltraud va decidir iniciar el projecte i abans del previst ja havia conquerit el mercat alemany. Després de molts anys de treball i amb poques hores de son, van arribar els fills a aquest matrimoni, la Mireia, en Miguel i l’Ana.

Mentrestant, Marimar Torres, germana de Miguel Agustín Torres, viatjava constantment a promocionar els vins de Bodegues Torres, primer a Espanya i posteriorment als Estats Units d’Amèrica. Finalment va fixar la seva residència a Califòrnia l’any 1975. Els sis idiomes que parla i l’esperit de dona emprenedora eren suficients per començar el seu propi projecte, i per això d’any 1992 va construir el seu propi celler a Califòrnia, amb capacitat suficient per emmagatzemar 15.000 caixes de vi, que en aquell moment es tractava d’un Pinot Noir Californià.

Però els gens Torres són inquiets, i Marimar sempre trobava temps per portar a terme altres aficions i projectes que la feien gaudir. La cuina també formava part de la seva passió, i fruit d’això va escriure i publicar diversos llibres entre els anomenats Spanish Table: The Cuisines and wine of Spain, The catalán Country Kitchen. Actualment Marimar viu a Califòrnia amb la seva filla Cristina.

Amb el pas dels anys, els fills del matrimoni entre Miguel i Waltraud s’han fet grans i, amb ells, l’empresa familiar. La Mireia i en Miguel actualment participen activament en la constant transformació de l’empresa mentre que l’Ana, que a dia d’avui és una reconeguda cirurgiana plàstica, també participa de les reunions del consell familiar i directiu.

Mireia Torres Maczassek, cinquena generació de la família, dirigeix el Celler El Lloar al Priorat, i també és la Directora de l’Àrea d’innovació i coneixement de Bodegas Torres, Directora de Jean Leon i Presidenta de la Fundació Miguel Torres.

Miguel Torres Maczassek, que també forma part d’aquesta cinquena generació, entre els anys 2009 i 2012 va dirigir un projecte a Xile que va adquirir la família a l’any 1975, un projecte que avui en dia compta amb 400 hectàrees de vinyes ubicades al “Valle Central”, una zona molt privilegiada. En l’actualitat Miguel exerceix com a Director General de Bodegas Torres i és President Executiu de Miguel Torres Xile, gran defensor i estratega de la sostenibilitat, de la viticultura Orgànica i dels vins d’alta gama.

Purgatori, un vi que dorm en el mateix celler que porta el seu nom i que ens aporta un trosset de la seva història. Aquest celler, de recent adquisició per part de la Família Torres, es troba ubicat a Juneda (Les Garrigues, Lleida) i es va inaugurar el passat mes de setembre de 2018.

Des del 1780, els monjos de l’Abadia de Montserrat es van instal·lar a la finca dels Desterrats com a penitència. La zona era coneguda pel seu clima extrem i les dures condicions. La seva tasca: treballar la terra per proveir d’aliments a la diòcesi. El seu llegat: el descobriment d’un nou terrer, d’un vi superior. La llegenda: grans barrils desapareixien misteriosament. Alguns deien que eren els àngels que se’ls emportaven al cel. Al llarg de la meva carrera professional he seguit de molt a prop la Casa Torres, inclús he tingut l’oportunitat d’estar conversant en alguna ocasió amb el senyor Miguel Agustín Torres. Puc dir que en cada anècdota que ha compartit amb nosaltres al voltant d’una taula, sempre ha fet referència al gran amor que sent per la seva esposa i els seus fills, la passió pels seus vins i l’estima per les persones, perquè com ell diu “la filosofia de les Bodegas Torres es basa principalment en el respecte a les persones i el medi ambient”, i quan parla de les persones no només fa referència a l’equip humà col·laborador que sempre ha estat involucrat amb la causa Torres, sinó també a aquest consumidor final que és conscient que beure una copa de vi Torres és beure’s un trosset de la història d’una família catalana que cada dia entrega tota la seva passió per un somni, avui fet realitat. “Torres és un cognom que perdurarà al llarg dels temps”.

