1 Introducció Veure o viure. El perquè d’escriure això
Em veig obligat de dir-ne això, a aquests papers, perquè a l’ ho-
ra de començar no sé ben bé què en sortirà, ni soc capaç de batejar-los d’altra manera. El que sí que tinc clar, i aviso només començar per evitar recriminacions (o represàlies) dels possibles lectors, és el que no hi trobareu aquí: No hi trobareu una guia turística del Marroc, Ja n’ hi ha moltes i molt bones, i a més l’escenari on es mouen, i ens movem, els que sortim en aquesta narració no apareix a pràcticament cap de les guies turístiques generals d’aquest país. No pretén ser tampoc una guia especialitzada de turisme “d’aventura”, ni una “topo guide” d’itineraris a peu per l'Alt Atles Oriental, i això per dues raons: D’una banda, perquè els fets, situacions i recorreguts que hi apareixen no considero que tinguin cap component d’aventura, paraula que entre tots plegats hem aconseguit devaluar en crear un determinat tipus de turisme, destinat a proporcionar a l’aventurer uns escenaris en què se senti una mica Livingstone o Ali Bei, però, això sí, tot ben embolcallat en una infraestructura que, almenys en teoria, el protegeixi dels riscos que qualsevol aventura de veritat comporta. Un aventurer, crec, és una cosa molt més seriosa que tot això. D’altra banda, perquè, després de passar, com quasi bé tothom, per la fase de marcar itineraris detalladíssims sobre el mapa, engolir quilòmetres, mesquites, medines, kasbahs, 17
