Impuls Els Safareigs

Page 1

PSICOEDUCA,

EDITORIAL, 3 RACONS, 3 ELS SAFAREIGS QUÈ FEM?, 4 LA IMPORTÀNCIA DE FER EQUIP QUI SOM?, 6 NOEL CORTÉS, PÀDEL QUADERN DE BITÀCOLA, 8 ALIRIO BARRIOS
10 COMUNICAR UNA MALA NOTÍCIA EMPRENEDORS, 12 TONI DIL, DIL TATTOO AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16 LAIA LLORENS, VIENA SALUT SÈNIOR, 20 LA MENOPAUSA ENTITATS, 24 AGRUP. SARDANISTA BARRETINA MOVIMENT CREATIU, 28 LL3GUMS INDRET, 32 MODIFICAR CONVENI REGULADOR ESPORTS, 34 ALMUDENA MARCOS, NATACIÓ BENESTAR I CÀNCER, 36 EL CÀNCER I LA FAMÍLIA ON MENJAR?, 39 VINTAGE 3r trimestre 2022 Els Safareigs

RACONS

Als afores de la vila, al camí Vell de Mafet, hi trobem els safareigs municipals, els quals van estar actius com a espai de trobada on les dones anaven a rentar la roba fins a la dècada dels anys 70, quan les rentadores van irrompre a la majoria de domicilis particulars.

Construïts l’any 1882, vint anys després de la construcció del Canal d’Urgell, els safareigs d'Agramunt consten d'una font central de caràcter monumental que distribueix aigua a dues grans piques de pedra picada en forma d'U. Una era per rentar la roba i l'altra per esbandir-la. Més endavant, l’any 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera, es va construir un safareig més petit per a la roba dels malalts i una coberta metàl·lica.

La font està inspirada en el llenguatge arquitectònic clàssic d'inspiració barroca. La forma recorda a un frontó amb volutes als costats i coronat per un pilar amb una esfera a la part superior. La composició és totalment simètrica. A la part central hi ha tres canelles, damunt l'escut d'Agramunt, i a la part superior la data 1882 emmarcada i envoltada per una decoració curvilínia.

Davant el desús d’aquest espai, als anys 90 va sorgir l'interès per recuperar la instal·lació i l’any 2003 es va fer la restauració dels safareigs que, juntament amb el pou de gel, la cisterna dels dipòsits, el pont de ferro i la plaça del Pou formen part de la ruta de l'aigua.

Finalment, més recentment, des del 2016 cada any en el marc del cicle Racons els safareigs municipals es tornen a omplir d’aigua en una activitat que serveix per recordar a les persones grans que tenien aquest indret com un espai social i de trobada i explicar als més petits com es rentava la roba antigament.

A les portes de la tardor, es preveu un final d’any complicat amb un increment generalitzat dels costos i de la inflació. Amb tot, no defallim i treballem amb la seguretat i convicció que vindran temps millors i estem preparats per oferir el millor de nosaltres com a equip i com a empresa.

En aquest sentit, treballem per obrir i consolidar nous mercats exteriors amb la nostra presència en fires internacionals de referència. Com mostrem en aquest IMPULS, en el darrer trimestre hem estat presents en fires i congressos a Àsia, els Estats Units i Llatinoamèrica, on tenim un gran potencial de creixement.

Per una altra banda, ens trobem a poques setmanes de la celebració d'EuroTier 2022, a Hannover (Alemanya). Quatre anys després de l'última edició presencial, estarem de nou a la fira internacional de referència per al nostre sector. Estarem al pavelló 17 - estand H06, on mostrarem la nostra àmplia gamma de solucions per al sector i ens retrobarem amb els nostres clients.

Conscients que tenim per davant una recta final d’any complexa, estem convençuts que junts, amb il·lusió i constància sortirem més forts d’aquesta!

Antonio Pinos, CEO Rotecna.

Direcció: Antonio Pinos. Edició i maquetació: Tamara Lombardo. Redacció: Tamara Lombardo i Francisco García. Preimpressió: David Mercado. Col·laboradors: Marta Eroles i Fiñana, Gilbert Esteve, Carla Robredo Alonso, i AECC Agramunt.

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com

PUBLICITAT IMPULS marketing@rotecna.com

IMPULS DIGITAL issuu.com/rotecnapress

XARXES IMPULS-d-Agramunt

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial. Els col·laboradors exposen posicions personals.

Imatge de l'activitat cultural "Fem Safareig". Foto: Rotecna.
3
Dipòsit legal L-213-99

La importància de fer equip

UNA EINA PER MILLORAR EL CLIMA LABORAL

Treballar en equip facilita complir els objectius empresarials, incrementa la motivació i ajuda a generar un sentiment de pertinença a l’empresa. Per aconseguir-ho, les eines que ofereix la comunicació corporativa, una disciplina que cada vegada guanya més terreny dins de les organitzacions, es posicionen com un aliat que ajuda a aconseguir aquests propòsits. Conscients del seu valor, des dels seus inicis, Rotecna ha dut a terme diverses accions i ha desenvolupat canals de comunicació per transmetre els seus valors i establir un pont de connexió entre la direcció i l’equip humà que forma l’empresa.

Com explica l’Antonio Pinos, CEO de Rotecna: “És fonamental que la comunicació interna flueixi lliurement, sense por, que flueixin les idees, els suggeriments, que la gent sàpiga les coses, conegui que s’espera d’ells i d’elles, i se’ls expliqui quin és l’objectiu del seu treball”. En aquest sentit, és essencial que tots els actors de l’empresa s’involucrin en aquesta tasca: “A Rotecna, en major o menor mesura, tots hi estem involucrats. Potser hi ha qui hi està més posat, com les àrees de comercial o comunicació, perquè forma part de la seva feina”, assegura l’Antonio.

Per aconseguir involucrar a tot l’equip és important la bidireccionalitat en la comunicació. Per fomentar-la, des de Rotecna es va apostar per la implantació d’un taulell de participació. “A través d’aquesta eina la gent veu que pot parlar amb franquesa. Crec que aquesta eina, a través de la qual sempre donem resposta als suggeriments, és un reflex de la cultura que volem posar en marxa a l’empresa, que és la cultura de la transparència, en què tothom pot dir el que pensa”, exposa el CEO de Rotecna.

L’ús d’aquest taulell de participació, juntament amb les altres eines i canals de comunicació interna que s’utilitzen a Rotecna, com per exemple els butlletins de notícies mensuals, una llista de distribució de correus electrònics interna per informar de novetats, canvis, normatives... als empleats, són un bon aliat per crear un bon clima laboral dins de l’empresa, quelcom que l’Antonio Pinos assegura que a Rotecna existeix: “El clima laboral aquí és força bo. Som éssers humans i tenim els nostres sentiments, hi ha dies en què estem millor, i altres dies en què estem més irascibles. Tot i això, som persones i com a tal hem de respectar-nos i entendre’ns”.

I si parlem de clima laboral, cal esmentar la retenció del talent com una mesura per mantenir aquest bon clima. En aquest sentit, l’Antonio assegura que “dins de Rotecna intentem cobrir llocs de treball a través de la promoció interna, intentem veure quines persones tenen potencial i ganes de fer coses, formar-se i preparar-se, i com a empresa les intentem ajudar, tractem d’afavorir la conciliació amb uns horaris flexibles i els acompanyem per tal que es puguin desenvolupar professionalment”.

Tot això que hem esmentat és clau per aconseguir que les persones que formen part de Rotecna siguin bons ambaixadors de la marca. En aquest sentit, l’Antonio conclou: “Crec que la gent, en general, se sent força orgullosa de pertànyer a aquest grup, però com passa amb tot, mai és suficient i ens agrada millorar. Aquest és el nostre repte, fer que la gent se senti orgullosa de treballar aquí, i senti que treballa en un equip guanyador com és el nostre”.

Una de les zones habilitades amb un taulell de participació. Foto: Rotecna. “El nostre repte és fer que la gent se senti orgullosa de treballar aquí, i senti que treballa en un equip guanyador com és el nostre”.
4

Participació en fires internacionals

Arribem a les portes de la tardor després d’un estiu en què hem tingut l’oportunitat de viatjar fins als Estats Units, Colòmbia i Vietnam, on hem participat en els principals esdeveniments del sector porcí que se celebren en cadascun d’aquests països amb l’objectiu d’apropar les solucions en equipament porcí de Rotecna als seus productors de porcí.

World Pork Expo (EEUU)

Conscients de la importància i del valor que té la World Pork Expo dins del porcí nord-americà i també a escala mundial, Rotecna va apostar per ser present en l’edició d’aquest any que es va celebrar del 8 al 10 de juny a Iowa (Estats Units). Ho va fer juntament amb American Resources, el seu distribuïdor en el país nord-americà, amb qui va presentar les darreres novetats de la nostra marca, com els sistemes d’alimentació electrònica o de gestió del purí.

Tot i l’actual conjuntura d’inflació i de creixement en els costos de producció, més de 10.000 productors i professionals del sector porcí van assistir al certamen per conèixer de primera mà les darreres novetats i tecnologies del nostre sector.

La ciutat colombiana de Cartagena va acollir del 13 al 15 de juliol la vintena edició del Congrés Internacional Porkaméricas, en el qual Rotecna va participar acompanyant al seu distribuïdor al país. La cita va comptar amb reconeguts conferenciants nacionals i internacionals i una mostra comercial amb més de 60 expositors. Els productes Rotecna van despertar gran interès entre els assistents a l’esdeveniment.

