Impuls Cal Gasparet

EDITORIAL, 3

4t trimestre 2021

CAL..., 3 QUÈ FEM?, 4 FIRES

QUI SOM?, 6

JANET VÁZQUEZ, COSTURA

PSICOEDUCA, 10

INFANTS SEGURS I AUTÒNOMS

EMPRENEDORS, 12

PERSPECTIVA INTERIORS

AGRAMUNTINS PEL MÓN, 16 MÍRIAM VALERO, BALI

SALUT SÈNIOR, 20

DERMATITIS ATÒPICA

SOLIDARIS, 24

VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA

DIARI D'UN NÒMADA, 26 ILLES GREGUES

MOVIMENT CREATIU, 28

CENTENARI GUILLEM VILADOT

COS I MENT, 32

DISFÈMIA O DISFLUÈNCIA?

ESPORTS, 34

NÚRIA ARGELICH, ATLETISME

BENESTAR I CÀNCER, 36 LINFEDEMA

I... QUÈ MÉS?, 38 ON MENJAR?, 39 ARTAPA 1224

RACÓ DEL PORC, 40

Cal Gasparet

A GRUPO CONSIST, S.A. Ens preparem per a un futur on no deixem de cercar solucions flexibles i adaptades a les necessitats dels clients.

Afrontem aquest futur des de l'optimisme, amb ganes, idees i joventut i també amb experiència, coneixement i cultura empresarial.

Tots som part d'aquesta empresa que ha unit i seguirà unint generacions. Aquest és el major actiu de la cadena de valor.

ons Flexible soluti ckaging f o r fl e x i b l e p a

És moment d'avançar amb una marca que incorpora tots els nostres trets d’identitat i afronta el futur amb ganes de fer i ser.

Benvinguda,

2

GRUCONSA

Amb més de 50 anys d’història, la Impremta Vicens, també coneguda com a Cal Gasparet, és un dels negocis més veterans d’Agramunt. Per conèixer l’origen d’aquest renom anem fins a la impremta, on ens trobem amb el Pere Vicens i la Maribel Moreno.

Per posar-nos en context, el Pere ens explica: “El germà del meu avi Pere, es deia Gaspar, i quan va néixer el meu pare, l’avi va posar-li el nom del seu germà. Com que aleshores hi havia dos Gaspars, per diferenciar-los, al meu pare li deien Gasparet”.

Arribem al final d'un 2021 que ens ha retornat algunes de les coses de les quals la pandèmia ens ha privat durant un llarg temps. Després de mesos sense veure a molts dels nostres clients, el passat mes de setembre vam poder retrobar-nos amb molts d'ells a FIGAN, a Saragossa. Aquest retorn a la normalitat, també ens ha portat a altres fires i congressos que s'han celebrat en aquests darrers mesos de l'any i que us expliquem en aquesta edició de l'IMPULS.

Situada al número 15 del carrer Àngel Guimerà, la casa de Cal Gasparet va ser construïda l’any 1965, però no va ser fins al 1970 quan el Gaspar Vicens, pare del Pere, va obrir la impremta. “El meu pare treballava a la impremta de Cal Pera, que estava justament al costat de la nostra, i l’any 1970 va comprar la llicència d’una impremta a Lleida, perquè aleshores era necessari tenir-la, i va portar les màquines. Així va començar la Impremta Vicens”, explica el Pere. Amb el pas del temps, la família va anar adequant la casa, i el 1975 hi van anar a viure. Actualment, hi viu el Pere amb la Maribel i les seves filles.

Amb aquest retorn a una relativa normalitat, tanquem l'any, satisfets de la feina feta, amb bones sensacions i amb ganes de continuar treballant i superant-nos. Durant el 2022 seguirem amb la nostra aposta per la innovació, ajudant als nostres clients a desenvolupar un model de negoci rendible, perdurable i eficient. I ho farem des del que més ens identifica, els nostres valors, passió, confiança i qualitat.

Seguint amb la nostra conversa, la Maribel recorda quan un dia d’estiu estava tota la família a la platja, a l’Hospitalet de l’Infant, i, sense esperar-ho, van sentir que els cridaven pel seu renom. “Ens va fer molta gràcia que, lluny de casa, algú ens saludés d’aquesta forma”, reconeix, i afegeix: “Les nostres filles, moltes vegades també ens expliquen que la gent pel carrer els diuen que són de Cal Gasparet. Amb això veiem que el renom continua viu”.

Finalment, el Pere assegura sentir-se molt orgullós que la gent s’adreci a ell com el Gasparet. “Mentre hi siguem, farem que el renom es mantingui ben viu, sobretot per la memòria del meu pare”, conclou.

En l'àmbit local, el 2022 també arriba amb una commemoració important, la del centenari del naixement de l'artista local Guillem Viladot. En aquest IMPULS us atansem a com la Fundació Privada Guillem Viladot treballarà durant els pròxims mesos en una celebració que vol servir com una plataforma de reconeixement i reivindicació de la figura de l'artista i del seu llegat.

Ja per acabar, amb l'esperança que el 2022 sigui millor, desitgem a tots els nostres lectors molt bones festes!

Antonio Pinos, CEO Rotecna.

Direcció: Antonio Pinos.

Edició i maquetació: Tamara Lombardo.

Redacció: Tamara Lombardo i Francisco García.

Preimpressió: David Mercado.

Col·laboradors: Teresa Duran, Gilbert Esteve, Meritxell Aleu, Marta Eroles i AECC Lleida.

CONTACTE IMPULS marketing@rotecna.com

Dipòsit legal L-213-99

PUBLICITAT IMPULS marketing@rotecna.com IMPULS DIGITAL BLOG XARXES Imatge de Cal Gasparet als anys 70. Foto: Pere Vicens.

issuu.com/rotecnapress

impulsagramunt.blogspot.com.es IMPULS-d-Agramunt

L’opinió de la revista s’expressa només a l’editorial.

Els col·laboradors exposen posicions personals.

3

Tornem a les fires

Rotecna ha participat en els principals esdeveniments del sector porcí que han tingut lloc en els darrers mesos de l’any.

Imatge de l'estand de Rotecna a FIGAN Saragossa. Foto: Rotecna.

A poc a poc ens anem recuperant de la pandèmia i la presencialitat va tornant a les nostres vides. En aquest sentit, en els darrers mesos del 2021 s’han pogut celebrar les primeres fires postpandèmia del sector porcí en les quals Rotecna ha apostat fermament per participar-hi per tal de poder presentar les novetats desenvolupades al llarg dels mesos que hem estat sense assistir a esdeveniments d’aquest tipus, i per retrobar-se amb els seus clients, escoltar les seves inquietuds i així poder oferir sempre les millors solucions.

Com explica l’Òscar Toledano, director comercial de Rotecna, “en gairebé els dos anys i mig que han passat des de l'última edició de FIGAN, hem desenvolupat més productes que en cap període anterior de la companyia, i un d'ells, l’Evofeed, el sistema electrònic d’alimentació multifase per a granges porcines, ha estat premiat amb un esment a la innovació, fet que ens enorgulleix com a empresa innovadora”. Sobre aquesta qüestió, afegeix: “L'important avui dia és la innovació. Ningú ens compra productes pel que són, ens compren els productes pel que fan i

FIGAN Després de més d’un any i mig sense assistir a grans esdeveniments presencials, Rotecna va tornar el passat mes de setembre a participar en una fira. Concretament va ser a FIGAN, una de les cites més destacades del panorama agroramader a l’estat espanyol, que es va celebrar a Saragossa del 21 al 24 de setembre amb la presència de 827 marques expositores i més de 50.000 visitants.

Al llarg dels quatre dies de fira, la nostra marca va presentar al públic més de 20 novetats en un estand de 200 metres quadrats.

Entre els productes presentats van destacar el Dositronic G, el sistema d’alimentació electrònica per a truges gestants de Rotecna; el Silotronic, el sistema de control del contingut de les sitges en temps real, nous models de tremuges electròniques i manuals, entre altres.

4

El sistema Evofeed, premiat a FIGAN. Foto: Rotecna.

Tornem a les fires

Rotecna ha impartit conferències en diferents esdeveniments aquest darrer trimestre de l'any. Foto: Rotecna.

pel que aporten. Llavors, fer productes cada dia més eficients, més intel·ligents i que tinguin un cost de producció més econòmic és vital per a la innovació”.

En el marc del certamen també es van celebrar diverses jornades tècniques, una d’elles centrada en la gestió dels purins. Rotecna també va participar en aquesta cita amb una presentació dels avantatges i beneficis de la nostra línia de productes Tecnapur, la qual permet separar la fracció líquida i sòlida dels purins per obtenir un millor rendiment d’una forma molt eficient, amb baix cost de funcionament i reduint les emissions de gasos contaminants.

Amb tot això, la primera celebració firal de caràcter professional després de l'aturada per la pandèmia va servir per destacar les ganes i la necessitat de crear espais on es puguin dur a terme trobades i generar negoci per a les empreses i els professionals.

SEPOR D’altra banda, del 25 al 28 d’octubre Rotecna també va participar en la Fira Ramadera, Industrial i Agroalimentària SEPOR, celebrada a Lorca (Múrcia). En la 54a edició d’aquest certamen, la nostra empresa va estar representada pel distribuïdor de la firma en aquesta regió, Sumgasur. A més, Rotecna va participar una vegada més en el Simpòsium Internacional de Porcicultura, que va comptar amb tallers monogràfics sobre

sanitat i bioseguretat, plans de vacunació en porcí, reptes mediambientals i sanitaris en les granges, etc. L’Alirio Barrios, responsable comercial de la zona sud-peninsular de Rotecna, va oferir una conferència sobre com preparar les granges porcines per al futur.

PORCIFORUM I PORC D’OR Per últim, Rotecna també va estar present durant el mes de novembre a Porciforum (Lleida), i a l’entrega dels Premis Porc d’Or, que en aquesta ocasió van tenir lloc a Lleida (Premis Porc d’Or de Capa Blanca), i a Sevilla (Premis Porc d’Or Ibèric).

En totes les celebracions vam participar com a un dels patrocinadors principals.

ON SEREM EL 2022?

A punt de tancar l’any, ja estem immersos en els preparatius de la primera fira en què participarem l’any que ve, Agros, la qual se celebrarà a Moscou (Rússia) el pròxim mes de gener, i on podrem presentar al mercat rus, una vegada més, les innovacions de la nostra marca.

Durant el 2022 també viatjarem a altres grans aparadors com són la World Pork Expo (EUA), Ildex Vietnam, o el certamen de referència europeu per a la indústria càrnia, Eurotier, que tindrà lloc durant el mes de novembre a Hannover (Alemanya).

5

Janet Vázquez, costura

"La costura et permet treballar d’una forma diferent i pensar d’una altra, i fer servir una part del cervell que podríem dir que no fem anar normalment".

