Opinió
Converses de berenar I VOS QUE TROBAU, L’AMO EN MATEU? -Bon dia, l’amo En Mateu! Com Anam? -De moment bé. Tenc salut i no em falta menjar. I tu? -No massa bé. Tenc l’arrendador que fa quatre mesos que no m’ha pagat. I, el devenir és ben negre: -“Yo no tengo liquidez. Quiero pagar. Pero, no puedo. Tenga paciencia. ¡Siempre he pagado!”Crec que haurem de tenir molta paciència, vos, jo i molta gent. Això és un “crac”. Em ve al cap aquella pel·lícula d’En Chaplin, que cuinava una sola de sebata. Mirava si reblania un poc. Esper no torni la fam. Però, a vos, al manco vos han pagat “el retiro”! -Si. M’ingressaren sa paga. Però, al nostre país, les pagues de jubilat, son magres. Fa un temps, les deien “ses tres pessetes”. El cobro del lloguer m’ajudava a anar un poc més ample. A més, sense haver jo cobrat, he de pagar l’IVA, el IBI i les taxes municipals. No és “raro” que els fills de molts de coneguts diguin: -“Papas, quant no hi sigueu, tot venut! Amb una casa n’hi hi ha prou”-
-Això heu diuen ara que son enfora. Però, a l’hora de la veritat, canviaran de cantet. -No sé que faran quan jo no hi sigui. Però, a La Vila n’hi un bon grapat de cases mig abandonades, amb un “Es ven” o “Es lloga” penjats. I a Can Picafort, també! I a prop de ses Oficines Municipals! Abans, quant una casa estava molt descuidada era perquè estava “dins es tribunal”, sense “duenyo” segur. I, a tu, com te van ses coses? Quants de pisos o “departaments” tens llogats? - Un! I, qui voleu que les llogui? No ha vengut gent a fer feina. I, menys l’Iva, totes les altres coses que vos heu de pagar, jo també les he “d‘aboquinar”. -El país s’enfonsa! Si no ens donen una ma, “anirem a pi14
Can Picafort
Juliol - Agost 2020
que”. Aquí a Can Picafort, son molt pocs els que “neden dins el net”. -A un parell de cafeteries, restaurants i “beach clubs” pareix que les va bé? -Si. Això pareix! Però, l’altre dia vaig conversar amb un propietari i també és queixava fort. Em va dir que amb els caps de setmana, no bastava. Ni d’un bon tros! -Si en trob un que no es queixi, pensaré que va gat o que em pren es pel. L’altre dia em contaven que havien cridat a una “empleada” d’un hotel per començar a fer feina. I, va sortir com un pinyol vermell. Que perquè no la deixaven dins “l’erte” fis el setembre, que per cinquanta euros de diferència no heu pagava, que feia mots d’anys no havia pogut anar a la platja tranquil·la i que enguany, li tocava! Aquest és l’inconvenient de les ajudes socials generoses. No estimulen l’esforç! -Ja heu deia el padrí: “Ca ple, no cassa”. -I, que feríeu vos, les llevaríeu l’ajuda? -No. Pens que les ajudes hi ha d’ésser, tant les que dona Madrid, com les que donen a Ciutat, com les de la plaça Enginyer Gabriel Roca. Però, no s’han de regalar. S’haurien de donar a canvi d’una feina, d’una compensació. També, s’hauria de mirar de baixar el gran nombre de càrrecs polítics (hi ha més “jefes” que “indios”) i, amb quatre dies de feina per setmana, baixant els sous, si fa falta, quadrar les comptes. És més just que la gent faci feina quatre dies a la setmana, que els que atenen als pocs turistes, n’hagin de fer per ells i pels que prenen el sol a la platja i vetlen fins a les tantes perquè l’endemà no s’han de aixecar de matí. -I.. sou un utòpic! Creïs que en quatre dies a la setmana, el país pot marxar? -I, perquè no? Potser ens hem de conformar en menys! Perquè un cotxe tan bo? Perquè un viatge cada temporada? Perquè haver d’anar a sopar a fora, cada setmana? Perquè per un naixement, festa i sarau per llarg? Perquè tantes coses que no son necessàries? -I, si no compram cotxes, que no sabeu que ha passat a la Nissan? -I bé que heu sé! Però, qualcú ha d’esser els primer! S’ha de gastar menys! El necessari! Segur, durant uns anys, hem gastat més que el que feia falta. Hem tudat! -Amb això què proposau, males temporades turístiques s’acosten! No guanyaríeu unes eleccions! Ni les de presidir l’associació de la tercera edat! -Estic convençut de que s’acosten unes fluixes temporades
