La m煤sica fa la festa
Magdalena 2014, Castell贸 Colla El Magre
Benvinguts Sergi i Balma! Si em pose a cantar cançons, te’n cantaré més de mil, que les duc en la butxaca lligaetes amb un fil. POPULAR
La m煤sica fa la festa Magdalena 2014, Castell贸 Colla El Magre
Índex Salutació............................................... 9
El cant d’estil valencià: Pep Gimeno
La música i la festa un binomi
Botifarra............................................... 64
indestriable........................................... 12
Comptar amb la música de xaranga
De tudells i bordons.............................. 19
és fer festa............................................. 71
La dolçaina i la festa............................ 30
Músiques del món................................ 76
L’escola municipal de dolçaina i
Ben còmoda, clar que sí!...................... 80
Edita: Colla El Magre
tabal de Castelló.................................. 35
La música en valencià més viva
Imprimeix: 4Colors, coop. v.
El poble, la festa i la música: un
que mai................................................ 85
Dipòsit legal: CS-
homenatge a les bandes....................... 40
Música en valencià: l’hora dels
El rotllo i canya; la banda sonora
drets pel bé comú................................. 95
d’una festa............................................ 45
Sempre anirem Obrint Pas................... 98
Les rondalles: l’alegria dels bons
Sentiments............................................ 103
rondallers............................................. 49
Novell en ritmes Magdaleners............. 105
Els “bureos” una tradició ben nostra... 56
El futur de l’antigor.............................. 108
Aquest llibret s’ha presentat a la convocatòria dels premis de la Generalitat Valenciana per a la promoció de l’ús del valencià Edició patrocinada per la Fundació Dávalos-Flecher
“Començar només cal co-
cions, temàtiques, articles,
nou tot torna accelerar-se:
mençar, des de tots els fronts,
distribució, promoció de l’ús
planxar mocadors, emmido-
des de tots els racons. Comen-
del valencià, publicitats, im-
nar sinagües, traure alguna
çar aquí i ara”... Així diu la
premta, faltes d’ortografia,
vora, emblanquinar alguna
tornada d’una de les cançons
pàgines, límits i un llarg et-
cosa... Tot s’ha d’amanir i el
dels Obrint Pas – Sota el cel
cètera- comence a funcionar.
temps corre en la nostra con-
del seu món- i així és en mol-
El tret de sortida tot ho
tra, però com tots els anys ací
tes ocasions de les nostres vi-
accelera, el temps deixa de
estem a punt i hora, i molts
des... Començar, només cal
condir, el projecte va fent-se
anys més esperem arribar
començar, que algú dispare
cada vegada més ambici-
puntuals a la cita que tenim
el tret de sortida, prengue la
ós, amb les seues pujades i
amb el nostre poble, les seues
iniciativa i tire del carro per
baixades
emocionals
tradicions i la seua festa. I és
a què tot un mecanisme ple
com físiques, fins que arriba
que ja ha arribat el moment
d’engranatges –butlletins ofi-
un dia en que tot es deté. El
de cridar de nou, junts, ben
cials, convocatòries, subven-
treball veu el seu fruit i de
fort: MAGDALENA VITOL!
tant
| música i festa
Salutació
9
| mĂşsica i festa
colla el Magre
|
10 11
La música i la festa un binomi indestriable Laura Alegre
No ho haveu dit i algun dia ho direu, però llavors serà tard, massa tard. Vicent Andrés Estellés
sones i viu presonera del
catalana? No deixar-nos
rem de deixar empremta en
capital. A casa nostra, tam-
assaborir una crema cata-
la seua història. Aquest fet
bé és innegable detectar la
lana o menjar una bona
ens omple de felicitat però
crisi cultural que pateix el
sobrassada
no podem oblidar que entre
nostre País Valencià.
Per sort encara ens queda
mallorquina?
nosaltres, que sense voler,
A hores d’ara ens apa-
un mitjà per expressar-nos
massa jove ens vas deixar.
gat la veu de Ràdio Tele-
lliurement –tot i que clar,
Vindran dies de festa i xe-
visió Valenciana, ens han
no suficientment recolzat-,
rinola, de gaudir de bons
amenaçat en treure línies
la música i la cançó són
ón dies de fred, un fred
l’aire sospeses... de moment
moments de recordar la his-
en valencià pel curs vinent,
trets identitaris de cada po-
no massa intens per
només puc ben assegurar
tòria viscuda i la que cons-
ens han negat la llibertat
ble i el nostre cas no és una
les dates que es veuen
que aquest any ens ha vin-
truïm dia rere dia...
de premsa barrant-nos la
excepció. Com ens expli-
reflectides al calendari. Ge-
gut i vindrà ben carregat i
Vivim la incertesa d’un
ràdio i la televisió d’altres
ca l’amic i cantautor Feliu
ner sempre ens porta la res-
ple de canvis.
temps que vola, d’un pre-
terres amb qui compar-
Ventura, “ens queda la cançó per fer-nos lliures”.
A la colla “El Magre”
sent que passa i es trans-
tim parla i arrels. Dia rere
de marcar-se objectius, fites
per Magdalena serem dos
forma en futur; un temps
dia, la nostra llengua i la
Com que als valencians
i metes per aquest 2014 tot i
membres més a la colla,
de crisi econòmica i social.
nostra cultura reben més
se’ns identifica com un po-
que sabem des d’un princi-
Sergi i Balma... benvinguts
Una crisi de valors que dia
atacs... quin serà el proper?
ble alegre i combatiu no
pi que moltes quedaran en
sigueu a aquest món que
rere dia afecta més les per-
Fer-nos tancar la drogueria
podem negar que la música
| música i festa
saca de Nadal, és moment
|
colla el Magre
Manual de Conformitats
S
ens ha tocat viure i que hau-
12
13
seria Magdalena, les festes
que prové directament del
melodies però una part im-
futur i ens ajuden a enten-
llo i Canya i lletres dels
lligades. Un binomi que du-
fundacionals del nostre po-
terme llatí musica que el pren
portant d’aquestes melodies
dre moltes coses. Si agafes
Llauradors...
rant les festes de la Magda-
ble no tindrien la mateixa
del grecμουσική/mousiké (de
molts cops també és la lletra
músiques i cançons rela-
De la definició de música
lena es pot observar des del
essència ni el mateix caire.
les muses), adjectiu que dóna
que l’acompanya. Música i
cionades amb les festes de
que hem trobat al diccio-
primer minut de celebra-
Aquest any hem esco-
com a implícit el substantiu
lletra també és un altre bi-
la Magdalena podem com-
nari són moltes, pense que
ció. Què serien les nostres
llit pel nostre monogràfic
τέχνη/techne (art o tècnica),
nomi interessant del que
provar que ens expliquen
molts dels que llegiu este
festes sense el so agut de
un tema molt nostre, pot-
de manera que el conjunt
podem traure moltíssima
des de la cita que tenim tots
monogràfic però d’entre to-
les dolçaines i el repic dels
ser molt tractat i estudiat,
seria l’art o la tècnica de les
informació, com per exem-
els castellonencs a l’ermi-
tes les trobades el que més
tabalets? Què faríem sense
però és que parlar de mú-
muses, figura de la mitologia
ple, en el cas de Castelló i les
ta de la Magdalena com és
crida l’atenció és que gene-
escoltar el “Rotllo i Canya”
sica i de festa és per nosal-
grega i romana.
cançons típiques que escol-
el cas del “rotllo i canya”i
ralment quan hi ha festa hi
el dia de la Romeria? Què
tres parlar de l’essència, de
La definició del Dicciona-
tem pel carrer els dies de les
fins arribar a històries de
ha música.
serien les festes nocturnes
sentiments... Música i festa
ri de la Llengua Catalana
festes fundacionals, ja siga
llauradors, com és el cas
Ara que ja hem parlat de
sense les orquestres que
sempre és un binomi inse-
trobem la definició següent
en veu de grans i menuts o
del famós Pasqualet si vas
la música passarem a par-
omplin places i carrers?
parable, indestriable i més
art que s’expressa mitjan-
de conjunts instrumentals,
a l’hort... aquest és típic a
lar de la festa. La segona,
Què passaria si al Pregó no
si ens centrem en les festes
çant la combinació de sons,
de seguida ens faran saber
tot el País Valencià; pròpi-
però no menys important,
isqueren rondalles acom-
de la Magadalena.
d’acord amb les lleis de la me-
que estem, que som un po-
ament de Castelló. Trobem
protagonista del nostre lli-
ble d’arrels llauradores.
moltes cançons com per
bret. La definició que tro-
Segons la definició troba-
lodia, l’harmonia i el ritme.
balladores? Doncs, la res-
da a la Viquipèdia de la pa-
De vegades quan parlem
Les lletres, sovint, popu-
exemple, Castelló jota de
bem al Diccionari Normatiu
posta és ben senzilla... no
raula música podem veure
de música ens vénen al cap
lars han estat herència del
Castelló, marineries, Rot-
de l’Acadèmia Valenciana
| música i festa
panyant els balladors i les
|
colla el Magre
i la festa generalment van
14
15
tols però l’escollit és La
tual. Passant per la música
sobre la història, fundació
sa tradicional valenciana
pant al Festival Internacio-
1. f. Conjunt d’actes amb
música fa festa. I és segu-
de banda, de dolçaina i ta-
i funcionament així com
i indumentarista i amb
nal de Música de Festa.
què es commemora un fet
rament així... la música
bal, xarangues, rondalles,
llegir la col·laboració de
aquesta línia també, un ar-
important del passat o se
aquest món màgic que ens
música d’autor... fins a in-
Quique Pérez, membre de
ticle sobre La veu de la me-
aus
subratlla la transcendència
desperta el que més a dins
tentar mostrar una visió del
La Colla de Dolçainers i Ta-
mòria i els cants valencians,
pogut deixar de banda les
d’un fet actual. 2.f. Reunió
portem,
panorama actual de la mú-
baleters de Castelló a qui
on parlem de Pep Gimeno,
orquestres i musiquetes de
de persones que s’organit-
ments...també ens recorda
sica en la nostra llengua.
agraïm molt haver partici-
“El Botifarra”.
festa nocturna que cada
za per a divertir-se o per a
la història, els orígens. Què
El monogràfic que teniu
commemorar alguna cosa.
som, què vam ser i cap a on
a les mans ressegueix la
3.f. Diversió i podríem se-
anem-
emocions,
senti-
pat en el nostre llibret.
I com que també som nocturnes,
no
hem
Una altra manifestació
ens podem trobar a places
Un altre apartat que tro-
musical que trobem durant
i carrers de la nostra ciutat.
música de festa començant
bareu és el que hem dedi-
les festes de Magdalena i
A més, per tancar el lli-
guir amb totes les accepci-
Com ja he esmentat an-
per l’instrument tradicio-
cat a les bandes de músi-
que no podíem passar per
bre, hem volgut fer una re-
ons que presenta però crec
teriorment, en aquesta edi-
nal, típic i representant va-
ca, un fenomen típicament
alt, són les xarangues, que
passada al panorama actu-
que ens queda ben clar el
ció de la Colla “El Magre”
lencià com és la dolçaina
valencià.
tanta festa fant ambientant
al de la música en valencià
seu significat.
el fil conductor serà la mú-
i, evidentment, el tabal.
Podreu
carrers i places.
resseguint grups i artistes
Per tant, música i fes-
sica, la música del nostre
En aquest primer apartat,
un poc d’informació sobre
Tampoc no hem volgut
ta... seran, o com a mínim
poble i de la nostra festa.
podeu llegir una mique-
les rondalles, així com dels
oblidar les músiques d’ar-
hem intentat que ho siga,
La música en valencià des
ta d’història, saber quines
bureos, amb un article del
reu del món que any rere
la parella del “ball”, vam
de la vessant més popular o
són les colles de dolçainers
nostre amic Xavi Ripollés,
any ens visiten a les festes
bar algun que altre article
pensar molts possibles tí-
tradicional fins a la més ac-
a
ballador, professor de dan-
de la Magdalena partici-
d’opinió com per exemple
també,
actuals que fan música en la nostra llengua. Finalment,
podeu
tro| música i festa
trobar
|
colla el Magre
de la llengua diu que festa
16
17
Castelló,
informar-vos
i que enguany parla de la
més acollidor per a totes les
benvolgut amic Feliu Ven-
tradició i l’evolució dels col·
persones que ens el sentim
tura, cantautor de Xàtiva,
lectius festers a les festes de
nostre.
explicant-nos què és i com
la Magdalena.
De tudells i bordons Tomas Alegre | http://www.colladolcainerscs.com | http://elcudol.blogspot.com.es Ernest Llorca Avila | http://www.dolçaina.es
Per a enguany, de mo-
va nàixer el col·lectiu de
Com sempre, quan el lli-
ment, ja està bé la cosa, ja
músics en valencià Ovidi
bret veu la llum pensem que
que la música i festa s’han
Montllor, i també les opi-
es podria fer d’altra mane-
unit per fer el nostre millor
nions que tenen alguns
ra, que es podria haver mi-
pregó.
membres de la colla sobre
rat d’enfocar el tema d’una
les mostres musicals que
altra perspectiva, que si tal
podem trobar durant la set-
hauria pogut col·laborar,
mana de festes.
que si l’any vinent serà mi-
A
dia d’avui no s’en-
tefactes per omplir els car-
tendrien les festes
rers de les nostres ciutats de
de la Magdalena
pasdobles, dianes, marxes,
sense escoltar, per algun
jotes i un gran ventall de melodies.
I per acabar, l’article in-
llor i diferent però bé, a la fi
racó de la ciutat, el so de la
èdit que s’ha presentat al
el què més importa és que
dolçaina i el tabalet, instru-
Concurs Festes de Castelló
sempre ens han de quedar
ments per excel·lència del
sempre vinculats a la mú-
per a Colles convocat per
les ganes de seguir, de mi-
nostre poble valencià. Tra-
sica tradicional, des de fa
part d’agrupacions musi-
la Junta del Festes de Cas-
llorar, de caminar cap al
dició i cultura popular s’en-
anys van donar el vot a al-
cals més joves i no tant, que
telló i al qual venim par-
futur de la festa del nostre
tremesclen entre les notes
tres tipus de músiques, so-
la fusionen amb guitarres
ticipant des de l’any 1999
Castelló i fer-lo més digne i
i el redobles d’aquests ar-
bre tot la dolçaina, formant
elèctriques, guitarres, ba-
instruments,
| música i festa
Aquests
|
colla el Magre
la col·laboració del nostre
18
19
teries, teclats, etc., portant
criteris sobre el naixement
sociaven a una família o
l’avantpassat més directe
a nivell mundial aquesta
de la dolçaina. Per regla ge-
altra (aulos). En allò que
de la dolçaina és el zolami,
xicoteta pesa de fusta, tan
neral la majoria d’experts i
tots coincideixen és en què
instrument conegut a la pe-
arrelada al nostre país.
musicòlegs, estudiosos del
la dolçaina pertany a la fa-
nínsula durant la invasió
Des d’estes línies farem
tema, ubiquen els orígens
mília dels oboès.
islàmica.
un xicotet recorregut per
de la dolçaina en la Me-
Tampoc queda clar com
És a partir del segle XIII,
l’origen i la història d’es-
sopotàmia, ( Juste i Marti,
o per qui va ser introduï-
amb la conquesta cristi-
tos instruments així com us
Ramon Andrés, Josep Crivi-
da la dolçaina al país, uns
ana quan es comencen a
presentarem una descripció
llé o Ernest Llorca) mentre
diuen que ve del món islà-
trobar referències a les dol-
per tal que els conegueu si
que altres, com Francesc
mic i pel nord d’Àfrica en-
çaines amb aquesta defini-
és el cas.
Rius, situa el primer ante-
tra a la península als anys
ció, també nomenades per
cedent de la dolçaina en la
711 amb les tropes islàmi-
aquells temps com xirimi-
xeremia.
ques, altres que arriba a
tes o xirimies.
També hi ha divergèn-
través de la cultura greco-
La
primera
referència
re sobre l’origen de la dol-
cies en les definicions i els
romana i d’altres que di-
escrita sobre aquest instru-
çaina. Després de la recerca
emparentaments
d’instru-
uen que la procedència de
ment la trobem en el segle
d’informació sobre aquest
ments antics, ja que de-
la dolçaina ve de la cultura
XIII, en un Còdex que per-
instrument tan nostre, he
penent de la quantitat de
centreeuropea.
tany a les “Cantigas en loor
observat que hi ha diferents
llengüetes, una o dos, s’as-
| música i festa
Difícil tasca esta d’escriu-
|
colla el Magre
Història de la dolçaina.
20
21
Segons
Ernest
Llorca,
de Nuestra Señora” del rei
Alfons X. Apareix classifi-
tes, anafils, clarons, xara-
de dolçainers, con el cas de
sep
de
dolçainers esmentats i van
de València, d’on eixiran
cat dins l’apartat dels ins-
mites e musetes, e tabals...
la família Cardona d’Oli-
Joan Blasco), Lluís Hernan-
eixint de nous com Joa-
grans dolçainers com Paco
va amb mes de 300 anys
dez d’Alcàsser o el Pilotero,
quin Juan de Tavernes de
Blasco, Ernest Llorca, Josep
d’ofici.
que durant molts anys va
la Valldigna, Marí de Beni-
Leto, Marcial de Xiva, Llo-
truments de vent “de bufa-
rats de València costegen
(mestre
Ramon Muntaner (1265-
un dolçainer amb sou anu-
Arribats al segle XIX hi
ser cap de colla en la po-
calap, Simeó de Pedreguer
rens de Benimaclet, Xavier
1336) ens descriu que du-
al per tal que actue als actes
ha una explosió de grans
pular dansà dels Nanos del
o Baptista Basset de Beni-
Ahuir, Xavier Richard entre
rant la coronació d’Alfons
que siguen necessaris, arri-
dolçainers al País Valencià
Corpus de València.
fairó de la Valldigna, però
molts altres.
el Benigne a Saragossa “hi
bant-nos fins a nosaltres
com Josep Pastrana de Llí-
A tindre en compte és la
aleshores, també comença
menam trompadors e ta-
noms com els dels dolçai-
ria, Honorato Gil d’Alfarp,
saga familiar dels dolçai-
un procés de degradació,
Descripció de la dolçaina.
baleter e nafil e dolsaina.
ners Gaspar Savall (1565) i
Carmelo el del Carme, Jo-
ners de Tales fundada per
la faena de dolçainer dei-
Dins del repertori dels
I posteriorment ens fa re-
Jeroni Ortís (1586).