L’any 2017 la Janet Vázquez entrava a formar part de l’equip de Rotecna. Concretament ho feia a Oficina Tècnica, com a estudiant en pràctiques. Un cop finalitzats els seus estudis en Enginyeria Electrònica, a principis de 2018 s’incorporava a la secció d’electrònica, on actualment treballa com a 'project leader' del Dositronic G, el sistema d’alimentació electrònica per a truges en gestació. Encara que es considera una apassionada de la seva feina, també ho és del món de la costura. Actualment assisteix de forma setmanal a classes a Lleida, i com ens explica, una de les coses que més li agrada és fer-se la seva pròpia roba.

Sovint les persones que cusen o tenen relació amb la costura ho fan perquè ho han vist en les seves mares o padrines.

Aquest, però, no és el cas de la Janet, que va decidir que volia aprendre a cosir fa només dos anys. “Cada vegada que m’havia de fer la vora d’uns pantalons o entrar-me un vestit, tenia la necessitat d’anar a una modista i tenia la sensació que allò no era una cosa que hagués de ser molt complicada. Aleshores, va arribar un moment en què, només pel simple fet de ser capaç d’arreglar la meva pròpia roba i no haver de dependre d’un tercer, vaig decidir començar a estudiar costura”, explica la Janet, i continua: “Després de buscar per internet llocs on aprendre a cosir vaig trobar una acadèmia a Lleida i vaig apuntar-me”.

PRIMERES PUNTADES Un cop apuntada a l’acadèmia, el primer que va fer la Janet va ser un curs d’iniciació a la costura on va aprendre des de zero com posar fil a la màquina, com fer puntades rectes, fer acabats, etc. “En aquestes sessions també em van ensenyar a fer la primera peça de roba, que va ser una bossa per anar a 6

La Janet al taller de costura que s'ha fet a casa. Foto: Janet Vázquez.

comprar”, comenta. Un cop finalitzat el curs, la Janet va continuar la seva formació amb un altre curs una mica més avançat que consistia a desenvolupar un projecte propi amb l’ajuda de la professora. Com explica: “Jo vaig decidir fer un vestit, i el que vaig haver de fer va ser escollir el patró, copiar-lo, escollir les teles, cosir-lo, i fer-li els retocs fins a tenir la peça totalment acabada”.

Després de tot l’aprenentatge adquirit durant aquest temps a les classes, la Janet considera que encara li queda molt per aprendre, sobretot pel que fa a la confecció de peces de roba.

Tot i això, ja s’ha atrevit a confeccionar algunes per a ella mateixa, i del que més satisfeta està és de l’evolució que ha tingut en la confecció d’accessoris i complements.

Sobre aquesta qüestió, explica: “L’any passat per Nadal no vaig comprar cap regal, els vaig fer tots jo. Vaig regalar una funda per ordinador, passamuntanyes, bosses, necessers, etc. Van quedar tots força bé, i si no arribo a dir que els vaig fer jo, podien passar com articles de compra”.

Janet Vázquez, costura

REPTES DE LA COSTURA Un dels reptes més difícils a l’hora d’elaborar una peça de roba, possiblement és pensar en el seu disseny i trobar la inspiració. Per ara la Janet no ha fet el pas a dissenyar, ja que considera que encara no té la preparació suficient per fer-ho. En aquest sentit, quan vol confeccionar alguna peça de roba, explica que el que fa és mirar dissenys existents a Pinterest, i per la seva part, ella tria la tela que vol utilitzar. “Pinterest és una eina de gran ajuda quan necessites inspiració. Per exemple, si vull fer una faldilla de tub, entro a aquesta web, busco, i de totes les propostes que surten sempre trobo alguna idea per fer la meva”, assegura.

Aleshores, tot i treballar seguint exemples i patrons, la Janet assegura que la costura li suposa una manera de desconnectar i fer coses noves per ella. “La costura et permet treballar d’una forma diferent i pensar d’una altra, i fer servir una part del cervell que podríem dir que no fem anar normalment. També em permet ser creativa en el sentit que quan vull fer alguna peça, tot i seguir un patró, puc escollir teles, combinacions, colors, etc.”, comenta.

D’altra banda, la perfecció és per la Janet un altre dels reptes a l’hora d’elaborar algun dels seus articles, ja que es considera molt perfeccionista. “El fet de voler fer peces perfectes em porta a haver de descosir moltes vegades el que prèviament ja havia cosit, perquè si una costura no queda com m’agrada, he d’agafar el descosidor i treure punt per punt i després tornar-ho a fer. Una cosa també molt important a fer mentre confecciones és planxar cada vegada que realitzes una costura, per poder obtenir un bon resultat”, explica.

NOUS PROJECTES Ara mateix la Janet es troba confeccionant un abric per aquest hivern, un projecte que ella mateixa defineix com high level.

“Uns pantalons són molt fàcils de cosir, perquè no deixa de consistir a unir dues peces. Un abric és més complicat perquè hi ha moltes més peces”, admet. També explica que un cop acabat l’abric, li agradaria fer alguna camisa, repte que, tot i que pot semblar fàcil, precisa de molta tècnica, assegura. I a més de tot això, aquest any també vol tornar a elaborar ella mateixa els regals de Nadal per la família, per la qual cosa ja ha començat a buscar teles i recollir idees.

La Janet creant noves peces. Foto: Janet Vázquez.

Algunes de les creacions pròpies de la Janet. Foto: Janet Vázquez.

Per últim, parlant de la possibilitat de crear un projecte propi vinculat amb la costura, la Janet comenta que li agradaria fer alguna cosa a través d’Instagram. “Hi ha gent que es dedica a vendre per aquesta xarxa social petits accessoris com necessers, bosses, estotjos, o roba de nadó, que no és molt complicat fer-la.

El que passa, però, és que si he de tenir en compte el cost del material i el temps que es dedica a confeccionar qualsevol d’aquestes peces, ho hauria de vendre a un preu una mica alt sí el que vull és treure un benefici. Tot això són coses que em ronden pel cap i em faria il·lusió”, conclou.

7

8

9

Marta Eroles i Fiñana Psicòloga, treballadora social i mestra

Ajudar els infants a ser segurs i autònoms A mesura que anem creixent, la vida ens proposa petits reptes que, quan els superem, ens generen confiança.

Els professionals de la psicologia infantil cada vegada rebem amb més freqüència consultes sobre com potenciar, en els més petits, autonomia i seguretat. Moltes famílies manifesten que als nens i nenes els costa desenganxar-se dels adults, fer les tasques per ells mateixos i sense ajuda, i que afrontar-se a situacions noves i desconegudes per a ells els genera angoixa i malestar.

Dos dels aspectes claus en aquestes conductes són la seguretat i l’autonomia. Són els nostres fills nens segurs?

La seguretat no és una condició innata de les persones sinó que es va construint al llarg del temps i d’acord amb l’entorn i les experiències que viuen les criatures. Està relacionada amb el fet que els nens i nenes se sentin capaços de fer alguna cosa i no els faci por afrontar-la. A mesura que anem creixent, la vida ens proposa petits reptes que, quan els superem, ens generen confiança en nosaltres mateixos i ens permeten afrontar-ne de nous i més complexos. D’aquesta manera, construïm la nostra autoestima.

Quan a un infant se li plantegen reptes que no pot assolir, se li genera frustració, està decebut amb ell mateix i això farà que tingui dificultats en resoldre altra vegada el que la vida li imposa.

Com podem incentivar la seguretat dels més petits?

• En primer lloc, els hem d’animar a superar reptes que pel seu moment evolutiu siguin capaços de fer. Per exemple, no 10

podem proposar a un infant de 2 anys que es lligui els cordons de les sabates perquè és difícil que ho sàpiga fer i, si no ho aconsegueix, pot decebre’s o enfadar-se amb ell mateix.

• L’hem d’encoratjar sempre, tant si ha aconseguit l’objectiu com si ho ha intentat. Cal que premiem el seu esforç amb una abraçada, un comentari positiu i un impuls per tornar-ho a intentar un altre dia.

• És important escoltar sempre les noves demandes i procurar fer-les realitat, explicar-los el procediment de com fer-ho i oferir-los la nostra ajuda, si la necessiten. Hem d’evitar dir-los «això no ho sabràs fer» o fer-ho per ells, ja que els podem generar sentiment d’incapacitat: és important que s’equivoquin i vegin ells mateixos fins a on són capaços d’arribar.

• Tampoc hem de caure en el parany de dir-los que ho fan tot perfecte, perquè no és així. S’han de crear una imatge de si mateixos real, on s’acceptin els errors i els visquin com una cosa natural i necessària per continuar aprenent • Cal posar èmfasi en el progrés i no en el resultat: «Molt bé, ho has intentat! Si continues així, cada vegada en sabràs més!»

Veure que progressen els dóna l’empenta que necessiten per continuar superant noves metes i afrontar-les amb seguretat i autonomia.

EXPOSICIÓ A L'ESPAI GUINOVART : anhels de llibertat

10 Octubre 2021 | 06 Març 2022

EXPOSICIÓ AL PETIT ESPAI JOSEP VALLÈS

"entre l'alquímia i l'art" 31 Octubre 2021 | 13 Febrer 2022 Fes-te Amic de l'Espai per només 30 € l'Any El vostre suport es clau per preservar l'obra de Guinovart Protectors Fundació:

: Sr. Joan Uriach i Marsal

11

Xènia Pons, Perspectiva Interiors “Ofereixo un servei molt personal, proper i creatiu”.

La Xènia Pons. Foto: Rotecna.

Apassionada de la seva feina, la Xènia Pons, des de ben petita, ja es comprava revistes de decoració, dibuixava cases i tenia curiositat pel món de l’interiorisme, tot i desconèixer la possibilitat d’aquesta professió. Així, després de formar-se com a arquitecta tècnica i interiorista, i una destacada experiència en el disseny de botigues, la possibilitat de fer projectes en habitatges va trucar a la seva porta. Fa un any, el volum de projectes externs era suficientment important perquè la Xènia es decidís a crear Perspectiva Interiors i dedicar-se 100% a fer el que li agrada.

Per què decideixes dedicar-te al món de l’interiorisme?

Sempre m’havia agradat, tot i que jo vaig començar estudiant arquitectura tècnica i no interiorisme, perquè llavors m’atreia més la part tècnica, però en acabar i després de passar un any a Londres per aprendre anglès, vaig creure que em faltava alguna cosa més, i vaig fer un màster en interiorisme.

Sempre t’havia atret el món de la decoració?

La veritat és que no coneixia a ningú que fos interiorista en el meu entorn, però sempre m’havia agradat. Ja de petita em comprava revistes de decoració, m’agradava molt el dibuix, i dibuixar cases. És més, quan havíem de triar la carrera el que tenia clar és que faria alguna cosa de dibuix i sempre deia que seria arquitecta. La veritat és que no coneixia pràcticament ni que era l’interiorisme.

Quines van ser les teves primeres experiències professionals?

