La música fa la festa by Colla El Magre

La m煤sica fa la festa

Magdalena 2014, Castell贸 Colla El Magre

Benvinguts Sergi i Balma! Si em pose a cantar cançons, te’n cantaré més de mil, que les duc en la butxaca lligaetes amb un fil. POPULAR

La m煤sica fa la festa Magdalena 2014, Castell贸 Colla El Magre

Índex Salutació............................................... 9

El cant d’estil valencià: Pep Gimeno

La música i la festa un binomi

Botifarra............................................... 64

indestriable........................................... 12

Comptar amb la música de xaranga

De tudells i bordons.............................. 19

és fer festa............................................. 71

La dolçaina i la festa............................ 30

Músiques del món................................ 76

L’escola municipal de dolçaina i

Ben còmoda, clar que sí!...................... 80

Edita: Colla El Magre

tabal de Castelló.................................. 35

La música en valencià més viva

Imprimeix: 4Colors, coop. v.

El poble, la festa i la música: un

que mai................................................ 85

Dipòsit legal: CS-

homenatge a les bandes....................... 40

Música en valencià: l’hora dels

El rotllo i canya; la banda sonora

drets pel bé comú................................. 95

d’una festa............................................ 45

Sempre anirem Obrint Pas................... 98

Les rondalles: l’alegria dels bons

Sentiments............................................ 103

rondallers............................................. 49

Novell en ritmes Magdaleners............. 105

Els “bureos” una tradició ben nostra... 56

El futur de l’antigor.............................. 108

Aquest llibret s’ha presentat a la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià Edició patrocinada per la Fundació Dávalos-Flecher

“Començar només cal co-

cions, temàtiques, articles,

nou tot torna accelerar-se:

mençar, des de tots els fronts,

distribució, promoció de l’ús

planxar mocadors, emmido-

des de tots els racons. Comen-

del valencià, publicitats, im-

nar sinagües, traure alguna

çar aquí i ara”... Així diu la

premta, faltes d’ortografia,

vora, emblanquinar alguna

tornada d’una de les cançons

pàgines, límits i un llarg et-

cosa... Tot s’ha d’amanir i el

dels Obrint Pas – Sota el cel

cètera- comence a funcionar.

temps corre en la nostra con-

del seu món- i així és en mol-

El tret de sortida tot ho

tra, però com tots els anys ací

tes ocasions de les nostres vi-

accelera, el temps deixa de

estem a punt i hora, i molts

des... Començar, només cal

condir, el projecte va fent-se

anys més esperem arribar

començar, que algú dispare

cada vegada més ambici-

puntuals a la cita que tenim

el tret de sortida, prengue la

ós, amb les seues pujades i

amb el nostre poble, les seues

iniciativa i tire del carro per

baixades

emocionals

tradicions i la seua festa. I és

a què tot un mecanisme ple

com físiques, fins que arriba

que ja ha arribat el moment

d’engranatges –butlletins ofi-

un dia en que tot es deté. El

de cridar de nou, junts, ben

cials, convocatòries, subven-

treball veu el seu fruit i de

fort: MAGDALENA VITOL!

tant

| música i festa

Salutació

| mĂşsica i festa

colla el Magre

10 11

La música i la festa un binomi indestriable Laura Alegre

No ho haveu dit i algun dia ho direu, però llavors serà tard, massa tard. Vicent Andrés Estellés

sones i viu presonera del

catalana? No deixar-nos

rem de deixar empremta en

capital. A casa nostra, tam-

assaborir una crema cata-

la seua història. Aquest fet

bé és innegable detectar la

lana o menjar una bona

ens omple de felicitat però

crisi cultural que pateix el

sobrassada

no podem oblidar que entre

nostre País Valencià.

Per sort encara ens queda

mallorquina?

nosaltres, que sense voler,

A hores d’ara ens apa-

un mitjà per expressar-nos

massa jove ens vas deixar.

gat la veu de Ràdio Tele-

lliurement –tot i que clar,

Vindran dies de festa i xe-

visió Valenciana, ens han

no suficientment recolzat-,

rinola, de gaudir de bons

amenaçat en treure línies

la música i la cançó són

ón dies de fred, un fred

l’aire sospeses... de moment

moments de recordar la his-

en valencià pel curs vinent,

trets identitaris de cada po-

no massa intens per

només puc ben assegurar

tòria viscuda i la que cons-

ens han negat la llibertat

ble i el nostre cas no és una

les dates que es veuen

que aquest any ens ha vin-

truïm dia rere dia...

de premsa barrant-nos la

excepció. Com ens expli-

reflectides al calendari. Ge-

gut i vindrà ben carregat i

Vivim la incertesa d’un

ràdio i la televisió d’altres

ca l’amic i cantautor Feliu

ner sempre ens porta la res-

ple de canvis.

temps que vola, d’un pre-

terres amb qui compar-

Ventura, “ens queda la cançó per fer-nos lliures”.

A la colla “El Magre”

sent que passa i es trans-

tim parla i arrels. Dia rere

de marcar-se objectius, fites

per Magdalena serem dos

forma en futur; un temps

dia, la nostra llengua i la

Com que als valencians

i metes per aquest 2014 tot i

membres més a la colla,

de crisi econòmica i social.

nostra cultura reben més

se’ns identifica com un po-

que sabem des d’un princi-

Sergi i Balma... benvinguts

Una crisi de valors que dia

atacs... quin serà el proper?

ble alegre i combatiu no

pi que moltes quedaran en

sigueu a aquest món que

rere dia afecta més les per-

Fer-nos tancar la drogueria

podem negar que la música

| música i festa

saca de Nadal, és moment

colla el Magre

Manual de Conformitats

ens ha tocat viure i que hau-

seria Magdalena, les festes

que prové directament del

melodies però una part im-

futur i ens ajuden a enten-

llo i Canya i lletres dels

lligades. Un binomi que du-

fundacionals del nostre po-

terme llatí musica que el pren

portant d’aquestes melodies

dre moltes coses. Si agafes

Llauradors...

rant les festes de la Magda-

ble no tindrien la mateixa

del grecμουσική/mousiké (de

molts cops també és la lletra

músiques i cançons rela-

De la definició de música

lena es pot observar des del

essència ni el mateix caire.

les muses), adjectiu que dóna

que l’acompanya. Música i

cionades amb les festes de

que hem trobat al diccio-

primer minut de celebra-

Aquest any hem esco-

com a implícit el substantiu

lletra també és un altre bi-

la Magdalena podem com-

nari són moltes, pense que

ció. Què serien les nostres

llit pel nostre monogràfic

τέχνη/techne (art o tècnica),

nomi interessant del que

provar que ens expliquen

molts dels que llegiu este

festes sense el so agut de

un tema molt nostre, pot-

de manera que el conjunt

podem traure moltíssima

des de la cita que tenim tots

monogràfic però d’entre to-

les dolçaines i el repic dels

ser molt tractat i estudiat,

seria l’art o la tècnica de les

informació, com per exem-

els castellonencs a l’ermi-

tes les trobades el que més

tabalets? Què faríem sense

però és que parlar de mú-

muses, figura de la mitologia

ple, en el cas de Castelló i les

ta de la Magdalena com és

crida l’atenció és que gene-

escoltar el “Rotllo i Canya”

sica i de festa és per nosal-

grega i romana.

cançons típiques que escol-

el cas del “rotllo i canya”i

ralment quan hi ha festa hi

el dia de la Romeria? Què

tres parlar de l’essència, de

La definició del Dicciona-

tem pel carrer els dies de les

fins arribar a històries de

ha música.

serien les festes nocturnes

sentiments... Música i festa

ri de la Llengua Catalana

festes fundacionals, ja siga

llauradors, com és el cas

Ara que ja hem parlat de

sense les orquestres que

sempre és un binomi inse-

trobem la definició següent

en veu de grans i menuts o

del famós Pasqualet si vas

la música passarem a par-

omplin places i carrers?

parable, indestriable i més

art que s’expressa mitjan-

de conjunts instrumentals,

a l’hort... aquest és típic a

lar de la festa. La segona,

Què passaria si al Pregó no

si ens centrem en les festes

çant la combinació de sons,

de seguida ens faran saber

tot el País Valencià; pròpi-

però no menys important,

isqueren rondalles acom-

de la Magadalena.

d’acord amb les lleis de la me-

que estem, que som un po-

ament de Castelló. Trobem

protagonista del nostre lli-

ble d’arrels llauradores.

moltes cançons com per

bret. La definició que tro-

Segons la definició troba-

lodia, l’harmonia i el ritme.

balladores? Doncs, la res-

da a la Viquipèdia de la pa-

De vegades quan parlem

Les lletres, sovint, popu-

exemple, Castelló jota de

bem al Diccionari Normatiu

posta és ben senzilla... no

raula música podem veure

de música ens vénen al cap

lars han estat herència del

Castelló, marineries, Rot-

de l’Acadèmia Valenciana

| música i festa

panyant els balladors i les

colla el Magre

i la festa generalment van

tols però l’escollit és La

tual. Passant per la música

sobre la història, fundació

sa tradicional valenciana

pant al Festival Internacio-

1. f. Conjunt d’actes amb

música fa festa. I és segu-

de banda, de dolçaina i ta-

i funcionament així com

i indumentarista i amb

nal de Música de Festa.

què es commemora un fet

rament així... la música

bal, xarangues, rondalles,

llegir la col·laboració de

aquesta línia també, un ar-

important del passat o se

aquest món màgic que ens

música d’autor... fins a in-

Quique Pérez, membre de

ticle sobre La veu de la me-

aus

subratlla la transcendència

desperta el que més a dins

tentar mostrar una visió del

La Colla de Dolçainers i Ta-

mòria i els cants valencians,

pogut deixar de banda les

d’un fet actual. 2.f. Reunió

portem,

panorama actual de la mú-

baleters de Castelló a qui

on parlem de Pep Gimeno,

orquestres i musiquetes de

de persones que s’organit-

ments...també ens recorda

sica en la nostra llengua.

agraïm molt haver partici-

“El Botifarra”.

festa nocturna que cada

za per a divertir-se o per a

la història, els orígens. Què

El monogràfic que teniu

commemorar alguna cosa.

som, què vam ser i cap a on

a les mans ressegueix la

3.f. Diversió i podríem se-

anem-

emocions,

senti-

pat en el nostre llibret.

I com que també som nocturnes,

hem

Una altra manifestació

ens podem trobar a places

Un altre apartat que tro-

musical que trobem durant

i carrers de la nostra ciutat.

música de festa començant

bareu és el que hem dedi-

les festes de Magdalena i

A més, per tancar el lli-

guir amb totes les accepci-

Com ja he esmentat an-

per l’instrument tradicio-

cat a les bandes de músi-

que no podíem passar per

bre, hem volgut fer una re-

ons que presenta però crec

teriorment, en aquesta edi-

nal, típic i representant va-

ca, un fenomen típicament

alt, són les xarangues, que

passada al panorama actu-

que ens queda ben clar el

ció de la Colla “El Magre”

lencià com és la dolçaina

valencià.

tanta festa fant ambientant

al de la música en valencià

seu significat.

el fil conductor serà la mú-

i, evidentment, el tabal.

Podreu

carrers i places.

resseguint grups i artistes

Per tant, música i fes-

sica, la música del nostre

En aquest primer apartat,

un poc d’informació sobre

Tampoc no hem volgut

ta... seran, o com a mínim

poble i de la nostra festa.

podeu llegir una mique-

les rondalles, així com dels

oblidar les músiques d’ar-

hem intentat que ho siga,

La música en valencià des

ta d’història, saber quines

bureos, amb un article del

reu del món que any rere

la parella del “ball”, vam

de la vessant més popular o

són les colles de dolçainers

nostre amic Xavi Ripollés,

any ens visiten a les festes

bar algun que altre article

pensar molts possibles tí-

tradicional fins a la més ac-

ballador, professor de dan-

de la Magdalena partici-

d’opinió com per exemple

també,

actuals que fan música en la nostra llengua. Finalment,

podeu

tro| música i festa

trobar

colla el Magre

de la llengua diu que festa

Castelló,

informar-vos

i que enguany parla de la

més acollidor per a totes les

benvolgut amic Feliu Ven-

tradició i l’evolució dels col·

persones que ens el sentim

tura, cantautor de Xàtiva,

lectius festers a les festes de

nostre.

explicant-nos què és i com

la Magdalena.

De tudells i bordons Tomas Alegre | http://www.colladolcainerscs.com | http://elcudol.blogspot.com.es Ernest Llorca Avila | http://www.dolçaina.es

Per a enguany, de mo-

va nàixer el col·lectiu de

Com sempre, quan el lli-

ment, ja està bé la cosa, ja

músics en valencià Ovidi

bret veu la llum pensem que

que la música i festa s’han

Montllor, i també les opi-

es podria fer d’altra mane-

unit per fer el nostre millor

nions que tenen alguns

ra, que es podria haver mi-

pregó.

membres de la colla sobre

rat d’enfocar el tema d’una

les mostres musicals que

altra perspectiva, que si tal

podem trobar durant la set-

hauria pogut col·laborar,

mana de festes.

que si l’any vinent serà mi-

dia d’avui no s’en-

tefactes per omplir els car-

tendrien les festes

rers de les nostres ciutats de

de la Magdalena

pasdobles, dianes, marxes,

sense escoltar, per algun

jotes i un gran ventall de melodies.

I per acabar, l’article in-

llor i diferent però bé, a la fi

racó de la ciutat, el so de la

èdit que s’ha presentat al

el què més importa és que

dolçaina i el tabalet, instru-

Concurs Festes de Castelló

sempre ens han de quedar

ments per excel·lència del

sempre vinculats a la mú-

per a Colles convocat per

les ganes de seguir, de mi-

nostre poble valencià. Tra-

sica tradicional, des de fa

part d’agrupacions musi-

la Junta del Festes de Cas-

llorar, de caminar cap al

dició i cultura popular s’en-

anys van donar el vot a al-

cals més joves i no tant, que

telló i al qual venim par-

futur de la festa del nostre

tremesclen entre les notes

tres tipus de músiques, so-

la fusionen amb guitarres

ticipant des de l’any 1999

Castelló i fer-lo més digne i

i el redobles d’aquests ar-

bre tot la dolçaina, formant

elèctriques, guitarres, ba-

instruments,

| música i festa

Aquests

colla el Magre

la col·laboració del nostre

teries, teclats, etc., portant

criteris sobre el naixement

sociaven a una família o

l’avantpassat més directe

a nivell mundial aquesta

de la dolçaina. Per regla ge-

altra (aulos). En allò que

de la dolçaina és el zolami,

xicoteta pesa de fusta, tan

neral la majoria d’experts i

tots coincideixen és en què

instrument conegut a la pe-

arrelada al nostre país.

musicòlegs, estudiosos del

la dolçaina pertany a la fa-

nínsula durant la invasió

Des d’estes línies farem

tema, ubiquen els orígens

mília dels oboès.

islàmica.

un xicotet recorregut per

de la dolçaina en la Me-

Tampoc queda clar com

És a partir del segle XIII,

l’origen i la història d’es-

sopotàmia, ( Juste i Marti,

o per qui va ser introduï-

amb la conquesta cristi-

tos instruments així com us

Ramon Andrés, Josep Crivi-

da la dolçaina al país, uns

ana quan es comencen a

presentarem una descripció

llé o Ernest Llorca) mentre

diuen que ve del món islà-

trobar referències a les dol-

per tal que els conegueu si

que altres, com Francesc

mic i pel nord d’Àfrica en-

çaines amb aquesta defini-

és el cas.

Rius, situa el primer ante-

tra a la península als anys

ció, també nomenades per

cedent de la dolçaina en la

711 amb les tropes islàmi-

aquells temps com xirimi-

xeremia.

ques, altres que arriba a

tes o xirimies.

També hi ha divergèn-

través de la cultura greco-

primera

referència

re sobre l’origen de la dol-

cies en les definicions i els

romana i d’altres que di-

escrita sobre aquest instru-

çaina. Després de la recerca

emparentaments

d’instru-

uen que la procedència de

ment la trobem en el segle

d’informació sobre aquest

ments antics, ja que de-

la dolçaina ve de la cultura

XIII, en un Còdex que per-

instrument tan nostre, he

penent de la quantitat de

centreeuropea.

tany a les “Cantigas en loor

observat que hi ha diferents

llengüetes, una o dos, s’as-

| música i festa

Difícil tasca esta d’escriu-

colla el Magre

Història de la dolçaina.

Segons

Ernest

Llorca,

de Nuestra Señora” del rei

Alfons X. Apareix classifi-

tes, anafils, clarons, xara-

de dolçainers, con el cas de

sep

dolçainers esmentats i van

de València, d’on eixiran

cat dins l’apartat dels ins-

mites e musetes, e tabals...

la família Cardona d’Oli-

Joan Blasco), Lluís Hernan-

eixint de nous com Joa-

grans dolçainers com Paco

va amb mes de 300 anys

dez d’Alcàsser o el Pilotero,

quin Juan de Tavernes de

Blasco, Ernest Llorca, Josep

d’ofici.

que durant molts anys va

la Valldigna, Marí de Beni-

Leto, Marcial de Xiva, Llo-

truments de vent “de bufa-

rats de València costegen

(mestre

Ramon Muntaner (1265-

un dolçainer amb sou anu-

Arribats al segle XIX hi

ser cap de colla en la po-

calap, Simeó de Pedreguer

rens de Benimaclet, Xavier

1336) ens descriu que du-

al per tal que actue als actes

ha una explosió de grans

pular dansà dels Nanos del

o Baptista Basset de Beni-

Ahuir, Xavier Richard entre

rant la coronació d’Alfons

que siguen necessaris, arri-

dolçainers al País Valencià

Corpus de València.

fairó de la Valldigna, però

molts altres.

el Benigne a Saragossa “hi

bant-nos fins a nosaltres

com Josep Pastrana de Llí-

A tindre en compte és la

aleshores, també comença

menam trompadors e ta-

noms com els dels dolçai-

ria, Honorato Gil d’Alfarp,

saga familiar dels dolçai-

un procés de degradació,

Descripció de la dolçaina.

baleter e nafil e dolsaina.

ners Gaspar Savall (1565) i

Carmelo el del Carme, Jo-

ners de Tales fundada per

la faena de dolçainer dei-

Dins del repertori dels

I posteriorment ens fa re-

Jeroni Ortís (1586).