Ildex Vietnam

En la seva aposta pel mercat asiàtic, Rotecna es va desplaçar fins a Ho Chi Minh on, del 3 al 5 d’agost, va tenir lloc una nova edició de la fira Ildex. D’entre totes les novetats que la nostra empresa va mostrar al públic, el Dositronic, el sistema d’alimentació electrònica per a truges gestants o en maternitat, va ser focus de moltes mirades i va generar molta expectació.

La cita va comptar amb la presència de més de 10.000 participants de fins a 45 països, demostrant el potencial de la fira com clau per a la creació de contactes i acords per a la indústria ramadera de Vietnam i dels països del sud-est asiàtic.

Pròxima cita, EuroTier

Del 15 al 18 de novembre, Rotecna participarà en la principal cita europea del sector ramader, la fira EuroTier, que se celebrarà a Hannover (Alemanya), i on tindrem l’oportunitat de mostrar els nostres productes en un estand de 204 metres quadrats. Des de Rotecna, ja treballem perquè la nostra participació en aquest esdeveniment sigui un èxit!

World Pork Expo als Estats Units. Foto: Rotecna. Porkaméricas (Colòmbia) Ildex Vietnam. Foto: Rotecna. Porkaméricas a Colòmbia. Foto: Rotecna.
5

Noel Cortés,

El Noel Cortés forma part del departament d’instal·lacions externes de Rotecna des de l’any 2018. Juntament amb els seus companys, s’encarrega de resoldre avaries, fer posades en marxa dels productes electrònics que dissenya i fabrica l’empresa, i oferir al client tot el suport necessari en el seu dia a dia pel que fa al nostre equipament. Paral·lelament a la feina, el Noel es considera un apassionat del pàdel, un esport que practica al Club la Serreta de les Borges Blanques.

“Vaig començar a jugar a pàdel fa uns cinc anys, quan començava a festejar a Borges. El meu cunyat ja practicava aquest esport, i va ser ell el que em va proposar fer algun partit”, explica el Noel, i recorda: “Per a mi, el pàdel aleshores era un esport diferent i el coneixia ben poc. Quan era més petit, amb algun amic havia jugat força a tenis, però encara que no pugui semblar-ho, són esports força diferents, i va ser per això que vaig decidir provar”.

Un cop presa la decisió, el Noel va entrar a formar part del Club de Tenis la Serreta, de les Borges Blanques. La seva trajectòria i implicació des que va ingressar al club esportiu l’ha portat a ser capità d’un dels seus equips, concretament de la Serreta Gràfics Digital A Masculí, el qual lidera des de fa tres anys. Com explica el Noel, “vaig començar al club a l’equip B, i arran de l’arribada de nous jugadors es va crear l’A, i quan l’antic capità es va voler retirar, em van oferir passar al capdavant”. Com a capità, el Noel ha de fer les convocatòries de les parelles de jugadors que

competiran en cada jornada de la Lliga Catalana de Pàdel, que és la competició en la qual participa el club, i s’encarrega de guiar-los i assessorar-los en tot allò que necessiten.

COMPETICIONS I ENTRENAMENTS

Més enllà de la seva tasca com a capità, el Noel assegura que on realment gaudeix del pàdel és en les diferents competicions en què participa juntament amb un company de Mollerussa amb qui van estudiar junts, i que també és seguidor d’aquest esport. “Acostumem a anar a competicions que es facin a Lleida, als diferents tornejos que organitza la Federació Catalana de Pàdel durant tot l’any, i altres tornejos més amateurs que organitzen diferents clubs de la zona. A Lleida sempre hem quedat finalistes, però encara no hem aconseguit endur-nos la primera posició, possiblement, perquè el nivell és molt exigent”, narra, i afegeix: “Tot i que quan competeixes sempre hi ha una mica de nervis, és una de les coses que més m’agrada. Als tornejos sempre intentem fer un bon paper, però per sobre de tot, el més important és anar a passar-ho bé”.

Pel Noel, els entrenaments també són molt importants per assolir bons resultats en els tornejos. Per aquesta raó, entrena una hora cada setmana amb un entrenador del club, però a més, intenta jugar dos o tres partits amb altres jugadors de l’entitat esportiva, i alguns caps de setmana organitzen alguna patxanga.

“En els entrenaments intentem practicar alguna tècnica cada

El Noel Cortés forma part del departament d'instal·lacions externes de Rotecna. Foto: Rotecna.
“Als tornejos sempre intentem fer un bon paper, però per sobre de tot, el més important és anar a passar-ho bé”.
pàdel
6

setmana. Uns dies practiquem el rebot a vidre, un altre la defensa, etc. L’entrenador és qui ho va marcant”, comenta.

UN ESPORT CADA VEGADA MÉS POPULAR

Tot i que sembla que el pàdel guanya cada vegada més popularitat, el Noel lamenta que encara no tingui la mateixa visibilitat que tenen altres esports: “M’he trobat amb gent que vol veure un partit de pàdel i no sap on ha d’anar per poder-ho fer. Això demostra que tot i el boom que viu aquest esport, que ara el practica molta més gent que fa uns anys, encara està en segon pla respecte a altres esports més populars com el futbol, el bàsquet o el tenis”. En el seu cas, apunta que el fet de practicar aquest esport l’ha convertit també en un seguidor actiu. En aquest sentit, expressa: “Fa poc he estat al World Padel Tour que s’ha disputat a Barcelona, i abans que acabi l’any tinc previst anar a Madrid també a veure un torneig. On més acostumo a anar és a Barcelona, que és el lloc més proper on fan competicions importants on van els jugadors més destacats”.

D’altra banda, tot i agradar-li molt el pàdel, el Noel mai s’ha plantejat la possibilitat de dedicar-s’hi professionalment. “Crec que vaig descobrir tard aquest esport i per destacar és molt important que et vegin jugar des de ben jove i que hagis participat en molts tornejos per tal de poder tenir més visibilitat de cara a la galeria. Ara mateix, simplement, m’agradaria poder jugar més del que jugo, i potser fer-ho a un nivell una mica més alt”, explica. A més, comenta que el fet de jugar professionalment és quelcom difícil, ja que es necessita, sobretot, patrocinadors que puguin ajudar-te a anar a tornejos, però, com assegura, també és ben important comptar amb una parella amb la qual et compenetris bé i amb la que tinguis el feeling que es necessita per anar a jugar.

Per acabar, el Noel assegura que entre els seus reptes de futur es troba mantenir el seu equip en segona catalana, que és la categoria en què competeix actualment, i fer créixer el club del qual forma part. A nivell més personal, el repte el té molt clar: “M’agradaria començar a jugar en categories més superiors, però sobretot, tenir l’oportunitat d’endur-me el primer premi en algun dels tornejos de la federació”.

El Noel amb el seu company de pàdel. Foto: Noel Cortés.
"Tot i el boom que viu aquest esport, que ara el practica molta més gent que fa uns anys, encara està en segon pla respecte a altres esports més populars com el futbol, el bàsquet o el tenis".
Premiats al pàdel indoor de Lleida. Foto: Noel Cortés.
7

Explotar comercialment la calvície

Sóc un comercial amb poc pèl, però acostumat a la meva realitat capil·lar, i, per tant, gens acomplexat, motiu pel qual faig moltes bromes relacionades amb la meva calvície. De fet, vaig pel món i si en algun viatge algú no se’n recorda de mi, els dic de broma: “És clar, és normal, no te’n recordaràs perquè jo anava amb rastes i aquest és el meu pentinat nou!!”.

De fet, estic tan habituat a ser calb que la meva calvície m’ha donat molt de joc en els meus viatges de feina com a comercial, i he viscut moltes anècdotes curioses relacionades amb la meva manca de pèl. Precisament, una d’elles ja la vaig explicar aquí quan a l’Índia uns clients van recollir un altre calb de l’aeroport en lloc de mi (vegeu IMPULS Cal Pexano). Encara somric ara, quan penso en la cara que devien posar els dos conductors en adonar-se que no havien recollit el calb correcte.

En una altra ocasió, durant una fira de Porkaméricas a Colòmbia, el nostre distribuïdor al país, l’Òscar Arboleda, em va cridar per fer-me una foto amb altres companys del sector, i quan ens estàvem fent la foto va dir: “He aconseguit reunir el club selecte dels caps més brillants de la porcicultura llatinoamericana”, ja que coincidentment tots els de la foto érem calbs!

Més recentment, la darrera anècdota que he tingut relacionada amb la meva calvície i que voldria compartir, va ser a Tailàndia, on un dels distribuïdors que tenim és bioquímic i estava fent una tesi de doctorat sobre un extracte d’arròs que ajudava, teòricament, al creixement capil·lar. De manera que quan em va conèixer, va creure que podia ser una de les persones candidates a provar el seu extracte miraculós.

Tot i que jo li deia que per a mi la calvície no era un problema, que jo ja estava acostumat, ell m’insistia tant que, al final, li vaig acabar dient que tenia un germà calb, el qual sí que estava molt acomplexat per aquest tema i que potser ell sí que voldria provar el seu extracte miraculós. Així que encantat, em va fer arribar a l’hotel on m’allotjava una mostra del seu producte de creixement capil·lar.

L’endemà del meu retorn a Espanya no vaig tenir millor ocurrència que enviar al client un missatge amb una foto que m’havia fet amb una perruca afro en una fira d’estètica de Madrid, i li vaig escriure: “Certament, el teu producte és meravellós, me’l vaig aplicar abans de sortir de Bangkok i he arribat a Madrid amb una bona cabellera!”.

