#nousturismes
MOU-TE PER LLORET
EL PERFIL DELS AUTORS
Laia Molinas Pascual
Daniel Mauricio Gomez
@ Lmolinas4
@ dmgomezji
Isabel Oliver i Ja単ez @Isabeloliver94
INDEX EL CONTEXT DEL CANVI El Big Bang Canvis en els models socials Famílies contemporànies Progressió vital S’eliminen les fronteres Un nou escenari L’emerèngia del post-turista
03 03 03 04 04 05 06 06
L’INTERROGANT Destinació madura i poc diferenciada Obsolescència dels models antics Oferta turística El problema de Lloret Alta estacionalitat
08 09 09 10 10 11
LA RESPOSTA De què es tracta Amb tot això, aconseguirem... La oferta del Pier Per què és una bona idea
12 12 12 13 13
Canvis en els models socials: L’envelliment de la població Aquest nou turisme ha de ser capaç de suportar (i si pot ser, amb gràcia) els nous canvis que vinguin, com per exemple, la idea que ens envellim. Nosaltres personalment, potser no ho portem tan bé. Però, i a nivell mundial? Com ho porta el món? L’envelliment de la població ha fet que la tercera edat ja no sigui l’última fase de la vida. Cada cop hi ha més gent gran. Cada vegada és més freqüent veure joves de 65 anys. A Europa, aquest grup d’edat haurà passat d’un 10% el 1950 a gairebé el 33% el 2050. L’any 2021 Catalunya podria tenir 450.000 habitants de més de 80 anys, un augment del 34% respecte de les xifres actuals. Aquest augment suposa un repte i, alhora, una oportunitat de negoci.
EL CONTEXT DEL CANVI Estem en un món que creix “El temps de viatjar, igual que el temps d’estimar, dilata el temps de viure”. No ho dic jo, ho diu el novel·lista Daniel Pennac i ho recorda la periodista Anna Guitart, presentadora de l’acte al CCCB. Hans Rosling ens parla d’una nova demografia: de com la demografia canvia la forma que tenim de veure el món. A principis del s.XIX, al món hi havia 1.000 mi-
lions de persones, i que al 2050 l’estimació passaria a ser d’unes 9.000.000, així de cop. Aquest és l’escenari. Pam. Un increment dels viatges internacionals, un increment de la competència internacional i una demanda de sistemes turístics més equilibrats, més harmònics. Necessitem un nou turisme. Però com ha de ser aquest nou turisme?
#nousturismes mou-te per Lloret 4
Famílies contemporànies La idea de família als anys 50 era de pare i mare ( a poder ser guapos i rossos ) amb 4 o 5 fills. Una imatge blanca i eurocèntrica que molts encara tenim retinguda. Aquest concepte de família ha anat evolucionant al llarg dels anys ( reduint progressivament el nombre de fills) fins arribar a l’actualitat on al món occidental tenim una mitjana de 2.5, i la perspectiva és de continuat decreixement. A més a més, trobem un canvi cultural en la concepció dels progenitors. Actualment les famílies ja no son constituïdes tan sols per parelles heterosexuals, la realitat és més aviat aquesta: (En Joan i en Jordi son una parella de gays que viuen sols, la Madellene i la juliet han adoptat una petita noia xinesa, o l’Ester que viu sola amb el seu fill Jan.) Ens trobem, per tant, davant d’una gestió turística basada en la multiculturalitat.
Progressió vital Comparativa de l’evolució de l’estil de vida.