Salvador Montoliu, tenint

xa de ser ofici i el seu ús

instruments

existís

organològica

una

És a partir d’aquestes

en el seu fill Vicent la mà-

és cada vegada menys ex-

classificació

trompes e de tabals e de

dates quan el dolçainer

xima expressió de la saga,

tens. Serà cap a la meitat

i física, i segons Eric von

dolçaines”. També Joanot

comença el camí individu-

portant la dolçaina a altes

del segle quan comença a

Hornbostel i Curt Sachs la

Martorell a la seva obra Ti-

alment, sent llogat per a

cotes de popularitat, aple-

ressorgir, amb la publica-

dolçaina es pot classificar

rant lo Blanc fa referència

les festes patronals, cons-

gant a actuar al Palau Re-

ció del primer mètode de

com un instrument:

al nostre instrument quan

tituint-se en ofici, passant

ial de Madrid.

dolçaina per part de Joan

Aeròfon: El so es genera

descriu la boda de Tirant

de pares a fills per tradició

El segle XX comença amb

Blasco, creador de l’Esco-

mitjançant la pertorbació

amb Carmesina: trompe-

i convertint-se en dinasties

la continuïtat d’alguns dels

la Municipal de Dolçaina

de l’aire.

| música i festa

ferencia al gran “brugit de

colla el Magre

da directa”.

A partir de 1442 els Ju-

Sanfeliu

De columna: L’aire en

El tudell: Peça de metall

entre 15 i 22 cm., i d’un

trument és d’origen àrab.

lo Blanc a més de citar els

vibració està contingut dins

que serveix de pont d’unió

diàmetre entre 20 i 36 cm.

Hi ha referències històriques

instruments de vent en la

de l’instrument.

entre la llengüeta i el cos.

aproximadament que va

en què ja se citava a l’ins-

boda de Tirant i Carmesi-

De llengüeta doble: El

El cos: D’una sola peça

tensat per cordes les quals

trument amb la seua deno-

na, no oblida citar el tabal:

so es produeix per l’acció

de fusta amb un tub cònic

es tensen per mitjà d’unes

minació acompanyant a les

“trompetes,

de dues llengüetes simètri-

pronunciat i 7 forats més

peces de cuiro a manera de

dolçaines, així ho transme-

rons, xaramites e musetes,

ques, fixades a un tudell in-

el forat per al dit polze de

trapezi. Sol anar adornat

tia Ramon Muntaner (1265-

e tabals...”

serit a l’extrem superior del

la mà esquerra; es pot divi-

d’un bordó que fas les vega-

1336) en la seua crònica

La paraula atabál ha

tub, que en ser travessades

dir en 3 parts (gobelet, cos

des de cinta transportadora

297 al narrar la coronació

arribat com a tal fins als

pel buf de l’instrumentista

i campana). Avui en dia

per a portar-ho a manera de

del Rei Alfons III el Benigne,

nostres dies i amb ella es

vibren l’una contra l’altra

també es fabriquen en resi-

motxilla. Ja ningú imagina

“E així, ab la gràcia de Deu,

denomina a les timbales o

entre els seus llavis.

nes plàstiques.

el so d’una dolçaina sen-

e ab gran brogit de trompes,

als tambors xicotets. D’es-

se l’acompanyament d’un

e ab tabals, e ab dolçaines,

ta paraula es deriva l’ac-

la ja que el so que produïx

tabal, sense el seu so, sen-

e de cembes e d’altres estru-

tual “tabal”. A través de la

mai arriba a ser tan greu,

El tabal o tabalet és un

se el seu redoblar. Este ins-

ments, e de cavallers salvat-

seua etimologia també es

però si es podria dir que

instrument que per natura-

trument agafa el seu nom

ges qui cridaven tots “Ara-

pot descriure l’instrument

s’assembla a ells ja que es

La llengüeta: Part que

lesa va lligat a la dolçaina.

de l’àrab hispànic attabál

gó, Aragó”....”

ja que en ella es mescles

desmarca del so agut de les

produeix l’excitació, se tra-

Bàsicament es tracta d’un

i este de l’àrab clàssic tabl

També Joanot Martorell

les timbales i els tambors.

caixes redoblants. El mode

uen de les canyes.

tambor més alt del normal

pel que s’intueix que l’ins-

en la seua gran obra Tirant

El tabal no és una timba-

de tocar tabal és semblant

De tub cònic: El tub té forma cònica. En quant a les parts de la

del

tabal

| música i festa

(tabalet).

cla-

colla el Magre

dolçaina.

Historia

anafils,

a la de tocar el tamborí o la

Afinació: indeterminada.

• De 14 polzades (35,56

generador del to. Abans

Parxe Bordoner o resso-

33 i 36 cm.), el gruix (entre

caixa. Bàsicament es mar-

En quant a les parts del

cm. de Ø): amb una al-

confeccionada amb cuir de

nador: es la membrana que

11 i 18 mm., depenen de la

çada del cos aproxima-

boví, porc, cabra ,etc. però

es munta en la part inferior

part de la baqueta), la fusta

ca i es redobla mantenint els mateixos ritmes de les

El cos: pesa de fusta tu-

da de 15 cm. El seu so és

difícil de mantenir-lo i pro-

del instrument, sobre el que

(palissandre, pal rosa, car-

caixes per als pasdobles,

bular on assenten les mem-

més greu que els anteri-

pens als canvis en el so per

discorren els bordons. Una

rasca, pal violeta, etc.) i la

dianes, cercaviles o música

branes. Segons el gruix de

ors. També s’anomena

la climatologia. Des dels

de les funcions del parxe

forma de la punta (oliva).

de processó.

la fusta i el diàmetre del

“tabalet de la Marina” o

anys 50 del segle passat es

bordoner és ressonar, però

cas, així serà el so.

“tabal morellà”.

va a començar a utilitzar

la més important és deixar

L’actualitat

Parxes-Membranes:

el plàstic o polièster. A dia

que el gruix de l’ona sonora

A les nostres terres son els

• De 8 polzades (20,32 cm.

membrana tensada sobre

de avui el tabal utilitza les

ho travessi i impacti amb

dolçainers de Tales els que

de Ø): en desús pel seu so

un extrem obert del tabal,

membranes

els bordons, els fils del qual

amenitzaven les diverses

ho mantindran vibrant do-

manifestacions culturals de

Descripció del tabal. Segons Eric von Hornbostel i Curt Sachs el tabal es classifica: Membranòfon: dueix

pro-

Mides de tabalets.

massa agut.

qualsevol

que

utilitza

instrument

mitjançant

• De 10 polzades (25,4 cm.

percussió, es a dir membra-

nada la seva immediata

les nostres festes, afegint-se

la vibració d’una o més

de Ø): l’alçada del cos té

nes de tereftalat de polietilè.

proximitat.

poc a poc mes dolçainers i

membranes

entre 18 i 22 cm

tenses,

nor-

malment col·locades sobre un ressonador.

Baquetes: Són els ele-

creant-se colles de dolçai-

• De 12 polzades (30,48

tre: es la membrana que es

ments que fem servir per

ners i tabaleters. A recordar

cm. de Ø): alçada de

munta en la part superior,

percudir el parxe batedor

la parella de grauers forma-

cos de entre 18 i 22 cm.

la que rep els colps de les

o de batre, es diferencien

da per Manuel Bacas Xam-

Aquest es el més utilitzat.

baquetes.

per la seva llargària (entre

berga i Jose Maria Illescas.

| música i festa

Tubular: tambor cilín-

Parxe Batedor o de ba-

colla el Magre

tabal.

dric de doble membrana.

ca folklòrica i popular que,

agrupacions i colles que

pació dolçaina i tabal “Xa-

80, naix a Castelló la Colla

escapant de l’ortodòxia fol-

de segur, fan i faran el que

rançaina”, la Colla dolçai-

de Dolçainers i tabaleters

klòrica, han realitzat una

faça falta per a que aquests

nes i tabals “Castàlia”......

de Castelló, premonició de

important llavor de recupe-

instruments perduren en el

i tants altres que dia a dia

lo que s’avenia damunt, co-

ració i difusió de melodies

temps.

lluiten perquè la dolçaina i

mencen a muntar-se colles

i lletres populars, així com

No vaig a anomenar-les

de dolçainers i tabaleters,

la utilització d’instruments

totes, per que de segur que

se comença a impartir clas-

populars, entre els quals

en deixaré alguna, però

ses en locals, en escoles, la

es troba la dolçaina. Clars

entre totes elles podrien

cosa va a mes, la gent te ga-

eixamples trobem en els

anomenar la Colla de Dol-

nes d’aprendre, i es al any

grups com Al Tall, Tres Fan

çainers i tabaleters de Cas-

1994, quant per part de la

Ball, La inestable, Urbàlia

telló, la Colla “El Soroll”,

recent creada, el any ante-

Rurana o Obrint Pas.

Agrupació dolçaina i tabal

En data de hui, poder dir

“D. I T.”, el Grup de dolçai-

Castelló, se decidís posar en

que la salut del món de la

na i tabal ”el Gínjol”, “Dol-

marxa la Escola Municipal

dolçaina i tabal és excel·

çainers del Grau”, la Colla

de Dolçaina i Tabal.

lent a les nostres comar-

dolçainers i tabaleters “El

Cal destacar la llavor re-

ques i en quant a la nostra

Fadrí”, la Colla dolçainers

alitzada per grups de músi-

ciutat hi ha quantitat de

i tabaleters “Xaloc”, Agru-

el tabal ocupen el lloc que es mereixen.

C/ Alcalde Tàrrega, 30 Tel. 964 225 734 12004 CASTELLÓ

| música i festa

rior, Federació de Colles de

CARNISSERIA - XARCUTERIA

colla el Magre

A finals de 70 i principi dels

La dolçaina i la festa Quique Pérez | Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló

a dolçaina és sense dubte

l’instrument

més típic de la Comu-

nitat Valenciana, encara que ens va vindre d’altres parts del món. S’estima que

l’estiu, que eren festes a

temps que van ocupar la

molts pobles de les nostres

península, i on va arrelar

comarques, que el dolçai-

d’una manera molt clara,

ner anava de poble en po-

convertint-se en el que és

ble caminant i que la seva

avui, l’instrument nacional

música s’adaptava a tota

i obligatori a totes les festes

classe d’actes festius entre

de la nostra Comunitat. Té

els que podem destacar les

un company inseparable,

albades, les despertades, les

que és el tabalet, i tots dos

processons, els balls típics

són presents sempre en tot

del poble, de vesprada ani-

allò que sona a dansa i a

mava els bous i de nit feia

festa.

pasdobles i músiques vari-

rent els pobles de la seua comarca amb la dolçaina sota el braç, fent les delícies de xiquets i majors. José Ma Illescas i Vicent

De boca de Camilo Ron-

ades a les revetlles etc. Deia

zano (dolçainer de Sorita)

que la vida del dolçainer

Bacas “Xamberga”, perso-

res valencianes i en moltes

sabem que l’activitat de

era molt dura, ja que ha-

nes en les quals molts dels

altres regions de l’Estat, es

l’antic dolçainer, se cen-

via de dedicar-se a un altre

que avui en dia toquem

deu als àrabs, els quals la

trava principalment a les

treball, i després quan eren

aquests

van portar a la Comuni-

festes de Sant Antoni, i a

festes, anava a peu recor-

van inspirar a les acaballes

la seua introducció en ter-

ens

| música i festa

instruments,

colla el Magre

tat Valenciana durant el

dels anys setanta i prin-

la societat i han sabut estar

cionals dels nostres carrers

com ara el C/ Sant Vicent,

ta setmana és quan t’ado-

carrer, amb eixe so tan nos-

cipis del vuitanta, ja que

sempre en contacte amb les

i les nostres comarques.

el C/ Verge del Lledó, C/

nes que hi ha molts dolçai-

tre que ens identifica com a

ells, sentint-se protagonis-

danses tradicionals de cada

Tenim com a mostra la de

Sant Francesc, Sant Roc de

ners. Així dons cal pensar

poble singular i fester. Jo no

tes de la festa, van ser una

poble i amb les festes tradi-

alguns carrers de Castelló,

Vora Sèquia, Sant Roc del

que amb la quantitat de

puc imaginar com serien

guia, un estil i un exemple

Canyaret-Cassola, Sant Roc

gent que es dedica ara a to-

aquestes tres danses sense

a seguir.

del Pany de Santo Domin-

car i a aprendre la dolçaina

dolçaina i tabal. Sense obli-

go, Sant Félix, Sant Blai, i

i el tabalet, tinguem garan-

dar que avui dia unes festes

tants i tants altres.

tida la seua continuïtat per

com les de Magdalena, sen-

a molts anys.

se dolçaina i tabalet, potser

Els dolçainers amb les se-

Quan arriba la Magdale-

ments determinats, sempre

na, es produeix un esclat de

A Castelló hi ha moltes

no serien les mateixes, ja

vinculats a la festa, tot i que

dolçainers, que ixen per to-

manifestacions de caràc-

que cada vegada hi ha més

també han estat presents

tes parts, alguns d’ells són

ter religiós i cultural, en les

grups de ball que necessiten

en homenatges a persones

només “Dolçainers de Mag-

quals la música de dolçai-

de la participació de la dol-

rellevants de la nostra vida

dalena”, és a dir, només to-

na i tabal tenen un paper

çaina i el tabal per a fer les

social i cultural tristament

quen eixa setmana amb la

molt rellevant, per exemple

danses.

desaparegudes. La dolçaina

seua colla o grup d’amics

a les danses del Corpus, on

Avui dia seria impensa-

i per extensió els dolçainers

per tal de fer festa, i després

acompanyen Els Cavallets,

ble assistir a qualsevol acte

i tabaleters, han anat adap-

guarden la dolçaina fins

Els Nanos i Els Arets a ban-

vinculat amb les festes de

tant-se a les evolucions de

l’any vinent. Durant aques-

da d’altres tocates i festes de

Castelló i tantes i tantes

| música i festa

la funció d’anunciar mo-

colla el Magre

ues melodies, acompleixen

sica i partitures de dolçaina

en els conservatoris de la

sentir eixe so inconfusible

i de tot allò que envolta la

Comunitat. Sentir la dolçai-

de la dolçaina i el tabal.

dolçaina i el tabalet) és una

na és bonic, però sentir la

Fins i tot, i això puc dir-

de les colles que estan en

dolçaina i el tabalet signifi-

ho per experiència pròpia,

contacte amb els dos ins-

ca festa i alegria.

hem assistit amb dolçaina i

truments durant tot l’any.

tabal a comunions, bateigs

Afortunadament són mol-

Ara ja per acabar i fent

de xiquets i no tant sols de

tes les colles de dolçainers

nostra una frase del pregó

xiquets sinó també de ge-

que hui en dia s’apleguen

de Bernat Artola, voldríem

gants i cabuts, casaments,

moltes vegades per a retre

que la dolçaina i el tabalet

noces d’argent, inaugura-

homenatge a aquests dos

siguen a Castelló, el nostre

cions de places i carrers, i

instruments i que lluiten

millor Pregó. ¡¡¡ Vitol !!!.

malauradament fins i tot, a

per defensar-los i per a arri-

algun enterrament.

bar a aconseguir que cada

gues una patada, i aparei-

Com tot, aquesta esco-

La Colla de Dolçainers i

dia ocupen un lloc més im-

xen quatre dolçainers”, ja

la i els seus ensenyaments,

Tabaleters de Castelló, (as-

portant i de més conside-

que han sigut moltes –més

han patit les seues pujades

sociació cultural que té com

ració en la nostra societat,

de cinc-centes- les persones

i baixades, tenint, els pri-

a preocupació principal, la

volent aconseguir que s’im-

que des de la seua creació

mers anys de creació fins i

recuperació i difusió de mú-

plante el seu ensenyament

allà pel més de novembre

tot, llistes d’espera d’alum-

Xaro Alegre

ràcies a l’esforç de

de 1994, han passat per

molta gent, avui

aquesta escola per conèixer

en dia podem ben

el món de la dolçaina i el tabal.

| música i festa

bé dir que “a Castelló, pe-

colla el Magre

L’escola municipal de dolçaina i tabal de Castelló

festes d’altres pobles, sense

tat del seu professorat donar

tabal del País Valencià que

car aquests dos instruments

car els instruments típics del

a conèixer també unes noci-

formen part de la Federació

tradicionals, la majoria de

País Valencià. Actualment,

ons bàsiques de llenguatge

Valenciana de Dolçainers i

vegades “d’oit”, sense una

per modes, per la crisi o per

musical necessàries per a la

Tabaleters.

base de llenguatge musical.

la llarga trajectòria de qua-

pràctica de qualsevol instru-

Evidents van ser els can-

Per tant, popularització i co-

si vint anys de l’escola, la

ment musical. Amb aquest

vis que la seua creació -per

neixement podem dir que

cosa sembla haver-se frenat

objectiu, el professorat de la

part de la Federació de Co-

han sigut les dues màximes

un poc i les places ofertades

casa va elaborar i ha anat

lles i el Negociat de Cultura

aconseguides per aquesta es-

per al curs 2013/14 han es-

millorat curs rere curs, un

de l’Ajuntament de Caste-

cola municipal.

tat 55: 40 de dolçaina i 15

conjunt de materials de gran

lló- va produir en la societat

És de destacar també, la

de tabal.

utilitat per aquelles persones

castellonenca i si bé és cert

tasca de promoció que des de

Amb aquests vint anys de

que aspiren a tabaleteres i

que durant una època va

la pròpia Escola sempre s’ha

funcionament, l’Escola ha

dolçaineres, tot i que darre-

haver molt de “dolçainer

dut a terme, ja que les seues

servit tant per donar a co-

rament el mètode utilitzat

atrevit”, també és ben cert

en paraules tècniques-, molt

quatre o cinc colles de dol-

ensenyances musicals mai

nèixer el món de la dolçai-

és “Estudiant la dolçaina”,

que es va impulsar la pràcti-

diferent a l’existent fins al

çainers – Colla de Dolçainers

han quedat tancades dins de

na i el tabal als veïns de la

del mestre Xavier Richart,

ca i el coneixement d’aquest

moment, ja que fins que es

i Tabaleters de Castelló, Co-

les escoles on s’han impar-

ciutat de Castelló i voltants,

per ser aquest un mètode

instrument, dotant-lo d’una

va crear l’Escola Municipal

lla El Soroll, Colla El Fadrí

tit les seues classes (Sanchis

com per intentar dignificar

de gran qualitat usat en to-

base sòlida –un coneixe-

sols

associacions

i Colla Els Gíngols- eren els

Yago i Serrano Suñer) sinó

la seua pràctica, sent volun-

tes les escoles de dolçaina i

ment reglat se’n diu d’això

veïnals, com Els Mestrets, i

encarregats d’ensenyar a to-

que sempre han eixit al car-

| música i festa

algunes

colla el Magre

nat que volia aprendre a to-

Dolçaina juntament amb la

que sonen a festa i alegren

da, roin so”; “ a pare dolçai-

viles com les cavalcades del

Federació de Colles de Caste-

els nostres carrers.

ner, fill tabaleter”; “anar més

Pregó i del Pregó infantil,

lló venen organitzant-se.