Imatges que l'Alirio ha compartit amb els seus clients. Foto: Alirio Barrios.
“La meva calvície m’ha donat molt de joc en els meus viatges de feina com a comercial, i he viscut moltes anècdotes curioses”.
Foto que l'Alirio va enviar del tractament per la calvície. Foto: Alirio Barrios.
8
9

Comunicar una mala notícia a un infant

Sovint els adults creiem que evitant comunicar als infants fets dolorosos els estalviem patiment i, en conseqüència, tendim a amagar-los notícies que creiem que no cal que sàpiguen. Tot i això, i més enllà de les paraules, els infants noten que alguna cosa està passant al seu voltant, se’ls generen dubtes, i veure que no se’ls hi explica res provoca en ells la sensació d’estar-ne al marge.

Hi ha fets que els infants tard o d’hora han de saber i afrontar: un divorci, un canvi de domicili, una malaltia, la mort d’un ésser estimat... Quan ens trobem davant d’aquestes situacions, no sabem què hem de fer: Els ho hem de dir? Millor amagar-ho? Com s’ha de dir? Ho entendran? Quina serà la seva reacció?

Els infants han de saber sempre la veritat, han de sentir que se’ls té en compte i que formen part de la família, però la comunicació de la notícia cal que sigui encertada per tal que puguin anar paint a poc a poc el que se’ls explica, sense confusions i falses expectatives.

Qui ha de comunicar la mala notícia a l’infant ha de ser una persona amb qui mantinguin un vincle afectiu estret, generalment solen ser mares o pares. Cal buscar un lloc tranquil i conegut

pels nens, que els inspiri seguretat (la seva habitació per exemple, un racó que els agradi molt, el sofà de casa) i cal buscar un moment de calma, sense distractors per evitar que el nen focalitzi la seva atenció en altres aspectes i no integri correctament la informació.

El llenguatge ha de ser adequat a l’edat i moment evolutiu del nen, hem d’usar paraules que pugui entendre, sense eufemismes, clares i concises: “el pare i la mare se separen i viuran en pobles diferents”, “la padrina ha mort”... Cal que el to de veu a l’hora de comunicar la notícia sigui calmat i inspiri confiança i tranquil·litat. No hem de tenir por de pronunciar totes aquelles paraules que acostumen a ser tabús, com “separació”, “mort”, “malaltia”... Parlar amb ambigüitats els pot confondre.

Cal dir al nen si vol preguntar res, si té dubtes, què vol saber. Més enllà de la frase de la notícia, va bé explicar la seqüència dels fets, detallant com va passar, creant així un clima de confiança i seguretat: “La padrina estava molt malalta, la van dur a l’hospital, no la van poder curar i va morir”, “la mare va anar al metge i li van dir que estava malalta del pit. Ara haurà d’anar sovint a l’hospital, veuràs que es trobarà malament, li cauran els cabells...”. És molt important que no els quedin dubtes i puguin preguntar sempre, de no ser així poden crear-se ells mateixos les explicacions sense ser certes i fins i tot culpabilitzar-se dels fets.

La reacció de cada infant davant les males notícies pot ser diversa: Alguns voldran preguntar molt, altres negaran els fets i necessitaran ajuda psicològica per acceptar-ho, pot succeir que estiguin més neguitosos o ho manifestin a través de la conducta (pegar, mossegar, inquietud...). L’acceptació d’uns fets desagradables no és fàcil, però si els fem saber que hi som per acompanyar-los, que no estan sols i els ensenyem a no reprimir les emocions, el camí és més planer.

La comunicació de la notícia cal que sigui encertada per tal que puguin anar paint a poc a poc el que se’ls explica.
10
11 EXPOSICIÓ A L'ESPAI JOSEP GUINOVART : Terres 13 Març | 02 Octubre 2022 Protectors Fundac ó: Sr Joan Uriach Marsa : EXPOSICIÓ AL PETIT ESPAI MERCIS ROSSETTI "Les estructures elementals" 03 Juliol I 30 Octubre 2022 Fes te Amic de l'Espai per només 30 € l'Any El vostre suport es clau per preservar l'obra de Guinovart FES UN BIZUM AL 03270

Toni Dil, Dil Tattoo

“La feina de tatuador m’apassionava, em continua apassionant i tant de bo m’hi pugui dedicar per sempre”.

Després d’anys treballant com a tatuador fora d’Agramunt, l’any passat el Toni Dil decidia obrir el seu propi estudi en un local situat a la plaça del Pou. Tot i fer-ho en un context difícil per la pandèmia, ja han estat moltes les persones que han passat per aquest establiment i han decidit gravar alguna de les obres de l’artista a la seva pell. En aquesta entrevista, el Toni repassa la seva trajectòria dins del món dels tatuatges i ens explica com ha creat el nou estudi.

Quan i per què vas començar a tatuar? Els primers tatuatges que vaig fer van ser a la mili, l’any 1997. Hi havia estones mortes en què ens dedicàvem a tatuar-nos amb els companys, però els tatuatges que ens fèiem eren molt lletjos comparats amb els que es fan ara. Eren molt rudimentaris perquè en aquella època no havíem vist una màquina professional, i ens tatuàvem amb unes màquines que ens fèiem nosaltres mateixos amb agulles de cosir, motors de walkmans, amb bolígrafs, etc. Era l’únic que havíem vist i era el que coneixíem.

Recordes quin va ser el primer tatuatge que vas fer?

Sí, va ser el cap d’un buldog que li vaig fer a un amic durant un permís de la mili. Aleshores, el món del tatuatge encara era una mica desconegut per a mi. El procés per fer aquell tatuatge va ser força lent perquè no teníem màquines adequades. Ara segur que quedaria millor.

Després d’aquella etapa, t’has format per treballar com a tatuador?

En acabar la mili vaig estar uns quants anys apartat del món del tattoo, fins que em vaig comprar la primera màquina professional.

Des d’aleshores, he sigut bastant autodidacta i he anat aprenent de companys. Però, sobretot, en allò que he estat molt centrat és en formar-me en els temes sanitaris. D’altra banda, també he fet algun curs de tècniques avançades de tatuatge.

Quines van ser les teves primeres experiències laborals en aquest àmbit?

La primera va ser l’any 2008 quan vaig obrir el meu primer estudi a Agramunt. Va ser una decisió que em va fer molt feliç perquè la feina de tatuador m’apassionava, em continua apassionant i tant de bo m’hi pugui dedicar per sempre. Aquest primer estudi el vaig tenir obert prop de tres anys.

Deu anys després d’aquella experiència, tornes a obrir un estudi de tatuatges a Agramunt. Com sorgeix l’oportunitat de fer-ho?

Els últims tres anys he estat tatuant a Balaguer en un altre estudi, però allà depenia bastant de les decisions d’altres persones. Una mica cansat d’aquesta situació, i de voltar tant, vaig buscar la manera d’estar a casa, tenir més tranquil·litat i comoditat. La solució era força clara. Volia tenir el meu propi estudi a Agramunt. Aleshores vaig començar a mirar locals aquí al poble, i em va agradar molt el que finalment tinc, ja que està ubicat al centre del poble, a la plaça del Pou, i la veritat és que estic molt content de com està funcionant.

Ara ja fa un any que vas obrir l'estudi. Quina valoració fas des de l’obertura fins ara?

Ha estat una mica complicat perquè vam obrir en plena pandèmia. Arran d’això he tingut moltes anul·lacions de cites,

El Toni Dil al seu estudi de tatuatge. Foto: Rotecna.
12

però la veritat és que no em puc queixar. Per ser que he obert en un moment tan difícil, hem aconseguit fer-nos el nostre lloc i, al final, d’això es tracta. Estic molt content.

Que ha estat el més difícil a l’hora de fer aquest pas? I el més fàcil?

El més difícil diria que ha estat el tema burocràtic, permisos, paper... Tot això porta un procés complicat, però una vegada el superes ja pots tirar endavant. El més fàcil potser ha estat escollir el local. Vam quedar amb l’agència per veure diferents locals, però al final només vam veure aquest. Em va agradar i no vaig voler veure’n cap més.

Com definiries el teu estil?

A mi el que m’agrada molt és fer realisme en blanc i negre. És a dir, agafar fotografies i fer el retrat de la persona a la pell d’algú.

Aquest és un estil que te l’has de prendre amb molta calma, i amb què m’ho passo molt bé. Però el que més m’agrada fer són monstres, calaveres... tatuatges amb un toc una mica més fosc i sinistre. La veritat és que gaudeixo molt fent-ho perquè sempre m’han cridat molt l’atenció les calaveres, tant pintant-les en qualsevol superfície, com fent tatuatges. Em passaria tot el dia fent-ne.

Hi ha algun tatuatge que recordis perquè ha suposat un repte?

Quasi tots els retrats acostumen a ser un repte perquè fer un retrat és una cosa molt delicada en què no hi ha marge d’error. El resultat ha de ser el mateix de la foto i de la persona que hi apareix. Ha de tenir la mateixa expressió. La veritat és que fer un retrat és un repte i t’ha d’agafar amb molta calma perquè t’has de concentrar molt. Hi ha alguns que potser no donen tants problemes perquè tenen més expressió a la cara, però hi ha altres que suposen molta feina i concreció. Aquests tatuatges acostumen a ser una mica més gran per tal de poder plasmar tots els detalls, i s’acostuma a trigar de tres a cinc hores per fer-los, però això ja depèn més del tipus de pell del client i del que aguanti.

