ESPORTS

Núria Argelich – Atletisme

“Competir amb la Selecció Catalana ha estat una experiència molt intensa i gratificant”.

La Núria Argelich Bernaus. Foto: Rotecna.

Els èxits assolits en les darreres edicions del Campionat de Catalunya i el Campionat d’Espanya d’atletisme han portat a la Núria Argelich Bernaus a ser convocada per la Selecció Catalana per competir aquest any. Vinculada als Escatxics d’Agramunt des dels seus inicis en aquest esport, aquesta atleta de 14 anys forma part del Club Terres de Ponent. Amb ella repassem els seus inicis, i parlem de la seva trajectòria en el món de l’atletisme.

Quan comences a practicar l’atletisme?

Vaig començar a practicar atletisme quan només tenia sis anys perquè els meus tiets, que formaven part dels Escatxics, ens van proposar a la meva germana i a mi que ho provéssim. Com que aleshores no feia cap esport, em va semblar bona idea, em vaig animar a fer-ho i em va agradar. En aquells primers entrenaments fèiem jocs, corríem i m’ho passava molt bé perquè des de sempre m’ha agradat molt moure’m. També recordo que al principi, a les primeres curses, donava més del que podia i físicament no acabava molt bé, però això ho he anat controlant segons he après tècnica.

Com sorgeix la possibilitat de competir?

Va arribar poc després de començar amb els Escatxics. El meu entrenador, el Xavier Súria, ens va preguntar si volíem anar a Lleida a fer controls, que són proves en diferents especialitats, en què aconsegueixes passar a les finals dels campionats si assoleixes bones marques. Aquella vegada, com que encara no tenia clar quina especialitat era la meva, vaig fer diverses proves. Vaig provar salt d’alçada, salt de llargada, mil metres, etc. Finalment, em vaig classificar per alçada i velocitat, però em va agradar més velocitat, que és la categoria en què ara competeixo.

Quina és la primera competició de renom en què participes?

Al Campionat de Catalunya a l’aire lliure, on vaig aconseguir la primera posició. Va ser quan feia tercer de primària. La sensació que tenia quan hi vaig anar era una mica estranya, perquè en ser la primera vegada que participava en una competició més gran, no sabia ben bé on anava. Jo anava fent el que em deia el meu entrenador. A la semifinal vaig quedar segona, i vaig arribar a la final amb ganes de fer tot el que pogués, però ni m’imaginava que quedaria primera.

Després de formar part dels Escatxics durant sis anys, com t’arriba la possibilitat de passar al Club Terres de Ponent?

Aquest club, que agrupa atletes de diversos clubs de la zona (Els Xafatolls de Mollerussa, el Lleida UA, el Club d’Atletisme de Bellvís, els Escatxics d’Agramunt, etc.), va néixer arran de la necessitat de poder competir com a club a nivell de Lleida fins a la categoria sub16, que és la categoria en què competeixo actualment. Abans era difícil poder competir com a club i fer relleus en algunes categories perquè hi havia pocs atletes en cadascun dels clubs. Quan em van dir que podia formar-ne part, ara fa dos anys, em va fer molta il·lusió, tot i que em feia pena deixar els Escatxics per tots els anys que hi he estat. Tot i això, continuo entrenant amb ells com sempre.

Com recordes els inicis amb el Terres de Ponent?

Un cop al Terres de Ponent, al principi em va costar una mica adaptar-me perquè em considero una persona molt introvertida. Els entrenaments amb aquest club també eren més durs del que estava acostumada, però finalment em vaig adaptar, vaig conèixer gent nova, i ara em sento molt còmoda al club i amb

Núria Argelich, atletisme

Corrent al campionat de Catalunya. Foto: Núria Argelich.

les companyes i els companys que en formem part. També voldria dir que en aquesta etapa de canvi em vaig deixar assessorar molt pel meu entrenador, que sempre m’ha ajudat en tot el que ha pogut, i li estic molt agraïda per tot el que ha fet, sempre m’ha acompanyat en tot.

Com va afectar el confinament als teus entrenaments?

Estar dos mesos tancada sense poder sortir va ser molt dur. Recordo que havia de participar en el Campionat de Catalunya, que se celebrava l’octubre del 2020, i no poder entrenar m’angoixava molt. Com que no podíem sortir, aprofitava per fer entrenament físic al garatge de casa i practicava el que podia de tècnica, per controlar la velocitat. Quan ens van desconfinar, va costar una mica recuperar la rutina, i havia de sortir a córrer cada dia per agafar ritme fins que em vaig tornar a acostumar.

Quants dies entrenes a la setmana?

Entreno quatre dies a la setmana. Els dilluns ho faig sola i acostumo a córrer pel passeig, per la llera del riu Sió; el dimarts surto amb els Escatxics; els dimecres, en teoria descanso, però sempre acabo fent alguna cosa d’entrenament físic; els dijous vaig a Mollerussa a fer pista, així la toco almenys una vegada a la setmana (allà el meu entrenador és el Fran Carrillo); i el divendres torno a entrenar amb els Escatxics. Normalment, quan entreno amb el Terres de Ponent començo escalfant, fent tècnica, i després ens separen per proves específiques, és a dir, per especialitats. Per exemple, jo faig velocitat i aleshores entreno aspectes més tècnics per córrer bé, per saber dosificar l’energia i saber quins són els punts on s’ha d’anar més ràpid. Per controlar la velocitat s’ha de córrer bé, si no perds molt temps.

Consideres que controlar l’energia és el més difícil en les proves de velocitat?

Sí, però també és important tenir força de voluntat. És a dir, cal predisposició i control. Per exemple, si faig 300 metres, no puc córrer tota l’estona al mateix ritme perquè acabaria ofegada. He de començar ràpid, després anar aguantant, i quan sóc a prop de la meta, cal fer l’sprint final. En el meu cas, també és difícil controlar els nervis. És bo estar una mica nerviós, però tampoc molt perquè et poden bloquejar i jugar una mala passada.

De tots els triomfs que has assolit, amb quin et quedaries?

Em quedo amb el fet d’haver estat convocada per competir amb la Selecció Catalana d’Atletisme Sub16. Això ha estat aquest any, de fet fa poc menys de tres mesos. Durant el mes de setembre em van convocar, i durant l’octubre vaig anar a Cuenca al Campionat d’Espanya per Autonomies, on vam quedar subcampiones. Competir amb la Selecció Catalana ha estat una experiència molt intensa i gratificant. Cada dia anàvem a entrenar, a animar als companys a pista fins que em tocava córrer a mi que començava a escalfar, i a per totes! D’aquesta experiència em quedo també amb l’ambient que es respirava, hi havia gent de tot arreu, i amb el fet de poder-ho compartir amb altres companys d’altres clubs que ja coneixia.

Quins reptes tens pel 2022?

M’agradaria arribar a la final del Campionat d’Espanya i fer podi, però sobretot, no lesionar-me. Aquest any he tingut una lesió per la qual no he pogut competir durant uns mesos, i em vaig perdre els Campionats de Catalunya Individuals i per equips en pista coberta.

Amb la selecció catalana d'atletisme sub16. Foto: Núria Argelich.