#nousturismes mou-te per Lloret 5
S’eliminen les fronteres S’afegeixen al mercat nous països per l’establiment de polítiques d’afavoriment de les pràctiques turístiques com a principal vehicle pel desenvolupament econòmic de regions deprimides (els països de l’Europa de l’est). Tal i com indica Hans Rosling el món canvia la lògica del primer i el tercer món; les fronteres s’aboleixen. la Xina, l’Índia i el Sud- est Asiàtic suma més de 3.000 milions d’habitants, i va creixent. Això sempre ha estat així, i no ha passat mai res. Sí, però ara les coses estan canviant, i aquests països s’estan desenvolupant, i tenen molt per desenvolupar. Si Espanya, amb 45 milions d’habitants, en tres dècades va passar d’un règim de supervivència a ser un país desenvolupat, l’Àsia, cada dècada, donarà la benvinguda al desenvolupament a 100 milions de persones. Això significa que li queden moltes dècades de desenvolupament econòmic i de creixements del 8% al 10%. Comença la Xina, després ve l’Índia, i continuen Tailàndia, Malàisia, etcètera, perquè al final els arribi el torn al Vietnam, Cambodja i altres països. Això significarà una contínua pèrdua de pes econòmic, social i polític d’Occident respecte a l’Àsia. En la segona meitat d’aquest segle, a Occident, serem molt rics, però pintarem al món el mateix que ara hi pinta Holanda: res. Dins aquest nou panorama es planteja la necessitat d’ordenar i reconduir el model turístic actual.
#nousturismes mou-te per Lloret 6
Un nou escenari: el turisme col·laboratiu Segons el Dr. Jose Antonio Donaire Benito, director de l’Institut Superior d’Estudis Turístics, ens trobem davant del canvi estructural més important que afronta el turisme. Aquest nou context, desconegut, és defensat pels experts a partir de dos grans visions. Hi ha qui pensa que el turisme col·laboratiu respon a un tipus de turista concret, aquell que busca alternatives al turisme clàssic, per tant té un sostre limitat. En canvi, existeix un altre grup d’experts que creuen que aquest tipus de turisme representa un canvi radical de model, i que d’aquí poc temps, aquest tipus de turisme serà l’hegemònic. Doncs, aquests últims apunten que, l’oferta convencional d’allotjament, restauració… perdrà pes en favor d’aquestes noves formes de turisme col·laboratiu. Tanmateix, aquest nou escenari provoca diversos conflictes, ja que genera certa fricció amb la lògica del turisme convencional. El turisme col·aboratiu fa que els post-turistes puguin esdevenir post-turistes, però també fa que els turistes clàssics comencin a comportar-se com post-turistes. Antonio Paolo Russo, investigador del Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics del departament de Geografia de la URV i del PCT de Turisme i Oci, ens explica com el turisme col·laboratiu està canviant el turisme contemporani. El principal repte per a les destinacions pel que fa als productes de turisme col·laboratiu o P2P (de persona a persona) es troba a definir com s’incorpora a la seva pròpia oferta i com dialoga amb la resta de modalitats existents.
El turisme col·laboratiu neix amb un component altruista que és voler ajudar. La xarxa permet connectar interessos molt llunyans. Amb la web podem accedir a informació de tot el món. Per exemple, què és millor, tenir una bicicleta a casa o tenir una bicicleta en el moment que la necessites? Tenir coses és un problema. La tesi de Rifkin indica que s’ha escurçat tan la vida d’un producte que s’ha quedat obsolet abans que l’hagis fet servir->la reducció del cicle de vida.
L’emergència del post-turista La nova era digital ha propiciat el naixement d’un nou model de turista. Es tracta d’una persona experta en fer turisme i que probablement intenta viatjar a baix cost, no se’n fia dels sistemes clàssics d’intermediació i intenta saltar-se el front, vol el back de la destinació, els llocs exòtics poc corrents. És un turista que odia el turisme. En comptes d’emportar-se una guia de viatge, un mapa i una càmera de fotos, viatja amb el mòbil. Aquest nou turista post-modern és impacient, exigent i curiós i busca una experiència immersiva, completa i autèntica. Busca i troba. S’adapta amb una facilitat sorprenent al nou medi i planifica la seva aventura en temps real. No importa el lloc on estigui. Porta el viatge a la butxaca.
