L’aprofitament industrial de l’aigua a la Vall Fosca: les centrals hidroelèctriques

Antoni Vilanova i Omedas Arquitecte. President de l’AADIPA. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Soci fundador del despatx Vilanova+Moya, arquitectes Susanna Moya i Segura, arquitecta Sòcia fundadora del despatx Vilanova+Moya, arquitectes

Resum

La Central de Capdella, situada al Pirineu català, va ser la primera central hidroelèctrica de Catalunya de gran potència. La seva gestació va ser a finals del segle XIX quan Emili Riu, periodista i polític de Sort, va trobar una via d’aprofitament de l’abundant reserva d’aigua de la Vall Fosca, que supera els 50 milions de m3 . El 1914 la companyia Energía Eléctrica de Cataluña posava en funcionament la central. Aprofitava les aigües del sistema hídric de l’Estany Gento. Altrament es van habilitar noves infraestructures com: funiculars, carreteres, ferrocarril, colònia obrera que van forjar una transformació en el paisatge i els costums del territori. Paraules clau: Patrimoni, paisatge, aigua i energia

Resumen

La Central de Capdella, situada en el Pirineo catalán, fue la primera central hidroeléctrica de Catalunya de gran potencia. Su gestación fue a finales del siglo XIX cuando Emili Ríu, periodista y político de Sort, encontró una vía de aprovechamiento de la abundante reserva de agua de la Vall Fosca, que supera los 50 millones de m3 . En 1914 la compañía Energía Eléctrica de Cataluña ponía en funcionamiento la central. Aprovechaba las aguas del sistema hídrico del Estany Gento. Además se habilitaron nuevas infraestructuras como: funiculares, carreteras, ferrocarril, colonia obrera que forjaron una transformación en el paisaje y las costumbres del territorio. Palabras clave: Patrimonio, paisaje, agua y energía

Abstract

The Capdella Power station, located in the Catalan Pyrenees, was the first high-powered hydroelectric plant in Catalonia. The idea started was at the end of the nineteenth century when Emili Riu, a journalist and politician from Sort, found a way to take advantage of the abundant water reserve of the Vall Fosca, which exceeds 50 million m3 . In 1914 the company Electric Power of Catalonia opened the power station. It took advantage of the waters from the Lake Gento water system. In addition, new infrastructures were established such as: funiculars, roads, railway and worker’s colony that forged a transformation in the landscape and customs of the area. Keywords: Heritage, landscape, water, energy

ELS ANTECEDENTS

El progressiu avanç de la industrialització a Europa al llarg del segle XIX deixa entreveure noves necessitats energètiques per abordar el canvi d’era. El carbó, element tradicional i bàsic fins tural que condiciona enormement el desequilibri en la competitivitat entre els països productors i importadors. Des de diferents zones del continent, es busquen alternatives per evitar aquesta dependència exterior i no ofegar el seu desenvolupament

llavors per al desenvolupament de la indústria, és un recurs nafutur. L’estructura bàsica de qualsevol sistema energètic s’expressa en funció d’aquest balanç, és a dir, en el percentatge de les importacions d’energia primària sobre el consum total intern.

Els elevats preus de la matèria primera destapen la necessitat de la producció hidràulica: és a dir, l’ús de l’aigua com a força mo-

Campament de Capdella, amb la Central en construcció, 1912. [Arxiu Nacional de Catalunya, ANC]

triu, bé de forma directa connectada a la indústria, o mitjançant la generació d’electricitat en plantes per al consum general. El terme “houille blanche” (carbó blanc) desenvolupat en reunions col·loquials per Aristide Berges a la ciutat de Grenoble i, més tard, a la Fira de Lió (1887) expressa la voluntat d’explotar la riquesa hidràulica de les principals cadenes muntanyoses franceses a tota la seva dimensió.

Ha arribat el moment en què els diferents enclavaments situats a les mítiques serralades europees com els Alps i els Pirineus, descobertes paisatgísticament pels corrents artístiques del romanticisme a principis del segle XIX i explorades, més tard, pels excursionistes en el seu afany d’obtenir noves sensacions, entre la solitud i la bellesa que tanca la natura, adquireixen una nova dimensió: són observats com a font de recursos per al desenvolupament de les activitats productives. Neix, doncs, la capacitat de generar energia a partir de la riquesa hídrica de les capçaleres de les valls alpines i pirenaiques. L’aigua, patrimoni inseparable i ancestral d’aquestes serralades passa a convertir-se, a principis del segle XX, en una font inesgotable per a la producció d’energia a través del desenvolupament de grans complexos hidroelèctrics.

