La Mola, un camí d’aigua a La Pobleta de Bellveí

Susanna Castells i Jordana Arquitecta i Urbanista

Resum

La Mola de La Pobleta de Bellveí, ubicada al Pallars Jussà en una zona on la història de la micro-hidràulica ha estat sempre molt important i on encara avui en dia estan vigents diferents concessions d’aigua sovint vinculades al funcionament de petits molins fariners als que posteriorment es connectà una dinamo o alternador, és ara mateix començament i final del sistema de centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca instal·lades al llarg del riu Flamicell. El projecte de la Mola té per objectiu mantenir, restaurar i recuperar tot allò que encara queda d’història en aquest lloc i alhora posar en valor de nou el petit entorn/paisatge que es relaciona amb aquesta instal·lació de manera sostenible. El projecte inclou la posta a punt i automatització d’una minicentral amb turbina Francis de 1932 (origen primitiu que es remunta a finals del segle XIX), la consolidació de l’edifici annex que conté un molí fariner amb el que comparteix la càmera d’aigua, i el condicionament i millora del canal natural de subministrament d’aigua (camí d’aigua) que es deriva del riu Flamicell vuit cents metres aigües amunt, amb el corresponent sistema de comportes per regular el cabal entrant, i que retorna l’aigua al mateix riu tres cents metres aigües avall. Paraules clau: Mola, Mini Central, Hidroelèctrica, Turbina, Molí, Farina

Resumen

La Mola de La Pobleta de Bellveí, ubicada en el Pallars Jussà en una zona en la que la historia de la micro hidráulica ha sido siempre muy importante y en la que todavía hoy están vigentes diferentes concesiones de agua, en la mayoría de los casos vinculadas al funcionamiento de pequeños molinos de harina a los que posteriormente se conectó una dinamo o alternador, es ahora mismo principio y final del sistema de centrales hidroeléctricas de la Vall Fosca instaladas a lo largo del río Flamicell. El proyecto de la Mola tiene por objetivo mantener, restaurar y recuperar todo aquello que todavía queda de historia en este lugar y a la vez poner en valor de nuevo el pequeño entorno/paisaje que se relaciona con dicha instalación de manera sostenible. El proyecto incluye la puesta a punto y automatización de una mini central con turbina Francis de 1932 (cuyo origen primitivo se remonta a finales del siglo XIX), la consolidación del edificio del molino de harina anexo con el que comparte la cámara de agua y el acondicionamiento y mejora del canal natural de suministro de agua (camino de agua) que se deriva del río Flamicell ochocientos metros aguas arriba, con el correspondiente sistema de compuertas para regular el caudal, y que retorna el agua al mismo río tres cientos metros aguas abajo. Palabras clave: Mola, Mini Central, Hidroeléctrica, Turbina, Molino, Harina

Abstract

La Mola of La Pobleta de Bellveí, located in the Pallars Jussà in an area where the history of micro hydropower has always been very important and where even today many legal water concessions are still valid (the majority of which related in principle to small flour mills’ operation to which a dynamo or alternator was connected later) is at present the beginning and the end of the Vall Fosca system of hydroelectricity power plants located along the Flamicell River. The finality of this project has been to keep, restore and improve all the elements that still remain as historical traces of the place and recover the value of the small environment/landscape related to this installation meanwhile trying to obtain a cost effective sustainable project. The project restoration includes the automatization of a mini hydropower station with a 1932 Francis turbine (which primitive origin dates from the end of the nineteenth century), a flour mill annex consolidation, sharing with it the water chamber, and the efficiency improvement of the natural water channel (water way) derived from the Flamicell River eight hundred meters upstream, with its water regulation system, and that returns the water to the same river three hundred meters downstream. Keywords: Mola, Hydropower Station, Hidroelectricity, Turbine, Mill, Flour

LA MOLA, UN CAMÍ D’AIGUA A LA POBLETA DE BELLVEÍ

La Mola de La Pobleta de Bellveí forma part del sistema de centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca i és ara mateix principi i final d’aquest sistema de centrals instal·lades al llarg del riu Flamicell. És principi perquè és la primera, de les que queden, que va aprofitar l’aigua d’aquest riu per produir electricitat ja a finals del segle XIX. La Mola és també el final d’aquest sistema de centrals perquè està situada a la part més baixa del Flamicell i és actualment la darrera que aprofita el cabal d’aquest riu per a la producció elèctrica.

És el darrer exemple de la zona on s’ubica amb una tecnologia de finals del segle XIX, que va tenir en el seu moment un important impacte territorial. De fet, tots els principis de la micro-hidràulica són un important instrument pedagògic que facilita la comprensió del funcionament de totes les grans centrals hidroelèctriques que hi han aigües amunt del Flamicell, perfectament sistematitzades i equipades amb la tecnologia més moderna; i també és un dels darrers exemples d’instal·lacions de micro-hidràulica encara en funcionament l’any 2000 en una zona en la que la història de la micro-hidràulica ha estat molt important i on segueixen vigents diferents concessions d’aigua (concessions moltes vegades vinculades al funcionament de petits molins fariners, serradores o petites fàbriques tèxtils a les que posteriorment es connectà una dinamo o alternador) i on tenim també moltes centrals noves que es van instal·lar a la zona durant tot el segle XX aprofitant el cabals a gran escala i utilitzant les tecnologies més avançades.

