Ferran Adrià
CUINER
«Quin gremi ha fet
a València el
que ha fet José Andrés?
Després ens veuen com a ‘pijos’»
Una de les distribuïdores de vi més importants és Vila Viniteca, i el seu catàleg anual és esperat pels amants i especialistes del sector. Però, a més, des de fa 33 anys aquest catàleg no només destaca per la tria de vins, sinó perquè el mariden amb el món de l’art. L’any passat la coberta era de Joan Miró. Però hi han passat Jaume Plensa, Miquel Barceló o, aquest any, Ferran Adrià. El cuiner no s’ha limitat a fer la portada, sinó que la intervenció ha estat total. Des d’afegir-hi la història de la cuina il·lustrada, plats representatius d’El Bulli o mapes conceptuals fins a fer picades d’ullet al llegat del restaurant de la cala Montjoi. De fet, Adrià ha fet les il·lustracions aquest estiu a la mateixa cala, on passa les vacances. Hi ha també notes dins del catàleg que expliquen curiositats dels vins que surten vinculats amb El Bulli. Com quins eren els vins més venuts o l’ampolla que els van regalar el dia que van tancar. Aquestes curiositats les ha escrit el sommelier Ferran Centelles. També s’hi troba un bonic homenatge a Juli Soler, amb qui Adrià va fer un tàndem perfecte. Hi apareix la caricatura inèdita que el creador dels Simpson, Matt Groening, va fer del carismàtic cap de sala, i hi apareix una adaptació d’una frase que deia sempre tot fent broma: “És el millor catàleg de vins que he vist en tot el dia”. Per a Ferran Adrià, amb qui parlem arran d’aquesta col·laboració, estem davant de la millor carta de vins del món. Això sí, diu que ell de vins no en té ni idea. “No es pot saber de tot”.
Com ha estat aquesta experiència com a pintor?
En la meva carrera professional sempre he fet servir el dibuix i els mapes conceptuals. El 2014 es va fer una exposició a Madrid on van posar uns dibuixos que vaig fer per explicar la història de la cuina en el paleolític i el neolític. Però resulta que després un senyor de Nova York, del museu The Drawing Center, volia fer una exposició sobre el procés creatiu. Normalment, sempre que són coses noves dic
que sí, per aprendre. Vam fer sis exposicions que van passar per quinze ciutats. Al Museu Picasso, per exemple. Però mai amb cap pretensió. No soc pintor ni artista. Jo soc un cuiner que fa servir el dibuix.
Com va entrar en aquest projecte?
Amb el Quim [Vila] tenim amistat de fa anys. Jo primer vaig dir que no. No dibuixo, jo. Però el Quim tenia molta amistat amb el Juli Soler. Aquest és un projecte de carinyo i amistat. A mi m’ho demana un altre i li dic que no. I al Quim al final li vaig dir que sí. Què ha volgut transmetre amb aquesta obra?
Una narració que expliqui la teoria de la cuina. Explicar els estils de cuina que hi ha o els moviments. El nostre món no existeix als llibres. Això ho vam començar nosaltres a la Bullipèdia i ara estem treballant amb la Universidad Pontificia Comillas i el Macc [Madrid Culinary Campus] per tenir el contingut i després poder-lo compartir.
Quina necessitat vau veure amb l’Andoni Luis Aduriz de crear aquesta escola, el Macc, que no s’estigués ensenyant ja a les altres escoles?
Les universitats gastronòmiques al món només tenen 22 anys. Al Japó no hi ha cap universitat gastronòmica. Això és molt nou. Estem començant. En una escola de cuina, aprens a cuinar i a portar la sala. En una universitat, el 50% és administració i direcció d’empreses. I, després, la gran diferència és que hi ha recerca. Volem que hi hagi 300 persones fent recerca. Perquè, com que això no existia, no hi ha res escrit. Tu no trobaràs cap llibre al món sobre tipus de cuina. El que estem fent és crear aquest contingut per compartir-lo. L’única condició que vaig posar a Comillas és que això s’ha de compartir. D’aquí cinc anys inaugurarem l’edifici. Serà molt important.
Per què creu que serà important? Una universitat forma l’elit. Jo vaig ser vuit anys professor a Harvard. Vaig fer el curs de ciència de cuina. Sé com funciona l’elit. Després, han d’existir milers d’escoles de cuina. I la nostra tasca és ajudar les escoles de cuina. Els professors d’una escola de cuina no te-
Catalunya
“A França no ha sortit un Disfrutar o un Celler de Can Roca en 30 anys”
Excel·lència
“Si dediques 5 anys, 5 hores cada dia, a un projecte, et menges la competència”
nen temps de fer recerca. Ara estem fent un treball brutal, que són les tècniques culinàries, que sortiran l’any que ve. I això és per a ells. A Espanya, som els números u del món en educació. Ara el que s’ha de fer és donar beques. Estem treballant perquè les empreses d’alimentació, els cellers, que cadascú posi una beca. A Catalunya, a Espanya, portem 20-25 anys sent al top mundial. Això és indiscutible. Però volem que els pròxims deu anys també hi siguem. Malgrat tot, hi ha molta gent amb un talent extraordinari que no té recursos. Jo, quan era jove, o el meu germà, no podíem pagar una universitat. Els meus pares no tenien 20.000 euros anuals, que és el que val. El que no pot ser és que a un noi o una noia extraordinaris no els puguem donar l’oportunitat de millorar el seu talent. A Harvard em van dir: “Aquí el que ensenyem no és contingut, ensenyem a pensar. Perquè l’alumne, quan surti, pugui pensar bé qualsevol cosa”.
Cuina, pintura, recerca... Què li agradaria fer que encara no hagi fet? N’estic fent una que no et puc explicar. I és molt grossa. De fet, sí que ho havia fet, però no amb la dimensió que la farem. A banda d’això, estic bastant ple de projectes. I no en puc agafar gaires més. La putada és que em venen coses molt maques. Ostres, quan em venen coses molt maques, dir que no costa. A mi em va la marxa, però ara estic molt lligat. El catàleg de Vila Viniteca el vaig poder fer perquè esta-
va a Montjoi de vacances. Em llevava a les 5 h i pintava fins a les 10 h.
Es lleva normalment a les cinc?
Una de les coses que he après de la gent molt important que he conegut, com Bill Gates, és que tots estudien molt. Si tu dediques cinc anys, cinc hores cada dia, a un projecte, et menges la competència.
Vostè sempre ha tingut les antenes molt esmolades. En quins corrents creu que hauríem d’estar posant el focus i no ho estem fent?
L’altre dia em van parlar d’un concepte molt xulo, que és el màrqueting miòpic.
En què consisteix?
Consisteix en no veure el que estàs veient. Catalunya ha canviat la història de la gastronomia. I aquí hi ha gent que sí que ho ha vist, però n’hi ha d’altra que no. Aquí tenim el Disfrutar, que té el premi a millor restaurant del món. Li haurien d’haver fet un espot, almenys. Hi ha 8 milions de restaurants al món i tu tens el número u. És igual si t’agrada o no, és com si jo dic que a mi no m’agrada el tenis, i no per això no vull que Alcaraz guanyi molt. Ara que Catalunya serà Regió Gastronòmica Mundial hem de fer que la gent més influent del món vingui a conèixer Catalunya.
I això qui ho ha de fer?
L’administració, amb suport de la gent que en sabem. Jo tinc contactes
de 30 anys. Has de saber com fer venir al New York Times. Si no fem tot això, ni cuidem el talent, potser d’aquí 20 anys no hi serem. França ha tingut aquest problema. Continua sent el número u del món, amb 400 anys d’història al darrere, però no hi ha sortit cap Disfrutar o cap Celler de Can Roca en 30 anys. Sempre poso l’exemple de Messi. Fa 30 anys que esperem el nou Messi. L’administració i també les empreses relacionades amb el món de la gastronomia s’hi han de posar. L’activitat de cuinar és el 33% del PIB. L’hostaleria és gairebé el 8%. Hi hauria d’haver beques, no? Tot això és màrqueting miòpic.
I creu que la més miop és l’administració.
No només. Saps la quantitat de diners que ha fet guanyar l’alta cuina catalana a moltes marques? Tornar alguna cosa estaria bé. Una empresa, una beca. Les que puguin pagar-ne més, cinc beques. Vila Viniteca sí que dona molt de suport al sector. Un sector meravellós. Mira ara a València. Quin altre gremi està fent el que han fet Ricard Camarena o José Andrés? Després ens veuen com a elitistes, pijos o milionaris. No conec un gremi tan solidari.
Què significa per a vostè que hi hagi tres excaps de cuina seus al Disfrutar, el millor restaurant del món? Són els bullinians. Dels 22 anys del 50 Best, en disset o divuit hi ha hagut bullinians. Jo vaig ser stager al Bulli. Era
una cosa molt maca. A la Fundació, a poquet a poquet, estem fent que continuï. Ara nosaltres només tenim una missió: ajudar. El tema de la gestió és un altre tema important. És un drama. El 90% dels restaurants i bars no fan pressupost. Per això el 50% no duren més de cinc anys. I del 50% que queden, poquíssims guanyen diners. La gent munta un bar i es pensa que és un joc. I és tan complex un bar com moltes empreses. José Andrés, al mercat de Little Spain [a Nova York], atén dos milions de persones cada any.
Als que els va bé molts cops els defineixen com a cuiners empresaris. El 22% tanquen al cap de dos anys. Els que ho fan bé ens han d’ajudar a dir per què els va bé. I aquí no en té culpa l’administració. Durant molts anys hem sigut un gremi bastant romàntic. I una empresa no pot viure de romanticisme.
En quins restaurants puc trobar Ferran Adrià?
