Diades DIADA DE FESTA MAJOR

TEXT: Genoveva Zaragoza Gras · FOTO: CLAUSTRE AGRAMUNT I XAVI MARCH

Diada de Festa Major! Quantes il·lusions concentrades en quatre paraules! La diada comença abans, molt abans, a les xarxes socials. Ara tot va via Twitter. Els més agosarats s’hi expressen. Els que no ho som tant, ho llegim. L’Edu Polo fa un cartell preciós, de color lila, d’una elegància impressionant.

Tota la colla vol demostrar la feina feta als assajos. Sant Magí no va poder ser. L’atemptat de Barcelona va segar vides... i també il·lusions. És una pedra llençada a l’aigua: les ones expansives poden arribar molt lluny. Però no deixarem que això canviï el nostre tarannà ni la nostra manera d’entendre la vida. Som una colla gran! Farem grans castells!

Diumenge. Anem quarts. I què? La Vella, Vilafranca i els Xiquets ja han actuat, i ara ens toca a nosaltres. Farem el CINC DE NOU! Però es diu amb la boca petita, com si no fos un gran castell. Tant de “buc insígnia” i tanta “mandanga” sembla que li treguin importància al nostre castell. És un CINC DE NOU. Quantes colles el tenen al seu abast? Ja no recorden la sang, suor i llàgrimes que ens ha costat? Els que ho hem viscut ho sabem. Sembla que vulguem oblidar-ho. Tota la gent jove que ha entrat després potser no el valora tant, o potser és bo que no ho coneguin i no tinguin por. El cinc de nou el fem de conya!

A la segona ronda, la ronda maleïda, totes les colles han fet llenya. Nosaltres tirem el nostre 3/10fm, amb orgull, sabent que el portem preparat. Però la sort és traïdora. Potser la lluna no era favorable, o nosaltres flaquegem. El castell es corona. Després s’obre com una magrana. Jo no sóc tècnica. No entraré a valorar els defectes ni les mancances. Jo només sé que vaig estar traient gent que baixava de dalt. Que la colla es va bolcar a treure gent d’aquella pilota humana i que l’equip mèdic es va superar a ell mateix. Jo vaig acabar al costat de l’Arnau, que era a terra, traient-li la faixa i recollint-li el mòbil i el mocador. M’han dit que ja estàs bé.

No van sortir tan ben parats molts d’altres. Qui més qui menys molta gent tocada. Collarins, bandatges, alguna operació. El pitjor ets tu, amic meu, Josep Lluís. Es van trencar les teves il·lusions i les de la meva amiga Roser. Però som una família. La família castellera. Quan un es fa mal ens fem mal tots. Estarem junts.

A la tercera ronda, reorganitzades les forces del nostre exèrcit de castellers, optem per un 4/9f per reservar l’últim cartutx per a la ronda de pilars. Un pilar de 8 fm, el primer que descarreguem a la plaça de la Font, al que entreguem l’últim alè que li quedava a la colla per oferir-lo a la nostra ciutat, a la nostra afició, amb tot l’orgull de la nostra camisa lila.

Som LA JOVE! No ho oblideu. Som treballadors. Som metòdics. Som exigents amb nosaltres mateixos. També som una colla cohesionada, amb un cor generós. Sabrem superar tots els entrebancs. Sabrem apretar-nos els uns amb els altres com fem a les pinyes. Sabrem superar tots els obstacles, perquè no hi ha res que no pugui superar la constància i la tossuderia. La colla som tots. Els de dalt i els de baix. Els que pugen i els que aguantem a sota. I aquesta és la nostra força.

AMUNT JOVE! El camí continua.•