De la sèquia de Manresa al Parc de la sèquia: un passeig per 600 anys d’història. Evolució i usos d’un canal medieval en funcionament

Jordi Piñero Subirana Historiador

Resum

de l’aigua

Resumen Abstract

Laia Muns Serra Directora de la Fundació Aigües de

Al segle XIV Manresa construí la Sèquia: una de les obres d’enginyeria hidràulica més destacades de la Catalunya medieval, que compta amb diversos aqüeductes monumentals. Tenia una funció bàsicament de regadiu, i destaca tant per la seva llargària (de 26 km des del punt de captació) com per l’àrea irrigada, entorn de les 372 ha al s. XIV, 853 al s. XVIII i, al s. XIX, un màxim de 1.145 ha. Actualment la Sèquia és un canal viu que continua proporcionant aigua a Manresa i altres poblacions. La Sèquia té també un marcat component identitari, simbòlic i llegendari. A l’entorn d’aquests valors i del ric patrimoni que té associat va néixer el Parc de la Sèquia. Té com a objectiu difondre els valors relacionats amb aquest canal i amb l’aigua en general. Desenvolupa activitats divulgatives, d’oci i turisme dirigides a famílies, grups i centres d’ensenyament, i gestiona diferents espais i equipaments vinculats directament amb la Sèquia: a banda del propi canal, el Parc de l’Agulla, el Centre de visitants del Parc de la Sèquia, el Centre de l’Aigua de Can Font, el Museu de la Tècnica de Manresa i la Casa de la Culla. Paraules clau: Aigua, hidràulica, arqueologia, medieval, sèquia, regadiu, industrialització, patrimoni cultural, difusió, turisme, oci, didàctica, itineraris, cultura

En el siglo XIV Manresa construyó la Sèquia: una de las obras de ingeniería hidráulica más destacadas de la Cataluña medieval, que cuenta con varios acueductos monumentales. Tenía una función básicamente de regadío, y destaca tanto por su longitud (de 26 km desde el punto de captación) como para el área irrigada, en torno a las 372 ha en el s. XIV, 853 en el s. XVIII y, en el s. XIX, un máximo de 1.145 ha. Actualmente la Sèquia es un canal vivo que continúa proporcionando agua a Manresa y otras poblaciones. La Sèquia tiene también un marcado componente identitario, simbólico y legendario. Alrededor de estos valores y del rico patrimonio que tiene asociado nació el Parque de la Sèquia. Tiene como objetivo difundir los valores relacionados con este canal y con el agua en general. Desarrolla actividades divulgativas, de ocio y turismo dirigidas a familias, grupos y centros de enseñanza, y gestiona diferentes espacios y equipamientos vinculados directamente con la Sèquia: aparte del propio canal, el Parque de la Agulla, el Centro de visitantes del parque de la Sèquia, el Centro del Agua de Can Font, el Museo de la Técnica de Manresa y la Casa de la Culla. Palabras clave: Agua, hidráulica, arqueología, medieval, acequia, regadío, industrialización, patrimonio cultural, difusión, turismo, ocio, didáctica, itinerarios, cultura del agua

Manresa – Junta de la Sèquia

In the 14th century Manresa built the Sequia: one of the most outstanding works of hydraulic engineering in medieval Catalonia, which has several monumental aqueducts. It had a function basically of irrigation, and is noted for both its length (of 26 km from the point of capture) and for the irrigated area, around 372 ha in the 14th century, 853 ha in the 18th century and, in the 19th century, a maximum of 1,145 ha. Currently the Sequia is a living channel that continues to provide water to Manresa and other towns. The Sequia also has a marked identity, symbols and legends. From these values and the rich heritage associated to it, the Parc de la Sequia was born. This aims to spread the values related to this channel and water in general. It promotes informative, leisure and tourism activities aimed at families, groups and educational centers, and manages different places and equipment linked directly to the Sequia, apart from the channel; Parc de l’Agulla, the visitor centre for the Parc de la Sèquia, the Centre de l’Aigua de Can Font, the Museu de la Tècnica in Manresa and the Casa de la Culla. Keywords: Water, hydraulics, archaeology, medieval, ditch, irrigation, industrialization, cultural heritage, dissemination, tourism, leisure, didactics, itineraries, water culture