Més enllà dels tatuatges, què més es pot trobar a l’estudi? Faig muralisme, pintura, aerografia... Al final són treballs que tots ells estan relacionats amb la pintura. Últimament pel que m’estan trucant molt és per fer grafiti. És un tema en el qual ara estic molt posat i m’està funcionant molt bé. De fet, aquest estiu he fet un grafiti aquí a Agramunt que és un retrat de Guillem Viladot i que està a prop de Lo Pardal. També he estat a Penelles al festival Gargar, a Torrefarrera al Street Art Festival, i a finals de setembre participaré en el Fragaffiti, que es fa a Fraga. A part

dels murals i grafitis, també faig retrats. En aquest temps han vingut força persones buscant que els fes el retrat d’algun familiar... Tant el muralisme com els retrats són feines diferents dels tatuatges, però també m’ho passo molt bé fent-ho. Al final, tant una cosa com l’altra és art, sigui a la pell o a la paret.

Quines eines utilitzes per mostrar els teus treballs? Sobretot les xarxes socials. Primer tirava més de Facebook (Dil Tattoo), però ara estic més posat a Instagram (@diltattoo) i, a poc a poc, em vaig introduint en el món del TikTok perquè és el que diuen que ara tira més. Crec que fer servir les xarxes permet arribar a més públic perquè la gent el primer que fa és mirar els teus perfils. Quan ve algú aquí a l’estudi, el primer que fa és mirar l’Instagram, els tatuatges que has fet...

Quins són els pròxims reptes professionals que tens?

Ara mateix, estic centrat en el grafiti que he de fer a Fraga a finals d’aquest mes. És un grafiti molt gran en una paret del casc històric de la ciutat que l’he de fer en només tres dies.

L'estudi està ubicat a l'avinguda Agustí Ros número 2. Foto: Rotecna. Mural del Toni Dil fet en motiiu de l'Any Viladot. Foto:Rotecna.
13
Anglès a partir d’1 any Kids&Us Tàrrega · C/ Joan Tous 1 · 25300 Tàrrega · 618 129 863 / 973 302 707 · tarrega@kidsandus.es Fes créixer el seu potencial en anglès. Born to be Me! Matrícules Obertes 87 TARREGA born to be matriculas Arlet 175X126 CAT.indd 1 9/5/22 12:18 14
15

Laia Llorens – Viena (Àustria)

Després de viure l’any 2019 una experiència a Dinamarca com a estudiant d’Erasmus, aquest 2022 l’agramuntina Laia Llorens va optar per realitzar una estada en pràctiques a la delegació de la Generalitat a l’Europa Central ubicada a la ciutat de Viena (Àustria).

“Sempre he intentat fer pràctiques per saber una mica el que m’agrada i on voldria treballar. Va ser així com vaig començar a buscar alguna cosa relacionada amb el grau de relacions internacionals que estic estudiant, en paral·lel al grau d’Humanitats, i em vaig assabentar que el departament d’Acció Exterior de la Generalitat oferia la possibilitat de fer pràctiques i m’hi vaig presentar”, explica la Laia, que afegeix: “Després de ser seleccionada, he estat treballant a la delegació del Govern a Viena durant sis mesos, de gener a juny”.

COMPAGINAR FEINA I ESTUDIS A L’ESTRANGER

El més atractiu d’aquesta experiència per la Laia, era l’oportunitat de traslladar-se a Viena, conèixer el món laboral del país, integrar-se amb la gent, i compaginar durant un temps la feina amb els estudis lluny de casa. “Als matins, de 9h a 14h, treballava a la delegació i, a les tardes, estudiava per no perdre el semestre”, explica. “Ha sigut una època d’anar a tope, ja que treballava, estudiava i m’ho havia de fer tot; menjar, netejar la roba... Portar sempre aquest ritme seria difícil d’aguantar!”, confessa rient. No obstant això, els caps de setmana també ha tingut temps per conèixer la ciutat i fer noves amistats, que l’han acollit com una més i li han fet gaudir més de l’experiència.

LA VIDA A VIENA

Com que en aquesta ocasió, viatjava per conèixer el món laboral a l’estranger, un dels primers reptes de la Laia va ser trobar un espai on viure que li permetés disposar d’una certa intimitat: “No podia arriscar-me a compartir pis amb estudiants i que tingués algun problema de convivència que m’afectés la feina. Així que vaig trobar una habitació individual en una residència a

10 minuts del centre de Viena, que em permetia disposar del meu espai i anar al meu ritme, alhora de conèixer i conviure amb gent, sobretot italians, que estaven a la mateixa residència que jo i amb qui vaig compartir molts bons moments”.

En aquest sentit, un dels hàndicaps per acceptar les pràctiques va ser l’econòmic, ja que la Laia explica que en ser pràctiques la remuneració no és com una feina normal i Viena és una ciutat amb un nivell de vida elevat. “Això ha suposat un esforç per part meva, tirant d’estalvis, i comptar amb el suport dels meus pares, però com que tenia ganes de fer-ho, crec que val la pena. De vegades cal apostar per aquestes oportunitats que confio m’obrirà portes laborals en un futur”.

UNA CIUTAT AMB MOLTES ZONES VERDES

Pel que fa a la ciutat de Viena, el que més destaca la Laia són les zones verdes: “El que més m’agrada de Viena és que a 500 metres de qualsevol lloc hi ha un parc, una zona verda per on passejar o fer esport. Sens dubte això és el més bonic de la ciutat, les seves zones verdes i el riu Danubi, on els dies de festa la gent va a fer barbacoes amb els amics”. A més, afegeix la Laia, és una ciutat molt ben connectada i amb molta freqüència de metro, bus i tramvia.

"El que més m’agrada de Viena és que a 500 metres de qualsevol lloc hi ha un parc, una zona verda per on passejar o fer esport".
La Laia passejant pels carrers de Viena. Foto: Laia Llorens.
16

Laia Llorens, Viena (Àustria)

TREBALLAR A LA DELEGACIÓ DEL GOVERN

Tot i que la delegació del Govern està a Viena, actua a Àustria, Polònia, la República Txeca, Eslovàquia i Hongria, així que és una delegació amb molta activitat. Pel que fa a l’adaptació a la feina, abans de marxar la Laia va treballar a distància durant dues setmanes amb els seus companys austríacs, així que l’adaptació en arribar va ser més fàcil “perquè ja havia trencat una mica el gel”. Al principi, el més curiós era que es tracta d’una delegació on es parlen tres idiomes: català, anglès i alemany, així que “era una mica una barreja de llengües, perquè hi havia treballadors de tot, de manera que algunes tasques les havia de fer en català i anglès perquè tothom les entengués”, assegura.

En aquest temps, una de les experiències que més recorda va ser quan van rebre la visita de la consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina. “Els meus companys em van dir que tenia molta sort de viure aquesta visita, ja que va ser una temporada de molta feina, de molt estrès... i vaig poder agafar molta responsabilitat com si fos una treballadora més. Va ser una experiència molt guai!”, recorda.

Després de sis mesos, en els quals assegura que tot i que els austríacs d’entrada són freds, però finalment s’aconsegueix que amb petits gestos et mostrin el seu reconeixement i estima, la Laia reconeix que ha estat una experiència que l’ha fet créixer com a persona: “Hi tornaria al 100%. És una experiència que m’ha omplert molt personalment i crec que m’ajudarà en un món laboral cada cop més competitiu”.

Finalment, si estem pensant a fer un viatge a Viena, la Laia ens recomana visitar el centre de la capital, el districte 1, per la majestuositat dels seus edificis. “El centre és molt maco, hi ha edificis molt importants i tots semblen autèntics palaus”, assegura. Per una altra banda, també ens proposa pujar a la muntanya Kahlenberg des d’on hi ha unes magnífiques vistes de la ciutat.

MÉS PERSONAL

Què és el que més t'agrada del lloc on vius? El fet que estàs en una ciutat, però alhora pots desconnectar fàcilment, perquè té moltes zones verdes.

Com definiries als austríacs? Persones fredes d’entrada, però que, a poc a poc, si els vas coneixent, et demostren que et tenen estima.

El teu menjar austríac preferit: La veritat és que no m’ha acabat de convèncer la gastronomia austríaca. Potser diria el pastís Sacher, ja que m’agrada el dolç i allà n’he menjat en alguna cafeteria.

Alguna expressió típica: Alles Gute que vol dir: Et desitjo el millor.

Com definiries aquesta experiència? Molt bona. És una experiència que m’ha fet créixer com a persona i m’ha enriquit. La veritat és que qualsevol persona que tingui l’oportunitat de viure-la, li recomanaria.

Penses a tornar a marxar? Si puc, no descarto viure uns anys fora abans d’estabilitzar-me i quedar-me a viure a Catalunya. En aquest sentit, em crida l’atenció Suïssa, ja que és un país especial pel fet que no està dins de la Unió Europea i perquè laboralment crec que està molt bé i puc tenir-hi oportunitats laborals. Si no pot ser, llavors un altre país europeu, perquè viure fora d’Europa no em crida l’atenció.

La Laia ha estat sis mesos a Viena. Foto: Laia Llorens. A la delegació de la Generalitat a Viena. Foto: Victòria Alsina i Burgués.
17
18
19

La menopausa

La menopausa és una etapa normal dins del cicle biològic de la vida de la dona. Malgrat això se sol associar a malestars físics i emocionals.