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 96

| el producte >

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019

Jordi Aparicio edicio@gidona.com www.gidona.cat

La tòfona de la Vall del Llémena

Negres, amorfes i rugoses, estranyes i cobejades, les tòfones s’amaguen sota terra a l’ombra d’alzines i roures, on viuen en simbiosi i harmonia. On estan millor és en terres pedregoses i els encanta la fred. Em refereixo a la tòfona negra, la d’hivern, la tuber melanospòrum. En el seu interior guarden el sabor de la terra, una barreja d’humitat, gas, minerals i aromes de terra. Malgrat que el seu preu pot arribar a espantar (entre 800 i 1000€/Kg.), una torrada amb oli, làmines de tòfona negra i sal gruixuda és un caprici a l’abast de tothom (amb 5 grams es pot fer un festival) i uns ous trencats amb tòfona no són més cars que uns ous trencats amb pernil o amb gambes. És un autèntic plaer gastronòmic! I de tòfones en sap molt el productor i recol·lector Josep Font, propietari de Tòfones Mas Font a Sant Gregori, que a part de ser propietari de molta superfície forestal a la Vall del Llémena i gestionar un allotjament rural amb encant, Mas Font, té una empresa de jardineria, és pro-

ductor recol·lector de tòfona que ven a restaurants i particulars i es dedica a explicar el món de la tòfona amb sortides guiades pels boscos de la Vall del Llémena.

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 97

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019 “M’agrada difondre tota la cultura i la història d’aquest fong que és or brut de les nostres muntanyes, molt desconegut encara però un dels productes més valorats a la cuina dels restaurants”, explica Josep Font, que no es cansa de netejar i desbrossar els seus boscos plens de roures i alzines i micolitzar-los amb restes de tòfona per tal que aparegui el sagrat fong de la tuber melanospòrum, la tòfona negra més apreciada, o també la tòfona d’estiu (tuber aestivum) amb menys aroma i sabor però digne acompanyant de molts plats a la cuina. Josep Font, per tant, cultiva la tòfona, un cultiu molt difícil, però també en caça de silvestres pels boscos de la Vall del Llémena gràcies als seus gossos ensinistrats, que poden arribar a olorar l’aroma d’una tòfona soterrada a metres de distància. El gust i l’aroma no canvien tant si la tòfona és cultivada com si és silvestre.

El comerç de la tòfona negra sempre ha estat marcat d’una atmosfera misteriosa, amb cert romanticisme, subhastes clandestines, preus pactats en secret i sempre amb una encaixada de mans com a signatura de l’acord. Però Josep Font, de Tòfones Mas Font, vol que aquest negoci sigui el més transparent possible. “Sempre hi hagut i hi haurà gent que de manera fosca comercialitza la tòfona, però nosaltres fem les coses bé, interactuant amb els xefs i propietaris de restaurants i amb particulars, amb factura i amb la garantia de tenir un domicili on es poden venir a veure, passejar pels boscos i explicar el nostre negoci”.

Prova de la qualitat de les tòfones que produeix i de la professionalitat de Josep Font és que és proveïdor de restaurants tan importants com El Celler de Can Roca. “La mare d’en Joan Roca, la Montserrat Fontané, va ser la cuinera de Can Reixach abans d’inaugurar Can Roca, a Sant Esteve de Llémena, i coneix a la perfecció la qualitat de les tòfones que es troben a tota la vall”. També en ven a determinats restaurants de la comarca, a particulars de tot Catalunya i Espanya i com no a França, un país que adora la tòfona.

Josep Font m’explica tota aquesta història agafant una torrada amb un bon raig d’oli verge, llescant una tòfona negra i afegint sal gruixuda pel damunt. Un autèntic plaer! Però combina a la perfecció amb ous, truita, remenats o fregits, amb patates que agafen tota la flaire, amb carn, peix, arrossos, amb la pasta (fantàstic!), amb postres o fins i tot combinant-la amb un gin tònic! Crua o cuinada però sempre amb l’excel·lent aroma que fa revitalitzar qualsevol. Per aquest motiu i per ajudar a combinar la tòfona, les visites guiades sempre comencen amb un esmorzar on no falta un tast de tòfona, acompanyat d’embotits i finalitzant la visita, un dinar amb la tòfona com a protagonista després d’haver fet quilòmetres buscant l’apreciat or negre dels boscos. Una experiència única que segurament servirà per conèixer més a fons la tòfona, aquesta gran desconeguda!

www.tofona.masfont.com

< el producte |

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 98

| escapada gastronòmica >

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019

Narbona i Les Grands Buffets Jordi Perich i Jordi Aparicio gidona@gidona.com www.gidona.cat

El TGV ha permès unir diferents destinacions de la Catalunya Nord des de Girona i Figueres amb una poca inversió de temps, com és el cas de la petita i acollidora ciutat de Narbona. A poc més d’1 hora i mitja arribem a aquesta ciutat de la regió del Llenguadoc Rosselló, amb un passat romà interessant que fa que descobrir-la a peu sigui gratificant. La important catedral gòtica, l’activitat comercial al barri vell i la bellesa de la plaça de l’ajuntament, amb una façana imponent del que va ser un dels castells més importants de la regió, es situen a poques passes uns dels altres. Travessar el canal de la Robina, un afluent del famós canal del Midi, navegable, dona una de les imatges típiques de la ciutat de Narbona. A l’altra banda hi trobarem el Mercat central, Les Halles, d’estètica modernista, on a part de trobar diferents productes de la regió com són els formatges, patés de campanya artesanals, tòfones o foie, és possible degustar diferents plats tradicionals de la regió a molts restaurants situats dins el mercat i que permeten menjar els 365 dies de l’any!

