Xènia Pons, Perspectiva Interiors “Ofereixo un servei molt personal, proper i creatiu”.
La Xènia Pons. Foto: Rotecna.
Apassionada de la seva feina, la Xènia Pons, des de ben petita, ja es comprava revistes de decoració, dibuixava cases i tenia curiositat pel món de l’interiorisme, tot i desconèixer la possibilitat d’aquesta professió. Així, després de formar-se com a arquitecta tècnica i interiorista, i una destacada experiència en el disseny de botigues, la possibilitat de fer projectes en habitatges va trucar a la seva porta. Fa un any, el volum de projectes externs era suficientment important perquè la Xènia es decidís a crear Perspectiva Interiors i dedicar-se 100% a fer el que li agrada. Per què decideixes dedicar-te al món de l’interiorisme? Sempre m’havia agradat, tot i que jo vaig començar estudiant arquitectura tècnica i no interiorisme, perquè llavors m’atreia més la part tècnica, però en acabar i després de passar un any a Londres per aprendre anglès, vaig creure que em faltava alguna cosa més, i vaig fer un màster en interiorisme. Sempre t’havia atret el món de la decoració? La veritat és que no coneixia a ningú que fos interiorista en el meu entorn, però sempre m’havia agradat. Ja de petita em comprava revistes de decoració, m’agradava molt el dibuix, i dibuixar cases. És més, quan havíem de triar la carrera el que tenia clar és que faria alguna cosa de dibuix i sempre deia que seria arquitecta. La veritat és que no coneixia pràcticament ni que era l’interiorisme. Quines van ser les teves primeres experiències professionals? Un cop acabat el màster en interiorisme em va sorgir la possibilitat d’entrar a treballar a Torrons Vicens per fer el disseny 12
de les botigues. Allà sí que vaig fer un autèntic màster en interiorisme i arquitectura. Per mi va ser la clau, hi vaig aprendre moltíssim. Després de tres anys i mig, vaig plegar i vaig començar a treballar al Culinarium de Tàrrega, que iniciava una expansió amb noves botigues, i amb la meva experiència me n’hi vaig anar a treballar. Paral·lelament a aquesta feina em van començar a sortir projectes d’interiorisme a cases, reformes i obra nova. Aquells primers projectes em feien molt respecte, perquè mai havia treballat en habitatges, només havia fet botigues. Tot i això, vaig començar fent algunes feines puntuals i ho he estat compaginant durant tres anys. Finalment, decideixes muntar la teva pròpia empresa Perspectiva Interiors. Quan i com sorgeix l’oportunitat? Farà un any. El volum de projectes que tenia fora de la feina era massa gran, i m’agradaven molt més les feines externes que feia que la meva feina d’oficina i fer botigues. Així que com no podia amb les dues coses vaig deixar Culinarium i vaig crear Perspectiva Interiors. Va ser un dilema, ja que perdia l’estabilitat d’una nòmina fixa a final de mes, però al final vaig prendre la decisió de muntar-me pel meu compte 100%, i sort que ho vaig fer, estic molt contenta. A més, continuo treballant per Culinarium com a interiorista externa quan han d’obrir noves botigues. Què ha estat el més fàcil de fer aquest pas com a emprenedora? Les ganes de fer-ho, perquè m’agrada moltíssim la meva feina, tot i que em feia molta por per la part econòmica. No em puc queixar perquè en aquests moments hi ha moltíssima feina, però sóc conscient que un dia pot baixar. De moment no em fa por.