Vaig als bullinians, perquè són família. Ara l’Enigma em fascina. Ja sé que diran que ho dic perquè és del meu germà, però fa dos dies ha sigut el segon millor cuiner del món [als Best Chef Awards]. Alguna cosa deu estar fent bé. Al Disfrutar o al Dos Palillos. A casa no tenim nens i amb la meva dona sopem molt a fora. També m’agrada molt el peixet fregit del Bar La Plata o la Granja Elena. A Barcelona tenim una gran sort: hi ha entre 50 i 100 restaurants on es pot menjar bé.e
Malú fa públic el seu trastorn alimentari: “Se me’n va anar molt de les mans”
ELISENDA FORÉS CATALÀ
BARCELONA
Potser pel fet d’anar amb xandall, per fer l’entrevista descalça asseguda en un sofà de casa o pel clima de proximitat que crea V Vicky Martín Berrocal amb els convidats al seu pòdcast, el cas és que els entrevistats se senten còmodes. Després de les converses amigables que va tenir la presentadora de televisió amb Victòria Frederica i J José Luis MartínezAlmeida al pòdcast A solas con, aquest dilluns es va publicar un episodi amb M Malú La cantant va acabar confessant que durant anys va patir un trastorn alimentari que va evitar tractar per prioritzar la seva carrera musical, un fet que fins avui dia no havia explicat públicament. Després de més de mitja hora de conversa amb l’exdona d’El Cordobés, Malú va començar a obrir-se: “Jo he tingut les meves coses amb el menjar”. “Vaig començar a menjar menys, a obsessionar-me per estar prima i estar físicament com havia d’estar i se me’n va anar bastant de les mans”, va reconèixer la cantant, que des dels 15 anys s’exposa dalt d’un escenari i que durant la seva joventut va viure sota els focus de la fama convertint-se en una de les cantants més aclamada del país. Així i tot, va ser Berrocal qui va posar nom a allò que la cantant estava explicant: “Un trastorn alimentari”. Malú va assentir. “Va ser dur pel mal que t’arribes a fer a tu mateixa, perquè sento que encara for-
ma part d’aquesta forma d’autoagressió el fet de no estar mai bé amb tu mateixa”, va continuar explicant la cantant amb la veu mig tallada. De fet, va provar de seguir un tractament, però no va prosperar: “No vaig acabar seguint el tractament perquè havia de treballar. Tenia molts concerts i moltes coses a fer”. El fet de no fer front a la situació va agreujar el trastorn fins al punt que es va plantejar ingressar en un centre, cosa que va acabar rebutjant malgrat que ella pensa que “hauria pogut ser la solució, però hauria estat un escàndol mediàtic”. Però Malú va dir prou. “Vaig treure tots els miralls de casa meva i les bàscules per no estar-me mirant constantment”, va relatar amb certa sorpresa del que ella mateixa estava confessant i pel fet d’explicar per primera vegada el trastorn que la va acompanyar durant anys. Finalment, la cantant va prioritzar la seva salut i va aconseguir deslliurar-se de la pressió professional que l’empenyia cada dia a tirar endavant amb els projectes. “La teràpia m’ha canviat la vida. No la deixo ni boja, ni per Nadal”, va asseverar. “No està malament que ens donin eines de tant en tant per gestionar les emocions, perquè les emocions ens destrossen”, va explicar. Després que l’entrevistadora agraís la sinceritat i valentia de l’entrevistada, la cantant va voler deixar clar que ara se sent en pau amb tot el que ha viscut. “Estic més segura com a dona i com a persona. Per com visc i per com em prenc les coses. Soc una Malú que ja ha rebut moltes hòsties pel camí i ja ha cicatritzat les ferides”, va concloure.e
Adrià: «Presión tienen los cocineros y el editor de “New York Times”»
►El reconocido cocinero ilustra el catálogo de Vila Viniteca y defiende la renovación en el modelo de negocio de restaurantes
Víctor Fernández. BARCELONA
Esunadeesastradicionesesperadasenelmundodelarestauración anualmenteysiempreconalguna sorpresa inesperada desde un punto de vista creativo. A lo largo de su historia, Vila Viniteca ha convertido en una tradición que sus catálogos sean ilustrados por grandesartistascomoMiquelBarceló, Antoni Tàpies, Milo Manara o Francisco Ibáñez, por citar unos pocos de una gran lista. Pero este año es diferente y el responsable no es un pintor, como él mismo se encargadesubrayar,sinouncocinero: Ferran Adrià
«He hecho un catálogo intervenido, según la definición que dio Vicent Todolí cuando vio todo el trabajo que había hecho», explicó ayer Adrià en declaraciones a este diario. El responsable del mítico
El Bulli reconoció que «cuando recibí el encargo de Vila Viniteca dije que no porque yo no soy un artista. Pero pesaba mucho la amistad que ellos tuvieron con El Bulli,especialmenteconquienfue mi socio Juli Soler. Así que este verano, entre julio y agosto, trabajé en Cala Montjoi».
Elresultadofinaldeeseesfuerzo creativo han sido varias decenas de dibujos donde, como dijo su autor, «lo importante es la narra-
ción que es comprender la cocina».
Adrià reconoció que al final se lohapasadobienusandotubosde pintura y sus dedos para crear sobre el papel en blanco. «No he empleado pinceles porque no sé pintar»,apuntósobreunaseriede composiciones que van desde las
seis preguntas esenciales «que se hacetodosápiens:¿qué?,¿quién?, ¿cómo?, ¿cuándo?, ¿dónde?, ¿por qué?»pasandoporlaevoluciónde HomohabilisalHomodegustador además de mapas sobre los miles devinosblancos,elllamadoestilo Bulliniano, los salmonetes Gaudí o el carpaccio de setas.
No es la primera vez que sale a la luz este impulso creativo de Adrià fuera de los fogones. En 2018, con motivo de la exposición dedicadaalarelaciónentrePicasso y la cocina, el museo del pintor malagueñoenBarcelonapresentó susdibujosrealizadosenpapelde El Bulli.
Exposiciones
Cuatro años antes, e Drawing Center de Nueva York también presentó los dibujos vinculados conlacreatividaddeAdriàparalos platos de su célebre restaurante. Precisamente cuando se le pregunta al cocinero por algún referente pictórico, además de citar a Miquel Barceló, le gusta hablar de Picasso, «pero me refiero siempre alPicassoprofesionalporquevivía de la creación. Me gusta mucho
porqueeselúnicoartistacapazde reinventarse tres o cuatro veces». Sobre el mundo de la cocina apostópor«revisarlosmodelosde negocio, desde los restaurantes con tres estrellas Michelin a los de menú del día. En la cocina catalanatradicional,porejemplo,ahora hay espacio para nuevos proyectos, pero hay que facilitar las herramientas para que esto pueda ser.Lasuerteesqueestamosenun momentocreativomuyalto». ¿Eso significa que hay presión? «Presión hay en todo, no solo en la cocina.Tambiénlasufreeleditordel “New York Times” cada día. A nosotrosnadienosdijoqueteníamos que cambiar el menú de El Bulli cada año. Lo hicimos nosotros. Si cerramos es porque no podíamos ir más allá. Nos lo pasábamos pipa».
Emili Manzano evoca recuerdos e impresiones en el libro
►El autor afirma que «no podría haber escrito un libro de memorias»
generación y la isla de Mallorca enloquehadefinidocomoeltipo de libro «más democrático que existe porque cualquiera de sus lectores lo puede escribir».
El periodista y escritor mallorquín Emili Manzano evoca recuerdos e impresiones en el libro «Me’n record» (Llibres Anagrama), una colección de estampas en las que repasa vivencias íntimas y la memoria colectiva de su
En una entrevista con Europa Press, ha asegurado que es el tipo de libro más democrático porque «no hay otra materia que la que uno ha vivido y recordado, no hay imaginación,nohaytrama,nohay personajes, no hay construcción de psicología; son recuerdos», y añadióquealfinaldelvolumense ofrecen unas páginas de cortesía a los lectores para que puedan continuarlo.
El libro cuenta con unos 300 recuerdos, todos ellos iniciados con «Me’n record» (Me acuerdo), una fórmula narrativa que inició el escritor norteamericano Joe Brainardenlosaños70con«Iremember»yqueManzanoahoraadapta con «chorritos» de sus recuerdos «No podría haber hecho un libro de memorias», explicó Manzano, quien dijo que tiene una buena memoria para los recuerdos de cosas muy banales que si se tratan de una forma literaria y articulando un relato se pueden erigir en un libro, a lo que suma su gusto por contar cosas.
«Me’n record»
Manzano(Palma,1964)explicó que ha ido realizando la selección de recuerdos dejando fluir la memoria, pero que también ha incluido unos «borradores» de una novela familiar y otra de iniciación, y que hay un hilo narrativo y una voluntad de construcción en el volumen. Igualmente subrayó que la mayoría de los recuerdos son suyos, pero que también hay recuerdos familiares explicados por sus padres a través de sus recuerdos, y que en algunos también ha puesto «un poco de literatura» en un juego con el lector.
Eltambiénfilólogoconfesóque cuando escribe se preocupa mucho por el estilo, pero que en este caso al comenzar cada recuerdo con la misma expresión, esto le hacía«másdemuletaquedelimitación».
EmiliManzanoconfióenquela lengua en la que está escrito el libro haga disfrutar a los lectores, con formas dialectales baleares y en la que recupera formas verbales legítimas con el habla y la escritura mallorquina: «Desde el punto de vista lingüístico, es un libro serio», añadió el autor de «Me’n record».
FerranAdriail·lustrael catalegdeVilaViniteca
C. JOLONCH Barcelona
Plasmarendibuixosles ideeso l'estructura dels futurs platsera un recurs habitual de FerranAdriaenelstempsd'ElBullí..El que no s'imaginava, sobretot als inicis, és que alguns dels seus esbossos arribarien a exhibir-se a les parets del Museu Picasso de Barcelona o del MuseumofContemporanyArt de Cleveland, entre d'altres. Tampoc que rebria encarrecs pictorics, com el que va servir per evocar l'evolució a la prehistoria i posteriorment per il·lustrar un llibre sobre Josep Plaqueva publicarl'Academia CatalanadeGastronomíai Nu-
trició.Recentment va acceptar unaaltrapetició queaviatveura la llum: il·lustrar la portada del cataleg de Vila Vinitecá, amb que Adria ha afirmat que
pretén homenatjar Juli Soler, elseusociaElBullí,isegonsha explicat, va ser molt bon amic dels socis de Vila Viniteca, QuimVila i Siscu Martí.Adria, que ha treballat la portada des d'El Bullí, explica que no es tracta d'una pintura artística, pero que esta feta amb afecte. La portada, que s'ha convertit en una-finestra oberta a l'art des de l'ambit del vi, constara d'una combinació de dibuixos, mapesicollage.Desqueel1992 es va iniciar aquesta aposta amb la primera portada, obra de Perico Pastor, la col·lecció d'artistes que han il·lustrat el cataleg és llarga i compta amb figurescomMariscal,Francesc Artigau, Guinavart, Arranz Bravo, Robert Llimós, Xavier •Medina-Campany, Frederic Amat, EduardArroyo, Antonio López, Juan Genovés, Jaume Plensa o Miquel Barceló, entre d'altres.•
BEBER
FerranAdriareflexionasobrelacomidaylabebidaen elnuevocatálogodeVilaViniteca
Sehaaliadoconeldibt1jocon10l1erramie11taparaelprocesocreativo
Profesio11alesdesalareiviI1dicanlapasió11porelserviciol1tm1a110e11laeradigital
FerranAdriádurante e proceso decreacónde nuevo catá ogo de Vila Vn
teca(CLV) RAMONFRANCAS 12/11/2024 1234 1 Actualzado a 12/11/2024 14:02
Elcl1efFerranAdriahaqueridon1ostrarenelnuevocatálogode ladistribuidoraVilaViniteca"unaprofundareflexiónsobrela con1idaylabebida,explorandolosorígenesdelacocinaytodo
loquehayalrededordeella,redescubriendolosicónicosplatos deelBulliatravésdeilustraciones".Adriasehaaliadoconel dibujocon10unaherran1ientaparaelprocesocreativo.Diceque haen1pleadoeldibujo"nosoloparaorganizarytransn1itir conocin1ientos,significadosysín1bolos,sinotan1biéncon10un n1edioparareflexionarsobrelaevolucióndelarestauración gastronón1ica".
Elcatálogolohapintadoconlápices,conrotuladoreseincluso conunbatidordeban1búnaturaldetén1atchaoconsuspropios dedos.Hautilizado,principahnente,coloresprin1arios.Adria invirtiólasvacaciones,todoeln1esdejulioyagostopasadosen sucasa,pararealizarelcentenardeobrasquesehanincluidoen elcatálogo.Desca1tóunacuarentenadedibujos,yreconoceque pararealizaresteencargo"debíaestarconcentrado".
