Diades

Això fa que només el puguem carregar. Castellerament parlant és un èxit, però interiorment estic emprenyat: el podem fer millor segur.

Tercera ronda de colla gran, molt gran: anem a per el dos de nou amb folre i manilles. La nostra història recent dels dos ha fet d’aquest castell la nostra pedra a la sabata. Al Catllar el vam descarregar per primer cop, després de moltes hores de treball, esforços i tossuderia. La millor decisió de l’equip tècnic d’enguany després de la trompada de Llorenç ha sigut, sens dubte, continuar apostant pel dos.

Anem a per ell i el tornem a descarregar. Sense cap dubte no va ser la sort, al Catllar. Sort als castells no n’hi ha; mala sort sí. El dos de nou amb folre i manilles ens ha sortit molt bé, ràpid i consistent, amb el nivell d’exigència i treball que requereix.

La Colla vol més i anem a pel pilar de vuit amb folre i manilles. El vam descarregar fa 6 dies, i avui tornem a intentar-lo per rematar una grandiosa actuació de Santa Tecla. I la colla no falla, els pilaners s’entreguen al castell i el tornem a descarregar, entre plors, abraçades, la sensació d’alegria, cansament, desfogament... Estic molt feliç. Penso en aquells anys en què somiava en fer castells de vuit, després de nou, i que mai no vaig arribar ni a somiar el que avui ha fet la Colla Jove. Som grans, molt grans.

A la tarda no tenim processó, que bé! Podrem dinar tranquils, descansar i agafar forces per la tarda i per demà. Un altre encert el de no anar a la processó de Santa Tecla. El públic, les entitats del seguici i nosaltres mateixos ho agrairem. La tarda va passant amb un somriure als llavis i un got a la mà veient passar la processó. És llarga i és la millor que hi ha, enguany amb ambient musical i crits del públic a la zona política-social. Al local, festa durant una estona i a descansar a una hora prudent, o això creia jo. Quarts de tres de la matinada i sento uns sorolls, canten i criden. Des del balcó del meu pis al carrer Major veig una quantitat molt gran de gent fent pilars de tres caminant. No sé si van caure 200 o 300 vegades. Espero que no prenguessin mal i que no hagin fet gaires forats a terra. Ai, que els Farts de Soroll us la fotran!

El pilar caminant és el gran objectiu del dia de la Mercè. Abans, per omplir la diada de contingut casteller, fem dos castells en mig de les dificultats d’espai i molta gent que comporta fer castells a la plaça de les Cols. En aquest lloc emblemàtic i singular, que encara no havíem trepitjat enguany, descarreguem un cinc de vuit i un quatre de vuit, castells amb canvis però amb molta solvència.

Veig al Pelut bé. Té bona cara: el Portabella ho farà be. La terça concentrada i l’enxaneta somrient són el preludi que indica que anirà molt bé. Amb la moto del baix a tota marxa, el pilar puja i baixa les escales i tira carrer Major avall. Va molt ràpid i ferm. En uns minuts ens plantem a la plaça de la Font i en no res ja és sota el balcó de la casa de tots, l’Ajuntament.

Què més voleu que us digui? Som grans, molt grans, i ho podem ser molt més. Depèn de tots nosaltres i de molts més que seran de la colla i encara no ho saben.

Qui m’ho havia de dir, que som el que som i fem el que fem. Josep Lluís, va per tu.•