COS I MENT

Meritxell Aleu Soler

Logopeda

Disfèmia o disfluència?

Una intervenció precoç permet restablir la fluïdesa de la parla abans que les estructures del llenguatge consolidin les disfluències.

La parla es desenvolupa durant els tres primers anys de vida, quan els infants aprenen a dir paraules i, amb el temps, frases breus. Quan comencen a fer frases més llargues, alguns infants poden presentar problemes en la fluïdesa de la parla.

En principi, les repeticions de sons o paraules formen part del ritme normal d’aprenentatge del llenguatge i de la parla, i no s’hi ha de donar més importància.

Cal tenir en compte que aquestes disfluències es poden estendre fins als 4 o 5 anys. Si superada aquesta edat el nen o la nena segueix repetint o allargant síl·labes o paraules i comença a ser conscient de la seva disfluència, cal la intervenció del logopeda, ja que quan les disfluències es consoliden en la parla, sovint acompanyades de tensions musculars (cara, coll o cintura escapular) es parla de disfèmia o tartamudesa.

Quan aquestes dificultats duren massa temps el nen o la nena pot manifestar por a parlar i, com a conseqüència, tendir a evitar la comunicació.

ELS SIGNES D’ALARMA MÉS FREQÜENTS SÓN:

• Prolongacions de sons. Exemple: mmmmmama. • Repeticions de sons. Exemple: p...p...p...papa. • Repeticions de síl·labes. Exemple: me...me...me...meu. • Repeticions de paraules. Exemple: però...però...però. • Tensió mentre es parla, esforços perquè li surtin les paraules. • Moviments de tensió muscular associats a la parla. Per exemple, tancar els ulls, fer ganyotes, moure el coll o les mans per ajudar-se quan està bloquejat.

La freqüència d’aquestes dificultats ha de ser alta, de cada deu paraules es bloqueja en més d’una.

RECOMANACIONS PER LA FAMÍLIA

• Evitar interrompre el discurs. • No acabar-li les frases. • No realitzar torns de paraula ràpids en la conversa i deixar-li temps perquè pugui incloure la seva intervenció. • Transmetre tranquil·litat i calma. • Buscar temes atractius per establir un diàleg. • Atendre i seguir els temes de conversa que inicia. • Reduir les preguntes. Si s'han de realitzar podem oferir possibilitats de resposta: per exemple: vols sortir al parc o juguem aquí? • Intentar no fer preguntes directes, ja que són més difícils per als infants amb poca fluïdesa, perquè els obliga a respondre d’una manera concreta i això els posa més nerviosos. • Deixar espais de silenci perquè se senti lliure d'intervenir quan estigui preparat. • Mantenir un contacte ocular natural, sense retirar-ho quan es produeixen els bloquejos. • Fer servir un ritme lent i relaxat per parlar. Un model de parla més lent l’ajudarà a millorar la seva fluïdesa, ja que el nen o nena tendirà a imitar-te.