Mentre a la zona alpina, l’experiència i el coneixement dels mecanismes per a l’aprofitament i reconducció dels recursos permet disposar noves centrals per a una producció a gran escala; a Catalunya, amb mètodes senzills i tradicionals, es genera energia a través de la derivació de canals, al costat dels cursos fluvials, que al seu torn alimenten les respectives turbines -hereves dels molins- de cadascuna de les indústries instal·lades en els seus marges. D’aquí el fort impacte que va suposar la implantació dels complexos tèxtils, autèntiques colònies industrials, al costat dels rius Ter, Llobregat i Cardener, principalment.

La tecnologia avançada pels enginyers centreeuropeus -suïssos principalment- i la necessitat urgent de proveir a les indústries, afavoreixen la implantació de les primitives centrals alpines. En tots els casos, l’important és la capacitat de produir energia elèctrica, a gran escala, en els entorns d’aigua. En aquells moments aquestes operacions es plantegen sense cap criteri que incideixi en altres aspectes com el respecte pel paisatge on s’insereixen. La posició de les hidroelèctriques dins el territori ve determinada únicament per la proximitat a les zones lacustres i embassaments artificials.

EL PROJECTE HIDROELÈCTRIC EN LA ZONA LACUSTRE DE CAPDELLA

A la fi del segle XIX el pèrit Emili Riu1 impulsa una proposta d’utilització de la gran reserva natural d’aigua que constitueixen els llacs de la capçalera del riu Flamisell per construir la Central Hidroelèctrica de Capdella, la primera de Catalunya amb capacitat per a generar energia i transportar-la cap a Barcelona i les ciutats industrials de la seva perifèria.

Després de la primera expedició (1910) a càrrec d’enginyers francesos, amb experiència atresorada en el desenvolupament de les centrals alpines, es posa en marxa una magna infraestructura per desenvolupar el projecte. Els treballs es desenvolupen en el

1. Emili Riu (1871-1928) empresari i polític. Considerat un dels impulsors de les obres d’electrificació de Catalunya. temps rècord de dos anys, gràcies al factor humà. Més de 4.000 persones treballen en la realització d’aquesta colossal obra, construint la carretera d’accés a la vall, ferrocarrils de via estreta i funiculars per al transport dels materials als llacs situats a més de 2.000 metres d’altura, canalitzacions d’intercomunicació de llacs, un campament per allotjar els directors, enginyers, capatassos i treballadors. La central es posa en funcionament al mes de gener de 1914. En els primers anys la producció energètica de la Central Hidroelèctrica de Capdella representa el 80% del total de la producció elèctrica a tot Catalunya.

Posteriorment es construeixen altres dues centrals hidroelèctriques a la vall, aprofitant el descens natural del riu al costat de la conducció de canals paral·lels per augmentar els cabals, es tracta de les CH de Molins i CH de la Plana.

Les estructures que, des de 1912 fins a 1941, alberguen els processos de transformació de l’aigua en energia, són un fidel reflex d’una arquitectura industrial posada al servei de la tecnologia. Cal assenyalar que la construcció de salts d’aigua artificials salvant grans desnivells, en llocs que encara avui semblen inaccessibles, les perforacions en un substrat granític per al pas de canalitzacions fins als centres de producció i l’execució de les pròpies centrals de transformació, estableixen un diàleg entre l’entorn natural (paisatge) i el conjunt seriat d’arquitectures que, des d’un primitiu llenguatge formal molt simple, tenen la virtut d’integrar-se gairebé mimèticament en el medi físic on s’ubiquen.

D’altra banda, cal destacar que la implantació d’unes determinades tipologies i la seva evolució no només es circumscriu a les construccions de la indústria, sinó que s’imprimeix a tot el conjunt d’instal·lacions, incloses les residencials, conformant un nou concepte de Colònia -merament industrial en els orígens- per esdevenir un centre recreatiu i social en el període de l’autarquia econòmica.

Els anys 1970 suposen l’inici de la definitiva modernització de les instal·lacions; aspecte que porta amb si, en el pla tècnic, la substitució radical del material considerat obsolet (antics quadres de control per nous equips informàtics). Des del punt de vista urbanístic, el desmantellament i abandonament de les estructures directament vinculades a les centrals, tant resi-

Central Hidroelèctrica de Capdella (dreta) i el Taller (esquerra), amb la canonada forçada en primer terme. AV+SM, 2016 colònia. Colònia de Capdella (1917), relata la integració social que repre-

dencials com industrials, són producte de la dràstica reducció del personal i la pèrdua d’influència del model social inicialment establert.