En la majoria de casos, la menopausa no afecta la qualitat de vida, però és important conèixer els canvis que es poden experimentar per prevenir-ne els efectes i mantenir la vitalitat. Segons l’Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa, només el 20% de les dones experimenten símptomes severs durant aquesta etapa, tals com fogots, sudoració excessiva i insomni.

La menopausa sol aparèixer entre els 48 i els 54 anys i s’inicia quan els ovaris perden de forma progressiva la seva funció reproductora i hormonal. A conseqüència d’aquest procés, en disminuir la producció de les hormones femenines com estrògens i progesterona, el cos experimenta un seguit de canvis endocrins.

Aquesta transició entre l’estat fèrtil al no reproductor se sol dividir en tres etapes. La primera anomenada perimenopausa o etapa inicial sol durar al voltant de 5 anys, tot i que en dones fumadores o operades dels ovaris o de l’úter es pot escurçar. Alguns dels símptomes característics d’aquesta etapa són: cicles irregulars (tant de durada com de volum), canvi en la distribució de la massa corporal i la sequedat vaginal.

L’última menstruació és la que marca l’arribada de la segona etapa, la menopausa, que indica la pèrdua de fertilitat i que s’allarga fins a la postmenopausa.

Al llarg d’aquestes etapes, a més dels canvis de regularitat en les regles o els canvis en els fluids vaginals, també poden aparèixer

El 20% de les dones experimenten símptomes severs durant l'etapa de la menopausa, tals com fogots, sudoració excessiva i insomni.

altres símptomes com sensació de calor i nerviosisme sobtats, que fan augmentar la irrigació sanguínia de la cara, coll i tòrax, i que s’acompanya de palpitacions i suor. És el que es coneix popularment com a fogots.

Per a la majoria de les dones, adoptar hàbits de vida saludables (fer exercici, menjar sa, no fumar...) els permet afrontar aquests canvis amb serenitat i prevenir els símptomes més freqüents associats a la menopausa. Tot i això, hi ha un 20% de dones que tindran molèsties que poden acabar fent-se insuportables. En aquests casos, el tractament que es prescriu habitualment (sempre sota supervisió de l’especialista) és la teràpia hormonal substitutiva (un fàrmac a base d’estrògens i progesterona).

Existeixen altres tractaments alternatius per pal·liar-ne els símptomes com ara complements alimentaris rics en: isoflavones de soja (fitoestrògens similars als estrògens que ajuden a pal·liar els fogots entre moltes altres. Per exemple, s’ha vist que dones asiàtiques que consumeixen sovint aquests tipus de llegums no experimenten aquests efectes negatius durant la menopausa), extracte purificant de pol·len (per a les persones que les isoflavones de soja estan contraindicades), melatonina (per ajudar a disminuir la sensació d’insomni), etcètera.

Evitar menjars copiosos i abundants, canvis bruscs de temperatura, menjar picant o excessivament calent, l'alcohol, la cafeïna i el tabac poden ajudar a prevenir els fogots i la sudoració, així com es recomana beure begudes fresques, vestir roba lleugera o de cotó (roba transpirable).

Seguir una dieta equilibrada (rica en fruites, verdures i llegums), associat a un bon exercici físic pot ajudar que els canvis físics associats a la menopausa on el greix es distribueix en llocs del cos on fins ara no es posava siguin menors.

També una dieta rica en Vitamina D i Calci ens protegirà enfront l’osteoporosi i la pèrdua de massa òssia, dos trastorns també lligats a la menopausa.

Per a qualsevol dubte o consell us esperem a la farmàcia.

SALUT SÈNIOR
20
21

Agrupació Sardanista Barretina

Aquest 2022 davant la possibilitat que l’Agrupació Sardanista Barretina desaparegués per manca de relleu al capdavant de l’entitat, un grup de set joves, alguns d’ells agramuntins, va fer un pas endavant amb la voluntat de mantenir la llarga tradició de les ballades de sardanes a la plaça del Mercadal tots els diumenges d’estiu. En aquest IMPULS, parlem amb la Janet Vázquez, presidenta de l’agrupació, i amb en Josep Ramon Mateu, vocal a la junta.

“Ningú de l’actual junta formava part de l’entitat, però tots teníem en comú que ens agradava anar els diumenges a les sardanes. Així, quan des de l’anterior junta es va contactar amb el Josep Maria Coll per manifestar la necessitat de trobar un relleu, aquest va començar a contactar amb persones que anàvem a la plaça i que creia que podíem compartir l’objectiu de mantenir una llarga tradició local, com són les ballades dels diumenges”, explica la Janet.

UNA JUNTA MOLT JOVE

La nova junta la formen un grup de set joves d’entre 25 i 40 anys vinculats directament o indirectament al món sardanista. Alguns toquen en alguna cobla, altres havien tocat i altres són aficionats a la sardana. “Una mica tots tenim alguna relació amb el món sardanista, més o menys directa, però sí que tots volem que no es perdin les sardanes a Agramunt i, precisament, aquest és l’objectiu inicial i la raó de ser de l’actual junta”, afirma la Janet.

Certament, són una junta molt jove en un àmbit on la mitjana d’edat acostuma a ser alta. “Tot i que ha estat una mica

casualitat, sí que hem intentat formar un grup de persones que ens puguem avenir, ja que moltes reunions les fem sopant o fent un beure i parlem molt per WhatsApp”, explica la Janet, que assegura: “Tenim molt bon feeling entre tots”. En aquest sentit, el Josep Ramon afegeix: “No érem del mateix grup d’amics, però ens entenem molt bé i ens uneixen les sardanes”.

TEMPORADA 2022

Amb el suport d’una llarga llista de 180 socis que paguen una quota anual de 12 euros, així com altres ingressos derivats, principalment, de subvencions, la temporada sardanista d’Agramunt va arrencar el 25 de juny amb l’Aplec de la Sardana, on, aquest any, segons destaca el Josep Ramon “després de molt temps hem tornat a comptar amb la presència de les dues cobles locals, que van anar tocant sardanes alternativament”.

Per la seva banda, la Janet valora molt positivament la resposta de la gent: “Era tot un repte, ja que com a nova junta era el nostre primer Aplec i oferíem el servei de barra i d’entrepans. Vam haver de demanar ajuda a familiars i amics, però passat l’estrès, la conclusió és que la plaça estava plena i l’Aplec va anar molt bé”.

La resta de l’estiu, els diumenges de juliol i agost i el cap de setmana de la Festa Major, s’ha pogut gaudir amb normalitat de les ballades de sardanes a la plaça del Mercadal. “Excepte els dies que amenaçava pluja, la plaça estava tots els diumenges plena, i la gent més gran ens ha fet arribar un missatge d’agraïment per mantenir viva aquesta tradició”, explica el Josep Ramon.

"Tots volem que no es perdin les sardanes a Agramunt i, precisament, aquest és l’objectiu inicial i la raó de ser de l’actual junta".
Imatge de l'actual junta de la Barretina. Foto: Barretina.
24

Agrupació Sardanista Barretina

ORGANITZACIÓ

Des que van agafar el relleu de l’anterior junta, els actuals membres intenten reunir-se com a mínim un cop al mes, tot i que estan contínuament en contacte a través del mòbil i a l’estiu es veuen pràcticament setmanalment els diumenges a la plaça. “La majoria dels diumenges tots els que podem som a la plaça, preparem la pissarra, les cadires i les aigües dels músics, el sorteig de la panera, etcètera”, comenta la Janet, que afegeix que com a novetat cada diumenge posen una taula al costat de l’escenari com a punt d’informació i per si algú vol fer-se soci de l’entitat. “A més, ens hem fet unes samarretes de l’entitat de color groc per tal que per la gent sigui fàcil localitzar-nos a la plaça. Unes iniciatives que han tingut molt bona acollida”, assegura la Janet.

Per una altra banda, una altra de les noves accions de l’actual junta ha estat ser més actius en el seu perfil d’Instagram a través del qual setmanalment fan difusió de la programació local de sardanes i de l’activitat de l’entitat. “Ara que s’acaba la temporada, haurem de pensar quin tipus de contingut, més enllà de les ballades, compartim per tal de mantenir-nos actius en aquesta xarxa”, comenta el Josep Ramon.

REPTES DE FUTUR

Un cop acabada la temporada i davant la bona resposta dels agramuntins, des de la nova junta de la Barretina asseguren que és moment de fer balanç, sobretot a nivell econòmic, ja que “el finançament és el gran hàndicap que tenim”, explica la Janet. “Tenim moltes idees i projectes de cara al nou any com mirar de fer alguna cosa per Nadal, organitzar un concert de sardanes... però tot és costós i hem de ser molt conscients de quines són les nostres possibilitats econòmiques, un cop garantida la temporada de sardanes”, afegeix.

Amb tot, asseguren ser una junta jove, amb empenta i ganes de fer coses per promoure la sardana a la nostra vila. “D’entrada com a junta tenim dos grans objectius, augmentar el nombre de

socis i fer arribar les sardanes als més joves. I en això estem treballant i fent passos”, conclou.

Si algun lector es vol animar a formar part de l’Agrupació Sardanista Barretina, ho pot fer a través del seu perfil d’Instagram (@agrupacio_sardanista_barretina) on trobaran un formulari online per fer la inscripció. També si pot accedir a través del QR adjunt.

