El Dominical 11/09/2011

Page 1

opinión

ISABEL COIXET directora de cine

mi hermosa lavandería

‘BRIDEZILLAS’ La película La boda de mi mejor amiga, a la que acudí esperando lo peor, resultó ser una comedia bastante ácida (y magníficamente interpretada por un plantel de actrices fantásticas, una de ellas la guionista del filme) sobre el absurdo, humillante y caro espectáculo al que voluntariamente se someten millones de mujeres en el mundo en el día de su boda. La película es divertida, cínica y hasta autocrítica: en ningún momento se justifica la insania de todo el proceso. Otras películas se han basado en la misma trama (La boda de Rachel, La boda de mi mejor amigo, Novia a la fuga, Un día de boda...), pero ninguna se acerca a las cotas de mala uva de esta. Nunca dejará de fascinarme (con el tipo de fascinación por el horror que suscitan los documentales del National Geographic sobre el despeñamiento de bandadas de bisontes) todo el melodrama y la parafernalia que rodea a estas ceremonias del apareamiento: los inenarrables trajes blancos modelo tarta de nata, el pastel de boda, las listas de regalos, los horribles trajes de las damas de honor (en el caso de Estados Unidos; recemos para que aquí no llegue esa funesta moda), la histeria de la novia, tirar el ramo, los interminables banquetes, la floreciente industria de los planificadores de bodas, las tremendas despedidas de soltera/o. Nunca me parece más justificada la bomba de neutrones que cuando veo a esas bandadas de inglesas completamente borrachas por las calles de nuestras ciudades con antenas en la cabeza hechas de pollas de plástico y cantando canciones de las Spice Girls. Aunque imagino que la única manera que algunas muje10 DOM

res encuentran de sobrellevar los fastos de la boda es sumergirse en jarras de sangría barata. El reality Bridezillas es sumamente revelador a este respecto. Muestra, sin ocultar momentos que deberían avergonzar a las futuras esposas, la realidad del proceso de una boda y lo que las mujeres (al menos todas las novias que aparecen en el programa) quieren de él: fastidiar a sus amigas solteras, sentirse las absolutas protagonistas por un día en sus vidas y gastarse el dinero que no tienen, no necesariamente en este orden. Las bodas de príncipes, como las últimas en Inglaterra o Mónaco, son seguidas por millones de espectadores y venden auténticas fortunas en recuerdos de todo tipo. La boda de Kim Kardashian –una especie de multicelebrity de figura voluptuosa que se hizo famosa por un vídeo explícitamente sexual grabado por uno de sus exnovios, tiene reality propio y se gana la vida prestando su cara y su culo a diversas marcas comerciales– ha sido trending topic en Twitter durante días, ha ocupado la portada de revistas de medio mundo, incluso en lugares donde no saben quiénes son ni Kim Kardashian ni sus hermanas. Y ha costado diez millones de dólares, casi tanto como la ceremonia de cuento de hadas con castillo italiano incluido de Tom Cruise y Katie Holmes hace cinco años. Sin ir más lejos, nuestro país ha vivido momentos de tensión máxima alrededor de la boda de la duquesa de Alba, otra prueba más de que las mujeres podemos llegar a los 85 años tropezando con las mismas piedras. Rocas, incluso.

el vino bobal

La bobal es, después de la tempranillo, la variedad tinta más plantada en la Península. Resulta sorprendente que, con 90.000 hectáreas de viñas, el 99% se destine a vinos de cupaje, sencillos y enfocados a la exportación a bajo precio. La Malkerida 2010 es la reivindicación de la bobal del joven y premiado sumiller londinense Bruno Murciano. Originario de Caudete de las Fuentes (Valencia), animó a David Sampedro y convencieron a un viticultor para que les dejara elaborar una viña de 8 hectáreas y 80 años de edad. La primera añada es una delicia perfumada, con sutiles frutas rojas y una boca ligera y placentera. – quim vila Tel: +44 796 684 2290 PVP: 7,10 €