Salvador Montoliu, tenint
xa de ser ofici i el seu ús
instruments
existís
organològica
una
És a partir d’aquestes
en el seu fill Vicent la mà-
és cada vegada menys ex-
classificació
trompes e de tabals e de
dates quan el dolçainer
xima expressió de la saga,
tens. Serà cap a la meitat
i física, i segons Eric von
dolçaines”. També Joanot
comença el camí individu-
portant la dolçaina a altes
del segle quan comença a
Hornbostel i Curt Sachs la
Martorell a la seva obra Ti-
alment, sent llogat per a
cotes de popularitat, aple-
ressorgir, amb la publica-
dolçaina es pot classificar
rant lo Blanc fa referència
les festes patronals, cons-
gant a actuar al Palau Re-
ció del primer mètode de
com un instrument:
al nostre instrument quan
tituint-se en ofici, passant
ial de Madrid.
dolçaina per part de Joan
Aeròfon: El so es genera
descriu la boda de Tirant
de pares a fills per tradició
El segle XX comença amb
Blasco, creador de l’Esco-
mitjançant la pertorbació
amb Carmesina: trompe-
i convertint-se en dinasties
la continuïtat d’alguns dels
la Municipal de Dolçaina
de l’aire.
| música i festa
ferencia al gran “brugit de
|
colla el Magre
da directa”.
A partir de 1442 els Ju-
Sanfeliu
22
23
De columna: L’aire en
El tudell: Peça de metall
entre 15 i 22 cm., i d’un
trument és d’origen àrab.
lo Blanc a més de citar els
vibració està contingut dins
que serveix de pont d’unió
diàmetre entre 20 i 36 cm.
Hi ha referències històriques
instruments de vent en la
de l’instrument.
entre la llengüeta i el cos.
aproximadament que va
en què ja se citava a l’ins-
boda de Tirant i Carmesi-
De llengüeta doble: El
El cos: D’una sola peça
tensat per cordes les quals
trument amb la seua deno-
na, no oblida citar el tabal:
so es produeix per l’acció
de fusta amb un tub cònic
es tensen per mitjà d’unes
minació acompanyant a les
“trompetes,
de dues llengüetes simètri-
pronunciat i 7 forats més
peces de cuiro a manera de
dolçaines, així ho transme-
rons, xaramites e musetes,
ques, fixades a un tudell in-
el forat per al dit polze de
trapezi. Sol anar adornat
tia Ramon Muntaner (1265-
e tabals...”
serit a l’extrem superior del
la mà esquerra; es pot divi-
d’un bordó que fas les vega-
1336) en la seua crònica
La paraula atabál ha
tub, que en ser travessades
dir en 3 parts (gobelet, cos
des de cinta transportadora
297 al narrar la coronació
arribat com a tal fins als
pel buf de l’instrumentista
i campana). Avui en dia
per a portar-ho a manera de
del Rei Alfons III el Benigne,
nostres dies i amb ella es
vibren l’una contra l’altra
també es fabriquen en resi-
motxilla. Ja ningú imagina
“E així, ab la gràcia de Deu,
denomina a les timbales o
entre els seus llavis.
nes plàstiques.
el so d’una dolçaina sen-
e ab gran brogit de trompes,
als tambors xicotets. D’es-
se l’acompanyament d’un
e ab tabals, e ab dolçaines,
ta paraula es deriva l’ac-
la ja que el so que produïx
tabal, sense el seu so, sen-
e de cembes e d’altres estru-
tual “tabal”. A través de la
mai arriba a ser tan greu,
El tabal o tabalet és un
se el seu redoblar. Este ins-
ments, e de cavallers salvat-
seua etimologia també es
però si es podria dir que
instrument que per natura-
trument agafa el seu nom
ges qui cridaven tots “Ara-
pot descriure l’instrument
s’assembla a ells ja que es
La llengüeta: Part que
lesa va lligat a la dolçaina.
de l’àrab hispànic attabál
gó, Aragó”....”
ja que en ella es mescles
desmarca del so agut de les
produeix l’excitació, se tra-
Bàsicament es tracta d’un
i este de l’àrab clàssic tabl
També Joanot Martorell
les timbales i els tambors.
caixes redoblants. El mode
uen de les canyes.
tambor més alt del normal
pel que s’intueix que l’ins-
en la seua gran obra Tirant
El tabal no és una timba-
de tocar tabal és semblant
De tub cònic: El tub té forma cònica. En quant a les parts de la
del
tabal
| música i festa
(tabalet).
cla-
|
colla el Magre
dolçaina.
Historia
anafils,
24
25
a la de tocar el tamborí o la
Afinació: indeterminada.
• De 14 polzades (35,56
generador del to. Abans
Parxe Bordoner o resso-
33 i 36 cm.), el gruix (entre
caixa. Bàsicament es mar-
En quant a les parts del
cm. de Ø): amb una al-
confeccionada amb cuir de
nador: es la membrana que
11 i 18 mm., depenen de la
çada del cos aproxima-
boví, porc, cabra ,etc. però
es munta en la part inferior
part de la baqueta), la fusta
ca i es redobla mantenint els mateixos ritmes de les
El cos: pesa de fusta tu-
da de 15 cm. El seu so és
difícil de mantenir-lo i pro-
del instrument, sobre el que
(palissandre, pal rosa, car-
caixes per als pasdobles,
bular on assenten les mem-
més greu que els anteri-
pens als canvis en el so per
discorren els bordons. Una
rasca, pal violeta, etc.) i la
dianes, cercaviles o música
branes. Segons el gruix de
ors. També s’anomena
la climatologia. Des dels
de les funcions del parxe
forma de la punta (oliva).
de processó.
la fusta i el diàmetre del
“tabalet de la Marina” o
anys 50 del segle passat es
bordoner és ressonar, però
cas, així serà el so.
“tabal morellà”.
va a començar a utilitzar
la més important és deixar
L’actualitat
Parxes-Membranes:
el plàstic o polièster. A dia
que el gruix de l’ona sonora
A les nostres terres son els
• De 8 polzades (20,32 cm.
membrana tensada sobre
de avui el tabal utilitza les
ho travessi i impacti amb
dolçainers de Tales els que
de Ø): en desús pel seu so
un extrem obert del tabal,
membranes
els bordons, els fils del qual
amenitzaven les diverses
de
ho mantindran vibrant do-
manifestacions culturals de
Descripció del tabal. Segons Eric von Hornbostel i Curt Sachs el tabal es classifica: Membranòfon: dueix
el
so
pro-
Mides de tabalets.
massa agut.
qualsevol
que
utilitza
instrument
mitjançant
• De 10 polzades (25,4 cm.
percussió, es a dir membra-
nada la seva immediata
les nostres festes, afegint-se
la vibració d’una o més
de Ø): l’alçada del cos té
nes de tereftalat de polietilè.
proximitat.
poc a poc mes dolçainers i
membranes
entre 18 i 22 cm
tenses,
nor-
malment col·locades sobre un ressonador.
Baquetes: Són els ele-
creant-se colles de dolçai-
• De 12 polzades (30,48
tre: es la membrana que es
ments que fem servir per
ners i tabaleters. A recordar
cm. de Ø): alçada de
munta en la part superior,
percudir el parxe batedor
la parella de grauers forma-
cos de entre 18 i 22 cm.
la que rep els colps de les
o de batre, es diferencien
da per Manuel Bacas Xam-
Aquest es el més utilitzat.
baquetes.
per la seva llargària (entre
berga i Jose Maria Illescas.
| música i festa
Tubular: tambor cilín-
Parxe Batedor o de ba-
|
colla el Magre
tabal.
26
27
dric de doble membrana.
ca folklòrica i popular que,
agrupacions i colles que
pació dolçaina i tabal “Xa-
80, naix a Castelló la Colla
escapant de l’ortodòxia fol-
de segur, fan i faran el que
rançaina”, la Colla dolçai-
de Dolçainers i tabaleters
klòrica, han realitzat una
faça falta per a que aquests
nes i tabals “Castàlia”......
de Castelló, premonició de
important llavor de recupe-
instruments perduren en el
i tants altres que dia a dia
lo que s’avenia damunt, co-
ració i difusió de melodies
temps.
lluiten perquè la dolçaina i
mencen a muntar-se colles
i lletres populars, així com
No vaig a anomenar-les
de dolçainers i tabaleters,
la utilització d’instruments
totes, per que de segur que
se comença a impartir clas-
populars, entre els quals
en deixaré alguna, però
ses en locals, en escoles, la
es troba la dolçaina. Clars
entre totes elles podrien
cosa va a mes, la gent te ga-
eixamples trobem en els
anomenar la Colla de Dol-
nes d’aprendre, i es al any
grups com Al Tall, Tres Fan
çainers i tabaleters de Cas-
1994, quant per part de la
Ball, La inestable, Urbàlia
telló, la Colla “El Soroll”,
recent creada, el any ante-
Rurana o Obrint Pas.
Agrupació dolçaina i tabal
En data de hui, poder dir
“D. I T.”, el Grup de dolçai-
Castelló, se decidís posar en
que la salut del món de la
na i tabal ”el Gínjol”, “Dol-
marxa la Escola Municipal
dolçaina i tabal és excel·
çainers del Grau”, la Colla
de Dolçaina i Tabal.
lent a les nostres comar-
dolçainers i tabaleters “El
Cal destacar la llavor re-
ques i en quant a la nostra
Fadrí”, la Colla dolçainers
alitzada per grups de músi-
ciutat hi ha quantitat de
i tabaleters “Xaloc”, Agru-
el tabal ocupen el lloc que es mereixen.
C/ Alcalde Tàrrega, 30 Tel. 964 225 734 12004 CASTELLÓ
| música i festa
rior, Federació de Colles de
CARNISSERIA - XARCUTERIA
|
colla el Magre
A finals de 70 i principi dels
28
29
La dolçaina i la festa Quique Pérez | Colla de Dolçainers i Tabaleters de Castelló
L
a dolçaina és sense dubte
l’instrument
més típic de la Comu-
nitat Valenciana, encara que ens va vindre d’altres parts del món. S’estima que
l’estiu, que eren festes a
temps que van ocupar la
molts pobles de les nostres
península, i on va arrelar
comarques, que el dolçai-
d’una manera molt clara,
ner anava de poble en po-
convertint-se en el que és
ble caminant i que la seva
avui, l’instrument nacional
música s’adaptava a tota
i obligatori a totes les festes
classe d’actes festius entre
de la nostra Comunitat. Té
els que podem destacar les
un company inseparable,
albades, les despertades, les
que és el tabalet, i tots dos
processons, els balls típics
són presents sempre en tot
del poble, de vesprada ani-
allò que sona a dansa i a
mava els bous i de nit feia
festa.
pasdobles i músiques vari-
rent els pobles de la seua comarca amb la dolçaina sota el braç, fent les delícies de xiquets i majors. José Ma Illescas i Vicent
De boca de Camilo Ron-
ades a les revetlles etc. Deia
zano (dolçainer de Sorita)
que la vida del dolçainer
Bacas “Xamberga”, perso-
res valencianes i en moltes
sabem que l’activitat de
era molt dura, ja que ha-
nes en les quals molts dels
altres regions de l’Estat, es
l’antic dolçainer, se cen-
via de dedicar-se a un altre
que avui en dia toquem
deu als àrabs, els quals la
trava principalment a les
treball, i després quan eren
aquests
van portar a la Comuni-
festes de Sant Antoni, i a
festes, anava a peu recor-
van inspirar a les acaballes
la seua introducció en ter-
ens
| música i festa
instruments,
|
colla el Magre
tat Valenciana durant el
30
31
dels anys setanta i prin-
la societat i han sabut estar
cionals dels nostres carrers
com ara el C/ Sant Vicent,
ta setmana és quan t’ado-
carrer, amb eixe so tan nos-
cipis del vuitanta, ja que
sempre en contacte amb les
i les nostres comarques.
el C/ Verge del Lledó, C/
nes que hi ha molts dolçai-
tre que ens identifica com a
ells, sentint-se protagonis-
danses tradicionals de cada
Tenim com a mostra la de
Sant Francesc, Sant Roc de
ners. Així dons cal pensar
poble singular i fester. Jo no
tes de la festa, van ser una
poble i amb les festes tradi-
alguns carrers de Castelló,
Vora Sèquia, Sant Roc del
que amb la quantitat de
puc imaginar com serien
guia, un estil i un exemple
Canyaret-Cassola, Sant Roc
gent que es dedica ara a to-
aquestes tres danses sense
a seguir.
del Pany de Santo Domin-
car i a aprendre la dolçaina
dolçaina i tabal. Sense obli-
go, Sant Félix, Sant Blai, i
i el tabalet, tinguem garan-
dar que avui dia unes festes
tants i tants altres.
tida la seua continuïtat per
com les de Magdalena, sen-
a molts anys.
se dolçaina i tabalet, potser
Els dolçainers amb les se-
Quan arriba la Magdale-
ments determinats, sempre
na, es produeix un esclat de
A Castelló hi ha moltes
no serien les mateixes, ja
vinculats a la festa, tot i que
dolçainers, que ixen per to-
manifestacions de caràc-
que cada vegada hi ha més
també han estat presents
tes parts, alguns d’ells són
ter religiós i cultural, en les
grups de ball que necessiten
en homenatges a persones
només “Dolçainers de Mag-
quals la música de dolçai-
de la participació de la dol-
rellevants de la nostra vida
dalena”, és a dir, només to-
na i tabal tenen un paper
çaina i el tabal per a fer les
social i cultural tristament
quen eixa setmana amb la
molt rellevant, per exemple
danses.
desaparegudes. La dolçaina
seua colla o grup d’amics
a les danses del Corpus, on
Avui dia seria impensa-
i per extensió els dolçainers
per tal de fer festa, i després
acompanyen Els Cavallets,
ble assistir a qualsevol acte
i tabaleters, han anat adap-
guarden la dolçaina fins
Els Nanos i Els Arets a ban-
vinculat amb les festes de
tant-se a les evolucions de
l’any vinent. Durant aques-
da d’altres tocates i festes de
Castelló i tantes i tantes
| música i festa
la funció d’anunciar mo-
|
colla el Magre
ues melodies, acompleixen
32
33
sica i partitures de dolçaina
en els conservatoris de la
sentir eixe so inconfusible
i de tot allò que envolta la
Comunitat. Sentir la dolçai-
de la dolçaina i el tabal.
dolçaina i el tabalet) és una
na és bonic, però sentir la
Fins i tot, i això puc dir-
de les colles que estan en
dolçaina i el tabalet signifi-
ho per experiència pròpia,
contacte amb els dos ins-
ca festa i alegria.
hem assistit amb dolçaina i
truments durant tot l’any.
tabal a comunions, bateigs
Afortunadament són mol-
Ara ja per acabar i fent
de xiquets i no tant sols de
tes les colles de dolçainers
nostra una frase del pregó
xiquets sinó també de ge-
que hui en dia s’apleguen
de Bernat Artola, voldríem
gants i cabuts, casaments,
moltes vegades per a retre
que la dolçaina i el tabalet
noces d’argent, inaugura-
homenatge a aquests dos
siguen a Castelló, el nostre
cions de places i carrers, i
instruments i que lluiten
millor Pregó. ¡¡¡ Vitol !!!.
malauradament fins i tot, a
per defensar-los i per a arri-
algun enterrament.
bar a aconseguir que cada
gues una patada, i aparei-
Com tot, aquesta esco-
La Colla de Dolçainers i
dia ocupen un lloc més im-
xen quatre dolçainers”, ja
la i els seus ensenyaments,
Tabaleters de Castelló, (as-
portant i de més conside-
que han sigut moltes –més
han patit les seues pujades
sociació cultural que té com
ració en la nostra societat,
de cinc-centes- les persones
i baixades, tenint, els pri-
a preocupació principal, la
volent aconseguir que s’im-
que des de la seua creació
mers anys de creació fins i
recuperació i difusió de mú-
plante el seu ensenyament
allà pel més de novembre
tot, llistes d’espera d’alum-
Xaro Alegre
G
ràcies a l’esforç de
de 1994, han passat per
molta gent, avui
aquesta escola per conèixer
en dia podem ben
el món de la dolçaina i el tabal.
| música i festa
bé dir que “a Castelló, pe-
|
colla el Magre
L’escola municipal de dolçaina i tabal de Castelló
festes d’altres pobles, sense
34
35
tat del seu professorat donar
tabal del País Valencià que
car aquests dos instruments
car els instruments típics del
a conèixer també unes noci-
formen part de la Federació
tradicionals, la majoria de
País Valencià. Actualment,
ons bàsiques de llenguatge
Valenciana de Dolçainers i
vegades “d’oit”, sense una
per modes, per la crisi o per
musical necessàries per a la
Tabaleters.