Actuació conjunta de les cobles en el darrer Aplec de la Sardana. Foto: Barretina. Ballada de sardanes durant la passada Festa Major. Foto: Barretina.
25
27

MOVIMENT CREATIU

De forma quasi improvisada, la Cris Moreno, la Mariona Cots i la Txell Cots formaven Ll3gums, un grup musical que feia la seva actuació en públic el febrer de 2020, en un acte per recaptar diners per a la celebració del Dia Internacional de la Dona a Agramunt. Lligades des de ben petites a la música, les tres noies han fusionat els seus estils en aquest projecte musical que aquest estiu els ha permès portar per diversos racons de Catalunya una proposta que, com elles expliquen, té com a principals ingredients la festa, l’alegria, l’espontaneïtat i, òbviament, la música.

“En cap moment ens havíem plantejat formar un grup musical. Nosaltres acostumàvem a quedar moltes tardes, cantar i tocar la guitarra i un dia, de cop, des de l’Assemblea Feminista d’Agramunt ens van proposar si volíem actuar al concert que se celebraria per recaptar diners pel Dia de la Dona”. D’aquesta manera recorda la Cris com va ser la formació d’aquest trio musical. Per la seva banda, la Mariona explica que en aquells inicis ni tan sols havien pensat en un nom pel grup, i que van decidir batejar-se com Ll3gums en el moment que els van demanar un nom pel cartell del concert: “Vam tenir la idea de dir-nos Ll3gums, amb un tres en lloc de la e perquè som tres integrants, però també hem de dir que els llegums a les tres ens agraden molt, som molt fanàtiques. Realment trobar un nom va ser un pim-pam ”.

Després d’aquell primer concert, va arribar un moment delicat per a la formació, ja que ni tan sols una setmana després, es decretava el confinament per la pandèmia. “Tot i la situació, no ens vam rendir i vam fer molta pinya. Vam començar a fer

videotrucades per assajar, vam preparar més temes perquè, de fet, pel primer concert en teníem només tres o quatre, i quasi cada tarda intentàvem coincidir per tocar una estona”, recorda la Txell, i afegeix la Mariona: “En acabar la part més dura d’aquell primer confinament, que va coincidir amb el final del curs acadèmic, vam fer una col·laboració amb l’institut on treballo. Els alumnes van preparar com una cerimònia dels premis Oscars, on vam actuar nosaltres. Després d’aquella petita col·laboració ja van començar a venir més concerts”.

I amb l’arribada dels primers concerts, també va arribar el moment en què Ll3gums es van plantejar la necessitat de donar-se més a conèixer. “El primer que vam fer va ser crear un compte a Instagram (@ll3gums), en què vam penjar alguns vídeos que vam gravar per diversos llocs d’Agramunt. El primer vídeo el vam fer a un bar i era la cançó “La Flaca”, que la vam gravar perquè feia poc temps que havia mort el Pau Donés. Gràcies a aquests vídeos, ens van contactar des del bar de les piscines d’Agramunt també per fer un concert”, explica la Cris.

MÚSIQUES DE CARRER

Si haguessin d’escollir una etiqueta que les definís, les tres amigues coincideixen que són músiques de carrer i possiblement per aquesta raó, el seu estil es caracteritza per ser d’allò més ample i tocar diferents gèneres. En aquest sentit, la Mariona explica: “Interpretem versions i intentem fer-ne del màxim de gèneres possibles. Tenim un ventall molt extens de tipus de música, tant et podem cantar una rumba catalana, passar per una cançó de música electrònica, anar cap a un tema més

“L’entorn que creem quan toquem és molt bo i volem convidar al públic a formar part d’ell.”
La Txell, la Mariona i la Cris formen el grup Ll3gums. Foto: Rotecna.
28 Ll3gums

MOVIMENT

Ll3gums

melòdic o fer-te un reggae”. Sobre aquesta qüestió, la Cris afegeix: “Està clar que a les tres ens apassiona la música, però musicalment som molt diferents, cadascuna té el seu estil, i això queda reflectit en el nostre repertori, que és una barreja del que som cadascuna. Per dir-ho d’alguna manera, és un estofat de llegums”.

Però, tot i les diferències entre elles pel que fa a estils, el que sí que tenen clar és que fan música per passar-ho bé, i per això, una de les coses que més necessiten és la interacció del públic. “Ens agrada fer espectacle i que participin amb nosaltres. Interactuem molt amb el públic, i no podem fer una bona gresca si la gent que ens acompanya no participa”, assegura la Txell. És d’aquesta manera com aconsegueixen el seu objectiu: transmetre alegria i espontaneïtat. “Volem que la gent perdi la vergonya, mirem a les persones i els parlem de tu a tu. Intentem que tot sigui molt familiar i pròxim, que el concert no sigui nostre, sinó de tots i totes les que ens acompanyen”, apunten les tres.

UN ESTIU PLE DE CONCERTS

Possiblement, aquest estiu ha estat el més mogut per a les tres amigues, ja que han tingut l’oportunitat de fer arribar la seva festa arreu de Catalunya. “Tot i que encara som molt noves en aquest món dels concerts, aquest estiu ha estat genial. Ens han sortit actuacions de sota les pedres. Vam començar a Les Oluges, amb una actuació en una festa privada; també hem estat dues vegades a Butsènit, hem actuat al bar de les piscines municipals d’Agramunt, que un any més han volgut comptar amb nosaltres i on segur que l’any que ve hi tornarem, i a l'Indret del Sió per la Festa Major. A més, de forma totalment altruista, hem actuat a l’escola Macià Companys, en el marc de la setmana cultural, i a la residència Ribera del Sió, i també hem anat a Tàrrega, a Badalona i a Bagà”, repassa la Mariona a la vegada que es mostra satisfeta per la resposta que han tingut per part del públic en cadascuna de totes aquestes actuacions.

NOUS PROJECTES

Sortint de la voràgine de concerts que ha estat aquest estiu, les tres noies ja pensen en nous reptes per als pròxims mesos. Com assegura la Mariona, el primer d’ells és treballar en la creació de temes propis: “És una cosa en què pensem des de fa temps, i

CREATIU

que volem començar a treballar. No tenim molt clar quin estil volem treballar en els temes que creem i per això pensem que serà força interessant. Intentarem fer un mix de tot el que ens agrada”, transmet la Txell, i afegeix la Cris: “També ens agradaria gravar aquests temes que crearem en un petit estudi que m’he anat fent a casa”. D’altra banda, i per tal d’obtenir el finançament que els permeti cobrir algunes de les despeses que tenen com a grup, avancen que també han començat a treballar en la creació de marxandatge.

Però més enllà de tot això, la Cris, la Mariona i la Txell apunten que allò que volen continuar fent és, per sobre de tot, divertir-se amb la música: “Les tres ens avenim molt bé, l’entorn que creem quan toquem és molt bo i volem convidar al públic a formar part d’ell. Al final, de tot això ens quedem amb les estones que passem juntes i les festes que fem en cada concert. Intentem que sigui divertit, no ens capfiquem quan alguna cosa no surt. No volem avorrir la música. La música sempre ha de ser diversió i llibertat”, conclouen.

Tenen un ventall molt extens de tipus de música. Foto: Ll3gums. Durant la seva actuació a les Piscines d'Agramunt. Foto: ll3gums.
29
30
31

Indret

Modificació d’un conveni regulador

La definició d’unitat familiar ha estat un concepte que sortosament s’ha anat adaptant a la realitat social i també ha tingut transcendència a la legislació. Aquest canvi de rols suposa una qüestió controvertida en la regulació de l’adaptació de la guàrdia i custòdia dels fills menors d’edat i les noves dinàmiques que es puguin donar.

Es planteja realment com una adaptació perquè és precisament això, reajustar la realitat familiar dels progenitors en relació amb els fills nascuts de la parella sempre en benefici de l’interès del menor. Poc recorregut existeix en la defensa de l’interès dels progenitors i de la practicitat entre parents.

El supòsit de fet és probablement un dels més comuns al despatx, on freqüentment arriba un client i ens diu: “No estic d’acord amb el que posa en aquest conveni, no es correspon en absolut a la realitat que tenim”. Un exemple podria ser: una parella que se separa, ja sigui de dret o de fet, i desitja establir una regulació vers els fills fruits d’aquesta unió.

El document on es regulen aquests aspectes és un conveni regulador. Anys després, qualsevol dels integrants de la família ha pogut patir un canvi en algun dels aspectes fonamentals de la seva vida quotidiana que pot arribar a afectar a la resta dels integrants. Així doncs, el que ens sol·licita el client és un canvi del conveni regulador.

Després d’estudiar l’assumpte i conèixer la rellevància de les modificacions que s’hagin produït, és quan podem aconsellar

quines són les eines de què disposa i de quina forma les pot utilitzar. No existeix una solució única ni idèntica per a tots els expedients. Hi ha situacions similars, però mai cap és idèntica.

En primer lloc, cal tenir en compte que no sempre es pot garantir que sigui favorable la modificació d’un conveni regulador. Per tal que ho sigui, s’ha de poder acreditar molt bé que ha existit un canvi de circumstàncies entre la data que es va signar el conveni i el moment en què es demana la modificació. Lluny queda, per tant, la petició “perquè sí”.

S’ha de poder provar que un dels progenitors ha canviat el seu lloc de residència, que ha incrementat o disminuït substancialment els ingressos mensuals i pot incidir al pagament de la pensió d’aliments o fins i tot, que s’hagi constituït una nova unitat familiar on el menor no trobi el seu lloc i es pugui obtenir l’informe d’un professional que ho corrobori per aconseguir un canvi de guarda i custòdia.