ELS TREBALLS HIDROELÈCTRICS TRANSFORMEN EL PAISATGE: LA COLÒNIA DE CAPDELLA (1912-1960)

La formació d’una colònia industrial, fruit dels treballs de consdació envoltant el centre d’activitat: la Central.

Les tipologies dels edificis del campament responen a uns criteris establerts per la companyia. L’ús dels materials autòctons, com la pedra i la pissarra, no es contraposa, però, a la construcció planificada, íntegrament en fusta, de certs habitatges de la

La transformació d’aquesta antiga vall pirinenca és tan gran que serveix d’experiència a un dels més brillants pedagogs de l’escola moderna catalana: Artur Martorell2. En el seu recull de la trucció de les grans infraestructures, determina la seva consoli-

2. Artur Martorell (1894-1967) pedagog. Col·laborador a l’Ajuntament de Barcelona per a desenvolupar “un projecte pedagògic basat en el concepte de educació respectuós amb les condicions socials de cadascú, les necessitats dels nens i les noves línies pedagògiques modernes”.

Central Hidroelèctrica de Molinos. AV+SM, 2016

senta per als nens de les escoles barcelonines conviure durant l’estiu amb els seus homònims del campament mentre aprenen com es genera l’electricitat.

EL SISTEMA DE CENTRALS ENCADENADES

El salt de Capdella (1913-14), de més de 800 metres d’altura i de 40.000 HP de potència representa, en aquest període, la primera gran realització hidroelèctrica catalana.

L’arquitectura apareix com un recurs al servei dels requeriments de la indústria. Els mètodes constructius amb sòlides estructures portants de maçoneria són acords a l’ordre marcat pels cànons explícits del projecte tipus: aixecar una nau rectangular capaç d’albergar cinc grups de turbines fabricades per la firma líder mundial Escher Wyss & Cie. de Zürich i alternadors realitzats per la Société Alsacienne de Constructions Mecàniques (SACM), Belfort. La materialització del model arquitectònic i la tecnologia aplicada a la Central i les seves infraestructures complementàries respon als estudis de viabilitat realitzats, respectivament, a París -seu central de l’empresa Energía Eléctrica de Cataluña (EEC) -fundada el 1911 sota els auspicis de la Compagnie Générale d’Électricité i la Société Suisse d’Industrie Électrique- i amb un departament de projectes ubicat a Zürich.

La seva experiència conjunta determina la viabilitat de les grans infraestructures a desenvolupar en el territori: les obres a la zona lacustre s’inicien el mateix 1911 dirigides per la firma suïssa Locher et Cie. (Zürich, 1830), coneguda pels treballs de perforació al túnel ferroviari de Simplon, als Alps.

La necessitat d’abastir d’energia elèctrica a les ciutats industrials catalanes per l’activitat productiva es veu incrementada per la Gran Guerra. La neutralitat afavoreix les exportacions als països contendents, promovent la construcció d’una nova central a la vall. D’aquesta manera, en virtut de l’orografia i d’acord amb els plans d’execució previstos, es canalitza l’aigua que ha estat turbinada a la central de Capdella per ubicar, vuit quilòmetres més avall, la Central Hidroelèctrica de Molinos (1916-19).

El 1932 s’inicia l’obertura d’un canal que condueix les aigües del Flamisell, al costat de les que desaigüen de les turbines de Molinos, cap a la població de la Plana de Mont-rós.

La Central Hidroelèctrica de la Plana (1932-41) representa el triomf de l’arquitectura sobre la indústria, de la forma sobre la funció, de la modernitat enfront del clàssic. La seva posició, propera a la població, interactua, des de l’arquitectura, amb el paisatge al seu entorn.

EL PLA DIRECTOR I EL PROGRAMA D’INTERVENCIONS3

El món de sensacions que tanca el relat anterior al costat de la necessitat d’oferir una viabilitat cultural al patrimoni de la vall justifica la necessitat d’abordar el plantejament global del projecte sota la fórmula del Pla Director. Un document iniciat el 1998 amb la voluntat d’establir una diagnosi general del territori de la vall; dels seus recursos naturals, culturals -a través de les infraestructures de l’electricitat, prioritàriament- i socials, remarcant el paper de la indústria en la transformació del territori i en el canvi d’activitats i usos de la població.

