MOVIMENT CREATIU

Jo sóc biòleg. La meva vida professional, per tant, no té res a veure amb la música, sinó que és una afició i vull que sigui així.

Salinsky

Sense cap tradició musical a la família, amb 16 anys en Salinsky (Gerard Sala) va decidir comprar-se una guitarra elèctrica i, de manera autodidàctica, començar a tocar. Biòleg de professió, actualment es dedica a la docència a l’institut Ribera del Sió d’Agramunt. La música sempre l’ha acompanyat i, amb el temps, ha anat perfeccionant el seu estil fins al punt d’actuar en diferents locals i festes. Assegura que les seves actuacions són realment espectacles on combina la música amb l’humor.

D’on et ve l’afició per la música?

Quan era jovenet m’agradava molt la música, i tot i que no havia tocat mai cap instrument ni havia estudiat música, als 16 anys vaig comprar-me una guitarra elèctrica. Llavors no existia YouTube, però sí que em podia descarregar alguns acords d’internet, i així anava provant i practicant fins que sonava bé. Vaig anar millorant i amb 17 anys vaig formar el meu primer grupet de música amb qui tocàvem cançons de Nirvana, Guns N’Roses, Metallica... Bàsicament tocàvem en festes d’amics.

A partir d’aquests primers passos, quina ha estat la teva trajectòria musical?

Per a mi la música sempre ha estat una afició, així que quan vaig anar a estudiar a Barcelona, ho vaig fer acompanyat d’una guitarra que tocava sovint a la platja de la Barceloneta amb uns amics per guanyar uns dinerets. Va ser així, com un dia em van convidar a tocar en un bar de la zona un divendres a la nit i vaig triomfar, tant és així que durant un temps hi tocava cada setmana, i em van anar sortint actuacions en altres establiments de Barcelona. Després ja em vaig traslladar a viure a Pradell, on tinc la casa dels meus padrins i vaig començar a fer alguna actuació per aquí a Agramunt al Méscafè que hi havia llavors al carrer Sió, també a Tàrrega de la mà del Carlitos Miñarro, etcètera. Llavors, però, vaig tenir canalla i vaig parar un temps fins al 2014 quan vaig fer algun concert, i a partir d’aquí ja he anat fent cosetes sense parar, tot i que el gran impuls m’ha vingut recentment amb la pandèmia. Va ser durant el confinament que, per petició d’alguns amics, feia concerts pels veïns els diumenges, i després vaig fer-me un perfil Instagram, des del qual feia actuacions en directe cada dissabte. Precisament, crec que gràcies a Instagram ara em coneix més gent, i en els últims temps m’ha permès fer més concerts.

Tot i el temps que li dediques a la música, no és la teva professió?

No. Jo soc biòleg especialitzat en genètica, i al llarg de la meva carrera professional he treballat en salut humana, en laboratoris, en empreses de control de qualitat, fent auditories... i, des de fa 16 anys treballo com a professor de biologia, i ara estic a l’institut d’Agramunt. La meva vida professional, per tant, no té res a veure amb la música, sinó que és una afició i vull que sigui així. No toco per guanyar diners, i els pocs diners que hi guanyo, els

El Gerard Sala, conegut com a Salinsky. Foto: Rotecna.

Salinsky

reinverteixo en comprar cordes per les guitarres, algun afinador, i anar renovant el material musical que té un cost.

Sempre toques en solitari?

Sí. La veritat és que m’agrada tocar sol, perquè formar part d’un grup crec que ho complica tot una mica, perquè has de trobar les hores per quedar i assajar, et pot fer mandra... Tot i això, en alguna ocasió he tocat amb la Terrasseta de Preixens, ja que d’alguna manera vaig formar part del seu embrió, i el meu germà és el cantant, també he fet alguna substitució amb l’altre grup del meu germà, Pasqual i els desnatats, i alguna col·laboració amb Her Majestic, als quals vaig conèixer tocant a la festa que cada any fa una colla d’aquí Agramunt a la Repesca per la festa major, i amb el cantant vam congeniar molt bé. Així que ara, cada any, ens trobem, ens passem les cançons i la veritat que m’ho fan fàcil perquè soni bé. Són molt professionals. El mateix passa amb el meu germà i els seus companys, m’ho fan fàcil quan he de tocar amb ells, i tot funciona.

Com són les teves actuacions com a Salinsky?

Estic sol amb una guitarra i intento oferir un espectacle que combini la música amb l’humor, així que de vegades poden anar apareixent acompanyants que fan més entretinguda l’actuació que dura una hora i mitja o dues hores. L’espectacle és rumbeta amb una mica d’humor. Jo tinc un repertori d’unes 50 cançons, però mai està ordenat, ja que en funció de les persones i de l’estil que veig que agrada més, vaig fent sobre la marxa. També m’agrada que la gent s’animi i m’acompanyi a cantar. És bonic.

D’on et ve el nom?

Salinsky era el nom que tenia a l’institut. Abans tothom tenia un nom, que et posaven entre el col·legi i l’institut i aquest era el meu, que l’he mantingut amb el temps. Sempre m’han dit així, i el meu germà és el Salinsky petit.

Sempre fas versions o tens composicions pròpies?

Tinc alguna cançó meva, però per ara faig sobretot versions. La intenció és fer alguna cosa, però encara estic en el procés de trobar la meva veu i el meu estil propi, que em faci inconfusible, que no sigui una còpia o una imitació d’algú. A casa tinc un petit

En un concert a Agramunt. Foto: Salinsky.

El Salinsky amb el Kiko Veneno, un dels seus referents. Foto: Salinsky.

estudi amb guitarres elèctriques, espanyoles, harmòniques, un piano... però encara no m’atreveixo a fer moltes coses més enllà d’alguna base. També és veritat que la música requereix temps i dedicació, i, la veritat és que no en disposo de molt.

Tens algun concert programat per als pròxims mesos?

Recentment, he tocat al cafè Guau d’Agramunt i segurament sortirà alguna altra cosa, ja que els amics van portant més concerts. Ara a principis d’any, faré alguna actuació a Balaguer. Sempre estic disposat, no em tanco portes.

Quins són els teus reptes musicals?

El meu repte sempre que toco música és que durant l’estona que dura el concert, la gent s’ho passi bé i tots els seus problemes quedin apartats, com a mínim, durant aquest temps. Sé que els problemes no desapareixen, però com a mínim que quedin apagats durant una estona, ja estic content. Sempre vull que la gent s’ho passi bé.