#nousturismes mou-te per Lloret 7
Avui en dia els usuaris d’internet són lectors, escriptors i prescriptors del viatge i expressen la seva opinió sobre els llocs on van, comparteixen vídeos, fotos, comentaris, etc. Aquest sistema genera mecanismes de valoració on l’èxit es garanteix a partir de la reputació i la confiança dels usuaris a través de les plataformes digitals. És la demanda qui, després de participar d’aquests serveis, pot avaluar l’eficiència d’aquests i, per tant, la relació entre demanda i oferta és molt més ràpida que en el cas del sistema convencional. Aquest plantejament de nou turista ens porta a preguntar-nos si les transformacions socials són una simple conseqüència dels desenvolupaments tecnològics o, al contrari, aquests no són més que respostes a les necessitats socials. El cert és que tenim tecnologies que modifiquen les maneres de comunicar perquè necessitàvem comunicar-nos de maneres diferents. Tal i com afirma el Sr. Genis Roca, expert en transformació digital i soci president de Roca Salvatella, tenim l’actual tecnologia perquè necessitàvem escalar la nostra capacitat de col·laborar i compartir, i perquè ja no podíem resoldre les nostres necessitats de coneixement si ens limitàvem a un nombre petit de nodes, i perquè necessitàvem accedir-hi gairebé en temps real i ja no era suficient fer-ho amb el temps que suposa enviar cartes, fer trucades i rebre visites.
#nousturismes mou-te per Lloret 8
L’INTERROGANT Lloret de Mar està situat a la comarca de la Selva i forma un eix litoral amb els municipis de Tossa de Mar i Blanes. El terme de Lloret té uns nou quilòmetres de costa, amb platges i cales: Treumal, Santa Cristina, Sa Boadella, cala Banys, la platja de Lloret, Sa Caleta, Cala Gran, Canyelles, Cala Morisca. Lloret és el principal nucli turístic de la Costa Brava i una de les destinacions amb més poder d’atracció de Catalunya i Espanya gràcies, sobretot al turisme de sol i platja. Avui en dia la ciutat constitueix un motor econòmic de la zona basat en l’activitat turística i en activitats de serveis complementaris. Els trets més destacats de la seva estructura urbana són els següents: • Casc antic compacte amb alta densitat d’edificació, carrers estrets i una extensa zona per a vianants, una elevada concentració de serveis i una densitat residencial de 140 hab./Ha. • Barris amb edificació d’alta densitat i amb poca activitat terciària localitzats en el perímetre del casc antic. • Urbanitzacions disperses per tot el terme municipal, amb baixa densitat poblacional, majoritàriament de segona residència i mancades de tot tipus de serveis. Ocupen un terç de l’àrea urbanitzada del municipi. La ciutat compacta ocupa el 14% del sòl urbà i urbanitzable i el 80% de les activitats econòmiques del municipi es concentra en el 6,6% del territori (franja costanera). • Concentració de gairebé dos terços dels serveis i de l’oferta turística en el casc antic: equipaments educatius, sanitaris i socials, serveis de l’administració pública, comerços, entitats financeres, hotels, bars, restaurants, discoteques... • Platges disseminades al llarg de tota la costa del municipi. • Altres elements ubicats en sòl no urbanitzable: edificacions rurals, càmpings, camps de golf...
Segons el Pla Estratègic de Turisme de Lloret de Mar, Lloret gaudeix d’una posició geoestratègica destacable, però resulta ser l’únic municipi superior a 30.000 habitants de Catalunya i en comparació dels principals punts turístics d’Espanya a no disposa d’una connexió per autopista o autovia i d’altres infraestructures essencials per al seu desenvolupament. Lloret de Mar forma part d’una unitat territorial i turística que acull a més de 80.000 residents i més de 1.500.000 turistes per any. Segons les dades d’Egatur la despesa total dels viatgers a Lloret de Mar s’estima en 430 milions d’euros anuals. Lloret de Mar ha aconseguit allargar la temporada, mantenir l’estada mitjana i incrementar la despesa mitjana per viatger.
