SANTA TECLA I LA MERCÈ

Som grans, molt grans!

TEXT: ferran ventura valiente · FOTOs: M.NEUS BAENA

En Josep Lluís és un gran casteller de la nostra colla i un amic especial, company de fa molts anys i amb moltes hores passades junts fent feines molt variades. Des del primer diumenge de festes el tinc al meu pensament cada dia.

Amb aquestes línies mal redactades et vull dir una cosa que ja saps. Pots comptar amb mi per tot allò que vulguis, tant en l’alegria com en el lament. La teva força, la teva ment, la teva tossuderia són raons més que suficients per no perdre les ganes de tirar endavant en els mals moments. Sempre seré al teu costat.

Passat el primer Diumenge de Festes, en el qual vam fer una actuació de primer nivell i vam demostrar la colla que som, vam afrontar la setmana de Santa Tecla amb certa incertesa. Com respondran els castelleres i castelleres de la colla? Serem prou gent a l’assaig? Podrem afrontar Santa Tecla com es mereixem? Aquestes dubtes em passaven pel cap, i interiorment jo mateix em responia que sí, que la colla respondria.

I així va ser. Dimarts, a l’assaig, molts castellers d’aquells que quan els veus penses “avui és un dia especial”, juntament amb els que sempre hi som. Vàrem fer molt bona feina, molt bones proves. Dijous es va acabar de treballar tot a l’assaig: tot el que podíem intentar estava ben treballat i al local no es podia fer res més.

I arriba el gran dia de Festa Major, Sant Tecla. Després d’una bona concentració matinal per agafar prou energia per afrontar un dia molt intens i llarg, ja som al local.

Som molts castellers i castelleres. Miro moltes cares, trobo concentració, nervis, moltes ganes, alegria: un bon panorama. Parla el cap de colla i no m’assabento del que diu, però jugo amb avantatge i ja sé de què sortirem.

Qui m’hauria de dir a mi que el Cinc de nou amb folre seria el castell de sortida per donar tranquil·litat a la Colla. Aquest castell que tant ens ha tret i tant ens dóna. És grandiós, un castell difícil tècnicament i difícil per la quantitat de castelleres i castelleres que fan falta per fer-lo. És la cirereta del pastís! Faig les marques a terra i vinga, a per ell. Descarregat! Un altre més a la llista de l’historial, comencem bé.

Traurem al carrer en segona ronda el tres de nou amb folre i l’agulla. Les hores invertides en ell al local, fent totes les proves possibles, fa que no puguem esperar més i el provem. Quan un castell el tens a punt per portar-lo a plaça no pot esperar: de vegades es poden perdre pel camí. Sonen gralles i molt aviat el tres ha de treballar molt.