L’ESPERIDIÓ

TEXT: david chillón · FOTOs: anton grau

L’Esperidió es presentava com una diada amena i de celebració de l’excel·lent temporada de la Colla. Setmanes abans, la tècnica volia plantejar la possibilitat de fer el nostre millor Esperidió. Alguns recordàvem aquell pd8fm del 2015 que va estar a només uns segons de descarregar-se, però després de la dura caiguda de 4d9 al Vendrell l’objectiu important va passar a ser no fer llenya, descarregar la tripleta màgica i que tothom pogués sortir a divertir-se tan bon punt s’acabessin les quatre rondes.

Vam sortir de 3d9f en primera ronda, un castell que, tal com diuen alguns periodistes castellers, no va tindre cap història. Aquest castell, no ho dubteu, la temporada vinent el tornarem a descarregar amb un pis més!

Mereix l’ocasió esmentar la fita històrica aconseguida pels nostres companys de plaça: els Castellers de Sant Cugat, que van carregar el seu primer 3 de 9 folrat, sent també el primer castell de 9 de la seva història; molt grans, els Gausacs!

En segona ronda vam descarregar el 4d9f, un castell que al llarg d’aquesta temporada li he agafat una estima important i l’he sentit com mai pel fet d’anar d’agulla. He pogut apreciar de primera mà la dificultat de quadratura d’aquesta estructura que d’aquí poc temps, si tot va bé, la descarregarem desfolrada i qui sap si amb alguna “coseta” més; amb pilar i/o emmanillada... tenim molta feinada a fer!

Dia d’estrenes

En tercera ronda vam completar el 5d8, castell que també dominem amb molta solvència. Però aquest 5 a nivell personal no va ser un qualsevol; el meu company i amic Alberto Santiago, una de les persones que em va introduir en el món dels castells ara fa quatre temporades, es va estrenar de baix per primera vegada d’un castell de 8.

I és que l’Esperidió es constitueix com una diada certament poètica, on a banda d’esdevenir-se als peus de la preciosa catedral, on els colors vius de les camises contrasten amb el color marró del paisatge, també molts castellers s’estrenen al folre, als pilars o directament a la pròpia estructura principal d’un castell.

El millor pilar

Finalment vam descarregar el pd7f, que després d’haver fet el de 8 al Vendrell suposa un gran final a un pilar que ens ha donat moltes alegries al llarg de la temporada, amb cinc pd8fm descarregats i un de carregat. La força del Miki, la potència i tècnica del Jordi, el control de la Montse, la finor de l’Evan i la rapidesa de la Cristina han situat el nostre pilar com el millor del món casteller aquesta temporada.

En acabar la Diada vam celebrar-ho amb magnificència, ben bé al costat del mar, amb sopar i molta festa fins a altes hores de la nit.

Ara tothom a descansar i agafar forces per l’any que ve, que promet ser espectacular!•