Figura 1

UN CANAL EN PROCÉS CONSTANT D’EVOLUCIÓ, UN REFERENT IDENTITARI, SIMBÒLIC I LLEGENDA

La Sèquia és un canal construït al segle XIV per proveir d’aigua la ciutat de Manresa. Aquesta gran obra d’enginyeria, que condueix l’aigua des del Llobregat, a l’alçada de Balsareny, fins a Manresa, passant també pels municipis de Sallent, Sant Fruitós de Bages i Santpedor al llarg d’un recorregut de 26 km, és avui encara un canal viu i en ús, amb un gran nombre d’elements d’interès patrimonial que el converteixen en una de les obres més singulars del Pla de Bages. Al mateix temps, la Sèquia és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval: per la seva envergadura, pel desnivell mínim del seu traçat, per les dificultats tècniques que va haver de superar i per l’ambició del projecte. A més, la Sèquia ha perdurat llargament en el temps, té un llarg recorregut per zones peri-urbanes i urbanes i ha sofert l’evolució i adaptació constants en diferents èpoques i circumstàncies. És un canal amb una forta presència en el paisatge quotidià de milers de persones i té associats una diversitat d’usos i tradicions que, en definitiva, l’han convertit en un referent d’identitat dels llocs per on passa, de manera que ha acabat formant part indestriable de la memòria col•lectiva. I cal no oblidar, a més, el seu component simbòlic, mític i llegendari derivat dels fets que van ocórrer al segle XIV, coneguts com la Misteriosa Llum, els quals han donat peu a una de les tradicions més arrelades de Manresa i a la seva festa major d’hivern. Ens proposem, doncs, oferir una breu panoràmica sobre la seva evolució històrica, incloent-hi l’experiència innovadora que, en els darrers anys, ha fet possible la seva reconversió en un nou espai d’oci i lleure (Figura 1).

La base d’aquesta ponència és l’estudi realitzat el 2008, i que va comptar amb l’assessorament d’Helena Kirchner, emmarcat en el procés per revisar el Catàleg i Pla Especial del patrimoni de Manresa. El nou Catàleg incorpora una protecció de la Sèquia que inclou tant elements individuals com àrees d’especial interès de la Sèquia, a més d’una recerca històrica (vegeu la bibliografia).

Figura 2

BREU PANORÀMICA HISTÒRICA DE LA SÈQUIA

La construcció de la Sèquia cal emmarcar-la en el context del segle XIV manresà. Per fer front a una greu sequera, el Consell de la Ciutat va trobar una resposta innovadora en la construcció d’una gran sèquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Les obres es van allargar uns 43 anys, molt més del previst inicialment. En entrar al terme de Manresa el canal es divideix en dos grans braçals per tal d’abastar una àrea potencialment irrigable d’una gran extensió, fet que demostra El principal propòsit era ampliar l’àrea de regadiu, però subsidiàriament la Sèquia es va utilitzar per subministrar aigua per a l’ús domèstic dins la ciutat i, progressivament, va anar adquirint també usos industrials. Dins la ciutat es dividia en diferents recs urbans, amb cinc artèries principals que discorrien pels principals carrers i altres recs secundaris.

Figura 3

Segons una hipòtesi basada en els mètodes de l’arqueologia hidràulica, la implementació del regadiu s’hauria fet d’una manera que l’obra fou concebuda, ja d’inici, amb una gran ambició.

gradual al llarg del temps. Al segle XIV es calcula que devia tenir unes 372 ha, una superfície molt considerable per l’època. Al segle XVIII, en base a dades ja contrastades documentalment, l’àrea irrigada s’estima en unes 853 ha. A mitjans del segle XIX s’assoleix la superfície màxima gràcies a la construcció d’un nou braçal a la zona del Poal, que va permetre arribar fins a les 1.145 ha de regadiu. Pel que fa als usos més industrials, aquests van tenir un gran augment a la segona meitat del segle XIX a partir de l’aprofitament hidràulic del torrent de Sant Ignasi i d’altres torrents menors que es nodrien amb aigua de la Sèquia (Figura 2).

En l’àmbit urbà, als segles XVII i sobretot XVIII es va produir un progressiu embrutiment de les aigües dels recs. És significatiu que els termes rec o aqüeducte tendeixen a substituir-se pel de claveguera. Originàriament descoberts, els recs urbans comencen a cobrir-se en aquesta època, i al segle XIX són la base de la moderna xarxa de clavegueres. Així mateix, la construcció el

Figura 4

1865 d’uns grans dipòsits (els Dipòsits Vells) que emmagatzemaven l’aigua de la Sèquia va permetre per primera vegada el subministrament d’aigua corrent a les cases (Figura 3).

Al llarg del segle XX l’àrea de regadiu va patir un procés gradual de pèrdua de superfície conreada, motivada sobretot per l’expansió urbana i la proliferació d’infraestructures viàries i industrials. D’altra banda, en els últims anys es constata una degradació de l’espai agrícola del regadiu, de manera que pràcticament ha quedat com una activitat força residual o de lleure.

EL PARC DE LA SÈQUIA, UN PROJECTE TURÍSTIC I CULTURAL ENTORN DEL CANAL MEDIEVAL

El Parc de la Sèquia de Manresa va néixer com una iniciativa per potenciar els valors que representen la Sèquia i l’aigua, i amb el propòsit de convertir aquest canal en un espai de cultura, lúdic i educatiu, amb una vocació susceptible també d’aprofitament turístic. Es volia que el visitant pogués descobrir un territori amb un ric patrimoni i amb històries llegendàries; per això s’han instal•lat a l’entorn del canal uns equipaments bàsics que faciliten la visita i la interpretació dels llocs més interessants.

