Actuacions del Consell de Mallorca per a la recuperació dels molins de vent d’extracció d’aigua

Aina R. Serrano Espases Llicenciada en Història. Coordinadora de la Unitat del Patrimoni Historicoindustrial Jerònia Florit Zuazaga Llicenciada en Història de l’Art. Tècnica de la Unitat del Patrimoni Historicoindustrial

Servei de Patrimoni Històric del Departament de Cultura, Patrimoni i Esports. Consell de Mallorca

Resum

L’objectiu d’aquesta ponència es donar a conèixer els molins de vent d’extracció d’aigua de Mallorca i les actuacions portades a terme des del Consell de Mallorca per fomentar-ne la conservació. Aquests tipus de molins utilitzen la força del vent per extraure aigua del subsòl per al reg. En primer lloc, parlarem dels orígens històrics. A Mallorca, el primer molí d’aquesta tipologia s’instal·là a mitjans segle XIX a la zona del Pla de Sant Jordi (Palma) però ben aviat se’n construïren gairebé per tota l’illa. En segon terme, en descriurem les característiques constructives i tècniques. Per concloure, farem un repàs de les actuacions realitzades per la Unitat del patrimoni historicoindustrial, envers aquest patrimoni molinològic. Actuacions adreçades, bàsicament, a la restauració, i posterior posada en valor: - Programes de restauració adreçats als propietaris (públics i/o privats). Es tracta d’ajudes en espècie a nivell de tota Mallorca que també inclouen altres elements del patrimoni historicoindustrial. - Restauració i/o manteniment dels molins de vent d’extracció d’aigua del domini públic de les carreteres de Mallorca, amb la col·laboració de la Direcció insular d’Infraestructures i Mobilitat. - Convocatòria Pla de Sant Jordi. Es tracta d’una subvenció econòmica, del 100%, que es troba en procés de resolució. Paraules clau: patrimoni molinològic / Molins de vent d’extracció d’aigua / Mallorca / restauració / conservació / posada en valor / Consell de Mallorca

Resumen

El objetivo de esta ponencia es dar a conocer los molinos de viento de extracción de agua de Mallorca y las actuaciones llevadas a cabo desde el Consell de Mallorca para fomentar su conservación. Estos tipos de molinos -también denominados aguaderos- utilizan la fuerza del viento para extraer agua del subsuelo para el riego. En primer lugar, hablaremos de los orígenes históricos. En Mallorca, el primer molino de esta tipología se instaló a mediados del siglo XIX en la zona del Pla de Sant Jordi (Palma) pero pronto se construyeron casi por toda la isla. En segundo término, describiremos las características constructivas y técnicas. Para finalizar, haremos un repaso de las actuaciones realizadas por el Consell de Mallorca, a través de la Unidad del patrimonio historicoindustrial, para con este patrimonio molinológico. Actuaciones dirigidas, básicamente, a la restauración, y posterior puesta en valor: - Programas de restauración dirigidos a los propietarios (públicos y/o privados). Se trata de ayudas en especie a nivel de toda Mallorca que también incluyen otros elementos del patrimonio histórico. - Restauración y / o mantenimiento de los molinos de viento de extracción de agua del dominio público de las carreteras de Mallorca, con la colaboración de la Dirección insular de Infraestructuras y Movilidad. - Convocatoria Pla de Sant Jordi. Se trata de una subvención económica, del 100%, que se encuentra en proceso de resolución. Palabras clave: Patrimonio molinológico / Molinos de viento de extracción de agua / Mallorca / Restauración / Conservación / Puesta en valor / Consell de Mallorca

Abstract

The objective of this presentation is to publicize the water extraction windmills of Majorca and the action carried out by the Majorca council to promote their conservation. These types of mills use the force of the wind to extract water from the subsoil for irrigation.

First, we’ll talk about their historical origins. In Majorca, the first mill of this type was installed in the mid-19th century in the area of the plain of Sant Jordi (Palma) but were soon built almost all over the island. Secondly, we will describe the construction and technical characteristics. To conclude, we will review the action carried out by the Historical-industrial Heritage Unit, regarding mill heritage. Action aimed basically at restoration, and subsequent enhancement of value: -Restoration programmes aimed at owners (public and/or private). This is a grant available for the whole of Majorca that also includes other elements of the historical-industrial heritage. - Restoration and / or maintenance of the water extraction windmills of the public domain on the roads of Majorca, with the collaboration from the island’s Directorate of Infrastructure and Mobility. - Plain of Sant Jordi call. This is a 100% economic subsidy which is currently in process. Keywords: Mill Heritage / Water Extraction Windmills / Majorca / Restoration / Conservation / Value Setting / Majorca Council

MOLINS DE VENT D’EXTRACCIÓ D’AIGUA: DEFINICIÓ, REFERÈNCIES HISTÒRIQUES I LOCALITZACIÓ

Els molins d’extracció d’aigua, també denominats aiguaders, són ginys que empren la força del vent per extreure aigua del subsòl.