En segon lloc, el que aconsellem és que ningú millor que els propis integrants coneixen la seva realitat familiar i cal actuar segons aquest criteri. La judicialització d’aquest tipus d’assumptes és un fet que intentem evitar atès que si el menor té més de 12 anys, es realitzarà la seva exploració davant del Ministeri Fiscal i el Jutge per escoltar les seves necessitats.

Així doncs, preferiblement, sempre serà més beneficiós per a totes les parts poder resoldre aquest tipus de controvèrsies de forma amistosa i evitar la via contenciosa.

El document on es regulen tots els aspectes referents a la guarda i custòdia dels fills en un procés de separació és el conveni regulador.
32
33

Almudena Marcos – Natació

Les piscines municipals d’Agramunt van ser el lloc on l’Almudena Marcos va començar a nadar quan només tenia sis anys. Precisament en aquest espai ens trobem amb ella per conèixer com ha estat la seva trajectòria dins del món de la natació. El seu pas pel Centre de Natació de Lleida, les diferents competicions en què va participar, i la seva exitosa tornada a aquest esport després de 20 anys sense practicar-lo són alguns dels temes dels quals l’Almudena ens parla.

Quan comença la teva relació amb la natació? Vaig començar a nedar quan tenia sis anys a les piscines d’Agramunt, on aleshores estava el Club Natació Agramunt. En aquells anys l’oferta d’extraescolars era més limitada, no hi havia futbol, handbol, bàsquet... Abans tots nedàvem. Durant l’estiu entrenàvem a les piscines d’Agramunt, i a l’hivern, cada dissabte anàvem amb autocar a la piscina coberta d’Igualada.

Durant dos anys vas estar al Centre de Natació de Lleida. Com va ser aquella etapa? Gràcies als resultats que vaig aconseguir en competicions, vaig rebre una beca per anar al Centre de Natació de Lleida. Aleshores, vaig haver d’anar a viure allà i això va suposar un canvi important i dur, perquè només tenia 11 anys i fins a aquell moment mai havia viscut fora de casa. El Centre de Natació de Lleida era com un centre d’alt rendiment. Entrenàvem de dilluns a divendres de les 6 a les 8.30h del matí, i després des de la 1 fins a les 2.30h del migdia. Fèiem molts metres, d’uns vuit a deu mil metres diaris. Els caps de setmana competíem. En els anys que vaig estar a Lleida vaig competir a nivell català i a nivell estatal, i també vam fer alguna sortida a l’estranger. El que

recordo molt d’aquella etapa era que sempre tenia molta gana i també tenir moltes agulletes els dies previs a les competicions. També destaco el vincle que vam crear amb els companys. Encara conservo tots els amics d’aquella etapa i tenim un grup de Whatsapp per on parlem cada dia. La veritat és que tenim una relació molt potent. El fet d’haver anat sola a Lleida tan jove va fer que cuidéssim molt els uns dels altres i vam fer molta pinya. Va ser una experiència molt bonica i dura a la vegada.

Parlant de les competicions, què va suposar per a tu competir a nivell català i estatal?

Quan ets adolescent no dónes molta importància al que fas. Llavors et sembla normal. És quan ets més gran que t’adones que has adquirit una disciplina, uns hàbits, que t’has esforçat per aconseguir una cosa. La veritat és que tot allò que vaig fer de jove, m’ha servit molt ara de gran. Pel que fa als resultats, no és que fos una nadadora molt destacada, però anava fent les meves coses.

Tens alguna anècdota d’aquella etapa? Una de les coses que més recordo va ser quan una vegada vam anar a Anglaterra. Quan vam arribar allà, vaig agafar el microbús que ens havia de portar fins als nostres allotjaments, i abans que em deixessin a la casa on m’havia de quedar, vam tenir un accident. Imagina’t, tots allà magolats, quasi sense saber parlar anglès... Em van portar a l’hospital, i em va sobtar molt que vaig donar amb un metge català, que va ser el que em va cosir la ferida que em vaig fer. Aquella vegada no vaig poder nedar, però és una de les competicions que més recordo. Ho recordo com si fos ara.

L’Almudena després d’un entrenament a les piscines d’Agramunt. Foto: Rotecna. “Tot l’esforç físic i mental que implica la natació, em va bé per aplicar-lo en la vida diària. Et tornes més lluitador, trobes una solució més ràpida als problemes”.
34

Què va venir després del CN Lleida?

Després d’aquells anys vaig tornar a Agramunt i ho vaig deixar tot. Vaig ser adolescent, amb totes les coses que comporta aquesta etapa de la vida. Després em vaig casar i vaig tenir les meves filles, i quan vaig fer 40 anys vaig decidir tornar. Diuen que quan fas 40 anys o et divorcies, o et dóna per fer esport. Això és el que em va passar a mi. Em va agafar per córrer, que era un esport que no havia fet mai, i vaig tornar a nadar. Córrer vaig veure que no era el meu, però ho tinc com un hobbie, i ho acostumo a fer per distreure’m, trobar-me bé... Nadar, vaig veure que no se m’havia oblidat, i tenia ganes de fer-ho.

Com va ser tornar a nadar?

Ho vaig fer a Cervera. Allà hi ha una piscina coberta on disposen de tot l’equipament per nadar. Quan hi anava, em trobava amb el jovent del Club Natació Cervera, i quan els veia entrenar, recordava molt quan era jove i nadava a Lleida. Un dia, l’entrenador em va convidar a anar als Campionats d’Espanya, però tornar a competir no em venia de gust. Tot i això, vaig continuar nadant, vaig fer alguna travessa, però va arribar un moment en què vaig voler millorar. Aleshores va arribar un entrenador nou a Cervera, el Ferran Velasco, que l’aprecio molt. Vaig estar dos anys entrenant al CN Cervera de la seva mà i la veritat és que amb ell he après moltíssima tècnica i em dóna molt bons consells. Després de dos anys al CN Cervera vaig plegar per temes familiars.

Ara nedes de forma autodidàctica. Com és un dels teus entrenaments?

Encara mantinc el contacte amb el Ferran i ell em va passant entrenaments perquè els pugui fer jo sola. Faig 3.000 metres dues vegades a la setmana, però cada vegada que entreno combino quatre tipus d’entrenaments. Així tampoc es fa avorrit.

Has tornat a competir?

Ara, més que competir en piscina, vaig a travesses d’aigües obertes, tant al mar com als pantans. Per mi és més fàcil nadar al pantà perquè és on puc entrenar més, ho conec més i ho tinc més per la mà. Quan vaig al mar em costa més perquè no hi nedo gaire, sempre hi ha algun moment de la travessa en què has de nedar a contracorrent, que és dur, però també em defenso. Aquest estiu he participat en una travessa que es diu 15 K Most Wanted, on vaig nedar 4,5 quilòmetres i vaig quedar primera classificada de la general. També he estat a la Doble

Milla Marina de Cambrils, on vaig fer 3, 6 quilòmetres i vaig acabar primera de la meva categoria.

A nivell personal, què t’ha aportat la natació?

Si en algun moment de la vida estàs passant per una mala etapa, és aleshores quan més t’has de centrar en els entrenaments, en fer una dieta equilibrada, en estar amb la gent que suma. Tots els mals moments van passant i quan veus la llum al final del túnel, tot aquest esforç mental i físic dóna el seu fruit, i és llavors quan et sents indestructible. Tot l’esforç físic i mental que implica la natació, em va bé per aplicar-lo en la vida diària. Et tornes més lluitador, trobes una solució més ràpida als problemes.

T’hauria agradat dedicar-te professionalment a la natació? No. La natació la tinc com un hobbie. És una cosa que m’agrada molt, però mai ho he vist com una sortida professional. Li has de dedicar moltes hores, i em sembla que a nivell econòmic tampoc està molt ben compensat.

Per acabar, quins són els teus reptes de futur? El meu pròxim repte és a l’octubre. És una travessa que m’encanta. Es diu Radical Swim i es fa a la Costa Brava. Sempre havia fet la de 3.500 metres, que és molt bonica, però vull fer un pas endavant i aquest any vull nadar la travessa reina, que són 7.000 metres. La sortida es fa a Calella de Palafrugell, es va nedant fins a les Illes Formigues, i s’arriba a Llafranc. No és que vulgui guanyar, ni molt menys, perquè aquí hi ha gent professional i amb molt nivell, que entrena molt. Jo simplement m’ho he posat com a repte per veure si puc assolir els 7.000 metres.

L’Almudena al podi de la travessa 15 k Most Wanted. Foto: Almudena Marcos.
35

benestar

i càncer

El càncer i la família

El càncer afecta tant als malalts com al seu entorn familiar més proper. Així que quan un familiar té càncer, tota la família es veu afectada.

Abordar un diagnòstic de càncer suposa un repte vital que afecta tots els plans de la vida del pacient i els seus familiars més propers. Viure amb el torrent d'emocions i sensacions que desencadena la malaltia precisa, en molts casos, d'atenció psicològica especialitzada.

El càncer afecta tant als malalts com al seu entorn familiar més proper. Així que quan un familiar té càncer, tota la família es veu afectada. Són temps difícils per a tothom i és relativament normal no saber com ajudar. No hi ha receptes màgiques, però pots aprendre sobre la malaltia, el diagnòstic, i els tractaments que la persona malalta rebrà, les reaccions emocionals més comunes, i les preocupacions més comunes. Intenta comportar-te de forma natural, sense dramatisme, intentant mantenir una actitud positiva i intentant transmetre-li suport i energia, especialment en moments en què el pacient pot ser més feble o estar descoratjat.