FerranAdriádurante apresentación denoyde catáogo (CLV) Co1noseafirn1aenlapresentación,alolargodesucarrera FerranAdria"hallenadocientosdecuadernosconideas, conceptos,collagesfotográficosybocetosdelosplatosque revolucionaronelBulli".LasilustracionesdeFerranAdria,que haaseguradoque"eslaterceravezque,entrecon1illas,pinto", hansidoexhibidasen14prestigiososn1useos,con10elDrawing CenterdeManhattan,elMuseoPicassodeBarcelonaoel Museu1nofConten1poraryArtdeCleveland.Estasúltin1asse expone11sólohoyn1a1tesenelespacioparaproducciónde eventosESl<landestinodeBarcelona.Adriaaseguraquenotiene pretensionesartísticasyquesuvoluntad"noesve11der cuadros".Lon1uevesuafán"narrativo,creativoydivulgativo", aunquereconoceque"dibujo,1násquepinto,cadadía". Juntoconlasilustraciones,enlaúltin1apartedelcatálogode VilaVinitecade2025,quesun1an1ásde10.500referenciasen vinos,destiladosyproductosgastronón1icos,seincluyen algunosdelosplatosn1ásicónicosdeelBulli.Elcocinerode L'HospitaletdeLlobregatafirn1aque,conestainte1vención a1tísticaquecalificacon10"n1uyespecial",haqueridorendir hon1enajeaquienfuesusocioenelBulli,JuliSoler.Tan1bién recuerdaque"VilaVinitecafuefundan1entalparatodolo relacionadoconelvino",yqueJuliSolern1antuvounabuena an1istadconloscopropietariosdeladistribuidoracatalana: Quin1VilaySiscuMartí.Dehecl10,FerranAdriahareveladoal canalCon1erdeLaVang¡¡ardiaque"sinelcariñodelafan1iliade elBulliyladeVilaVinitecanohubieraaceptadoesteencargo".
rv¡({f,5 OtYf!Yq{8l�0�
Una
Una
Quin1Vilareconoceque"esunaediciónn1uyespecialpara nosotros,yaqueFerranAdriahailustradolascubiertasy,con unagenerosidadindescriptible,harealizadounaintervención inéditaenlaspáginasinteriores".AtravésdeuncódigoQRse puedeconocerelsignificadodecadaobra.Tan1biénsehan editadoenpapel333catálogosdelaexposición,queseofrecena 25 euros.Eln1archantedevinosQuin1Vilayelhistoriadordel a1teVicen9Todolí,an1bosan1igospersonalesdeFerranAdria,se hanin1plicadodirectan1e11teenesteproyecto"lle110decariño".
Enelcatálogopara2025 seafirn1aqueFerranAdriatan1biénl1a utilizadoherran1ientasn1ássencillas,con10listas,tablasde ingredientesytécnicasculinarias,"parasintetizary conceptualizarnuevasforn1asdecocinar".Suusodeldibujo paraexpresarlagastronon1ía,tantocon10productotangible con10conceptoabstracto,"reflejaun1nodelocreativoen constanteevolución".Ta1nbiénseseñalaque"reconocidocon10 unodeloscl1efs1násvanguardistaseinfluyentesdelsigloXXI, Adrial1adesafiadoloslín1itesdelagastronon1íaalcon1binar conocin1ientoycreatividad,elevandolacocinaanivelesdonde antesnosehabíaencontrado".
,,FerranAdriahailt1stradolascubiertasy, conunagenerosidadindescriptible,ha realizadotinaintervencióninéditaenlas paginas1nter1ores QuimVila CopropietariodeVilaViniteca
FerranAdria,quereconocequenohasidofácilcuadrarsus dibujosconellistadodevinosdelcatálogo,llevatien1po explicandoque"cuandohablan1osdecreacióneinnovaciónes in1portanteentenderunacosa:quenoestenerlaidea,loquees in1portante,sinoconceptualizarla".Sobreelloponeuneje1nplo queconsideran1uydivertido:"MaryQuantcreólan1inifalda, ¡no!Lacontextualizó.Solol1acefaltaverlaspelículasdegriegos, delantiguoEgiptooderon1anosparaverquetan1biénllevaban n1inifalda".EnelcatálogodeVilaViniteca,cuyascubie1tas tan1biénseilustranconobrasuya,diceque"nosolohablan1os decocina,sinotan1biéndedóndepresentan1oslacon1ida".
FerranAdriá trab ando enel nuevo catálogo de la dstribudora cataana (CLV) Desde1992grandesa1tistashanilustradoelcatálogodeVila Viniteca.Elprin1erofuePericoPastor.Tan1bié11hancontado conobradeGuinovart,Jaun1ePiensa,JordiLabanda,José ManuelBroto,Moebius,FranciscoIbáñez,Perejaun1e,Miquel BarcelóoMiró.
Enmarchael17ºPremioVilaVinitecadecataporparejas
Porotraparte,alasdiezdelan1añanadeldía8deenerose abriránlasinscripcionesdel17ºPren1ioVilaVinitecadecatapor parejasquehaestrenadounspotquehanrealizadoSergio CaballeroyFrancAleu,utilizandoherran1ientasdeinteligencia a1tificial.FrancAleuhadestacadoporsutrayectoriaenla creacióndeescenografíasdeluz,integrandopropuestasvisuales innovadorasendiversosforn1atos.
Lapróxin1aedicióndeln1ásdestacadoconcursodecataaciegas porparejasdeEspañasedisputaráeldon1ingo23den1arzo,en elCasinodeMadrid.Volveránaparticipar 120 parejas,quese enfrentaránasietevinosencadaunadelasdosfases.Lastres prin1erasparejasclasificadasserepartirán 40.000eurosen n1etálico.Debenacertarelpaís,lazonadeorigen,la deno1ninacióndeorige11,lavariedadovariedadesdeuva,el elaboradoryla1narca decadavino.Lasinscripcionessepuedenrealizarúnicay exclusivan1enteatravésdelapáginawebdeVilaViniteca, llevándoseacaboporrigurosoordendellegadahastaquese con1pleteelaforo(loqueocurreenescasosn1inutos).Unavez cubiertoelnún1erodeplazasdisponiblesseabriráunalistade esperaparasustituiralasposiblesbajasque,porcualquier n1otivo,seproduzcanhastalacelebracióndelacata.
Publicación especial
Ferran Adria ilustra el catálogo de Vila Viniteca 2025: "No soy artista, aunque el proceso creativo de un pintor y un cocinero es similar"
• El chef presenta la setentena de coloridas obras que ha creado para la publicación de la distribuidora de vinos
• Adr a Sapiens: ¿qué_guarda_en_la_mochila?
Una visita a Ferran_Adria en su_refugio de_Barcelona
FAdalespacioEskandestdeBarcelgdlpitiltquehladopara
catálogdvinanualdeVVit/JORDIPLAY
Ferran lmedio
Ni te imaginas la de propuestas marcianas que me llegan cada día
Muchas de chalados, pero algunas de gente seria Ferran Adria podría lucir el apodo de doctor No tal es la cantidad de ofertas que rechaza Y a punto estuvo de descartar la que le hizo Quim Vila dueño de Vila
Viniteca que no está chalado que es un tipo serio pero que le propuso algo tal vez sorprendente: ilustrar su catálogo anual, con más de 10.500 referencias en vinos destilados y productos gastronómicos
Primero se negó. Pero se lo pensó dos veces y finalmente aceptó por el cariño de tantos años y la buena relación que tenía susocio, Juli Soler con la gente de la distribuidora
Prtad ycotportadadeatálogdeViVte2025ilstradporFAdria./ElPER ÓDICO
Piensa, Barceló, Miró "Yo no soy artista, no sé pintar, aunque el proceso creativo de un pintor y un cocinero es similar se apresura a aclarar cuando le preguntan por su participación en esta publicación que han embellecido firmas de la talla de Perico Pastor (fue el primero en 1992) Javier Mariscal (1995) Guinovart (1997) Arranz-Bravo (1998) Robert Llimós (1999) Jordi Labanda (2001) Frederic Amat (2005), Milo Manara (201O), Moebius (2012), Antonio López (2015) Francisco lbáñez (2016), PereJaume (2018) Jaume Piensa (2021), Miquel
Barceló (2023) Joan Miró (2024)
Una vez hubo aceptado, pensó qué podía hacer él, que no había agarrado jamás un pincel. Lo máximo eran los dibujos en los que se apoyaba para crear los platos de El Bulli, "una técnica creativa que te ayuda a imaginar, porque la imaginación no aparece de golpe ni cuando te sientas en una silla a pensar".
FerranAdriZI,trabajandolailustracónparaelcatáogodeVitaViniteca./VILAVINITECA
De modo que apostó por colores primarios por jugar con números y letras, con palabras ("Emociones", "Trampantojo"}, con frases ("La cocina es maximalista por naturaleza", "Crear con mente científica y alma artística"), con representaciones de antiguos platos de El Bulli
•
UnadeobrasdelcatáogodeVitaViniteca2025quehailustradoporFerranAdria./ ElPERIÓDICO
En un mes y medio produjo una setentena de obras de un cromatismo muy vivo (curioso en alguien que siempre viste de negro) que reflexionan sobre la comida y la bebida, explorando los orígenes de la cocina y todo lo que la rodea.
La ayuda de Vicent Todolí
Quim Vila ejerció de editor implicadísimo y Vicent Todolí, comisario de arte contemporáneo español que ha dirigido varios museos y centros de artes, incluyendo la Tate Modern en Londres, echó unamano con su sabiduría; suya es la idea de ilustrar la portada con una de las obras y la contraportada, con otra, algo que nunca se había hecho hasta ahora. "La verdad es que me he divertido mucho confiesa el cocinero, que afirma que estas ilustraciones "son fruto de una reflexión sobre la gastronomía pero desde un enfoque lúdico, libre y personal Quim Vila por su parte, ha manifestado que esta edición delcatálogo, la número 33, es "muy especial" para Vila Viniteca. "Después de 32 años queríamos hacer algo diferente y abrir nuevos caminos
Y lo han conseguido, aunque no sea la primera vez que las obras deAdria
salen a la luz. Sus ilustraciones han sido exhibidas en museos de renombre como el Drawing Center, el Museo Picasso de Barcelona y el Museum of Contemporary Art de Cleveland entre otros. Pero siempre eran obras que había hecho tiempo atrás para crear sus platos. Esta es la primera vez que dibuja, pinta, ilustra por encargo.
Difícilmente, por no decir nunca, volverá a hacerlo.
Cata mayor
Pau Arenós
14 noviembre 2024
La mística de la sobrasada
Carta número 182
La sobrasada es poner una dianaroja en elcerdo. La sobrasadaes también confianza en el futuro. Los embutidoshan sidodiseñados paratrascender Noexiste unaformulaestáticaporque tampoco hay un inventor, sino quesetrata dela creación colectiva.
El encuentro con Miquel Barceló enlafiesta pospresentacióndelas pinturas de Ferran Adria paraelcatálogode Vila Viniteca del2025 sucedió en torno aesa chichaexaltada.