Un reconeixement del tre-

borratxo que un dolçainer”;

Molta gent –tant de pro-

ball fet ja va arribar l’any

“anar de festa en festa, com

o la de Sant Joan, el Prego-

fessorat com d’alumnat- s’ha

2007, quan l’Escola Muni-

el dolçainer”; “a casa del dol-

net de les Festes de la Mare

quedat pel camí per diferents

cipal de Dolçaina i Tabal de

çainer tots són balladors”;

de Déu del Lledó, els actes

circumstàncies, però la feina

Castelló va ser Clavària de

“anar pel poble amb tabal i

de cloenda de la pròpia Es-

sembla haver estat aparent-

Santa Cecília patrona dels

dolçaina”; “donar-ne en ta-

cola, i molts altres esdeveni-

ment ben feta, almenys de

músics i posteriorment, l’any

bal i dolçaina”; “parèixer un

ments que es fan tant a Cas-

portes cap a fora, ja que la

2009, va tornar a rebre un al-

dolçainer”; “portar un pet

telló com a altres localitats;

tradició del so de la dolçaina

tre reconeixement: el premi

com un dolçainer”; “dolçai-

però a més, també participa

i el tabal es troba totalment

Onda Cero a la Música. Però

ner i torero, no pots ser-ho”;

en altres combois de majors

recuperada a la capital de

sens dubte el millor premi de

“ésser més vell que un dolçai-

aspiracions com aplecs, el

La Plana i, a hores d’ara,

tots l’hem de trobar en la qua-

ner” ; però sobretot, sobretot

Concurs per a Intèrprets No-

qui vulgue ja té l’oportunitat

litat dels nostres músics, que

no oblidar-se mai de “fer la

vells i la Trobada Veïnal o

d’acudir a una escola de ti-

avui per sort interpreten mu-

del dolçainer”, així de segur

l’Homenatge a la Dolçaina i

tularitat municipal per acos-

sica popular amb una forta i

anirem bé!

el Tabal, que ja fa anys que

tar-se a la pràctica d’aquests

sòlida base, això sí sense obli-

des de l’Escola Municipal de

dos instruments que sempre

dar mai que “dolçaina paga-

Saluda els veïns en les festes de la Magdalena | música i festa

la festivitat de Sant Antoni

colla el Magre

rer bé participant en cerca-

El poble, la festa i la música: un homenatge a les bandes Alberto i Luis Cabedo Mas

s la música de banda,

sics que formen part de les

sens dubte, un dels

nostres bandes. La banda de música és una de les agrupacions més característiques a la terra valenciana. El País Valencià s’ha convertit en un referent per la qualitat de les seues bandes, que enherben la vida social de pràcticament tots els pobles de les nostres

elements més arrelats

als nostres pobles i de les nostres festes. En un llibre com aquest volem, com no podia ser d’una altra mane-

comarques. La banda de música es composa per un grup de músics instrumen-

ment el naixement dels seus membres. D’aquesta manera, la banda es converteix en un espai d’esbarjo, però també d’aprenentatge, de socialització, d’estructuració de l’oci, i de creació de vincles personals que s’afermen a través de la pràctica musical conjunta. Les bandes de música han sigut el principal vehicle per donar accés a l’educació musical de valencians

| música i festa

aquest tret tan característic

ditoris i teatres fins les processons per carrers i places a les ciutats. Però, als nostres pobles, la banda de música és molt més que una agrupació musical. Algunes de les bandes simfòniques de pobles de les comarques valencianes tenen història i tradició que es remunta a més de cent anys. Les famílies han estat vinculades a la vida de la banda des de pràctica-

colla el Magre

ra, dedicar unes paraules a

tistes de vent i percussió fonamentalment, encara que incorporen alguns instruments de corda, com ara violoncels, contrabaixos, arpa o piano, en moltes de les seues composicions. Clarinets, oboès, flautes, fagots, saxòfons, trompes, trompetes, trombons i tubes, amb tota classe d’instruments de percussió, es conjunten per fer una sonada, textura de la qual es converteix en signe d’identitat dels nostres pobles i de la nostra cultura. A diferència de les orquestres simfòniques i filharmòniques, les bandes no adhereixen alguns instruments, com ara violins i violes, a les seues files, i els seus espais de concert van des dels au-

com són la música i els mú-

els límits de l’aprenentatge musical formal, i donen resposta a la demanda d’accedir a la vida musical a professionals i amateurs. La FSMCV naix en l’any 1968. Des de la seua fundació ha estat presidida per figures rellevants en el panorama musical valencià com Antonio Andrés Juan (19681973); Vicente Ruiz Monrabal (1973-1976); Enrique Carpi Aliño (1976-83); Angel Asunción Rubio (1983-

1998), Vicente Escrig Peris (1998-2002), Santiago Algado Finestrat (2002-2006) i Josep Francesc Almeria Serrano, actual president. Al llarg de la seua trajectòria, la Federació ha rebut nombrosos premis i distincions per la seua labor cultural i social. A Castelló, la presència de les bandes i de les societats musical ha sigut una constant al llarg dels anys com a bon exemple de poble del País Valencià, i el seu paper dins de l’àmbit cultural castellonenc és de gran rellevància. Bandes com la Schola Cantorum de la Vall d’Uixó, la La Unió Instructivo Musical La Esmeralda d’Almassora, la Unió Musical de

Vilafranca, o tantes altres, tenen una llarga tradició de pràctica i d’excel·lència musical, guanyant grans quantitats de premis en certàmens, tant a nivell provincial, regional, nacional i internacional. Algunes bandes simfòniques a les principals ciutats del País Valencià, s’han consolidat com a agrupacions musicals professionals, establint-se com a estendard de les senyes musicals dels pobles. Aquest és el cas de la Banda Municipal de Castelló. Amb una llarga trajectòria de més de 80 anys, la Banda Municipal de Castelló és avui en dia un dels referents indiscutibles de les

bandes de tota la geografia espanyola i internacional. La banda naix al voltant de 1925 de la mà del director Pascual Asensio Hernández i, comptant amb més de 50 músics professionals i de reconegut prestigi, realitza des d’aleshores una tasca de difusió de la nostra música i la nostra cultura. En aquest article volem, també, retre homenatge al que ha sigut el seu director els últims anys, i que ha dut a la Banda Municipal al seu màxim esplendor: el mestre Francisco Signes. Baix la direcció de la seua batuta, la Banda Municipal de Castelló ha pogut incrementar considerablement el seu repertori amb nombroses

| música i festa

colla el Magre

neguts de les orquestres més rellevants. Per tal de configurar una estructura de bandes i escoles de música comunes, es va crear, ara fa més de 45 anys, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). En l’actualitat, la FSMCV agrupa a 541 societats musicals i les seues escoles de música amb 40.000 músics, 60.000 alumnes i més de 200.000 socis. Aquestes xifres fan que el País Valencià tinga aproximadament el 50% de totes les bandes i escoles de música de l’estat espanyol. A través d’ella es promou i difon el gust i la pràctica de la música en estructures educatives que superen

i valencianes. Les societats musicals, presents en el 90% dels municipis d’Alacant, Castelló i València de més de 200 habitants, s’han conformat com un projecte social i educatiu únic en el món i són el principal agent cultural del País Valencià. A través d’una estructura d’escoles de música, en la major part dels casos associades a les bandes de cada poble, s’ha proveït de coneixements, aprenentatges i experiències musicals a una societat que, avui en dia, és una de les que té un percentatge de músics més alt d’Europa. Una gran quantitat de prestigiosos valencians engreixen les files entre els músics més reco-

El rotllo i canya ; la banda sonora d’una festa

gut en-salsar la tasca de les bandes de música i, en particular, de la Banda Municipal de Castelló, com a signe d’identitat musical i també de la festa de tots els pobles valencians i, entre ells, del nostre poble de Castelló.

Joan Miravete Sebastià

otes les festes tenen

podíem ser diferents i així

El context històric on va

una música o mú-

en el nostre cas tenim el

nàixer el nostre pasdoble no

siques que les iden-

Rotllo i Canya com a músi-

podia ser més depriment,en

tifiquen en el cas de les

ca oficial de les Festes de la

plena postguerra civil, però

principals festes del País

Magdalena.

retrocedim una mica més

Valencià tenim, el Fallero a

La història del Rotllo i

encara; durant el segle XIX

les falles, l’himne de Les fo-

Canya és molt particular i

a Castelló a part de la Ro-

gueres a Alacant, les mar-

ara breument tractaré d’ex-

meria de la Magdalena do-

xes de Moros i Cristians i

plicar-vos-la

cumentada des del segle-

un llarg etc... A Castelló no

damunt.

per

damunt

| música i festa

colla el Magre

la Magdalena, la Setmana Santa, els Nadals, les Festes de la nostra patrona Mare de Déu del Lledó, o les sempre presents “Festes de Carrer”, solen comptar amb la musical presència de la Banda Municipal; tant és així, que costa imaginar-se actes tan propis de la nostra tradició com el Pregó sense que siga ella qui tanque la comitiva. I, per suposat, no podem obviar el gran paper que la Banda Municipal de Castelló realitza com a valedora representant i ambaixadora de la nostra ciutat, la nostra música i les nostres tradicions. Per tot això, des de la Colla del Magre, hem vol-

composicions que han esdevingut himnes de les nostres festes. Cal també destacar el fet què en els últims anys la banda municipal ha pogut gaudir d’acompanyar a grans solistes i intèrprets. És, per tant, la nostra Banda Municipal un tret característic de la Ciutat de Castelló, i és el seu un treball continu d’aproximar la música a la gent de Castelló. Així, a més dels ja coneguts concerts que ofereixen amb freqüència a l’Auditori i Palau de Congressos i dels entranyables matins al Parc Ribalta, són també dignes de menció les seues participacions en els principals actes festius del poble de Castelló. Festivitats com

XIV i molt reforçada des de

1852, any del VI centenari

rellançar La Romeria de la

vocar un certamen musical

a guanyadora la peça del

del trasllat i any també on

Magdalena.

a la plaça de bous per tri-

Mestre Pepito García “Rot-

s’afegeix un símbol avui

Des de 1939 al 1944

ar el pas -doble identifica-

llo i canya”, la lletra de la

dia irrenunciable com es la

tot va seguir igual, més o

tiu de les nostres festes per

qual va ser escrita per Àngel

canya a la romeria i algu-

menys, però l’any 1945 es

votació popular. La Banda

Sanchez Gozalbo i cantada

nes coses més, com dèiem

va refundar la Romeria i va

Municipal sota la batuta

per primera vegada al Tea-

es feien altres festes com

passar a ser les Festes de la

del mestre Felip va anar in-

tre Principal el dia 22 de fe-

les del mes de Juliol com-

Magdalena amb una dura-

terpretant les distintes peces

brer següent.

memorant la victòria de

da d’una setmana, gaiates

entre les quals no estava tan

A l’igual que la música

la ciutat sobre el setge que

monumentals (amb intents

sols la guanyadora sinó al-

que és una barreja de tona-

el general carlí Cabrera va

de cremar-les al finalitzar la

tres de ben conegudes com

des populars la lletra també

dur a terme els dies 7,8, i 9

setmana festiva), corregu-

“Castalia” dels germans Te-

recull textos populars, i un

de juliol de 1837 i en com-

des de bous ,cavalcada del

rol o ”Gaiates i traques” de

breu relat de la Romeria “se-

memoració d’aquells fets es

Pregó,creació de 12 sectors

Sanchís, incorporades tam-

guim tots a la processó” o

va construir l’obelisc al pas-

encarregar de fer saltar pels

als absolutistes. Per tant,

gaiaters i un llarg etcètera

bé a la música castellonen-

“amb la canya pel camí tots

seig de Ribalta.

aires l’Obelisc i tot el que

aquesta festa va ser esbor-

que amb moltes modifica-

ca de festa. En acabar totes

anirem”; així com la lletra

això representava en l’ima-

rada del mapa en el nou rè-

cions ha perdurat fins avui

les interpretacions i per una

de melodies populars valen-

guerra els Carlins que vivi-

ginari col·lectiu,el mite del

gim dictatorial i en quedava

en dia. Així les coses l’any

majoria

cianes com “Les penes són”,

en al nostre Raval es van

Castelló liberal que derrota

un altra que era la que calia

següent el 1946 es va con-

públic assistent va triar com

acabada

aclaparadora

| música i festa

bé,

colla el Magre

Dons

”Mon pare no té nas”

“El tio Pep se’n va a l’hor-

En fi jo crec que podem

ta” i finalment posa el “alé

dir què en aquesta música

pum“ substituint el final de

està continguda tota l’essèn-

l’himne del mestre Serrano

cia musical del nostre poble

què no va tindre molt bona

i és per això què quan un

acollida.

fill de Castelló sent aques-

També hi trobem fragments

netament

castello-

nencs com són el ball dels

Sònia Alegre

ta música se li posa la carn de gallina i sobretot si és un diumenge de Magdalena.

Nanos del dia del Corpus què

Molts pobles han de buscar

és el típic “Xocorroxoc bres-

les rondalles forasteres, al meu poble no li cal

VITOL

quillera i albercoc”, una invocació a Tombatossals en el

hi ha prou dónes rondalleres.