Un cop acabat el màster en interiorisme em va sorgir la possibilitat d’entrar a treballar a Torrons Vicens per fer el disseny 12

de les botigues. Allà sí que vaig fer un autèntic màster en interiorisme i arquitectura. Per mi va ser la clau, hi vaig aprendre moltíssim. Després de tres anys i mig, vaig plegar i vaig començar a treballar al Culinarium de Tàrrega, que iniciava una expansió amb noves botigues, i amb la meva experiència me n’hi vaig anar a treballar. Paral·lelament a aquesta feina em van començar a sortir projectes d’interiorisme a cases, reformes i obra nova. Aquells primers projectes em feien molt respecte, perquè mai havia treballat en habitatges, només havia fet botigues. Tot i això, vaig començar fent algunes feines puntuals i ho he estat compaginant durant tres anys.

Finalment, decideixes muntar la teva pròpia empresa Perspectiva Interiors. Quan i com sorgeix l’oportunitat?

Farà un any. El volum de projectes que tenia fora de la feina era massa gran, i m’agradaven molt més les feines externes que feia que la meva feina d’oficina i fer botigues. Així que com no podia amb les dues coses vaig deixar Culinarium i vaig crear Perspectiva Interiors. Va ser un dilema, ja que perdia l’estabilitat d’una nòmina fixa a final de mes, però al final vaig prendre la decisió de muntar-me pel meu compte 100%, i sort que ho vaig fer, estic molt contenta. A més, continuo treballant per Culinarium com a interiorista externa quan han d’obrir noves botigues.

Què ha estat el més fàcil de fer aquest pas com a emprenedora?

Les ganes de fer-ho, perquè m’agrada moltíssim la meva feina, tot i que em feia molta por per la part econòmica. No em puc queixar perquè en aquests moments hi ha moltíssima feina, però sóc conscient que un dia pot baixar. De moment no em fa por.

Xènia Pons, Perspectiva Interiors I què ha estat el més difícil?

No tenir horaris ni caps de setmana. Cal tenir en compte que la gent per qui faig els projectes treballa les seves hores i només poden quedar amb mi a partir de les 19h de la tarda, però en canvi pels paletes i pels industrials implicats en l’obra jo estic disponible des de les 7h del matí.

Com definiries la feina que fas?

Diria que ofereixo un servei molt personal, proper i creatiu. Hi ha gent que no entén la meva feina, i la primera és la meva mare!

Ara ja ho entén més, però hi ha qui li costa entendre que per fer un lavabo o una cuina contractis una interiorista, quan pots anar a la botiga i comprar-ho. El que ofereixo és un servei més complet, no només un tema estètic, sinó pensar en tots els detalls, en el disseny, els colors, però també la utilitat i la funcionalitat del dia a dia, saber quina és la millor distribució, és pensar-ho tot i oferir una perspectiva amb disseny i practicitat, que potser si no ets professional ni hi penses.

Projecte d'un menjador nou. Foto: Xènia Pons.

Quin és el perfil de gent que et demana ajuda? És una cosa curiosa que ha anat canviant amb els anys, ja que fa un temps, un interiorista el contractava bàsicament gent que tenia diners i volia algú que li fes tot. Ara això ha canviat molt, i molta gent demana el servei d’un interiorista per fer una reforma, sobretot pel mal de cap que comporta fer una obra i les ganes que acabin ràpidament. Aquest és el principal comentari que em fa la gent: “Porta-m’ho tu, que no en vull saber res”.

Com és tot el procés d’acompanyament al client?

Normalment quan la gent em contacta és perquè no saben per on començar i jo els ajudo en tot el procés. Primer tinc una visita amb els clients, m’expliquen què volen i necessiten, jo els explico la manera de treballar i els hi passo un pressupost i els meus honoraris. A partir d’aquí, comencem a treballar: aixecament de plànols, propostes de distribució, propostes de materials, imatges 3D, i portar l’obra i tots els professionals implicats des que comença fins al final. El més complicat és la tria de materials, i més perquè la majoria de clients han vist el que volen a Pinterest i et diuen això és el que vull! El que faig és fer una primera tria, i ells decideixen quina opció els agrada més o si necessiten veure algun model més.

Algun projecte que recordis perquè ha suposat un repte?

En tinc molts, no sabria quin destacar. Però sí que et diria que el repte per mi sempre és quan et diuen: “Tinc aquest pressupost”, i passa gairebé sempre! Aquest és el repte més gran. Quan no tens pressupost tot és fàcil, però això passa poques vegades.

Reforma d'una botiga a Agramunt Foto: Xènia Pons.

Utilitzes les xarxes per mostrar els teus treballs, són una bona eina de difusió?

Pràcticament no inverteixo en publicitat, tinc un compte d’Instagram que em porta una noia i diria que tota la gent que no coneixia d’abans m’ha contactat a través de l’Instagram.

Molta gent em fa referència a les publicacions que fem. Després, el que funciona millor és el boca a boca de la gent. Jo vaig començar fent una casa a Guissona i ja en porto set.

Quins són els pròxims reptes professionals que tens?

M’agradaria créixer. Ara la feina que tinc ja no la puc fer sola, així que compto amb una noia que em fa els dissenys en 3D i renders, i m’ajuda molt. Així que en un futur, si les coses van bé, m’agradaria poder comptar amb algú i tenir el meu propi despatx, ja que, a més, ara tinc muntada l’oficina a casa i, tot i que és molt còmode pels horaris que tinc, necessito espai.

13

14

R o n d a C o m t e s d ’ U r g e l l , 37 / A g r a m u n t e s t u d i @ p l a b a l a g u e r . c o m / T. 9 7 3 3 9 2 4 8 6

15

Míriam Valero – Bali “A Bali tens totes les comoditats del món occidental en un escenari, per a mi, idíl·lic”.

La Míriam durant el seu viatge pel sud-est asiàtic. Foto: Míriam Valero.

Amb una rutina establerta a Barcelona com a consultora de Recursos Humans, trobar el seu racó, el seu lloc en aquest món, va empènyer a l’agramuntina Míriam Valero a viure l’experiència, l’any 2019, de marxar cap a l’Índia només amb un bitllet d’anada. Tant és així que, després de 16 mesos viatjant i descobrint el sud-est asiàtic, va tornar a Bali, l’illa de la qual es va enamorar, per instal·lar-s’hi.

En quin moment decideixes viure l’aventura de viatjar pel sud-est asiàtic?

El desig de marxar ha viscut amb mi des que tinc noció de consciència. Sempre he tingut molta curiositat per saber què hi havia més enllà de la vida convencional en què estava immersa.

Ja havia temptat la idea de buscar oportunitats fora de la zona de confort, però sempre d’una manera temporal, amb bitllet d’anada i de tornada, però el gener del 2019, m’esperava una aventura sense expectatives, només les ganes de viure primeres vegades. Vaig marxar amb un bitllet d’anada a l’Índia, res més.

Quins indrets vas visitar?

Vaig entrar al sud-est asiàtic per la porta gran, l’Índia, on vaig estar tres mesos per la zona de Rajasthan. Aquí va començar la desconstrucció de creences. Després de molta intensitat, m’esperava el Nepal: Tres mesos més on realitzo el circuit de l’Annapurna a l’Himàlaia, i on comparteixo temps d’or en un orfenat de nenes. Després d’aquests temps, vaig aterrar a Tailàndia a la recerca de calma, sol i platja. Vaig creuar per terra la frontera amb Malàisia, on vaig estar treballant dos mesos en l’únic ressort que hi ha, en una platja privada d’una illa perduda 16

en el mapa, i després de moltes plantacions de tes arribo a Singapur. Posteriorment, Borneo em va impressionar amb la seva fauna i els elefants pigmeus, i de Bali em vaig enamorar completament. A partir d’aquí vaig continuar l’aventura per Vietnam i vaig visitar Filipines, sempre tenint al cap tornar a Indonèsia.

Algun lloc que et marques especialment?

Evidentment Bali, on estic vivint actualment, però com a xoc cultural i punt de partida, l’Índia. Tu no visites l’Índia, l’Índia et visita a tu. A partir d’aquí em quedo amb la companyia. Les persones fem màgics els llocs.

Com sorgeix la possibilitat d’instal·lar-te a Bali?

M’instal·lo a Bali d’una manera orgànica, em captiva. Tots tenim un racó on ens sentim segurs, en pau i plens, el meu és Ubud, a Bali. L’oportunitat sorgeix perquè la creo. No hi ha res que ens vingui donat.

T’havies imaginat mai que viuries lluny d’Agramunt o de Catalunya?

Honestament sí. Començo la carrera a Lleida, però al quart any me’n vaig a Barcelona a la recerca de noves sensacions, i quan finalitzo la carrera me’n vaig a Finlàndia nou mesos. Ningú sabia què m’oferiria el futur, però tot apuntava a sortir de la caixa.

Com van ser les primeres setmanes a Bali?

Amor a primera vista. Cada racó és una foto de documental i el que hi ha darrere de la foto encara és millor. La passió i la

Míriam Valero - Bali dedicació de la gent a cuidar del seu espai, de la seva terra, de la seva comunitat... A Bali tens totes les comoditats del món occidental en un escenari, per a mi, idíl·lic. Amb tot, el procés d’adaptació va requerir molta paciència i mirada oberta, deixant enrere el que per a mi era el ‘correcte’ i donant espai a les noves veus, sense judici, simplement acceptant i respectant, vivint les adversitats com una oportunitat i no com un problema. El cos s’adapta, som camaleòniques per naturalesa. A més, hi ha una comunitat molt gran de persones de fora que ens fem l’entrada a Bali molt més fàcil.

Com és el lloc on vius?

Ubud, el poble on visc, té llum pròpia. Clima tropical, molta calor i plou més del que m’agradaria, però gràcies al clima tenim la vegetació que tenim. Els autòctons sempre tenen un somriure a la cara, passi el que passi, i te l’encomanen. Per a tot tenen una solució i són molt pragmàtics.

Què fas a Bali?

He emprès un projecte de restauració: una foodtruck de menjar de casa. Una idea pionera a Ubud, on l’han rebut amb molta estima. També estic treballant en una startup de Madrid de manera 100% remota. El meu dia a dia és imprevisible i ordenat a la vegada. Em sento lliure cada dia per escoltar-me i establir hàbits que respectin l’ara i em facilitin atendre les meves responsabilitats. M’agrada la rutina, i la necessito, però sempre deixant un racó a l’espontaneïtat, que la vida tingui vida pròpia.

Em llevo, faig esport, esmorzo sempre a l’aire lliure, llegeixo una estona, em poso a treballar, comparteixo temps amb la meva parella, visito el negoci, anem a passejar pels camps d’arròs o a caminar per la platja... Casa nostra està enmig dels camps d’arròs, isolada i amb unes vistes verdes, res més, amb molta pau i tranquil·litat. Les cases majoritàriament són d’una planta, la cuina oberta i no hi ha sala d’estar. D’espai interior només hi ha l’habitació i amb una mica de sort, el bany, perquè normalment també està obert a l’exterior. Jo només veig als camperols de tant en tant quan vénen a cuidar de l’arròs o a agafar cocos de les palmeres.

Què fas en el teu temps lliure?

Explorar l’illa. La naturalesa és la meva panacea. El que sigui, però envoltada de natura.