Invitadopor Quim Vila y Siscu Martí alacenaen Enigma, uncóctel queobligóa Albert Adria a lacomidapaseaday en laque losvinos como el Oomaine de la Grange des Péres 2015 o el Niepoort Garrafeira 1987 desenterraronemociones, Barceló aparecióconel habitual cabello eléctrico y ese humor zumbónenlosojospicarosy entrecerrados.
Pasabanbocados entre la excelencia y la fantasía comoel 'bullit' de láminasdecoco verdey níscalo, losfilamentosde 'espardenya' en vinagre, la almeja con salsadepatoy anísestrellado, el percebe gallegocon emulsiónde perejil o el tofu de tuétano concaviara la brasay salsadelentejasparaasustara losvegetarianos.AlbertAdriá ocupa el segundo lugar enlalista delos mejores chefs del mundo y el desconcierto es queno esté el primero.
Habíanhabilitadoen Enigma unrincón'sobrasadero'. No querían provocar, pero pudieron haberatizado unconflicto: ofrecían sobrasada fresca de wagyu.
Carne untuosadelvacuno, sal, pimienta negra, 'tapde corti', pastade ñora grasade sobrasada tradicionaly manos hábilespara mezclarcon contundenciay servirsobre un 'airpancake'con miel. Enrealidad era una antisobrasada porque se saltaba el paso dela conservacióny la inteligencia asociada a esa necesidad.
Comocoanfitrióny alternante enelcatálogo deVilaViniteca -laportada del2024 erade Miró y la del2023, de Barceló, conunaseriede ¡sobrasadas!-, FerranAdriállevó al artista hastalasalita, dondeprobó ambas lahechaal minuto y laotra, la donadora del lubrificante para la primera. Decidió que elwagyu pasaba la prueba.
Mástarde abordamos los secretosdel sazonado porque Barceló es experto y conoce elproceso del principio alfinal graciasalos'porcs negres' quecría.
Dotadoparalomatérico, comprendo quemeter lasmanos enlacarne rojatieneuna trascendencia similar alademanipularelbarro. Unrito que es, además, útily funcionalporque alimenta y entusiasma por el optimismo del color. En su casa, matan cada año dos cerdos hasta transformarlos en un seriado deembutidos.
Habló sobre laalimentación (higos,'figa de moro', cebada ) y desaconsejóvivamentela bellota porla clase degrasaquegeneraba y la dificultad de su consistenciaen latostada. "Después de 40 años de hacer sobradadas, alguna cosa sabré".
Ojaláprobarlas algún día y comer un Barceló ante laimposibilidad de colgarlo en casa.
Entrevista
FerranAdria: ''Quin altre gremi esta fenta Valenciael que ha fetJosé Andrés? Després ensveuen com a elitistes, 'pijos' omilionaris''
Entrevistem elcuinerd'EI Bulliarrandelseupapercomail-lustradordelnou catalegdevinsdeVilaViniteca
FerranAdriáambelcatálegdeViloViniteca alesmansielsquadres originoIsdarrere Prncv1RGu
Rosa Rodon !:\
VilaVinitecaés tinadelesdistribuldoresde vimés importa11ts,ielse11catalegant1alésesperatpelsamantsi especialistesdelsector.Peró,amés, des defa33 a11ysaquest catalegnonomésdestacaper latriadevins,sinóperqueel mariden ambelmó11del'art.L'anypassatlacobertaerade Joan Miró.PeróhihanpassatJat1me Ple11sa,Jordi Labanda MiquelBarcelóo,aquesta11y Ferra11Adria.Elcuinerno s'ha limitataferlaportadai lacontraportada,sinó quela intervenció haestat total.Desdafegir-hi lahistóriadela cui11ail-lt1strada,platsrepresentati11sdElBt1llio1napes conceptt1als finsa ferpicadesd'ldletalllegatdelrestaurantde lacalaMontjoi. De fet,Adriahafetlesil-lustracions aquest estiualamateixacala,onpassalesvacances.Hi hatambé 11otesdi11s delcatalegqueexpliquenct1riositats delsvins q11e s11rtenalcatalegvi11culatsambElBt1lli.Comqt1ins ere11els vinsmésven11ts,qt1i11sere11elspreferitsdecadasc1io l'ampollaq11eelsvanregalareldiaquevan tancarel restat1rant.Aq11estescuriositatsleshaescritelsommelier Ferra11Ce11telles.Tambés'hi trabat1nbo11ic homenatgeaJuli Soler,ambqt1iAdriavafert1ntandemperfecte.Hiapareixla caricaturainedita qt1eelcreadordelsSimpson,Matt Groeni11g, vaferdelcarismaticcapdesala,ihi apareixtina adaptació d'u11afrasequedeiasempretot fentbroma: "Es el 1nillorcatalegdevinsquehe vistentotel dia".Per aFerran Adria, amb q11iparlem arrand'aq11esta col·laboració, estem davantdela1nillorcartadevinsdelmón.Aixó sí, di11que ell devi11snoen téniidea. "Noes potsaberdetot"
Com ha estat aquestaexperiencia com apintor?
-Enlamevacarreraprofessionalsemprel1efetservirel dib11ixiels mapesconceph1als.El2014esvaferuna exposicióaMadridonvanposar1111sdibuixosq11evaigfer per explicar lal1istória dela c11inaenelpaleolíticielneolític. Peróres1Ilta quedesprésunsenyor deNovaYork, del1n11seu TheDrawingCenter, voliaferu11aexposició sobre elprocés creatiu.Normalment semprequesóncosesnovesdiequesí, peraprendre.Va1nfersisexposicio11s que van passar per quinzeci11tats.AlMuset1Picasso,per exemple.Peró1naiamb cap pretensió. Nosocpintor11iartista.Josoc1111c11inerqt1efa servireldib11ix.
Ienaquestprojecte coms'hi va posar?
-Alnbel Q11im [Vila]tenima1nistatdefaanys.Joprimer vaigdirque no.Nodibt1ixo jo.PeróelQ11imteniamolta a1nistata1nbelJtdiSoler.Aqt1estésun projectedecari11yoi a1nistat.A1nim'l10dema11au11altreilidieque no. IalQuim alfinallivaig dirquesí.
Quehavolgut transmetre ambaquesta obra?
-Unanarracióqueexpliquilateoriadelac11ina.Co1nen l'art,queexisteixlateoriadel'art.Explicarelsestilsdec11ina quehihaoels moviments.Elnostre món110existeixals }libres.Aixó110vamcomeni;arnosaltresa laB1Illipediaiara estemtreballantamblaUniversidadPontificiaComillasiel Mace[MadridCtdi11aryCamp11s]perte11irelcontinguti despréspoder-loco1npartir.
Quina necessitat vau veure ambl'AndoniLuis Aduriz de crear aquestaescola, el Mace, que no s'estigués ensenyantjaa les altres escoles?
-Lesuniversitats gastronómiqt1esalmó11no1néste11en 22 a11ys.AlJapó110l1ihacapuniversitatgastronómica.Aixó ésmolt11ot1.Estemcomeni;ant.Entinaescoladecuina, aprensac11inaria portarlasala. Enunauniversitat, el50% ésadmi11istració idirecciód'empreses.I,després,lagran diferenciaésque hil1arecerca.Hihatreballsihil1abeques. Volemq11e hihagi300 personesfentrecerca Perq11e, co1n queaixónoexistia 110hi haresescrit.Tunotrobarascap llibreal1nón sobretipt1sdect1i11a Elq11eestemfe11tés crear aq11estco11ti11gut per co1npartir-lo.L'1inica condicióquevaig posar aComillasés qt1eaixós'hade co1npartir. Daquícinc a11ysinaugurareml'edifici.Sera1nolti1nportant.
Per que creu queseraimportant?
-Unauniversitatformal'elit.Jovaigser vuitanys professor aHarvard.Vaigferelct1rsdecie11ciade cuina.Sé comft1ncional'elit.Després,hand'existirmilersd'escoles de cui11a.Ila11ostratascaésajudarlesescalesdec11ina Els professorsd'u11aescaladec11ina110tene11tempsdefer recerca. AI·aestemfent11ntreballbrutal q11esónles tecniquesculinaries,qt1esortiranl'anyqueve. Iaixó éspera ells.AEspanya,so1n elsnl1meros ll delmó11en ed11cació.AIa elq11es'hadefer ésdonarbeques.Este1ntreballa11tperq11e lesempreses d'ali1nentació, elscellers,quecadascúposi11na beca U11a, eh?ACatalt1nya,aEspanya,portem20-25anys sental top m11ndial.Aixóésindiscutible.Peróvole1nqueels próxi1nsde11anystambéhisiguem. Peról1iha1noltagent a1nbuntalent extraordi11ariquenotérecursos.Jo, q11anera jove,oelme11germa 110podíempagaru11au11iversitat.Els 1neusparesnote11ie1120.000e11rosa11uals,queésel queval. Elque110pot serés q11ea11n noiou11anoiaextraordinaris no els puguem donarl'oportunitatdemillorarelseutalent.A Harvardemvandir:"Aquíelque ensenyemnoésco11ti11gut ensenyemapensar.Perquel'alt1mne,quans11rti pugui pensarbéqt1alsevolcosa".
'' Si tu dediquescincanys,cinchorescada dia,aunprojecte,etmenges la competéncia" FerranAdriil Cuiner
Cuina, pintura, recerca Que liagradariafer que encara nohagifet?
-Nesticfentunaq11eno etp11cexplicar Iés1noltgrossa. Defet síq11e110l1aviafet,perónoa1nbladimensióque la fare1n.A ba11dad'aixó esticbastantple deprojectes.Inoen p11cagafargairesmés.Laputadaésquee1n venencoses1nolt maqt1es.Ostres,quanem ve11encosesmolt1naques, dirq11e 110costa.A miemvala1narxa, peróaraesticmoltlligat.El catalegdeVilaVinitecaelvaigpoderfer perq11e estava a Montjoide vacances.Emllevavaales5 hipintavafinsa les 1011.
Esllevanormalmentalescinc?
-Unadelescosesq11el1eapresdelagent1nolti1nportant que heconegut comBillGates ésquetotsestudienmolt.Si h1dediquescincanys,cinchorescadadia,a 1111projecte,et 1ne11gesla compete11cia.
Voste semprehatingut les antenesmoltesmolades. Enquins corrents creuquehauríem d'estar posant el focus i no hoestemfent?
-L'altrediaemva11parlard'unco11ceptemoltxulo,que éselmarq11etingmiópic.
� iiWwllll
l F Ad iáamb lgun i1-1 st ci 2 QuimVil iF Ad iá
Enque consisteix?
-Consisteixennoveureel q11eestasveient. Catal1111ya l1a ca11viatlahistóriadelagastronomia.Iaquíhi hage11tquesí quehohavist,perón'l1ihad'altraqueno.Queespensenque ésfacil.Aqt1ítenimelDisfrutar,queté elpremiamillor restat1rantdelmón.Li hat1riend'l1averfett1n espot, almenys. Hiha8milionsderestaurantsalmó11itt1 tensel11úmerou. Esigualsit'agradaono,ésco1nsijo diequeamino 1n'agradaelte11is,i110peraixónovt1llq11eAlcarazguanyi 1nolt.AraqueCatal11nya seraRegióGastro11ómicaM1111dial hem de ferquelagentmésinfl11entdel món vinguia coneixer Catalunya.