base de llenguatge musical.
la llarga trajectòria de qua-
pràctica de qualsevol instru-
Evidents van ser els can-
Per tant, popularització i co-
si vint anys de l’escola, la
ment musical. Amb aquest
vis que la seua creació -per
neixement podem dir que
cosa sembla haver-se frenat
objectiu, el professorat de la
part de la Federació de Co-
han sigut les dues màximes
un poc i les places ofertades
casa va elaborar i ha anat
lles i el Negociat de Cultura
aconseguides per aquesta es-
per al curs 2013/14 han es-
millorat curs rere curs, un
de l’Ajuntament de Caste-
cola municipal.
tat 55: 40 de dolçaina i 15
conjunt de materials de gran
lló- va produir en la societat
És de destacar també, la
de tabal.
utilitat per aquelles persones
castellonenca i si bé és cert
tasca de promoció que des de
Amb aquests vint anys de
que aspiren a tabaleteres i
que durant una època va
la pròpia Escola sempre s’ha
funcionament, l’Escola ha
dolçaineres, tot i que darre-
haver molt de “dolçainer
dut a terme, ja que les seues
servit tant per donar a co-
rament el mètode utilitzat
atrevit”, també és ben cert
en paraules tècniques-, molt
quatre o cinc colles de dol-
ensenyances musicals mai
nèixer el món de la dolçai-
és “Estudiant la dolçaina”,
que es va impulsar la pràcti-
diferent a l’existent fins al
çainers – Colla de Dolçainers
han quedat tancades dins de
na i el tabal als veïns de la
del mestre Xavier Richart,
ca i el coneixement d’aquest
moment, ja que fins que es
i Tabaleters de Castelló, Co-
les escoles on s’han impar-
ciutat de Castelló i voltants,
per ser aquest un mètode
instrument, dotant-lo d’una
va crear l’Escola Municipal
lla El Soroll, Colla El Fadrí
tit les seues classes (Sanchis
com per intentar dignificar
de gran qualitat usat en to-
base sòlida –un coneixe-
sols
associacions
i Colla Els Gíngols- eren els
Yago i Serrano Suñer) sinó
la seua pràctica, sent volun-
tes les escoles de dolçaina i
ment reglat se’n diu d’això
veïnals, com Els Mestrets, i
encarregats d’ensenyar a to-
que sempre han eixit al car-
| música i festa
algunes
|
colla el Magre
nat que volia aprendre a to-
36
37
Dolçaina juntament amb la
que sonen a festa i alegren
da, roin so”; “ a pare dolçai-
viles com les cavalcades del
Federació de Colles de Caste-
els nostres carrers.
ner, fill tabaleter”; “anar més
Pregó i del Pregó infantil,
lló venen organitzant-se.
Un reconeixement del tre-
borratxo que un dolçainer”;
Molta gent –tant de pro-
ball fet ja va arribar l’any
“anar de festa en festa, com
o la de Sant Joan, el Prego-
fessorat com d’alumnat- s’ha
2007, quan l’Escola Muni-
el dolçainer”; “a casa del dol-
net de les Festes de la Mare
quedat pel camí per diferents
cipal de Dolçaina i Tabal de
çainer tots són balladors”;
de Déu del Lledó, els actes
circumstàncies, però la feina
Castelló va ser Clavària de
“anar pel poble amb tabal i
de cloenda de la pròpia Es-
sembla haver estat aparent-
Santa Cecília patrona dels
dolçaina”; “donar-ne en ta-
cola, i molts altres esdeveni-
ment ben feta, almenys de
músics i posteriorment, l’any
bal i dolçaina”; “parèixer un
ments que es fan tant a Cas-
portes cap a fora, ja que la
2009, va tornar a rebre un al-
dolçainer”; “portar un pet
telló com a altres localitats;
tradició del so de la dolçaina
tre reconeixement: el premi
com un dolçainer”; “dolçai-
però a més, també participa
i el tabal es troba totalment
Onda Cero a la Música. Però
ner i torero, no pots ser-ho”;
en altres combois de majors
recuperada a la capital de
sens dubte el millor premi de
“ésser més vell que un dolçai-
aspiracions com aplecs, el
La Plana i, a hores d’ara,
tots l’hem de trobar en la qua-
ner” ; però sobretot, sobretot
Concurs per a Intèrprets No-
qui vulgue ja té l’oportunitat
litat dels nostres músics, que
no oblidar-se mai de “fer la
vells i la Trobada Veïnal o
d’acudir a una escola de ti-
avui per sort interpreten mu-
del dolçainer”, així de segur
l’Homenatge a la Dolçaina i
tularitat municipal per acos-
sica popular amb una forta i
anirem bé!
el Tabal, que ja fa anys que
tar-se a la pràctica d’aquests
sòlida base, això sí sense obli-
des de l’Escola Municipal de
dos instruments que sempre
dar mai que “dolçaina paga-
Saluda els veïns en les festes de la Magdalena | música i festa
la festivitat de Sant Antoni
|
colla el Magre
rer bé participant en cerca-
38
39
El poble, la festa i la música: un homenatge a les bandes Alberto i Luis Cabedo Mas
É
s la música de banda,
sics que formen part de les
sens dubte, un dels
nostres bandes. La banda de música és una de les agrupacions més característiques a la terra valenciana. El País Valencià s’ha convertit en un referent per la qualitat de les seues bandes, que enherben la vida social de pràcticament tots els pobles de les nostres
elements més arrelats
als nostres pobles i de les nostres festes. En un llibre com aquest volem, com no podia ser d’una altra mane-
comarques. La banda de música es composa per un grup de músics instrumen-
ment el naixement dels seus membres. D’aquesta manera, la banda es converteix en un espai d’esbarjo, però també d’aprenentatge, de socialització, d’estructuració de l’oci, i de creació de vincles personals que s’afermen a través de la pràctica musical conjunta. Les bandes de música han sigut el principal vehicle per donar accés a l’educació musical de valencians
| música i festa
aquest tret tan característic
ditoris i teatres fins les processons per carrers i places a les ciutats. Però, als nostres pobles, la banda de música és molt més que una agrupació musical. Algunes de les bandes simfòniques de pobles de les comarques valencianes tenen història i tradició que es remunta a més de cent anys. Les famílies han estat vinculades a la vida de la banda des de pràctica-
|
colla el Magre
ra, dedicar unes paraules a
tistes de vent i percussió fonamentalment, encara que incorporen alguns instruments de corda, com ara violoncels, contrabaixos, arpa o piano, en moltes de les seues composicions. Clarinets, oboès, flautes, fagots, saxòfons, trompes, trompetes, trombons i tubes, amb tota classe d’instruments de percussió, es conjunten per fer una sonada, textura de la qual es converteix en signe d’identitat dels nostres pobles i de la nostra cultura. A diferència de les orquestres simfòniques i filharmòniques, les bandes no adhereixen alguns instruments, com ara violins i violes, a les seues files, i els seus espais de concert van des dels au-
40
41
com són la música i els mú-
els límits de l’aprenentatge musical formal, i donen resposta a la demanda d’accedir a la vida musical a professionals i amateurs. La FSMCV naix en l’any 1968. Des de la seua fundació ha estat presidida per figures rellevants en el panorama musical valencià com Antonio Andrés Juan (19681973); Vicente Ruiz Monrabal (1973-1976); Enrique Carpi Aliño (1976-83); Angel Asunción Rubio (1983-
1998), Vicente Escrig Peris (1998-2002), Santiago Algado Finestrat (2002-2006) i Josep Francesc Almeria Serrano, actual president. Al llarg de la seua trajectòria, la Federació ha rebut nombrosos premis i distincions per la seua labor cultural i social. A Castelló, la presència de les bandes i de les societats musical ha sigut una constant al llarg dels anys com a bon exemple de poble del País Valencià, i el seu paper dins de l’àmbit cultural castellonenc és de gran rellevància. Bandes com la Schola Cantorum de la Vall d’Uixó, la La Unió Instructivo Musical La Esmeralda d’Almassora, la Unió Musical de
Vilafranca, o tantes altres, tenen una llarga tradició de pràctica i d’excel·lència musical, guanyant grans quantitats de premis en certàmens, tant a nivell provincial, regional, nacional i internacional. Algunes bandes simfòniques a les principals ciutats del País Valencià, s’han consolidat com a agrupacions musicals professionals, establint-se com a estendard de les senyes musicals dels pobles. Aquest és el cas de la Banda Municipal de Castelló. Amb una llarga trajectòria de més de 80 anys, la Banda Municipal de Castelló és avui en dia un dels referents indiscutibles de les
bandes de tota la geografia espanyola i internacional. La banda naix al voltant de 1925 de la mà del director Pascual Asensio Hernández i, comptant amb més de 50 músics professionals i de reconegut prestigi, realitza des d’aleshores una tasca de difusió de la nostra música i la nostra cultura. En aquest article volem, també, retre homenatge al que ha sigut el seu director els últims anys, i que ha dut a la Banda Municipal al seu màxim esplendor: el mestre Francisco Signes. Baix la direcció de la seua batuta, la Banda Municipal de Castelló ha pogut incrementar considerablement el seu repertori amb nombroses
| música i festa
colla el Magre
neguts de les orquestres més rellevants. Per tal de configurar una estructura de bandes i escoles de música comunes, es va crear, ara fa més de 45 anys, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). En l’actualitat, la FSMCV agrupa a 541 societats musicals i les seues escoles de música amb 40.000 músics, 60.000 alumnes i més de 200.000 socis. Aquestes xifres fan que el País Valencià tinga aproximadament el 50% de totes les bandes i escoles de música de l’estat espanyol. A través d’ella es promou i difon el gust i la pràctica de la música en estructures educatives que superen
|
i valencianes. Les societats musicals, presents en el 90% dels municipis d’Alacant, Castelló i València de més de 200 habitants, s’han conformat com un projecte social i educatiu únic en el món i són el principal agent cultural del País Valencià. A través d’una estructura d’escoles de música, en la major part dels casos associades a les bandes de cada poble, s’ha proveït de coneixements, aprenentatges i experiències musicals a una societat que, avui en dia, és una de les que té un percentatge de músics més alt d’Europa. Una gran quantitat de prestigiosos valencians engreixen les files entre els músics més reco-
42
43
El rotllo i canya ; la banda sonora d’una festa
gut en-salsar la tasca de les bandes de música i, en particular, de la Banda Municipal de Castelló, com a signe d’identitat musical i també de la festa de tots els pobles valencians i, entre ells, del nostre poble de Castelló.
Joan Miravete Sebastià
T
otes les festes tenen
podíem ser diferents i així
El context històric on va
una música o mú-
en el nostre cas tenim el
nàixer el nostre pasdoble no
siques que les iden-
Rotllo i Canya com a músi-
podia ser més depriment,en
tifiquen en el cas de les
ca oficial de les Festes de la
plena postguerra civil, però
principals festes del País
Magdalena.
retrocedim una mica més
Valencià tenim, el Fallero a
La història del Rotllo i
encara; durant el segle XIX
les falles, l’himne de Les fo-
Canya és molt particular i
a Castelló a part de la Ro-
gueres a Alacant, les mar-
ara breument tractaré d’ex-
meria de la Magdalena do-
xes de Moros i Cristians i
plicar-vos-la
cumentada des del segle-
un llarg etc... A Castelló no
damunt.
per
damunt
| música i festa
colla el Magre
la Magdalena, la Setmana Santa, els Nadals, les Festes de la nostra patrona Mare de Déu del Lledó, o les sempre presents “Festes de Carrer”, solen comptar amb la musical presència de la Banda Municipal; tant és així, que costa imaginar-se actes tan propis de la nostra tradició com el Pregó sense que siga ella qui tanque la comitiva. I, per suposat, no podem obviar el gran paper que la Banda Municipal de Castelló realitza com a valedora representant i ambaixadora de la nostra ciutat, la nostra música i les nostres tradicions. Per tot això, des de la Colla del Magre, hem vol-
|
composicions que han esdevingut himnes de les nostres festes. Cal també destacar el fet què en els últims anys la banda municipal ha pogut gaudir d’acompanyar a grans solistes i intèrprets. És, per tant, la nostra Banda Municipal un tret característic de la Ciutat de Castelló, i és el seu un treball continu d’aproximar la música a la gent de Castelló. Així, a més dels ja coneguts concerts que ofereixen amb freqüència a l’Auditori i Palau de Congressos i dels entranyables matins al Parc Ribalta, són també dignes de menció les seues participacions en els principals actes festius del poble de Castelló. Festivitats com
44
45
XIV i molt reforçada des de
1852, any del VI centenari
rellançar La Romeria de la
vocar un certamen musical
a guanyadora la peça del
del trasllat i any també on
Magdalena.
a la plaça de bous per tri-
Mestre Pepito García “Rot-
s’afegeix un símbol avui
Des de 1939 al 1944
ar el pas -doble identifica-
llo i canya”, la lletra de la
dia irrenunciable com es la
tot va seguir igual, més o
tiu de les nostres festes per
qual va ser escrita per Àngel
canya a la romeria i algu-
menys, però l’any 1945 es
votació popular. La Banda
Sanchez Gozalbo i cantada
nes coses més, com dèiem
va refundar la Romeria i va
Municipal sota la batuta
per primera vegada al Tea-
es feien altres festes com
passar a ser les Festes de la
del mestre Felip va anar in-
tre Principal el dia 22 de fe-
les del mes de Juliol com-
Magdalena amb una dura-
terpretant les distintes peces
brer següent.
memorant la victòria de
da d’una setmana, gaiates
entre les quals no estava tan
A l’igual que la música
la ciutat sobre el setge que
monumentals (amb intents
sols la guanyadora sinó al-
que és una barreja de tona-
el general carlí Cabrera va
de cremar-les al finalitzar la
tres de ben conegudes com
des populars la lletra també
dur a terme els dies 7,8, i 9
setmana festiva), corregu-
“Castalia” dels germans Te-
recull textos populars, i un
de juliol de 1837 i en com-
des de bous ,cavalcada del
rol o ”Gaiates i traques” de
breu relat de la Romeria “se-
memoració d’aquells fets es
Pregó,creació de 12 sectors
Sanchís, incorporades tam-
guim tots a la processó” o
va construir l’obelisc al pas-
encarregar de fer saltar pels
als absolutistes. Per tant,
gaiaters i un llarg etcètera
bé a la música castellonen-
“amb la canya pel camí tots
seig de Ribalta.
aires l’Obelisc i tot el que
aquesta festa va ser esbor-
que amb moltes modifica-
ca de festa. En acabar totes
anirem”; així com la lletra
la
això representava en l’ima-
rada del mapa en el nou rè-
cions ha perdurat fins avui
les interpretacions i per una
de melodies populars valen-
guerra els Carlins que vivi-
ginari col·lectiu,el mite del
gim dictatorial i en quedava
en dia. Així les coses l’any
majoria
cianes com “Les penes són”,
en al nostre Raval es van
Castelló liberal que derrota
un altra que era la que calia
següent el 1946 es va con-
públic assistent va triar com
acabada
aclaparadora
el
| música i festa
bé,
|
colla el Magre
Dons
46
47
”Mon pare no té nas”
“El tio Pep se’n va a l’hor-
En fi jo crec que podem
ta” i finalment posa el “alé
dir què en aquesta música
pum“ substituint el final de
està continguda tota l’essèn-
l’himne del mestre Serrano
cia musical del nostre poble
què no va tindre molt bona
i és per això què quan un
acollida.
fill de Castelló sent aques-
També hi trobem fragments
netament
castello-
nencs com són el ball dels
Sònia Alegre
ta música se li posa la carn de gallina i sobretot si és un diumenge de Magdalena.
Nanos del dia del Corpus què
Molts pobles han de buscar
és el típic “Xocorroxoc bres-
les rondalles forasteres, al meu poble no li cal
VITOL
quillera i albercoc”, una invocació a Tombatossals en el
hi ha prou dónes rondalleres.