Teniu relació amb la gent autòctona?

Evidentment! És l’essència d’estar vivint aquí. Tot l’ecosistema de relacions que es crea amb els autòctons, tot el que et mostren i la seva manera de pensar és pura riquesa. Per una altra banda, també tenim amics i amigues catalans i espanyols que s’han

Imatge de la 'foodtruck' que tenen a Bali. Foto: Míriam Valero.

Amb amics de la zona. Foto: Míriam Valero.

convertit en la nostra família aquí. Les connexions que es creen són molt pures i honestes.

En aquest temps has pogut descobrir part de la història de Bali, la seva cultura, tradicions... Què t’ha sorprès més?

Entre d’altres, la manera que tenen de viure la mort. A Bali celebren la mort, es vesteixen de colors o de blanc, i canten i ballen mentre miren com el cos es crema sobre un llit de llenya a la intempèrie, i són els mateixos familiars els que recullen les cendres. És antagònic al que suposa per a nosaltres. Això t’obre la ment d’una manera brutal.

Després de tot aquest temps lluny de casa, què és el que més t’agrada de viure a Bali?

Qui sóc jo a Bali, això és el que més m’agrada, treu la meva millor versió. Em permet viure una vida d’acord amb els meus valors, principis i anhels. El ritme de vida en calma i les relacions que es fomenten també són el punt fort. M’encantaria afegir que si algú 17

Míriam Valero - Bali no troba el seu lloc on està, que busqui fora. No hi ha una manera correcta de viure la vida. Escull aquella que et faci sentir en pau. La idea de viatjar i viure en un país exòtic sona molt romàntica, però no està feta per a tothom, deixes enrere moltes coses… i no m’agradaria idealitzar-ho. Tot està bé i tot és suficient si surt del cor.

I el que menys?

Principalment, el cost de no poder passar més temps amb la meva família. Després et podria dir la humitat, la inexistència de persianes, els gossos abandonats i l'absència de lleis de tràfic, ja que pots parar tranquil·lament el cotxe al mig de l’autopista, anar a 40 o 120 km/hora...

Què és el que més trobes a faltar de Catalunya i el que no?

Trobo a faltar el menjar de casa, sens dubte, i sobretot, amb qui el compartia. M’encanta la nostra gastronomia i cada cop valoro més la varietat de la cuina mediterrània. Una altra cosa que trobo a faltar són els plans culturals: el teatre, el cine, els museus... En canvi, no trobo a faltar la pressió social. Porto vivint, literalment, amb tres pantalons des que vaig marxar de casa, i no passa res. És un exemple frívol, però s’entén. No trobo a faltar les imposicions que ens venen donades simplement pel fet d’haver nascut en una societat determinada. Aquí, tot això no importa, tenim l’oportunitat de mirar de dins a fora, no de fora a dins.

Vens a Agramunt?

Encara no he tornat des que vaig marxar. La COVID-19 m’ho ha posat difícil, però tinc clar que el que més vull és compartir taula amb la meva gent. Vull anar al teatre, a tallers i trobades culturals, anar a esquiar, parlar durant hores amb un vinet al voltant de la llar de foc de casa dels meus avis…

En aquest sentit, com has viscut la pandèmia a Bali?

Emocionalment segura i tranquil·la. Les restriccions han sigut laxes fins a l’últim moment, curiosament és ara que s’han posat més estrictes. Em sento molt afortunada per haver pogut gaudir d’una illa històricament massificada pel turista, ara buida. Llocs on hi havia hores de cua per fer-te la típica foto, estaven totalment desèrtics. Això no tornarà a passar. Econòmicament, evidentment, ens ha afectat en la prosperitat del restaurant. No obstant això, seguim en peu de guerra i amb la mateixa il·lusió que el primer dia. Agraeixo també haver-ho viscut en un entorn natural, ja que m’ha permès no tenir la sensació d’estar tancada a casa.

Quins llocs ens recomanaries visitar?

De Bali, destacaria el sud per les platges, el centre pels camps d’arròs i el nord per l’autenticitat de la cultura balinesa.

18

Enmig de la natura, a Bali. Foto: Míriam Valero.

MÉS PERSONAL Què és el que més t'agrada del lloc on vius?

La calma i la pau que em transmet tot l'entorn que envolta casa meva.

Com definiries els balinesos?

Són persones molt alegres, servicials i molt devotes amb la seva religió i els seus costums.

El teu menjar balinès preferit: Ayam Bakar, pollastre a la brasa amb un mix d'espècies balineses i una salsa picant.

Alguna expressió típica: Destacaria terima kasih, que s’utilitza per donar les gràcies.

Literalment vol dir: donar i rebre. Em fascina, aquesta expressió, resumeix per què estic on estic, per aquesta bidireccionalitat d’intencions Què és el que més trobes a faltar del poble?

Les cafeteries, anar a fer una xocolata calenta i un pasta a mitja tarda, les voreres per caminar sense perill i els supermercats.

Què t’emportaries segur a la motxilla després d’uns dies a casa?

Medicina, segur. Aquí és cara i poc efectiva.

Penses a tornar?

De moment, només de visita, a viure ho dubto molt, però mai se sap, la vida dóna moltes voltes.

19

R O I N È S T U SAL Gilbert Esteve Farmacèutic, Òptic i Tècnic en Ortopèdia

La dermatitis atòpica

Els principals símptomes de molèstia d'aquesta malaltia són la inflamació i la picor.

La dermatitis atòpica és una afecció cutània que té una alta incidència a escala mundial. Tot i que fins ara estava centrada en països més industrialitzats s’ha anat estenent a altres zones del món, doblant la seva incidència en els darrers 30 anys. Té una prevalença d’afectació estimada del 5% en adults i sobre el 20% en infants, i en la majoria dels casos els primers contactes amb la malaltia es produeixen durant els cinc primers anys de vida.

Es tracta d’un trastorn crònic i perllongat (això fa que tingui incidència directa en la qualitat de vida de qui la pateix: falta de son, estrès, etc.) que es caracteritza per tenir la pell seca, escamada i irritada, i es va mostrant en brots (moments en què les molèsties s’accentuen). No té cura, però un control i una cura periòdics ajuden a protegir la pell i espaiar els brots.

Què és la Dermatitis Atòpica (DA)?

La nostra pell està formada per tres capes: hipodermes, dermis i epidermis. Aquesta última, és la més externa i actua com a barrera protectora del nostre organisme. Quan aquesta barrera es veu alterada (per falta d’hidratació, alteració lipídica, etc.) deixa de fer la funció protectora i provoca sequedat en la pell.

Aquesta alteració de la funció de barrera fa que la pell deixi passar microorganismes dolents i altres al·lèrgens (factors mediambientals com pol·len, aliments, pèl d’animals, etc.) provocant així una resposta immunitària de l’organisme. Tot això també produeix una cascada inflamatòria que desencadena en els principals símptomes de molèstia d’aquesta malaltia: la inflamació i la picor. La picor és el principal causant de sobreinfeccions, ja que en rascar-nos accentuem l’alteració de la barrera cutània. Això es coneix com el cicle de la pell atòpica: Alteració barrera cutània – Sequedat – Irritació i Inflamació – Picor i rascat – Infecció.

20

Causes i desencadenants No hi ha una única causa, si bé sí que s’ha trobat correlació entre diferents malalties i la dermatitis atòpica. Els principals factors desencadenants de la DA serien factors genètics (algun dels progenitors pateix d’asma o febre d’heno), climàtics i mediambientals (fred, contaminació...), edat de la mare en néixer, gènere (més incidència en dones), etc. També els símptomes de la mateixa malaltia com la picor fan que ens rasquem més originant futures infeccions.

Com prevenir-la?

Com ja hem dit, aquesta malaltia és crònica i no té cura, però sí que l'ús de sabons Syndet (sabó sense sabons ni detergents, de Ph més similar al de la nostra pell) i una bona hidratació de la pell amb l’ús d’emol·lients amb alt contingut lipídic de forma diària, és bàsic per mantenir la funció de barrera i evitar així l’aparició de brots o, almenys, espaiar-los en el temps. L'aplicació d'aquests emol·lients sempre serà més efectiva amb la pell mullada, ja que afavoreix l'absorció. D'aquí la importància d'una bona hidratació just després del bany. També els canvis d’hàbits alimentaris, extremar les precaucions si es pateix alguna al·lèrgia o intolerància alimentària, no exposar-nos sovint a temperatures altes ni humitats altes per evitar suar (sempre millor una dutxa que un bany, curtes, de menys de 10 minuts, i a una temperatura inferior a 32º), utilitzar roba de cotó, evitar contacte amb el níquel (present en joies), evitar un contacte perllongat amb el clor i l’aigua salada, ús de detergents biològics, el tabac, evitar viure en zones molt fredes i de molta contaminació, les exposicions llargues al sol, etc.

Aquestes accions faran que la convivència amb la malaltia sigui més portadora. Per qualsevol dubte, us esperem a la farmàcia.

21

SOLIDARIS Voluntariat per la llengua

Hanane: "És molt dur no poder comunicar-se. Necessitem practicar i parlar el català per tal d’entendre’ns en coses bàsiques com anar a comprar".

La Hanane i la Marta Eroles són parella lingüística. Foto: Rotecna.

Ens trobem amb la Marta Eroles i la Hanane en una cafeteria d’Agramunt per fer un beure i conversar una estona. Aquesta és una escena habitual entre coneguts, amics i també parelles lingüístiques. La Marta fa més de 10 anys que dedica part del seu temps lliure a ser voluntària per la llengua, una figura solidària que serveix de gran ajuda a les persones nouvingudes per integrar-se més ràpid. Com ens confessa la Hanane, parella lingüística de la Marta, procedent del Marroc i que va arribar a Agramunt fa 13 anys: “Sovint la gent pensa que no volem comunicar-nos, però no és així. El problema que tenim és que no sabem la llengua i necessitem aprendre-la i practicar-la per poder relacionar-nos. Per això fer cursos de català i les parelles lingüístiques ens ajuden moltíssim”.

QUÈ ÉS UN VOLUNTARI PER LA LLENGUA? Ser voluntari lingüístic és molt fàcil si hi ha voluntat, tan sols cal contactar amb el Consorci de Normalització Lingüística o amb el servei de català del Consell Comarcal i oferir-se. A partir d’aquí, un cop s’assigna una parella lingüística, la implicació mínima que es requereix és d’una hora a la setmana durant 10 setmanes.

Aquest és el requisit mínim, però sempre se li pot dedicar més temps, segons la disponibilitat.

Malauradament, la Marta, que fa més de 10 anys que està inscrita com a voluntària i ha tingut set parelles lingüístiques, ens comenta que fan falta voluntaris: “La gent s’excusa amb la falta de temps. Tenim una vida molt marcada, la feina, la família, els 24

compromisos... el poc temps que tenim el dediquem a nosaltres, i ens fa falta, potser, dedicar una mica més de temps als altres i veure que hi ha gent amb dificultats que amb un petit gra de sorra que els podem aportar, per a ells significa moltíssim”.