I aixOquihoha defer? -L'admi11istració,ambst1portdelagentqueensabem. Jotinccontactesde30a11ys.Hasdesabercomferve11iral NeiuYorkTi111es.Sinofemtotaixó, nicuidem eltalent potserdaq11í20a11ysnohiserem.Frani;ahatingutaquest problema Contin11asenteln1imero11del món a1nb400anys dl1istóriaaldarrere,peró nohi hasortitcap Disfrutarocap CellerdeCa11Rocaen30a11ys.Sempreposolexe1nplede Messi.Fa30anysqueespere1nelnot1Messi L'ad1ni11istració itambélesempresesrelacionadesambelmó11dela gastrono1niashil1a11deposar.L'activitatdect1i11arés el33% delPIB.Lhostaleriaésgairebéel8%.Hihauriad'l1aver beques,no?Totaixó ésmarq11etingmiópic.
Icreuquelamésmiop és l'administració.
-Nono1nés.Sapsla q11antitatde dinersq11ehafet gua11yarl'altac11inacatalanaa 1noltesmarques?Tornar algunacosaestariabé.U11ae1npresa, u11a beca.Lesque p11guinpagar-11e 1nés,cincbeqt1es.VilaVinitecasíquedona 1noltdes11port alsector.Unsector1neravellós.Miraaraa Valencia.Qt1i11altregre1niestafe11telq11eha11fetRicard CamarenaoJoséAndrés?Després ensve11e11 co1na elitistes pijosomilionaris.Noco11ecungremitansolidari AI·aeste1n prepara11teldia14 dedesembre,110 acabodeparlara1nb Na11d11Juba11y.Faremsopars atotelmón.Tatdeszero per recollirdi11ers Es11n sectorimportantperalpaís,no demanemcaritat.
Quesignificaper a voste quehihagi tresexcapsde cuina seus alDisfrutar, el millorrestaurant del món?
-Sónelsbt1llinia11s.Dels 22 a11ysdel 50 Best, endisset o divuithiha hagt1tbt1llinia11s.Jo vaigserstageral Bulli Era unacosamoltmaca.AlaFundació,a poquetapoquet,estem fentquecontin11l.AIa 11osaltresnoméstenimtinamissió: aj11dar Eltemadelagestióésu11 altretemaimportant. Esun drama.El90%delsrestat1rantsibars110fanpressupost. Per aixóel50%nodurenmésdecinca11ys.Idel 50% quequeden, poqt1íssimsgt1anye11diners.Lagent1n1111taunbariespensa queésu11joc.Iéstan co1nplexu11barcommoltesempreses. JoséAndrés, almercat deLittleSpain [aNovaYork],aténdos 1nilionsdepersones cadaa11y
Alsque elsvabé molts cops elsdefineixen com a cutners empresarts. -El22%tanquenalcapdedosanys.Elsq11e110fanbé enshand'aj11daradirperqt1e elsvabé. Iaquínoentéculpa l'administració.Dura11t 1nolts a11yshe1nsigut1111gremi bastantromantic.Iunaempresanopot viurede romanticisme.
Enquins restaurants puc trobarFerran Adriií.?
-Vaigalsb1Illi11ians,perquesónfamília Ara lE11igma em fascina.Jasé quediranq11ehodieperqueésdelmet1germa, perófadosdieshasigutelsego11millorcui11erdel1nón [als BestChefAwards] Algu11a cosa de11estarfentbé. Al Disfrutar, alDosPalillos,ontenenlamillorbarradesakes
Acasa110teni1nnensiamblamevadonasopem1nolta fora Tambémagrada1noltelpeixetfregitdelBarLaPlatao la Gra11jaElena.ABarcelonateni1n11nagra11sort:l1iha entre 50i100restat1rantsonespot1ne11jar bé.
VilaViniteca,unadelesdistribu1doresdevinstnésprestigioses d'Europapresentaelseucatalegil
Redacció SERCatalunya
Barcelona • Vilo Viniteca una de les distribu'idores de vins fins més prestigioses d'Europa ha presentat aquest dimarts el seu cataleg del 2025 il-lustrat pel cuiner
Ferran Adriéi El xef fa mesos que treballa en aquesta proposta. No acostuma a dibuixar peró assegura que ho fa com un homenatge a Juli Soler per l'amistat que tenia amb Vilo Vin teca
O sercatalunyaO � Audoor qinal
Ver másenlnstagram
23Megusta sercatalunya
¡?Elxef@ lbullifa ndati nferranad a aCalaMantjaiaq est estiu dib xantelnau catalegde @vilavniteca una delesdi t bu'idaresdevi smésprestigiases dEurapa
ODescabreix tats esdetallsdaquesta callabaracióawwwsercatalunya cat
Añade uncomentaro... @
Des del 1992 el cataleg de Vilo Viniteca reprodueix a la portada l'obra d un gran artista Aquesta 33a edició és especial,jo que Ferran Adria ha il-lustrat les cobertes i ha realitzat una intervenció inédita a les pagines interiors. Hi ofereix una profunda reflexió sobre el menjar i la beguda explorant els orígens de la cuino i tot el que l'envolta redescobrint els plats icónics d elBulli a través dil lustracions creades per ell mateix.
L'acte sha celebrat a l'espai ESklandestí de Barcelona on Adria ha exhibit de primera méi totes les peces originals de la seva intervenció en una exposició efímera. "Un pintor és un pintor. 1 un cuiner és un cuiner Peró el procés creatiu és similar Aquestes il-lustracions són fruit duna reflexió sobre la gastronomia; pero des d'un enfocament lúd c lliure i personal. M he d vertit molt fent aquest cataleg", ha explicat el cofundador del restaurant elBulli.
Uncatalegambhistoria
Des del 1992, el cataleg de Vilo Viniteca ha reprodurt a la portada obres d artistes com Perico Pastor, Juliet Pomés, Xano Armenter, Javier Mariscal, Francesc Artigau Guinovart Arranz-Bravo, Robert Llimós, Xavier Medina-Campeny Jordi Labanda, Miguel Rasero Juli Vaquer Santi Mo x, Frederic Amat, Eduardo Arroyo, Joaquín Chancho, Carmen Galofré Luis Gordillo, Milo Manara, José Manuel Broto, Moebius Ferran García Sevilla, Sosco Sodi Antonio López, Francisco lbáñez, Juan Genovés, PereJaume Joan Uslé Lita Cabellut, Jaume Piensa, Miquel Barceló i Joan Miró
"Aquesta edició del cataleg de ViloViniteca és per a nosaltres molt especial
Després de 32 anys volíem fer alguna cosa diferent i obrir nous camins", ha assenyalat Quim Vilo, cofundador de Vilo Viniteca, que ha agrart "la implicació i !'entusiasme" del cuiner en aquesta 33a edició del catéileg
Gastronomiaiil·lustració
Ferran Adriéi utilitza el dibuix com una eina per al procés creatiu, emprant-ho no només per organitzar i transmetre cone xements, significats i símbols sinó també com un mitjéi per reflexionar sobre l'evolució de la restauració gastronómica
Reconegut com un deis xefs més avantguardistes i influents del segle XXI, Adria ha desafiat els límits de la gastronomía en combinar cone xement i creativitat elevant la cuino a n vells on abans no s havia trobat. Al llarg de la seva carrera ha omplert centenars de quaderns amb idees, conceptes, collages fotogréifics i esbossos deis plats que van revolucionar elBulli També ha utilitzat eines més senzilles, com llistes, taules d ingredients i técniques culinaries, per sintetitzar i conceptualitzar noves formes de cuinar. El seu ús del dibu x per expressar la gastronomia, tant com a producte tangible com a concepte abstracte, reflecteix un model creatiu en constant evolució
Les seves il-lustracions han estat exhibides a museus de renom, com el Drawing Center de Nova York, el Museu Picasso de Barcelona i el Museum of Contemporary Art de Cleveland, entre d altres.
SobreVilaViniteca
Fundada el 1932, Vilo Viniteca és una de les distribu'idores de vins més importants d'Europa Amb botigues a Barcelona i Madrid i delegacions a Malaga Alacant, Bilbao representa en exclus va més de 400 cellers de tot el món, amb els cellerers més prestigiosos a escala nacional i mundial Actualment compta amb més d ll 000 referéncies en vins destil-lats i productes gastronómics
il·lustra elcataleg més ambiciós de Vila Viniteca
VictorAntich
Comcada any,quans'acostenlesfestesdeNada!, Quim Vila iSiscu Martí, socisde Vila Viniteca, hanpresentatelseu nouiexclusiu catalegdel2025,amb mésdedeun1U referenciesamb elsmillors vins, destU-lats iproductes gastrononlics,al'espai EsKlandestino, unaantigagaleríad'art situadaalcarrerMexic de Barcelona. Desdel'any1992, laportadadel catalegde Vila Viniteca sempreha estatU-lustradaperdiferentspintors,entreelsqualspodríem destacar Perico Pastor, Mariscal, Frederic Amat, Guinovart, JaumePiensa o Miquel Barceló. Així,enguany,l'escollit perU-lustrarlaportada ialgunes pagines interiors delcataleg-enuna intervencióineditaenaquesta 33a edició-haestat el cuiner Ferran Adria, xefdel'irnrnortal restaurant El Bulli ireconegutcon1undeisxefsn1ésavantguardistes iinfluents delsegleXXI,que hadesafiatels límitsdela gastronon1ia en combinarconeixen1enticreativitat,iha elevat lacuina anivellson mainohavia arribat.
FerranAdriá/ Foto: CarlosBaglietto
Presentació nou catáeg de Vila Vin teca, amb
Ferran Adria haex-plicatalaconcurrenciaque,an1blaseva il-lustració,ensofereix unaprofundareflexiósobreel rnenjar iel beure.Ei.-plorantels orígensdelacuinai tot elque hi ha alvoltant, redescobrintelsiconics platsdel Bulli nlitjanc;antU-lustracions creadesperell n1ateix.UtUitzaeldibuixcom aeinaperal procés creatiu,no solarnentper organitzaritransmetreconeixements, significatsisírnbols,sinótambécorna rnitjaperreflexionarsobre l'evoluciódelarestauraciógastronomica.
FerranAdriá/ Foto: CarlosBaglietto
Presentació nou catáeg de Vila Vin teca amb
.<\dríano s'hacansat de repetirqueellno éspintornipreténser-ho, pero valadirqueles sevesU-lustracions han estatexhibidesels darrers anys amuseusdeprestigi con1el Drawing Center de Nova York, el Museu Picasso de Barcelona oel Museum of Contemporary Artde Cleveland, percitar-ne unsexen1ples. Perlasevabanda, Quim Vila, arnfitriódela jornada, hacon1entat als assistents, n1entredegustaven1 algunsvinsde Bordeus, Priorat o Jumilla, queelprocéscreatiudelcataleg vadurarde julio!aseten1bre ilamajoriadedibuixosvanserpintatsa Cala Montjoi. Ensexplica quelafeinadaqueportaactualitzarel catalegcada anyan1b les noves anyades ielsnous vins ésenorme,peroenguany hantingutlafeina afegidadeguardarelsespaisnecessaris al n1igdelcatalegperinserir els72 dibuixosnous d'Adria,
Presentació nou catáeg de Vila Vin teca, amb FerranAdriá/ Foto: CarlosBaglietto
Elsúnics dibuixosquenosónnoussónelsqueapareixena!'interior delaportadaila contraportada, quesónunsgraficsdela metodologia Sapiens creada per Ferran Adria, perotambéles caricaturesde Ferran Adria i Juli Soler dibuixadesper Matthew Abram Groening, creadordeis Simpson. Cornaanecdotafinal, la frasequeacompanya lacaricaturadel recordat Juli Soler, que,per cert,éslaprin1era vegadaqueespublica, iquediu: "Ésel rnillor catalegque he vistentoteldía". Quim Vila recordaquefeiaservir sen1pre lamateixafrase:"ÉselmillorChateaulvlargauxque he tastat avui" Dones aixo n1ateix.
