QUADERN DE BITÀCOLA

ON MENJAR?

Òscar Rada

Comercial a Amèrica Llatina

"Ja a l'avió vaig adonar-me que no portava la cartera, i una suor freda va començar a recórrer tot el meu cos. No podia marxar de Xile sense la meva documentació".

Expulsat de l’avió!

Els comercials internacionals arribem a fer tants viatges a l’any que sovint fem de les terminals dels aeroports un espai de casa nostra, on tan aviat ens muntem una oficina improvisada per treballar o intentem trobar en les cadires de les sales d’espera una comoditat inexistent per tal de descansar una mica. És més, quan viatjo a l’Amèrica Llatina em planifico una ruta interna de vols amb l’objectiu de visitar diferents distribuïdors i clients del continent. Un fet que de vegades fa que perdi la noció del temps i, fins i tot del lloc (país) on em trobo. Això passa, perquè és quelcom que fem tan sovint que ho fem per inèrcia i, això fa, que en alguna ocasió hagi tingut algun ensurt.

Aquest va ser el cas de la meva darrera estada a Amèrica de Sud, després d’uns dies a Xile havia d’agafar un vol cap al Perú, tenia feina, així que vaig muntar la meva oficina improvisada a la terminal i vaig ser dels últims a embarcar a l’avió. Ja al meu seient vaig adonar-me que no portava la cartera, i una suor freda va començar a recórrer tot el meu cos. No podia marxar de Xile sense la meva documentació ni les targetes de crèdit! Alguns dels passatgers van veure el meu estat de nervis i van ajudar-me a buscar la cartera sense èxit. Llavors vaig adonar-me que segurament m’havia caigut al banc on havia estat treballant.

Estava molt nerviós, vaig atansar-me a l’hostessa per demanar permís per sortir i em va explicar que havia de decidir entre quedar-me a terra, si anava a buscar la cartera, o agafar aquell vol. Vaig dubtar..., valorar els pros i els contres de la meva decisió..., i, sense estar-ne convençut, li vaig dir que volava al Perú. No vaig tardar ni un minut en arribar al meu seient, que ja m’havia penedit de la meva decisió, així que vaig agafar totes les meves coses i vaig desfer el camí cap a l’hostessa per dir-li que em quedava a terra, que no podia volar sense totes les coses que portava a la cartera. Ja havien retirat el pont d’embarcament, però, tot i això, l’hostessa va comprendre la meva decisió i va demanar que tornessin a connectar la porta per tal que jo pogués sortir. Cinc minuts més tard vaig poder sortir de l’avió, i vaig començar a córrer pel passadís que connectava amb la terminal de l'aerport, pensant on podia haver-me caigut la cartera i si la trobaria.

Només sortir, un grup de joves se’m va atansar amb la meva cartera a la mà. Quina sort! Ja ho tenia tot! Convençut que potser encara era a temps d’embarcar de nou a l’avió vaig començar a córrer pel passadís en direcció a l’avió, ignorant totes les alarmes que saltaven al meu pas, arribant fins a la porta de l’avió, ja tancada, i picant per poder entrar! Per mi, pensava, si l’avió encara és aquí, per què no m’han de deixar pujar?... Però..., no em van deixar pujar. Així que em van expulsar del vol, i fins a la nit no em van poder recol·locar en un altre avió amb destinació a Lima.

·Serveis per a empreses, professionals i particulars ·Equipament informàtic ·Software empresarial de gestió ERP ·Videovigilància ·Disseny pàgines web ·Social Media · Màrqueting Digital · ·Assessors en RGPD Protecció de Dades ·Control Horari i de Presència