Muro (180) i Ses Salines (92). Es tracta d’indrets que, a finals del el boví (Campos i Ses Salines). Entre 1845 i 1850, l’enginyer holandès Paul Bouvij dirigí la dessecació del Prat de Sant Jordi i, per facilitar-ne les tasques, projectà la construcció d’un molí de vent. A partir d’aquest moment, començaren a bastir-se molins amb torre d’obra per extreure aigua del subsòl. Emperò els primers dissenyats i construïts específicament per extreure aigua són els anomenats molins de ramell, obra de Damià Reixac, que el 1854 substituí les veles de tela per llistons de fusta. El 1872 ja hi havia 57 molins d’aquest tipus a tota l’illa. A partir de la dècada de 1930 començaren a construir-se els molins amb la roda de pales de ferro, que actualment són el tipus més abundant. Hi ha dues teories sobre el seu Mallorca el 1934.

El declivi dels molins d’extracció d’aigua començà la dècada de 1960; moment a partir del qual, quan un molí patia desperfectes ja no era reparat, sinó reemplaçat per bombes hidràuliques accionades per motors. L’abandonament progressiu de l’agricultura i la salinització de les aigües subterrànies també foren factors condicionants per al seu desús.

Segons la catalogació duta a terme pel Consell de Mallorca (2000 - 2007), a tota l’illa es conserven 2.441 molins d’extracció d’aigua (Figura 1). El 92% dels quals es troben concentrats a 5 termes municipals: Palma (1.056), Campos (629), Sa Pobla (298), segle XIX i principis del segle XX, apostaren per una agricultura de reguiu intensiva destinada a la comercialització (Palma, Sa Pobla i Muro); o que impulsaren el sector ramader, principalment

origen: bé que s’importaren de l’exterior, bé que s‘inventaren a

CARACTERÍSTIQUES ARQUITECTÒNIQUES I TÈCNIQUES

El funcionament bàsic consisteix en emprar la força motriu del vent per fer girar una roda. A través d’un cigonyal, aquest moviment rotatiu es transforma en un moviment de translació de puja i baixa d’un element vertical (tija) connectat a un pistó que xucla l’aigua. Això no obstant, les característiques anaren variant al llarg dels anys.

Arquitectura

Principals elements arquitectònics: - La torre pot ser de planta circular, quadrangular o poligonal. El sostre, pla, s’anomena envelador i és des d’on el moliner tenia accés a part de la maquinària per al manteniment. - El pou. Situat al centre de la torre, és un espai excavat de dimensions reduïdes, usualment sense cap tipus de revestiment. La profunditat depèn del nivell freàtic. - El safareig. És on es diposita l’aigua i sol estar situat devora el

Figura 1

Figura 1

molí. Si es troba en un indret més allunyat, l’aigua es transporta mitjançant aqüeductes d’obra, síquies o tubs. Alguns molins comparteixen el mateix safareig. - Altres construccions. És freqüent trobar casetes adossades a les torres, que serveixen per albergar els motors de combustió que, a partir de la dècada de 1960, substituïren la força motriu del vent.

Maquinària

Principals elements de la maquinària: Pel que fa a l’aparell receptor del vent (roda), trobem les tipologies següents: 1) Molins de veles amb timó. Construïts a semblança dels molins de vent fariners de torre estreta, de veles i amb l’obrador a la part inferior. Solen tenir 8 antenes (veles). A més de con-

grenys, galtera, roda i llanterna, com els molins fariners, però les moles es substitueixen per l’aparell d’extracció d’aigua. 2) Molins de ramell amb timó. Les veles són substituïdes pel ramell, de grans dimensions, amb 8 o 10 antenes. L’estrella a la qual van empernades les antenes és de ferro fus.

En aquestes dues tipologies, el pagès se situava damunt el cintell o la base per obrir les veles o per desplegar els trams del ramell i, mitjançant el timó, orientaven la roda al vent. 3) Molins de ramell amb coa. La roda sol ser de menors dimensions que en el cas anterior (excepte a la zona de Sa Pobla). La coa és l’element que permet orientar el molí automàtica al vent. S’obri i tanca a 45 graus i, en el seu moment, suposà una innovació tècnica. 4) Molins de roda de ramell amb pales. També fou evolució tècnica: es substituïren les postetes del ramell per pales de fusta. Posteriorment, els cercles poligonals del ramell se substituïren per cercles circulars, de fusta o de metall, de 10 antenes. 5) Molins de pales de ferro. La roda sempre disposa de 18 pales, que es munten i desmunten dependent de l’estació de l’any. Tenen alguns elements de fusta, com la coa, el balancí, les estisores i, a vegades, el caixó. - El caixó és el suport estructural, de fusta o de metall, a l’interior del qual hi ha la tija o tira (Figura 2).

Figura 2. Esquerra: Molí de vent d’extracció d’aigua de ramell. Dreta: Molí de vent d’extracció d’aigua de pales

Figura 3. Sistemes d’extracció en els molins aiguaders

- Hi ha dos sistemes d’extracció: el sistema de circuit obert (o en cupet) i el sistema de circuit tancat, sense cupet (Figura 3).

