L’1-O AL LOCAL

Quan parlem dels moments més emocionants de la temporada, sempre ens vénen al cap grans castells i places màgiques. Però aquest any tots recordarem un moment històric per a la Colla que poc té a veure amb els castells.

Quan vaig entrar a la Jove, ho vaig fer sabent que es tractava d’una gran colla castellera, però també d’una potent entitat social que estava profundament compromesa amb el país. I aquell primer cap de setmana d’octubre, s’hi va reafirmar per la porta gran: casa nostra seria una de les seus electorals del Referèndum de l’1-O, i quan la gent ho va saber, es va escampar un sentiment d’orgull i alegria generalitzat.

Però poc dies abans de la votació va saltar la notícia: les forces de l’Estat prendrien mesures per clausurar col·legis electorals abans de les votacions de diumenge, i això, evidentment, incloïa el nostre Local. En conèixer aquesta notícia, i en veure les diverses iniciatives que s’havien anat creant al país per mantenir els punts de votació oberts, ho vam tenir clar: “no deixarem que tanquin el Local”.

El divendres ho teníem “fàcil”: amb l’assaig de canalla i l’assaig general tothom ja estava convocat. En acabar, vam projectar vídeos de castells i un quants van fer nit de bivac al local. La sorpresa va venir dissabte, quan ens vam aixecar ben d’hora amb la notícia que, els que hi havien fet nit, havien perdut la clau del local; o això vam sentir per la ràdio...

A primera hora, uns quants vam anar a portarlos les claus i esmorzar. Calia posar-se a punt abans de la classe de ‘zumba’, la qual va revelar el talent d’alguns castellers per remenar el cos a la pista de ball. En acabar, va ser el torn del torneig de videojocs per la canalla. I mentrestant, la Penya Colesterol ja havia pensat en omplir la panxa de tots els que fèiem petar la xerrada dins del local i a la barana. Abans de les tres, ja tenien llesta una macarronada per tot un regiment. Penya Colesterol, sou molt bona gent!

Aquella tarda hauríem d’haver actuat al Serrallo, a la Diada Blava. Però no podíem abandonar el Local. Vam fer la proposta i, gràcies a la bona predisposició dels castellers del barri mariner de la ciutat, i de manera excepcional, la plaça castellera de la Diada Blava va ser el nostre local d’assaig. De fet, ni la fina pluja que ens va acompanyar durant tota la tarda va aconseguir fer marxar aquells que s’hi van acostar per veure castells, i que van acabar col·lapsant la porta gran.

Amb els castells acabats, vam sopar a preus populars i vam gaudir d’ambient musical a càrrec dels amics Cris&Petes, que van animar el local fins gairebé les onze de la nit. En aquell moment vam començar a recollir. Calia deixar el local més net que mai per l’endemà. Quan va estar tot llest, vam tancar les portes. Aleshores es va produir un dels moments més emocionants, per mi, de la temporada.

Poc a poc van aparèixer sacs i màrfegues, raspalls de dents i pijames. I en aquell moment ens en vam adonar: durant més de 24 hores havíem mantingut el local actiu i ple. Però ens en quedaven 24 més, tant o més decisives.

No vam dormir gaire. A les cinc del matí, tots aquells que havien fet nit al local van sortir al carrer i van unir-se a les desenes de persones que poc a poc s’anaven acumulant a la porta.

El que va passar a dins, fins l’obertura de portes, es podria resumir amb diverses paraules: cansament, nerviosisme, excitació i molta il·lusió. Però no és el que cal recordar.

El que per sempre es recordarà és que el diumenge 1 d’Octubre de 2017, el local social i d’assaig de la Colla Jove Xiquets de Tarragona va formar part d’un capítol històric per tots els catalans.

Si vau ser allà, recordareu els passadissos que va fer la gent per fer entrar abans als avis i àvies que s’hi havien desplaçat. Recordareu els més joves de la Colla posant bancs i donant aigua i entrepans. L’extrema paciència d’aquells que van aguantar hores dempeus mentre el sistema informàtic es va col·lapsar. I l’emoció de poder aguantar fins al final, amb urnes i paperetes en perfecte estat.

I és que, malgrat la repressió policial que s’estava vivint a tot el país i en llocs molt propers de la nostra ciutat, durant més de 12 hores gent de dins i fora de la Colla va defensar el nostre humil local. I ho va fer únicament per protegir aquelles urnes que van ser, són i seran el símbol indiscutible dels nostres desitjos de llibertat.•