QUI SOM?

“Des de ben petit m’he sentit com un dinamitzador cultural”.

Jordi Perera, cultura popular

El Jordi Perera forma part del departament d'instal·lacions externes de Rotecna. Foto: Rotecna.

L’any 2020 el Jordi Perera entra a formar part de l’equip de Rotecna, concretament al departament d’Instal·lacions Externes, oferint servei tècnic dels productes electrònics que l’empresa comercialitza, fent les seves posades en marxa, i oferint l’atenció que els clients necessiten. Com explica, una de les coses que més li agrada de treballar a Rotecna és el fet de poder viatjar i conèixer persones de diferents indrets i països, i endinsar-se en la seva cultura, quelcom molt vinculat a una de les seves grans aficions: la cultura popular. I és que des de ben petit, el Jordi ha estat vinculat a entitats de cultura popular del seu poble, Arbeca, com l’Esbart Dansaire, els Grallers la Revolta, la colla de Diables, fins a arribar a formar, juntament amb altres companys, la Catxibanda.

“Quan érem petits vam tenir la sort de no néixer en un món digital. Això feia que, o fóssim al carrer jugant o que busquéssim altres vies d’entreteniment. Quan teníem 12 anys, l’Esbart Dansaire d’Arbeca buscava joves de la nostra edat per omplir els seus balls. Juntament amb altres amics, vam decidir apuntar-nos i així va ser com vaig començar a endinsar-me en les entitats populars d’Arbeca”, recorda el Jordi, i afegeix: “Des de ben petit m’he sentit com un dinamitzador cultural, i només dos anys després, em vaig apuntar al grup de grallers La Revolta, que també té una llarga trajectòria a Arbeca”.

COMPROMÈS AMB L’ESBART I ELS GRALLERS

mateix, el Jordi és un dels més veterans, i es mostra satisfet que després de tant temps, l’entitat encara continuï en ple rendiment: “Vam començar de petits perquè ens ho passàvem bé i la cosa s’ha anat allargant. Durant els primers 20 anys, el nostre esbart va ser molt actiu. Ara, tot i que costa més, continuem fent les nostres actuacions. De fet, fem tres balls cada any, i enguany, amb motiu del 40è aniversari vam fer un gran espectacle en què vam recuperar moltes de les persones que havien ballat, a la vegada que hem tingut noves incorporacions com, per exemple, les meves filles, a qui els he inculcat el valor d’entitats en pro de la cultura”, explica entusiasmat.

De cara al 2023, el Jordi assegura que volen aprofitar l’embranzida que els ha donat celebrar 40 anys i que recuperaran alguns dels balls de setmana santa, com “la Moixiganga” que s’acostumava a fer a l’església. També presentaran una nova dansa per Festa Major, com han fet cada any, tot i que l’aposta que més els enorgulleix ha estat la recuperació del Ball de Valencians d’Arbeca, una dansa centenària que inclou una torre, pionera dels actuals castells.

D’altra banda, el Jordi recorda quan va incorporar-se als grallers La Revolta, grup amb el qual va tenir l’oportunitat de visitar diferents punts de Catalunya. "Molts dels que estaven a l’Esbart també tocaven la gralla i al final vaig decidir sumar-m’hi, ja que en aquella època, a Arbeca o tocaves la gralla o estaves a un grup de tambors i cornetes, i això últim no em cridava l’atenció”. El fet de pertànyer a aquesta agrupació, va portar al Jordi i als

Jordi Perera, cultura popular

seus companys a col·laborar, al cap de dos anys, amb el grup de diables d’Arbeca com a percussionistes. Al cap de poc temps d’estar amb els grallers, també va entrar a col·laborar amb una companyia de teatre de carrer, (La Trup, actualment La Cremallera Teatre) amb la qual ha tingut la sort de tocar en molts mercats medievals i cercaviles arreu de Catalunya i de l’estat espanyol.

LA CATXIBANDA

El pas del Jordi per aquestes formacions li ha permès crear un grup de música, juntament amb un petit grup d’amics amb qui comparteixen el gust per la música d’arrel tradicional catalana, com ell mateix assegura. Entre tots ells, l’any 2008 van formar la Catxibanda, un grup que, com expressa el Jordi, “és una mena de ‘tradipatxanga’ amb instruments tradicionals, que interpreta tant versions tradicionals catalanes, com cançons pop, ska o punk”. Aquesta varietat en gèneres musicals és un dels factors que el Jordi apunta que els ajuda a diferenciar-se d’altres agrupacions d’aquest estil, però també destaca el toc d’humor que afegeixen als seus espectacles de carrer: “La gent se sorprèn de la marxa i la canya que tenim, i que amb instruments tradicionals toquem cançons que es poden reconèixer i que poden sentir a la ràdio, per exemple. Poden ser tradicionals o no... fem unes barreges ben curioses i això a la gent els sorprèn molt i els agrada”.

Aquesta barreja tan curiosa ha sonat aquest estiu en diferents punts del Pirineu de Lleida, però sobretot en baixades de falles. “Hem estat a la baixada de la Vall d’Àssua, a la Vall de Boí, per Sant Joan, i també a les Valls d’Àneu”, detalla el Jordi, i afegeix: “La primera vegada que vam anar a les falles ens va sorprendre molt. Jo mai havia vist una baixada de falles i em va posar els pèls de punta. Quan estàs allà tocant, veus la gent animada i l’ambient que es crea... et quedes meravellat. De la tradició d’anar allà cada any, ara ja són els nostres fills i filles els que estan començant a baixar falles”. A més de ser presents en aquests indrets, la Catxibanda també és habitual cada any al DVins d’Agramunt, i al ‘correbars’ de la Festa Major d’Artesa de Segre.

D’altra banda, com explica el Jordi, els moments d’assaig entre els integrants de la banda (en fan un per setmana) són un dels moments més esperats de la setmana per cadascun d’ells. I és que, més enllà de fer música, aquestes estones són per passar-ho bé. “Els assajos ens ajuden a airejar-nos del dia a dia, de la feina; són una vàlvula d’escapament de la rutina, un espai molt nostre en què el més important és la música i la diversió”, confessa. En

La Catxibanda a Sort. Foto: Jordi Perera.

El Jordi en una actuació amb l'Esbart. Foto: Jordi Perera.

aquestes estones, el que acostumen a fer és escoltar cançons que els agraden i transformar-les al seu estil.

Per acabar, el Jordi manifesta la necessitat que la cultura popular compti amb més suport per part de les institucions públiques, i també la importància de transmetre els seus valors als més petits, per tal de mantenir vives les entitats com de les que ell forma part des de sempre.