Núria Argelich – Atletisme “Competir amb la Selecció Catalana ha estat una experiència molt intensa i gratificant”.
La Núria Argelich Bernaus. Foto: Rotecna.
Els èxits assolits en les darreres edicions del Campionat de Catalunya i el Campionat d’Espanya d’atletisme han portat a la Núria Argelich Bernaus a ser convocada per la Selecció Catalana per competir aquest any. Vinculada als Escatxics d’Agramunt des dels seus inicis en aquest esport, aquesta atleta de 14 anys forma part del Club Terres de Ponent. Amb ella repassem els seus inicis, i parlem de la seva trajectòria en el món de l’atletisme. Quan comences a practicar l’atletisme? Vaig començar a practicar atletisme quan només tenia sis anys perquè els meus tiets, que formaven part dels Escatxics, ens van proposar a la meva germana i a mi que ho provéssim. Com que aleshores no feia cap esport, em va semblar bona idea, em vaig animar a fer-ho i em va agradar. En aquells primers entrenaments fèiem jocs, corríem i m’ho passava molt bé perquè des de sempre m’ha agradat molt moure’m. També recordo que al principi, a les primeres curses, donava més del que podia i físicament no acabava molt bé, però això ho he anat controlant segons he après tècnica. Com sorgeix la possibilitat de competir? Va arribar poc després de començar amb els Escatxics. El meu entrenador, el Xavier Súria, ens va preguntar si volíem anar a Lleida a fer controls, que són proves en diferents especialitats, en què aconsegueixes passar a les finals dels campionats si assoleixes bones marques. Aquella vegada, com que encara no tenia clar quina especialitat era la meva, vaig fer diverses proves. Vaig provar salt d’alçada, salt de llargada, mil metres, etc. Finalment, em vaig classificar per alçada i velocitat, però em va agradar més velocitat, que és la categoria en què ara competeixo. 34
Quina és la primera competició de renom en què participes? Al Campionat de Catalunya a l’aire lliure, on vaig aconseguir la primera posició. Va ser quan feia tercer de primària. La sensació que tenia quan hi vaig anar era una mica estranya, perquè en ser la primera vegada que participava en una competició més gran, no sabia ben bé on anava. Jo anava fent el que em deia el meu entrenador. A la semifinal vaig quedar segona, i vaig arribar a la final amb ganes de fer tot el que pogués, però ni m’imaginava que quedaria primera. Després de formar part dels Escatxics durant sis anys, com t’arriba la possibilitat de passar al Club Terres de Ponent? Aquest club, que agrupa atletes de diversos clubs de la zona (Els Xafatolls de Mollerussa, el Lleida UA, el Club d’Atletisme de Bellvís, els Escatxics d’Agramunt, etc.), va néixer arran de la necessitat de poder competir com a club a nivell de Lleida fins a la categoria sub16, que és la categoria en què competeixo actualment. Abans era difícil poder competir com a club i fer relleus en algunes categories perquè hi havia pocs atletes en cadascun dels clubs. Quan em van dir que podia formar-ne part, ara fa dos anys, em va fer molta il·lusió, tot i que em feia pena deixar els Escatxics per tots els anys que hi he estat. Tot i això, continuo entrenant amb ells com sempre. Com recordes els inicis amb el Terres de Ponent? Un cop al Terres de Ponent, al principi em va costar una mica adaptar-me perquè em considero una persona molt introvertida. Els entrenaments amb aquest club també eren més durs del que estava acostumada, però finalment em vaig adaptar, vaig conèixer gent nova, i ara em sento molt còmoda al club i amb
