AGRAMUNTINS PEL MÓN

"Les muntanyes i tot el que s’impregna al seu voltant és, per mi, un dels tresors més preuats que amaga Andorra"

Roger Perucho – Andorra

El Roger Perucho en una sortida per les muntanyes d'Andorra nevades. Foto: Roger Perucho.

Una trucada inesperada quan treballava i estudiava a Lleida el febrer del 2018, va suposar un impàs en la vida de l’agramuntí Roger Perucho. Una bona oportunitat laboral i un repte en l’àmbit professional i personal el va fer decidir a marxar a Andorra. “A Lleida hi havia passat tota la meva època d’estudiant, així com una etapa prou important com a professional, i hi estava construint la meva zona de confort. Treballava a la Fundació ASPROS, vivia amb una amiga d’Agramunt, l’Anna, i estudiava un segon grau d’educació social”, recorda el Roger que, tot i això, atret pel projecte social que podia engegar lluny de casa, va decidir fer el pas. “Em van presentar un projecte que feia relativament poc temps que s’havia posat en marxa, on podia aportar molt, i aquesta va ser una de les meves grans motivacions per decidir marxar. Vaig creure que podia ser una gran oportunitat professional i personal”, afegeix.

Va ser així com, en poc temps, el Roger es traslladava a Andorra, concretament, al principi, a Sant Julià, una de les poblacions més pròximes a la frontera amb Catalunya. “Això em feia pensar que no estava tan lluny de casa”, assegura. Però al cap d’uns mesos es va traslladar més al nord del país, a Encamp, on viu actualment.

Un agramuntí a Andorra

“Les primeres setmanes les vaig viure molt intensament. Més enllà del que suposava començar una nova etapa laboral, tot era nou i desconegut. En general, la sensació que tenia, amb tot el que m’envoltava, era com la d’un nen petit quan descobreix qualsevol cosa per primera vegada. A més, aquella temporada va nevar moltíssim i recordo haver d’anar amb bus els primers dies a la feina, perquè a Andorra és obligatori l’ús de rodes de contacte des d’inicis de novembre fins a mitjans de maig, i jo encara no les havia canviat”, recorda. Tot i això, el fet de compartir idioma, comptar sempre amb el suport de la família i els amics, i l’entorn natural, la muntanya, han ajudat a fer que el Roger ja faci 4 anys que viu a Andorra.

No obstant això, ens reconeix que també ha viscut moments complexos que l’han fet replantejar tornar a casa: “A la feina vaig viure canvis, els quals, en certs moments, em van desestabilitzar i hi va haver algun moment d’inflexió important. A tot això, s’hi va sumar la pandèmia, el procés de càncer de la meva iaia, i altres circumstàncies, les quals, em feien sentir que estava massa lluny”. Amb tot, valora que en aquests moments sempre ha tingut al costat a la família i als amics d’Andorra i d’Agramunt, i ara mateix s’estima i li agrada viure a Andorra, d’on el que més valora és l’entorn i el contacte amb la natura. “Les muntanyes i tot el que s’impregna al seu voltant és, per mi, un dels tresors més preuats que amaga Andorra. Puc estar pujant un cim molts cops durant l’any, però cada cop que el pujo, la sensació és com una primera vegada, i aquest ha estat un refugi molt important en molts moments”, assegura.

En l’àmbit cultural, no ha estat un gran repte adaptar-se a Andorra, ja que assegura té moltes influències de Catalunya, començant per l’idioma: “el català és llengua oficial”, i s’hi celebren moltes festes tradicionals com el carnaval, la castanyada o els reis. El que sí que destaca és els avantatges de la ubicació del país: “Aquí existeixen tres sistemes educatius: l’andorrà, que es nodreix molt del sistema educatiu català, el francès, i l’espanyol. De manera que un nen que passa la seva etapa

Roger Perucho, Andorra

d’infància i adolescència a Andorra, es pot donar el cas que conegui el català, el castellà, el francès, l’anglès i el portuguès, o, si més no, que convisqui amb aquests idiomes”. I pel que fa al clima, és on potser ha notat més la diferència, ja que hi ha menys hores de sol a l’hivern i fa molt més fred, sobretot a les nits.