“menjarem confits i dolç tor-

Jota de Llucena

ró i a l’ermita pujarem”, tam-

a jota d’aquest po-

agrupacions musicals i de la

ble de la comarca de

qual procedeix el seu nom.

l’Alcalatén, ens expli-

El rondar a les xiques és

ca, amb aquest doble sentit

tota una tradició de la nos-

tant propi valencià, que és

tra terra, i tot i que en altres

un orgull per als pobles de

llocs també s’estila o s’es-

bé trobem el crit de guerra del

Bibliografia:

his-

les nostres comarques tindre

tilave, no deixa de ser ben

C.E. Castelló, el “Pam, pam

toria y leyenda de un pueblo

una rondalla però també,

cert, que en els afers de ron-

tindre dónes a qui rondar,

dar cada poble tenie el seu

tasca principal d’aquestes

estil i els seus costums, però

J.Sanchez

Adell

Alvar

| música i festa

,orellut” posterioment substi-

Magdalena

colla el Magre

Les rondalles: l’alegria dels bons rondallers

tuït pel”som de Castelló”

Monferrer.

el que mai podia faltar era

la rondalla d’Els Llauradors

de les nostres comarques

convertit en grups d’escena-

als de principis fins mitjans

l’acompanyament musical.

i gràcies també, a les nom-

per celebrar amb nosaltres

ri, que quasi podem afirmar

del segle passat, van arribar

broses

que,

que el Dia Gran de les Fes-

que toquen més per mostrar

a provocar la desaparició de

afortunadament, la majo-

any rere any, ens visiten a

tes de la Magdalena està a

que per celebrar i tenen en-

molt del nostre folklore i de

ria de gent tenim en ment

la Cavalcada del Pregó del

punt d’arribar i, al mateix

comanada la tasca de vet-

moltes de les nostres tradici-

la imatge d’una agrupació

tercer diumenge de Quares-

temps, mostrar-nos i delec-

llar per la conservació de

ons i la rondalla no en va

musical rondallera gràcies a

ma, procedents dels pobles

tar-nos amb el folklore pro-

cançons i melodies que, com

ser una excepció.

pi de cadascuna d’aquestes

ens diuen F. Pardo i José Àn-

Entre els anys cinquanta

localitats.

gel Jesús-Maria al seu llibre

i setanta del segle passat,

Avui en dia, la majoria

“La música popular en la

l’economia i en conseqüèn-

dels pobles que ens envolten

tradició valenciana”, “han

cia, la societat de les nostres

ja han tornat a recuperar la

passat a ser peces de museu

terres va canviar dràstica-

tradició de la rondalla tot i

del nostre patrimoni cultu-

ment. Aquests canvis van

que el seu paper social ha

ral, perquè la societat a la

fer que les comarques lito-

passat a ser un poc diferent

qual pertangueren ha can-

rals, on començava a pro-

d’aquell que aquestes agru-

viat notablement en un es-

liferar la industrialització,

Aquest despoblament va

pacions tenien en origen. En

pai de temps relativament

veren augmentar conside-

fer que molt del nostre patri-

aquest moment, aquestes

curt”. I és que, les transfor-

rablement la seua població,

moni cultural s’anara per-

agrupacions musicals s’han

macions econòmiques i soci-

al mateix temps que les po-

dent ja que el propi despo-

Bureo pels masos: Bureo al Mas de la Venta (02-01-2013) Vistabella del Maestrat

blacions d’interior s’anaven quedant despoblades.

| música i festa

agrupacions

colla el Magre

A la capital de la Plana,

Rondalla de Vistabella del Maestrat (Foto: Núria Garcia Vicente)

blament impedia organit-

les seues formes de diversió,

ta, ràpidament va iniciar

ens definien, que en diferen-

çar la recerca d’elements

Va ser en aquest mo-

zar al personal necessari per

molt diferents a les tradici-

la tasca de recuperació i

ciaven la nostra societat de

culturals tradicionals però

ment quan es van crear

a la celebració de diferents

onals i que van anar origi-

restauració d’algunes de les

la resta de les societats del

tot seguit, els pobles també

molts dels museus etnolò-

tradicions. Però, per contra,

nant el seu arraconament.

tradicions perdudes o a punt

món.

van iniciar-se amb aquesta

gics dels nostres pobles i

l’augment ràpid de la po-

No oblidem que ens trobem

d’extingir-se. Per sort, enca-

Primer van ser les ciutats

tasca de recuperació i res-

també quan es van anar

blació en les zones costane-

en aquest moment, en un

ra no ho havíem perdut tot!

on, especialment, la burge-

tauració de les tradicions i

restaurant festivitats o ele-

res i industrialitzades, tam-

moment on a la nostra soci-

I és que el despertar del

sia intel·lectual va comen-

el patrimoni perdut.

ments festius, donant-los

poc va ajudar a conservar

etat regnen la innovació i el

nacionalisme va provocar

una nova vida, un nou

aquest patrimoni, ja que en

progrés, termes aquests que

l’interès per la recerca, pel

sentit o significat diferent

molts casos hi havia dificul-

van renyits amb la conser-

redescobriment dels signes

al que van tindre en temps

tats d’acomodació a les no-

vació de les tradicions.

i arrels d’identitat del nos-

passats, diferent al que tin-

Tots aquests factors van

tre poble com a bloc, i dels

gueren a la societat tradi-

produir la pèrdua total o

nostres pobles com a unitats

cional, per passar a consi-

A més, als fenòmens del

parcial de moltes tradicions

locals. I allò, que feia anys

derar-se, a partir d’aquests

despoblament interior i la

i de gran quantitat d’ele-

s’havia abandonat per ca-

moments,

superpoblació litoral/indus-

ments festius però, afortu-

duc, vell i tradicional, ara

d’identitat nacional, co-

trialitzada es va afegir un

nadament, el despertar als

tornava a ser de moltíssima

marcal o local, com peces

altre factor molt important:

anys setanta del sentiment

importància, ja que forma-

d’interès cultural o com

l’evolució de la moda i de

nacionalista i autonomis-

va part, eren, els trets que

productes de consum.

ves formes culturals alienes

símbols

| música i festa

com

colla el Magre

a la població nouvinguda.

torna a rondar i gràcies al

postures especials; els gui-

espontani que es mereix la

hem de saber, que tradició i

Molt s’ha fet en el camp

ronda per rondar a la xica

treball de molta gent a títol

tarrons –ja siguen mascles

rondalla popular.

innovació no tenen perquè

musical i molt queda per fer,

fadrina per desig del seu es-

individual, de les Seccions

o femelles- no han perdut el

I, pel que fa a la xicote-

estar renyides i poden anar

però les nostres rondalles són

timat, la rondalla ara ronda

Femenines, dels grups de

seu sabor; les bandúrries –

ta percussió, tornen a redo-

ben agafades de la mà i així

una mostra ben viva, cada

per ensenyar al poble les se-

danses i de gent que sempre

com diu una de les cançons

blar panderos i panderes,

una jota tradicional com la

vegada amb més incorpo-

ues cançons i la seua dedi-

ha estimat el seu poble, es

dels Obrint Pas- continuen

cànters,

canyetes,

de Xàtiva -de la mà del can-

racions juvenils, de l’estima

cació, potser sota el pretext

poden escoltar pels nostres

“pessigant les emocions”.

culleres i castanyetes, bote-

tautor Feliu Ventura- ben bé

que sentim pel nostre poble

de rondar a alguna xica

carrers melodies tradicio-

Tot d’una manera molt par-

lles llaurades, canyes bada-

pot canviar la seua lletra

i les nostres tradicions i qui

fadrina, però no ens enga-

nals que ens són pròpies.

ticular, especial, imitant la

des i morters, i molts altres

per denunciar situacions ac-

sap algun dia el paper de la

ferrets,

Les rondalles han tornat.

manera de fer antiga, que

atifells de procedència ben

tuals i explicar-nos que “dos

rondalla torne a ser més sem-

mateixa, de la mateixa ma-

Tornen a ser agrupacions

portava a filar prim, dife-

casolana com ara els antics

alcaldes es barallen per un

blant a aquell que un dia va

nera que tampoc ho és la

de músics que toquen ins-

renciant la forma de tocar

garbellets de cuina.

hortet que tinc jo / per a fer

tindre i torne a passar el que

societat que ens envolta, ni

truments de cordam de per-

de la rondalla del poble de

Són el saber fer d’un po-

xalets de luxe / i plantar-me

diu la granaïna de Monta-

tenen les mateixes convicci-

cussió i fins, i tot de vent,

la del poble veí.

ble, la seua manera d’ex-

un camp de golf”, o bé fo-

verner, que sempre que algú

ons el xic i la xica estimada.

sense oblidar-nos de les po-

Els instruments de melo-

pressar-se i de celebrar, de

mentar-ne l’ús de les noves

cante, hi haja qui vullga

Però, el que importa –o com

tents veus dels cantaors i les

dia, tocats potser amb el que

comboiar els dies de festa,

tecnologies: “la de la panxa

ballar-la. Esperem que així

a mínim a molta gent ens

cantaores. Les guitarres i el

sembla poca precisió i mes-

i guarden a les seues lletres

pelà / ja no lo vorem més /

siga! Llarga vida a les ronda-

importa- és que amb la fi-

seu so tornen a ser la base

tria, continuen donant a les

molts coneixements popu-

s’ha fet nòvio a Mallorca/ i

lles i per suposat, als ronda-

nalitat que siga, la rondalla

alternant colps i raspits i

cançons el caràcter graciós i

lars. Això sí, però també

parlen per internet”.

llers i les rondalleres!

| música i festa

nyem, la finalitat ja no és la

colla el Magre

La rondalla ara, ja no

Els “bureos” una tradició ben nostra

nostres terres. Existeix però

El mateix ocorre amb les

on la gent vivia quasi ex-

una gran diferència entre

celebracions dels Bureos i

clusivament del camp, del

les unes i les altres, les pri-

implícitament amb els balls

ramat o de la mar, una èpo-

meres són de producció prò-

que en l’esmentada festa

ca on la població es disper-

Xavier Ripollés Prades | Professor de dansa i estudiós de la Cultura Tradicional Valenciana

pia, creades pels valencians

s’interpretaven. Els Bureos

sava pels termes dels pobles

amb instruments autòctons

són una manifestació po-

i la vida a l’espai rural dels

configurats amb elements

pular de les nostres terres

masos tenia un protagonis-

que produeix la mateixa

que també desapareixen de

me rellevant en la societat

terra. En canvi, les noves

forma majoritària, però que

d’aleshores.

músiques i danses, perden

en alguns casos han arribat

La festa que sempre ha

aquesta mediterrània sin-

fins als nostres dies. Actu-

constituït la vessant lúdi-

gularitat,

així

alment estan prenent força

ca del quefer quotidià dels

una progressiva globalitza-

de nou, si bé han hagut de

ciutadans, tenia amb els

ció també en aquest camp,

reinventar-se creant nous

bureos un dels seus majors

un fenomen inevitable però

espais i usos adients per a la

exponents, especialment si

que va arraconar progres-

societat contemporània.

tenim en compte que eren

a música i la dan-

ha passat socialment més

del segle XX. Aquestes me-

sa d’arrel tradicional

desapercebut,

propiciant

lodies i danses, que neixen

constitueixen

una

que en molts casos les me-

per a l’oci de la col.lectivi-

part important del patrimo-

sures de protecció hagen ar-

tat local o comarcal en una

ribat irremeiablement tard.

època determinada, acaba-

ni cultural immaterial dels

rien cedint terreny a altres

patrimoni que en no tenir la

deixa d’interpretar els balls

músiques i balls que fruit

sivament, els instruments,

Per endinsar-nos en el vell

l’habitual forma de diver-

visibilitat física que puga te-

tradicionals com una natu-

de les modes de cada mo-

els usos, hàbits, els costums,

mon dels bureos, cal traslla-

tir-se i relacionar-se, i per

nir el patrimoni material ha

ral forma de diversió a fi-

ment es generalitzarien per

melodies i danses de produc-

dar-se en el temps fins a una

tant una excusa perfecta

sofert un deteriorament que

nals del segle XIX i principis

tot l’estat arribant així a les

ció pròpiament valenciana

societat bàsicament rural,

per reafirmar o ampliar no-

| música i festa

La societat valenciana

colla el Magre

valencians i valencianes, un

iniciant-se

ves amistats dins la col.lecti-

cial de la festa. Però també

Generalment l’espai ha-

sió s’interpretaven de for-

d’influència on hi havia es-

vitat veïnal, local o fins i tot

la gastronomia, el festeig o

bilitat per al ball de bureo

ma pública, i en molts ca-

pecial devoció cap a aquest

comarcal.

els jocs tenien cabuda per

era l’era, la regularitat del

sos amb una indumentària

santuari, el mateix ocorria

configurar un tot al qual se

terreny d’aquesta permetia

especifica a fi de remarcar

al santuari de Sant Miquel

l’anomenava fer bureo.

major estabilitat als balla-

algun esdeveniment relle-

de les Torrocelles on s’ajun-

Fer sonar algun instrument o ballar es constituïa quasi com una necessitat

Per tan, “bureo” no era

dors, si bé en èpoques en

vant de la cultura local o

taven i encara hui en dia

per a no quedar-se al marge

tant sols ballar i fer sonar

què la climatologia no ho

comarcal, com per exem-

s’ajunten per fer bureo els

en les nits de diversió en la

la música popular, era una

permetia, l’espai més ampli

ple podia ser el cas del Ball

habitants de poblacions i

societat d’ aleshores, de ma-

festa més amplia que es

d’una casa o d’una taverna,

Rodat a Vistabella, ball del

massos dels termes de Llu-

nera que el que no ballava

convocava,

es convertien en el lloc adi-

dolçainer a Benafigos, Ball

cena, Atzeneta o les Useres,

era perquè feia sonar algun

entre masovers d’una ma-

ent per a desenvolupar-lo.

del Corro a Palanques, Ball

entre altres.

instrument de corda o de

teixa zona, a fi de cele-

percussió, i en molts casos

brar esdeveniments com la

s’era al mateix temps tant

matança del porc, el final

músic com ballador

d’una collita, o de la sega.

sover o conjunt de masovers

Els balls i la música però

festives

de la comarca. Els bureos se celebraven majoritàriament als masos del terme, sent així un ma-

Caldria remarcar el caràcter intimista dels bure-

sants de Forcall.

Els bureos es podien programar amb major o menor antelació, de manera que

s’organitzaven

i tot tenien un caràcter in-

en moltes ocasions s’impro-

els que convocaven els ve-

en el mateix poble i molt

tercomarcal, com és el cas

visaven amb poc de temps i

tenien un protagonisme es-

ïns i veïnes a una festa que

menys en espais públics.

de la festa de la Verge de

fins i tot alguns eren coinci-

de caràcter intimista, on la

pecial en la realització d’un

podia durar tot el dia, la

Eixe protagonisme el pre-

l’Estrella, on s’ ajuntaven

dents. En molts casos es so-

música i el ball tradicional

Bureo, de forma que no es

nit o ben bé tot un cap de

nien les danses, que al con-

rondalles i balladors dels

lien organitzar per partides

constituïen una part essen-

concebia un bureo sense

setmana..

trari que els balls de diver-

pobles del voltant i de l’àrea

de forma que, generalment,

eren

| música i festa

ocasions

expressions

os, de forma que en poques

Perdut a Castelló o Els DanHi havia bureos que fins

En general, els bureos

colla el Magre

generalment

ballar les melodies típiques

als rondalles dels grups de dansa; així, la gent acompanyava les melodies amb elements que trobava al

o carrasquilla, de canó o canut (segons la comarca) i en rogle o en filera. Al transcurs dels anys,els bureos també

continuava amb la jota, i s’anava accelerant amb el fandango, aquesta circumstància afegida a la dificultat

mantenir-se davant la complexitat de les passades. No devia abandonar el ball fins que no fora la ballado-

solien ser persones joves,a les que se’ls coneixia amb el nom de corders, perquè tenien com a compromís el de pagar i proveir de cordes els instruments dels músics, així com del menjar o beguda que s’anara a consumir durant la festa. Els bureos eren oberts, si bé òbviament la gent que hi

que es configurava amb gent de diversa procedència i diversitat generacional, bandúrries, guitarres, guitarrons, llaüts, citres, octavilles, entre altres instruments, s’ajuntaven amb els de percussió com les castanyoles o postisses, els pitos, els cànters, panderos, ferrets, cascavells, entre altres.

seu abast, com podia ser un cànter que colpejava amb una espardenya, una botella rapejada amb algun metall com podia ser una cullera, dues culleres que es colpejaven entre elles, o simplement amb l’acompanyament de palmes. Els tipus de balls que s’interpretaven generalment so-

incorporen els balls que arriben fruit de les noves modes; així quan apareixen les polques, les masurques o els passos dobles, entre altres, arriben a barrejar-se amb les melodies i balls locals en una simbiosi de pervivència i adaptació als usos, costums i els instruments que es fan servir a la mateixa

en la interpretació dels moviments que comportava el fandango obligaven a molts balladors a abandonar el ball davant la complexitat o l’esgotament que els produïa el ball, de manera que sos el finalitzaven les parelles més balladores. A les nostres comarques la dona era la que majori-

ra la que li ho demanara. Aquesta circumstància és comuna a totes les nostres comarques, però hi ha excepcions com el cas de Culla on és l’home el que exerceix aquest domini. Al cantador en canvi li estava atorgat el poder de decisió d’inici del ball, de les mudances, la crítica o

accedia era gent ben avinguda amb les persones que l’organitzaven o amb els propietaris del domicili on s’anara a celebrar.

La rondalla tradicional anava profusament acompanyada de percussió, un costum que s’ha perdut en gran mesura en les actu-

lien ser la seguidilla,la jota i el fandango, amb les seues variants coreogràfiques de quatre, de sis, de tres, de huit, de nou, de carraspera

festa. El ball s’iniciava amb la seguidilla que per la seua senzillesa solia ser de participació majoritària,

tàriament dominava en el ball, és ella la que inicia els passos que s’han d’improvisar a cada moment, l’home per tant havia de seguir-la i

les lloances, la indicació de canvi de parella o allargar el ball, de manera que músics i cantadors podien fer durar un fandango tant i com els

| música i festa

colla el Magre

La música i els balls de Bureo La música s’interpretava per una rondalla de corda

cada partida organitzava el seu bureo. Les persones encarregades d’organitzar un bureo

que així ho requeria com era el cas del ball del canut. Els xiquets anaven adquirint la seua formació de

el limit de resistència dels balladors. Altres en canvi si s’era amic del ballador, es cantava el final del ball a fi de no deixar entreveure la derrota del ballador front a la insistència o creixen complexitat de les passades que interpretava la dona. Pel que fa a l’estructura del ball cal dir que els pas-

rent, i era molt comú anar canviant de parella cada cop que el cantador iniciava una cobla, de manera que el pas a interpretar era aquell que tenia a bé iniciar la parella que en aquell moment et tocava en sort. Si bé la manera més habitual de ballar era en rogle, en molts casos els balladors

manera progressiva, i ho feien mimetitzant els moviments que pares, familiars o amics realitzaven, això si, l’espai destinat als mateixos no era el de la gent adulta, de manera que ballaven al mig del rogle creant el seu propi cercle, o ho feien en espai a banda. Per entrar a formar part del rogle ja es

sos que s’interpretaven no estaven preestablerts, i els balladors rivalitzaven per arribar a conèixer aquells que major complexitat te-

s’ajustaven a l’espai que tenien disponible, de manera que es podia ballar també en filera si calia. En altres casos era el tipus de ball el

devia tenir una certa edat i destresa a l’hora d’executar els balls.

