Accident al càmping Alfacs: desmentint totes les fal·làcies creades per la premsa
8. DESMENTINT LES FAL·LÀCIES DE L’ACCIDENT Per poder conèixer més a fons tots els fets que van succeir aquell 11 de Juliol, vaig entrevistar la persona la qual era l’alcalde d’Alcanar en aquella època, el qual va viure aquesta tragèdia de primera mà. Aquest és el testimoni de Juan Andres Boria Subirats, alcalde d’Alcanar l’any 1978: <<L’alcalde estava a l’Ajuntament com tots els dies fins a les 14:30 hores, i quan marxava cap a casa a dinar, va veure el fum sortir de més o menys on s’havia produït l’accident. Al cap d’un moment, un veí del poble que tenia la finca prop del càmping, el va trucar i li va explicar que havia succeït una tragèdia prop del lloc on ell es trobava. Quan va acabar de parlar amb aquesta persona, ràpidament el va trucar una altra persona per dir-li que anés cap al càmping Alfacs, on ja s’hi trobava la Guardia Civil, la qual ja havia tallat la carretera. Una vegada l’alcalde arriba, ningú podia arribar al lloc dels fets, ja què estava tot molt ben controlat i no es podia passar ni veure res del que alli estava succeint. Hi havia molt fum i molts ferits a terra i la gent que havia sobreviscut als fets, pareixien “zombies”, ja que havien quedat molt impactats per l’accident i no sabien com reaccionar. El nostre ex alcalde va preguntar a la gent del càmping què havia passat, però ells estaven en “shock” i no sabien com explicar-ho. Un moment després, va començar a donar voltes per tot el càmping i va veure tots els cadàvers els quals havien mort de maneres molt estranyes. Per exemple: hi havia una família fent arròs en una paella i al costat hi havia un arbre i un cotxe, però el què més curiositat li va provocar, va ser què el cotxe estava totalment calcinat per l’explosió, però la paella estava completament intacta. El que es va passar és que l’arbre havia parat la temperatura de l’explosió, la qual arribava aproximadament als 2000 graus. També afirma que els vehicles no van quedar calcinats tal com ho contaven els mitjans de comunicació, sinó que el motor d’alguns cotxes estava mig fos i l’altra meitat estava completament intacta. Mentrestant, la Guardia Civil, anava deixant sortir a tots els campistes que havien sobreviscut a l’explosió i els feien marxar del lloc dels fets, ja que la meitat del càmping va ser la que va patir l’accident i l'altra meitat, concretament la que està més prop de Sant Carles de la Ràpita, va ser la que va quedar intacta com si no hagués passat res. Quan va entrar al bar del càmping, a les roques que hi havia al davant, hi va veure pells dels peus de les persones, les quals deien que era pell de la gent que havia mort cremada, però realment era la pell de les persones que fugien de l’ona expansiva i que al córrer per arribar a l’aigua, es van fer ferides als peus. Això indica que en cap moment la gent que va córrer cap a l’aigua per a no morir cremada, no va acabar morint per l’alta temperatura com ens mostren els mitjans de comunicació, sinó que realment la que va arribar a banyar-se no va morir, simplement van prendre el bany i es van salvar, ja que l’ona expansiva va ser molt ràpida i va durar 4 segons aproximadament. 20