“menjarem confits i dolç tor-
Jota de Llucena
ró i a l’ermita pujarem”, tam-
L
a jota d’aquest po-
agrupacions musicals i de la
ble de la comarca de
qual procedeix el seu nom.
l’Alcalatén, ens expli-
El rondar a les xiques és
ca, amb aquest doble sentit
tota una tradició de la nos-
tant propi valencià, que és
tra terra, i tot i que en altres
un orgull per als pobles de
llocs també s’estila o s’es-
bé trobem el crit de guerra del
Bibliografia:
his-
les nostres comarques tindre
tilave, no deixa de ser ben
C.E. Castelló, el “Pam, pam
toria y leyenda de un pueblo
una rondalla però també,
cert, que en els afers de ron-
de
tindre dónes a qui rondar,
dar cada poble tenie el seu
tasca principal d’aquestes
estil i els seus costums, però
J.Sanchez
Adell
i
Alvar
| música i festa
,orellut” posterioment substi-
Magdalena
|
colla el Magre
Les rondalles: l’alegria dels bons rondallers
48
49
tuït pel”som de Castelló”
Monferrer.
el que mai podia faltar era
la rondalla d’Els Llauradors
de les nostres comarques
convertit en grups d’escena-
als de principis fins mitjans
l’acompanyament musical.
i gràcies també, a les nom-
per celebrar amb nosaltres
ri, que quasi podem afirmar
del segle passat, van arribar
broses
que,
que el Dia Gran de les Fes-
que toquen més per mostrar
a provocar la desaparició de
afortunadament, la majo-
any rere any, ens visiten a
tes de la Magdalena està a
que per celebrar i tenen en-
molt del nostre folklore i de
ria de gent tenim en ment
la Cavalcada del Pregó del
punt d’arribar i, al mateix
comanada la tasca de vet-
moltes de les nostres tradici-
la imatge d’una agrupació
tercer diumenge de Quares-
temps, mostrar-nos i delec-
llar per la conservació de
ons i la rondalla no en va
musical rondallera gràcies a
ma, procedents dels pobles
tar-nos amb el folklore pro-
cançons i melodies que, com
ser una excepció.
pi de cadascuna d’aquestes
ens diuen F. Pardo i José Àn-
Entre els anys cinquanta
localitats.
gel Jesús-Maria al seu llibre
i setanta del segle passat,
Avui en dia, la majoria
“La música popular en la
l’economia i en conseqüèn-
dels pobles que ens envolten
tradició valenciana”, “han
cia, la societat de les nostres
ja han tornat a recuperar la
passat a ser peces de museu
terres va canviar dràstica-
tradició de la rondalla tot i
del nostre patrimoni cultu-
ment. Aquests canvis van
que el seu paper social ha
ral, perquè la societat a la
fer que les comarques lito-
passat a ser un poc diferent
qual pertangueren ha can-
rals, on començava a pro-
d’aquell que aquestes agru-
viat notablement en un es-
liferar la industrialització,
Aquest despoblament va
pacions tenien en origen. En
pai de temps relativament
veren augmentar conside-
fer que molt del nostre patri-
aquest moment, aquestes
curt”. I és que, les transfor-
rablement la seua població,
moni cultural s’anara per-
agrupacions musicals s’han
macions econòmiques i soci-
al mateix temps que les po-
dent ja que el propi despo-
Bureo pels masos: Bureo al Mas de la Venta (02-01-2013) Vistabella del Maestrat
blacions d’interior s’anaven quedant despoblades.
| música i festa
agrupacions
|
colla el Magre
A la capital de la Plana,
50
51
Rondalla de Vistabella del Maestrat (Foto: Núria Garcia Vicente)
blament impedia organit-
les seues formes de diversió,
ta, ràpidament va iniciar
ens definien, que en diferen-
çar la recerca d’elements
Va ser en aquest mo-
zar al personal necessari per
molt diferents a les tradici-
la tasca de recuperació i
ciaven la nostra societat de
culturals tradicionals però
ment quan es van crear
a la celebració de diferents
onals i que van anar origi-
restauració d’algunes de les
la resta de les societats del
tot seguit, els pobles també
molts dels museus etnolò-
tradicions. Però, per contra,
nant el seu arraconament.
tradicions perdudes o a punt
món.
van iniciar-se amb aquesta
gics dels nostres pobles i
l’augment ràpid de la po-
No oblidem que ens trobem
d’extingir-se. Per sort, enca-
Primer van ser les ciutats
tasca de recuperació i res-
també quan es van anar
blació en les zones costane-
en aquest moment, en un
ra no ho havíem perdut tot!
on, especialment, la burge-
tauració de les tradicions i
restaurant festivitats o ele-
res i industrialitzades, tam-
moment on a la nostra soci-
I és que el despertar del
sia intel·lectual va comen-
el patrimoni perdut.
ments festius, donant-los
poc va ajudar a conservar
etat regnen la innovació i el
nacionalisme va provocar
una nova vida, un nou
aquest patrimoni, ja que en
progrés, termes aquests que
l’interès per la recerca, pel
sentit o significat diferent
molts casos hi havia dificul-
van renyits amb la conser-
redescobriment dels signes
al que van tindre en temps
tats d’acomodació a les no-
vació de les tradicions.
i arrels d’identitat del nos-
passats, diferent al que tin-
Tots aquests factors van
tre poble com a bloc, i dels
gueren a la societat tradi-
produir la pèrdua total o
nostres pobles com a unitats
cional, per passar a consi-
A més, als fenòmens del
parcial de moltes tradicions
locals. I allò, que feia anys
derar-se, a partir d’aquests
despoblament interior i la
i de gran quantitat d’ele-
s’havia abandonat per ca-
moments,
superpoblació litoral/indus-
ments festius però, afortu-
duc, vell i tradicional, ara
d’identitat nacional, co-
trialitzada es va afegir un
nadament, el despertar als
tornava a ser de moltíssima
marcal o local, com peces
altre factor molt important:
anys setanta del sentiment
importància, ja que forma-
d’interès cultural o com
l’evolució de la moda i de
nacionalista i autonomis-
va part, eren, els trets que
productes de consum.
ves formes culturals alienes
símbols
| música i festa
com
|
colla el Magre
a la població nouvinguda.
52
53
torna a rondar i gràcies al
postures especials; els gui-
espontani que es mereix la
hem de saber, que tradició i
Molt s’ha fet en el camp
ronda per rondar a la xica
treball de molta gent a títol
tarrons –ja siguen mascles
rondalla popular.
innovació no tenen perquè
musical i molt queda per fer,
fadrina per desig del seu es-
individual, de les Seccions
o femelles- no han perdut el
I, pel que fa a la xicote-
estar renyides i poden anar
però les nostres rondalles són
timat, la rondalla ara ronda
Femenines, dels grups de
seu sabor; les bandúrries –
ta percussió, tornen a redo-
ben agafades de la mà i així
una mostra ben viva, cada
per ensenyar al poble les se-
danses i de gent que sempre
com diu una de les cançons
blar panderos i panderes,
una jota tradicional com la
vegada amb més incorpo-
ues cançons i la seua dedi-
ha estimat el seu poble, es
dels Obrint Pas- continuen
cànters,
canyetes,
de Xàtiva -de la mà del can-
racions juvenils, de l’estima
cació, potser sota el pretext
poden escoltar pels nostres
“pessigant les emocions”.
culleres i castanyetes, bote-
tautor Feliu Ventura- ben bé
que sentim pel nostre poble
de rondar a alguna xica
carrers melodies tradicio-
Tot d’una manera molt par-
lles llaurades, canyes bada-
pot canviar la seua lletra
i les nostres tradicions i qui
fadrina, però no ens enga-
nals que ens són pròpies.
ticular, especial, imitant la
des i morters, i molts altres
per denunciar situacions ac-
sap algun dia el paper de la
ferrets,
Les rondalles han tornat.
manera de fer antiga, que
atifells de procedència ben
tuals i explicar-nos que “dos
rondalla torne a ser més sem-
mateixa, de la mateixa ma-
Tornen a ser agrupacions
portava a filar prim, dife-
casolana com ara els antics
alcaldes es barallen per un
blant a aquell que un dia va
nera que tampoc ho és la
de músics que toquen ins-
renciant la forma de tocar
garbellets de cuina.
hortet que tinc jo / per a fer
tindre i torne a passar el que
societat que ens envolta, ni
truments de cordam de per-
de la rondalla del poble de
Són el saber fer d’un po-
xalets de luxe / i plantar-me
diu la granaïna de Monta-
tenen les mateixes convicci-
cussió i fins, i tot de vent,
la del poble veí.
ble, la seua manera d’ex-
un camp de golf”, o bé fo-
verner, que sempre que algú
ons el xic i la xica estimada.
sense oblidar-nos de les po-
Els instruments de melo-
pressar-se i de celebrar, de
mentar-ne l’ús de les noves
cante, hi haja qui vullga
Però, el que importa –o com
tents veus dels cantaors i les
dia, tocats potser amb el que
comboiar els dies de festa,
tecnologies: “la de la panxa
ballar-la. Esperem que així
a mínim a molta gent ens
cantaores. Les guitarres i el
sembla poca precisió i mes-
i guarden a les seues lletres
pelà / ja no lo vorem més /
siga! Llarga vida a les ronda-
importa- és que amb la fi-
seu so tornen a ser la base
tria, continuen donant a les
molts coneixements popu-
s’ha fet nòvio a Mallorca/ i
lles i per suposat, als ronda-
nalitat que siga, la rondalla
alternant colps i raspits i
cançons el caràcter graciós i
lars. Això sí, però també
parlen per internet”.
llers i les rondalleres!
| música i festa
nyem, la finalitat ja no és la
|
colla el Magre
La rondalla ara, ja no
54
55
L
Els “bureos” una tradició ben nostra
nostres terres. Existeix però
El mateix ocorre amb les
on la gent vivia quasi ex-
una gran diferència entre
celebracions dels Bureos i
clusivament del camp, del
les unes i les altres, les pri-
implícitament amb els balls
ramat o de la mar, una èpo-
meres són de producció prò-
que en l’esmentada festa
ca on la població es disper-
Xavier Ripollés Prades | Professor de dansa i estudiós de la Cultura Tradicional Valenciana
pia, creades pels valencians
s’interpretaven. Els Bureos
sava pels termes dels pobles
amb instruments autòctons
són una manifestació po-
i la vida a l’espai rural dels
configurats amb elements
pular de les nostres terres
masos tenia un protagonis-
que produeix la mateixa
que també desapareixen de
me rellevant en la societat
terra. En canvi, les noves
forma majoritària, però que
d’aleshores.
músiques i danses, perden
en alguns casos han arribat
La festa que sempre ha
aquesta mediterrània sin-
fins als nostres dies. Actu-
constituït la vessant lúdi-
gularitat,
així
alment estan prenent força
ca del quefer quotidià dels
una progressiva globalitza-
de nou, si bé han hagut de
ciutadans, tenia amb els
ció també en aquest camp,
reinventar-se creant nous
bureos un dels seus majors
un fenomen inevitable però
espais i usos adients per a la
exponents, especialment si
que va arraconar progres-
societat contemporània.
tenim en compte que eren
a música i la dan-
ha passat socialment més
del segle XX. Aquestes me-
sa d’arrel tradicional
desapercebut,
propiciant
lodies i danses, que neixen
constitueixen
una
que en molts casos les me-
per a l’oci de la col.lectivi-
part important del patrimo-
sures de protecció hagen ar-
tat local o comarcal en una
ribat irremeiablement tard.
època determinada, acaba-
ni cultural immaterial dels
rien cedint terreny a altres
patrimoni que en no tenir la
deixa d’interpretar els balls
músiques i balls que fruit
sivament, els instruments,
Per endinsar-nos en el vell
l’habitual forma de diver-
visibilitat física que puga te-
tradicionals com una natu-
de les modes de cada mo-
els usos, hàbits, els costums,
mon dels bureos, cal traslla-
tir-se i relacionar-se, i per
nir el patrimoni material ha
ral forma de diversió a fi-
ment es generalitzarien per
melodies i danses de produc-
dar-se en el temps fins a una
tant una excusa perfecta
sofert un deteriorament que
nals del segle XIX i principis
tot l’estat arribant així a les
ció pròpiament valenciana
societat bàsicament rural,
per reafirmar o ampliar no-
| música i festa
La societat valenciana
|
colla el Magre
valencians i valencianes, un
iniciant-se
56
57
ves amistats dins la col.lecti-
cial de la festa. Però també
Generalment l’espai ha-
sió s’interpretaven de for-
d’influència on hi havia es-
vitat veïnal, local o fins i tot
la gastronomia, el festeig o
bilitat per al ball de bureo
ma pública, i en molts ca-
pecial devoció cap a aquest
comarcal.
els jocs tenien cabuda per
era l’era, la regularitat del
sos amb una indumentària
santuari, el mateix ocorria
configurar un tot al qual se
terreny d’aquesta permetia
especifica a fi de remarcar
al santuari de Sant Miquel
l’anomenava fer bureo.
major estabilitat als balla-
algun esdeveniment relle-
de les Torrocelles on s’ajun-
Fer sonar algun instrument o ballar es constituïa quasi com una necessitat
Per tan, “bureo” no era
dors, si bé en èpoques en
vant de la cultura local o
taven i encara hui en dia
per a no quedar-se al marge
tant sols ballar i fer sonar
què la climatologia no ho
comarcal, com per exem-
s’ajunten per fer bureo els
en les nits de diversió en la
la música popular, era una
permetia, l’espai més ampli
ple podia ser el cas del Ball
habitants de poblacions i
societat d’ aleshores, de ma-
festa més amplia que es
d’una casa o d’una taverna,
Rodat a Vistabella, ball del
massos dels termes de Llu-
nera que el que no ballava
convocava,
es convertien en el lloc adi-
dolçainer a Benafigos, Ball
cena, Atzeneta o les Useres,
era perquè feia sonar algun
entre masovers d’una ma-
ent per a desenvolupar-lo.
del Corro a Palanques, Ball
entre altres.
instrument de corda o de
teixa zona, a fi de cele-
percussió, i en molts casos
brar esdeveniments com la
s’era al mateix temps tant
matança del porc, el final
músic com ballador
d’una collita, o de la sega.
sover o conjunt de masovers
Els balls i la música però
festives
de la comarca. Els bureos se celebraven majoritàriament als masos del terme, sent així un ma-
Caldria remarcar el caràcter intimista dels bure-
sants de Forcall.
Els bureos es podien programar amb major o menor antelació, de manera que
s’organitzaven
i tot tenien un caràcter in-
en moltes ocasions s’impro-
els que convocaven els ve-
en el mateix poble i molt
tercomarcal, com és el cas
visaven amb poc de temps i
tenien un protagonisme es-
ïns i veïnes a una festa que
menys en espais públics.
de la festa de la Verge de
fins i tot alguns eren coinci-
de caràcter intimista, on la
pecial en la realització d’un
podia durar tot el dia, la
Eixe protagonisme el pre-
l’Estrella, on s’ ajuntaven
dents. En molts casos es so-
música i el ball tradicional
Bureo, de forma que no es
nit o ben bé tot un cap de
nien les danses, que al con-
rondalles i balladors dels
lien organitzar per partides
constituïen una part essen-
concebia un bureo sense
setmana..
trari que els balls de diver-
pobles del voltant i de l’àrea
de forma que, generalment,
eren
| música i festa
ocasions
|
expressions
os, de forma que en poques
Perdut a Castelló o Els DanHi havia bureos que fins
En general, els bureos
colla el Magre
generalment
ballar les melodies típiques
58
59
als rondalles dels grups de dansa; així, la gent acompanyava les melodies amb elements que trobava al
o carrasquilla, de canó o canut (segons la comarca) i en rogle o en filera. Al transcurs dels anys,els bureos també
continuava amb la jota, i s’anava accelerant amb el fandango, aquesta circumstància afegida a la dificultat
mantenir-se davant la complexitat de les passades. No devia abandonar el ball fins que no fora la ballado-
solien ser persones joves,a les que se’ls coneixia amb el nom de corders, perquè tenien com a compromís el de pagar i proveir de cordes els instruments dels músics, així com del menjar o beguda que s’anara a consumir durant la festa. Els bureos eren oberts, si bé òbviament la gent que hi
que es configurava amb gent de diversa procedència i diversitat generacional, bandúrries, guitarres, guitarrons, llaüts, citres, octavilles, entre altres instruments, s’ajuntaven amb els de percussió com les castanyoles o postisses, els pitos, els cànters, panderos, ferrets, cascavells, entre altres.
seu abast, com podia ser un cànter que colpejava amb una espardenya, una botella rapejada amb algun metall com podia ser una cullera, dues culleres que es colpejaven entre elles, o simplement amb l’acompanyament de palmes. Els tipus de balls que s’interpretaven generalment so-
incorporen els balls que arriben fruit de les noves modes; així quan apareixen les polques, les masurques o els passos dobles, entre altres, arriben a barrejar-se amb les melodies i balls locals en una simbiosi de pervivència i adaptació als usos, costums i els instruments que es fan servir a la mateixa
en la interpretació dels moviments que comportava el fandango obligaven a molts balladors a abandonar el ball davant la complexitat o l’esgotament que els produïa el ball, de manera que sos el finalitzaven les parelles més balladores. A les nostres comarques la dona era la que majori-
ra la que li ho demanara. Aquesta circumstància és comuna a totes les nostres comarques, però hi ha excepcions com el cas de Culla on és l’home el que exerceix aquest domini. Al cantador en canvi li estava atorgat el poder de decisió d’inici del ball, de les mudances, la crítica o
accedia era gent ben avinguda amb les persones que l’organitzaven o amb els propietaris del domicili on s’anara a celebrar.
La rondalla tradicional anava profusament acompanyada de percussió, un costum que s’ha perdut en gran mesura en les actu-
lien ser la seguidilla,la jota i el fandango, amb les seues variants coreogràfiques de quatre, de sis, de tres, de huit, de nou, de carraspera
festa. El ball s’iniciava amb la seguidilla que per la seua senzillesa solia ser de participació majoritària,
tàriament dominava en el ball, és ella la que inicia els passos que s’han d’improvisar a cada moment, l’home per tant havia de seguir-la i
les lloances, la indicació de canvi de parella o allargar el ball, de manera que músics i cantadors podien fer durar un fandango tant i com els
| música i festa
colla el Magre
La música i els balls de Bureo La música s’interpretava per una rondalla de corda
|
cada partida organitzava el seu bureo. Les persones encarregades d’organitzar un bureo
60
61
que així ho requeria com era el cas del ball del canut. Els xiquets anaven adquirint la seua formació de
el limit de resistència dels balladors. Altres en canvi si s’era amic del ballador, es cantava el final del ball a fi de no deixar entreveure la derrota del ballador front a la insistència o creixen complexitat de les passades que interpretava la dona. Pel que fa a l’estructura del ball cal dir que els pas-
rent, i era molt comú anar canviant de parella cada cop que el cantador iniciava una cobla, de manera que el pas a interpretar era aquell que tenia a bé iniciar la parella que en aquell moment et tocava en sort. Si bé la manera més habitual de ballar era en rogle, en molts casos els balladors
manera progressiva, i ho feien mimetitzant els moviments que pares, familiars o amics realitzaven, això si, l’espai destinat als mateixos no era el de la gent adulta, de manera que ballaven al mig del rogle creant el seu propi cercle, o ho feien en espai a banda. Per entrar a formar part del rogle ja es
sos que s’interpretaven no estaven preestablerts, i els balladors rivalitzaven per arribar a conèixer aquells que major complexitat te-
s’ajustaven a l’espai que tenien disponible, de manera que es podia ballar també en filera si calia. En altres casos era el tipus de ball el
devia tenir una certa edat i destresa a l’hora d’executar els balls.
