opinión
ISABEL COIXET directora de cine
mi hermosa lavandería
momentos y placeres
Estas mujeres, que están en el centro de todos los relatos, ejercen una absoluta fascinación sobre mí: no sé 10 DOM
exactamente quiénes son y me reconozco tangencialmente en algunos de sus comportamientos, y especialmente en la melancolía.
el vino
Hay algo maravilloso en esos relatos que pertenece exclusivamente a la cultura japonesa: el saber apreciar un rayo de sol repentino que se refleja en el cristal de la ventana, el delicado y terrenal sabor de una sopa casera, una exquisita corriente de aire fresco que nos sorprende en una esquina, el olor de los magnolios que creíamos haber olvidado. Olores, sabores, sensaciones fugaces que dan sentido hasta a la más banal de las existencias. La vida concebida como un proceso sin fin en el que conviven ideales y sensaciones contrapuestos que nunca se encuentran. Vergüenza. Timidez. Dolor silencioso. Felicidad robada. Silencios cargados de palabras. Las protagonistas de estos relatos, a pesar de las calamidades, la mala suerte o las desgracias, tienen una capacidad infinita para degustar en profundidad las cosas de la vida que hacen la vida vivible, los pequeños y grandes placeres. Y una extraña dignidad, imposible de doblegar. No sé si estos relatos son magistrales, banales o irrelevantes. Supongo que a los lectores del difunto Larsson (¿pero cuántos libros más hay de este señor?) les parecerán totalmente marcianos. Yo solo sé que la noche de insomnio que invertí leyéndolos fue una de las más placenteras noches blancas de mi vida.
arguiñano
A 15 km de San Sebastián y a 9 de Zarautz, Karlos Arguiñano y cuatro amigos acaban de hacer realidad su ilusión. 15 Ha de viña –plantadas en 2005– en una preciosa ladera con múltiples orientaciones, coronada por una bodega-mirador obra del arquitecto Luis Alonso. Su primer vino, Arguiñano K5 2010 que está disponible desde hace apenas un mes, se aleja de la visión preconcebida del txakolí de Getaria. Aquí no hay burbujas, se apuesta exclusivamente por la variedad autóctona hondarribi zuri y se busca la nitidez y el frescor con una delicada untuosidad en boca. Un txakolí para disfrutar durante una comida, lejos del vino pétillant de juerga y poteo. Con la viña aún muy joven esta bodega lo tiene todo para triunfar. — quim vila FOTO AP
Se llama Recuerdos de un callejón sin salida. Es el último libro, publicado en España por Tusquets, de una escritora japonesa, Banana Yoshimoto, que alcanzó una fama temprana cuando, en 1987 –acababa de cumplir 23 años–, logró el Newcomer Writers Prize con una novela llamada Kitchen. Apenas 200 páginas. Cinco relatos. Tramas sencillas. Sin efectos especiales. Ni crímenes. Ni grandes pasiones. Ni misterios enrevesados. Mujeres modestas, frágiles, que solo aspiran a conseguir una tenue armonía en sus vidas y a las que el azar zarandea sin piedad. Una casi muere por el veneno que ha vertido en el curry de la cafetería un escritor resentido con la editorial en la que trabaja. Otra descubre que el hombre con el que iba a casarse lleva una doble vida con otra mujer en otra ciudad. Una tercera comprueba que la luz que emana de las personas es cálida e inagotable y puede encontrarse en los lugares más insospechados. En otro relato, La casa de los fantasmas, una estudiante cuyos padres poseen un restaurante tradicional empieza a descubrir las virtudes de un compañero justo en el momento en que este decide irse a París a aprender repostería: una pareja fallecida en forma de espectros (que no saben que lo son) va a mostrarles las dichas de la vida doméstica, una de las obsesiones que recorre toda la obra de Banana Yoshimoto.