Precisament, aquesta necessitat d’ajudar els altres és la que va moure la Marta a apuntar-se com a voluntària. “Penso que tenim el deure com a societat d’ajudar als que vénen de fora i facilitarlos la integració. Sempre tenim tendència a dir: ‘Vénen i no s’integren, o no s’esforcen prou, tants anys aquí i encara no parlen el català’, però jo em pregunto, i què fem nosaltres perquè s’integrin? Com els ajudem? Crec que aquesta és una bona manera. A més, penso que el català és una llengua que està en perill i és una manera de salvar-la. Hem de transmetre als que arriben la nostra estima per la llengua, els hem d’ensenyar la nostra cultura, perquè aprenguin a estimar-la tant com nosaltres; si no ho fem, es crea una barrera i se senten exclosos, i tenen el mateix dret que nosaltres de participar en la societat, perquè quan arriben, la societat són també ells, som tots”, explica la Marta.

LA PARELLA LINGÜÍSTICA Per tal d’exercir de voluntari lingüístic és important que hi hagi nouvinguts que prenguin la iniciativa de sol·licitar aquest servei.

Aquest és el cas de la Hanane, la darrera parella lingüística de la Marta, qui després de fer un curs de català i assabentar-se d’aquest servei va decidir tenir una parella lingüística amb qui practicar el català i millorar la seva comprensió i comunicació

SOLIDAR IS Voluntariat per la llengua diària. “Volia aprendre més el català, practicar-lo i poder-lo parlar. L’experiència amb la Marta va estar molt bé, però curta, perquè va arribar la pandèmia i vam deixar de quedar”.

Després d’estar més d’un any, per les restriccions, sense poder practicar el català, la Hanane reconeix que una llengua si no es practica, es perd i, per això, té la necessitat de reprendre quan es pugui les classes de català i la parella lingüística. “Les persones que venim de fora tenim molts problemes per no parlar. És molt dur no poder comunicar-se. Necessitem practicar i parlar el català per tal d’entendre’ns en coses tan bàsiques com anar a comprar, al metge, o parlar amb els professors dels nostres fills.

De vegades he de recórrer a amigues per comunicar-me, però m’agradaria poder fer-ho jo sola”, explica emocionada.

COMUNICAR-SE EN CATALÀ Per tal de facilitar-los aquesta comunicació i integració a la vida diària, la Marta ens comenta que en aquestes trobades lingüístiques fan una mica de tot: “La idea és començar facilitantlos les coses pràctiques, allò que necessiten en el seu dia a dia.

Per això, un dia vam anar a comprar el pa, al mercat, seiem en una plaça i parlàvem de les nostres històries, de l’arribada de la Hanane, de la seva família... també va venir a casa meva... Es pot fer tot el que es vulgui, sempre partint del nivell de català que té la persona”. En definitiva, afegeix la Marta: “Es tracta que perdin la por a parlar i, a poc a poc, s’atreveixin a fer-ho sols”. Tot i això, hi ha un altre aspecte, a banda de la llengua, que creu molt important: “Establir contacte amb una persona autòctona és, per als nouvinguts, un univers de possibilitats que els obre les portes a la nostra manera de ser i de viure. S’estableix un vincle molt bonic, una nova amistat, i l’oportunitat de conèixer altres cultures. A les meves parelles lingüístiques els he ofert sempre ajuda en temes de burocràcia, els he ensenyat els serveis del territori, els he orientat en temes laborals... tot el que ha estat al meu abast per tal que coneguin el seu nou entorn i s’hi puguin desenvolupar de manera autònoma. Si reben una carta que no entenen, em truquen i em pregunten com desxifrar-la, si tenen dubtes de com demanar hora al metge, com fer la matrícula dels nens a l’escola, tenen un referent que els pot acompanyar en aquests aspectes fins que aprenguin a fer-ho”, afegeix la Marta.

REPTES Per la Marta, després d’haver comptat amb set parelles lingüístiques, amb les quals manté contacte, el repte més important és trobar voluntaris, fan falta, assegura. “És necessari que nosaltres com a societat tinguem la iniciativa de fer-ho i no ens centrem tant en la crítica amb els que vénen de fora i

Imatge d'una de les seves trobades. Foto: Marta Eroles.

preguntem-nos quina responsabilitat tenim nosaltres en la seva integració. Quan t’apropes a una persona i comences a conèixer la seva història, la majoria de les vegades gens fàcil, entens que no pots jutjar-la, només entendre-la i oferir-li acompanyament perquè la seva integració sigui més fàcil”, conclou.

En aquest sentit, una crítica que posen sobre la taula tant la Marta com la Hanane és la tendència que sovint hi ha de parlar en castellà a les persones que vénen de fora. “Quan ens hi adrecem en castellà, els neguem el dret a aprendre el català; penso que és, fins i tot, una falta de respecte, perquè els privem d’accedir al nostre idioma”, afirma la Marta. Fins i tot, la Hanane assegura que quan diu alguna cosa en català “llavors se sorprenen i em pregunten si parlo català”.

Per concloure, la Hanane insisteix en la necessitat que tenen les dones de fora de fer cursos per aprendre el català i comunicar-se.

“Necessitem poder accedir a cursos i que tinguin més continuïtat”.

A més, les dues coincideixen que la gent hauria de ser més comprensiva i ajudar en aquest procés. La Marta acaba amb una frase que vol ser una reflexió i remoure consciències: “La llengua és el motor i alhora l’excusa de les quedades, però en les trobades s’estableix entre les parelles lingüístiques una relació d’estima i de respecte molt maca. Ser voluntària per la llengua m’ha obert la ment, m’ha ensenyat a escoltar, a no jutjar, i m’ha donat l’oportunitat de conèixer bones persones que m’han ampliat la visió del món i de la vida. Agraeixo a les meves parelles lingüístiques el seu esforç, és per a mi un orgull que vulguin aprendre la llengua i la cultura de la terra que els ha acollit i que, sense perdre les seves arrels, s’estimin Catalunya i la considerin casa seva”.

25

Teresa Duran Agent de viatges

Illes gregues, paradisos sobre la terra Cada illa té el seu encant i són una mostra d'allò més autèntic de la cultura grega.

Fotos: Teresa Duran.

Grècia compta amb un nombre incalculable d’illes. Diuen que aproximadament unes 6.000, de les quals només 227, estan habitades. Amb aquestes dades, ja ens podem fer una idea que la majoria d’aquestes joies no són visitades pel turisme massiu.

una mostra d'allò més autèntic de la cultura grega. Elements tan comuns com les casetes emblanquinades, les cales remotes d'aigua cristal·lina, les piscines naturals o els àrids deserts de roca… Però aquí us vull deixar una tria personal.

Cal tenir en compte que el país hel·lè està banyat per dos mars, el Jònic i l'Egeu. El primer està a l'oest de Grècia, a l'est de Sicília i al sud de l'Adriàtic, i el segon és a la part del Mediterrani situada entre la costa turca i la grega. Tant un com l'altre estan esquitxats per diversos grups d'arxipèlags com el Dodecanès, les Cíclades, les del golf Sardònic, les Egees del Nord, les Esporades i les Jòniques.

• Naxos, l’anomenada illa tranquil·la, té algunes de les platges de sorra blanca més boniques de Grècia.

Tots sabem de l'existència de Míkonos, l’illa de la festa, o Santorini i els seus espectaculars paisatges a la posta del sol, o bé Creta, una illa plena d’història, però són només un avançament de tot el que té Grècia per oferir-nos.

• Icària, l’illa amb la fórmula de la immortalitat, és una de les cinc ‘zones blaves’ del món, on la longevitat de vida trenca estadístiques i diuen que és per les seves aigües termals.

El primer que cal decidir si un té la intenció d'embarcar-se a l'aventura de viatjar a les illes gregues, és triar en quin mar vol anar a descansar, el Jònic o l'Egeu? Són diferents, però tots dos tenen un denominador comú: els paisatges són d'una bellesa inigualable. No obstant això, les illes del Jònic, per norma general, són més agrestes, muntanyenques i es caracteritzen per tenir un litoral abrupte amb aigües d'un color turquesa més intens que a l'Egeu.

Si hagués de nomenar algunes de les illes per gaudir d’unes increïbles vacances, diria que cadascuna té el seu encant i són 26

• Hidra, l’illa més romàntica del golf Sarònic, l'única sense trànsit motoritzat, preservant així l'encant natural de l’entorn i la musa de molts artistes.

• Sime, on la primera visió del port de Gialos, vorejat per un amfiteatre de cases de tons pastels, li dóna la fama de ser un dels ports més bonics del món. L’illa està envoltada de platges i cales amb aigües tan transparents que els vaixells semblen surar en l'aire.

Però ja sabeu que aquestes no són les úniques illes que es poden visitar. Tant de bo tinguéssim el temps i la disponibilitat per posar un peu en cadascuna d'elles. El que sí que us puc assegurar és que els circuits habituals no hi tenen parada en aquestes illes i que cadascun d'aquests paradisos sobre la terra valen la pena.

27

IU T A E T R N C E M I V MO

Centenari Guillem Viladot

"Viladot era una persona curiosa; i la curiositat, en aquest cas, li servia com a un motor frenètic de creació".

Enmig de tot un llegat artístic i cultural, amb novel·les, llibres, documents, obres de poesia experimental…, ens trobem, a la Fundació Lo Pardal, amb el seu director, el Pau Minguet. A les portes de la commemoració del centenari del naixement de l’artista agramuntí Guillem Viladot, el 2022 es planteja com un any festiu per a la fundació i alhora reivindicatiu. Una efemèride que se celebra amb la voluntat de reconèixer i reivindicar la figura de Viladot i garantir l’esdevenir de la fundació en els pròxims anys.

El 2022 se celebra el centenari del naixement de Guillem Viladot. Què suposa poder celebrar aquesta efemèride?

Representa reivindicar la figura d’un artista que va voler fer d’Agramunt la seva trinxera, el seu lloc de treball, de vida i el lloc des del qual reivindicar aquest museu (Lo Pardal). Jo crec que la província de Lleida, de per si, està marginada, i els artistes de Lleida encara ho estan més. Per tant, volem aprofitar el centenari de Viladot no només per reivindicar-lo a ell, sinó per reivindicar Agramunt i tot un món cultural de postguerra ponentí que està molt oblidat i és fonamental per la història de l’art a Catalunya. És per això que estem pendents de veure si pot ser una commemoració oficial de la Generalitat que, tot i que a nivell pràctic no implica recursos econòmics, que és el que malauradament sempre es necessita, sí que és molt important simbòlicament.

En la passada Fira del Torró es va presentar la imatge del centenari. Què representa?

El logo li vam demanar al Pau Llop que és un dissenyador de Lleida amb qui hem treballat en diferents projectes. De manera que és bastant coneixedor de l’obra de Viladot, perquè ha hagut d’immergir-se en aquest univers poètic, tipogràfic i experimental del personatge. A partir d’aquí, la proposta que ens va fer el Pau representa un poema experimental dels que feia Viladot, on juga amb el seu nom i el número 100. D’alguna manera, el logo del centenari és un poema viladotià per reconèixer-lo a ell mateix.