SUMINISTRES HOSTELERS

Hopibar s.l. MUNTATGES COMPLEMENTS PER A: BARS - RESTAURANTS COL·LEGIS - COL·LECTIVITATS DISTRIBUÏDOR

Pol. Estadi, Nau 51 Tel. 964 212 203 / 064 203 222 · Fax 964 241 822 12004 CASTELLÓ

Ctra. N-340, km 1050,3 12500 VINARÒS Tel. 964 401 912 Fax 964 401 755 4colors@4colors.es www.4colors.es | música i festa

colla el Magre

nien, o fins i tot crear-ne de nous i que per tant tothom desconeixia. Cada parella interpretava un pas dife-

vinguera de gust. Moltes vegades balladors i músics entraven en una mena de joc en el qual es posava a prova

em va deixar bocabadada.

I és que Pep Gimeno és,

dirigir pel camí de la músi-

Pep Gimeno és conegut per

com se sol dir, un home de

ca tradicional valenciana.

tots com a Pep “Botifarra”.

poble. Va nàixer a Xàtiva

Durant la seua infantesa es

Però vaja la meua sorpresa

el 1960 en una família que,

va empapar de les tradicions

Laia Alegre

al llegir que el malnom de

com la majoria, vivia del que

populars que Otilia li anava

Botifarra el va heretar de

tenia. Ni molt ni poc, sim-

ensenyant. De la mateixa

l’agüelo de s’agüelo- que es

plement el justet per a viu-

manera que ella, han estat

diu prompte-, qui anava tots

re. D’un barri pràcticament

moltes les persones majors

els dies a la font de Norasco

agrícola era d’esperar que

que han abocat els seus co-

rec que és la primera

dels grans cantaors de la mú-

i demanava per esmorzar pa

Pep continuara treballant la

neixements sobre la tradició

vegada que em pose

sica valenciana. Fins i tot pot

amb botifarra. Una història

terra o cuidant els animals.

i la cultura dels seus pobles

a escriure un article

resultar profitós tindre eixe

que no em sona gens desco-

Però a hores d’ara assegura

en Pep, qui ha sabut integrar

i em fa tant de respecte. Si

cuquet a la panxa en anar

neguda, ja que el meu besa-

que una de les seues majors

tot açò al llarg de la seua tra-

contarem totes les paraules

escrivint les línies -encara

vi Vicent va rebre el malnom

frustracions ha estat no ser

jectòria musical.

que he escrit i he esborrat me

que això està per veure.

de “Magre” per demanar

llaurador ni ramader.

D’aquesta manera, Pep

Mirant unes cosetes d’ací i

vivències de Pep que em re-

això cada volta que anava

Sent ben menut, Boti-

va començar a introduir-se

les tot el llibret. Però bé, no

altres d’allà no podia deixar

corden a la meua infante-

a esmorzar. I gràcies què era

farra es va quedar a viu-

tímidament en el món de la

es pot esperar una altra cosa

de sorprendre’m cada volta

sa i a les meues arrels. Ara

un sangonereta, avui aquesta

re amb s’agüela Otilia, qui

música amb les albaes que es

quan estàs escrivint sobre un

més en trobar anècdotes i

vos posaré un exemple que

colla es diu Colla el Magre.

sense dubte va ser qui el va

cantaven al seu poble en el

| música i festa

pareix que ompliria jo a so-

colla el Magre

El cant d’estil valencià: Pep Gimeno “Botifarra”

bon grapat de persones da-

En aquell moment, ha-

ells està Pep Gimeno. I és per

van publicar el seu disc ano-

cle com Déu mana. I és que

no va ser fins l’any 1982,

vant l’escenari del Feslloch

guera estat molt fàcil deixar

això que una veu tan única

menat Cants i balls de La Cos-

acompanyant al gran artis-

amb 22 anyets i encara cara

cridant “Barxeta! Barxeta!”

la música com a un bonic

com es la seua no es va per-

tera, el qual es pot considerar

ta, estava Lola, la de la Tor-

de xiquet, quan va entrar a

com si la vida se’ls anara

record de la seua joventut i

dre en l’oblit, sinó que, des-

el segon disc de Pep, ja que

re, així com la seua rondalla

formar part del grup Sarau.

en això. Inclús n’hi ha ha-

dedicar el seu temps a altres

prés de la dissolució del grup

pren part de la majoria de

habitual i una escenografia

En poc de temps, es va fer

gut versions d’aquesta cançó

menesters més seriosos. Però,

Sarau, Pep es va incorporar a

les cançons. Des d’aleshores i

que et furtava l’alè. Perquè

un dels cantaors principals,

per altres grups com Obrint

¿no és prou seriós ser un ele-

l’Escola de Danses de Xàtiva.

de forma progressiva, Pep es

abans d’aquest disc, Pep

juntament amb Lola, la de la

Pas, qui integren els nous rit-

ment actiu en la recuperació

En aquesta agrupació va

va anar distanciant de l’Es-

s’havia dedicat a la música

Torre, i en a penes tres anys

mes i la tradició en les seues

i manteniment de la nostra

romandre quasi 20 anys, que

cola fins que l’any 2006 va

tradicional, a la seua recupe-

Sarau va encetar el seu disc,

cançons.

tradició? ¿no és prou seriós

no és poca cosa. L’any 2000

presentar el seu primer disc

ració i a tractar de mantenir

Cinc anys després de l’ar-

fer més fortes les arrels que

en solitari, Si em pose a cantar

aquesta senya nostra d’iden-

que és alhora el primer disc

ribada de Pep al grup Sarau,

ens identifiquen com a po-

cançons.

titat. Amb Si em pose a cantar

de Pep Botifarra.

aquest es va acabar diluint.

ble? ¿no és prou seriós trans-

El canvi va ser brutal, es

cançons, però, Pep entra en

És en aquest disc on podem

Acabava així aquesta etapa

metre aquesta estima pels

passava de cantar albaes

una nova forma de fer mú-

trobar cançons com la Ma-

en la vida de Pep, en la qual

nostres costums a través de

als carrers i les places dels

sica, en el que es coneix com

laguenya de Barxeta, la qual

va aprendre moltes lliçons,

la música? Doncs pareix que

pobles, a cantar en el Gran

a nova música. No pensem

amb els anys ha guanyat un

no tan sols de música, que

encara hi ha prou gent en

Teatre de Xàtiva, ple de gom

que açò va suposar un punt i

ressò grandíssim. Encara puc

sense dubte han marcat la

el País Valencià que pensem

a gom d’espectadors impa-

final a la música tradicional

tancar els ulls i veure a un

seua manera de fer.

que sí ho és i, per sort, entre

cients per veure un especta-

en la seua vida, sinó tot el

| música i festa

Balls i cançons de la Costera,

colla el Magre

recorregut de les Fires. Però

nari, van passar tres anys i

tors se’ls plenava la boca al

quatre premis Enderrok que

perspectiva, Pep va acon-

der destorbar la espontaneï-

sense quasi adonar-nos, Pep

parlar d’aquest artista amb

va rebre pel seu disc Te’n can-

seguir integrar aquests dos

tat amb la que Pep canta la

tornava a estar damunt l’es-

totes les lletres. Els elogis i

taré més de mil.

mons, ja que aquesta nova

desena de cançons que com-

cenari del Gran Teatre de

agraïments omplien les pà-

I el millor de tot és que ni

música ha guanyat molt de

ponen el disc. Resultaria

Xàtiva per presentar el seu

gines describint la seua feina

els escenaris, ni els elogis, ni

coneixement popular i expe-

realment difícil escollir-ne

segon disc en solitari, T’en

amb paraules o frases com

els premis han pogut ni tan

riència amb la incorporació

una. Però crec que pot resul-

cantaré més de mil. Deu mil

«impagable», «tots els va-

sols rebaixar una miqueta

de Botifarra.

tar fins i tot més difícil tro-

persones van tenir la gran

lencians haurem d’agrair-te

eixa humilitat i naturalitat

Aquest nou disc, va fer

bar un dia de la Magdalena

sort d’escoltar cançons com

l’esforç», «un regal que no

que porta en la seua mira-

que el nom de Pep Botifarra

en què a la Colla El Magre

ara el Romanç de les jugado-

li acabarem de pagar mai»,

da i que complementa a la

guit- i de quina manera! I la

començara a rodar per tot

no sone l’U d’Aielo. És per

res del burro, El vetlatori o La

«èxit memorable» i un llar-

perfecció la seua potent veu.

cosa no acaba ací, ja que ahí

arreu. Ràdio, premsa, en-

això que aquesta cançó té

jota improvisada, entre altres.

guíssim etcétera.

Perquè, senyores i senyors,

on el veieu sempre de con-

trevistes, periodistes, teatre,

una tonadeta especial per a

Una vegada més, Pep deixa-

És per això que els premis

encara que parega impossi-

cert cap ací concert cap allà,

televisió... qui li haguera dit

nosaltres que, sense dubte,

va bocabadades a totes i tots

i reconeixements que ha re-

ble treballar com a soldador

Pep es meneja pel món sense

a aquest home de poble fa

ens recorda a aquells dies

amb la seua extraordinària

but Pep Gimeno han estat

a l’ajuntament de Xàtiva i

mòbil ni carnet de conduir

30 anys el que li’n venia da-

de l’any on els carrers de La

veu i la seua poca vergo-

molt nombrosos. Així podem

ser un dels majors referents

(de poble fins als ossos!).

munt! L’estudi de gravació

Plana fan olor a pólvora i

nya -en el bon sentit, clar- al

trobar el premi al millor disc

del nostre País en el cant d’es-

La raó de tot açò és ben

no és pot comparar al car-

sabor a cacau.

parlar.

Folk i Noves Músiques per Si

til, Pep, amb molt d’esforç i

senzilla, Pep canta perquè

em pose a cantar cançons o els

moltes hores, ho ha aconse-

vol. No té cap pretensió de

| música i festa

colla el Magre

però ni tan sols açò va po-

contrari. Amb aquesta nova

rer i el contacte amb la gent,

I així, d’escenari en esce-

Als periodistes i escrip-

refranys amb els que les ri-

lencià fa falta més persones

plement canta el que ha

alles s’apoderen de tothom.

com ell que facen més fortes

aprés dels demés perquè no

I que ningú es pense per

les arrels que ens connecten

es perda, perquè les dites, les

cap moment que en els seus

amb el passat per tal de no

Comptar amb la música de xaranga és fer festa

cançons, els romanços i la

concerts no trobes més que

oblidar mai qui som i d’on

Tania Ruiz Alegre

tradició popular es conserve

gent gran que va a recordar

venim. Per això, des de la co-

amb el temps i no quede re-

la seua joventut. En les ac-

lla només ens resta a dir un

legada a un record del nostre

tuacions de Pep pots trobar

GRÀCIES grandíssim a Boti-

folklore. I és precisament per

gent de totes les edats, per-

farra. I que ens seguisca can-

la sinceritat absoluta amb la

què també els més jovens

tant mil i les que vulga!

que canta que les seues actu-

s’emocionen

acions tenen tant d’èxit.

per unes hores, una mica

sentir-se,

n any més, em trobe

interior. Aquest any, com

ací, davant de qua-

que treballem el tema de la

tre fulls en blanc

música a la festa, jo parlaré

que passaran a formar part

Perquè anar a un concert

més connectats amb les se-

de Pep no és cap esdeveni-

ues arrels i la seua identitat

del meu article del llibret per

Comence a escriure, però,

ment que passe desaperce-

valenciana.

a la Magdalena 2 014. Com

una melodia em ronda el cap

de les xarangues.

Per això, les valencianes

sempre, em pose a redac-

tota l’estona, no sé ben bé per

Botifarra fa gala de la seua

i els valencians tenim molt

tar emocionada i tractant

què, però prompte ho sabré.

prodigiosa memòria quan

que agraïr a Pep Gimeno.

de plasmar tots eixos senti-

Em centre. I us situe per

diu una bona tira de dites i

Ja que en aquest País Va-

ments que ballen pel meu

a què entengueu què és una

| música i festa

but. En les seues actuacions

colla el Magre

fama ni res per l’estil. Sim-

dels objectius que es marque

anaven els llauradors a

nats anteriorment, on Da-

s’experimentaven en tocar

Així com les xarangues

una descripció. Les xaran-

la xaranga.

treballar als horts, feien el

vid és el que s’encarrega del

tant a la banda com a la xa-

també formen un grup, un

saxo alt.

ranga i em digué que com

grup de “bon rotllo i com-

gues són agrupacions mu-

Quan dic que tenen un

seu descanset asseguts als

sicals, compostes per una

caràcter festiu, ho dic amb

reguers, fet que feia que si

Jo, amb la seua experièn-

a músic ambdues li ompli-

panyonia” on s’ajuden les

quantitat que oscil·la entre

totes les lletres. Si la festa

havia plogut tacaren el seu

cia, ja que porta quasi tota

en personalment, però què

unes a les altres per fer quan

8-12 músics, amb un caràc-

ajuda a fer música, la mú-

pantaló de terra, i com que

la vida sent músic de ban-

l’objectiu era prou diferent.

més rebombori millor.

ter festiu.

sica encara més a fer festa i

la terra allí és rogeta…

da i set anys a “Show curts

A la banda tot té un caràc-

“La xaranga pot amenit-

Aquestes estan formades

allí es troben les xarangues.

Doncs bé, allí m’esperava

do it”, volia que em parlara

ter més seriós, mentre que

zar qualsevol situació fent

per instruments de vent i

La melodia d’abans tor-

per reunir-se amb mi David

sobre les xarangues, com so-

tocar amb la xaranga signi-

que un moment tranquil

de percussió. D’aquests úl-

na a rondar el meu cap i és

Ibáñez Barrera, gran amic,

lien formar-se, què és el que

ficava estar a la festa i fer la

de celebració passe a ser un

tims solen aparèixer la cai-

ara quan recorde d’on ve i

músic de la banda: Unió

fan, què significava formar

festa als altres.

moment festiu, molt més di-

xa, els plats i el bombo, o

quina cançó és.

musical de Betxí i compo-

part d’una d’aquestes agru-

Em va comentar de fet,

vertit. Quan més s’anima la

de vegades, les “rumberes”,

Tot ve de l’entrevista que

nent de la xaranga: “Show

pacions i moltes coses més,

que per a ell, les millors

gent, més s’anima qui brin-

conjunt de tres tamborets

vaig realitzar quan vaig co-

curts do it”. Aquesta xaran-

que em va explicar d’una

cançons que es toquen a la

da la música de festa.”, em

units.

mençar amb aquest article.

ga la formen nou persones

manera tan natural i entu-

xaranga són aquelles, les

diu.

I de vent, trobem trom-

Me’n vaig anar fins a Betxí,

que van decidir juntar-se a

siasta que vaig sentir enveja

quals qui les escolta es pot

Per això, jo vull saber

petes, trombons, saxos alts i

terra dels culs rojos, malnom

fer grup gràcies a la relació

del que un músic pot arribar

involucrar al màxim ba-

com ho fan els músics de

tenors, flautins...Pot canviar

“atorgat” a la gent d’aquest

que van guanyar en la ban-

a transmetre.

llant i cantant amb ells. De

xaranga

algun instrument en funció

poble des de fa molts anys.

da. En ella apareixen gran

Per començar, em va ex-

forma que músics i gent del

tan bé els seus objectius. I

del lloc on es vaja a tocar o

I és que, es diu que, quan

part dels instruments nome-

plicar les diferències que

poble són un.

ací David m’explica que

aconseguir | música i festa

per

colla el Magre

xaranga, us intentaré fer

Clar ben creguda de mi,

solen ser cançons conegudes

Així, és com David an-

vaig buscar-la i vet ací que

i divertides, tan com ho són

helant moments millors on

ara no puc llevar-me-la del

les anècdotes que els poden

les xarangues eren recone-

Pel que es veu xaranga i

cap...

ocórrer als membres de les

gudes econòmicament com

colla tenen coses en comú,

xarangues.

cal, i no hi havia competèn-

responc. Grup de gent que

de lletra, que canten músics

I és que de vegades, tots

cia deslleial de mercat, em

i oients, perquè veieu ben

tenim el cap en altre lloc,

conta i recorda les anècdo-

clarament el caràcter festiu

com jo avui en la cançó...

tes de la seua xaranga, on

de les xarangues, diu així:

I fins i tot, un music de xa-

inclou una ocorreguda a la

“A mí me llaman el tablón,

ranga pot anar a tocar a Vic

nostra terra: “Eixe dia ha-

porque me gusta el

sense el seu instrument a

víem de tocar a la plaça de

morapio,

l’equipatge, havent de tor-

bous i vam estacionar el cot-

tot està en enfocar-ho cap

hi ha altres cançons molt

pero prefiero beber vino, a

nar a per ell abans que co-

xe amb tots els instruments

al públic i tindre en comp-

típiques que tot el món co-

que me llamen serapio,

mence l’actuació.

dins mentre dinàvem. La

te per a qui van a tocar i

neix, i que cada xaranga

que yo no bebo por beber,

en quines situacions, “per

toca al seu estil.” I és ací on

exemple, si anem a la Mag-

ció arribant a temps”.

amb la festa fan i viuen el que són. Ara ja, sols reflexione, i recorde el que em cantava la iaia quan era menuda i plorava: “Xiqueta va que la música tot ho sana”. Doncs jo, veien els temps que corren, per sanar, sols pense

sorpresa fou nostra en arri-

que bebo por olvidar...

una xaranga, pot oblidar que

bar i adonar-nos que aque-

que caldrà escoltar la veu

li demane una mostra d’al-

porque bebiendo se olvida,

havia de reservar un pis on

lla zona estava reservada

del poble, plena de música,

dalena no falla el Pasqualet

guna d’aquestes melodies i

porque bebiendo se olvida

pugueren dormir els músics,

per a la festa i que la grua

és clar.

si vas a l’hort...” comenta

em diu: ¿Una típica? Doncs,

el tener que trabajar”

havent de dormir aquests en

ens havia llevat el cotxe

mentre es riu. “Però també

escolta la del tablón.

una quadra tota la nit.

amb tot dins. Sort que som

| música i festa

O l’equip que contracta

colla el Magre

Us mostraré la seua part

bona pinya i trobarem solu-

Les cançons que es toquen

Magdalena Vítol!

