MOVIMENT CREATIU

Centenari Guillem Viladot

"Viladot era una persona curiosa; i la curiositat, en aquest cas, li servia com a un motor frenètic de creació".

Enmig de tot un llegat artístic i cultural, amb novel·les, llibres, documents, obres de poesia experimental…, ens trobem, a la Fundació Lo Pardal, amb el seu director, el Pau Minguet. A les portes de la commemoració del centenari del naixement de l’artista agramuntí Guillem Viladot, el 2022 es planteja com un any festiu per a la fundació i alhora reivindicatiu. Una efemèride que se celebra amb la voluntat de reconèixer i reivindicar la figura de Viladot i garantir l’esdevenir de la fundació en els pròxims anys.

El 2022 se celebra el centenari del naixement de Guillem Viladot. Què suposa poder celebrar aquesta efemèride?

Representa reivindicar la figura d’un artista que va voler fer d’Agramunt la seva trinxera, el seu lloc de treball, de vida i el lloc des del qual reivindicar aquest museu (Lo Pardal). Jo crec que la província de Lleida, de per si, està marginada, i els artistes de Lleida encara ho estan més. Per tant, volem aprofitar el centenari de Viladot no només per reivindicar-lo a ell, sinó per reivindicar Agramunt i tot un món cultural de postguerra ponentí que està molt oblidat i és fonamental per la història de l’art a Catalunya. És per això que estem pendents de veure si pot ser una commemoració oficial de la Generalitat que, tot i que a nivell pràctic no implica recursos econòmics, que és el que malauradament sempre es necessita, sí que és molt important simbòlicament.

En la passada Fira del Torró es va presentar la imatge del centenari. Què representa?

El logo li vam demanar al Pau Llop que és un dissenyador de Lleida amb qui hem treballat en diferents projectes. De manera que és bastant coneixedor de l’obra de Viladot, perquè ha hagut d’immergir-se en aquest univers poètic, tipogràfic i experimental del personatge. A partir d’aquí, la proposta que ens va fer el Pau representa un poema experimental dels que feia Viladot, on juga amb el seu nom i el número 100. D’alguna manera, el logo del centenari és un poema viladotià per reconèixer-lo a ell mateix.

Quina és la voluntat de celebrar aquest aniversari?

Penso que primer de tot és un acte de justícia i de reivindicació dir que Viladot és un personatge fonamental dins del món cultural català i, fins i tot, fora de Catalunya. La voluntat, per tant, és reconèixer-lo a ell, reconèixer la seva feina, reconèixer Agramunt com un pol espectacular d’irradiació de l’art d’avantguarda juntament amb Guinovart i amb la impremta Gaspar Vicens, que feia els llibres experimentals de Viladot. Volem reivindicar Agramunt com un lloc molt potent culturalment. Després, també crec que és fonamental que el centenari no sigui com un bolet, amb un 2022 meravellós i que, el 2023, tornem a ser aquí, sense recursos, sense gent, sense difusió... El que hem d’aconseguir és que el 2022 marqui l’esdevenir dels pròxims anys. Això és l’important, que el centenari serveixi per posar-nos al mapa, per arreglar una mica les nostres mancances pressupostàries, estructurals i mediàtiques, i que això, després, no es desinfli.

Com definiries la figura de l’artista Guillem Viladot?

Per mi el que caracteritza a Viladot és que era una persona curiosa; i la curiositat, en aquest cas, li servia com a un motor frenètic de creació. El fet que sigui un personatge encuriosit fa que durant tota la seva trajectòria s’interessi per coses molt

Pau Minguet, director de la Fundació Lo Pardal. Foto: Rotecna.

Centenari Guillem Viladot

diverses, començant per la seva formació científica com a farmacèutic, però després interessant-se pel món literari, les arts plàstiques, la poesia, la poesia experimental, el periodisme, la psicoanàlisi... Això fa que durant tota la seva vida sempre estigui qüestionant-se a ell mateix, qüestionant les coses que fa, actualitzant permanentment la seva obra. El que també el fa molt interessant és que, tot i que nosaltres podríem separar l’obra per les seves vessants literària, poètica o visual, tots aquests llenguatges que va tocar, els va tocar simultàniament. Al mateix moment que estava fent un llibre de poesia experimental, escrivia per la premsa, componia preparats a la farmàcia i escrivia una novel·la convencional. Aquesta simultaneïtat de llenguatges el fan un personatge que ens recorda l’humanisme italià dels segles XV i XVI, una persona que s’interessa per tot i que excel·leix en totes les coses per les quals s’interessa.

Quines són algunes de les activitats previstes per al 2022 per commemorar aquest centenari?

El centenari es divideix geogràficament en dos llocs, Agramunt i fora d’Agramunt. Per la nostra banda, des de la Fundació estem preparant tota la programació regular, que es combinarà amb totes les commemoracions al voltant de Viladot que hi puguin haver al poble, promogudes tant des de l’Ajuntament com des d’associacions, particulars, altres institucions, empreses privades... A partir d’aquí, en l’àmbit expositiu, la nostra idea és començar el gener amb una exposició conjunta amb el Centre d’Art la Panera de Lleida, amb una aproximació contemporània i a partir de peces també contemporànies que s’apropin a Viladot, però

Guillem Viladot. Foto: Lo Pardal.