28

Pau Minguet, director de la Fundació Lo Pardal. Foto: Rotecna.

Quina és la voluntat de celebrar aquest aniversari?

Penso que primer de tot és un acte de justícia i de reivindicació dir que Viladot és un personatge fonamental dins del món cultural català i, fins i tot, fora de Catalunya. La voluntat, per tant, és reconèixer-lo a ell, reconèixer la seva feina, reconèixer Agramunt com un pol espectacular d’irradiació de l’art d’avantguarda juntament amb Guinovart i amb la impremta Gaspar Vicens, que feia els llibres experimentals de Viladot.

Volem reivindicar Agramunt com un lloc molt potent culturalment. Després, també crec que és fonamental que el centenari no sigui com un bolet, amb un 2022 meravellós i que, el 2023, tornem a ser aquí, sense recursos, sense gent, sense difusió... El que hem d’aconseguir és que el 2022 marqui l’esdevenir dels pròxims anys. Això és l’important, que el centenari serveixi per posar-nos al mapa, per arreglar una mica les nostres mancances pressupostàries, estructurals i mediàtiques, i que això, després, no es desinfli.

Com definiries la figura de l’artista Guillem Viladot?

Per mi el que caracteritza a Viladot és que era una persona curiosa; i la curiositat, en aquest cas, li servia com a un motor frenètic de creació. El fet que sigui un personatge encuriosit fa que durant tota la seva trajectòria s’interessi per coses molt

MOVIME NT

CREATIU

Centenari Guillem Viladot

Guillem Viladot. Foto: Lo Pardal.

diverses, començant per la seva formació científica com a farmacèutic, però després interessant-se pel món literari, les arts plàstiques, la poesia, la poesia experimental, el periodisme, la psicoanàlisi... Això fa que durant tota la seva vida sempre estigui qüestionant-se a ell mateix, qüestionant les coses que fa, actualitzant permanentment la seva obra. El que també el fa molt interessant és que, tot i que nosaltres podríem separar l’obra per les seves vessants literària, poètica o visual, tots aquests llenguatges que va tocar, els va tocar simultàniament. Al mateix moment que estava fent un llibre de poesia experimental, escrivia per la premsa, componia preparats a la farmàcia i escrivia una novel·la convencional. Aquesta simultaneïtat de llenguatges el fan un personatge que ens recorda l’humanisme italià dels segles XV i XVI, una persona que s’interessa per tot i que excel·leix en totes les coses per les quals s’interessa.

Quines són algunes de les activitats previstes per al 2022 per commemorar aquest centenari?

El centenari es divideix geogràficament en dos llocs, Agramunt i fora d’Agramunt. Per la nostra banda, des de la Fundació estem preparant tota la programació regular, que es combinarà amb totes les commemoracions al voltant de Viladot que hi puguin haver al poble, promogudes tant des de l’Ajuntament com des d’associacions, particulars, altres institucions, empreses privades...

A partir d’aquí, en l’àmbit expositiu, la nostra idea és començar el gener amb una exposició conjunta amb el Centre d’Art la Panera de Lleida, amb una aproximació contemporània i a partir de peces també contemporànies que s’apropin a Viladot, però

des d’una perspectiva de gènere. En aquest sentit, Viladot és un personatge molt contemporani, molt modern i molt ambigu en ell mateix, ja que en moltes de les seves obres toca temes de sexualitat, d’homosexualitat, de canvi de gènere..., temàtiques que estan a l’ordre del dia i que és important reivindicar. Pensem que poder fer-ho a partir d’un personatge que parlava d’aquestes coses fa molts anys, és molt interessant. També estem treballant en un projecte amb la xarxa de museus de les Terres de Lleida, on hi ha diferents museus de la província, per fer una exposició de Viladot i tota la colla de personatges que van treballar en l’avantguarda ponentina: Josep Vallverdú, Manuel de Pedrolo, Ton Sirera, Leandre Cristòfol... Una mica, el teixit cultural que hi havia a la Lleida dels anys 50 als 80 amb Viladot com a protagonista. Aquesta exposició s’inaugurarà a l’abril de l’any vinent aquí, a la Fundació, perquè el 26 d’abril és el centenari del naixement de Viladot. Després serà una exposició itinerant per diversos museus de la província i acabarà a la ciutat de Lleida.

Finalment, durant l’estiu ens agradaria tenir artistes en residència, oferir-los un espai de treball, Lo Pardal, i tot un immens material sobre què pensar i compondre, l’obra de Viladot. I de cara a finals d’any, aprofitant la Fira del Torró, fer una exposició ensenyant els processos d’investigació, les peces resultants d’aquesta residència i poder plasmar aquests resultats en un llibre que tornés a portar el segell de l’editorial Lo Pardal.

I hi ha alguna exposició tancada fora de Lleida?

A fora de les terres de Lleida, farem un projecte de Viladot vinculat a aquest univers més de pagès i rural d’Agramunt al 29

IU T A E T R N C E M I V MO Centenari Guillem Viladot Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí. I, després, el mes de maig Viladot arribarà a Barcelona, amb una exposició a la Fundació Vila Casas, amb la qual donarem a conèixer l’obra de Viladot al públic barceloní. L’última vegada que Guillem Viladot va exposar en solitari a Barcelona va ser l’any 1980 i, per tant, és una molt bona oportunitat poder fer aquesta exposició.

Podrem descobrir part de l’obra de Viladot fins ara desconeguda?

Pel que fa al vessant literari, Viladot té més de 40 novel·les publicades, llibres de poesia, llibres d’articles... Així, quant a publicacions, podem avançar que des de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida es publicarà un epistolari Viladot-Vallverdú, amb una setantena de cartes entre els dos personatges, que van tenir una amistat important. Després, l’editorial Comanegra de Barcelona té la idea de publicar un inèdit de l’any 1983 que es diu Somnis d’un hipotecari d’estiu, que és un relat oníric, místic i màgic d’un personatge que està somiant i explica coses que passen en aquest entorn geogràfic, on apareixen Lleida, Tàrrega, Mollerussa, el Pilar d’Almenara...

També, amb l’editorial El Cep i la Nansa, de Vilanova i la Geltrú, estem treballant en una petita antologia poètica amb un recull de 30 poemes convencionals i 30 poemes experimentals que conviuen dins del mateix llibre, perquè sigui com una presentació de l’univers poètic viladotià. Per la seva banda, l’editorial Fonoll està treballant en un llibre de la Teresa Ibars, cap de l’arxiu de la Diputació de Lleida, que ha vingut aquí durant mesos per posar ordre a tot l’arxiu personal de Guillem Viladot, i farà un llibre fruit de tota aquesta recerca. També amb Pagès Editors estem tancant la reedició de Temps d’estrena que és el primer llibre que va escriure Viladot l’any 1959. I, per acabar, en l’àmbit més internacional, gràcies a la Càtedra Màrius Torres, s’està traduint a l’anglès Ruth, que és la narració d’un noi que vol canviar de sexe per ser noia, i que publicarà una editorial de Londres. És la figura de l’artista Guillem Viladot prou reconeguda en l’àmbit local?

Tot i que el meu parlar delata que no sóc d’aquí, jo, que també sóc d’un poble petit, trobo normal que encara hi hagi gent que no hagi acceptat la figura de Viladot, perquè la incomprensió de la seva obra de vegades genera rebuig. I no només perquè Viladot era tot un personatge amb un caràcter fort, sinó també per una distància de classes. Viladot era un home amb diners en una realitat agramuntina majoritàriament humil, pagesa i treballadora. Tot i això, tenim un avantatge, especialment de cara a les noves generacions, i és que Viladot ja no hi és, i això fa que no hàgim d’estar condicionats per les coses que passaven 30

Foto: Lo Pardal.

Foto: Lo Pardal.

a Agramunt, ni per com era ell, sinó que ens podem fixar exclusivament en el llegat artístic-cultural riquíssim, que ens va deixar. I el que hem de fer és aprofitar el llegat d’un personatge del passat, però que parla d’un poble, d’un territori, d’un context català de repressió per una dictadura, d’espurnes d’avantguarda de cultura... per replantejar-nos el nostre present i futur.

Com veus el futur de la Fundació Lo Pardal?

Ara una mica millor, malgrat les complicacions i mancances, majoritàriament econòmiques, que fan que costi tirar endavant.

Malauradament, les institucions públiques d’aquest país no aposten per la cultura i, si ho fan, ho fan d’una manera molt desigual territorialment. El que no és normal és que l’Ajuntament d’Agramunt, que és la institució més petita que participa d’aquesta fundació, sigui la institució que posa més diners, quan hauria de ser la Generalitat. De fet, si no hagués estat per l’Ajuntament, això estaria tancat. Esperem, per tant, que el centenari serveixi perquè la situació de la Fundació millori i puguem seguir molts anys. Els polítics han d’entendre que cal invertir en la cultura, que tot i que és cert que no genera un retorn econòmic, sí que forma gent amb esperit crític, amb consciència personal... i això és fonamental.

DESI-26146 TARREGA Promocional 08.11.2021.pdf

1

9/11/21

12:35

C

M

Y

Setmanes temàtiques en anglès de 3 a 10 anys

CM

MY

CY

CMY

K

Gaudeix de les vacances amb Kids&Us Tàrrega i les nostres Fun Weeks!

Kids&Us Tàrrega · C/ Joan Tous i Sanbara 1, (Baixos - Escala L) · 25300, Tàrrega T. 973302707 · tarrega@kidsandus.es

30 PLUS 21

5ª edici ó

PROGRAMA PER FOMENTAR L'OCUPACIÓ A MAJORS DE 30 ANYS

Tens una empresa i necessites incorporar personal?

Nosaltres t'a udem a trobar-ne!

Amb 1 any de contracte et subvencionem fins a 9 mesos de contracte amb 9.974,97€ Formació vinculada al lloc de feina Candidats/es a partir de 30 anys* *Per a persones empadronades a l'Urgell, preferentment majors de 45 anys o persones aturades de llarga durada

CENTRE DE FORMACIÓ LA SOLANA

C. de la Solana 8, Tàrrega 973 310 274 30plus@tarrega.cat “Aquest projecte està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i pel Servicio Público de Empleo EstatalMinisterio de Trabajo y Economía Social en el marc del Programa 30 Plus regulat per Ordre TSF/132/2018, de 30 de juliol.”

31

t n e m i S co Meritxell Aleu Soler Logopeda

Disfèmia o disfluència?

Una intervenció precoç permet restablir la fluïdesa de la parla abans que les estructures del llenguatge consolidin les disfluències.

La parla es desenvolupa durant els tres primers anys de vida, quan els infants aprenen a dir paraules i, amb el temps, frases breus. Quan comencen a fer frases més llargues, alguns infants poden presentar problemes en la fluïdesa de la parla.

En principi, les repeticions de sons o paraules formen part del ritme normal d’aprenentatge del llenguatge i de la parla, i no s’hi ha de donar més importància.

