PSICOEDUCA

Marta Eroles i Fiñana

Psicòloga, treballadora social i mestra

Por a la foscor

És normal que sentin por a no veure-hi, però també pot ser que relacionin la foscor amb perill o desprotecció.

Témer la foscor és una de les pors més comunes en l’etapa de 3 a 8 anys aproximadament.

Es considera que la por a la foscor és adaptativa, és a dir, ajuda els infants a adaptar-se al seu entorn i forma part del seu desenvolupament. Fins a cert punt, és normal que sentin por a no veure, però també pot ser que relacionin la foscor amb perill o desprotecció. Per tant, també és possible que sigui una relació que hagin adquirit ells o elles davant una situació que els ha generat angoixa i en la que estava involucrada la foscor.

Sol ser una cosa passatgera i hauria de superar-se al cap del temps. No obstant això, hi ha casos en què els infants experimenten reaccions exagerades a les situacions de foscor, com ara podrien ser la sospita constant de la presència d’algun monstre o personatge, inquietud, fòbia a anar a dormir i quedar-se sol o sola, o problemes per agafar el son.

Què cal fer per ajudar els infants a superar la por a la foscor?

• Acceptar la seva por, no minimitzar-la. Si està patint, malgrat que ens sembli que és exagerat, hem de fer-los veure que els entenem. Evitar frases com «no n’hi ha per tant». • No ridiculitzar-los ni comparar-los. Evitar dir «tenir por és de petits», «el teu germà és més petit i no té por».

• Preguntar-los què és el que temen exactament, i on es focalitza la seva por. Verbalitzar què els passa els ajudarà a trobar altres mecanismes per enfrontar-s’hi. Poden ser d’utilitat frases com «sé que tens por de la foscor, però exactament de què?», «tens por d’un monstre?» «què s’imagina el teu cap?».

• Evitar que vegin escenes de por a la televisió o als contes, si estan en aquesta fase.

• No utilitzar la por com a amenaça. «Si no et portes bé vindrà l’home del sac mentre dorms».

• Exposar-se a la foscor a través del joc, a poc a poc, en companyia, mostrant-los i descobrint-los la part positiva d'aquesta, per tal que s’hi familiaritzin.

Si aquesta por a la foscor perdura amb intensitat al llarg del temps, cal acudir a un especialista en psicologia infantil per tal de rebre l’atenció adequada.