Educador social

Després d’arribar a Andorra per treballar en un projecte social del Ministeri d’Afers Socials del país, actualment el Roger treballa com a educador social a la Fundació Nostra Senyora de Meritxell, una empresa privada que porta gran part dels serveis que acompanyen a les persones amb diversitat funcional. “Concretament, treballo amb el servei de vida independent ‘Me’n vaig a casa’, on els educadors/es donem un suport puntual a les persones que ho necessiten, tant en les activitats de la vida diària als habitatges com en acompanyaments a la comunitat, perquè puguin tenir una vida el més autònoma possible”, explica. En el seu dia a dia, el Roger té un horari bastant flexible, així que en funció de la feina, va directe a treballar, o aprofita per anar al gimnàs o fer alguna gestió personal. Ja a la tarda, aprofita per passejar per l’entorn o quedar amb els amics. Pel que fa al seu temps lliure, a l’estiu el dedica sobretot a la muntanya, i a l’hivern reconeix que valora molt “el temps a casa, dedicant-lo a les meves coses, dibuixar, llegir, estar amb mi mateix i altres”.

El que més enyora d’Agramunt és el seu teixit social i cultural, que possibilita una integració a totes les persones, cosa que li manca a Andorra, i això fa que a la feina treballi amb persones que pateixen situacions d’aïllament social: “En moltes ocasions, quan he parlat d’Agramunt, poso l’exemple de la sort que he tingut de créixer en un entorn amb una forta riquesa en aquest sentit. El teixit social i cultural de les entitats que formen part del nostre poble és molt important. En el meu cas, ho trobo a faltar perquè recordo el pas per moltes d’aquestes entitats en la meva etapa d’infantesa i adolescència. Crec fermament, que el creixement d’un territori va lligat a la seva riquesa cultural i social, i al treball en adaptar els espais perquè hi hagi una integració de les noves situacions que s’esdevinguin”.

Un gran patrimoni natural

Finalment, si estem pensant a visitar Andorra, més enllà dels llocs habituals com l'eix comercial, el parc temàtic de Naturlàndia o les estacions d’esquí, el Roger recomana fer rutes per les muntanyes: “No t’acabes les múltiples rutes que et pots trobar; el Pont Tibetà, les vistes del Roc del Quer o el Cercle d’Ordino Arcalis i els llacs de Tristania... I, sobretot, animaria a la gent a endinsar-se a la Vall de Madriu-Perafita i Claror, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco”, conclou.

Amb amics d'Agramunt al Tour de França. Foto: Roger Perucho.

MÉS PERSONAL

Què és el que més t'agrada del lloc on vius? L’entorn, la muntanya, la connexió amb la natura.

Com definiries als andorrans? Persones molt treballadores i constants. Alhora, també, una mica distants, però que, amb el temps, pots arribar a ells d’una manera molt propera.

El teu menjar andorrà preferit: Si hi és, no el conec, però crec que hi ha molta barreja de les diferents cultures que hi viuen.

Alguna expressió típica: He sentit a dir a més d’una persona: “Me’n vaig a la Seu a estirar la vista”. En referència a la sensació, de vegades, que Andorra està tancada entre valls.

Què és el que més trobes a faltar del poble? La família, amics, i sobretot, la riquesa cultural i teixit social que havia construït al llarg dels anys amb les entitats que he anat formant part, els carrers, l’olor...

Penses en tornar? Sempre hi ha el pensament de tornar a casa, crec que esdevé un sentiment que va lligat en el transcurs de qualsevol persona que marxa d’allí on ha nascut i crescut, almenys tinc aquesta sensació, però de moment, no tinc intenció.