LES GRANDS BUFFETS: UNA PARADA OBLIGADA PELS GOURMETS Però un dels establiments que més ha donat fama a Narbona des de la vessant gastronòmica és justament un macro-complex anomenat Les Grands Buffets.

Un bufet lliure pot ser atracció gastronòmica? Malgrat que normalment qualitat i quantitat, i més si parlem

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 99

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019 del concepte “bufet lliure”, no sempre van del bracet, a Les Grands Buffets haig de testimoniar tot el contrari. El seu propietari Louis Privat és un emprenedor que fa 21 anys va inaugurar aquest concepte innovador de bufet lliure de qualitat. Muntanyes d’ostres de Guissan, cloïsses i bous de mar bullits ens donen la benvinguda a la part del marisc fresc, on no falta una extraordinària sopa de peix i marisc altament recomanable o la gran font de llamàntols bullits. Però el festival continua a la taula de foie gras i espectaculars patés de campanya artesans, amanit amb embotits artesans de la regió. Més endavant ens trobem amb l’apartat de guisats i platillos típics del Llenguadoc Rosselló, on no falta la famosa Cassoulette o un boníssim bou al vi negre que fa plorar literalment o el vol au vent de lletons de vedella i múrgoles, entre moltes altres especialitats! Al show cooking els cuiners ens podran preparar tot tipus de carn i llagostes a la planxa o fins i tot steak tàrtar, amb carn picada davant del client. Tota una garantia! Però el millor està per arribar amb la zona dedicada als formatges artesans, que el Sr. Privat acaba d’ampliar i que s’ha convertit en l’espai més gran i de més qualitat de formatges artesans de tot el món, amb 110 referències, sobretot franceses. Xavier Thuret, el millor artesà formatger de França, ha estat qui ha seleccionat els diferents formatges que es poden tastar a Les Grands Buffets. No falten formatges de la talla de Roquefort, Comté du Haut-Doubs, Cantal i Salers elaborats per petits artesans en explotacions familiars. Clàssics com Reblochon Fermier de l’Alta Saboia, Camembert, Brie, St. Mercelin... entre molts altres on no hi falten diferents referències de peccorinos, parmesà, gorgonzola i taleggios italians, bons manxegos espanyols i fins i tot stiltons britànics. Una deliciosa pastisseria, tota, com tots els plats, feta a l’obrador de Les Grands Buffets, posa punt final a aquest festival gastronòmic que si un no es reprimeix pot acabar com la pel·lícula La Grande Bouffe!

A l’apartat de vins, Louis Privat torna a apostar per grans vins de França, i destaca que no fa cap increment de preu! El ven a preu de celler, ja sigui per ampolles o per copes, i demostra la sensibilitat d’aquest empresari pel producte de qualitat a bon preu. Per demostrar la qualitat i la higiene del local vàrem poder visitar les cuines i sorprèn l’extremada netedat de tots els racons, decorats amb quadres i colors llampants.

I tot a un preu de 37,5€ -els nens fins a 10 anys paguen 17,90€-, vins a part, fet que fa que diàriament empleni el local (300 comensals a l’hivern i 500 en temporada d’estiu aprofitant la terrassa) que testimonia l’èxit del complex. Situat als afores de Narbona, en una àrea de servei, està molt ben comunicat amb autobús des de l’estació del TGV, o fent un petit passeig, que sens dubte ajudarà a pair l’àpat, de poc més de 30 minuts. En definitiva, una bona idea d’escapada d’un dia amb la comoditat del TGV, per descobrir una experiència nova i segurament una ciutat que sorprèn.