Característiques en funció de la distribució geogràfica

Aquestes característiques varien en funció del terme municipal. A Sa Pobla, quasi un 90% de les torres de molí presenten les particularitats següents: - Tenen la planta circular, són de baixa alçada i amb els murs de mamposteria amb pedra del lloc agafada amb morter de fang i calç. - La coberta (envelador) té una pendent mínima del 2% per facilitar l’evacuació de les aigües pluvials. Al centre hi trobem el forat circular a través del qual passa el caixó del molí. El forjat està resolt amb una volta a quatre vents. L’accés es fa des d’una escala de peces de marès encastades al mur. -El paviment inferior és de terra compactada i al centre hi trobem l’accés al pou i al cupet.

Al terme de Campos, hi dominen dues tipologies: - Les torres més antigues tenen la planta quadrangular, són de poca alçada, construïdes amb murs de pedra en verd i cantoneres de marès, el sòtil de la coberta és de bigues esporgades o cairejades i peces primes de marès. Per accedir al terrat (envelador) solen tenir una escala exterior d’obra. - Les torres més modernes estan aixecades amb cantons de marès, són de major alçada i, per tant, entremig tenen un sòtil. La majoria ja tenen el forjat de la coberta amb plaques de formigó armat amb graellat d’armadura de ferro. Per accedir a l’envelador disposen d’una escala interior, que és d’obra al primer tram - fins el sostre intermedi - i de gat, feta amb barres d’ullastre – per arribar al terrat.

En contrast amb l’homogeneïtat de les torres dels molins de Sa Pobla i de Campos -que és extensible a Muro i Ses Salines-, trobem l’heterogeneïtat tipològica del Pla de Sant Jordi de Palma. Les torres solen ser de planta circular. Les més antigues són estretes, envoltades d’un cintell o d’una base amb voltes de canó i construïdes en pedra en verd; i tenen la maquinària receptora del vent de tipologia de veles -o de ramell- sense coa. També trobem mecanismes amb coa. Les torres són de planta circular, amb mamposteria i solen disposar d’una escala de caragol interior per

Figura 4. D’esquerra a dreta i de dalt a baix. Tipologies singulars del terme de Palma 1. Can Mirabò, 2. Ses Argiles, 3. Son Garcia, 4. Son Lleganya, 5. Son Mut, 6. Son Perera, 7. Son Garau

accedir al terrat. La superfície de l’envelador s’amplia mitjançant un cos volat i està sostinguda per mènsules o ca(r)teles.

Quant a les torres de planta quadrangular, les més antigues són de paredat en verd. En canvi, les més recents estan construïdes amb cantons o trossam de marès (“sillarejo”) al primer tram i amb mitjans de marès (gruixa 20) a la resta de la torre. En aquests barrejat amb arena i grava del lloc.

També trobem alguns exemples de torres singulars (Figura 4).

ACTUACIONS DEL CONSELL DE MALLORCA

L’any 2004 es constituí la Unitat del patrimoni historicoindustrial, amb la finalitat de promoure l’estudi, la conservació, la restauració i la posada en valor dels elements que formen part de l’herència preindustrial i industrial de l’illa. Aquests objectius es duen a terme a través de 4 línies d’actuació: estudi i assessora-

casos, ja no se solia usar el morter de calç, sinó ciment natural ment tècnic; restauració i manteniment; divulgació i cooperació. La Unitat, que actualment s’integra dins el Servei de Patrimoni, està formada per 22 professionals (tècnics i artesans) i compta amb la col·laboració d’altres tècnics del Consell.

En aquesta comunicació ens centrarem en l’àmbit de la restauració, que consisteix en dur a terme projectes de restauració respectuosos amb els béns patrimonials, potenciant l’ús de les tècniques constructives i els materials tradicionals.

Actualment consta de 3 eixos:

1) El Programa de restauració del patrimoni historicoindustrial (2004-2018). Consisteix en la signatura de convenis amb

els propietaris (públics o privats): el Consell redacta els projectes tècnics i executa les obres (amb el personal propi) d’una sèrie d’elements (molins, tafones, sínies, cellers, etc.); mentre que la propietat assumeix les despeses dels materials de construcció i s’ocupa de tramitar i pagar els permisos municipals i, a canvi, es compromet a permetre la visita (pública i gratuïta) i a mantenir el bé restaurat en bon estat de conservació. A la darrera convocatòria (2017) s’afegí una modalitat destinada a determinats béns mobles de propietat municipal: màquines, carros i/o altres elements relacionats amb la indústria i/o l’agricultura.

2) La Convocatòria de Restauració dels molins d’extracció d’aigua del Pla de Sant Jordi (2017). El Consell preveu subvencionar el 100% de la restauració d’aquests elements, que serà duta a terme per professionals externs. 3) Altres: - La restauració i el manteniment dels molins de vent d’extracció d’aigua ubicats a zones de servei de les carreteres gestionades pel Consell (en col·laboració amb el Servei de Carreteres). - El manteniment del molins inclosos dins la «Ruta dels Molins de l’Euroregió Pirineus Mediterrània»: https://web.conselldemallorca.cat/ruta-de-molins-de-l-euroregio (Figura 5)

Figura 5. Restauració del molí de Can Morey, Pla de Sant Jordi (Palma)