Però el Parc de la Sèquia és més que una simple ruta. A banda del propi canal, disposa de diferents equipaments, com són el Centre de visitants Infosequia, el Centre de l’Aigua de Can Font, el Museu de la Tècnica de Manresa i la casa de la Culla. Pel que fa al canal pròpiament, la seva gestió i el manteniment els realitzen la Junta de la Sèquia de Manresa, mentre que el Parc de la Sèquia és l’entitat encarregada de donar a conèixer el canal medieval, fomentar la seva visita així com difondre’n els elements patrimonials. Es tracta d’una ruta lineal, de 26 km de recorregut, que transcorre per cinc municipis (Balsareny, Sallent, Sant Fruitós, Santpedor i Manresa) amb un desnivell total de només 10 metres. El seu recorregut travessa diversos aqüeductes, 71 pontarrons i un parell de mines. A més, fa de corredor ecològic que permet la circulació de les espècies d’àrees naturals cap a les zones humides (Figura 4).

El Parc de l’Agulla és el parc més gran del Bages i un dels llocs d’esbarjo més visitats. El Parc de la Sèquia s’encarrega de regular les activitats i els usos del parc, mentre que les feines de manteniment van a càrrec de la Junta de la Sèquia. Des de 1974 el llac emmagatzema l’aigua que hi desemboca la Sèquia, i funciona com una reserva per a la ciutat de Manresa i altres poblacions. Té uns 200 milions de litres de capacitat. Adjunt ofereix un parc de 6 hectàrees amb més de 600 arbres de 20 espècies diferents, a més d’àmplies zones de gespa i espais per al joc infantil.

El Centre de Visitants Infosequia fou el primer equipament que es va crear, el 2004, per tal de donar a conèixer el projecte. La seva funció principal és ser la porta d’entrada i un punt d’informació pensat per ajudar el visitant a descobrir tot el que pot trobar en el territori proper a la Sèquia. Des d’aquí s’organitzen cicles de caminades de primavera i de tardor, així com sortides nocturnes que fins al moment han tingut força èxit. A més, ofereix un servei didàctic de descoberta i aprenentatge de l’entorn.

El Centre de l’Aigua de Can Font fou creat el 2006 i engloba

una masia d’origen medieval, un parc i una capella. És un centre didàctic destinat a aprofundir en la cultura de l’aigua. Actualment hi passen uns 3.000 escolars a l’any. La seva activitat és principalment educativa, però també compta amb exposicions i un arxiu-biblioteca obert a qui vulgui conèixer temes relatius al món de l’aigua. És la seu de la Fundació.

El Museu de la Tècnica de Manresa és situat en el monumental edifici dels Dipòsits Vells i també forma part del Parc de la Sèquia. Actualment disposa de dues mostres: La Sèquia i l’Aigua (dedicada al canal) i La cinteria (centrada en els teixits estrets). Aquest espai també s’utilitza per a actes i esdeveniments en règim de lloguer.

La Casa de la Culla fou una de les masies més importants de Manresa. És propietat de l’Ajuntament i gestionada pel Parc de la Sèquia. Ofereix diferents serveis, ja que és la seu del Camp d’Aprenentatge del Bages, que és un servei educatiu del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya orientat a la interpretació del medi natural, social i cultural dirigit al públic escolar, i també de la Denominació d’Origen Pla de Bages, que és una de les més petites de Catalunya però amb uns nivells de qualitat i reconeixement molt consolidats.

La Fundació Aigües de Manresa – Junta de la Sèquia treballa amb diversos projectes que s’emmarquen dins dels seus objectius: - Treballar amb el territori, buscar sinergies i unir esforços, crear xarxa amb els agents i entitats amb fins similars. - Fomentar l’estudi i divulgació de la cultura de l’aigua. - Preservar el patrimoni industrial. - Supervisar la conservació i preservació de l’entorn natural del canal i del seu regadiu. - Treballar en la creació de nous productes per aconseguir nous visitants i generar recursos. - Potenciar les activitats d’oci a l’aire lliure per atraure nous visitants. - Seguir treballant per la cohesió del propi projecte del Parc de la Sèquia.

Fidels a aquests objectius hem aconseguit fins ara una evolució molt positiva dels visitants. Com diu l’eslògan del Parc, “L’aigua és el camí”, i des d’aquesta premissa seguim posant en valor el

Figura 5

canal medieval de la Sèquia de Manresa i convidem els visitants a fer un passeig per aquests 600 anys d’història (Figura 5).

Bibliografia

PIÑERO SUBIRANA, Jordi i altres (2010). La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval. Ajuntament de Manresa, amb l’ajut de AGAUR (Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca). Treball inèdit que ha estat la base de la part històrica de la present comunicació. PIÑERO, Jordi (2014). “La Sèquia de Manresa: un canal d’irrigació construït al segle XIV per iniciativa del Consell de la ciutat”, La ciutat medieval i arqueologia. VI Curs Internacional d’Arqueologia medieval, Lleida, 2014, Pagès Editors, p. 407-432.