< escapada gastronòmica |

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:47 Página 100

100 | la recepta >

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019

Sopa d’ànec Enric Herce

Xef del Restaurant Aurum Hotel & Spa Cala del Pi *****

“Sopa d’ànec” és una de les pel·lícules més conegudes dels germans Marx, i es va estrenar a Espanya amb el títol de “Sopa de ganso”. És fàcil imaginar que el canvi d’au el devia fer el distribuïdor espanyol perquè així recordava a l’expressió popular de “fer el ganso”, que és aquell que fa o diu coses per fer-se el graciós, que és el que li devia semblar més evident per descriure l’actuació dels tres germans. Però el títol original “Duck Soup” és una expressió en argot que ve a dir quelcom com “bufar i fer ampolles”, és a dir, alguna cosa fàcil de fer. En tot cas, és clar que si fer el ganso és relativament fàcil, fer-ne una sopa no ho és gens.

La dificultat de cuinar oca, que és el nom català del ganso, és tan gran que fins i tot el llibre de referència culinària professional “El Práctico”, del català Ramon Rabasó, tan sols li dedica una petita referència, on diu literalment: “Generalment, dintre de l’art culinari, l’oca és poc utilitzable. Si no fos pel seu fetge conegut mundialment amb el nom de foiegras, aquesta classe d’au seria desterrada de les cuines, excepte de les cases particulars”. L’oca és un animal molt greixós, amb una carn vermella i dura que precisa d’una cocció llarga perquè sigui tendra i bona. Tot i això, l’oca ha sigut sempre una au de luxe, de festa major i d’àpats importants al nostre país, sobretot a l’Empordà, però també arreu dels Països catalans i a la resta d’Europa. L’arribada d’una altra au de mida gran, com és l’indiot, vinguda d’A-

mèrica a través dels colonitzadors, comença a desbancar l’oca de la gastronomia europea. El nouvingut és ple d’avantatges: és més tendre, molt menys greixós, i a més s’engreixa amb molta rapidesa. És, per tant, més fàcil de cuinar i molt més rentable. El que sí que hereta és l’ample i deliciós receptari. Sent l’oca amb peres potser la recepta més coneguda, també es guisa amb naps o salsafins, fins i tot castanyes, i fou un plat molt apreciat per Salvador Dalí i Josep Pla, que la preferia a l’ànec, sobretot el seu fetge, més delicat i dolç. A l’Empordà, totes les cases de pagès criaven oques de raça empordanesa, molt apreciades arreu. Avui dia, és realment molt difícil trobar-ne als mercats. A la poca rentabilitat de la seva criança, es va afegir la gran crisi causada per la grip aviària, que va ser la causa de la desaparició de la pràctica totalitat de la indústria de l’oca a tota Europa. Només es pot trobar, amb certa dificultat i a un preu elevat, en alguns masos que encara les crien de cara a festes de Nadal.

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 101

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019

< la recepta | 101

Oca amb peres Ingredients per 6 persones - 1 oca d’uns 3 kg.

- 6 peres. Poden ser del tipus que us agradi més, però que siguin fermes, no massa madures. - 1 kg. de cebes de Figueres

- 200 g. de tomàquets vermells, madurs - 200 ml. de vi ranci - 25 g. de sucre

- 1 pal de canyella

- 1 picada (3 alls, 12 ametlles, unes fulles de julivert, 4 carquinyolis) - Oli d’oliva i llard

Elaboració Primer de tot heu de socarrimar amb una flama totes les restes de plomes que hi pugui haver. Després netegeu l’oca traient-li els interiors, que netejareu també curosament. Si voleu fer servir el pedrer, obriu-lo i traieu tota la brutícia. Reserveu el fetge per la picada. Finalment talleu l’oca en vuit trossos mirant de fer-ho sense estellar massa els ossos. Aprofiteu aquesta operació per treure el màxim de greix que pugueu. Salpebreu generosament.

Poseu una cassola ampla al foc amb un bon raig d’oli i una cullerada de llard. Poseu l’oca dins i aneu sofregint a foc mig fins que sigui ben daurada. Aquest procés ha de ser lent i curós, girant sovint els trossos d’oca, que quedaran així lliures del seu excés de greix. Finalment, retireu l’oca i traieu una bona part del greix resultant, deixant el suficient per fer el sofregit.

Peleu i picoleu les cebes finament i poseu-les a la cassola. Sofregiu fins a obtenir un bonic i regular color caramel fosc. Afegiu llavors el vi ranci i deixeu reduir l’alcohol. A continuació, poseu el canó de canyella i el tomàquet que haureu pelat i pi-

colat o simplement ratllat. Cuineu a foc lent fins a obtenir un bon sofregit i incorporeu de nou els trossos d’oca. Cobriu amb aigua o brou i feu bullir lentament, amb la cassola tapada, aproximadament unes dues hores.