des d’una perspectiva de gènere. En aquest sentit, Viladot és un personatge molt contemporani, molt modern i molt ambigu en ell mateix, ja que en moltes de les seves obres toca temes de sexualitat, d’homosexualitat, de canvi de gènere..., temàtiques que estan a l’ordre del dia i que és important reivindicar. Pensem que poder fer-ho a partir d’un personatge que parlava d’aquestes coses fa molts anys, és molt interessant. També estem treballant en un projecte amb la xarxa de museus de les Terres de Lleida, on hi ha diferents museus de la província, per fer una exposició de Viladot i tota la colla de personatges que van treballar en l’avantguarda ponentina: Josep Vallverdú, Manuel de Pedrolo, Ton Sirera, Leandre Cristòfol... Una mica, el teixit cultural que hi havia a la Lleida dels anys 50 als 80 amb Viladot com a protagonista. Aquesta exposició s’inaugurarà a l’abril de l’any vinent aquí, a la Fundació, perquè el 26 d’abril és el centenari del naixement de Viladot. Després serà una exposició itinerant per diversos museus de la província i acabarà a la ciutat de Lleida. Finalment, durant l’estiu ens agradaria tenir artistes en residència, oferir-los un espai de treball, Lo Pardal, i tot un immens material sobre què pensar i compondre, l’obra de Viladot. I de cara a finals d’any, aprofitant la Fira del Torró, fer una exposició ensenyant els processos d’investigació, les peces resultants d’aquesta residència i poder plasmar aquests resultats en un llibre que tornés a portar el segell de l’editorial Lo Pardal.

I hi ha alguna exposició tancada fora de Lleida?

A fora de les terres de Lleida, farem un projecte de Viladot vinculat a aquest univers més de pagès i rural d’Agramunt al

Centenari Guillem Viladot

Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. I, després, el mes de maig Viladot arribarà a Barcelona, amb una exposició a la Fundació Vila Casas, amb la qual donarem a conèixer l’obra de Viladot al públic barceloní. L’última vegada que Guillem Viladot va exposar en solitari a Barcelona va ser l’any 1980 i, per tant, és una molt bona oportunitat poder fer aquesta exposició.

Podrem descobrir part de l’obra de Viladot fins ara desconeguda?

Pel que fa al vessant literari, Viladot té més de 40 novel·les publicades, llibres de poesia, llibres d’articles... Així, quant a publicacions, podem avançar que des de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida es publicarà un epistolari Viladot-Vallverdú, amb una setantena de cartes entre els dos personatges, que van tenir una amistat important. Després, l’editorial Comanegra de Barcelona té la idea de publicar un inèdit de l’any 1983 que es diu Somnis d’un hipotecari d’estiu, que és un relat oníric, místic i màgic d’un personatge que està somiant i explica coses que passen en aquest entorn geogràfic, on apareixen Lleida, Tàrrega, Mollerussa, el Pilar d’Almenara... També, amb l’editorial El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú, estem treballant en una petita antologia poètica amb un recull de 30 poemes convencionals i 30 poemes experimentals que conviuen dins del mateix llibre, perquè sigui com una presentació de l’univers poètic viladotià. Per la seva banda, l’editorial Fonoll està treballant en un llibre de la Teresa Ibars, cap de l’arxiu de la Diputació de Lleida, que ha vingut aquí durant mesos per posar ordre a tot l’arxiu personal de Guillem Viladot, i farà un llibre fruit de tota aquesta recerca. També amb Pagès Editors estem tancant la reedició de Temps d’estrena que és el primer llibre que va escriure Viladot l’any 1959. I, per acabar, en l’àmbit més internacional, gràcies a la Càtedra Màrius Torres, s’està traduint a l’anglès Ruth, que és la narració d’un noi que vol canviar de sexe per ser noia, i que publicarà una editorial de Londres.

És la figura de l’artista Guillem Viladot prou reconeguda en l’àmbit local?

Tot i que el meu parlar delata que no sóc d’aquí, jo, que també sóc d’un poble petit, trobo normal que encara hi hagi gent que no hagi acceptat la figura de Viladot, perquè la incomprensió de la seva obra de vegades genera rebuig. I no només perquè Viladot era tot un personatge amb un caràcter fort, sinó també per una distància de classes. Viladot era un home amb diners en una realitat agramuntina majoritàriament humil, pagesa i treballadora. Tot i això, tenim un avantatge, especialment de cara a les noves generacions, i és que Viladot ja no hi és, i això fa que no hàgim d’estar condicionats per les coses que passaven a Agramunt, ni per com era ell, sinó que ens podem fixar exclusivament en el llegat artístic-cultural riquíssim, que ens va deixar. I el que hem de fer és aprofitar el llegat d’un personatge del passat, però que parla d’un poble, d’un territori, d’un context català de repressió per una dictadura, d’espurnes d’avantguarda de cultura... per replantejar-nos el nostre present i futur.

Com veus el futur de la Fundació Lo Pardal?

Ara una mica millor, malgrat les complicacions i mancances, majoritàriament econòmiques, que fan que costi tirar endavant. Malauradament, les institucions públiques d’aquest país no aposten per la cultura i, si ho fan, ho fan d’una manera molt desigual territorialment. El que no és normal és que l’Ajuntament d’Agramunt, que és la institució més petita que participa d’aquesta fundació, sigui la institució que posa més diners, quan hauria de ser la Generalitat. De fet, si no hagués estat per l’Ajuntament, això estaria tancat. Esperem, per tant, que el centenari serveixi perquè la situació de la Fundació millori i puguem seguir molts anys. Els polítics han d’entendre que cal invertir en la cultura, que tot i que és cert que no genera un retorn econòmic, sí que forma gent amb esperit crític, amb consciència personal... i això és fonamental.

Foto: Lo Pardal.

Foto: Lo Pardal.