3. Antoni Vilanova i Susanna Moya (Vilanova+Moya, arquitectes) (200012). Col·laboradors: Eva Perisé, geògrafa; Joan Tatjer, enginyer industrial; Gemma Serch i Oriol Gili (GO arquitectes) i Núria Anguera i Jordi Flos (AF arquitectes)

Central Hidroelèctrica de la Plana de Mont-rós. AV+SM, 2016

En la fase d’investigació es porta a terme la recerca i catalogació de material gràfic i documental així com l’anàlisi del territori i dels canvis produïts arran de la implantació de les infraestructures per a la producció d’energia.

visitable (dreta). AV+SM, 2016 temporània. La primera fase consisteix en la definició i plasmació de cinc itine-

al seu torn tracten de generar noves oportunitats, per a un desraris, repartits a dreta i esquerra del riu Flamisell. La senyalització dels mateixos es realitza per tal de conduir els visitants a determinats punts d’interès, seguint el binomi aigua i energia. També s’elaboren els continguts de les guies, plànols i publicacions per a la divulgació del patrimoni natural, cultural i industrial.

Com a complement de l’estructuració divulgativa, s’engega la segona fase consistent en la rehabilitació de l’antic magatzem de la Central de Capdella, construït el 1917, com a Museu HiOviedo, 1994

droelèctric de Capdella (mNACTEC).

Els seus espais constitueixen el vincle d’unió entre la museologia i el patrimoni industrial, social i natural i són nexe d’unió entre la ciència i la tecnologia, la història, la natura i la producció d’energia aprofitant els valors de l’autenticitat original en el propi medi físic.

Així, la tercera fase permet l’excepcionalitat de poder contemplar “en viu” i amb total seguretat la generació de l’energia hidroelèctrica, tal com s’ha desenvolupat en els últims cent anys, mitjançant la visita interior de la Central de Capdella amb els

Museu Hidroelèctric de Capdella (mNACTEC). Edifici (fons) i Central

El desenvolupament conclou l’any 2011. Resta pendent la incorporació de les dues centrals del cicle històric al projecte (Molinos i la Plana) així com la Central Hidroelèctrica Reversible d’Estany Gento - Sallente (1986), una excel·lent obra de l’enginyeria con-

El caràcter innovador de la proposta s’emmarca en destacar la particularitat d’aquest patrimoni, assumit però oblidat, com a motor del llarg procés de desenvolupament energètic fins als nostres dies. Natura, tècnica i progrés es fonen en un paratge singular sense perdre de vista els valors culturals existents, que envolupament sostenible de la Vall Fosca.

Bibliografia

Sánchez VilanoVa, ll. L’aventura hidroelèctrica de la Vall de Capdella. FECSA. Barcelona, 1992 capel, h. Les Tres Xemeneies. FECSA. Volum II. Barcelona, 1994 Boneta, M. La Vall Fosca: Els llacs de la llum. Garsineu Edicions. Tremp, 2003 VilanoVa, a., Moya, S. La Vall Fosca. Projecte d’itineraris d’arqueologia industrial i d’espais d’interès natural i paisatgístic. Estudis Pla Director. Barcelona, 2000 Vázquez, V.M. Somiedo, energía y vida. Hidroeléctrica del Cantábrico, S.A. seus elements referents.

latorre, X. Història de l’aigua a Catalunya. L’Abecedari. Premià de Mar, 1995 paVia, r. Paesaggi elettrici. Territori, Architectture, Culture. ENEL. Roma, 1998 FoëX, e., BroenniMann, t. La Vallée Électrique. Infolio éditions, Gollion - Fribourg, 2005 L’Archéologie Industrielle en France. Patrimoine de l’électricité Número 52,

juin 2008. Paris. CILAC. Comité d’information et de liaison pour l’étude et la mise en valeur du Patrimoine Industriel Pont, F., Llordés, T. Els nous usos del patrimoni industrial català. mNACTEC. Terrassa, 2014 INDE Informació i Debat. Dels llocs memorables als paisatges culturals. González, J.C., págs. 66-73. Febrer 2004. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) Feliu torraS, a., alayo, J.c., Bayó, c., Boquer, F., latorre, X., Mata, r., Mata perelló, J.M., Miralda, a., Montaner, J.M., Moya, S., paScual, p., tarragó, S., VilanoVa, a., Cent Elements del Patrimoni Industrial de Catalunya. Lunwerg Editors. Barcelona, 2002 nadal, J., Maluquer de MoteS, J., Catalunya la Fàbrica d’Espanya. Un segle d’industrialització catalana. Catálogo de la Exposición. Ajuntament de Barcelona, 1985 Boneta, M., tarrauBella, X. L’electricitat al Pallars Jussà, 1911-1940. Imatges d’un temps i d’un espai. Garsineu Edicions. Tremp, 2013. VilanoVa, a., Las centrales hidroeléctricas en la Vall Fosca (1913-1940): pragmatismo arquitectónico, evolución e integración en el paisaje. Arquitectura e Industrias Modernas, 1900-1965. págs. 179-186. Actas del Segundo Seminario DOCOMOMO Ibérico. Sevilla, 1999.