El patrimoni del riu Llobregat

Xavier Segura i Grau Arquitecte, Director de Serveis de l’Espai Públic Àrea Metropolitana de Barcelona

Resum

En una terra de pas com la vall baixa del Llobregat, el riu ha anat marcant des de sempre el ritme de la vida de la gent, fent de connexió, de barrera i fertilitzant la terra, tot alhora; cada cultura i cada època han deixat la seva empremta. Part del ric patrimoni creat a l’entorn del riu, hidràulic, industrial i cultural, va caure en desús i entre tots està sent recuperat i valorat com es mereix. Paraules clau: Riu Llobregat, aprofitaments històrics, patrimoni hidràulic, patrimoni industrial, patrimoni cultural, recuperació, Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB

Resumen

En una tierra de paso como el valle bajo del Llobregat, el río ha ido marcando desde siempre el ritmo de la vida de la gente, haciendo de conexión, de barrera y fertilizando la tierra, todo a la vez; cada cultura y cada época han dejado su huella. Parte del rico patrimonio creado alrededor del río, hidráulico, industrial y cultural, cayó en desuso y entre todos está siendo recuperado y valorado como se merece. Palabras clave: Río Llobregat, aprovechamientos históricos, patrimonio hidráulico, patrimonio industrial, patrimonio cultural, recuperación, Àrea Metropolitana de Barcelona, AMB

Abstract

In an area like the lower valley of the Llobregat, the river has always been marking the rhythm of people’s lives, offering a connection, a barrier and fertilizing the land, all at the same time; each culture and every era has left its mark. Some of the rich heritage created around the river, hydraulic, industrial and cultural, fell into disuse and, with the help of many, is now being recovered and given the value it deserves. Keywords: Llobregat River, historical uses, hydraulic heritage, industrial heritage, cultural heritage, recovery, Barcelona Metropolitan Area

L’AMB com administració local que aglutina i coordina l’acció de 36 ajuntaments, fa anys que treballa per recuperar el riu com a sistema fluvial, com a paisatge, com a corredor verd i com a patrimoni comú, a través de 4 de les seves 5 àrees de govern: administració i territori, mobilitat i transport, medi ambient i cicle integral de l’aigua, i promoció econòmica.

Especialment des de la Direcció de Serveis de l’Espai Públic i del Departament d’Infraestructures Metropolitanes es treballa en la redacció de projectes i en l’execució d’obres de millora i de recuperació en tots els municipis fronterers amb el riu Llobregat, dins l’estratègia de que la millora de l’espai públic repercuteix directament en la qualitat de vida i en la cohesió social.

EL TERRITORI METROPOLITÀ

El conjunt metropolità, amb més de 600 km2, on hi viuen 3,2 milions de ciutadans, té una rica i extensa xarxa hidrològica (Figura 1), formada per dos rius i moltes rieres que constitueixen

una valuosa estructura verda i blava que actua com a xarxa de corredors verds, de corredors biològics, de serveis ecosistèmics que afavoreixen la biodiversitat, atenuen l’efecte illa de calor, i són, a més, tot un sistema productiu. La seva posada en valor és un objectiu compartit i recollit en els treballs del futur P.D.U. en redacció.

EL RIU LLOBREGAT. ELS POBLES DEL RIU

En una terra de pas com la vall baixa del Llobregat, el riu ha anat marcant des de sempre el ritme de la vida de la gent, fent de connexió i de barrera i fertilitzant la terra, tot alhora; cada cultura i cada època hi han deixat la seva empremta.

Aquest riu que ve de lluny, corrent des de Castellar de n’Hug, en arribar a l’entorn metropolità i travessar el congost de Martorell entre l’Ordal i Collserola, s’enfila i desemboca al mar. Amb el pas

Figura 1. Xarxa hidrològica

Figura 2. Pont del Diable

dels segles i especialment a partir del segle IV, a còpia de riuades ha anat formant un gran delta allunyant el mar del samontà i conformant un territori pla i aparentment amable per a l’estada dels homes: un paisatge propi (Figura 2). Els nuclis i viles de la costa van anar quedant allunyades del mar i les embarcacions s’hi apropaven navegant riu amunt.