SUMINISTRES HOSTELERS
Hopibar s.l. MUNTATGES COMPLEMENTS PER A: BARS - RESTAURANTS COL·LEGIS - COL·LECTIVITATS DISTRIBUÏDOR
Pol. Estadi, Nau 51 Tel. 964 212 203 / 064 203 222 · Fax 964 241 822 12004 CASTELLÓ
Ctra. N-340, km 1050,3 12500 VINARÒS Tel. 964 401 912 Fax 964 401 755 4colors@4colors.es www.4colors.es | música i festa
colla el Magre
nien, o fins i tot crear-ne de nous i que per tant tothom desconeixia. Cada parella interpretava un pas dife-
|
vinguera de gust. Moltes vegades balladors i músics entraven en una mena de joc en el qual es posava a prova
62
63
em va deixar bocabadada.
I és que Pep Gimeno és,
dirigir pel camí de la músi-
Pep Gimeno és conegut per
com se sol dir, un home de
ca tradicional valenciana.
tots com a Pep “Botifarra”.
poble. Va nàixer a Xàtiva
Durant la seua infantesa es
Però vaja la meua sorpresa
el 1960 en una família que,
va empapar de les tradicions
Laia Alegre
al llegir que el malnom de
com la majoria, vivia del que
populars que Otilia li anava
Botifarra el va heretar de
tenia. Ni molt ni poc, sim-
ensenyant. De la mateixa
l’agüelo de s’agüelo- que es
plement el justet per a viu-
manera que ella, han estat
diu prompte-, qui anava tots
re. D’un barri pràcticament
moltes les persones majors
els dies a la font de Norasco
agrícola era d’esperar que
que han abocat els seus co-
rec que és la primera
dels grans cantaors de la mú-
i demanava per esmorzar pa
Pep continuara treballant la
neixements sobre la tradició
vegada que em pose
sica valenciana. Fins i tot pot
amb botifarra. Una història
terra o cuidant els animals.
i la cultura dels seus pobles
a escriure un article
resultar profitós tindre eixe
que no em sona gens desco-
Però a hores d’ara assegura
en Pep, qui ha sabut integrar
i em fa tant de respecte. Si
cuquet a la panxa en anar
neguda, ja que el meu besa-
que una de les seues majors
tot açò al llarg de la seua tra-
contarem totes les paraules
escrivint les línies -encara
vi Vicent va rebre el malnom
frustracions ha estat no ser
jectòria musical.
que he escrit i he esborrat me
que això està per veure.
de “Magre” per demanar
llaurador ni ramader.
D’aquesta manera, Pep
Mirant unes cosetes d’ací i
vivències de Pep que em re-
això cada volta que anava
Sent ben menut, Boti-
va començar a introduir-se
les tot el llibret. Però bé, no
altres d’allà no podia deixar
corden a la meua infante-
a esmorzar. I gràcies què era
farra es va quedar a viu-
tímidament en el món de la
es pot esperar una altra cosa
de sorprendre’m cada volta
sa i a les meues arrels. Ara
un sangonereta, avui aquesta
re amb s’agüela Otilia, qui
música amb les albaes que es
quan estàs escrivint sobre un
més en trobar anècdotes i
vos posaré un exemple que
colla es diu Colla el Magre.
sense dubte va ser qui el va
cantaven al seu poble en el
| música i festa
pareix que ompliria jo a so-
|
colla el Magre
C
El cant d’estil valencià: Pep Gimeno “Botifarra”
64
65
bon grapat de persones da-
En aquell moment, ha-
ells està Pep Gimeno. I és per
van publicar el seu disc ano-
cle com Déu mana. I és que
no va ser fins l’any 1982,
vant l’escenari del Feslloch
guera estat molt fàcil deixar
això que una veu tan única
menat Cants i balls de La Cos-
acompanyant al gran artis-
amb 22 anyets i encara cara
cridant “Barxeta! Barxeta!”
la música com a un bonic
com es la seua no es va per-
tera, el qual es pot considerar
ta, estava Lola, la de la Tor-
de xiquet, quan va entrar a
com si la vida se’ls anara
record de la seua joventut i
dre en l’oblit, sinó que, des-
el segon disc de Pep, ja que
re, així com la seua rondalla
formar part del grup Sarau.
en això. Inclús n’hi ha ha-
dedicar el seu temps a altres
prés de la dissolució del grup
pren part de la majoria de
habitual i una escenografia
En poc de temps, es va fer
gut versions d’aquesta cançó
menesters més seriosos. Però,
Sarau, Pep es va incorporar a
les cançons. Des d’aleshores i
que et furtava l’alè. Perquè
un dels cantaors principals,
per altres grups com Obrint
¿no és prou seriós ser un ele-
l’Escola de Danses de Xàtiva.
de forma progressiva, Pep es
abans d’aquest disc, Pep
juntament amb Lola, la de la
Pas, qui integren els nous rit-
ment actiu en la recuperació
En aquesta agrupació va
va anar distanciant de l’Es-
s’havia dedicat a la música
Torre, i en a penes tres anys
mes i la tradició en les seues
i manteniment de la nostra
romandre quasi 20 anys, que
cola fins que l’any 2006 va
tradicional, a la seua recupe-
Sarau va encetar el seu disc,
cançons.
tradició? ¿no és prou seriós
no és poca cosa. L’any 2000
presentar el seu primer disc
ració i a tractar de mantenir
Cinc anys després de l’ar-
fer més fortes les arrels que
en solitari, Si em pose a cantar
aquesta senya nostra d’iden-
que és alhora el primer disc
ribada de Pep al grup Sarau,
ens identifiquen com a po-
cançons.
titat. Amb Si em pose a cantar
de Pep Botifarra.
aquest es va acabar diluint.
ble? ¿no és prou seriós trans-
El canvi va ser brutal, es
cançons, però, Pep entra en
És en aquest disc on podem
Acabava així aquesta etapa
metre aquesta estima pels
passava de cantar albaes
una nova forma de fer mú-
trobar cançons com la Ma-
en la vida de Pep, en la qual
nostres costums a través de
als carrers i les places dels
sica, en el que es coneix com
laguenya de Barxeta, la qual
va aprendre moltes lliçons,
la música? Doncs pareix que
pobles, a cantar en el Gran
a nova música. No pensem
amb els anys ha guanyat un
no tan sols de música, que
encara hi ha prou gent en
Teatre de Xàtiva, ple de gom
que açò va suposar un punt i
ressò grandíssim. Encara puc
sense dubte han marcat la
el País Valencià que pensem
a gom d’espectadors impa-
final a la música tradicional
tancar els ulls i veure a un
seua manera de fer.
que sí ho és i, per sort, entre
cients per veure un especta-
en la seua vida, sinó tot el
| música i festa
Balls i cançons de la Costera,
|
colla el Magre
recorregut de les Fires. Però
66
67
nari, van passar tres anys i
tors se’ls plenava la boca al
quatre premis Enderrok que
perspectiva, Pep va acon-
der destorbar la espontaneï-
sense quasi adonar-nos, Pep
parlar d’aquest artista amb
va rebre pel seu disc Te’n can-
seguir integrar aquests dos
tat amb la que Pep canta la
tornava a estar damunt l’es-
totes les lletres. Els elogis i
taré més de mil.
mons, ja que aquesta nova
desena de cançons que com-
cenari del Gran Teatre de
agraïments omplien les pà-
I el millor de tot és que ni
música ha guanyat molt de
ponen el disc. Resultaria
Xàtiva per presentar el seu
gines describint la seua feina
els escenaris, ni els elogis, ni
coneixement popular i expe-
realment difícil escollir-ne
segon disc en solitari, T’en
amb paraules o frases com
els premis han pogut ni tan
riència amb la incorporació
una. Però crec que pot resul-
cantaré més de mil. Deu mil
«impagable», «tots els va-
sols rebaixar una miqueta
de Botifarra.
tar fins i tot més difícil tro-
persones van tenir la gran
lencians haurem d’agrair-te
eixa humilitat i naturalitat
Aquest nou disc, va fer
bar un dia de la Magdalena
sort d’escoltar cançons com
l’esforç», «un regal que no
que porta en la seua mira-
que el nom de Pep Botifarra
en què a la Colla El Magre
ara el Romanç de les jugado-
li acabarem de pagar mai»,
da i que complementa a la
guit- i de quina manera! I la
començara a rodar per tot
no sone l’U d’Aielo. És per
res del burro, El vetlatori o La
«èxit memorable» i un llar-
perfecció la seua potent veu.
cosa no acaba ací, ja que ahí
arreu. Ràdio, premsa, en-
això que aquesta cançó té
jota improvisada, entre altres.
guíssim etcétera.
Perquè, senyores i senyors,
on el veieu sempre de con-
trevistes, periodistes, teatre,
una tonadeta especial per a
Una vegada més, Pep deixa-
És per això que els premis
encara que parega impossi-
cert cap ací concert cap allà,
televisió... qui li haguera dit
nosaltres que, sense dubte,
va bocabadades a totes i tots
i reconeixements que ha re-
ble treballar com a soldador
Pep es meneja pel món sense
a aquest home de poble fa
ens recorda a aquells dies
amb la seua extraordinària
but Pep Gimeno han estat
a l’ajuntament de Xàtiva i
mòbil ni carnet de conduir
30 anys el que li’n venia da-
de l’any on els carrers de La
veu i la seua poca vergo-
molt nombrosos. Així podem
ser un dels majors referents
(de poble fins als ossos!).
munt! L’estudi de gravació
Plana fan olor a pólvora i
nya -en el bon sentit, clar- al
trobar el premi al millor disc
del nostre País en el cant d’es-
La raó de tot açò és ben
no és pot comparar al car-
sabor a cacau.
parlar.
Folk i Noves Músiques per Si
til, Pep, amb molt d’esforç i
senzilla, Pep canta perquè
em pose a cantar cançons o els
moltes hores, ho ha aconse-
vol. No té cap pretensió de
| música i festa
colla el Magre
però ni tan sols açò va po-
|
contrari. Amb aquesta nova
68
69
rer i el contacte amb la gent,
I així, d’escenari en esce-
Als periodistes i escrip-
refranys amb els que les ri-
lencià fa falta més persones
plement canta el que ha
alles s’apoderen de tothom.
com ell que facen més fortes
aprés dels demés perquè no
I que ningú es pense per
les arrels que ens connecten
es perda, perquè les dites, les
cap moment que en els seus
amb el passat per tal de no
Comptar amb la música de xaranga és fer festa
cançons, els romanços i la
concerts no trobes més que
oblidar mai qui som i d’on
Tania Ruiz Alegre
tradició popular es conserve
gent gran que va a recordar
venim. Per això, des de la co-
amb el temps i no quede re-
la seua joventut. En les ac-
lla només ens resta a dir un
legada a un record del nostre
tuacions de Pep pots trobar
GRÀCIES grandíssim a Boti-
folklore. I és precisament per
gent de totes les edats, per-
farra. I que ens seguisca can-
la sinceritat absoluta amb la
què també els més jovens
tant mil i les que vulga!
que canta que les seues actu-
s’emocionen
acions tenen tant d’èxit.
per unes hores, una mica
en
sentir-se,
U
n any més, em trobe
interior. Aquest any, com
ací, davant de qua-
que treballem el tema de la
tre fulls en blanc
música a la festa, jo parlaré
que passaran a formar part
Perquè anar a un concert
més connectats amb les se-
de Pep no és cap esdeveni-
ues arrels i la seua identitat
del meu article del llibret per
Comence a escriure, però,
ment que passe desaperce-
valenciana.
a la Magdalena 2 014. Com
una melodia em ronda el cap
de les xarangues.
Per això, les valencianes
sempre, em pose a redac-
tota l’estona, no sé ben bé per
Botifarra fa gala de la seua
i els valencians tenim molt
tar emocionada i tractant
què, però prompte ho sabré.
prodigiosa memòria quan
que agraïr a Pep Gimeno.
de plasmar tots eixos senti-
Em centre. I us situe per
diu una bona tira de dites i
Ja que en aquest País Va-
ments que ballen pel meu
a què entengueu què és una
| música i festa
but. En les seues actuacions
|
colla el Magre
fama ni res per l’estil. Sim-
70
71
dels objectius que es marque
anaven els llauradors a
nats anteriorment, on Da-
s’experimentaven en tocar
Així com les xarangues
una descripció. Les xaran-
la xaranga.
treballar als horts, feien el
vid és el que s’encarrega del
tant a la banda com a la xa-
també formen un grup, un
saxo alt.
ranga i em digué que com
grup de “bon rotllo i com-
gues són agrupacions mu-
Quan dic que tenen un
seu descanset asseguts als
sicals, compostes per una
caràcter festiu, ho dic amb
reguers, fet que feia que si
Jo, amb la seua experièn-
a músic ambdues li ompli-
panyonia” on s’ajuden les
quantitat que oscil·la entre
totes les lletres. Si la festa
havia plogut tacaren el seu
cia, ja que porta quasi tota
en personalment, però què
unes a les altres per fer quan
8-12 músics, amb un caràc-
ajuda a fer música, la mú-
pantaló de terra, i com que
la vida sent músic de ban-
l’objectiu era prou diferent.
més rebombori millor.
ter festiu.
sica encara més a fer festa i
la terra allí és rogeta…
da i set anys a “Show curts
A la banda tot té un caràc-
“La xaranga pot amenit-
Aquestes estan formades
allí es troben les xarangues.
Doncs bé, allí m’esperava
do it”, volia que em parlara
ter més seriós, mentre que
zar qualsevol situació fent
per instruments de vent i
La melodia d’abans tor-
per reunir-se amb mi David
sobre les xarangues, com so-
tocar amb la xaranga signi-
que un moment tranquil
de percussió. D’aquests úl-
na a rondar el meu cap i és
Ibáñez Barrera, gran amic,
lien formar-se, què és el que
ficava estar a la festa i fer la
de celebració passe a ser un
tims solen aparèixer la cai-
ara quan recorde d’on ve i
músic de la banda: Unió
fan, què significava formar
festa als altres.
moment festiu, molt més di-
xa, els plats i el bombo, o
quina cançó és.
musical de Betxí i compo-
part d’una d’aquestes agru-
Em va comentar de fet,
vertit. Quan més s’anima la
de vegades, les “rumberes”,
Tot ve de l’entrevista que
nent de la xaranga: “Show
pacions i moltes coses més,
que per a ell, les millors
gent, més s’anima qui brin-
conjunt de tres tamborets
vaig realitzar quan vaig co-
curts do it”. Aquesta xaran-
que em va explicar d’una
cançons que es toquen a la
da la música de festa.”, em
units.
mençar amb aquest article.
ga la formen nou persones
manera tan natural i entu-
xaranga són aquelles, les
diu.
I de vent, trobem trom-
Me’n vaig anar fins a Betxí,
que van decidir juntar-se a
siasta que vaig sentir enveja
quals qui les escolta es pot
Per això, jo vull saber
petes, trombons, saxos alts i
terra dels culs rojos, malnom
fer grup gràcies a la relació
del que un músic pot arribar
involucrar al màxim ba-
com ho fan els músics de
tenors, flautins...Pot canviar
“atorgat” a la gent d’aquest
que van guanyar en la ban-
a transmetre.
llant i cantant amb ells. De
xaranga
algun instrument en funció
poble des de fa molts anys.
da. En ella apareixen gran
Per començar, em va ex-
forma que músics i gent del
tan bé els seus objectius. I
del lloc on es vaja a tocar o
I és que, es diu que, quan
part dels instruments nome-
plicar les diferències que
poble són un.
ací David m’explica que
aconseguir | música i festa
per
|
colla el Magre
xaranga, us intentaré fer
72
73
Clar ben creguda de mi,
solen ser cançons conegudes
Així, és com David an-
vaig buscar-la i vet ací que
i divertides, tan com ho són
helant moments millors on
ara no puc llevar-me-la del
les anècdotes que els poden
les xarangues eren recone-
Pel que es veu xaranga i
cap...
ocórrer als membres de les
gudes econòmicament com
colla tenen coses en comú,
xarangues.
cal, i no hi havia competèn-
responc. Grup de gent que
de lletra, que canten músics
I és que de vegades, tots
cia deslleial de mercat, em
i oients, perquè veieu ben
tenim el cap en altre lloc,
conta i recorda les anècdo-
clarament el caràcter festiu
com jo avui en la cançó...
tes de la seua xaranga, on
de les xarangues, diu així:
I fins i tot, un music de xa-
inclou una ocorreguda a la
“A mí me llaman el tablón,
ranga pot anar a tocar a Vic
nostra terra: “Eixe dia ha-
porque me gusta el
sense el seu instrument a
víem de tocar a la plaça de
morapio,
l’equipatge, havent de tor-
bous i vam estacionar el cot-
tot està en enfocar-ho cap
hi ha altres cançons molt
pero prefiero beber vino, a
nar a per ell abans que co-
xe amb tots els instruments
al públic i tindre en comp-
típiques que tot el món co-
que me llamen serapio,
mence l’actuació.
dins mentre dinàvem. La
te per a qui van a tocar i
neix, i que cada xaranga
que yo no bebo por beber,
en quines situacions, “per
toca al seu estil.” I és ací on
exemple, si anem a la Mag-
ció arribant a temps”.
amb la festa fan i viuen el que són. Ara ja, sols reflexione, i recorde el que em cantava la iaia quan era menuda i plorava: “Xiqueta va que la música tot ho sana”. Doncs jo, veien els temps que corren, per sanar, sols pense
sorpresa fou nostra en arri-
que bebo por olvidar...
una xaranga, pot oblidar que
bar i adonar-nos que aque-
que caldrà escoltar la veu
li demane una mostra d’al-
porque bebiendo se olvida,
havia de reservar un pis on
lla zona estava reservada
del poble, plena de música,
dalena no falla el Pasqualet
guna d’aquestes melodies i
porque bebiendo se olvida
pugueren dormir els músics,
per a la festa i que la grua
és clar.
si vas a l’hort...” comenta
em diu: ¿Una típica? Doncs,
el tener que trabajar”
havent de dormir aquests en
ens havia llevat el cotxe
mentre es riu. “Però també
escolta la del tablón.
una quadra tota la nit.
amb tot dins. Sort que som
| música i festa
O l’equip que contracta
|
colla el Magre
Us mostraré la seua part
bona pinya i trobarem solu-
74
75
Les cançons que es toquen
Magdalena Vítol!