Cal tenir en compte que aquestes disfluències es poden estendre fins als 4 o 5 anys. Si superada aquesta edat el nen o la nena segueix repetint o allargant síl·labes o paraules i comença a ser conscient de la seva disfluència, cal la intervenció del logopeda, ja que quan les disfluències es consoliden en la parla, sovint acompanyades de tensions musculars (cara, coll o cintura escapular) es parla de disfèmia o tartamudesa.

Quan aquestes dificultats duren massa temps el nen o la nena pot manifestar por a parlar i, com a conseqüència, tendir a evitar la comunicació.

ELS SIGNES D’ALARMA MÉS FREQÜENTS SÓN: • Prolongacions de sons. Exemple: mmmmmama.

• Repeticions de sons. Exemple: p...p...p...papa.

• Repeticions de síl·labes. Exemple: me...me...me...meu.

• Repeticions de paraules. Exemple: però...però...però.

• Tensió mentre es parla, esforços perquè li surtin les paraules.

32

• Moviments de tensió muscular associats a la parla. Per exemple, tancar els ulls, fer ganyotes, moure el coll o les mans per ajudar-se quan està bloquejat.

La freqüència d’aquestes dificultats ha de ser alta, de cada deu paraules es bloqueja en més d’una.

RECOMANACIONS PER LA FAMÍLIA • Evitar interrompre el discurs.

• No acabar-li les frases.

• No realitzar torns de paraula ràpids en la conversa i deixar-li temps perquè pugui incloure la seva intervenció.

• Transmetre tranquil·litat i calma.

• Buscar temes atractius per establir un diàleg.

• Atendre i seguir els temes de conversa que inicia.

• Reduir les preguntes. Si s'han de realitzar podem oferir possibilitats de resposta: per exemple: vols sortir al parc o juguem aquí?

• Intentar no fer preguntes directes, ja que són més difícils per als infants amb poca fluïdesa, perquè els obliga a respondre d’una manera concreta i això els posa més nerviosos.

• Deixar espais de silenci perquè se senti lliure d'intervenir quan estigui preparat.

• Mantenir un contacte ocular natural, sense retirar-ho quan es produeixen els bloquejos.

• Fer servir un ritme lent i relaxat per parlar. Un model de parla més lent l’ajudarà a millorar la seva fluïdesa, ja que el nen o nena tendirà a imitar-te.

33

Núria Argelich – Atletisme “Competir amb la Selecció Catalana ha estat una experiència molt intensa i gratificant”.

La Núria Argelich Bernaus. Foto: Rotecna.

Els èxits assolits en les darreres edicions del Campionat de Catalunya i el Campionat d’Espanya d’atletisme han portat a la Núria Argelich Bernaus a ser convocada per la Selecció Catalana per competir aquest any. Vinculada als Escatxics d’Agramunt des dels seus inicis en aquest esport, aquesta atleta de 14 anys forma part del Club Terres de Ponent. Amb ella repassem els seus inicis, i parlem de la seva trajectòria en el món de l’atletisme.

Quan comences a practicar l’atletisme?

Vaig començar a practicar atletisme quan només tenia sis anys perquè els meus tiets, que formaven part dels Escatxics, ens van proposar a la meva germana i a mi que ho provéssim. Com que aleshores no feia cap esport, em va semblar bona idea, em vaig animar a fer-ho i em va agradar. En aquells primers entrenaments fèiem jocs, corríem i m’ho passava molt bé perquè des de sempre m’ha agradat molt moure’m. També recordo que al principi, a les primeres curses, donava més del que podia i físicament no acabava molt bé, però això ho he anat controlant segons he après tècnica.

Com sorgeix la possibilitat de competir?

Va arribar poc després de començar amb els Escatxics. El meu entrenador, el Xavier Súria, ens va preguntar si volíem anar a Lleida a fer controls, que són proves en diferents especialitats, en què aconsegueixes passar a les finals dels campionats si assoleixes bones marques. Aquella vegada, com que encara no tenia clar quina especialitat era la meva, vaig fer diverses proves. Vaig provar salt d’alçada, salt de llargada, mil metres, etc. Finalment, em vaig classificar per alçada i velocitat, però em va agradar més velocitat, que és la categoria en què ara competeixo.

34

Quina és la primera competició de renom en què participes?

Al Campionat de Catalunya a l’aire lliure, on vaig aconseguir la primera posició. Va ser quan feia tercer de primària. La sensació que tenia quan hi vaig anar era una mica estranya, perquè en ser la primera vegada que participava en una competició més gran, no sabia ben bé on anava. Jo anava fent el que em deia el meu entrenador. A la semifinal vaig quedar segona, i vaig arribar a la final amb ganes de fer tot el que pogués, però ni m’imaginava que quedaria primera.

Després de formar part dels Escatxics durant sis anys, com t’arriba la possibilitat de passar al Club Terres de Ponent?

Aquest club, que agrupa atletes de diversos clubs de la zona (Els Xafatolls de Mollerussa, el Lleida UA, el Club d’Atletisme de Bellvís, els Escatxics d’Agramunt, etc.), va néixer arran de la necessitat de poder competir com a club a nivell de Lleida fins a la categoria sub16, que és la categoria en què competeixo actualment. Abans era difícil poder competir com a club i fer relleus en algunes categories perquè hi havia pocs atletes en cadascun dels clubs. Quan em van dir que podia formar-ne part, ara fa dos anys, em va fer molta il·lusió, tot i que em feia pena deixar els Escatxics per tots els anys que hi he estat. Tot i això, continuo entrenant amb ells com sempre.

Com recordes els inicis amb el Terres de Ponent?

Un cop al Terres de Ponent, al principi em va costar una mica adaptar-me perquè em considero una persona molt introvertida.

Els entrenaments amb aquest club també eren més durs del que estava acostumada, però finalment em vaig adaptar, vaig conèixer gent nova, i ara em sento molt còmoda al club i amb

Núria Argelich, atletisme

Corrent al campionat de Catalunya. Foto: Núria Argelich.

les companyes i els companys que en formem part. També voldria dir que en aquesta etapa de canvi em vaig deixar assessorar molt pel meu entrenador, que sempre m’ha ajudat en tot el que ha pogut, i li estic molt agraïda per tot el que ha fet, sempre m’ha acompanyat en tot.

Com va afectar el confinament als teus entrenaments?

Estar dos mesos tancada sense poder sortir va ser molt dur.

Recordo que havia de participar en el Campionat de Catalunya, que se celebrava l’octubre del 2020, i no poder entrenar m’angoixava molt. Com que no podíem sortir, aprofitava per fer entrenament físic al garatge de casa i practicava el que podia de tècnica, per controlar la velocitat. Quan ens van desconfinar, va costar una mica recuperar la rutina, i havia de sortir a córrer cada dia per agafar ritme fins que em vaig tornar a acostumar.

Quants dies entrenes a la setmana?

Entreno quatre dies a la setmana. Els dilluns ho faig sola i acostumo a córrer pel passeig, per la llera del riu Sió; el dimarts surto amb els Escatxics; els dimecres, en teoria descanso, però sempre acabo fent alguna cosa d’entrenament físic; els dijous vaig a Mollerussa a fer pista, així la toco almenys una vegada a la setmana (allà el meu entrenador és el Fran Carrillo); i el divendres torno a entrenar amb els Escatxics. Normalment, quan entreno amb el Terres de Ponent començo escalfant, fent tècnica, i després ens separen per proves específiques, és a dir, per especialitats. Per exemple, jo faig velocitat i aleshores entreno aspectes més tècnics per córrer bé, per saber dosificar l’energia i saber quins són els punts on s’ha d’anar més ràpid. Per controlar la velocitat s’ha de córrer bé, si no perds molt temps.

Amb la selecció catalana d'atletisme sub16. Foto: Núria Argelich.

Consideres que controlar l’energia és el més difícil en les proves de velocitat?

Sí, però també és important tenir força de voluntat. És a dir, cal predisposició i control. Per exemple, si faig 300 metres, no puc córrer tota l’estona al mateix ritme perquè acabaria ofegada. He de començar ràpid, després anar aguantant, i quan sóc a prop de la meta, cal fer l’sprint final. En el meu cas, també és difícil controlar els nervis. És bo estar una mica nerviós, però tampoc molt perquè et poden bloquejar i jugar una mala passada.

De tots els triomfs que has assolit, amb quin et quedaries?

Em quedo amb el fet d’haver estat convocada per competir amb la Selecció Catalana d’Atletisme Sub16. Això ha estat aquest any, de fet fa poc menys de tres mesos. Durant el mes de setembre em van convocar, i durant l’octubre vaig anar a Cuenca al Campionat d’Espanya per Autonomies, on vam quedar subcampiones. Competir amb la Selecció Catalana ha estat una experiència molt intensa i gratificant. Cada dia anàvem a entrenar, a animar als companys a pista fins que em tocava córrer a mi que començava a escalfar, i a per totes! D’aquesta experiència em quedo també amb l’ambient que es respirava, hi havia gent de tot arreu, i amb el fet de poder-ho compartir amb altres companys d’altres clubs que ja coneixia.

Quins reptes tens pel 2022?

M’agradaria arribar a la final del Campionat d’Espanya i fer podi, però sobretot, no lesionar-me. Aquest any he tingut una lesió per la qual no he pogut competir durant uns mesos, i em vaig perdre els Campionats de Catalunya Individuals i per equips en pista coberta.

35

r càncer a t s e n e i b Prevenció i rehabilitació del linfedema

El 75% dels casos de linfedema apareix en el primer any després de la cirurgia.

El limfedema és la seqüela més important del tractament del càncer de mama. Consisteix en la inflamació del braç de la mama afectada a causa de l’acumulació de líquid (limfa).

La cirurgia del càncer de mama, en algunes ocasions, comporta l’extirpació dels ganglis de l’aixella, cosa que dificulta l’eliminació de la limfa, que s’acumula al braç. El risc que aparegui el limfedema augmenta si, a més, s’ha d’administrar radioteràpia per completar el tractament.

No totes les persones operades desenvolupen aquesta complicació, i el temps d’aparició és variable, pot ser de setmanes, mesos o anys, però en el 75% dels casos apareix en el primer any després de la cirurgia.

El limfedema no acostuma a desenvolupar-se de forma sobtada.

Els primers símptomes poden ser sensació de pesadesa al braç o enduriment d’unes certes zones, ja que habitualment l’augment de volum és gradual. És important conèixer i detectar aquests primers símptomes per iniciar el més aviat possible un tractament precoç de fisioteràpia.

L’augment del perímetre del braç comporta un canvi en l’aparença física al qual la persona amb aquesta seqüela s’ha d’adaptar. Aquests canvis poden afectar negativament el seu estat anímic, la manera de veure’s enfront dels altres i, en alguns casos, pot arribar a deteriorar de manera important la seva qualitat de vida.

Una bona manera d’aconseguir disminuir les limitacions que pot comportar el limfedema, pot ser conèixer noves maneres d’arreglar-se, de tenir cura del seu cos i seguir les recomanacions i els exercicis que li doni el fisioterapeuta.