El patrimoni pot ser llegit des de dos vessants diferents i complementaris: el patrimoni com a llegat construït de la gent que ens ha precedit i el patrimoni cultural i immaterial format per l’empremta que l’entorn i els esdeveniments han anat deixant en la gent. Mentre que el primer es basa en elements construïts, més o menys artístics, testimonis de les èpoques de més dinamisme, el segon és el pòsit que tot plegat ens va marcant. Des de les mines neolítiques de Can Tintorer a Gavà fins a principis del segle XXI, podem trobar-hi el rastre de gairebé totes les èpoques: els ibers, els romans, els visigots, els àrabs i la Marca Hispànica, el romànic llombard i el gòtic catalans, fins a arribar a la Il•lustració, el Noucentisme i el Modernisme juntament amb la industrialització. Tots aquests fets han estat influenciats per la proximitat de Barcelona, que marca plenament la transformació del paisatge del Baix Llobregat.

I, és clar, el riu ha influït en part de la toponímia local: Sant Andreu de la Barca, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, el Prat

Figura 3. Canal de la Infanta

i tots els altres que afegien o encara afegeixen el Llobregat al seu nom.

La Via Augusta venia de Tàrraco pel que ara és la carretera N-340 i en arribar a Sant Climent baixava fins a Sant Boi, on els romans hi feren unes termes que es poden visitar, per a remuntar el riu i anar a buscar el pas pel congost de Martorell, on ara hi ha el conegut Pont del Diable, i així creuar el camí cap a Barcelona. Aquesta via romana o camí reial, acompanyada de llocs on fer parada, hostals i torres de vigilància, té a veure lògicament amb l’origen dels primers nuclis de població que conformaren algunes de les nostres viles i ciutats.

En el cas del tram baix del Llobregat i el seu paisatge fluvial, l’existència de llacunes, aiguamolls, dunes i també camps molt fèrtils a banda i banda del riu ha donat una manera de ser i de fer, i ha conformat un caràcter i un patrimoni: el de l’aigua. Els camps de conreu, l’horta i la vinya, i el sistema de safareigs i pous, però sobretot les represes, sèquies i canals, assuts, rescloses, repartidors i comportes, tota una cultura de l’aigua i un sistema de drets, han deixat una rica empremta construïda i han estructurat l’ordenació i creixement de pobles i ciutats (Figura 3). El canal de la dreta, el de la Infanta, i els canals de Sedó, de Quer i de Caballé, encara existeixen en trams o han deixat visible la seva traça en el territori.

Figura 4. Parc Fluvial de Sant Boi de Llobregat

Aquest riu, ample i a voltes amb molt de cabal, ha forçat l’aparició de tota mena de camins paral·lels a la llera, així com de passeres, palanques, ponts i enginys per a travessar-lo, com les barques i els pontons, fins i tot els funiculars. Per creuar-lo, reis i bandits, a peu, a cavall o amb carruatges, i homes i ramats han utilitzat tots aquests elements, alguns dels quals encara perviuen.

De les vinyes que ens portaren els monjos del Císter després de la Reconquesta vingueren els cellers, els boters i les festes de la verema. De l’agricultura vingué la pagesia i, amb aquesta, la cultura més popular i la cultura cooperativa amb els seus locals socials. De les argiles vingueren els terrissaires i els teulers, els forns de calç, els pous de glaç i els traginers per a traginar-ho. Del bestiar vingueren les llanes i les matances i les pells que calia adobar prop del riu. Cases, masos fortificats, cellers i locals cooperatius, societats corals i casinos escampats arreu del territori, tot esquitxat d’esglésies i ermites, són encara avui visibles i formen part del nostre patrimoni.

Amb la Il·lustració van aparèixer a casa nostra l’obra pública de Carles III i les carreteres, com la que va fer de Madrid a França, i que, com tantes altres infraestructures estatals, no arribà pel litoral, sinó seguint la traça de la vella Via Augusta però entrant per l’Ordal i connectant amb un magnífic pont nou a Molins de

Figura 5. Interior de molí

Rei el 1764 (aquest pont aguantà fins que una riuada se l’endugué el 1971).

Dels temps de les Corts de Cadis (1812) és la liberalització de la gestió de l’aigua que va propiciar la construcció del canal de la Infanta, que portava aigua tot travessant Molins de Rei i alimentava la fàbrica tèxtil aixecada sobre les runes del vell molí fariner, que molia, com tots, amb permís reial.