Músiques del món Lidón Alegre
men que s’ha convertit en
origen a tants comentaris,
música i en Caste-
un clàssic de les festes, i la
Has vist que instrument mu-
lló més cert que en
veritat és que pocs actes dels
sical porte aquella agrupació?
cap lloc. Un dels actes que
que es realitzen en la set-
I has vist les majorets que es
més nacionalitats compor-
mana de la Magdalena su-
menegen totes alhora? I el
ta és el Festival Internacio-
peren en expectació aquest.
del costat pensà (i casi tots
nal de Música de Festa, on
La gent acudeix en massa
agrupacions musicals de diferents països participen.
A conseqüència de la
bretot quines cares la dels ho-
reducció del pressupost, la
mes que van veure desfilar a
Junta de Festes, s’ha vist
semblats dones amb uns mo-
obligada ha reduir els dies
viments tan sensuals.
en els quals gaudim de la
Els components de les di-
companyia del nostres ve-
ferents agrupacions van ves-
ïns, començant el dijous en
tits en la diferent indumen-
compte del dimarts que ve-
tària del seu país, oferint
nien anteriorment. Han participat les Ma-
formes, lluint orgullosos la
jorets Unity’s & Marching
cinta verda magdalenera.
Band de Croàcia, la Ban-
Solen desfilar pels carrers
da Hongara Solt Va’ros Jo-
alegrant els festejos majors
voszene Caara, Jubal del
tíssimes Agrupacions més
els castelloners) que cos més
mentre duren les festes, i a
Holanda, Gaoba Gorje de
en els noms tant dispars
per a veure’ls desfilar pels
estilitzat tenen però en eixes
banda de l’espectacle de la
Eslovènia, la Banda Juve-
com difícils de pronunciar i
carrers i en l’espectacle que
faldetes tan curtes deuen de
Plaça Major, participen en
nil de la Ciudad de Mèxic,
l’única que no pot faltar, la
Aquest any es celebra la
se celebra en la plaça major.
passar un fred. Te’n recordes
el desfilada d’Animança y
la Sexta Flota Americana
nostra, la Banda Municipal
XXVI edició d’aquest certa-
També pocs els que donen
de la vegada que van venir els
Final de Festes.
con la base en Itàlia, i mol-
de Castelló. Com a novetat,
| música i festa
una gran varietat de color i
|
colla el Magre
N
o hi ha festa sense
brasilers? Que corbes, però so-
76
77
l’any passat va assistir la
guel Soler, presentador del
realitzat relacionades amb
premi de 500 euros, i el dis-
Banda Militar de l’OTAN,
acte, va ressaltar l’enorme
aquest certamen son molt
seny guanyador passava a
amb seu a València que va
labor de Signes, que fins i
diverses, com ara el concurs
ser propietat de la Junta de
oferir una actuació especta-
tot va portar la nostra Ban-
de Cartells que anunciaven
Festes.
cular en la Plaça Major.
da entre les tres millors de
el festival en el qual podien
Malgrat que les bandes
tota Europa.
participar tots aquells artis-
venen de diferents punts
L’any 2012 va ser espeja
Als inicis del festival eren
tes que ho desitjaren. La te-
del món, totes tenen com a
que totes les bandes parti-
menys les agrupacions que
màtica era lluire, els requi-
nexe d’unió, que la música
cipants van rendir home-
participaven,
amb
sits per a poder presentar
siga la protagonista de les
natge al mestre Signes que
el temps s’ha consolidat,
el cartell eren ben senzills,
Festes, i així compartir la
abandonava la direcció de
i precisament per aquest
havien de ser originals, inè-
seua alegria amb tots els
la Banda Municipal de Cas-
motiu, actualment, moltes
dits, sense firmar, en format
castelloners.
telló després de trenta anys
agrupacions que estarien
vertical, sobre un suport de
al front de la Agrupació.
interessades en participar
cartó-ploma i, el més im-
Diferents adaptacions de
es queden a les portes per
portant, havia de figurar de
cançons populars conegu-
la gran afluència, i és que
manera ben visible: “ Festes
des, com pasdobles i mú-
la gran majoria dels que ho
de la Magdalena, Festival
sica pop, van emocionar i
proven volen tornar.
Internacional de Música de
però
| música i festa
significatiu,
|
colla el Magre
cialment
78
79
sorprendre al públic. Mi-
Les activitats que s’han
Festa”. S’atorgava un únic
Ben còmoda, clar que sí! Lledó Alegre
entenem la quantitat de feina i personal que comporta? Les orquestres poden ser de molts tipus, des de duos a molts integrants, i segons la magnitud d’aquesta les
na discussió de si me veig bé
Cada plaça, carrer, colla
del dia les que ens
o no, unes sabates de tacó,
o gaiata s’ompli de melodi-
preparen per a una
arreglar-se el monyo en grà-
es de totes les classes i per a
nit molt moguda, i es que
cia i per finalitzar uns tocs
tots els gustos, per a que nin-
en Magdalena, una vega-
de maquillatge. En canvi en
gú es quede sense una nit de
da que la ciutat es troba a
esta setmana això es el que
diversió.
fosques comencen les llums
menys preocupa, sinó la co-
En la meua opinió, són
però sobretot la música.
moditat per aguantar unes
les orquestres les reines de
Qualsevol nit que eixires de
bones caminades, perquè a
cada nit, totes les edats po-
festa, hauries d’elegir “mo-
l’arribar a casa poques coses
den gaudir de música de di-
delito” començant en la eter-
quedaran sense embrutar.
ferents èpoques i estils, ¿però
molt. En els casos de duos en els quals hi ha un teclat i una veu els preparatius son els mínims, però en altres casos quan l’orquestra es gran, es necessiten varies hores per muntar i unes altres per fer
ba nosaltres, els espectadors,
unes nits espectaculars, en
probes de so. Els espectacles
ens anem, però ells encara
les millors companyies.
normalment
durar
tenen feina, ja que el materi-
Hi ha diferents colles que
unes cinc o sis hores, les ho-
al ha de ser guardat. Però si-
participen de forma activa
res que verdaderament gau-
guen grans o menudes, esta
en la organització de revet-
dim, però una vegada s’aca-
clar que totes ens fan passar
lles populars, com la Colla el
solen
| música i festa
ón les últimes llums
|
colla el Magre
S
hores de preparatius varien
80
81
certs, alguns en música en
nòmica, i en temps de crisis
ens van acompanyar l’any
tindre el seu protagonisme
de ball, com en l’exterior.
ça de les Aules, és principal-
valencià.
ja se sap... Però molt ben re-
passat, i tan volguts com Pep
els grups locals com Vain
Però per més bona que
ment està la que va animar
També algunes gaiates
buda per la joventut, ja que
Gimeno “Botifarra” que ens
Vermin, Subverssia y Heres
siga la festa o més varietat de
els meus primers anys d’eixir
són responsables d’aquets
apropa la música de discote-
va fer disfrutar de nits plenes
of Dreams.
llocs on anar, totes les nits te-
de festa en els meus amics i
actes, i el barri acudeix a la
ca als carrers, lloc de celebra-
de records de la nostra terra
Des de l’any 2009 el Festi-
nen un moment d’inflexió, ja
per això li guarde un record
celebració de les festes fun-
ció de les nostres Festes. Prou
i de cançons tan atemporals
val de Djs també es celebra
es l’hora d’anar-se’n a casa?
especial, o la Colla el Baca-
dacionals, i en alguns casos
coneguda la disc mòbil de la
que es podia trobar públic de
a l’avinguda el Mar, aug-
Per aquells valents que a les
lao en el Carrer Lluis Vives.
no sols el barri sinó moltes
Plaça Cardona Vives, que la
totes les edats. També van
mentant cada any el núme-
5 del matí encara pensen en
Són unes beteranes ja que
persones més de diferents
darrera Magdalena va ser
ro d’assistents, fins al punt
aprofitar la nit fins a l’alba,
porten anys animant als
punts de Castelló i de fora de
una de les més visitades.
que la Magdalena 2013 el
que no es preocupen que hi
castelloners i sempre estan
la ciutat, com en el cas de la
Altres actuacions protago-
recinte es va quedar menut
ha festa de sobra i per a tots
plenes. Altre referent es la
Gaita de 10 en la Plaça Ma-
nistes de les nits magdalene-
als 15 minuts de començar,
els gustos. Per als més disco-
Colla el Pardal, que des de
ria Agustina.
res són les del recinte de con-
albergant a milers d’espec-
tequeros, totes estan obertes,
Encara que en els últims
certs de Castelló, on cantants
tadors, principalment joves
o al menys les cèntriques i en
da ha treballat per formar
anys, moltes orquestres es
de diferents estils donen a co-
que vibraren baix la música
dies com divendres o dissab-
part de les festes. I si busques
substitueixen per disc mò-
nèixer a tots els castelloners
House i Dance del moment a
te quan hi ha molta gent es
una música més alternativa,
bils, principalment per in-
els seus concerts. Artistes tan
milers de vats, tant en la part
pràcticament impossible en-
en la Plaça l’Ereta, la Colla
tentar estalviar, ja que su-
coneguts com Rosario, Moji-
coberta del recinte, on s’em-
trar sense haver de fer una
la Cosa Nostra ofereix con-
posa molta diferència eco-
nos Escozidos o La Musicalité,
plaçava l’escenari i la pista
bona cua. I per aquells, que
| música i festa
l’any 1989 que va ser funda-
|
colla el Magre
rei Barbut, que és en la Pla-
82
83
els agrada la festa més típi-
que en arribar a casa un bon
els seus fills, però de totes ma-
ca de la Magdalena, poden
resopar és el que es necessita
neres succeïx. De sobte tots sal-
anar de colles.
per poder descansar i estar
ten i ballen, més fort que abans
preparat el dia següent.
si es pot, perquè han sentit una
La música en valencià més viva que mai Cada dia que passa hi ha més grups i artistes
Vingues
d’on
vingues,
t’agrade un estil de música o
“...I així ocorre que et trobes
de les nostres cançons, la man-
un altre, o preferisques el vi
ballant rodejat de gent, grups
ta al coll, i saps que no és una
o la cervesa, el que pràctica-
d’amics, gent rient i depén on
nit de festa normal, que és una
ment tots tenim en comú és
estigues fins a uns pares amb
nit de Magdalena...”
Jordi López
senda a grups que, molts
mençar a norma-
d’ells, a dia d’avui poden
litzar l’ús de la
ser considerats un referent
llengua al País Valencià,
musical arreu dels Països
rossega encara i alcança
han estat molts grups que
Catalans.
tot el poble.
han anant fent camí per
Són molts els grups i so-
Al Tall (Processó)
arribar a la situació actual,
listes que han contribuït a
músics com Al Tall, Ovidi
arribar a la plenitud de la
Montllor, Raimon, entre
música en valencià i estic
altres, van anar obrint la
convençut que aquest arti-
pols i terra la taparen, però el mal que vingué d’ella mal d’Almansa,
|
| música i festa
colla el Magre
D
es que es va co-
La història ja està passada,
84
85
cle no farà justícia a tots,
un discs amb el grup Els
romanços, etc.1, El Cau del
assenyalats: Miquel Gil,
i les barreres que vàreu
perquè segur que faltaran
La vida anar tirant,
pabordets que està format
Llop, Sonadors de la Guai-
Mara Aranda –ex-membre
construir
noms importants en la mú-
l’amor és pa amb
pels nets i nétes d’un dels
ta, Riu Sec, La Romàntica
de Cendraires i L’Ham de
No coneixeu el sud que
sica feta en el nostre país.
formatge,
fundadors de Carraixet i
del Saladar, Quamlibet,
Foc, i actualment implica-
crema per guiar el nord!
el pa amb formatge és
que tenen un disc conjunt
Aljub, Krama, Trencaclos-
da amb Solatge i Artcaica–
Feliu Ventura ( torn de
en el present i en el futur
vida,
anomenat Dentetes de llet
ques, Sitja, Màrius Asensi
i Pep Gimeno ‘Botifarra’.
preguntes)
de la música feta a casa
la vida anar paint.
-2010-. Tres Fan Ball, que
i 21 Grams, Saüc, La Be-
Les nostres preguntes són
nostra, podem afirmar que
Miquel Gil (L’amor és
va enregistrar el seu primer
niterrània –amb els canta-
la força
demostra estar en plena for-
aquesta està en la seva mi-
Déu en barca)
disc el 1994 (Fadrina Poruga)
dors Josep Aparicio ‘Apa’ i
Que les vostres respostes
ma, ja que compta amb dos
llor etapa, ja que podem
Durant les dues últimes
i que aquest passat 2013
Teresa Segarra–, Carles Dé-
no saben aturar
puntals importants, que són
trobar grups que toquen
dècades han aparegut mol-
va enregistrar el seu quart
nia... són uns quants noms
Veureu els senyals tren-
en Feliu Ventura amb set
gairebé tots els estils exis-
tes més formacions tradi-
disc, en directe, (La Quadri-
que de ben segur gaureu
cant fronteres, els murs
discs a les esquenes (L’única
tents, des de la música folc,
cionals, que donen conti-
lla), en els seus quatre tre-
escoltat alguna vegada. I
diferència -1996-, Estels de
passant pel rock and roll o
nuïtat a la música d’arrel i
balls podeu trobar temes
tres artistes més que han
tela -2000-, Barricades de pa-
el hip hop fins a la música
tradicional, com Saó o Car-
variats i de ball tradicional
destacat per motius prou
electrònica.
raixet, Aquests últims, ja
valencià entre els que inclo-
Així doncs la música en
veterans,tenen un projecte
uen els valsos, masurques,
la nostra llengua està en
intergeneracional molt in-
boleros, polques, “scotish”,
disposició d’arribar a gaire-
teressant on comparteixen
cançons d’oficis artesans,
Però anem a centrar-nos
2
per -2003-, Que no s’apague la llum (conjuntament amb en Lluís Llach) -2005- Alfabets de futur -2006-, Música
| música i festa
2 http://www20.gencat.cat/portal/site/ culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4 c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid =bb5bb080776d6210VgnVCM100000 0b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bb5b b080776d6210VgnVCM1000000b0c1e 0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contenti d=a710c5bdf1378210VgnVCM100000 8d0c1e0aRCRD&newLang=ca_ES
La cançó d’autor també
|
colla el Magre
bé tota la societat.
86
87
1 Podeu trobar més informació i els seus discs a: www.tresfanball.com
i lletra -2011- i l’últim en di-
tradicional, en el seu últim
vent
Arrap que naix a València
I Rosariet la carnissera de
marques valencianes, noms
en Pau Alabajos amb tres
disc (Amor de terra) fa una
tenim regadiu,tenim secà,
(l’Horta) amb lletres com-
la Xara
que de ben segur us sonen,
discs (Futur en venda -2004-
versió amb la guitarra de la
present, futur d’un poble
batives, una formació molt
La Dama d’Elx, la Delicà
ja sigui perquè són de la
,Teoria del caos -2008- i Una
Muixeranga que posa la pell
sobirà.
jove que promet fer ballar
de Gandia
vostra comarca o perquè
amable, una trista, una
de gallina. El grup Verdcel,
Arrap (el cor al vent)
moltes places i sales de con-
i el Miquelet de la Seu
han tocat en alguna festa
petita pàtria -2011-) a dia
que aquest 2014 fa 10 anys
Un dels estils de música
certs aquest 2014 i que ja
La Panderola, les xicones
major o aplec.
d’avui no només són una
del seu primer disc (On està
que comencen a tenir més
té el seu primer disc (Ara
de Xixona
referència al País Valencià,
el lloc? -2004-) i que ja està
grups emergents en l’es-
va de bo -2011-) i per últim
Ramonet i uns amics de
Sorda, que també comp-
si no que també ho són a la
preparant moltes sorpreses
cena musical valenciana
però no per això el menys
Barcelona
ten amb quatre discs edi-
resta dels Països Catalans
per
Andreu
és el hip hop o rap, on hi
important, ja que segura-
Tirants i Carmesines
tats, (Vigila -1999-, Garro-
i fins i tot, com és el cas
Valor amb tres discs pu-
podem trobar grups com
ment és un dels grups amb
gegants del Romaní.
tades -2006-, Saó -2008-,
d’en Feliu Ventura, també
blicats (En les nostres mans
Rapsodes3 amb tres disc
més projecció en els propers
La Gossa Sorda ( Farem
L’últim
a Xile. També voldria des-
-2010-, A l’ombra de l’obscu-
(Contes per versos, OUIEA i
anys, Atupa (Quatribarap
Saó)
que
tacar en Nestor Mont que
ritat -2012- i Malrat la pluja
Pessics i pessigolles -2014-),
-2012).