En definitiva, la vall és un sistema d’aprofitaments hidràulics històrics i nous que estructuren un territori i que ens ajuden a entendre’l tant des d’un punt de vista històric com social i econòmic.

Jo mateixa l’any vuitanta-set vaig fer un petit inventari amb fitxes tècniques d’algunes d’aquestes instal·lacions al Pallars Jussà i Sobirà com a possibles exemples a recuperar i que em va servir per il·lustrar el que va acabar essent el meu projecte final de carrera que vaig titular “La Mola, un recorregut pel paisatge”, i que ara ens ha servit com a base d’estudi previ per a la recuperació de la nostra Mola de La Pobleta de Bellveí.

Centrals hidroelèctriques al riu Flamicell

Degut sobretot a l’aprovació de la Llei de Conservació de l’Energia als anys vuitanta, es comença a posar de nou en valor la idea de recuperar alguns salts i/o concessions històriques, però en general les intervencions que s’acaben implementant sempre impliquen un canvi massa gran en el lloc on s’installen i no es pensen mai com a recuperació del patrimoni sinó com a possible inversió rentable de producció de kW i sense cap valor afegit, quan, en canvi, està clar que la recuperació de la micro-hidràulica i la coexistència amb les grans centrals hidroelèctriques del lloc pot ser un important punt de partida per activar projectes de regeneració paisatgística i potenciar el desenvolupament local amb la posta en valor del patrimoni industrial existent i tot el que queda per recuperar, amb diferents aproximacions, estudiant nous usos i sempre tenint en compte que estem davant d’intervencions que inclouen els conceptes de patrimoni i paisatge íntimament relacionats.

Les xarxes d’itineraris, els punts d’interès especial que es succeeixen al llarg dels recorreguts… són tots ells arguments que faciliten noves lectures del territori i el reestructuren i revaloren, en tant que aporten coneixement històric, tecnològic, educatiu i paisatgístic que es relacionen de diferents maneres.

La recuperació d’aquestes instal·lacions sempre inclou no solament un edifici o més d’un, sinó que sempre estan relacionades amb el paisatge del voltant i inclouen intervencions més o menys importants en llocs diferents. L’accés a aquests punts, els camins que es generen i les petites obres per derivar aigua es converteixen, tot en conjunt, en patrimoni, i els edificis generen en moltes ocasions tipologies repetides que es poden estudiar com referències singulars en cada lloc.

L’any 2001 i en part degut a l’entusiasme d’en Josep Maria Fargas per aquest lloc i també a les visites de l’Antoni Vilanova i la Susanna Moya a la Vall Fosca i a la nostra minicentral per aquella època, i també gràcies al llibre que en aquells moments va escriure en Jordi Font i Agustí, “Contracorrent”, que novel·la en part la vida del meu tiet, en Pere Castells, “l’home que fa funcionar una petita central hidroelèctrica en aquesta contrada”, anem consolidant la idea, la fantasia/il·lusió, de que potser sí que hem d’intervenir i recuperar la Mola i el seu entorn, en definitiva un lloc que és patrimoni.

LA MOLA I EL CAMÍ D’AIGUA

La Mola, que es situa a la part sud de la Vall Fosca, a La Pobleta de Bellveí, inclou un molí fariner, una minicentral recentment restaurada i en funcionament, i el camí d’aigua de 800 metres de canal natural obert amb molt poca pendent des de la derivació del riu aigües amunt, on es deriven els 900 l/s de concessió bàsicament per gravetat, sense represa; amb una zona intermèdia que li diem les comportes on hi ha el sistema de regulació del cabal que entra al canal amb tres comportes i el corresponent

sobreeixidor, un canal amb una secció més o menys constant d’un metre i mig d’ample i mig metre de fondària, que retorna l’aigua al mateix riu uns tres cents metres aigües avall. Un entorn d’intervenció d’un kilòmetre i poc més amb prats de pastura i horts, petits senders i zones amb vegetació de ribera a tot el llarg fins que l’aigua arriba a la bassa de la Mola, al toll.

La Mola inclou una mini central hidroelèctrica amb turbina Francis i un molí fariner amb qui comparteix la càmera d’aigua. L’origen de la instal·lació és de finals del XIX, amb una turbina que movia, a través d’un eix horitzontal principal, dos molins antics i sobre aquest mateix eix motor és on es troba encara ara la politja motriu que accionà el primer generador d’electricitat que subministrava electricitat a La Pobleta i el seu entorn des de just el començament del segle XX. Funcionava amb engranatges horitzontals de fusta, que encara es poden veure avui, contra verticals de ferro.

Va ser el 1932 quan es va instal·lar la turbina Francis amb eix horitzontal amb carcassa i rodet d’acer i un generador síncron trifàsic.