Mentre, peleu les peres i bulliu-les uns deu minuts - depèn del tipus de peres- en aigua amb el sucre. Podeu deixar-les senceres o tallar-les pel mig, al vostre gust. Poseu les peres dins la cassola juntament amb una mica del suc de bullir-les. Feu la picada afegint el fetge de l’oca una mica fregit i aboqueu-la a la cassola. Deixeu bullir uns quinze minuts més, tasteu de sal i pebre, poseu a punt i deixeu reposar el guisat abans no el serviu. Aquesta recepta es pot fer, i es fa també, amb ànec – reduint el temps de cocció- i fins i tot pollastre de pagès, i en comptes de peres hi podeu posar naps. Si voleu un acabat més refinat, podeu colar la salsa. Es pot afegir alguna herba aromàtica al sofregit, com farigola, llorer o marduix, el mateix que la picada, on podeu posar safrà o una mica de xocolata, a més de pinyons o avellanes.

85-102.qxp_Maquetación 1 29/1/19 13:27 Página 102

102 | guia de restaurants >

Guia de restaurants

Delicatessen |GiDONA|febrer 2019

Si vol publicar el seu establiment truqui al telèfon 617 30 60 30 o bé enviï un correu electrònic a gidona@gidona.com

Siloc

Ctra. Àngels, km.2 | La Creueta (Girona) | Tel. 972 46 84 81 info@restaurantsiloc.com | www.restaurantsiloc.com Dijous a dilluns de 13 a 16.00h. De dijous a dissabte de 20.30 a 23h Vols sorprendre o que et sorprenguin? Busques un lloc amb encant, amb història, amb natura i diferent a la resta? A 5 minuts de Girona, al mig de la natura. T’esperem a Siloc Restaurant, on et servirem il·lusió, creativitat, disseny, qualitat i quantitat a cada plat. T’oferim un el·laborat menú diari per 16,50€ o 24,50€ i una innovadora carta cada dia de la setmana que no et deixarà indiferent; i el cap de setmana un menú especial de 26,50€. Personalitzem el teu casament, la cel·lebració o la trobada al teu gust i possibilitats.

Ca la Maria de Mollet de Peralada

C/ Unió, 5 | Mollet de Peralada | Tel. 972 563 382 www.restaurantcalamaria.net Durant 50 anys, el Restaurant Ca la Maria de Mollet de Peralada ha estat regentat per la família Barris, oferint-vos una cuina casolana i empordanesa basada en els plats catalans i de temporada. Situat des de 1986 en un fantàstic celler que data de 1736, amb espectaculars arcs, que conserva l’ambient típic del país en un entorn acollidor.

Can Mià Palol de Revardit | Tel. 972 59 42 46 | www.peremia.com Plats casolans. Criança pròpia de les aus a l’entron del restaurant. Entre els plats a recomanar es fan notar molt positivament els embotits fets a casa, les aus de tota mena rostides a la cassola segons receptes familiars, els cargols, el cabrit i el xai (a la brasa, principalment). Els pica-piques són esplèndids i molt variats. En cas de voler algun plat de peix, cal encarregarlo anticipadament.

Sancho Panza Ctra. N-II km 9a | 17730 Hostalets de Llers | Tel. 972 505 639 info@restaurantsanchopanza.com 50 anys de cuina tradicional i mediterrània. Un entorn agradable, carta molt variada amb bona relació qualitat preu i menú diari de dilluns a diumenge. Menús i preus especials per grups i empreses. Per a més informació i reserves: 972 50 56 39

GIDONA 135.COBERTES.qxp_Maquetación 1 29/1/19 14:01 Página 2

PROGRAMA CARNAVAL 2019 DE PALAMÓS Dissabte 23 de febrer a les 21 h.

Sopar de presentació del Rei i Reina del Carnaval 2019

Dimecres 27 febrer a les 19 h.

Vesprà

Dijous 28 de febrer a les 10:30 h. Gran Rua Infantil Dijous 28 de febrer a les 21 h.

Ruta "Tu et menges el Carnaval"

Divendres 1 de març a les 6 h.

Gran Despertà

Dissabte 2 de març a les 15:30 h. Grandiosa Rua de Carnaval Diumenge 3 de març a les 20 h.

urs rss d'Exhibició d Exhib bicció de de Comparses Comparrsess Gran Concurs

Dimecres 6 de març a partir de les 17:30 h.

M rt i Enterrament Entte terrram ment de la Sardina Testament,, Mort

Més informació: www.carnavaldepalamos.cat www.visitpalamos.cat

GIDONA 135.COBERTES.qxp_Maquetaciรณn 1 29/1/19 14:01 Pรกgina 1

GiDONA

135