No podem deixar de fer
2014 tornaran a la càrrega
ja compta amb tres discs
-2013-) és un altre cantau-
El tio Pep, els quintos d’Al-
esment a la música rock,
amb un nou disc, o grups
(Cendraires, Sentit i Amor de
tor que puja amb força.
zira
ska, reagge i de mestissatge
com
i els guerrers de Moixent
que segurament és la que
pinyaes (De terme -2011-,
El Rat Penat, el moro
compta amb la presència de
Homes, homenets i caga-
Muza, el tio Canya
més grups arreu de les co-
mandúrries -2013-), Tirant
celebrar-ho.
Tenim la història, tenim
exquisida entre la cançó
l’arrel,
d’autor i la cançó popular i
xaloc, llevant i el cor al
com
la
heretge
sembla
Gossa
-2011-)
que
Almorranes
i
aquest
garra| música i festa
terra), qui fa una barreja
Grups
|
colla el Magre
recte Vers l’infinit -2013- ) i
88
89
3 Podeu descarregar els discs a www. rapsodes.com
Tashkenti (Batega -2012-),
), Malnom amb dos discs
ja anem fent!
cos editats (1.0, 2.0, 3.0) i
barreja de rock, reagge i
ques de Castelló, omplint
The smoking souls o Mu-
Corre lliure pel poble la
barrejant sons de tota la
ska no deixaran a ningú
de música cada any aques-
editats (Malnom -2010-, i
groman omplen de música
fera ferotge
vida amb la música elec-
sense moure l’esquelet.
ta comarca, però d’aplecs
Voltors -2012-), Atzembla
més roquera l’escenari mu-
Mentre sonen les cançons
trònica com a base melòdi-
també amb dos discs editats
sical valencià, per ser just
cada nit
ca que ha tingut molt èxit
(arrels -2010- i el teu viatge
haig de dir que hi ha molts
I en cada concert Teresa
a les places d’arreu del País
“Tota pedra fa aplec (Aplec
recorregut i altres que tot
-2012), Odi (El badar de les
grups que malauradament
rep homenatge
Valencià .
dels ports)”
just comencen, l’Aplec de
consciències -2012-, Agravi-
no surten en aquest article
I ens fa recuperar l’esperit.
I si voleu anar-vos avan-
Són molts els pobles i ciu-
la Plana, L’Aplec de la Ma-
ats (Què més dóna? -2001-,
(per desconeixença meva) i
Aspencat ( l’herència)
çant als esdeveniments, us
tats de les comarques va-
rina, l’Aplec de la Mariola,
Mira Endavant -2006-, Riure,
que segurament haurien de
Però la sensació d’aquest
recomano un grup que co-
lencianes que promocionen
el tirant Rock en són alguns
pecar, crear… -2009, Torn de
ser nombrats. Ah, i no he
passat
estat
mença ara, però que està
la cultura musical de casa
exemples.
Paraula -2012-), Indefinits
parlat d’Obrint Pas, per-
grups com Aspencat que
format per músics amb
nostra, i moltes entitats
“Hi ha gent a qui li moles-
(maqueta -2007-, ni l’últim
què ja hi ha un article dedi-
ja tenen quatre discs (Obri
una llarga experiència, i
que treballen desinteressa-
te que es parle, s’escriga
ni el primer -2009-, per no
cat a ells.
la llauna -2009-, Naixen
que els veurem en molts
dament per seguir potenci-
o es pense en català, és la
2013,
han
D’aplecs, trobades, i fires i festes
n’hi ha gairebé a tot el territori, alguns amb molt
caure -2013-), Sant Gatxo
Ei! La cara al vent
primaveres
Inèdit
concerts aquest estiu, són
ant l’escena musical valen-
mateixa gent a la que li
(quan ja és tard -2002-, si
Que se n’adonen que ja
-2012- i Essència -2013-)
els VaDeBo , i amb la seva
ciana, l’Aplec dels Ports
molesta que es parle, s’es-
tanque els ulls -2006- i Llum
som el present
o Orxata Sound System,
amb més de trenta anys
criga i es pense”
Ei! Que quede patent
amb els seus deu anys de
d’història, és un dels més
Ovidi Montllor.
D’un temps, d’un país que
trajectòria i amb tres dis-
importants de les comar-
Cada primavera Escola
Tardor
(revolu-
4
4 http://www.musikaze.com/ ca/musica/grups/grup. php?cod=7472&site=vadebo&
| música i festa
-2012-),
-2011-,
|
colla el Magre
lo rock (Socarrats -2013-
90
91
ció de l’estat latent -2012-),
que formen Escola Valenci-
d’anys anteriors i també el
tacar el Feslloch, que s’or-
“La unió fa la força”
i les relacions fluïdes entre
dicionals Trobades d’esco-
ana aporten una xarxa des-
nombre de concerts i grups
ganitza cada any a mitjans
El Col·lectiu Ovidi Mont-
els professionals d’aquesta
les en valencià. Al voltant
centralitzada idònia per a
participants. Així les co-
de juliol a la població de
llor (COM) és una associ-
plataforma.6
d’aquestes festes per la llen-
la producció del festival. La
ses, la Gira ha consolidat
La Plana Alta, Benlloch i
ació que va nàixer l’any
lectiu de músics organitza
gua, Escola Valenciana va
Gira acumula xifres rècord
en un circuit que funciona
que aplega a molta gent
2004 amb l’objectiu de do-
cada any els premis Ovidi
crear l’any 2006 el projecte
en el panorama musical
d’aparador de la música en
vinguda de les diferents
nar-li a la música en valen-
Montllor, on es premien els
La Gira destinat a l’alum-
valencià: més de 130.000
valencià i que, a més, de-
comarques
Castelló.
cià “la dignitat i la projecció
millors discs de l’any en di-
nat de secundària, batxille-
assistents en les set edicions
mostra la bona salut de què
També són un actor im-
que es mereix als mitjans de
ferents categories, així com
rat i universitaris. Es tracta-
anteriors. A més, Escola Va-
gaudeix aquest sector en
portant el la recuperació de
comunicació”, com ells ma-
diferents premis (honorífics,
va d’ampliar l’oferta de les
lenciana ha editat més de
els últims any,perquè no és
la música en la nostra llen-
teixos proclamen a la seva
artistes revelació,ètc...)7
trobades escolars a l’àmbit
100.000 exemplars dels set
fruit de la casualitat que la
gua les festes populars i/o
web.
aquest
De Raimon als Rapsodes;
juvenil i de potenciar un
compilatoris de la col·lecció
producció de discos al País
alternatives que hi ha arreu
col·lectiu compta amb més
d’Ovidi Montllor a Obrint
circuit estable amb infraes-
Disc de la Música en Valen-
Valencià s’haja multiplicat
del territori, com per exem-
de 100 grups integrants i
Pas;
tructures de qualitat i amb
cià. Xifres històriques que
per dos durant els últims
ple les Falles populars i
tracta també de cohesionar
d’Al Tall a Orxata Sound
la possibilitat de promocio-
demostren la bona salut de
anys.5
combatives de València o
internament el sector dels
System.
nar els músics i cantants en
la música feta en la nostra
les festes alternatives de
músics i cantants que s’ex-
valencià per tot el territori.
llengua.
la Magdalena, ja que do-
pressen en valencià, de ma-
nen veu als grups de casa
nera que pugui facilitar el
nostra.
foment del treball en xarxa
Destaca l’important aug-
5 Extret de: http://www. escolavalenciana.com/categories/ index/100/la-gira-festival-itinerantde-musica-en-valencia
Actualment
col·
6 Extret de : http://lanostramusica. wordpress.com/orxata-soundsystem/ com-col%C2%B7lectiu-ovidimontllor/ 7 Www.musicaenvalencia.com
| música i festa
Amb aquest propòsit, les
De La Gira podem des-
de
Aquest
|
colla el Magre
Valenciana celebra les tra-
92
93
coordinadores
comarcals
ment d’assistents respecte
No m’agradaria acabar aquest article sense
lluny encara de ser-ho. 8
parlar d’un documental
En definitiva, la música
necessari per poder saber
en valencià està ben viva,
més sobre la música en
és més, està millor que mai,
valencià.
i com podeu veure amb
València necessita una
grups molt joves i molt pre-
cançó és un documental
parats, que segur ens faran
que s’endinsa en el gran
ballar i cantar en més d’una
moment que travessa la
plaça, ja sigui de Magdale-
música en valencià. Més
na, en un concert o d’algun
de 30 músics, periodistes
aplec.
Feliu Ventura | Cantant i autor de cançons
M
algrat el silenci,
A poc a poc, en el trans-
i després d’anys
curs del primers anys de la
de tèbia i tími-
dècada de 1990, s’assen-
da recuperació de la nostra
taren les bases de la gène-
analitzen el que coincidei-
llengua a les escoles, al vol-
si d’aquesta nova realitat
xen a denominar com el
tant dels anys noranta va
musical desacomplexada.
millor moment del sector
aparèixer una nova gene-
Una gènesi poc cuidada
de tots els temps. Quanti-
ració de músics que vehicu-
per les institucions fins el
continua obstaculització de
laven el seu missatge en la
1995 on es va produir un fe-
la recuperació de la música
llengua del seu país.
nomen nou: La negació i la
en valencià.
i professionals del gremi
| música i festa
tat, qualitat i diversitat en
Llarga vida a la música!
|
colla el Magre
Música en valencià: l’hora dels drets pel bé comú
normalitat dins d’un país
94
95
són les claus. L’objectiu: la
8 Extret de : http://musicaenvalencia. wordpress.com/documental/
Mentre naixien bandes i solistes cada quatre dies,
els havia vist nàixer. Arribats
aquest
punt,
una vegada trencat el cer-
Montllor van començar a
cle d’invisibilitat (recordem
treballar en la visibilitza-
que sense el suport institu-
ció d’aquesta nova fornada
cional) ens trobem en una
de músics desconeguda per
situació de crisi econòmica
formular la nova situació.
per la cultura del bé comú
És cert que cada vegada
perquè només un país amb
hi ha més música en va-
una cultura enriquida en la
lencià, és cert que la quali-
complexitat, en cooperació
tat és desigual entre molts
a l’espai on es produeix,
bons grups i solistes, però
és capaç d’encarar els seus
també és cert que la preca-
reptes de futur autònoma-
rietat manté en condicions
ment i independentment
indignes molts dels treba-
de les persones que ocupen
lladors de la nostra músi-
temporalment les institu-
ca (gestors, programadors i
cions. Els polítics canvien
músics) i això posa en perill
però la cultura es queda. I
la continuïtat d’allò que vo-
la nostra història com a po-
lem consolidar.
ble hauria de ser una lliçó
El repte del futur és conquerir els drets com a treballadors que els músics no
per al futur.
LA FEDERACIÓ DE COLLES DE CASTELLÓ US DESITJA UNES BONES FESTES MAGDALENA 2014 | música i festa
el COM Col·lectiu Ovidi
al nostre país. Treballem
|
colla el Magre
molts músics agrupats en
bona part de la societat que
que hauria de servir per re-
96
97
hem tingut reconeguts mai
Sempre anirem Obrint Pas Jordi López
Al país de l’olivera hi ha un riu de paper unes galtes color terra
da amb el món musical ens
tat molt dur per a
sorprenia... Obrint Pas feien
l’espai musical va-
una aturada il·limitada.
lencià... a les acaballes del
Segurament hi ha mol-
al país de les riberes
2013 va saltar la notícia
tes coses que no sapigueu
hi ha un canyar sota els estels
que el mític grup Al tall ple-
d’Obrint Pas però no les des-
i un mural de fulles seques
gaven veles després de gai-
cobrireu en aquest article, és
a l’ombra d’un taronger
rebé 40 de fer-nos partícpis
més, aquestes línies només
Obrint Pas (Al país de
de la història a través de la
intenten ser un petit i hu-
l’olivera)
música. Pocs mesos després
mil homenatge de la Colla
una altra notícia relaciona-
El Magre a aquest grup que
i un somriure d’argent
dant moments de la vida,
“Sonen les festes arreu de
tes Magdalenes, i en tants
sentiments de dies passats
les comarques,
moments quotidians de les
que ja no tornaran.
sonen al ritme de les nos-
Recordar la primera ma-
nostres vides.
tres dances
Mentre escric aquest ar-
queta autoeditada en “cas-
dances de guerra: tabals i
ticle, decideixo que escol-
sette” (Obrint Pas) que va
dolçaines...”
taré tots els discos que tinc
caure a les meves mans,
Els crits de la terra (La re-
per casa i m’adono que
on també cantaven algu-
volta de l’ànima -1997-)
parlar d’Obrint Pas sense
nes cançons en castellà,
L’any següent (1997) van
més, no és fàcil, ja que es
com “Que viva Zapata” i
editar el seu primer CD “La
barregen molts sentiments
que molt sovint girava en
revolta de l’ànima”, amb no-
i molts moments de la vida
el meu “walkman” (us en-
més cinc cançons ja van
diària que jo, com moltes
recordeu d’aquest aparell?),
començar a definir els sons
altres persones de vàries
en van fer tres de maquetes
que a dia d’avui els han ca-
generacions
viscut
en cassette. Però el 1996 van
racteritzat i que penso que
amb Obrint Pas com a ban-
fer un pas important , gua-
han marcat tendència en
da sonora del nostre dia a
nyant els premis Enderrock i
la música actual, barrejant
dia. Van passant les can-
fent una gira de concerts per
el rock més elèctric amb la
çons i alhora vaig recor-
tot el país.
dolçaina.
| música i festa
hem
|
colla el Magre
A
quest any ha es-
ens ha acompanyat en tan-
98
99
dat a mantenir més viu que
sorra a recuperar en la me-
dits a les mans i als peus
de la universitat era que
aquestes hores que ara
mai el record del company
mòria col·lectiva, a persones
per poder arribar a una xi-
seria una actuació amb
vénen,
assassinat el 1993 a Mon-
cabdals de la cultura valen-
fra que s’aproximi, el que sí
col·laboracions de grups i
baixa al carrer i participa.
tanejos, en Guillem Agulló
ciana com Joan Fuster, Ovi-
que puc afirmar és que per
artistes com Al Tall, Miquel
No podran res davant
(No tingues por – editada en
di Montllor o Vicent Andrés
mi el millor concert que he
Gil, Feliu Ventura i Borja
d’un poble unit, alegre i
una maqueta i al segon disc
Estellés, i ,com no podia ser
gaudit d’ells va ser el que
Penalba, en Carles Belda o
combatiu.
“Obrint Pas” el 1999-), però
d’una altra manera, seguint
es va fer per commemorar
en Fermin Muguruza, entre
Vicent Andrés Estellés
també ens han acompanyat
el fil d’Al Tall, versionant i
el 25 d’abril de 1707, l’any
molts altres músics que van
Però parlar d’Obrint Pas
en les lluites i sempre han
fent sonar per centenars de
2005 després de la manifes-
passar per aquell escenari
no és només parlar de mú-
donat la cara per totes nos-
places i carrers cançons com
tació pels carrers de Valèn-
per acompanyar les can-
només amb els següents dos
sica, també de compromís
altres, i les seves cançons en
el Cant dels Maulets que
cia ens vam dirigir al lloc
çons d’Obrint Pas, i davant
discs (Benvinguts al paradís
amb el país i sobretot amb
són un clar reflex.
van marcar a la generació
on feien el concert, tothom
seu, milers de goles cantant
-2007, Coratge -2011-) si no
les lletres de les cançons.
amb les seves gires que els
Reivindicar les arrels per
de les nostres mares i pares i
que hi havia allà sabia que
part, exemples en tenim a
guanyar el futur.
per extensió la nostra.
seria un concert especial,
Després d’aquella actua-
han portat a recórrer tot el
cada disc que han tret, a
Però, la seva aportació
En Moviment!
ja que gravaven el proper
ció, puc afirmar que es van
món, fent concerts per tota
cada actuació que han fet,
ha anat més enllà de la mú-
Quantes vegades podem
disc en directe (En Movi-
convertir en el grup de refe-
Europa, al Japó, a Amèrica
ja sigui a Castelló, a Sant
sica de combat per dir-ho
haver vist Obrint Pas en di-
ment -2005-), el que no érem
rència de tota l’escena mu-
llatina,... Però el millor de
Cugat o al Japó. Ells, entre
d’alguna manera, també
recte? Jo no les he comptat,
conscients tota la gent que
sical dels Països Catalans,
tot és que no s’han negat
molts altres ens han aju-
han aportat el seu granet de
però segur que em falten
omplíem aquell descampat
i han estat a l’alçada, no
mai a donar un cop de mà
| música i festa
les persones que en formem
|
colla el Magre
No et limites a contemplar
100
101
als grups que han començat
mentre toquen la banda so-
valorar completament fins
darrere seu i que han inten-
nora de la teva joventut és
d’aquí a un temps, però no
tat fer-se un espai dintre de
un privilegi.
tingueu dubte que quan ho
Les seves cançons plenes
fem ens adonarem que són
Seguim, Seguirem!
de lluita, de reivindicació
uns dels més grans que hi
El seu darrer disc (Corat-
social i nacional, d’alegria,
ha hagut com a mínim en
ge) ha deixat el llistó molt
de coratge, de crítica al po-
aquests quaranta anys.
alt, sí, però la seva última
der, amb la barreja dels sons
Per acabar, jo no vull dir
gira en acústic ha estat el gir
mes moderns amb els més
fins sempre o adéu, prefe-
més que encertat en aques-
tradicionals, com la incon-
reixo dir sempre anirem
ta recta final del grup, al
fusible dolçaina que sempre
Obrint Pas!
meu poble, Sant Cugat del
li ha donat aquell só tant
Vallès (igual que a Castelló)
característic,
vam poder gaudir d’un dels
acompanyaran allà on esti-
darrers concerts en acús-
Begonya Zurano i Picazo
C
omence este article
lles coses, que no saps l’im-
jat tantes i tantes vegades.
sense saber molt bé
portant que són fins que no
I mentrestant, la campana
de què vaig a escriu-
les tens. Si tanque els ulls
Maria voltejant sense parar,
re....La música i la festa de
i escolte amb atenció puc
fent-nos saber amb la seua
la Magdalena, les festa de la
sentir la veu profunda i in-
cançó que estem arribant a
Magdalena i la música. Fins
confusible d’Els Llauradors
l’ermita.
guem, ja sigui en les festes
ara, mai se m’havia ocorre-
mentre
cacaus
Hi ha música en el cau de
tic de la gira que acabarà
populars,o a les barricades
gut pensar si l’una podria
i tramussos Casal del Vi.
la colla, són cançons que
aquest 2014 i la veritat si-
del dia a dia, la seva aporta-
viure sense l’altra; però amb
Cançons que són verdaders
segurament no tornaré a
gui dita, poder gaudir d’un
ció a la música en valencià
la música en la Magdalena
himnes quan pugem a la
escoltar la resta de l’any
auditori ple de gom a gom
segurament no la podrem
ocorre igual que amb aque-
Magdalena i hem tarare-
i no obstant això em fan
ens
mengem
| música i festa
sempre
Seguim, seguirem!
|
colla el Magre
la música en valencià.