L'impacte de la malaltia en la família dependrà, d'una banda, del parentiu i del tipus de relació que es mantingui amb la persona malalta. També el tipus de càncer, els tractaments, l'edat de cada familiar, el suport social disponible, dels recursos personals que el familiar tingui per fer front a la situació.

En qualsevol cas, hi ha factors que inevitablement alteraran el ritme de vida familiar. Visites i acompanyaments a l'hospital, reorganització de la vida quotidiana davant proves o tractaments, canvis en les prioritats vitals... Això pot ser físicament i

emocionalment esgotador per als membres de la família, que també pateixen por a la malaltia, tristesa per la situació, preocupacions sobre la seva recuperació, i pel futur de la persona que estimen i que està malalta.

Els familiars poden sentir desesperança i tristesa, incertesa i por, angoixa i ansietat sobre el futur. La majoria dels membres de la família experimenten un xoc emocional similar al del pacient, i necessitaran una mica de temps per assumir la situació. Al principi de la malaltia, el membre de la família pot no saber com actuar.

En primer lloc, has de saber:

• L'important és que el pacient sigui capaç de percebre el suport del seu entorn. En general, els resulta menys difícil fer front a la malaltia.

• De vegades n'hi ha prou amb fer-li saber que hi ets. En altres ocasions, seràs capaç d'ajudar en les tasques del dia a dia (fer arranjaments, tenir cura dels nens ...), escoltar-lo o ajudar-lo a prendre una decisió.

• És essencial que t'informin i que t'ajudin a afrontar la malaltia de forma natural, sense dramatúrgia, i atenent les necessitats del pacient en cada etapa de la malaltia.

Si tens dubtes més concrets o creus que necessites ajuda no dubtis en contactar amb l’Associació Contra el Càncer a Lleida. Pots demanar més informació al 973 23 81 48.

Foto: Associació Contra el Càncer a Lleida.
36
37

1. Què es coneix amb el nom de marea negra, de catastròfics resultats per les costes a les quals afecta?

A. L’enfonsament de vaixells pel gran onatge.

B. Les marees que es produeixen de nit.

C. La contaminació marina per fuites petrolíferes.

D. Els tsunamis o sismes submarins.

2. Com es denomina a l’energia que aprofita la calor interna de la terra en forma de vapor d’aigua?

A. Tèrmia.

B. Hidrotèrmia.

C. Homeotèrmia.

D. Geotèrmia.

3. Quina de les següents afirmacions sobre les centrals hidroelèctriques no és correcta?

A. Altera el microclima de la zona.

B. A més de per a energia, permet acumular aigua per a altres usos.

C. Afavoreix els efectes de les grans riuades.

D. Té un cost de producció molt baix.

Quin vestit duràs a l’obra de teatre?

SUDOKU

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

Què és allò que hom troba un cop per minut, dues vegades cada moment i mai en un segle?

De què és aquesta melmelada?

8 9 1 7 7 3 9 6 2 3 5 2 4 1 9 3 1 8 7 4 6 3 8 5 4 2 3 1 L'ENIGMA MATEMÀTIC JEROGLÍFICS TRIVIAL T RETARD
38

Vintage

Ens trobem amb la Mara al Vintage bar-restaurant, ubicat al carrer Barretina d’Agramunt, on treballa de cuinera des del juliol del 2021. “El bar el van obrir el setembre del 2019, la meva neboda, la Roxana, i el seu marit, el Cristian, els quals tenien ganes de comptar amb el seu propi negoci i es van animar amb el món de la restauració. La resposta de la gent va ser bona des del principi, tot i que durant alguns mesos del 2020, a causa de la pandèmia, van haver de tancar les portes”, ens explica la Mara.

Ella es va incorporar el juliol del 2021, quan la seva neboda va tenir la seva filla i no podia estar a l’establiment. Ara, un any després, reconeix que està molt contenta amb la feina que fa i als clients els hi agraden els plats que ofereixen. “Oferim una cuina catalana i tradicional, a més d’una àmplia varietat de carns fetes a la brasa. La gent està molt contenta”, assegura, i afegeix: “Sempre cuino amb molt carinyo, ho faig de tot cor i tal com m’agradaria que m’ho servissin a mi”. A més, si algun client li proposa d’incloure algun plat a la carta sempre prova de fer-lo per tal d’anar ampliant l’oferta.

A part dels plats tradicionals i de la brasa, el Vintage també ofereix postres casolanes. En concret, la Mara prepara un flam com a postres típic català i després un pastís tradicional de Romania, el seu país de procedència.

Si volem anar un dia a dinar, el menú d’entre setmana és de 13 euros i el cap de setmana de 22 euros. També fan preus especials

per a grups amb molta demanda i èxit: “Com que venien colles d’amics ara oferim un preu als grups de 15 euros per persona que inclou un plat complet amb patates, saltejat de bolets variats, escalivada i tall de carn a la brasa”.

Amb ganes de continuar endavant i descobrir nous plats, la Mara ens anima a atansar-nos al Vintage i tastar la seva cuina!

PEUS DE PORC

Elaboració:

Per una banda, hem de tenir els peus de porc bullits i reservats.

A partir d'aquí faig un sofregit amb ceba, pebrot vermell, pebrot verd i pastanaga, tot picat a trossets. Quan el sofregit està fet, li afegeixo una taronjada, un o dos litres de brou de carn i els peus de porc bullits i ho deixo bullir una estona curta.

Paral·lelament, agafo dos alls, un plàtan, mitja llimona i una mica de vi blanc, ho trituro bé i ho afegeixo a la cassola. Tot junt ho deixo bullir uns 15 minuts més, i ja està llest per servir.

La Mara i el Cristian al Vintage. Foto: Rotecna. Carrer de la Barretina, 2 · Agramunt · 687 59 46 58
39

Clonar porcs amb intel·ligència artificial

La Intel·ligència artificial pren la davantera per clonar porcs que ajudaran a la producció de carn. Un grup de científics xinesos ha aconseguit produir els primers porcs del món clonats completament per un robot. Ho han fet amb un procés de clonació totalment automatitzat, gràcies al qual han pogut reduir dràsticament els errors que poden donar-se en els intents de clonació manual. Gràcies a aquest sistema, els investigadors de la Facultat d’Intel·ligència Artificial de la Universitat de Nankai (Xina) han aconseguit que una truja donés a llum a set cries sanes clonades a les instal·lacions de la universitat.

L’any 2017, el grup d’investigadors d’aquesta universitat va aconseguir clonar amb ajuda de robots els primers garrins del món, encara que algunes de les parts del procés van requerir d’ajuda humana. El març d’aquest any, aconseguien realitzar tot el procediment sense cap tipus d’intervenció humana, automatitzant cadascuna de les seves parts i assolint set garrins amb bona salut. D’aquesta manera, i segons l’equip de científics, la tecnologia autònoma de producció de porcs ha reduït el marge d’error, ja que elimina les complicacions derivades de la intervenció humana i evita que es malmetin les cèl·lules, i ha millorat la taxa d’èxit de la clonació d’aquests animals. Així doncs, l’índex d’èxit en la clonació amb robots ha passat d’un 21% al 27,5% actual, enlloc del 10% que s’assoleix amb un procés més manual.

Segons han explicat els investigadors als mitjans de comunicació xinesos, si aquest sistema funciona podria convertir-se en un kit de clonació que qualsevol empresa o institució d’investigació

podria adquirir. D’aquesta manera, aquest mètode de clonació de porcs impulsat per intel·ligència artificial podria augmentar la població animal de la Xina, beneficiant a l’agricultura i als consumidors locals i reduint de la dependència del animals importats.

NECESSITATS ALIMENTÀRIES

Actualment, el país asiàtic és el major productor i consumidor de carn de porc de tot el món. La població porcina del país supera els 400 milions i el consum d’aquesta carn a la Xina es situa entre els 30 i 35 kg per càpita a l’any. Només durant l’any 2021, el país va adquirir 3,31 milions de tones mètriques de carn de porc.

D’altra banda, la seguretat alimentaria en general és una prioritat pel govern xinés, i és que la industria porcina encara s’està recuperant del brot de pesta porcina africana que va

Un grup de científics xinesos ha aconseguit produir els primers porcs del món clonats completament per un robot.
40

Clonar porcs amb intel·ligència artificial

Aquest mètode de clonació de porcs impulsat per intel·ligència artificial podria augmentar la població animal de la Xina.

afectar greument el país entre els anys 2018 i 2019. La pèrdua de truges va propiciar que s’incrementés la necessitat d’importar, ja que la industria no podia fer front a l’elevada demanda. Amb aquesta innovació, es preveu que la Xina pugui guanyar autosuficiència càrnica i disposar d’un bestiar porcí accessible i de qualitat.

L'ENIGMA MATEMÀTICJEROGLÍFICSTRIVIAL

1-C, 2-D, 3-C.

La lletra “M”.Una túnica (Una T única). De mora (Demora).

SUDOKU 8 9 3 5 6 1 7 4 2 7 5 2 3 9 4 1 8 6 4 6 1 7 8 2 3 5 9 9 7 5 8 2 3 6 1 4 2 1 8 6 4 7 5 9 3 3 4 6 9 1 5 8 2 7 1 3 7 4 5 9 2 6 8 6 2 9 1 3 8 4 7 5 5 8 4 2 7 6 9 3 1
racó
41

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.