#nousturismes mou-te per Lloret 9
Destinació madura i poc diferenciada
Obsolesència dels models antics
Es tracta, doncs, d’una destinació turística madura, el model de la qual a llarg termini té problemes estructurals i de sostenibilitat que l’Ajuntament no serà capaç de resoldre sol, per a que continuï essent una destinació turística competitiva de renom nacional i internacional. La massificació i estandardització de les destinacions tradicionals com Lloret, fa que es busquin nous escenaris o noves pràctiques en els espais de sempre.
Tot i que Lloret de Mar ja ha invertit molt en la millora de les seves infraestructures i en el seu desenvolupament turístic, en l’actualitat el municipi es troba en un moment on fan falta canvis estructurals, inclòs des del punt de vista urbanístic, per resoldre les seves mancances. Lloret necessita comptar amb el suport de més oferta complementaria per a la seva reestructuració i reconversió integral. La població necessita urgentment una ordenació i gestió territorial cap a un model que garanteixi la convivència visitant-resident en la major mesura possible.
#nousturismes mou-te per Lloret 10
Oferta turística Segons Idescat, l’any 2014 l’oferta del municipi comptava amb 121 hotels (aprox. 30.000 places) 4 càmpings, el que suposa una oferta total de gairebé 35.000 places. Lloret de Mar durant el 2013 va rebre 4.989.836 pernoctacions segons les dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Gran part d’elles, 4.310.537 són de turistes internacionals mentre que 679.299 han estat fetes per ciutadans catalans o d’arreu d’Espanya. Pel que fa a nombre de viatgers, des de gener i fins novembre, la localitat de Lloret de Mar va superar el milió de turistes, 801.766 d’origen estranger, sobretot de França, Alemanya, Rússia i el Regne Unit. D’aquesta manera, pel que fa a ocupació hotelera, Lloret de Mar es posiciona com la primera destinació de les comarques gironines, la segona a Catalunya i la cinquena a tot Espanya.
SECTORS ECONÒMICS
Lloret de Mar
Selva
Catalunya
121 29.591 4 4.104 0 0
249 42.101 25 23.232 64 576
2.889 304.026 349 269.838 2.301 18.130
Allotjaments turístics 2014 Hotels Places d’hotels Càmpings Places de càmpings Turisme rural Places de turisme rural
El problema de Lloret Les característiques sociodemogràfiques de la població de Lloret de Mar condicionen els seus hàbits de desplaçament. Els seus trets principals són:
5a destinació de sol i platja d’Espanya en nombre de places hoteleres
+ 30.000 places hoteleres
121 establiments hotelers
+1 milió de visitants anuals
+5 milions de pernoctacions anuals
#nousturismes mou-te per Lloret 11
El problema que se’ns planteja i s’espera que resolguem és la congestió de turistes que hi ha al centre de Lloret de Mar, donant com a resultat un increment dels conflictes d’ús de l’espai públic entre els diferents mitjans de transport, especialment en el casc antic i el seu perímetre més proper, deguts sobretot a una sobresaturació de vehicles a motor. La població turística, especialment important durant el període estival, es concentra fonamentalment al casc antic i, encara que en molt menor volum, a les urbanitzacions. A més a més, altres problemes afegits són: • Increment general dels temps de desplaçament, especialment els realitzats amb vehicles a motor. • Increment de les dificultats per realitzar les operacions de càrrega i descàrrega de mercaderies, especialment al casc antic. • Contaminació acústica generada pel trànsit vehicular, en especial la provocada per les motos i el clàxon dels cotxes. • Contaminació atmosfèrica generada pel trànsit vehicular.