Tel: 943 240 005 PVP: 19,70 €
opinió
ISABEL COIXET directora de cine
la meva preciosa bugaderia
moments i plaers
Aquestes dones, que estan al centre de tots els relats, exerceixen una absoluta fascinació sobre mi: no sé 10 DOM
exactament qui són i em reconec tangencialment en alguns dels seus comportaments, i especialment en la melancolia.
el vi
Hi ha alguna cosa meravellosa en aquests relats que pertany exclusivament a la cultura japonesa: saber apreciar un raig de sol sobtat que reflecteix al vidre de la finestra, el delicat i terrenal gust d’una sopa casolana, un exquisit corrent d’aire fresc que ens sorprèn en una cantonada, l’olor de les magnòlies que crèiem haver oblidat. Olors, sabors, sensacions fugaces que donen sentit fins i tot a la més banal de les existències. La vida concebuda com un procés sense fi en què conviuen ideals i sensacions contraposats que mai es troben. Vergonya. Timidesa. Dolor silenciós. Felicitat robada. Silencis carregats de paraules. Les protagonistes d’aquests relats, malgrat les calamitats, la mala sort o les desgràcies, tenen una capacitat infinita per degustar en profunditat les coses de la vida que fan la vida vivible, els petits i grans plaers. I una estranya dignitat, impossible de doblegar. No sé si aquests relats són magistrals, banals o irrellevants. Suposo que als lectors del difunt Larsson (¿però quants llibres més hi ha d’aquest senyor?) els semblaran totalment marcians. Jo només sé que la nit d’insomni que vaig invertir llegint-los va ser una de les més agradables nits blanques de la meva vida.
argiñano A 15 km de Sant Sebastià i a 9 de Zarautz, Karlos Argiñano i quatre amics acaben de fer realitat la seva il·lusió. 15 ha de vinya –plantades el 2005– en un preciós coster amb múltiples orientacions, coronat per un celler mirador obra de l’arquitecte Luis Alonso. El seu primer vi, Arguiñano K5 2010, que està disponible des de fa tan sols un mes, s’allunya de la visió preconcebuda del txakolin de Getaria. Aquí no hi ha bombolles, s’aposta exclusivament per la varietat autòctona hondarribi zuri i es busca la nitidesa i la frescor amb una delicada untuositat en boca. Un txakolin per gaudir durant un àpat, lluny del vi pétillant de gresca i poteo. Amb la vinya encara molt jove aquest celler ho té tot per triomfar. — quim vila
FOTO AP
Es diu Records d’un carreró sense sortida. És l’últim llibre, publicat a Espanya per Tusquets, d’una escriptora japonesa, Banana Yoshimoto, que es va fer famosa molt jove quan, el 1987 –acabava de complir 23 anys–, va aconseguir el Newcomer Writers Prize amb una novel·la anomenada Kitchen. Només 200 pàgines. Cinc relats. Trames senzilles. Sense efectes especials. Ni crims. Ni grans passions. Ni misteris enrevessats. Dones modestes, fràgils, que només aspiren a aconseguir una tènue harmonia en les seves vides i a qui l’atzar sacseja sense pietat. Una gairebé mor pel verí que ha abocat al curri de la cafeteria un escriptor ressentit amb l’editorial on treballa. Una altra descobreix que l’home amb qui s’havia de casar porta una doble vida amb una altra dona en una altra ciutat. Una tercera comprova que la llum que emana de les persones és càlida i inesgotable i es pot trobar als llocs més insospitats. En un altre relat, La casa dels fantasmes, una estudiant, filla dels propietaris d’un restaurant tradicional, comença a descobrir les virtuts d’un company just en el moment que aquest decideix marxar a París a aprendre rebosteria: una parella morta en forma d’espectres (que no saben que ho són) els mostrarà la felicitat de la vida domèstica, una de les obsessions que recorren tota l’obra de Banana Yoshimoto.
Tel.: 943 240 005 PVP: 19,70 €