Músiques del món Lidón Alegre

men que s’ha convertit en

origen a tants comentaris,

música i en Caste-

un clàssic de les festes, i la

Has vist que instrument mu-

lló més cert que en

veritat és que pocs actes dels

sical porte aquella agrupació?

cap lloc. Un dels actes que

que es realitzen en la set-

I has vist les majorets que es

més nacionalitats compor-

mana de la Magdalena su-

menegen totes alhora? I el

ta és el Festival Internacio-

peren en expectació aquest.

del costat pensà (i casi tots

nal de Música de Festa, on

La gent acudeix en massa

agrupacions musicals de diferents països participen.

A conseqüència de la

bretot quines cares la dels ho-

reducció del pressupost, la

mes que van veure desfilar a

Junta de Festes, s’ha vist

semblats dones amb uns mo-

obligada ha reduir els dies

viments tan sensuals.

en els quals gaudim de la

Els components de les di-

companyia del nostres ve-

ferents agrupacions van ves-

ïns, començant el dijous en

tits en la diferent indumen-

compte del dimarts que ve-

tària del seu país, oferint

nien anteriorment. Han participat les Ma-

formes, lluint orgullosos la

jorets Unity’s & Marching

cinta verda magdalenera.

Band de Croàcia, la Ban-

Solen desfilar pels carrers

da Hongara Solt Va’ros Jo-

alegrant els festejos majors

voszene Caara, Jubal del

tíssimes Agrupacions més

els castelloners) que cos més

mentre duren les festes, i a

Holanda, Gaoba Gorje de

en els noms tant dispars

per a veure’ls desfilar pels

estilitzat tenen però en eixes

banda de l’espectacle de la

Eslovènia, la Banda Juve-

com difícils de pronunciar i

carrers i en l’espectacle que

faldetes tan curtes deuen de

Plaça Major, participen en

nil de la Ciudad de Mèxic,

l’única que no pot faltar, la

Aquest any es celebra la

se celebra en la plaça major.

passar un fred. Te’n recordes

el desfilada d’Animança y

la Sexta Flota Americana

nostra, la Banda Municipal

XXVI edició d’aquest certa-

També pocs els que donen

de la vegada que van venir els

Final de Festes.

con la base en Itàlia, i mol-

de Castelló. Com a novetat,

| música i festa

una gran varietat de color i

colla el Magre

o hi ha festa sense

brasilers? Que corbes, però so-

l’any passat va assistir la

guel Soler, presentador del

realitzat relacionades amb

premi de 500 euros, i el dis-

Banda Militar de l’OTAN,

acte, va ressaltar l’enorme

aquest certamen son molt

seny guanyador passava a

amb seu a València que va

labor de Signes, que fins i

diverses, com ara el concurs

ser propietat de la Junta de

oferir una actuació especta-

tot va portar la nostra Ban-

de Cartells que anunciaven

Festes.

cular en la Plaça Major.

da entre les tres millors de

el festival en el qual podien

Malgrat que les bandes

tota Europa.

participar tots aquells artis-

venen de diferents punts

L’any 2012 va ser espeja

Als inicis del festival eren

tes que ho desitjaren. La te-

del món, totes tenen com a

que totes les bandes parti-

menys les agrupacions que

màtica era lluire, els requi-

nexe d’unió, que la música

cipants van rendir home-

participaven,

amb

sits per a poder presentar

siga la protagonista de les

natge al mestre Signes que

el temps s’ha consolidat,

el cartell eren ben senzills,

Festes, i així compartir la

abandonava la direcció de

i precisament per aquest

havien de ser originals, inè-

seua alegria amb tots els

la Banda Municipal de Cas-

motiu, actualment, moltes

dits, sense firmar, en format

castelloners.

telló després de trenta anys

agrupacions que estarien

vertical, sobre un suport de

al front de la Agrupació.

interessades en participar

cartó-ploma i, el més im-

Diferents adaptacions de

es queden a les portes per

portant, havia de figurar de

cançons populars conegu-

la gran afluència, i és que

manera ben visible: “ Festes

des, com pasdobles i mú-

la gran majoria dels que ho

de la Magdalena, Festival

sica pop, van emocionar i

proven volen tornar.

Internacional de Música de

però

| música i festa

significatiu,

colla el Magre

cialment

sorprendre al públic. Mi-

Les activitats que s’han

Festa”. S’atorgava un únic

Ben còmoda, clar que sí! Lledó Alegre

entenem la quantitat de feina i personal que comporta? Les orquestres poden ser de molts tipus, des de duos a molts integrants, i segons la magnitud d’aquesta les

na discussió de si me veig bé

Cada plaça, carrer, colla

del dia les que ens

o no, unes sabates de tacó,

o gaiata s’ompli de melodi-

preparen per a una

arreglar-se el monyo en grà-

es de totes les classes i per a

nit molt moguda, i es que

cia i per finalitzar uns tocs

tots els gustos, per a que nin-

en Magdalena, una vega-

de maquillatge. En canvi en

gú es quede sense una nit de

da que la ciutat es troba a

esta setmana això es el que

diversió.

fosques comencen les llums

menys preocupa, sinó la co-

En la meua opinió, són

però sobretot la música.

moditat per aguantar unes

les orquestres les reines de

Qualsevol nit que eixires de

bones caminades, perquè a

cada nit, totes les edats po-

festa, hauries d’elegir “mo-

l’arribar a casa poques coses

den gaudir de música de di-

delito” començant en la eter-

quedaran sense embrutar.

ferents èpoques i estils, ¿però

molt. En els casos de duos en els quals hi ha un teclat i una veu els preparatius son els mínims, però en altres casos quan l’orquestra es gran, es necessiten varies hores per muntar i unes altres per fer

ba nosaltres, els espectadors,

unes nits espectaculars, en

probes de so. Els espectacles

ens anem, però ells encara

les millors companyies.

normalment

durar

tenen feina, ja que el materi-

Hi ha diferents colles que

unes cinc o sis hores, les ho-

al ha de ser guardat. Però si-

participen de forma activa

res que verdaderament gau-

guen grans o menudes, esta

en la organització de revet-

dim, però una vegada s’aca-

clar que totes ens fan passar

lles populars, com la Colla el

solen

| música i festa

ón les últimes llums

colla el Magre

hores de preparatius varien

certs, alguns en música en

nòmica, i en temps de crisis

ens van acompanyar l’any

tindre el seu protagonisme

de ball, com en l’exterior.

ça de les Aules, és principal-

valencià.

ja se sap... Però molt ben re-

passat, i tan volguts com Pep

els grups locals com Vain

Però per més bona que

ment està la que va animar

També algunes gaiates

buda per la joventut, ja que

Gimeno “Botifarra” que ens

Vermin, Subverssia y Heres

siga la festa o més varietat de

els meus primers anys d’eixir

són responsables d’aquets

apropa la música de discote-

va fer disfrutar de nits plenes

of Dreams.

llocs on anar, totes les nits te-

de festa en els meus amics i

actes, i el barri acudeix a la

ca als carrers, lloc de celebra-

de records de la nostra terra

Des de l’any 2009 el Festi-

nen un moment d’inflexió, ja

per això li guarde un record

celebració de les festes fun-

ció de les nostres Festes. Prou

i de cançons tan atemporals

val de Djs també es celebra

es l’hora d’anar-se’n a casa?

especial, o la Colla el Baca-

dacionals, i en alguns casos

coneguda la disc mòbil de la

que es podia trobar públic de

a l’avinguda el Mar, aug-

Per aquells valents que a les

lao en el Carrer Lluis Vives.

no sols el barri sinó moltes

Plaça Cardona Vives, que la

totes les edats. També van

mentant cada any el núme-

5 del matí encara pensen en

Són unes beteranes ja que

persones més de diferents

darrera Magdalena va ser

ro d’assistents, fins al punt

aprofitar la nit fins a l’alba,

porten anys animant als

punts de Castelló i de fora de

una de les més visitades.

que la Magdalena 2013 el

que no es preocupen que hi

castelloners i sempre estan

la ciutat, com en el cas de la

Altres actuacions protago-

recinte es va quedar menut

ha festa de sobra i per a tots

plenes. Altre referent es la

Gaita de 10 en la Plaça Ma-

nistes de les nits magdalene-

als 15 minuts de començar,

els gustos. Per als més disco-

Colla el Pardal, que des de

ria Agustina.

res són les del recinte de con-

albergant a milers d’espec-

tequeros, totes estan obertes,

Encara que en els últims

certs de Castelló, on cantants

tadors, principalment joves

o al menys les cèntriques i en

da ha treballat per formar

anys, moltes orquestres es

de diferents estils donen a co-

que vibraren baix la música

dies com divendres o dissab-

part de les festes. I si busques

substitueixen per disc mò-

nèixer a tots els castelloners

House i Dance del moment a

te quan hi ha molta gent es

una música més alternativa,

bils, principalment per in-

els seus concerts. Artistes tan

milers de vats, tant en la part

pràcticament impossible en-

en la Plaça l’Ereta, la Colla

tentar estalviar, ja que su-

coneguts com Rosario, Moji-

coberta del recinte, on s’em-

trar sense haver de fer una

la Cosa Nostra ofereix con-

posa molta diferència eco-

nos Escozidos o La Musicalité,

plaçava l’escenari i la pista

bona cua. I per aquells, que

| música i festa

l’any 1989 que va ser funda-

colla el Magre

rei Barbut, que és en la Pla-

els agrada la festa més típi-

que en arribar a casa un bon

els seus fills, però de totes ma-

ca de la Magdalena, poden

resopar és el que es necessita

neres succeïx. De sobte tots sal-

anar de colles.

per poder descansar i estar

ten i ballen, més fort que abans

preparat el dia següent.

si es pot, perquè han sentit una

La música en valencià més viva que mai Cada dia que passa hi ha més grups i artistes

Vingues

d’on

vingues,

t’agrade un estil de música o

“...I així ocorre que et trobes

de les nostres cançons, la man-

un altre, o preferisques el vi

ballant rodejat de gent, grups

ta al coll, i saps que no és una

o la cervesa, el que pràctica-

d’amics, gent rient i depén on

nit de festa normal, que és una

ment tots tenim en comú és

estigues fins a uns pares amb

nit de Magdalena...”

Jordi López

senda a grups que, molts

mençar a norma-

d’ells, a dia d’avui poden

litzar l’ús de la

ser considerats un referent

llengua al País Valencià,

musical arreu dels Països

rossega encara i alcança

han estat molts grups que

Catalans.

tot el poble.

han anant fent camí per

Són molts els grups i so-

Al Tall (Processó)

arribar a la situació actual,

listes que han contribuït a

músics com Al Tall, Ovidi

arribar a la plenitud de la

Montllor, Raimon, entre

música en valencià i estic

altres, van anar obrint la

convençut que aquest arti-

pols i terra la taparen, però el mal que vingué d’ella mal d’Almansa,

| música i festa

colla el Magre

es que es va co-

La història ja està passada,

cle no farà justícia a tots,

un discs amb el grup Els

romanços, etc.1, El Cau del

assenyalats: Miquel Gil,

i les barreres que vàreu

perquè segur que faltaran

La vida anar tirant,

pabordets que està format

Llop, Sonadors de la Guai-

Mara Aranda –ex-membre

construir

noms importants en la mú-

l’amor és pa amb

pels nets i nétes d’un dels

ta, Riu Sec, La Romàntica

de Cendraires i L’Ham de

No coneixeu el sud que

sica feta en el nostre país.

formatge,

fundadors de Carraixet i

del Saladar, Quamlibet,

Foc, i actualment implica-

crema per guiar el nord!

el pa amb formatge és

que tenen un disc conjunt

Aljub, Krama, Trencaclos-

da amb Solatge i Artcaica–

Feliu Ventura ( torn de

en el present i en el futur

vida,

anomenat Dentetes de llet

ques, Sitja, Màrius Asensi

i Pep Gimeno ‘Botifarra’.

preguntes)

de la música feta a casa

la vida anar paint.

-2010-. Tres Fan Ball, que

i 21 Grams, Saüc, La Be-

Les nostres preguntes són

nostra, podem afirmar que

Miquel Gil (L’amor és

va enregistrar el seu primer

niterrània –amb els canta-

la força

demostra estar en plena for-

aquesta està en la seva mi-

Déu en barca)

disc el 1994 (Fadrina Poruga)

dors Josep Aparicio ‘Apa’ i

Que les vostres respostes

ma, ja que compta amb dos

llor etapa, ja que podem

Durant les dues últimes

i que aquest passat 2013

Teresa Segarra–, Carles Dé-

no saben aturar

puntals importants, que són

trobar grups que toquen

dècades han aparegut mol-

va enregistrar el seu quart

nia... són uns quants noms

Veureu els senyals tren-

en Feliu Ventura amb set

gairebé tots els estils exis-

tes més formacions tradi-

disc, en directe, (La Quadri-

que de ben segur gaureu

cant fronteres, els murs

discs a les esquenes (L’única

tents, des de la música folc,

cionals, que donen conti-

lla), en els seus quatre tre-

escoltat alguna vegada. I

diferència -1996-, Estels de

passant pel rock and roll o

nuïtat a la música d’arrel i

balls podeu trobar temes

tres artistes més que han

tela -2000-, Barricades de pa-

el hip hop fins a la música

tradicional, com Saó o Car-

variats i de ball tradicional

destacat per motius prou

electrònica.

raixet, Aquests últims, ja

valencià entre els que inclo-

Així doncs la música en

veterans,tenen un projecte

uen els valsos, masurques,

la nostra llengua està en

intergeneracional molt in-

boleros, polques, “scotish”,

disposició d’arribar a gaire-

teressant on comparteixen

cançons d’oficis artesans,

Però anem a centrar-nos

per -2003-, Que no s’apague la llum (conjuntament amb en Lluís Llach) -2005- Alfabets de futur -2006-, Música

| música i festa

2 http://www20.gencat.cat/portal/site/ culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4 c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid =bb5bb080776d6210VgnVCM100000 0b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bb5b b080776d6210VgnVCM1000000b0c1e 0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contenti d=a710c5bdf1378210VgnVCM100000 8d0c1e0aRCRD&newLang=ca_ES

La cançó d’autor també

colla el Magre

bé tota la societat.

1 Podeu trobar més informació i els seus discs a: www.tresfanball.com

i lletra -2011- i l’últim en di-

tradicional, en el seu últim

vent

Arrap que naix a València

I Rosariet la carnissera de

marques valencianes, noms

en Pau Alabajos amb tres

disc (Amor de terra) fa una

tenim regadiu,tenim secà,

(l’Horta) amb lletres com-

la Xara

que de ben segur us sonen,

discs (Futur en venda -2004-

versió amb la guitarra de la

present, futur d’un poble

batives, una formació molt

La Dama d’Elx, la Delicà

ja sigui perquè són de la

,Teoria del caos -2008- i Una

Muixeranga que posa la pell

sobirà.

jove que promet fer ballar

de Gandia

vostra comarca o perquè

amable, una trista, una

de gallina. El grup Verdcel,

Arrap (el cor al vent)

moltes places i sales de con-

i el Miquelet de la Seu

han tocat en alguna festa

petita pàtria -2011-) a dia

que aquest 2014 fa 10 anys

Un dels estils de música

certs aquest 2014 i que ja

La Panderola, les xicones

major o aplec.

d’avui no només són una

del seu primer disc (On està

que comencen a tenir més

té el seu primer disc (Ara

de Xixona

referència al País Valencià,

el lloc? -2004-) i que ja està

grups emergents en l’es-

va de bo -2011-) i per últim

Ramonet i uns amics de

Sorda, que també comp-

si no que també ho són a la

preparant moltes sorpreses

cena musical valenciana

però no per això el menys

Barcelona

ten amb quatre discs edi-

resta dels Països Catalans

per

Andreu

és el hip hop o rap, on hi

important, ja que segura-

Tirants i Carmesines

tats, (Vigila -1999-, Garro-

i fins i tot, com és el cas

Valor amb tres discs pu-

podem trobar grups com

ment és un dels grups amb

gegants del Romaní.

tades -2006-, Saó -2008-,

d’en Feliu Ventura, també

blicats (En les nostres mans

Rapsodes3 amb tres disc

més projecció en els propers

La Gossa Sorda ( Farem

L’últim

a Xile. També voldria des-

-2010-, A l’ombra de l’obscu-

(Contes per versos, OUIEA i

anys, Atupa (Quatribarap

Saó)

que

tacar en Nestor Mont que

ritat -2012- i Malrat la pluja

Pessics i pessigolles -2014-),

-2012).

