opinión
ISABEL COIXET directora de cine
mi hermosa lavandería
Hablándole al agua El investigador japonés Masaru Emoto afirma, tras realizar según él múltiples y diversas pruebas, que el agua a la que le hace “escuchar” canciones románticas o palabras tiernas cuando se congela da lugar a hermosos y perfectos cristales hexagonales. Por el contrario, si le hace escuchar temas de heavy metal o insultos, da lugar a cristales irregulares. Muchos científicos rebaten sus experimentos con argumentos con más o menos sentido. Otros corroboran las teorías de Emoto. Supongo que todos podríamos hacer el experimento en casa, con un par de botellas a las que hacemos escuchar Mozart y Judas Priest respectivamente y metemos en el congelador al lado de las tarrinas de helado y los cubitos, pero la verdad es que asusta un poco saber que el agua habla, escucha y reacciona. Como a mí, de pequeña, los experimentos de las clases de física se me daban muy mal (recuerdo que cuando quise elaborar tinta invisible, acabé haciéndole unos agujeros enormes a un jersey), creo que no voy a perder mucho tiempo poniéndole canciones de Melody Gardot a una jarra de agua. Y tampoco voy a castigar con Bisbal a otra. Igual el agua que utilizo es una fan de Operación triunfo y me hace unos cristales hermosísimos con Bustamante y unos espantosos con Eddie Vedder, que nunca se sabe. Ya decía Eugenio d’Ors que los experimentos hay que hacerlos con gaseosa, que en el fondo, también es agua. La teoría de la reacción emocional del agua a los estí DOM
mulos exteriores tiene también algunos inconvenientes. No en vano, estamos rodeados de agua y sin ella estamos perdidos. Piensen por un momento en estar tan solo un par de horas sin agua corriente. Por la misma regla de tres, podríamos pensar que los tsunamis son la venganza del mar a la contaminación, la pesca indiscriminada, los bañadores de estampados animales y los cruceros con todo incluido. O que si el arroz no sale bueno es que teníamos malos pensamientos cuando vertimos el agua de la cocción (por cierto, Emoto tambien ha hecho experimentos hablándole al arroz). Masaru Emoto parte de la base de que el 80% de nuestro cuerpo es agua. Y que si nos hablamos a nosotros mismos con palabras tiernas y de ánimo y no de insulto o culpa, reaccionamos de la misma manera. Eso tiene un cierto sentido. Los pensamientos negros generan más pensamientos negros. Y es bien sabido que si uno se esfuerza en tener pensamientos alegres, al final una cierta alegría se contagia. No hay nada mejor para deprimir al más pintado que salir a la calle y escuchar los negros comentarios de todos los transeúntes conocidos con las consabidas conversaciones que inevitablemente terminan en “... con la que está cayendo”. Y sí, es verdad, está cayendo una de órdago, pero repetir incesantemente la frasecita como un mantra solo va a hacer que nos hundamos más en la miseria. Y que el agua nos llegue al cuello.