Si l’aigua havia propiciat l’assentament d’importants colònies tèxtils, l’arribada el 1881 del ferrocarril de la línia Barcelona-Vilanova significà un nou canvi i un gran impuls amb la construcció d’un seguit d’estacions, magatzems i més indústries. És en aquesta època que cal situar les grans colònies industrials, com la Colònia Güell, el primer generador elèctric hidràulic català al canal Sedó, les fargues, les papereres, la Seda, els aeròdroms al Prat, les companyies elèctriques, les companyies d’aigua i els edificis de telègrafs. És època de puixança i s’estilen les cases d’estiueig, les cases dels indians, les grans finques amb jardins romàntics i l’esclat del Modernisme.

Durant la Segona República els pobles reberen un gran impuls amb la construcció per part de la Mancomunitat d’equipaments, escoles i casals. Malauradament, amb la Guerra Civil es produí la crema d’esglésies i la voladura de ponts sobre el riu en la

retirada, com va passar amb el Pont del Diable. Passada la foscor de la dictadura, no seria fins l’arribada dels ajuntaments democràtics que s’esdevindria una època més rica i sobretot més complexa.

Aquest llegat que ens ha deixat el curs del Llobregat ha passat, però, per l’explotació fins a l’extenuació del riu mateix i del seu entorn. Per sort, l’espai fluvial és compensat des de fa uns anys amb una nova cultura i consciència ambiental que està revertint la situació en favor del riu. Així doncs, s’està recuperant el respecte pel riu i les rieres que l’alimenten, pel seu entorn i el seu paisatge, ara fortament antropitzat. És per això que, ara més que mai, cal divulgar tot aquest ric patrimoni, fent front a operacions urbanístiques forassenyades i replantejant la contínua construcció d’infraestructures dins i fora l’àmbit fluvial que sota l’epígraf de l’interès públic van malmetent contínuament aquest espai.

PRESENT DEL RIU

L’explotació del riu va acabar en sobreexplotació i a la degradació ambiental. Actualment, bona part de l’acció territorial de l’AMB i dels ajuntaments del Baix Llobregat s’ha centrat en la recuperació paisatgística i arquitectònica d’aquest espai i del seu patrimoni. Com a compensació de les grans obres d’infraestructura que s’han executat, l’AMB ha realitzat parcs fluvials, ha refet camins de mota i ha recuperat les platges i les rieres; s’han fet basses de recàrrega del freàtic i s’han replantat arbres, com és el cas del Bosc d’Amics de la UPC. Així mateix, s’ha impulsat la recuperació social del riu, propiciant-hi les passejades amb bicicleta o a peu amb la difusió d’aquest entorn i a través d’activitats de descoberta ambiental, una bona manera de democratitzar-lo i protegir-lo. La cura del patrimoni rebut dels avantpassats, la nova cultura de respecte per l’entorn i les actuacions que institucions com l’AMB impulsen, serà, doncs, el llegat que deixarem nosaltres.

S’han redactat i executat projectes de camins, de guals, deflectors, de senyalització, plantacions, basses de recàrrega, millores a l’accessibilitat al riu, millora d’accessos al Parc Agrari i parcs fluvials a tot el llarg dels 30 km. Projectes redactats per l’equip de rius de l’AMB, i també per companys externs com la Pepa Morant, Batlle i Roig, Alfred Fernández de la Reguera, Manolo Ruisanchez, etc.

Dins el nou FEDER, s’estan projectant i executant les intervencions a Tecla Sala de l’Hospitalet, el Palau de Recasens a Molins de Rei, a Can Bagaria de Cornellà...

Aquesta és la nostra aportació i l’herència que deixem als nostres fills.

PARLANT DE FUTUR

No voldria acabar sense fer esment a la regressió de les nostres platges i a l’amenaça evident que el canvi climàtic representa sobre el Delta i les repercussions ecològiques, socials i econòmiques que això pot suposar per tots plegats, siguem o no del Baix Llobregat. Des de l’AMB, que fa molts anys que estem gestionant les platges, estem preparant un pla d’actuació i protecció contra aquesta regressió, però els temporals del 2017 i 2018 ens han recordat l’enorme força del mar i la nostra feblesa. Aquí hi ha molt a fer i poc a badar.