No podem deixar de fer

2014 tornaran a la càrrega

ja compta amb tres discs

-2013-) és un altre cantau-

El tio Pep, els quintos d’Al-

esment a la música rock,

amb un nou disc, o grups

(Cendraires, Sentit i Amor de

tor que puja amb força.

zira

ska, reagge i de mestissatge

com

i els guerrers de Moixent

que segurament és la que

pinyaes (De terme -2011-,

El Rat Penat, el moro

compta amb la presència de

Homes, homenets i caga-

Muza, el tio Canya

més grups arreu de les co-

mandúrries -2013-), Tirant

celebrar-ho.

Tenim la història, tenim

exquisida entre la cançó

l’arrel,

d’autor i la cançó popular i

xaloc, llevant i el cor al

com

heretge

sembla

Gossa

-2011-)

que

Almorranes

aquest

garra| música i festa

terra), qui fa una barreja

Grups

colla el Magre

recte Vers l’infinit -2013- ) i

3 Podeu descarregar els discs a www. rapsodes.com

Tashkenti (Batega -2012-),

), Malnom amb dos discs

ja anem fent!

cos editats (1.0, 2.0, 3.0) i

barreja de rock, reagge i

ques de Castelló, omplint

The smoking souls o Mu-

Corre lliure pel poble la

barrejant sons de tota la

ska no deixaran a ningú

de música cada any aques-

editats (Malnom -2010-, i

groman omplen de música

fera ferotge

vida amb la música elec-

sense moure l’esquelet.

ta comarca, però d’aplecs

Voltors -2012-), Atzembla

més roquera l’escenari mu-

Mentre sonen les cançons

trònica com a base melòdi-

també amb dos discs editats

sical valencià, per ser just

cada nit

ca que ha tingut molt èxit

(arrels -2010- i el teu viatge

haig de dir que hi ha molts

I en cada concert Teresa

a les places d’arreu del País

“Tota pedra fa aplec (Aplec

recorregut i altres que tot

-2012), Odi (El badar de les

grups que malauradament

rep homenatge

Valencià .

dels ports)”

just comencen, l’Aplec de

consciències -2012-, Agravi-

no surten en aquest article

I ens fa recuperar l’esperit.

I si voleu anar-vos avan-

Són molts els pobles i ciu-

la Plana, L’Aplec de la Ma-

ats (Què més dóna? -2001-,

(per desconeixença meva) i

Aspencat ( l’herència)

çant als esdeveniments, us

tats de les comarques va-

rina, l’Aplec de la Mariola,

Mira Endavant -2006-, Riure,

que segurament haurien de

Però la sensació d’aquest

recomano un grup que co-

lencianes que promocionen

el tirant Rock en són alguns

pecar, crear… -2009, Torn de

ser nombrats. Ah, i no he

passat

estat

mença ara, però que està

la cultura musical de casa

exemples.

Paraula -2012-), Indefinits

parlat d’Obrint Pas, per-

grups com Aspencat que

format per músics amb

nostra, i moltes entitats

“Hi ha gent a qui li moles-

(maqueta -2007-, ni l’últim

què ja hi ha un article dedi-

ja tenen quatre discs (Obri

una llarga experiència, i

que treballen desinteressa-

te que es parle, s’escriga

ni el primer -2009-, per no

cat a ells.

la llauna -2009-, Naixen

que els veurem en molts

dament per seguir potenci-

o es pense en català, és la

2013,

han

D’aplecs, trobades, i fires i festes

n’hi ha gairebé a tot el territori, alguns amb molt

caure -2013-), Sant Gatxo

Ei! La cara al vent

primaveres

Inèdit

concerts aquest estiu, són

ant l’escena musical valen-

mateixa gent a la que li

(quan ja és tard -2002-, si

Que se n’adonen que ja

-2012- i Essència -2013-)

els VaDeBo , i amb la seva

ciana, l’Aplec dels Ports

molesta que es parle, s’es-

tanque els ulls -2006- i Llum

som el present

o Orxata Sound System,

amb més de trenta anys

criga i es pense”

Ei! Que quede patent

amb els seus deu anys de

d’història, és un dels més

Ovidi Montllor.

D’un temps, d’un país que

trajectòria i amb tres dis-

importants de les comar-

Cada primavera Escola

Tardor

(revolu-

4 http://www.musikaze.com/ ca/musica/grups/grup. php?cod=7472&site=vadebo&

| música i festa

-2012-),

-2011-,

colla el Magre

lo rock (Socarrats -2013-

ció de l’estat latent -2012-),

que formen Escola Valenci-

d’anys anteriors i també el

tacar el Feslloch, que s’or-

“La unió fa la força”

i les relacions fluïdes entre

dicionals Trobades d’esco-

ana aporten una xarxa des-

nombre de concerts i grups

ganitza cada any a mitjans

El Col·lectiu Ovidi Mont-

els professionals d’aquesta

les en valencià. Al voltant

centralitzada idònia per a

participants. Així les co-

de juliol a la població de

llor (COM) és una associ-

plataforma.6

d’aquestes festes per la llen-

la producció del festival. La

ses, la Gira ha consolidat

La Plana Alta, Benlloch i

ació que va nàixer l’any

lectiu de músics organitza

gua, Escola Valenciana va

Gira acumula xifres rècord

en un circuit que funciona

que aplega a molta gent

2004 amb l’objectiu de do-

cada any els premis Ovidi

crear l’any 2006 el projecte

en el panorama musical

d’aparador de la música en

vinguda de les diferents

nar-li a la música en valen-

Montllor, on es premien els

La Gira destinat a l’alum-

valencià: més de 130.000

valencià i que, a més, de-

comarques

Castelló.

cià “la dignitat i la projecció

millors discs de l’any en di-

nat de secundària, batxille-

assistents en les set edicions

mostra la bona salut de què

També són un actor im-

que es mereix als mitjans de

ferents categories, així com

rat i universitaris. Es tracta-

anteriors. A més, Escola Va-

gaudeix aquest sector en

portant el la recuperació de

comunicació”, com ells ma-

diferents premis (honorífics,

va d’ampliar l’oferta de les

lenciana ha editat més de

els últims any,perquè no és

la música en la nostra llen-

teixos proclamen a la seva

artistes revelació,ètc...)7

trobades escolars a l’àmbit

100.000 exemplars dels set

fruit de la casualitat que la

gua les festes populars i/o

web.

aquest

De Raimon als Rapsodes;

juvenil i de potenciar un

compilatoris de la col·lecció

producció de discos al País

alternatives que hi ha arreu

col·lectiu compta amb més

d’Ovidi Montllor a Obrint

circuit estable amb infraes-

Disc de la Música en Valen-

Valencià s’haja multiplicat

del territori, com per exem-

de 100 grups integrants i

Pas;

tructures de qualitat i amb

cià. Xifres històriques que

per dos durant els últims

ple les Falles populars i

tracta també de cohesionar

d’Al Tall a Orxata Sound

la possibilitat de promocio-

demostren la bona salut de

anys.5

combatives de València o

internament el sector dels

System.

nar els músics i cantants en

la música feta en la nostra

les festes alternatives de

músics i cantants que s’ex-

valencià per tot el territori.

llengua.

la Magdalena, ja que do-

pressen en valencià, de ma-

nen veu als grups de casa

nera que pugui facilitar el

nostra.

foment del treball en xarxa

Destaca l’important aug-

5 Extret de: http://www. escolavalenciana.com/categories/ index/100/la-gira-festival-itinerantde-musica-en-valencia

Actualment

col·

6 Extret de : http://lanostramusica. wordpress.com/orxata-soundsystem/ com-col%C2%B7lectiu-ovidimontllor/ 7 Www.musicaenvalencia.com

| música i festa

Amb aquest propòsit, les

De La Gira podem des-

Aquest

colla el Magre

Valenciana celebra les tra-

coordinadores

comarcals

ment d’assistents respecte

No m’agradaria acabar aquest article sense

lluny encara de ser-ho. 8

parlar d’un documental

En definitiva, la música

necessari per poder saber

en valencià està ben viva,

més sobre la música en

és més, està millor que mai,

valencià.

i com podeu veure amb

València necessita una

grups molt joves i molt pre-

cançó és un documental

parats, que segur ens faran

que s’endinsa en el gran

ballar i cantar en més d’una

moment que travessa la

plaça, ja sigui de Magdale-

música en valencià. Més

na, en un concert o d’algun

de 30 músics, periodistes

aplec.

Feliu Ventura | Cantant i autor de cançons

algrat el silenci,

A poc a poc, en el trans-

i després d’anys

curs del primers anys de la

de tèbia i tími-

dècada de 1990, s’assen-

da recuperació de la nostra

taren les bases de la gène-

analitzen el que coincidei-

llengua a les escoles, al vol-

si d’aquesta nova realitat

xen a denominar com el

tant dels anys noranta va

musical desacomplexada.

millor moment del sector

aparèixer una nova gene-

Una gènesi poc cuidada

de tots els temps. Quanti-

ració de músics que vehicu-

per les institucions fins el

continua obstaculització de

laven el seu missatge en la

1995 on es va produir un fe-

la recuperació de la música

llengua del seu país.

nomen nou: La negació i la

en valencià.

i professionals del gremi

| música i festa

tat, qualitat i diversitat en

Llarga vida a la música!

colla el Magre

Música en valencià: l’hora dels drets pel bé comú

normalitat dins d’un país

són les claus. L’objectiu: la

8 Extret de : http://musicaenvalencia. wordpress.com/documental/

Mentre naixien bandes i solistes cada quatre dies,

els havia vist nàixer. Arribats

aquest

punt,

una vegada trencat el cer-

Montllor van començar a

cle d’invisibilitat (recordem

treballar en la visibilitza-

que sense el suport institu-

ció d’aquesta nova fornada

cional) ens trobem en una

de músics desconeguda per

situació de crisi econòmica

formular la nova situació.

per la cultura del bé comú

És cert que cada vegada

perquè només un país amb

hi ha més música en va-

una cultura enriquida en la

lencià, és cert que la quali-

complexitat, en cooperació

tat és desigual entre molts

a l’espai on es produeix,

bons grups i solistes, però

és capaç d’encarar els seus

també és cert que la preca-

reptes de futur autònoma-

rietat manté en condicions

ment i independentment

indignes molts dels treba-

de les persones que ocupen

lladors de la nostra músi-

temporalment les institu-

ca (gestors, programadors i

cions. Els polítics canvien

músics) i això posa en perill

però la cultura es queda. I

la continuïtat d’allò que vo-

la nostra història com a po-

lem consolidar.

ble hauria de ser una lliçó

El repte del futur és conquerir els drets com a treballadors que els músics no

per al futur.

LA FEDERACIÓ DE COLLES DE CASTELLÓ US DESITJA UNES BONES FESTES MAGDALENA 2014 | música i festa

el COM Col·lectiu Ovidi

al nostre país. Treballem

colla el Magre

molts músics agrupats en

bona part de la societat que

que hauria de servir per re-

hem tingut reconeguts mai

Sempre anirem Obrint Pas Jordi López

Al país de l’olivera hi ha un riu de paper unes galtes color terra

da amb el món musical ens

tat molt dur per a

sorprenia... Obrint Pas feien

l’espai musical va-

una aturada il·limitada.

lencià... a les acaballes del

Segurament hi ha mol-

al país de les riberes

2013 va saltar la notícia

tes coses que no sapigueu

hi ha un canyar sota els estels

que el mític grup Al tall ple-

d’Obrint Pas però no les des-

i un mural de fulles seques

gaven veles després de gai-

cobrireu en aquest article, és

a l’ombra d’un taronger

rebé 40 de fer-nos partícpis

més, aquestes línies només

Obrint Pas (Al país de

de la història a través de la

intenten ser un petit i hu-

l’olivera)

música. Pocs mesos després

mil homenatge de la Colla

una altra notícia relaciona-

El Magre a aquest grup que

i un somriure d’argent

dant moments de la vida,

“Sonen les festes arreu de

tes Magdalenes, i en tants

sentiments de dies passats

les comarques,

moments quotidians de les

que ja no tornaran.

sonen al ritme de les nos-

Recordar la primera ma-

nostres vides.

tres dances

Mentre escric aquest ar-

queta autoeditada en “cas-

dances de guerra: tabals i

ticle, decideixo que escol-

sette” (Obrint Pas) que va

dolçaines...”

taré tots els discos que tinc

caure a les meves mans,

Els crits de la terra (La re-

per casa i m’adono que

on també cantaven algu-

volta de l’ànima -1997-)

parlar d’Obrint Pas sense

nes cançons en castellà,

L’any següent (1997) van

més, no és fàcil, ja que es

com “Que viva Zapata” i

editar el seu primer CD “La

barregen molts sentiments

que molt sovint girava en

revolta de l’ànima”, amb no-

i molts moments de la vida

el meu “walkman” (us en-

més cinc cançons ja van

diària que jo, com moltes

recordeu d’aquest aparell?),

començar a definir els sons

altres persones de vàries

en van fer tres de maquetes

que a dia d’avui els han ca-

generacions

viscut

en cassette. Però el 1996 van

racteritzat i que penso que

amb Obrint Pas com a ban-

fer un pas important , gua-

han marcat tendència en

da sonora del nostre dia a

nyant els premis Enderrock i

la música actual, barrejant

dia. Van passant les can-

fent una gira de concerts per

el rock més elèctric amb la

çons i alhora vaig recor-

tot el país.

dolçaina.

| música i festa

hem

colla el Magre

quest any ha es-

ens ha acompanyat en tan-

dat a mantenir més viu que

sorra a recuperar en la me-

dits a les mans i als peus

de la universitat era que

aquestes hores que ara

mai el record del company

mòria col·lectiva, a persones

per poder arribar a una xi-

seria una actuació amb

vénen,

assassinat el 1993 a Mon-

cabdals de la cultura valen-

fra que s’aproximi, el que sí

col·laboracions de grups i

baixa al carrer i participa.

tanejos, en Guillem Agulló

ciana com Joan Fuster, Ovi-

que puc afirmar és que per

artistes com Al Tall, Miquel

No podran res davant

(No tingues por – editada en

di Montllor o Vicent Andrés

mi el millor concert que he

Gil, Feliu Ventura i Borja

d’un poble unit, alegre i

una maqueta i al segon disc

Estellés, i ,com no podia ser

gaudit d’ells va ser el que

Penalba, en Carles Belda o

combatiu.

“Obrint Pas” el 1999-), però

d’una altra manera, seguint

es va fer per commemorar

en Fermin Muguruza, entre

Vicent Andrés Estellés

també ens han acompanyat

el fil d’Al Tall, versionant i

el 25 d’abril de 1707, l’any

molts altres músics que van

Però parlar d’Obrint Pas

en les lluites i sempre han

fent sonar per centenars de

2005 després de la manifes-

passar per aquell escenari

no és només parlar de mú-

donat la cara per totes nos-

places i carrers cançons com

tació pels carrers de Valèn-

per acompanyar les can-

només amb els següents dos

sica, també de compromís

altres, i les seves cançons en

el Cant dels Maulets que

cia ens vam dirigir al lloc

çons d’Obrint Pas, i davant

discs (Benvinguts al paradís

amb el país i sobretot amb

són un clar reflex.

van marcar a la generació

on feien el concert, tothom

seu, milers de goles cantant

-2007, Coratge -2011-) si no

les lletres de les cançons.

amb les seves gires que els

Reivindicar les arrels per

de les nostres mares i pares i

que hi havia allà sabia que

part, exemples en tenim a

guanyar el futur.

per extensió la nostra.

seria un concert especial,

Després d’aquella actua-

han portat a recórrer tot el

cada disc que han tret, a

Però, la seva aportació

En Moviment!

ja que gravaven el proper

ció, puc afirmar que es van

món, fent concerts per tota

cada actuació que han fet,

ha anat més enllà de la mú-

Quantes vegades podem

disc en directe (En Movi-

convertir en el grup de refe-

Europa, al Japó, a Amèrica

ja sigui a Castelló, a Sant

sica de combat per dir-ho

haver vist Obrint Pas en di-

ment -2005-), el que no érem

rència de tota l’escena mu-

llatina,... Però el millor de

Cugat o al Japó. Ells, entre

d’alguna manera, també

recte? Jo no les he comptat,

conscients tota la gent que

sical dels Països Catalans,

tot és que no s’han negat

molts altres ens han aju-

han aportat el seu granet de

però segur que em falten

omplíem aquell descampat

i han estat a l’alçada, no

mai a donar un cop de mà

| música i festa

les persones que en formem

colla el Magre

No et limites a contemplar

100

101

als grups que han començat

mentre toquen la banda so-

valorar completament fins

darrere seu i que han inten-

nora de la teva joventut és

d’aquí a un temps, però no

tat fer-se un espai dintre de

un privilegi.

tingueu dubte que quan ho

Les seves cançons plenes

fem ens adonarem que són

Seguim, Seguirem!

de lluita, de reivindicació

uns dels més grans que hi

El seu darrer disc (Corat-

social i nacional, d’alegria,

ha hagut com a mínim en

ge) ha deixat el llistó molt

de coratge, de crítica al po-

aquests quaranta anys.

alt, sí, però la seva última

der, amb la barreja dels sons

Per acabar, jo no vull dir

gira en acústic ha estat el gir

mes moderns amb els més

fins sempre o adéu, prefe-

més que encertat en aques-

tradicionals, com la incon-

reixo dir sempre anirem

ta recta final del grup, al

fusible dolçaina que sempre

Obrint Pas!

meu poble, Sant Cugat del

li ha donat aquell só tant

Vallès (igual que a Castelló)

característic,

vam poder gaudir d’un dels

acompanyaran allà on esti-

darrers concerts en acús-

Begonya Zurano i Picazo

omence este article

lles coses, que no saps l’im-

jat tantes i tantes vegades.

sense saber molt bé

portant que són fins que no

I mentrestant, la campana

de què vaig a escriu-

les tens. Si tanque els ulls

Maria voltejant sense parar,

re....La música i la festa de

i escolte amb atenció puc

fent-nos saber amb la seua

la Magdalena, les festa de la

sentir la veu profunda i in-

cançó que estem arribant a

Magdalena i la música. Fins

confusible d’Els Llauradors

l’ermita.

guem, ja sigui en les festes

ara, mai se m’havia ocorre-

mentre

cacaus

Hi ha música en el cau de

tic de la gira que acabarà

populars,o a les barricades

gut pensar si l’una podria

i tramussos Casal del Vi.

la colla, són cançons que

aquest 2014 i la veritat si-

del dia a dia, la seva aporta-

viure sense l’altra; però amb

Cançons que són verdaders

segurament no tornaré a

gui dita, poder gaudir d’un

ció a la música en valencià

la música en la Magdalena

himnes quan pugem a la

escoltar la resta de l’any

auditori ple de gom a gom

segurament no la podrem

ocorre igual que amb aque-

Magdalena i hem tarare-

i no obstant això em fan

ens

mengem

| música i festa

sempre

Seguim, seguirem!

colla el Magre

la música en valencià.