Les mesures preventives per evitar l’aparició del limfedema són fonamentals, ja que un cop apareix no existeix un tractament curatiu eficaç, encara que el drenatge limfàtic pot millorar-lo.

La prevenció d’aquesta seqüela ha de començar abans de la cirurgia. La persona ha de saber a priori els exercicis i recomanacions a seguir un cop es realitzi la intervenció, i immediatament després de la cirurgia s’han de: 36

Foto: Associació Contra el Càncer a Lleida.

• Modificar els hàbits i cures diàries. Aquestes cures estan basades en dos principis: evitar l’augment de la limfa, que està directament relacionat amb el flux de sang que arriba a l’extremitat, i no augmentar el bloqueig d’eliminació de la limfa.

• Realitzar exercicis diàriament. S’ha d’anar introduint exercicis respiratoris i de mobilitat de l’extremitat afectada de manera suau i progressiva. Aquests s’han de realitzar immediatament després de la intervenció.

• Evitar lesions en la pell. Mantenir la pell ben hidratada i evitar rascades, ja que poden entrar gèrmens i provocar infeccions.

• Seguir una dieta sana i equilibrada, rica en fruites, verdures i llegums.

• Seguiment regular d’un fisioterapeuta, que controli el volum del braç afectat.

Si malgrat realitzar la prevenció recomanada apareix el limfedema, s’ha de passar al tractament, que consta de dues fases: 1. Fase de descompressió. On s’han de realitzar cures higièniques de la pell; drenatge limfàtic manual, realitzat per un fisioterapeuta amb formació en aquest camp; embenat compressiu, que es col·loca immediatament després del drenatge limfàtic; i exercicis per conservar la mobilitat i afavorir la reabsorció del limfedema.

2. Fase de manteniment: On es realitzen cures higièniques de la pell i exercicis com en la fase anterior, i mesures de compressió del braç mitjançant una màniga de compressió adaptada, que s’ha de portar posada sempre.

L’Associació Contra el Càncer a Lleida desenvolupa aquestes prestacions, a més, de xerrades de prevenció de limfedema.

37

TRIVIAL

SUDOKU

1. Quin nom reben els diferents fragments en què està dividida la litosfera?

Completeu el taulell tot utilitzant els números del 0 al 9, sense que es repeteixin en cap fila, columna o bloc.

A. Plaques.

B. Dorsals.

C. Cinturons.

8

D. Guyots.

2

2. La deriva continental afirma que fa milions d’anys tots els continents estaven units i a poc a poc es van anar separant. Quin nom rep aquest supercontinent inicial?

6

2 5 3

A. Ur. B. Laurasia.

6

C. Euràsia.

4

3

D. Pangea.

5

4

1

8

6

3

2

9

4

7

9

5

8

1

1 4

9 1

3 9 8

7 2

3. En quina placa tectònica es troba la península Ibèrica?

A. Indoaustraliana.

L'ENIGMA MATEMÀTIC

B. Africana.

C. Pacífica.

D. Eurasiàtica.

JEROGLÍFICS

Un cop d'ull

Boja per tu

N 38

Dos pagesos parlen i un li diu a l’altre: -dóna’m un dels teus xais i així tots dos tindrem el mateix nombre de xais-.

El segon pagès li respon: -és millor que tu me’n donis un dels teus xais, així jo en tindré el doble que tu!-.

M

Trec foc pels queixals

Artapa 1224

Sònia Martínez, propietària de l'Artapa 1224. Foto: Rotecna.

En un dels carrers del call jueu de Tàrrega es troba el restaurant Artapa 1224, un establiment que en només cinc anys ha aconseguit situar-se com un dels espais de restauració més reconeguts de la ciutat i de la zona, i que ofereix als seus clients una proposta gastronòmica basada en la cuina tradicional, però amb unes presentacions molt elaborades.

Com ens explica la Sònia Martínez, propietària del restaurant, “des de ben petita m’ha agradat molt la cuina, i tenir un restaurant propi era un somni que tenia des d’aleshores. Després de treballar durant anys en altres establiments, va sorgir la possibilitat de quedar-me aquest local, i vaig decidir provar sort.

Tot i que en la cuina he estat autodidacta, i que mai havia cuinat per a un volum molt gran gent, la cosa ha funcionat força bé”.

Un reconeixement a la feina ben feta va arribar l’any 2019, quan el programa “Joc de Cartes” de TV3 es posava en contacte amb la Sònia per participar-hi. “Això ens va fer molta il·lusió, i ens va donar una gran empenta per arribar a més gent més enllà de la nostra zona”, comenta la Sònia.

Si donem un cop d’ull a la proposta gastronòmica d’Artapa, podem trobar plats tradicionals molt cuidats amb productes de proximitat i de qualitat, un factor que, segons assegura la Sònia, els clients valoren molt. “Un dels plats més destacats són els peus de porcs. També tenim plats amb peix, un ample assortit de croquetes (de bacallà, calçots, caragols, etc.)”, explica. Pel que fa al seu celler, l’Artapa té, principalment, denominacions d’origen catalanes com Priorat, Montant o Costers del Segre.

Degustar aquests plats té un preu d’entre 14 i 35 euros.

Parlant del futur, la Sònia assegura que el seu objectiu és continuar fent allò que li agrada. “Aquest és un treball que m’omple, i per això l’única cosa que em plantejo és seguir millorant”.

C/ Major, 14. Tàrrega (Lleida). 973 31 03 27

FILET DE PORC AMB CREMÓS DE CARABASSA GRAU DE DIFICULTAT: Ingredients: Filet de porc, carabassa · espàrrecs verds · pastanaga baby · 1 ampolla de Pedro Ximénez · sal · oli · sucre · plàtan mascle.

Elaboració: En primer lloc, hem de fer un cremós de carabassa. Per fer-ho, la pelarem, la trossejarem i la courem. Una vegada cuita, la triturarem i li afegirem una mica de sal i oli. A continuació, pelarem i escaldarem els espàrrecs i la pastanaga baby, mentre que reduïm durant mitja hora el Pedro Ximénez amb una mica de sucre, fins que aconseguim una salsa amb una mica espessa.

D’altra banda, per fer les xips de plàtan, el pelarem i el tallarem amb un tall molt fi, i després de passar-lo per la fregidora, el posarem en un plat amb paper absorbent per tal que absorbeixi l’oli. Fet això, marcarem el filet de porc a la planxa i el tallarem en làmines. Per presentar-lo, primer posarem el cremós de carabassa, a continuació, el filet de porc, les verdures, i per últim, la reducció de Pedro Ximénez.

TRIVIAL

1-A; 2-D; 3-D.

JEROGLÍFICS

Enamorada (Ena morada).

Una mirada (Una M irada).

L'ENIGMA MATEMÀTIC

Un té 5 xais i l’altre en té 7.

SUDOKU 4

5

1

7

9

2

6

3

8

9

8

3

5

6

4

7

2

6

1

3

8

7

1

2

4

9

5

2

7

9

6

8

3

5

4

1

6

4

5

2

1

9

3

8

7

3

1

8

4

5

7

2

6

9

1

6

4

9

2

5

8

7

3

5

3

7

8

4

1

9

2

6

8

9

2

3

7

6

1

5

4 39

Porcs que produeixen combustible i energia 3.500 tones de porcí. En aquesta planta s’ha realitzat el triturat i l’esterilització de la carn i els ossos dels animals, amb els quals s’ha obtingut una pasta de la qual se separen, mitjançant una presa i decantadors, dos subproductes, farines i greixos.

Com ja sabem, del porc es pot aprofitar tot. I no només gastronòmicament. El seu cadàver també es pot posar en valor i obtenir-ne rendiment. Això és el que s’ha proposat l’ADS 2 d’Ejea de los Caballeros (Saragossa) amb el projecte Life+Valporc, amb el qual s’ha aconseguit valoritzar tot el cadàver del porc a través d’un procés pioner que permet obtenir subproductes com el biodièsel, energia i calor, i fertilitzants amb els quals els ramaders poden percebre rendiments addicionals per a ells i reduir costos com els derivats de la recollida i transport de cadàvers.

El projecte es basa en l’economia circular, ja que també possibilita que tota l’activitat de la producció de porcs sigui més sostenible en evitar-se les emissions de CO2, partícules i diòxid de sofre, així com la generació de cendres fruit del procés d’incineració dels cadàvers dels porcs, que contenen metalls pesants i dioxines. Així doncs, el projecte Life+Valporc ha anat més enllà dels tractaments actuals perquè ha aconseguit obtenir més subproductes, aprofitant el 100% del cadàver del porc.

El procés comença en una planta pilot de l’empresa Energygeen Gas Almazán (La Rioja) amb capacitat per al tractament de

40

Per una banda, els greixos s’han convertit en matèria primera fonamental per la producció de biodièsel, treball que s’ha realitzat a Oleofat (Tudela). Seguidament, aquest greix que s’ha adequat per obtenir combustible s’ha transportat a Cartif (Valladolid) on se li ha aplicat un tractament per aconseguir un combustible més verd. D’altra banda, amb les farines càrnies obtingudes a la planta d’Almazán s’ha pogut obtenir biogàs, energia elèctrica i tèrmica més respectuosa amb el medi ambient. A més, aquesta farina aconseguida després de l’esterilització ja ha tingut una demanda important com a base per a la producció de fertilitzants.

Pel que fa als beneficis, la investigació ja ha demostrat que el projecte aporta millores evidents al medi ambient, a més dels avantatges addicionals dels quals es poden veure beneficiats diversos sectors econòmics. En primer lloc, guanyen els ramaders, que veuran reduïda la despesa que actualment suposa el pagament d’un cànon per la gestió dels cadàvers, i podran generar ingressos addicionals per la venda d’aquests subproductes. En segon lloc, aporta beneficis al sector del biogàs, ja que el model que proposa Valporc no només permet la metanització de sostrats difícils de processar en sistemes convencionals, sinó que també permet disposar de noves matèries primeres amb alt potencial metanogènic. En tercer lloc, pel que fa al sector del biodièsel, permetrà incrementar la viabilitat d’aquest sector, i reduir les emissions de gasos contaminants en evitar-se l’ús de combustibles fòssils. Per últim, el sector agrícola disposarà d’un fertilitzant orgànic que li permetrà reduir l’ús de productes químics.

41

MERCAT

l a l d a a d N a N e d de

AGRAMUNT | 8 DE DESEMBRE-2021 De 10 a 19 h | Centre històric Parades artesanes Mostra d'animals de pessebre Exposició del concurs de dibuix de Nadal Actuacions amb Tabalers de l'Espetec A les 11h | Plaça de l'Església Xocolatada popular A les 12h | Plaça del Mercat Espectacle d'animació infantil 'Tinc un sac', amb Grimpallunes A les 18h | Plaça de l'Església Encesa de l'arbre de Nadal A continuació Cantada de nadales a càrrec dels escolars d'Agramunt amb l'acompanyament musical de l'EMMA Organitza:

42

Col labora:

43