EMPRENEDORS

“Ofereixo un servei molt personal, proper i creatiu”.

Xènia Pons, Perspectiva Interiors

Apassionada de la seva feina, la Xènia Pons, des de ben petita, ja es comprava revistes de decoració, dibuixava cases i tenia curiositat pel món de l’interiorisme, tot i desconèixer la possibilitat d’aquesta professió. Així, després de formar-se com a arquitecta tècnica i interiorista, i una destacada experiència en el disseny de botigues, la possibilitat de fer projectes en habitatges va trucar a la seva porta. Fa un any, el volum de projectes externs era suficientment important perquè la Xènia es decidís a crear Perspectiva Interiors i dedicar-se 100% a fer el que li agrada.

Per què decideixes dedicar-te al món de l’interiorisme?

Sempre m’havia agradat, tot i que jo vaig començar estudiant arquitectura tècnica i no interiorisme, perquè llavors m’atreia més la part tècnica, però en acabar i després de passar un any a Londres per aprendre anglès, vaig creure que em faltava alguna cosa més, i vaig fer un màster en interiorisme.

Sempre t’havia atret el món de la decoració?

La veritat és que no coneixia a ningú que fos interiorista en el meu entorn, però sempre m’havia agradat. Ja de petita em comprava revistes de decoració, m’agradava molt el dibuix, i dibuixar cases. És més, quan havíem de triar la carrera el que tenia clar és que faria alguna cosa de dibuix i sempre deia que seria arquitecta. La veritat és que no coneixia pràcticament ni que era l’interiorisme.

Quines van ser les teves primeres experiències professionals? Un cop acabat el màster en interiorisme em va sorgir la possibilitat d’entrar a treballar a Torrons Vicens per fer el disseny

La Xènia Pons. Foto: Rotecna.

de les botigues. Allà sí que vaig fer un autèntic màster en interiorisme i arquitectura. Per mi va ser la clau, hi vaig aprendre moltíssim. Després de tres anys i mig, vaig plegar i vaig començar a treballar al Culinarium de Tàrrega, que iniciava una expansió amb noves botigues, i amb la meva experiència me n’hi vaig anar a treballar. Paral·lelament a aquesta feina em van començar a sortir projectes d’interiorisme a cases, reformes i obra nova. Aquells primers projectes em feien molt respecte, perquè mai havia treballat en habitatges, només havia fet botigues. Tot i això, vaig començar fent algunes feines puntuals i ho he estat compaginant durant tres anys.

Finalment, decideixes muntar la teva pròpia empresa Perspectiva Interiors. Quan i com sorgeix l’oportunitat?

Farà un any. El volum de projectes que tenia fora de la feina era massa gran, i m’agradaven molt més les feines externes que feia que la meva feina d’oficina i fer botigues. Així que com no podia amb les dues coses vaig deixar Culinarium i vaig crear Perspectiva Interiors. Va ser un dilema, ja que perdia l’estabilitat d’una nòmina fixa a final de mes, però al final vaig prendre la decisió de muntar-me pel meu compte 100%, i sort que ho vaig fer, estic molt contenta. A més, continuo treballant per Culinarium com a interiorista externa quan han d’obrir noves botigues.

Què ha estat el més fàcil de fer aquest pas com a emprenedora? Les ganes de fer-ho, perquè m’agrada moltíssim la meva feina, tot i que em feia molta por per la part econòmica. No em puc queixar perquè en aquests moments hi ha moltíssima feina, però sóc conscient que un dia pot baixar. De moment no em fa por.

Xènia Pons, Perspectiva Interiors

I què ha estat el més difícil?

No tenir horaris ni caps de setmana. Cal tenir en compte que la gent per qui faig els projectes treballa les seves hores i només poden quedar amb mi a partir de les 19h de la tarda, però en canvi pels paletes i pels industrials implicats en l’obra jo estic disponible des de les 7h del matí.

Com definiries la feina que fas?

Diria que ofereixo un servei molt personal, proper i creatiu. Hi ha gent que no entén la meva feina, i la primera és la meva mare! Ara ja ho entén més, però hi ha qui li costa entendre que per fer un lavabo o una cuina contractis una interiorista, quan pots anar a la botiga i comprar-ho. El que ofereixo és un servei més complet, no només un tema estètic, sinó pensar en tots els detalls, en el disseny, els colors, però també la utilitat i la funcionalitat del dia a dia, saber quina és la millor distribució, és pensar-ho tot i oferir una perspectiva amb disseny i practicitat, que potser si no ets professional ni hi penses.

Quin és el perfil de gent que et demana ajuda?

És una cosa curiosa que ha anat canviant amb els anys, ja que fa un temps, un interiorista el contractava bàsicament gent que tenia diners i volia algú que li fes tot. Ara això ha canviat molt, i molta gent demana el servei d’un interiorista per fer una reforma, sobretot pel mal de cap que comporta fer una obra i les ganes que acabin ràpidament. Aquest és el principal comentari que em fa la gent: “Porta-m’ho tu, que no en vull saber res”.

Com és tot el procés d’acompanyament al client?

Normalment quan la gent em contacta és perquè no saben per on començar i jo els ajudo en tot el procés. Primer tinc una visita amb els clients, m’expliquen què volen i necessiten, jo els explico la manera de treballar i els hi passo un pressupost i els meus honoraris. A partir d’aquí, comencem a treballar: aixecament de plànols, propostes de distribució, propostes de materials, imatges 3D, i portar l’obra i tots els professionals implicats des que comença fins al final. El més complicat és la tria de materials, i més perquè la majoria de clients han vist el que volen a Pinterest i et diuen això és el que vull! El que faig és fer una primera tria, i ells decideixen quina opció els agrada més o si necessiten veure algun model més.

Algun projecte que recordis perquè ha suposat un repte?

En tinc molts, no sabria quin destacar. Però sí que et diria que el repte per mi sempre és quan et diuen: “Tinc aquest pressupost”, i passa gairebé sempre! Aquest és el repte més gran. Quan no tens pressupost tot és fàcil, però això passa poques vegades.

Projecte d'un menjador nou. Foto: Xènia Pons.

Reforma d'una botiga a Agramunt Foto: Xènia Pons.

Utilitzes les xarxes per mostrar els teus treballs, són una bona eina de difusió?

Pràcticament no inverteixo en publicitat, tinc un compte d’Instagram que em porta una noia i diria que tota la gent que no coneixia d’abans m’ha contactat a través de l’Instagram. Molta gent em fa referència a les publicacions que fem. Després, el que funciona millor és el boca a boca de la gent. Jo vaig començar fent una casa a Guissona i ja en porto set.

Quins són els pròxims reptes professionals que tens?

M’agradaria créixer. Ara la feina que tinc ja no la puc fer sola, així que compto amb una noia que em fa els dissenys en 3D i renders, i m’ajuda molt. Així que en un futur, si les coses van bé, m’agradaria poder comptar amb algú i tenir el meu propi despatx, ja que, a més, ara tinc muntada l’oficina a casa i, tot i que és molt còmode pels horaris que tinc, necessito espai.