opinió

ISABEL COIXET directora de cine

la meva preciosa bugaderia

‘BRIDEZILLAS’ La pel·lícula La boda de mi mejor amiga, que vaig anar a veure esperant el pitjor, va resultar ser una comèdia bastant àcida (i magníficament interpretada per un planter d’actrius fantàstiques, una d’elles la guionista del film) sobre l’absurd, humiliant i car espectacle al qual voluntàriament se sotmeten milions de dones al món el dia del seu casament. La pel·lícula és divertida, cínica i fins i tot autocrítica: en cap moment es justifica la insània de tot el procés. Altres pel·lícules s’han basat en la mateixa trama (La boda de la Rachel, La boda del meu millor amic, Novia a la fuga, Un día de boda...), però cap s’acosta a les cotes de mala llet d’aquesta. No deixarà de fascinar-me mai (amb el tipus de fascinació per l’horror que susciten els documentals del National Geographic sobre l’estimbada de bandades de bisons) tot el melodrama i la parafernàlia que envolten aquestes cerimònies de l’aparellament: els inenarrables vestits blancs model pastís de nata, el pastís de casament, les llistes de regals, els horribles vestits de les dames d’honor (en el cas dels Estats Units; resem perquè aquí no arribi aquesta funesta moda), la histèria de la núvia, tirar el ram, els interminables banquets, la pròspera indústria dels planificadors de casaments, els terribles comiats de soltera/er. Mai em sembla més justificada la bomba de neutrons que quan veig aquelles bandades d’angleses completament borratxes pels carrers de les nostres ciutats amb antenes al cap fetes de polles de plàstic i cantant cançons de les Spice Girls. Encara que imagino que l’única manera que algunes dones tro10 DOM

ben de suportar els fastos del casament és submergir-se en gerres de sangria barata. El reality Bridezillas és summament revelador en aquest sentit. Mostra, sense amagar moments que haurien d’avergonyir les futures esposes, la realitat del procés d’un casament i el que les dones (almenys totes les núvies que apareixen al programa) volen d’ell: fastiguejar les seves amigues solteres, sentir-se les absolutes protagonistes per un dia a la seva vida i gastar-se els diners que no tenen, no ne­cessàriament en aquest ordre. Els casaments de prínceps, com els últims a Anglaterra o Mònaco, són seguits per milions d’espectadors i venen autèntiques fortunes en records de tota mena. El casament de Kim Kardashian –una espècie de multicelebrity de figura voluptuosa que es va fer famosa per un vídeo explícitament sexual gravat per un dels seus exnòvios, té reality propi i es guanya la vida prestant la seva cara i el seu cul a diverses marques comercials– ha estat trending topic a Twitter durant dies, ha ocupat la portada de revistes de mig món, fins i tot en llocs on no saben qui són ni Kim Kardashian ni les seves germanes. I ha costat deu milions de dòlars, gairebé tant com la cerimònia de conte de fades amb castell italià inclòs de Tom Cruise i Katie Holmes fa cinc anys. Sense anar més lluny, el nostre país ha viscut moments de tensió màxima al voltant del casament de la duquessa d’Alba, una altra prova més que les dones podem arribar als 85 anys ensopegant amb les mateixes pedres. Roques, fins i tot.

el vi

bobal

La bobal és, després de la tempranillo, la varietat negra més plantada a la Península. Resulta sorprenent que, amb 90.000 hectàrees de vinyes, el 99% es destini a vins de cupatge, senzills i enfocats a l’exportació a baix preu. La Malkerida 2010 és la reivindicació de la bobal del jove i premiat sommelier londinenc Bruno Murciano. Originari de Caudete de las Fuentes (València), va animar David Sampedro i van convèncer un viticultor perquè els deixés elaborar una vinya de 8 hectàrees i 80 anys d’edat. La primera anyada és una delícia perfumada, amb subtils fruites vermelles i una boca lleugera i plaent. – quim vila Tel.: +44 796 684 2290 PVP: 7,10 €


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.