CATALUNYA.-Agro.- AMP.- Las ilustraciones de FerranAdria protagonizan el catálogo anual de Vila Viniteca
Susacuarelasaluden alacom daylabebida.losorígenesde la cocinaylos platosde elBulli
BARCE ONA. 12(EUROPA PRESS)
Acuarelas delcocinero Ferran Adrá protagon zanel catálogo 2025dela distribudora devinosVila Viniteca,que cada año ha invitado a un artistaaque unaobrasuya sealaportadadelvolumen.
Esta vez, elencargoes a un cocinero ylas ilustracionesno se limitan a laportada. sinoqueseintercalanconlas referencias de vinos a lo largodetodo el libro. presentadoestemartesenBarcelona.
Lo ha presentado en el espacio ESk andestno junto a una exposición efímera las obras originales, y a la que han acudido grandes nombresdelahostelería detoda Catalunya.
COCINARYPINTAR:PROCESOCREATIVO
Adriá ha expicadoque"unpintor es unpintor Yuncocineroesuncocinero Peroelprocesocreativo essimilar"
Ha definido sus ilustracones como "fruto de una reflexión sobre la gastronomía; pero desde un enfoque lúdico, libre y personal". ha expicadoelcofundadordelrestauranteelBulli,que dedicalaúltimapág na delcatálogoa lamemoriadelotroconfundador,JuliSoler.
La portada y el interor incluye creac ones suyas que reflexionan sobre la comida y la bebida, los orígenes de la cocina y los platos de elBulli.
Adriá siempre ha usado el dibujo parasu proceso creat vo, para organ zarytransm tirconocimientosypara refexionarsobrelaevolución de larestauración gastronómica:durantesu carrera hallenado cientosde cuadernoscon deas.conceptos,collagesfotográficosybocetos de platos.
DESDE 1992
Ilustracionessuyassehanexhibido enelDraw ngCenterde NuevaYork. elMuseumofContemporaryArt deCleveland yelMuseu Picasso de Barcelona.entre otros.
Desde 1992. el catálogo de V laVíniteca reproduce en su portada laobra de un invitado: Barceló, Antono López Milo Manara, Piensa. Eduardo Arroyo,Moebius, LitaCabellutPericoPastor Mariscal,Guinovart Arranz Bravo.Santi Mo x.FredericAmat Franciscolbáñez,Juan Genovés yPerejaume.entre otros
12-11-24 AGT/EUROPA PRESS/Agencia de noricias EuropaPress. DisrribuidoporMyNews
FerranAdriail-lustra el cataleg 2025 de VilaViniteca amb dibuixos de plats emblema.tics d'EI Bulli
És la 33aediciódel cataleg devinsdeVilaVinitecaque, anteriorment,han il-lustratMiquel Barceló,Joan Miró,Javier Mariscal i CarmenGalofré,entred'altres
Carmen Cortés Vida! 1
Ésun cataleg de vins? Sí. Pero la33a edició delcataleg de VilaVinitecaés també una pe<;:ade colleccionistaquepermetra al lector endinsar-se en l'universd'El Bulli a travésdels dibuixosde FerranAdria 172 pagines amb la selecció de vins,destillatsi gastronomia acompanyada d'illustracions que reflexionensobre elsorígens delacuina i elmenjari on podem redescobrir platsiconicsd'ElBulli,com si estractésd'una Bullipedia condensada. El cataleg, que esta a la vendaper 9,50€,s'ha presentat a l'espai ESklandestí.
De forma efímera s'hi han exposat també lespeces originals de tots els dibuixosque conté laguia Ha explicatAdria que va comen<;:ar a pintar a principisde julio[ a Cala Montjoi. Són prop de100dibuixos"pintats amb els colors primaris"en que fa un recorregut des del descobriment deltoe, passantpel neolític i els materialsi tecniques que han canviat lesmaneres de cuinar, finsa la cuina francesa, la nouvelle cuisine i el naixement dels menúsdegustació Adria haequiparat elprocéscreatiu deis cuinersi els pintors: "M'he divertitmolt fentaquest cataleg", ha afirmat.
A les paginesdel cataleg s'hi rememoren platsque van marcar diverses epoques d'El Bulli,com arael carpaccio de ceps(1989), lagelatinacalenta de trufa negra amb pell de bacalla (1998) oelmollde l'osamb caviar (1992) També esrecorden elaboracionspolemiques comels percebes de CalaMontjoi, un platdel 1998 que plantejava lacreació d'un falspercebe a través d'una infusió d'algues
Enaquest vídeo cedit perVilaViniteca Ferran Adria explica perque va acceptar l'encarrec de ferelsdibuixos per illustrar el cataleg
Elsvins importants a El Bulli
Amb l'ajuda de qui vaser sommelier d'El Bulli,Ferran Centelles, la guia de VitaViniteca també conté comentaris en aquells vinsque van tenir un paper important en la historia del restaurant. Així,perexemple,quan el cataleg mencionaels vinsChateau Lafite Rothschildexplicaque la família Rothschildvaobsequiar tots elsmembres del restaurant amb unaampolla de Lafite Rothschild EdicióEspecial2002quanElBulli va tancar.
Miquel Barceló iJoan Miró sónelsautorsquehan illustrat les dues últimes edicionsdel cataleg deVilaViniteca Perosemprehan estatobresque han illustrat la portada Ferran Adria ésel primer quetambé haintervingut a ['interior de laguia Per entendretota !'obra realitzada pel xef s'han editat en paper333 catalegsa 25€que inclouenelsdibuixosi les explicacions tetes pel propiAdria
Carmen Cortés Vida!
FERRAN ADRIÀ COCINERO
«Hay gente que piensa que soy la repera y otros que soy un estúpido»
ZARAGOZA. El chef Ferran Adrià (Hospitalet de Llobregat, 1962) asegura que lleva «una vida normal», no tiene coche, viste con ropa casual y le encanta viajar. Detrás de esa imagen de «cocinero loco carioco», como él mismo se define, está la voz y actitud de un hombre de fácil conversación. Confiesa que tiene una cuenta secreta en Instagram –o varias–para seguir a aquellas personas que le puedan inspirar. Él también inspira, ya que viaja por todo el mundo para compartir su experiencia, no para dar clases dogmáticas. Precisamente, «compartir» es uno de los verbos que más conjuga, como hizo ayer en el aula magna del Paraninfo de la Universidad de Zaragoza dentro de la Gira Centenario de Telefónica. La idea y trabajo de Adrià supuso un antes y un después en la cocina mundial. Durante 30 años, trabajó 15 horas cada uno de los 365 días del año. A los 50 decidió apagar el fuego de El Bulli y colgar la chaquetilla para abrirse a nuevos caminos. El 30 julio de 2011 fue «el último vals» de este restaurante de la Cala Montjoi, en la localidad gerundense de Rosas. Se habla mucho de innovación, ¿qué es para Ferran Adrià? Hay cierto consenso en que es la introducción de un cambio creativo y es una palabra que entiendo ligada a la conexión de conocimiento. No confundamos innovar con renovar, incorporar o mejorar. Es un término que se tiene que contextualizar con creación, creatividad, imaginación... si no, no se entiende. La gran diferencia entre crear e innovar es que cuando creas algo, entran los departamentos de marketing, comunicación y los comerciales. Es algo poliédrico, que no es igual para una pequeña, mediana o gran empresa o para una multinacional, es decir, no es lo mismo para un bar que para un restaurante. Se pueden explicar los ingredientes, pero no se puede hacer una receta definitiva. ¿Cómo la ha llevado a la práctica en su trabajo?
La alta cocina es un mundo muy complejo. En el planeta hay unos 10 millones de restaurantes. La Guía Michelin recomienda en torno a 17.000. De dos estrellas, que podíamos decir que ofrecen algo creativo, hay 500. De tres estrellas, 145.Y solo hay diez en todo el mundo que luchan por abrir cami-
nos y hacer algo de verdad, nuevo y que invite a reflexionar. Yo me dedicaba a ser uno de esos diez. Tuvimos la capacidad y la suerte de conseguirlo. Una de las claves fue sistematizar la innovación: tener un calendario creativo, un proceso imaginativo definido, trabajar en equipo, tener un laboratorio... hasta entonces esto no existía en la alta cocina. Pudimos trabajarla porque teníamos lleno siempre: había una demanda de dos millones de personas y solo teníamos 7.000 plazas al año. Decir que alguien es «un Ferran Adrià» se ve como una referencia. Por ejemplo, en Aragón se suele decir que Juan Altamiras, el fraile de La Almunia de Doña Godina, era «el Ferran Adrià del siglo XVIII». ¿Cómo vive esto? Hay gente que piensa que soy la repera y otros que soy un estúpi-
do. Es la vida y hay que vivir con ello. Yo solo comparto mi experiencia y mi carrera, que tiene una serie de hitos extraños difíciles de replicar. ¿Cuál es ese momento que guarda grabado en su memoria? El honoris causa que me otorgaron en 2007 en la facultad de Química de la Universidad de Barcelona, porque fue el primero que se daba a un cocinero. Fue algo bonito porque era impensable. Yo, que no fui a la universidad, tengo cinco honoris causa. Casi todos los días han sido buenos, ha habido alguno que no, pero pocos. El Bulli demostró que restauración y gastronomía van más allá. La alta cocina creativa empoderó a establecimientos tradicionales y es la responsable de que un bar tenga una buena carta de vinos y unas buenas copas.
nes que quieran abrir un restaurante apuesten por la cocina tradicional, que no lo hacen. Ahora empiezan a motivarse, por lo menos en Barcelona, a ver si se hace realidad. La cocina tradicional no se puede perder, porque es el día a día, lo informal, para compartir... Es como si te preguntan ¿qué quieres comer, una esferificación ouna croqueta?
Cojo el guante y se lo devuelvo: ¿usted qué prefiere, una esferificación o una croqueta?
Telefónica celebra una nueva cita de su Gira Centenario en Zaragoza
Ferran Adrià estuvo ayer en el aula magna del Paraninfo para hablar de innovación y metodologías de investigación de la mano de la Red de Cátedras de Telefónica. Adrià imagina sin límites y así lo demostró con su ponencia, precisamente titulada ‘Imaginémonos sin límites’. En ella hizo un recorrido por su trayectoria, presentó su proyecto ‘Sapiens’ e impartió un ‘showcooking’ privado. El acto contó con la bienvenida de José Antonio Mayoral, rector de la Universidad de Zaragoza. Estuvieron acompañados por Jorge Azcón, Mar Vaquero, Natalia Chueca y Chema Casas, director general de Telefónica en Aragón. Este evento forma parte de la Gira Centenario Telefónica, que cumple un siglo. M. M. M.