Sentiments
102
103
sentir
tan
castellonera...
que encara que siga un cant
que al so de “la volteta, la
comú en totes les romeries, té
volteta”, un traguet de vi i
la seua versió particular per
una llonganisseta, no puc
a la Magdalena. I finalment
menys que emocionar-me
“La missa de la Magdalena”
de viure en esta terra.
escrita per Juan Ramón
I després hi ha una altra
Herrero especialment per
música,
a l’arribada dels romers a
però
no que
tan és
l’ermita. I així, quasi sense adonar-
festes. És la música amb un
me, descobrisc que tot en
profund sentit religiós, la
la Magdalena és música.
podem escoltar el diumenge
Que des del Pregó que
de la romeria. És el cant
ens anuncia que el dia és
“exúrge Domine”, cant que
arribat, fins al vitol i el
posa en marxa a la romeria
esclafit de les traques que
ja siga en santa Maria, en
despedix la festa, ballem i
sant Roc de Canet o en la
cantem al so i record de la
tornà. També “O Vere Deus”,
història de Castelló.
E
ncara que pareix sur-
d’allà, vos contaré la part
del matí havíem quedat al
realista només he vis-
musical que més em va sor-
cau per esmorzar, alguna
cut una Magdalena i
prendre la Magdalena de
cosa
l’any passat.
pebrera fregida, pernil, for-
ací estic, parlant d’un tema
lleugereta,
abadejo,
que probablement enten-
En veritat van ser dues si-
matge o ensalades eren un
gue menys que qualsevol
tuacions ben diferents, tant
dels plats per començar el
de les persones que llisquen
pel dia, el tipus de música,
dia. Després havíem d’es-
aquest article, per sort no-
la coreografia... La prime-
tar preparats per a veure la
més he de donar la meua
ra va ser dissabte, vos pose
primera mascletà i seguida-
opinió, i en ajuda una mi-
en situació. Ja portàvem un
ment vam anar al mesón del
queta d’ací una miqueta
dia prou intens, a les nou
vi, que estava molt ple, on
| música i festa
verdadera història de les
Jaime Romero Martínez
|
colla el Magre
coneguda
potser
Novell en ritmes Magdaleners
104
105
els acompanyava, enèrgi-
que ara faríem la “tornà”.
tes festes i més encara en
una altra novetat per a mi.
ca i amb molt de ritme, i el
Jo sincerament estave can-
els seus balls típics. Em va
D’allà vam anar de nou a la
primer pensament que em
sat, ja que havíem matinat
sorprendre com es continua
colla, a dinar un plat de put-
vingué al cap va ser que si
i la nit anterior eixit de fes-
la tradició i com participa
xero, i després d’una bona
aquesta era la melodia que
ta. Per això em sorprengué
d’ella la gent jove. Més tard,
fartà, innocent de mi, pen-
els soldats sentien abans
l’ambient tan festiu, enca-
al preguntar, he sabut que
sava que descansaríem una
d’entrar en batalla, anirien
ra que menys popular en
cançons com la Jota d’Alfar
miqueta.
amb valentia i fermesa.
comparació al matí, que hi
o la Dansà es ballen tots els
Però
clarament
estave equivocat, tots em
L’altra situació que em
havia. En parar en Sant Roc
anys, i encara que proba-
van explicar que aniríem a
va cridar molt l’atenció i
de Canet, de sobte va sonar
blement no m’anime a par-
veure el Pregó, que era una
possiblement la que més
una dolçaina i un grup de
ticipar, sempre m’agradarà
cita
Així
significativa va ser per a mi,
gent de diferents edats van
veure’ls.
que allà estave jo, assegut al
va ocórrer el dia següent,
formar una fila per comen-
“carafal” sense saber molt
el dia de la Romeria de les
çar a ballar, part dels mem-
bé que desfilarie pels carrers
Canyes. Ja havíem pujat a
bres de la colla es van unir
propers a la meua colla. El
la Magdalena i dinat en la
sense dubtar-ho, sobretot el
que més em va agradar va
part baixa de la muntanya
sector més jove. Jo em vaig
ser la marxa dels moros,
on descansen les colles en
quedar molt fascinat, recor-
però sobretot la música que
carromatos, em van explicar
deu que sóc novell en aques-
| música i festa
imprescindible.
|
colla el Magre
vam tastar vins de Castelló,
106
107
El futur de l’antigor Sònia Alegre Tomàs Alegre
S
embla ser que Caste-
colla!...I amb eixe passat
lló té l’honor de vindre
gloriós donat per un rei con-
de l’antigor...I no és
queridor que ens va salvar
d’estranyar! Amb eixa mi-
de l’heretgia musulmana i
tologia tan rica plena de
ens va regalar la dolça llen-
personatges
extravagants:
gua que parlem, fent-nos
Cagueme,
valencians com som. I a
Arrancapins, Tragapinyols,
més, per si això fóra poc, sa
Bufanuvols, Milhòmens, el
majestat ens va fer la gràcia
Rei Barbut, la Penyeta Roja
d’atorgar-nos la carta po-
i el Tossal Gros,...ai! quina
bla, el privilegi de baixar a
més o menys rocambolesc,
gine per fer-ho tot una mica
però el que és ben cert, és
conta la llegenda que vam
més
fent-nos
que aquestes són les bases
decidir fer un tercer diumen-
llum amb uns cresols en-
que sostenen i al mateix
ge de Quaresma, de nit –no
ganxats a la punta d’uns
temps, pretenen explicar i
se sap ben bé per què-, pel
gaiatos amb les xiquetes –i
justificar la celebració de les
els xiquets?- nugades amb
nostres festes fundacionals,
cordes per no perdre-les. Ga-
sovint definides com “les
iatos aquests que, després de
millors festes del món”.
complicat-,
ploure molt, vés tu per on,
Potser no calia tant o pot-
amb la cara ben rentada i
ser el protocol ho requeria
acompanyats de bombetes
allà per l’any 1945, quan
de colors, van ser definits
es va produir la que podem
pel poeta com “un esclat
anomenar “la gran refor-
de llum sense foc ni fum”, i
ma” dins del món de les fes-
van anar convertint-se en el
tes Magdaleneres, per con-
símbol de la nostra festa.
vertir-les en quelcom sem-
Tot plegat ens pot agra-
blant al que avui coneixem
dar o no, ens pot semblar
(sí, heu llegit bé 1945, tot
| música i festa
Una baixada al pla que
|
colla el Magre
Tombatossals,
mig dels aiguamolls –ima-
viure al pla!
108
109
just fa seixanta-nou anys!). I és que, a excepció d’actes puntuals com la Romeria i la Tornà i alguna altra coseta més, aquesta va ser la
de nom i de fets sense límits
es va partir del no rés, però
ció de les festes, que es van
solemnitat ens calia reves-
ments...); menjar cacaus i
estrets d’ambicions massa mo-
sí és ben cert, que com en tot
deixar de celebrar fins l’aca-
tir les nostres celebracions
tramussos; i un llarg etcète-
destes; i aquesta segona fita
en general, la guerra del 36
bament de la guerra l’any
d’una alta càrrega històri-
ra, tot ho fem per tradició,
també podem afirmar que
va trencar amb la celebra-
1939, any en què prou es va
ca, llegendària i mitològica,
per herència, per eixe supo-
a hores d’ara, amb poc més
que fera del nostre un po-
sat orgull de genealogia que
de seixanta anys de recorre-
ble antic que celebrava les
tant ens agrada i al mateix
gut, ha estat ben aconsegui-
seues festes per raons d’una
temps és capaç de justifi-
da amb unes festes que poc
suposada tradició.
car-ho tot.
a poc s’han anat convertint
A hores d’ara, tant se val
Siga com siga –no per-
en el que són avui en dia:
el per què i allò que més im-
guem el fil- calia un perquè,
unes festes d’interès turístic
porta és que totes i tots es-
un motiu de celebració i el
internacional (jassss!coca!).
tem plenament convençuts
van ben aconseguir! Però a
Vist així, el camí sembla
de què allò que fem durant
més del motiu, calia algu-
haver estat ràpid. Seixanta
la setmana de festes: anar
na cosa més, no s’anaven
o setanta anys passen en un
a la Romeria; lluir la brusa;
a conformar amb qualsevol
instant, i fins i tot una vida
vestir-nos a l’antiga (perquè
cosa i ja fa anys, un grapat
arriba a durar molt més!
això de l’invent del vestit
de castellonencs van decidir
Dit el que s’ha dit, tam-
de castellonera millor ho
que volien unes Festes dignes
poc cal pensar que al 1945
| música i festa
de naixement de les nostres
deixarem per a altres mo-
|
colla el Magre
data, podem dir, “oficial”
joventut o per una major
110
111
festes, i potser per aquesta
dotze sectors gaiaters en què
al llarg dels anys: la Ger-
que no es podia permetre
van afegir tres sectors més
de nou un 12 de març.
es va dividir la ciutat: Bran-
mandat dels Cavallers de la
participar en les festes des
als dotze existents: Censal,
La mateixa sort van cór-
cal de la Ciutat, Fadrell, Por-
Conquesta. I amb ells es va
de dins sinó com a simple
Castàlia i Sequiol.
rer les celebracions dels anys
ta del Sol, L’armelar, Hort
tancar una primera etapa
espectador. I, en aquest sen-
més, moltes agrupacions de
posteriors. Però poc a poc,
dels Corders, Farola-Rava-
de consolidació de la reno-
tit, la solució va arribar a fi-
gent que es juntava per pu-
les desfetes de la guerra van
let, Cor de la Ciutat, Portal
vació de les festes.
nals de la dècada de 1970,
jar a l’ermita de la Magda-
anar remuntant-se fins arri-
de l’Om, l’Espartera, el Toll,
Si bé és cert que la prime-
amb l’aparició de les que
lena o anar amb el saquet a
bar a l’any en què va inici-
el Forn del Pla i El Grau.
ra etapa de renovació feste-
podem anomenar primeres
berenar a alguna de les pla-
Però a
ar-se la renovació de les fes-
Aquests sectors gaiaters
ra va vindre marcada per
colles -Els Moros d’Alqueria
cetes del centre de Castelló,
tes, renovació per a la qual
havíem de ser els encarre-
l’estructuració de la setma-
(1976) i la Colla del Rei Bar-
va decidir donar-li oficiali-
es va crear la Junta Central
gats de vertebrar la festa,
na de festes d’una manera
but (1977)- i la substitució
tat al fet de ajuntar-se i van
de Festejos, que va organit-
de representar els diferents
semblant a com la conei-
de la Junta Central de Festejos
decidir anomenar-se colles.
zar per primera vegada la
ravals festers i de fer de la
xem avui en dia –amb actes
per la Junta Central de Fes-
desfilada de la cavalcada
gaiata el monument mag-
que han anat apareixent i
tes (1979).
del Pregó –on es va recitar el
dalener, però a més, a tot
primer Pregó, obra de Car-
açò, es va sumar el lluïment
los González Expressati. En
de la dona castellonenca
aquestes festes van jugar un
imprescindible en totes les
paper molt important els
comissions.
Un anys més tard a les comissions de sector es va sumar un altre col·lectiu fester que ha quedat molt ar-
també
lectius festers anaven apa-
és
Amb la popularització,
reixent com si de bolets es
ben cert que les noves fes-
la festa va començar a créi-
tractara. L’any 1988 es va
tes renovades van presentar
xer i es va fer necessària la
crear la Fundació Municipal
també un caràcter elitista,
creació de noves comissions
de Festes i la Junta de Festes.
un tant allunyant del poble
de sector. Així l’any 1982 es
Tot anava amb augment.
| música i festa
relat a les nostres festes i del
desapareixent-,
Tot anava a més, els col·
|
colla el Magre
fer amb poder-les celebrar
112
113
qual han anat sortint fillols
en moments puntuals, o bé
ta massa encorcetat i no a
Crítiques poc –per no dir
van començar a nàixer del
de col·lectius festers promp-
d’una manera constant han
l’abast de qualsevol butxaca
gens- constructives d’un i
no res però prompte es van
te va provocar reaccions poc
col·laborat, participat i tre-
que oferien, fins al moment,
altre sector a banda, el que
deixar veure en els ambients
desitjables dins del món de
ballat amb diferents comis-
els pràcticament únics col·
podem afirmar hui per hui
festers de Castelló, mentre
la festa i des d’un principi
sions de sector.
lectius festers existents.
és que els dos tipus de col·
que pel que fa als sectors
es va voler mostrar una su-
Clar està i això és un fet
Les festes de la Magdale-
lectius associatius principals
gaiaters també es van veure
posada “rivalitat”, sovint
indiscutible, que l’aparició
na ara es podien viure des
del món de la festa castello-
ampliats ja que l’any 1992,
infundada i sempre provo-
d’una nova forma de fer fes-
d’una altra perspectiva més
nenca –junt amb altres ens,
ja van ser 19 els existents en
cada, provinent des de fora
ta, va suposar molta com-
democràtica, assembleària i
entitats o satèl·lits que van
afegir-se: Tir de Colom, Cré-
i per suposat maliciosa, en-
petència per als sectors ga-
participativa. És per aquest
circulant per allí- poden
mor i la Cultural. I per orga-
tre comissions de sector i les
iaters i molta gent del món
motiu que aquest tipus as-
conviure perfectament en i
nitzar tot aquest entramat,
noves agrupacions festeres.
de la festa va triar a favor
sociatiu ha triomfat tant
per la festa, i no sols això,
van caldre dues federacions:
Ves a saber tu per quins mo-
de la colla, deixant un poc
en pocs anys, ja que en el
sinó que s’ha demostrat que
d’una banda, la Federació
tius i interessos i el perquè.
de banda les gaiates, com a
moment de la creació de la
tots junts podem fer les co-
Gestora de Gaiates que es
Però, totes i tots sabem –i el
resposta a una nova neces-
Federació de Colles de Cas-
ses millor, per a un major
Clar està que mai es cui-
va crear l’any 1988, i de l’al-
que digue que no menteix-
sitat: una nova manera de
telló l’any 1993, 18 van ser
lluïment de les nostres tra-
ne a gust de tots, però les in-
tra, la Federació de Colles
que la realitat sempre ha
fer festa amb un sentit més
els col·lectius que la van in-
dicions i la nostra manera
tencions sempre han de ser
de Castelló que es va crear
estat ben diferent i moltes
lúdic i un caràcter més po-
tegrar i a hores d’ara en són
de fer unes festes –repetim-
bones. I així, esperem que
l’any 1993.
han estat les colles que o bé
pular front al món de la fes-
més de dues-centes.
“dignes entre les primeres”.
els fruits del recent creat Pa-
| música i festa
colla el Magre
L’existència de dos tipus
|
I com no també, les colles
114
115
tronat Municipal de Festes
de la llum antiga, perquè quin
de Castelló de la Plana, tot
fillol oblidaria la rabassa ma-
i que no es veuran de hui
ternal? I, per la nit, tots junts,
per demà, siguen pel bé de
en colla, cansats i satisfets,
la festa, sempre aglutinant
asseguts al cadafal, veurem
esforços i mai restant-ne, on
passar les xiquetes del meneo i
tots els festers es sentim re-
com desfilen les gaiates dema-
presentats, i no un niu d’in-
nant-los a tota hora “que ens
teressos encoberts, on “qui
peguen la volteta”: la volteta,
més xule capaor”, simple-
la volteta!...per a que la gaia-
ment perquè Castelló així
ta continúe sent per sempre el
s’ho mereix...
nostre millor Pregó!
Balma! Lluna! Laia i Lledó! El Dia ja és arribat de la nostra Magdalena i demà, com tots els anys, celebrarem amb | música i festa
ve d’antic, seguint la tradició
|
colla el Magre
orgull que som un poble que
116
117
La Colla El Magre us desitja Bones Festes de la Magdalena 2014
Aquest llibret es va imprimir a les primeries del mes de febrer, tot just sota l’amenaça del govern del tancament de lĂnies en valenciĂ .