el vino AUSTRIA
Schloss Gobelsburg es la bodega más antigua de Kamptal. Fue fundada en 1171, dirigida por monjes hasta 1995 y actualmente la dirige Michael Moosbrugger. En esta región al oeste de Viena, las variedades blancas grüner veltliner y riesling llegan a su máximo esplendor. Schloss Gobelsburg Grüner Veltliner Tradition 2008 es un homenaje a la manera de elaborar de su familia. Es de color amarillo intenso con reflejos dorados. Perfume de caramelo de limón, flores secas, laurel... y en la boca tiene una entrada sedosa, deslizante y fresca. Delicadas notas de albaricoque, flores blancas y un ligero recuerdo tánico. Un estilo más maduro que los otros vinos de la casa y que recuerda a algunos godellos de Guitián. Magnífico con quesos cremosos de vaca. – quim vila Tel: + 43 (0)2734 2422 PVP: 26,95 €
opinió
ISABEL COIXET directora de cine
la meva preciosa bugaderia
Parlant-lI a l’aigua L’investigador japonès Masaru Emoto afirma, després de fer segons ell múltiples i diverses proves, que l’aigua a la qual li fa “escoltar” cançons romàntiques o paraules tendres quan es congela dóna lloc a preciosos i perfectes vidres hexagonals. En canvi, si li fa escoltar temes de heavy metal o insults, dóna lloc a vidres irregulars. Molts científics rebaten els seus experiments amb arguments amb més o menys sentit. Altres corroboren les teories d’Emoto. Suposo que tots podríem fer l’experiment a casa, amb un parell d’ampolles a les quals fem escoltar Mozart i Judas Priest respectivament i les posem al congelador al costat de les terrines de gelat i els glaçons, però la veritat és que espanta una mica saber que l’aigua parla, escolta i reacciona. Com que a mi, de petita, els experiments de les classes de física m’anaven molt malament (recordo que quan vaig voler elaborar tinta invisible vaig acabar fent-li uns forats enormes a un jersei), crec que no perdré gaire temps posant-li cançons de Melody Gardot a una gerra d’aigua. I tampoc en castigaré una altra amb Bisbal. Potser l’aigua que utilitzo és una fan d’Operación Triunfo i em farà uns vidres la mar de macos amb Bustamante i uns d’espantosos amb Eddie Vedder, que no se sap mai. Ja deia Eugeni d’Ors que els experiments s’han de fer amb gasosa, que, en el fons, també és aigua. DOM
La teoria de la reacció emocional de l’aigua als estímuls exteriors també té alguns inconvenients. No en va, estem envoltats d’aigua i sense ella estem perduts. Penseu per un moment a estar només un parell d’hores sense aigua corrent. Per la mateixa regla de tres, podríem pensar que els tsunamis són la venjança del mar a la contaminació, la pesca indiscriminada, els banyadors d’estampats animals i els creuers amb tot inclòs. O que si l’arròs no surt bo és que teníem mals pensaments en el moment d’abocar l’aigua de la cocció (per cert, Emoto també ha fet experiments parlant-li a l’arròs). Masaru Emoto parteix de la base que el 80% del nostre cos és aigua. I que si ens parlem a nosaltres mateixos amb paraules tendres i d’ànim i no d’insult o culpa, reaccionem de la mateixa manera. Això té un cert sentit. Els pensaments negres generen més pensaments negres. I és ben sabut que si un s’esforça a tenir pensaments alegres, al final una certa alegria s’encomana. No hi ha res millor per deprimir el més pintat que sortir al carrer i sentir els negres comentaris de tots els transeünts coneguts amb les conegudes converses que inevitablement s’acaben en “...amb la que està caient”. I sí, és veritat, n’està caient una que déu n’hi do, però repetir sense parar la maleïda frase com un mantra només farà que ens enfonsem més en la misèria. I que l’aigua ens arribi al coll.
el vi
ÀUSTRIA
Schloss Gobelsburg és el celler més antic de Kamptal. Fou fundat el 1171, dirigit per monjos fins al 1995, i actualment el dirigeix Michael Moosbrugger. En aquesta regió a l’oest de Viena, les varietats blanques grüner veltliner i riesling arriben a la seva màxima esplendor. Schloss Gobelsburg Grüner Veltliner Tradition 2008 és un homenatge a la manera d’elaborar de la seva família. És de color groc intens amb reflexos daurats. Perfum de caramel de llimona, flors seques, llorer... i a la boca té una entrada sedosa, lliscant i fresca. Delicades notes d’albercoc, flors blanques i un lleuger record tànnic. Un estil més madur que els altres vins de la casa i que recorda alguns godellos de Guitián. Magnífic amb formatges cremosos de vaca. – quim vila Tel: + 43 (0)2734 2422 PVP: 26,95 €