Ahora uno de sus proyectos es la Bullipedia, la enciclopedia de la restauración gastronómica. La publicamos con MACC y la Universidad de Comillas y queremos que sea un referente de la gastronomía y de la educación. Es contenido de calidad que escribimos desde hace ocho años y nos quedan doce más. Serán 60 volúmenes, que nacen con la intención de que sean obras de referencia. ¿Una colección como esta le hubiese resultado útil en los inicios? Claro, a mí, que no fui a ninguna escuela de cocina, y a todos. Es verdad que la educación en el mundo gastronómico se está replanteando. Tuve la suerte de crear el primer curso de ciencia y cocina con la Universidad de Harvard, donde fui profesor invitado, y conozco qué es la educación de primer nivel. La gente se está cuestionando todo, por ejemplo, si los grados tienen sentido. Una tendencia que se aprecia en alta cocina y en restaurantes a pie de calle es el regreso de la cocina tradicional.
¡Eso es un rollo patatero! No vuelve porque nunca se ha ido. Es un mantra que escucho desde hace tiempo. No obstante, es cierto que existe un reto: que los jóve-
A mí me gusta todo. Me gusta lo bueno y depende del momento. Salgo a cenar fuera de casa unas 250 veces al año, un 10% de ellas lo hago en restaurantes de alta cocina, donde suelo ir con mi mujer porque me quiero concentrar. En el resto voy con amigos, con familiares... donde lo importante son ellos. Siempre pido para compartir al centro de la mesa, para que no estén trayendo platos continuamente. Separo los restaurantes gastronómicos de los alimenticios, que, aunque parezca peyorativo, no lo es. He visto que también pinta, es un hombre del renacimiento. Eso es un divertimento, pero por casualidades de la vida he expuesto en 12 museos del mundo. Entre ellos, en el Museo Picasso de Barcelona o el Museum of Contemporany Art de Cleveland. No pinto bien, pero utilizo el dibujo, como muchos cocineros y otros profesionales, dentro de mi proceso creativo. Ahora he participado en el catálogo de Vila Viniteca. Al ser parte de su proceso creativo, tendrá multitud de cuadernos con ilustraciones de todos sus platos.
Son más de 8.000 páginas en papel que se han digitalizado. Tenemos los originales, que eso es un abismo en el mundo que vivimos porque ahora ya no hay ejemplares únicos en muchas ocasiones. Ahora ya tiene mucho valor, pero dentro de un siglo será un tesoro. ¿Qué será de El Bulli entonces, dentro de 100 años?
Hemos hecho un museo para que la gente sepa qué fue y qué significó. Hay un cierto consenso de que El Bulli fue la génesis de un movimiento que se inició en España y cambió la gastronomía mundial.
Mañana es la gala de las estrellas Michelin, ¿qué suele sentir un cocinero la víspera?
En El Bulli nunca celebramos una fiesta y eso que ganamos unos 500 premios, hasta el título del mejor restaurante del mundo. Nunca he trabajado para los premios, pero cuando llegan, los disfrutas. Esta es mi filosofía. España, a nivel de liderazgo mundial está muy bien. Si contamos estrellas Michelin por ratio de población, estamos entre los mejores del mundo, junto a Francia, Japón e Italia. Formar parte del cuarteto de las potencias gastronómicas es algo que debemos cuidar. MARIANO MILLÁN
DiarideGirona
F'aunsdies,VilaViniteca,unade lesdistribu'idoresdebonsvins més presligioses d'Europa,va presentar Iseucatalegde2025, iHuscrataqu Stavegadape!cuiner F'erranAdria.Enl'actedepre encadódela33ediciódelcacaleg, celebraral'espaiE klandesdno deBarcelona,esvanexhibircotes les pecesoriginalscreadesper FerranAdrlaquefom1enpartdel cataleg.
-M'hefixatenvo tementreclinavem.Compot erquealgúque fabanderadelabonaruina,begui aiguaenllocdevi,durantl'apat?
-olipucexplicarlanltd'ahir. Millordit,latarda-nit.Vamcomen�aramenjaribeurealesdues delatardaivamacabaralesdeu.
-Esraexcusat
-Al'horadedinarquasisempre becaigua,perquesopomoltsovint foradecasaihaigdeserprud nt
-Tretd'aqu tescausesdefor� major,unbonclinarrequereixvi?
-Elquefaigavegadesés,primer beureelvi,idespr' menjar.Arabé, hihadinarsqueestanpensatsper seracompanyatsperungranvi.
-Dedbolacuinaésart?
-Lacuinaésunacosaquefan 8.000milionsdepersonescadadia. Moltesvegadesésunadisciplinaen laqua!hihaunnivellcreadumolt alt,mitjan�nclaqua!etpotsemocionar.QuinniveUésaquest?Voste mateix.Acadascú!'emocionauna cosadiferent.Vo ceésdelBar�a?
-Eldubt ofen.
-Jocambé,ipoquescoseshiha méstomesqu un nyorplorant perungolPeroaixoésl'emoció. Amblapintura,ambelmenjar, amblamúsica. passaelmateix.De queserveixquesiguiareoqueno siguiart?L'arttéelseumón,1 el nostremónéslagastronomía.Ara bé,luhaexperiendesgastronomiques-moltpoques,aixosí-quea mim'hanemocionatmolt.
-Alamevamare,araqueté86 anys,lihadonatperferlatruitade pat:ataambpatatesxip,d quecl vasentiravotedient-ho.
CONTRACORRENT
ALBERTSOLER
FerranAdria
CUINER
«Ambelspreusque cobraMcDonald's, jonohofaria millor>>
Jordll>tay
-Detruitadepatatesn'hihaunes cinquancavarietats.Ladelespatatesxipsésmoltxula.Etsacasaietfa mandra pelar i fregir parares? Compresunesbon pararesfregidesdebossa,ambunbonolid'olivaiunsousfrescos,iésunadelícia. Triguespocsmlnuts.
-Lavabenconvencer. -Jomirodecompartirelquesé,i cadascúdecideix.Creequesocde lespersonesmenysdogmatiques delmón.Voseenom'hasentirmal dir<<lescosess'handeferd'aquestamanera».
-PerJulioCamba,elprimerque vamenjaruncaragolnoeraun epicuri,sinóunquepassavagana -Josempreheditquenohiha menjarsescranys,hihagentestranya. osabemsielprimercaragol se'Ivamenjarunreíqueteniaasou unpaioquelibuscavaco rares,o unpobremortdegana.Elconcepte d'estranyésmolesimple.
-Quantfadeladarreravegada qu haentratenunMcDonald' ?
-Facemps,anys.iempensoque noméshiheentrarduesvegades. PeromaihecriticarelMcDonald's.
-Araentél'ocasió.
-No,toeelcontrari.Jo,ambels preusqueMcDonald'scobra,noho fariamiUor.CriticarelMcDonald's ésclassista,perqu nlngúporfer resmilloraaquestpreu.Ésmassa facilcriticar-ha.GradesaD•u,jo empucpermetremenjaraltl' coses,perolagenequecobraunsoude mileuros,quetédosfills,quelaparellanotreballa...Voseenocreuque ielsclientspogu inpagar14eurosperunahamburguesa,McDonald'snolafariabona?
- gonsenPla,unpobl dfineixpercommenja.Commengem,elscatalans?
-Aramateix,moltvatiat.Unacosaéslacuinatradicionalcatalana, quefeinI nostresavies.Elsdarrerstrencaanyshacrescutunagran quandtacd'oferta-podríemdirne-noortodoxa. Amés,noes rnenjaigualenunpoblepetitquea Barcelona.NIacasaqueafora. o sévoce,jo,quesocdeBarcelona,a casam njavahamburguesa,espaguedsambtomaquet...Nocliríem quetoscuinatradicionalcatalana.
-El�roblemaé quenohiha temp. -Ésclar,lagentarribaalesvuitde treballar,iencarahihalafeinala casaPosl'sacuinar.Ésunallitstima queencaranotinguemrobotsque facincuinatradicional.Dissabtei diumengeésdiferent,seriaunabonaopciódehobbyanaralmercar ambelsnensicurrar-seunamica méslacuina.DecliUunsadivendres, noéfacil.
-EnPladeiatambéqueclluxeen elmenjar,comentot,eld primia -Q.Jeéselluxe?
-Lescos cares, upoo. -Discrepo.Permi,elluxepotser anaracompraralaflecaiagafarel crostóimenjar-me'Imentrevaig capacasa.1despréslamevadona emrenya.Permielluxenotéper queserbeureelmillorxampanydel rnón,deixi'sd punyetes.
-VosteienSimeonevan mpre denegreperqueundeconstnicixla cuinail'altreelfutbol?
-He,he,jovaig empredenegre perqueduranctrent:aanysvaiganar cadadiadeblanc.Elfutbolésmés complicardelquelagentcreu.He tingutlasortdesentirenCruyff parlardefurbo)ihohedisfrutatEra comGroucho,nosablessiparlava seriosamentodebroma.AlBulli conversaveneUiJuliSolerdefurbol, iéselméssurrealitaqueheviscut.
-Hauóemdedeconstruirlapolítica?
-Enelrnónactual,parlardepolíticanom'aportar ,almeny ami. EJmónnohacanviatgensdesdefa milersd'anys,lacondicióhumana • aixi■
44 1 CulturaySociedad
• Gastronom1a
Elpintormallorquíncría'porcsnegres'yelabora suspropiosembutidosdesdehacedécadas
Lamísticadelasobrasada, segúnMiquelBarceló
PAUARENÓS
Barcelona
Lasobrasadaesponerunadianarojaenelcerdo.Lasobrasadaesrambiénconfianzaenelfuturo.l..Osembutidoshansidodiseñadospara trascender.Noexisteunaformula estáticaporquetampocohayuninventor,sinoquesetratadelacreacióncolectiva
ElencuentroconMiquelBarceló enlafiestapospresentacióndelas pinturasdeFerranAdriaparaelcatálogodeVitaVmltecadel2025sucedióentomoaesachichaexaltada InvitadoporQ.uimVilaySiseu Martíalacenaenelrestaurante Enigma,uncóctelqueobligóaAlbenAdriaalacomidapaseadayen laquelosvinoscomoelDomaine delaGrangedesPeres 2015 oel NiepoonGarrafeira1987desente rraronemociones,Barcelóaparecióconelhabitualcabelloeléctrko yesehumorzumbónenlosojos pícarosyentrecerrados.
Pasabanbocadosentrelaexceleociaylafantasíacomoel'bullir'de láminasdecocoverdeyníscalo,los filamentosde'espardenya'envinagre,laalmejaconsalsadepatoy anísestrellado,elpercebegallego conemulsióndeperejiloeltofude tuétanoconcaviaralabrasaysalsa delentejasparaasustaralosvege tarianos.AlbertAdriaocupaelsegundolugarenlalistadelosmejo reschefsdelmundoyeldescoociertoesquenoestéelpárnero.