Alta estacionalitat Àmplia variabilitat poblacional lligada a l’estacionalitat del fenomen turístic. Al 1998 la població mitjana anual es va establir amb 90.000 persones, amb població censada i turistes, arribant als màxims de 170.000 persones al mes d’agost i al mínim de 55.000 persones durant els mesos de gener i febrer. Cada any arriben a Lloret més d’un milió de viatgers. Aquesta es una dada important i rellevant per a l’economia d’aquest municipi, però que malauradament afecta de manera directa a la població d’aquest. Els
ciutadans de Lloret de Mar no poden gaudir del seu municipi ja que és un espai congestionat sobretot durant la temporada alta, a l’estiu. A més, hem de tenir en compte que al tractar-se d’un municipi dedicat al turisme estacional, la població turística de l’època estival té un pes molt important, multiplicant per 7 la població censada, segons estimacions dels turistes de pas i dels turistes que pernocten al municipi.
#nousturismes mou-te per Lloret 12
LA RESPOSTA De què es tracta? Tal i com afirma el Dr. Oriol Miralbell Izard, professor associat a l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme de la UAB, el turisme és una activitat humana d’intercanvi entre el visitant i el local. El turisme, en definitiva, és un sector a qui interessa que un entorn sostenible i una població local satisfeta i capaç d’acollir amb amabilitat al turista. La feina que tenen les autoritats i els ajuntaments dels municipis és regular aquesta activitat d’acord amb les noves formes de practicar-se. Posar condicions perquè s’evitin les excessives concentracions de turistes que puguin malmetre tant l’entorn natural com molestar la vida quotidiana dels locals. I nosaltres proposem la incorporació d’un Pier. Sí sí, ho heu sentit bé. A primera línia de mar, a la platja gran de Lloret. A primera vista, molts descartaríeu aquesta opció perquè contradiu la condició que s’ha descrit anteriorment: no s’eviten les excessives concentracions de turistes, i Resulta que el que buscàvem era precisament això. Lloret a l’estiu ja compta amb aquestes concentracions massives, per tant, el que aconseguiríem seria traslladar tota aquesta gentada en un punt concret. D’aquesta manera, els turistes no insereixen a la vida quotidiana dels locals, i l’entorn natural (que cada vegada és menys natural) no queda tan malmès com us penseu. Es tracta, doncs, d’un complex que permet encabir-hi uns 2 milions de persones; una plataforma de fusta que s’aixeca sobre la platja gran de Lloret de Mar en forma de passarel·la. Al tractar-se de palafitos la superfície de la platja no queda malmesa i l’impacte ambiental és mínim.
Amb tot això, aconseguirem: • Rejovenir i diferenciar Lloret ja que és una destinació madura i poc diferenciada. • Desaparició del trànsit de pas al centre de Lloret.
• Un nou parc temàtic a la ciutat.Aquest Pier serà construït seguint el model victorià del Pier de Brighton i dels típics Piers americans de la Costa Oest. D’aquesta manera, no es destrossarà la superfície de la platja i no es congestionarà massivament el centre del municipi.
• L’activitat turística deixa de concentrar-se en el casc antic i l’interès turístic passa a ser el Pier • L’increment de la facilitat d’accés al casc antic dels veïns, els vehicles de transport de mercaderies, els diversos serveis municipals.
#nousturismes mou-te per Lloret 13
En aquest Pier, hi haurà una atractiva oferta d’oci: • Carrussel • Gran Nòria • Pavelló de la sala dels miralls • Casa del terror • Casa de les nines • Teatre IMAX • Mini-golf • Restaurants, bars i Food trucks
Per què és una bona idea? • Perquè es el segon Pier d’Europa (després del Pier de Brighton, a Anglaterra) i el primer de la Península Ibèrica i això genera atracció. • No fa malbé la superfície marítima; ja que es tracta d’una construcció imitant la forma de pedra de l’escullera mitjançant palafitos. • Té una gran capacitat de càrrega (aproximadament d’unes 2.000 visitants / dia • Descongestiona el centre de Lloret • Es tracta d’un element que no genera construccions permanents • Avui en dia la ciutat constitueix un motor econòmic de la zona basat en l’activitat turística i en activitats de serveis complementaris. • Lloret és oci i per tant funciona un espai temàtic a Lloret.
#nousturismes mou-te per Lloret 14
#nousturismes mou-te per Lloret 15