Sentiments

102

103

sentir

tan

castellonera...

que encara que siga un cant

que al so de “la volteta, la

comú en totes les romeries, té

volteta”, un traguet de vi i

la seua versió particular per

una llonganisseta, no puc

a la Magdalena. I finalment

menys que emocionar-me

“La missa de la Magdalena”

de viure en esta terra.

escrita per Juan Ramón

I després hi ha una altra

Herrero especialment per

música,

a l’arribada dels romers a

però

no que

tan és

l’ermita. I així, quasi sense adonar-

festes. És la música amb un

me, descobrisc que tot en

profund sentit religiós, la

la Magdalena és música.

podem escoltar el diumenge

Que des del Pregó que

de la romeria. És el cant

ens anuncia que el dia és

“exúrge Domine”, cant que

arribat, fins al vitol i el

posa en marxa a la romeria

esclafit de les traques que

ja siga en santa Maria, en

despedix la festa, ballem i

sant Roc de Canet o en la

cantem al so i record de la

tornà. També “O Vere Deus”,

història de Castelló.

ncara que pareix sur-

d’allà, vos contaré la part

del matí havíem quedat al

realista només he vis-

musical que més em va sor-

cau per esmorzar, alguna

cut una Magdalena i

prendre la Magdalena de

cosa

l’any passat.

pebrera fregida, pernil, for-

ací estic, parlant d’un tema

lleugereta,

abadejo,

que probablement enten-

En veritat van ser dues si-

matge o ensalades eren un

gue menys que qualsevol

tuacions ben diferents, tant

dels plats per començar el

de les persones que llisquen

pel dia, el tipus de música,

dia. Després havíem d’es-

aquest article, per sort no-

la coreografia... La prime-

tar preparats per a veure la

més he de donar la meua

ra va ser dissabte, vos pose

primera mascletà i seguida-

opinió, i en ajuda una mi-

en situació. Ja portàvem un

ment vam anar al mesón del

queta d’ací una miqueta

dia prou intens, a les nou

vi, que estava molt ple, on

| música i festa

verdadera història de les

Jaime Romero Martínez

colla el Magre

coneguda

potser

Novell en ritmes Magdaleners

104

105

els acompanyava, enèrgi-

que ara faríem la “tornà”.

tes festes i més encara en

una altra novetat per a mi.

ca i amb molt de ritme, i el

Jo sincerament estave can-

els seus balls típics. Em va

D’allà vam anar de nou a la

primer pensament que em

sat, ja que havíem matinat

sorprendre com es continua

colla, a dinar un plat de put-

vingué al cap va ser que si

i la nit anterior eixit de fes-

la tradició i com participa

xero, i després d’una bona

aquesta era la melodia que

ta. Per això em sorprengué

d’ella la gent jove. Més tard,

fartà, innocent de mi, pen-

els soldats sentien abans

l’ambient tan festiu, enca-

al preguntar, he sabut que

sava que descansaríem una

d’entrar en batalla, anirien

ra que menys popular en

cançons com la Jota d’Alfar

miqueta.

amb valentia i fermesa.

comparació al matí, que hi

o la Dansà es ballen tots els

Però

clarament

estave equivocat, tots em

L’altra situació que em

havia. En parar en Sant Roc

anys, i encara que proba-

van explicar que aniríem a

va cridar molt l’atenció i

de Canet, de sobte va sonar

blement no m’anime a par-

veure el Pregó, que era una

possiblement la que més

una dolçaina i un grup de

ticipar, sempre m’agradarà

cita

Així

significativa va ser per a mi,

gent de diferents edats van

veure’ls.

que allà estave jo, assegut al

va ocórrer el dia següent,

formar una fila per comen-

“carafal” sense saber molt

el dia de la Romeria de les

çar a ballar, part dels mem-

bé que desfilarie pels carrers

Canyes. Ja havíem pujat a

bres de la colla es van unir

propers a la meua colla. El

la Magdalena i dinat en la

sense dubtar-ho, sobretot el

que més em va agradar va

part baixa de la muntanya

sector més jove. Jo em vaig

ser la marxa dels moros,

on descansen les colles en

quedar molt fascinat, recor-

però sobretot la música que

carromatos, em van explicar

deu que sóc novell en aques-

| música i festa

imprescindible.

colla el Magre

vam tastar vins de Castelló,

106

107

El futur de l’antigor Sònia Alegre Tomàs Alegre

embla ser que Caste-

colla!...I amb eixe passat

lló té l’honor de vindre

gloriós donat per un rei con-

de l’antigor...I no és

queridor que ens va salvar

d’estranyar! Amb eixa mi-

de l’heretgia musulmana i

tologia tan rica plena de

ens va regalar la dolça llen-

personatges

extravagants:

gua que parlem, fent-nos

Cagueme,

valencians com som. I a

Arrancapins, Tragapinyols,

més, per si això fóra poc, sa

Bufanuvols, Milhòmens, el

majestat ens va fer la gràcia

Rei Barbut, la Penyeta Roja

d’atorgar-nos la carta po-

i el Tossal Gros,...ai! quina

bla, el privilegi de baixar a

més o menys rocambolesc,

gine per fer-ho tot una mica

però el que és ben cert, és

conta la llegenda que vam

més

fent-nos

que aquestes són les bases

decidir fer un tercer diumen-

llum amb uns cresols en-

que sostenen i al mateix

ge de Quaresma, de nit –no

ganxats a la punta d’uns

temps, pretenen explicar i

se sap ben bé per què-, pel

gaiatos amb les xiquetes –i

justificar la celebració de les

els xiquets?- nugades amb

nostres festes fundacionals,

cordes per no perdre-les. Ga-

sovint definides com “les

iatos aquests que, després de

millors festes del món”.

complicat-,

ploure molt, vés tu per on,

Potser no calia tant o pot-

amb la cara ben rentada i

ser el protocol ho requeria

acompanyats de bombetes

allà per l’any 1945, quan

de colors, van ser definits

es va produir la que podem

pel poeta com “un esclat

anomenar “la gran refor-

de llum sense foc ni fum”, i

ma” dins del món de les fes-

van anar convertint-se en el

tes Magdaleneres, per con-

símbol de la nostra festa.

vertir-les en quelcom sem-

Tot plegat ens pot agra-

blant al que avui coneixem

dar o no, ens pot semblar

(sí, heu llegit bé 1945, tot

| música i festa

Una baixada al pla que

colla el Magre

Tombatossals,

mig dels aiguamolls –ima-

viure al pla!

108

109

just fa seixanta-nou anys!). I és que, a excepció d’actes puntuals com la Romeria i la Tornà i alguna altra coseta més, aquesta va ser la

de nom i de fets sense límits

es va partir del no rés, però

ció de les festes, que es van

solemnitat ens calia reves-

ments...); menjar cacaus i

estrets d’ambicions massa mo-

sí és ben cert, que com en tot

deixar de celebrar fins l’aca-

tir les nostres celebracions

tramussos; i un llarg etcète-

destes; i aquesta segona fita

en general, la guerra del 36

bament de la guerra l’any

d’una alta càrrega històri-

ra, tot ho fem per tradició,

també podem afirmar que

va trencar amb la celebra-

1939, any en què prou es va

ca, llegendària i mitològica,

per herència, per eixe supo-

a hores d’ara, amb poc més

que fera del nostre un po-

sat orgull de genealogia que

de seixanta anys de recorre-

ble antic que celebrava les

tant ens agrada i al mateix

gut, ha estat ben aconsegui-

seues festes per raons d’una

temps és capaç de justifi-

da amb unes festes que poc

suposada tradició.

car-ho tot.

a poc s’han anat convertint

A hores d’ara, tant se val

Siga com siga –no per-

en el que són avui en dia:

el per què i allò que més im-

guem el fil- calia un perquè,

unes festes d’interès turístic

porta és que totes i tots es-

un motiu de celebració i el

internacional (jassss!coca!).

tem plenament convençuts

van ben aconseguir! Però a

Vist així, el camí sembla

de què allò que fem durant

més del motiu, calia algu-

haver estat ràpid. Seixanta

la setmana de festes: anar

na cosa més, no s’anaven

o setanta anys passen en un

a la Romeria; lluir la brusa;

a conformar amb qualsevol

instant, i fins i tot una vida

vestir-nos a l’antiga (perquè

cosa i ja fa anys, un grapat

arriba a durar molt més!

això de l’invent del vestit

de castellonencs van decidir

Dit el que s’ha dit, tam-

de castellonera millor ho

que volien unes Festes dignes

poc cal pensar que al 1945

| música i festa

de naixement de les nostres

deixarem per a altres mo-

colla el Magre

data, podem dir, “oficial”

joventut o per una major

110

111

festes, i potser per aquesta

dotze sectors gaiaters en què

al llarg dels anys: la Ger-

que no es podia permetre

van afegir tres sectors més

de nou un 12 de març.

es va dividir la ciutat: Bran-

mandat dels Cavallers de la

participar en les festes des

als dotze existents: Censal,

La mateixa sort van cór-

cal de la Ciutat, Fadrell, Por-

Conquesta. I amb ells es va

de dins sinó com a simple

Castàlia i Sequiol.

rer les celebracions dels anys

ta del Sol, L’armelar, Hort

tancar una primera etapa

espectador. I, en aquest sen-

més, moltes agrupacions de

posteriors. Però poc a poc,

dels Corders, Farola-Rava-

de consolidació de la reno-

tit, la solució va arribar a fi-

gent que es juntava per pu-

les desfetes de la guerra van

let, Cor de la Ciutat, Portal

vació de les festes.

nals de la dècada de 1970,

jar a l’ermita de la Magda-

anar remuntant-se fins arri-

de l’Om, l’Espartera, el Toll,

Si bé és cert que la prime-

amb l’aparició de les que

lena o anar amb el saquet a

bar a l’any en què va inici-

el Forn del Pla i El Grau.

ra etapa de renovació feste-

podem anomenar primeres

berenar a alguna de les pla-

Però a

ar-se la renovació de les fes-

Aquests sectors gaiaters

ra va vindre marcada per

colles -Els Moros d’Alqueria

cetes del centre de Castelló,

tes, renovació per a la qual

havíem de ser els encarre-

l’estructuració de la setma-

(1976) i la Colla del Rei Bar-

va decidir donar-li oficiali-

es va crear la Junta Central

gats de vertebrar la festa,

na de festes d’una manera

but (1977)- i la substitució

tat al fet de ajuntar-se i van

de Festejos, que va organit-

de representar els diferents

semblant a com la conei-

de la Junta Central de Festejos

decidir anomenar-se colles.

zar per primera vegada la

ravals festers i de fer de la

xem avui en dia –amb actes

per la Junta Central de Fes-

desfilada de la cavalcada

gaiata el monument mag-

que han anat apareixent i

tes (1979).

del Pregó –on es va recitar el

dalener, però a més, a tot

primer Pregó, obra de Car-

açò, es va sumar el lluïment

los González Expressati. En

de la dona castellonenca

aquestes festes van jugar un

imprescindible en totes les

paper molt important els

comissions.

Un anys més tard a les comissions de sector es va sumar un altre col·lectiu fester que ha quedat molt ar-

també

lectius festers anaven apa-

és

Amb la popularització,

reixent com si de bolets es

ben cert que les noves fes-

la festa va començar a créi-

tractara. L’any 1988 es va

tes renovades van presentar

xer i es va fer necessària la

crear la Fundació Municipal

també un caràcter elitista,

creació de noves comissions

de Festes i la Junta de Festes.

un tant allunyant del poble

de sector. Així l’any 1982 es

Tot anava amb augment.

| música i festa

relat a les nostres festes i del

desapareixent-,

Tot anava a més, els col·

colla el Magre

fer amb poder-les celebrar

112

113

qual han anat sortint fillols

en moments puntuals, o bé

ta massa encorcetat i no a

Crítiques poc –per no dir

van començar a nàixer del

de col·lectius festers promp-

d’una manera constant han

l’abast de qualsevol butxaca

gens- constructives d’un i

no res però prompte es van

te va provocar reaccions poc

col·laborat, participat i tre-

que oferien, fins al moment,

altre sector a banda, el que

deixar veure en els ambients

desitjables dins del món de

ballat amb diferents comis-

els pràcticament únics col·

podem afirmar hui per hui

festers de Castelló, mentre

la festa i des d’un principi

sions de sector.

lectius festers existents.

és que els dos tipus de col·

que pel que fa als sectors

es va voler mostrar una su-

Clar està i això és un fet

Les festes de la Magdale-

lectius associatius principals

gaiaters també es van veure

posada “rivalitat”, sovint

indiscutible, que l’aparició

na ara es podien viure des

del món de la festa castello-

ampliats ja que l’any 1992,

infundada i sempre provo-

d’una nova forma de fer fes-

d’una altra perspectiva més

nenca –junt amb altres ens,

ja van ser 19 els existents en

cada, provinent des de fora

ta, va suposar molta com-

democràtica, assembleària i

entitats o satèl·lits que van

afegir-se: Tir de Colom, Cré-

i per suposat maliciosa, en-

petència per als sectors ga-

participativa. És per aquest

circulant per allí- poden

mor i la Cultural. I per orga-

tre comissions de sector i les

iaters i molta gent del món

motiu que aquest tipus as-

conviure perfectament en i

nitzar tot aquest entramat,

noves agrupacions festeres.

de la festa va triar a favor

sociatiu ha triomfat tant

per la festa, i no sols això,

van caldre dues federacions:

Ves a saber tu per quins mo-

de la colla, deixant un poc

en pocs anys, ja que en el

sinó que s’ha demostrat que

d’una banda, la Federació

tius i interessos i el perquè.

de banda les gaiates, com a

moment de la creació de la

tots junts podem fer les co-

Gestora de Gaiates que es

Però, totes i tots sabem –i el

resposta a una nova neces-

Federació de Colles de Cas-

ses millor, per a un major

Clar està que mai es cui-

va crear l’any 1988, i de l’al-

que digue que no menteix-

sitat: una nova manera de

telló l’any 1993, 18 van ser

lluïment de les nostres tra-

ne a gust de tots, però les in-

tra, la Federació de Colles

que la realitat sempre ha

fer festa amb un sentit més

els col·lectius que la van in-

dicions i la nostra manera

tencions sempre han de ser

de Castelló que es va crear

estat ben diferent i moltes

lúdic i un caràcter més po-

tegrar i a hores d’ara en són

de fer unes festes –repetim-

bones. I així, esperem que

l’any 1993.

han estat les colles que o bé

pular front al món de la fes-

més de dues-centes.

“dignes entre les primeres”.

els fruits del recent creat Pa-

| música i festa

colla el Magre

L’existència de dos tipus

I com no també, les colles

114

115

tronat Municipal de Festes

de la llum antiga, perquè quin

de Castelló de la Plana, tot

fillol oblidaria la rabassa ma-

i que no es veuran de hui

ternal? I, per la nit, tots junts,

per demà, siguen pel bé de

en colla, cansats i satisfets,

la festa, sempre aglutinant

asseguts al cadafal, veurem

esforços i mai restant-ne, on

passar les xiquetes del meneo i

tots els festers es sentim re-

com desfilen les gaiates dema-

presentats, i no un niu d’in-

nant-los a tota hora “que ens

teressos encoberts, on “qui

peguen la volteta”: la volteta,

més xule capaor”, simple-

la volteta!...per a que la gaia-

ment perquè Castelló així

ta continúe sent per sempre el

s’ho mereix...

nostre millor Pregó!

Balma! Lluna! Laia i Lledó! El Dia ja és arribat de la nostra Magdalena i demà, com tots els anys, celebrarem amb | música i festa

ve d’antic, seguint la tradició

colla el Magre

orgull que som un poble que

116

117

La Colla El Magre us desitja Bones Festes de la Magdalena 2014

Aquest llibret es va imprimir a les primeries del mes de febrer, tot just sota lâ&#x20AC;&#x2122;amenaĂ§a del govern del tancament de lĂnies en valenciĂ .