HabíanhabilitadoenEnigtnaun
LoshermanosFerranyAlbertAdria,conMiquelBarcelóenelcentro. rincón'sobrasadero'.Noquerian provocar,peropudieronhaberatizadounconflicto:ofrecíansobrasadafrescadewagyu.
carneuntuosadelvacuno,sal, pimientanegra,'tapdecortí',pastadeñora,grasadesobrasadatradicionalymanoshábilespara mezdarconcontundendayservir sobreun'airpancake'conmielEn realidaderaunaantisobrasada porquesesaltabaelpasodelaconservaciónylainteligenciaasociada aesanecesidad.
Comocoanfitriónyalternanteen elcatálogodeVllaVllliteca-laportadadel 2024eradeMiróyladel 2023,deBarcelóconunaseriede... ¡soorasadas!-,FerranAdriallevóal artistahastalasalita,dondeprobó ambas,lahechaalminutoylaotra, ladonadoradellubrificanteparala primera.Decidióqueelwagyupasabalaprueba
Mástardeabordarnoslossecre-
tosdelsazonadoporqueBarcelóes expertoyconoceelprocesodel principioalfinalgrac:iasalos'porcs negres'quecría
Dotadoparalomatérico,comprendoquemeterlasmanosenla carnerojatieneunatrascendencia similaralademanipularelbarro. Unritoquees,además,útilyfuncionalporquealimentayentusiasrnaporeloptimismodelcolor.Ensu casa,matancadaañodoscerdos hastatransformarlosenunseriado deembutidos.
Hablósoorelaalimentación(higos,'figademoro',cebada...)ydesaconsejóvivamentelabellotapor laclasedegrasaquegenerabayla dificultaddesuconsistenciaenla tostada.«Despuésde40añosde hacersobrasadas,algunacosasa bré».
Ojaláprobarlasalgúndiaycomer unBarcelóantelaimposibilidadde colgarloencasa■
Ferran Adria iliustra el cataleg 2025 de Vila Viniteca amb dibuixos de plats emblematics
d'EI Bulli
Ésun cataleg de vins?Sí. Pero la 33aedició del cataleg deVilaVinitecaés tambéuna pe�a de colleccionista que pennetraallector endinsar-se en l'univers d'El Bullí a través deis dibuixos deFerranAdria. 172 pagines a1nb la selecció de vins, destil·lats i gastrono1niaacon1panyada d'il·lustracions que reflexionen sobre els orígens dela cuina i el 1nenjar i on pode1n redescobrir plats iconicsd'ElBullí, cotn si es tractés d'unaBullipedia condensada. El cataleg, que esta a la venda per 9,50€, s'ha presentat a l'espai ESklandestí.
De fonna efí1nera s'hi han exposat també les pecesoriginals de tots els dibuixos que contéla guia. Ha explicatAdria que va co1nen�ar a pintar a principis de julio! a Cala Montjoi.Són propde 100 dibuixos "pintatsamb els colors primaris" en quefa un recorregut des del descobrin1ent delfoc, passant pe!neolític i els materials i tecniques quehan canviat lesn1aneres de cuinar, fins a la cuina francesa, la nouvelle cuisine i elnaixen1ent deis tnenús degustació Adria haequiparat el procéscreatiu deis cuinersi els pintors: "M'he divertit n1oltfentaquest cataleg", ha afinnat
Ales pagines del cataleg s'hi ren1emorenplatsque van 1narcar diverses epoques d'El Bullí, com arael carpaccio de ceps (1989), la gelatina calenta de trufa negra an1b pell de bacalla(1998) o el 1noll de !'os an1b caviar (1992) Tatnbé es recorden elaboracions polemiques cotn els percebes de Cala Montjoi, un plat del 1998 que plantejavala creació d'un fals percebe a través d'unainfusió d'algues.
ElsvinsimportantsaElBulli
Alnbl'ajuda de qui va ser so1n1nelierd'El Bullí,FerranCentelles, la guia de VilaViniteca ta1nbé conté comentaris en aquellsvins que van tenir un paper hnportant en la historia del restaurant Així, per exen1ple, quan el cataleg tnenciona els vinsChateau LafiteRothschildexplicaque la fa1nília Rothschild va obsequiar tots els 1ne1nbresdel restaurant atnb una atnpolla de Lafite Rothschild Edició Especial 2002 quan El Bullíva tancar.
Tatnbé et pot interessar
FerranAdria: "Jo faria un referendumsobreel turisme a Barcelona"
Miguel Barceló iJoan Miró sónels autors que han il·lustrat les duesúltünes edicions del cataleg de VilaViniteca. Pero sempre han estat obres que han illustratla portada FerranAdria és elprimer que ta1nbé ha intervingut a !'interior de la guia. Per entendre tota !'obra realitzadape! xef s'han editat en paper 333 catalegs a 25 € que inclouen els dibuixos i les explicacions fetes pe!propiAdria.
OTendenciashoy
FerranAdriasepasaalailustración:asíesel catálogoquefirmaparaVilaViniteca
Elcreador deelBulli despliega suarte también conlospinceles en unareflexiónvisual sobrelacomidaqueilustrael catálogo2025de Vi/aViniteca
O Penedes:delirioveraniegoentreviñas burbujasyestrellasMichelin
fscasoensuwe_b Uncatálogo conhistoria
O Elvinodelasemana:CarmeloRoderoRaza2021 <@>INFORMACIÓNVISUAL1 ¡ILAVINITECA
<<Soylo más11arccidoaun marchantedearlelJUCse almacenaenbotellas►►
<@>INFORMACIÓNVISUAL4
o
u
Los protagonistas Enlapresentacióndelcatálogo,FerranAdria,cofundadorde.cllrulli,
gastron'mcacomosepudoverenlaexposc'ndelMuseuPcasso del2018,ensuSaw.e..ns.,oenelactuale!Bulli
Encuantoasupropiopapelenelimpulsodeunproductocomoel catálogoViladefiendeque"losviticultorestienentresfacetas: artesana empresariayartísticayyosoylomásparecidoaun marchantedeartequesealmacenaenb tell "
VilaVinitecaelemporiodelosgrandesvinos
<@> INFORMACIÓN VISUAL5 VILAVINITECA
Q'. o <( ...rn::1C/li7\I.,\
Además,organizaelPremioVilaVinitecadeCataporParejas,quese celebraunañoenBarcelonayotroenMadrid
Apuestaporeldiseñográfico
Lasilustraciones de FerranAdri3. protagonizan elcatálogoanual deVilaVinateca
Sus acuarelas aluden a la comida y la bebida, los orígenes de la cocina y los platos de elBulli
Sus aouarelas aIuden a la camida y la bebida, 1os orígenes de la oocina y los platos de elBulli
BARCELONA, 12 (ElJROPA PRESS)
Aouarelas del coci111ero Ferran Adria protagonizan el catálogio 2025 de la distribuidora de vinos Vila Villllateca, que cada año ha invitado a u111 artista a que una obra .suya sea la portada del volumen.
Esta vez, el encargo es a un oocillllero y las ilustraciones no se limitan a la portada, sino que se intercalan con las referellllcias de vi111os a lo largo de todo el libro, presentado este martes ellll 8arcelo111a
Lo ha prese111tado en el espado ESkla111des□1110 jullllto a una exposioión effmera las obras originales, y a la que hall1l acudido grandes nombres de la hosteler1ía de toda Catalunya.
COCINAR Y PINTAR: PROCESO CREATIVO
Adria ha explicado que "un pintor es u111 pintor. Y un codnero es Ulíll cooi111ero. Pero el proceso creativo es .similarn .
Ha definido sus ilustraoio111es como [lfruto de una reflexión .sobre la gastronomía; pem desde Ulíll e111foque lúdico, libre y pemona111 , ha explicado el cofundador del restaurante eIBulli,. que dedica la úitima página deI catáIogo a la memoria del otro colíllfundador, Juli Soler.
La portada y el interior incluye creaoio111es suyas que ref11exionan .sobre la comida y la bebida, los orígelllles de la cocina y los pIatos de ellBu11i.
Adria siempre ha us_ado el dibujo para su proceso creativo, para organizar y transmitir conocimientos y para ref11exionar sobre la evoIución de la restauración gastronómica: dura111te su carrera ha llellllado oielílltos de cuadernos con ideas, conceptos, collages fotográficos y bocetos de platos
Ilustraciones suyas se ha111 exhibido ern el Drawing Cernter de Nueva York, el Museum of Co111temporary Art de Cleveland y eI Museu Picasso de IBarcelona, entre otiros.
Desde 1992,. el catálogo de Vila Viniteca reproduce en .su portada la obra de un invitado: 8arceló, Antonio López, Milo Manara, Piensa, Eduardo Arroyo, Moebius, Uta cabellut, Perico Pastor, Marisc.alr Guinovart, Arra111zBravo, Santi Moix, Frederic Amat, Frarncisco Ibáñez, Juan Genovés Pere·aume, enbre otros.
Agro.- Les il·lustracions de Ferran Adria protagonitzen el cataleg anual de Vila Viniteca
Les seves aquarel·lesal-ludeixen al menjar i la beguda, els orígensde la cuina i els plats d'elBulli
BARCELONA, 12 nov. (EUROPA PRESS)
Aquarel·les del cuiner Ferran Adria protagonitzen el cataleg 2025 de la distribu'idora de vins Vila Viniteca, que cada any ha convidat a un artista al fet que una obra seva sigui la portada del volum.
Aquesta vegada, l'encarrec és a un cuiner i lesil·lustracions noes limiten a la portada, sinó que s'intercalen amb les referencies de vins al llarg de tot el llibre, presentat aquest dimarts a Barcelona.
Ho ha presentat en l'espai ESklandestinojunt amb una exposició efímera les obres originals, i a la qualhan acudit grans nomsde l'hostaleria de tota Catalunya.
CUINAR I PINTAR: PROCÉS CREATIU
Adria ha explicat que "un pintor és un pintor. 1 un cuiner és un cuiner. Pero el procés creatiu és similar".
Ha definit les seves il-lustracions com a "fruit d'unareflexió sobrela gastronomía; pero des d'un enfocament lúdic, lliure i personal", ha explicat el cofundador del restaurant elBulli, que dedica l'última pagina del cataleg a la memoria de l'altre confundador, Juli Soler.
La portada i !'interior inclou creacions seves que reflexionen sobre el menjar i la beguda, els orígens de la cuina i els plats d'elBulli.
Adria sempre ha usat el dibuix per al seu procés creatiu, per organitzar i transmetre coneixementsi per reflexionar sobre l'evolució de la restauració gastronómica: durant la seva carrera ha omplert centenars de quaderns amb idees, conceptes, collages fotografics i esbossosde plats.
DES DE1992
11-lustracions seves s'han exhibit en el Drawing Center de Nova York, el Museum of Contemporary Art de Cleveland i el Museu Picasso de Barcelona, entre altres.
Des de 1992, el catalegde Vila Viniteca reprodueix en la seva portada l'obra d'un convidat:Barceló, Antonio López, Milo Ragés, Piensa, Eduardo Rierol, Moebius, Lita Cabellut, Perico Pastor, Mariscal, Guinovart, Arranz-Bravo, Santi Moix, Frederic Amat, Francisco lbáñez, Juan el Genovés i Perejaume, entre altres.