Al voltant dels anys 40 va ser quan es van afegir tots els mecnismes de transmissió amb diferents politges i corretges planes per moure la maquinària auxiliar dels antics molins per al transport, classificació i neteja del gra, planxes de filtrat i artefactes de cribratge, amb un eix horitzontal paral·lel a l’existent mecanisme primitiu de les dues rodes de molí.

El molí fariner va estar funcionant fins els anys 70 i la minicentral va produir electricitat fins el 2001; durant els darrers vint anys es va destinar només a consum domèstic.

De moment ara el molí s’ha consolidat i tancat degudament per evitar-ne el deteriorament i mantenir en la mesura del possible tots aquells elements que queden a l’interior i que són d’especial interès, i a l’exterior s’han adequat i/o restaurat alguns elements per optimitzar-ne l’ús o un millor funcionament, però amb criteris pràctics i de cost mínim: - l’antiga màquina de netejar la reixa de fulles i troncs (mecanisme senzill i ben enginyós, fet de material reciclat bàsicament, un motor d’una màquina de fer pa, corretges de la mateixa turbina, etc.), s’ha desplaçat del lloc original, s’ha apuntalat i protegit degudament per mantenir-ne la memòria i s’ha col·locat un nou sistema de neteja reixa automatitzat. - la comporta de regulació del nivell d’aigua del toll s’ha reforçat amb planxa metàl·lica i també s’ha automatitzat. - l’escala d’accés a la part superior del molí (on hi han les planxes de cribratge i altres elements) s’ha construït com una petita escultura molt lleugera amb ferro oxidat.

Així doncs, per posar de nou en funcionament la minicentral després de 15 anys d’estar parada, es va restaurar la turbina Francis original, que es va desmuntar completament per fer-ne un repàs exhaustiu i ajust general de totes les peces i es va tornar a acoblar. El pas següent va ser l’automatització de tot el sistema, per poder optimitzar el procés de producció, que fins el 2001 havia sigut manual. Es va instal·lar un pistó per controlar l’obertura i tancament de les pales de la turbina per regular el cabal entrant i es van muntar tots els sistemes de control de posta en marxa i aturada amb un quadre informatitzat, un ordinador.

Ara tenim doncs una Francis, enginy de finals del XIX que es va instal·lar concretament aquí cap als anys trenta, que

ara s’ha restaurat i automatitzat amb l’última tecnologia, que ens permet tenir control remot de tot el sistema amb el mòbil i l’ordinador des de qualsevol lloc del món a qualsevol hora del dia.

La minicentral està connectada a la xarxa de distribució de la zona que gestiona Hidroflamicell, una empresa de distribució filial d’Endesa, l’origen de la qual està en la pròpia minicentral perquè és el nom de l’empresa que en Pere Castells va fundar per distribuir i comercialitzar el que la minicentral produïa des dels seus orígens fins els anys vuitanta. La minicentral ha retornat al seu origen.

El camí d’aigua comença a les comportes, un lloc que hem consolidat parcialment amb l’objectiu de mantenir l’encant del lloc i posant en valor els elements que ha tingut des de sempre: - la comporta de derivació de l’aigua al canal de subministrament s’ha mantingut de fusta, de fet la mateixa, només s’han reforçat els laterals per garantir-ne l’estabilitat. - la comporta de neteja central s’ha substituït per una comporta metàl·lica per garantir l’estanqueïtat. - la tercera comporta, d’obertura automàtica, per gravetat, en funció del cabal d’aigua que arriba i que es regula amb un sistema de contrapès a base de pedres del mateix riu s’ha reforçat per optimitzar-ne el rendiment i facilitar el mecanisme d’obertura i tancament manual.

El canal s’ha millorat en conjunt per reduir les pèrdues d’aigua, tot i que es mantenen sempre unes petites sèquies de recollida en ambdós costats, i s’ha condicionat el marge dret degudament per poder gaudir-ne com a passeig, alhora que com a camí d’accés al riu i a la zona de comportes pel control del dia a dia que cal fer.

També durant el recorregut hi han diferents punts de derivació de l’aigua per poder regar els prats i horts del voltant o per subministrar aigua pel consum animal, cavalls i vaques que mengen l’herba dels prats del voltant, i s’han construït alguns ponts per poder creuar el canal en alguns punts estratègics.

D’altra banda, també trobem trams ara mateix ja molt consolidats com a bosc de ribera entre el canal i el riu que cal mantenir perquè són molt importants per la biodiversitat que generen. El camí d’aigua és, doncs, un microsistema d’activitats que es produeixen de manera diferent cada dia al llarg de l’any i, en definitiva, és la posta en valor del territori i del patrimoni com a conjunt, de totes aquestes petites singularitats, per a benefici particular, perquè és la nostra minicentral, però també per a benefici de tots. Un camí d’aigua en un entorn electrificat a gran escala on són visibles instal·lacions de molt alta tensió que transporten energia des de la Vall Fosca a Barcelona encara ara, cosa que segurament posa més en valor aquesta minicentral en aquest microlloc i amb aquest camí d’aigua que encara avui podem gaudir, perquè el tenim a la vista, obert i el podeu venir a passejar quan vulgueu.